La Guillermina Subirá Jordana, visitava Figuerola
de Fontllonga (oficialment, Figuerola de Meià) , Comarca de La Noguera,
Municipi de Camarasa, Província de Lleida, amb la Carme España que de petita hi
havia anat a l’escola (anys 50 del segle XX).
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/
Coincidien amb un persona que els obria la que havia
estat església parroquial, advocada a Santa Eulàlia de Mèrida.
L‘ enciclopèdia Catalana explica que aquesta església fou la parroquial del terme del castell de
Figuerola, fins que al segle XVII es transformà en vicaria perpètua dependent
de la parròquia de Fontllonga. Encara que no formà part de la dotació del
monestir de Santa Maria de Meià, més tard passà a estar-hi unida fins a la
desamortització eclesiàstica.
Les primeres notícies del lloc de Figuerola són de l’any 1040, quan
Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Guilla donaren al
monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre els quals
hi havia els de Figuerola. L’església degué passar a dependre del monestir de
Santa Maria de Meià a partir del 1094, quan es jurà el testament sacramental de
Guitard Guillem de Meià, en el qual es feu constar que el difunt donava la
quadra de Figuerola al monestir de Santa Maria de Meià. Aquesta donació fou
confirmada pel seu fill Ermengol quan l’any 1110 redactà el seu testament.
Així, en el capbreu atribuït a l’any 1137, es fa constar que el monestir tenia
l’església del castell de Figuerola.
Les funcions parroquials es confirmen en la visita que l’any 1315 feu el
delegat del visitador de l’arquebisbe de Tarragona a les parròquies del monestir
de Santa Maria de Meià, entre les quals consta que visità la de Santa Eulàlia
de Figuerola.
Es mantingué com a parròquia fins
l’any 1637, que el prior Juan Gaspar Roig y Jalpí (Blanes, 1624 - Barcelona,
1691) la convertí en vicaria perpètua i hi uní les esglésies de la Maçana, Sant
Oïsme i Munnar, si bé a mitjan segle XVII Roig i Jalpí feu constar que
l’església de “Santa Eulàlia Virgen, y Martyr, en Figuerola, es parroquial. Hay en ella una Confraria
fundada debajo la invocación de San luan Apostol y Evangelista”.
Actualment no té culte, es troba però, en bon estat de conservació, i de trobar-les
les fotografies que feia la Guillermina Subirá Jordana, foren les
úniques publicades del interior del temple.
Camarasa, assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 3521
ànimes, d’aleshores ençà hi ha un degoteig
constant - amb algun petitíssim repunt –
que deixava en 786 habitants de dret la població a darreries de l’any 2022, 5
dels quals consten com a residents a Figuerola de Meià.
Quan al topònim Camarasa:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12123
Que Santa Eulàlia, Sant Fèlix i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada