L’església “ vella” , com l’actual, estava advocada a l’Arcàngel Sant
Miquel, l’edifici seria objecte d’un intercanvi de propietat entre el Bisbat, regit
possiblement per JOAQUÍN ANTONIO SÁNCHEZ
FERRAGUDO (Revilla de Campos (Palencia), 20 de març de 1710 – Lleida, 4 de maig
de 1783) i el senyor feudal, Maria Antonia de Gomar,
Kesel, Biamot, Moliner, Ager, Queraltó, baronessa de la Granadella, Pobla i
Bovera, i Senyora de Granyena de les Garrigues ( Lleida, 5 de març de 1774
+Lleida, 20 de febrer de 1830) que serà sebollida a l’església nova de Granyena, acabada l'any 1782
Maria Antonia de Gomar,..., cediria els solars de
l'antic castell per a bastir el nou temple, a canvi d'apropiar-se de la vella
església, que seria dessacralitzada - deixar de considerar com a sagrat-.
Se sap que en aquell moment, la remodelaren per a habilitar-la com a
graner.
En exhaurir-se el règim feudal, s'alienen les terres i entre elles el graner-magatzem, que posteriorment
esdevé la ferreria del poble.
Anys més tard, encara, es destina a fusteria, fet que li conferirà el renom
popular de cal Fuster, encara vigent.
En els bombardejos de l’aviació
franquista – fets en nom de Déu - , la cripta va servir de refugi
(testimonis expliquen que una dona s'hi va posar-se de part i hi va donar
llum).
El lloc també serví de celler alhora que fou habitat fins al seu
abandonament a mitjan segle XX, moment en que es farà servir, de magatzem.
L’any 1990, el temple fou donat a l'ajuntament per part dels darrers propietaris,
la família Pinyol-Andreu.
A partir de 2008, se'n va iniciar la rehabilitació que s'ha anat
perllongant i és encara en curs.
El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] del qui
confegia la fitxa per al Col·legi de Metges de Barcelona:
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID
Retratava l’any 1921 “Capella de Sant Miquel a Granyena de les Garrigues”,
a la fotografia s’aprecia la que s’havia construït un balcó a l'edifici veí,
l'antiga rectoria, que amaga barroerament des d’aleshores, una bona part de la porta romànica.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6619/rec/1
Granyena de les Garrigues tenia un pressupost d’ingressos i despeses l’any
2023 de 319.843,19€, i tancava l’exercici 2022 amb un cens de 147 ànimes.
Acceptar la donació de família Pinyol-Andreu, des d’un estrictament econòmic,
potser no va ser una decisió encertada, hi ha altres administracions – masses –
Consells Comarcals, Vegueries, Diputacions, Generalitat de Catalunya, govern del REINO DE ESPAÑA,.., que tenen
alhora que més recursos, el deure de “mantenir “ adequadament el Patrimoni
històric.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14225
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-granyena-de-les-garrigues
Quan al topònim Granyena:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20909
El REINO està convuls, em cridava
l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que
s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix
la frase que té el seu origen, en la
història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres
traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el
general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va
respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non
praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han
viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada