diumenge, 30 de desembre del 2018

EL TRÀNSIT INEXPLICAT DES D’UN EDIFICI MODERNISTA A LA SEU DEL MUSEU ABELLÓ. MOLLET DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL.

El Jonathan Gómez Molina publica una fotografia, Racons. Museu Abelló nocturn, a la pàgina del facebook , Mollet del Vallès


Llegia que el Museu Abelló és un museu municipal d'art situat a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental. Inaugurat el 29 de març de 1999, la seva col·lecció inicial està formada pels fons de l'artista i col·leccionista d'art Joan Abelló i Prat (Mollet del Vallès, 26 de desembre de 1922 — Barcelona, 25 de desembre de 2008)

http://www.museuabello.cat/bibliografia-ampliada/

El museu es troba dins d'un edifici de caràcter modernista construït el 1908, del que només conserva la façana, després d'una renovació interna realitzada durant els anys 1990. Està situat al carrer Berenguer III núm. 122, tot i que també ocupa el seu pati posterior, limitat pels carrers Àngel Guimerà i Lluís Duran, del barri de l’Estació de França de Mollet. És un dels edificis residencials més importants dels que es van construir a principis del segle XX al municipi, degut a la seva mida i al seu disseny. Es va fer servir com a caserna de la Guàrdia Civil fins als anys 80.[2]

L'edifici consta de tres plantes i un soterrani. Inicialment, cada planta tenia dos habitatges, i el soterrani es feia servir com a cavallerissa i posteriorment com a calabós. Actualment, les dues primeres plantes estan ocupades per la col·lecció permanent, mentre que a la planta baixa hi ha la sala d'exposicions temporals i l'espai conegut com a L'Aparador. Al soterrani s'ha habilitat un espai on es donen cursos, conferències i micro-exposicions. En aquesta planta també hi ha un espai didàctic amb material audiovisual amb informació sobre Joan Abelló. L'edifici també disposa de diferents serveis, com una àrea de descans per als visitants, una botiga i servei de recepció.

Quan va ser catalogat el 1984, es van destacar els seus elements ornamentals, com motllures i baranes de ferro forjat, així com la seva composició, típica de l'arquitectura residencial noucentista de començaments del segle xx. Durant la reforma dels anys 90 es va procedir a l'enderrocament total de l'edifici, tret de les dues façanes, protegint-les de les obres mitjançant un estintolament total, amb una estructura auxiliar de tub de ferro desmuntable.

Una vegada més cap dada del promotor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., ni de l’autor, d’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; està FORA DE DUBTE que aquestes dades en un edifici construït al cor de la població NO ES PODIEN PERDRE.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35159

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Abell%C3%B3

Mollet del Vallès, es va afegir amb entusiasme al ‘ avance estratégico hacia la retaguardia ‘ que duien a terme de forma magistral les tropes de l’Alemanya nazi, on estava integrada la División Azul. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia ja han assolit el primer triomf, gràcies en bona part a la política de ‘història cremada’ duta a terme durant la Dictadura Franquista i la Democraciola que la substituïa. Qui perd el orígens,...

dijous, 27 de desembre del 2018

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA PASTISSERIA PLANELLS.

El creixement exponencial – en qualsevol àmbit – més que una formula d’èxit, acaba esdevenint un dissolvent – molt eficaç de la memòria històrica - , un clar exemple el trobem a la imatge que publicava el Joan Portas de la façana de la pastisseria de Joan Baptista Planells Cruanyes , germà del pintor Àngel Planells i Cruanyes (Cadaqués, 2 de desembre de 1901 – Barcelona, 23 de juliol de 1989) hi anava l'escriptor xilè Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 – Barcelona, 14 de juliol de 2003), que va venir a viure a Blanes amb la seva dona l'any 1985 i s'hi va estar fins el juliol de 2003, que va ser quan va morir amb cinquanta anys d'edat.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/e63b66c775b2a631c12569d00044e1ab/$FILE/BLANDA%2003.pdf



L’edifici es coneix avui com la Casa Balliu:
http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-43-histories-i-relats-per-mora-i-auge/

http://www.xtec.cat/crp-blanes/angelplanells/MonPlanells-QP.pdf

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051423.xml

https://www.revistaarcadia.com/agenda/articulo/roberto-bolano-formaciond-escritor-cartas-de-la-juventud/64593

Blanes, conserva avui aquella ‘vis atractiva’ que la feia objecte de desig per als intel·lectuals i artistes ?

dimecres, 26 de desembre del 2018

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL MONUMENT A CARL FAUST

El Joan Portas publica una fotografia on apareix al costat de l’obra de l’escultor Andreu Miquel Ginestet Menke - [ Andres Ginestet ] Dortmund. Alemanya, 1964, feta en recordança de Carl Faust ( Hadamar, Alemanya, 1874 + Blanes, la Selva, 24 d’abril de 1952) l fundador del Jardí Botànic Marimurtra.


https://metode.cat/revistes-metode/article/llegat-carl-faust.html

http://www.marimurtra.cat/es/carl-faust/

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL MONUMENT A FRA SADURNÍ DELS OCELLS

El Joan Portas publica una fotografia de l’obra que l’escultor Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981), feia en ocasió de commemorar el centenari del naixement de Joaquim Ruyra Oms ( Girona, 1858-Barcelona, 1939) escriptor que passa la seva infantesa a Blanes.


El Monument representa al frare ‘fra Sadurní dels ocells’, personatge de l'obra "Les coses benignes".

L'escriptor està representat en el relleu inferior.

http://www.xtec.cat/~lbartron/album/pages/aruyra_jpg_jpg_jpg.htm

https://www.nuvol.com/noticies/un-gran-narrador-de-petites-histories-joaquim-ruyra/

http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=146&lletra=R


http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/767/ruyra-i-oms-joaquim.html


EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL PALAU DE LA DOLÇOR

El Joan Portas publica una fotografia de la pastisseria J. ORENCH FORNES obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) que va contribuir notablement a l’embelliment de la vila de Blanes amb un seguit de construccions, tant religioses com civils. En són una prova la reconstrucció del temple parroquial de Santa Maria, la creació del marc arquitectònic del Monument a Ruyra o la Casa Orench, una cèntrica pastisseria emplaçada al carrer Jaume Ferrer de Blanes i coneguda com el “Palau de la Dolçor”.


https://prezi.com/7zsuxbugk9cy/el-palau-de-la-dolcor/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/03/ca-lorench-blanes-la-selva-girona.html

Havíem demanat dades del promotor, i dels artesans i/o artistes que intervenien en la decoració de l’edifici; ens agradarà rebre les vostres respostes/aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/23918

divendres, 21 de desembre del 2018

EL LLEDONER DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA VELLA I ENDERR0CADA DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1915, el lledoner i l’església de Sant Fost de Campsentelles al Vallès Oriental.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’enderrocava l’església, i tossudament el lledoner continuava vivint.

D’aquesta espècie arbòria llegia; arbre caducifoli de forma arrodonida que pot arribar fins als 15-25 m d'alçada.

La seva escorça és llisa i de color gris clar.

Les fulles són simples, asimètriques, punxegudes i de forma oval; tenen el marge serrat i fan 5-15 cm de longitud i 4-6 cm d'amplada.

Són de color verd fosc per l'anvers i verd més clar pel revers; tenen pèls i són aspres al tacte.

Floreix durant els mesos d'abril i maig.

Les flors són solitàries i poc vistoses. Són de color verd clar i neixen amb les fulles.

El fruit (lledó) és petit (1 centímetre), rodó i llis; primer és de color verd i quan madura es torna negre. És comestible, però té poca carn i molt os.

És multiplica per llavors.

Suporta bé diferents tipus de terra, però prefereix terres no massa compactes; resisteix força bé la sequera i la calor, però no un excés de fred.

Pot viure fins a 600 anys. Afegeixo, en el cas de Sant Fost de Campsentelles està acreditat que resisteix – almenys un cop a la vida - , els aldarulls desencadenats com a conseqüència d’una sedició militar, que MAI HA ESTAT ni castigada, ni fins reconeguda pels que la duien a terme.
Viu a la terra baixa, on és fàcil veure'l a les vores dels camps i dels camins.

La fusta és molt resistent i flexible; des de temps antics s'ha utilitzat per fer forques, rems, botes i estris de la pagesia.


Em pregunto, hi ha alguna raó perquè aquest exemplar no estigui inclòs com Arbre Monumental de Catalunya ?.
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/

Agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 20 de desembre del 2018

IN MEMORIAM. COL·LEGI SAGRATS CORS. SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

Fa anys que intentem recuperar la memòria històrica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista; val a dir que els públics – impulsats i mantinguts per l’estat – eren alhora que minoria en nombre, d’una ‘qualitat’ arquitectònica MOLT INFERIOR als de les diverses Ordres Docents de l’Església Catòlica – amb algunes excepcions durant el període la Mancomunitat, i de la Generalitat de Catalunya durant la II República - . Dissortadament el cel acadèmic de l’església catòlica, no s’estenia a documentar com cal aquests edificis que hores d’ara, només pels pas dels anys, son monuments arquitectònics.

Llegia en relació a l’escola dels Sagrats Cors, que retratava el Joan Dalmau Juscafresa ; el 16 de juny de 1889 es van obrir per primera vegada les portes del Col•legi Sagrats Cors (Sant Hipòlit de Voltregà) a 120 alumnes encarregats al mestratge de tres germans de La Salle, els quals emprenien la tasca pedagògica amb el desig de “dedicar tot l’esforç a educar nens i joves, respectant la seva llibertat i intentant ajudar-los perquè visquin d’acord amb l’esperit del cristianisme” tal i com ells van expressar a la seva arribada al poble.

Situada a l’actual edifici, aquesta escola fou promoguda per l’ aleshores bisbe de Vic, el Dr. Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901).

El 1972, i per manca de personal docent vocacional, els germans van haver de marxar del poble.

Dos cursos després, l’escola es fusionà amb l’escola de nenes de les Germanes Dominiques de l’Anunciata.

L’any 1986 l’escola accedeix al règim de concert educatiu. Es tracta aleshores d’una escola parroquial portada per un equip de seglars.



En el curs 2012-2013 l’Escola Sagrats Cors, recollint la tradició i el treball dels docents que durant més de 120 anys s’han dedicat a l’ensenyament dels fills dels treballadors del poble i dels seus voltants, es trasllada a la Casa d’Espiritualitat de la Gleva, i canvia el seu nom per el de Col•legi Mare de Déu de La Gleva, vinculat a la Fundació canònica del mateix nom.


Per descomptat esperem que des del Bisbat de Vic, ens faran saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor de l’edifici, i en el seu cas els de la successives reformes. També, si és possible, voldríem rebre imatges de la capella que imaginem devia tenir aquella escola.

Ah!, posats a demanar, voldríem saber també qui va ser l’autor de la casa d’Espiritualitat de la Gleva, i de l’arquitecte autor de l’actual adaptació i/o reforma.

diumenge, 9 de desembre del 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CARTELLÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANT GEGORI. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Jucafresa, em feia arribar fotografies de l’edifici que acollia les Escoles de Cartellà , al terme de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, a la nació màrtir de Catalunya.



En teníem referències i n’havíem demanat imatges :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/escoles-velles-de-cartella-sant-gregori.html

No en fan esment a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=SANT+GREGORI&page=2

Llegia que l’any de construcció era 1935 :
http://serveisoberts.gencat.cat/equipaments/381606

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hi havia escola a Cartellà, com acredita una noticia de la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/01/21/pagina-7/33152249/pdf.html?search=escuelas%20de%20Cartell%C3%A1%20Gerona

Número 14.722—Doña Dolores Pujol Serra, de Cartellá (Gerona), para Riudellots-Selva, unitaria (Gerona).

L’enciclopèdia catalana ens diu , Cartellà; Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà ), ocupa el sector septentrional.

El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt. Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola (que li servien de vall), s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat (que comprèn la capella de l’Esperança, dels segle XII-XIII), d’on era originària la família Cartellà; el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) , que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera (Girona, ? - ?, d 1509).

dissabte, 8 de desembre del 2018

CASA DEL BARÓ D’OLLER. CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Llegia que la casa fou construïda l’any 1796 tal i com indica el llindar de l'actual porta; originàriament la casa era més baixa que l'actual, una reforma duta a terme a inicis del segle XX la va fer pujar en alçada.

Era la casa d'estiueig del baró d'Oller.

L’any1917 va ser refeta totalment i es va construir fins i tot un cos nou a la part posterior.

La baronia d’Oller és un títol nobiliari que el papa Lleó X concedí el 1905 a l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol (Barcelona 1871 — 1907).
Salvador Oller i Dulcet (Centelles 1843 — Barcelona 1909), segon baró

Francesc d’Assis Oller i Pedrol ( Barcelona, 1877 — Barcelona, 1939) tercer baró.

El Mapa de Patrimoni ens diu; casa senyorial d'estiueig de notables dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un jardí incorporat a la part posterior. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a la façana principal. Cal destacar la quantitat d'obertures amb forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i en la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem abundants rosetons. La façana lateral dreta és la que està restaurada a l'estil modernista i tots els marcs de finestres tenen el mateix dibuix. Després de la reforma modernista de 1917 se li va afegir un jardí al lateral.


En 1917 l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) va refer la casa per complet, llegia que un tenia motor propi per fer electricitat , i un dels primers telèfons particulars de Centelles. Destaca el jardí ubicat a la part esquerra de la casa . Situat de forma elevada dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí.


El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-oller-o-can-gaud

La Baronia d’Oller continua vigent?. En cas afirmatiu sabeu qui ostenta aquest títol nobiliari?. coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 2 de desembre del 2018

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

M’arribava fins al Santuari de l’Ajuda de Balenyà, feia un dia clàssic, boira, una temperatura positiva de 5 graus , i una humitat que desensellava sortir de casa, sempre però, hi ha coses per agrair, i moltes, moltes, en les que en cal comptar amb tota l’ajuda possible, oi?.



El Mapa de Patrimoni de Balenyà en diu que la primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer.

En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials.

Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial.

En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu.

Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista.

Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior.


A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu de l’Ajuda, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim.

A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular.

El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar.

És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos de Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009)
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/06/els-murals-de-joan-rifa-benet-al.html


Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arcuacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites.


Encomanava molt especialment a la Verge de l’Ajuda, al Jordi Sànchez Picanyol (Barcelona, 1964I i al Jordi Turull Negre (Parets del Vallès, 1966), presoners polítics catalans, que han iniciat una vaga de fam per denunciar el veto que consideren que exerceix el Tribunal Constitucional en el camí cap al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

dissabte, 1 de desembre del 2018

PANTEÓ DE JOAN SERRA TOTESAUS. CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

En la meva visita al Cementiri Monumental de Vilanova i la Geltrú, retratava el panteó de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919).


Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919), va ser molt conegut i apreciat en la seva època per haver realitzat l'escultura en pedra de Sant Antoni Abat (patró de la ciutat) a l'església parroquial de Sant Antoni situada al capdamunt de la Rambla Principal.

Demanaré als meus amics de Vilanova i la Geltrú que programin les passejades que calgui per aquest fossar, per tal de documentar acuradament el sepulcre de Roig i Sala Germans; el sepulcre del pintor Joaquim Mir; el sepulcre de Cabanyes i Marqués, d’estil historicista, obra de l’escultor Joan Roig Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918, en el qual es van dipositar les restes del poeta Manuel de Cabanyes, el 1953; el monument funerari d’estil eclèctic modernista de la família Ortoll i Junqué, realitzat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), de 1905; el panteó modernista de Víctor Balaguer i Cirera, realitzat per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori, de 1905; el sepulcre de Bonaventura Barceló i Fernández, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana; el sepulcre de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919) i del constructor J. N. Font, any 1884; el sepulcre de Pau Soler i Morell, d’estil modernista, de l’arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó de 1901(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el sepulcre de Sans, d’estil classicista, atribuïble a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, possiblement de 1880; el sepulcre de Baró, d’estil modernista, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), i de l’escultor Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919); el sepulcre d’A. Font, d’estil historicista modernista, de 1890; el sepulcre de Francesc Gumà i Ferran, d’estil classicista, de 1873; el sepulcre de Mas, d’estil classicista naturalista, de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana ; el sepulcre de Joan Samà i Martí, d’estil classicista, d’autor desconegut que firma A. C., de 1865; el sepulcre de la família Torrents i Olivella, d’estil clàssic, de Juan Nemmi, de finals de segle XIX; i el sepulcre de José Francisco Lluch i Torrents, d’estil grecoromà, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), de l’any 1887.

De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.

Els cal esbrinar l’advocació de la capella del Cementi

ENS PODEU EXPLICAR ON ESTAVA EL PEDRÓ DE SANT ANDREU AL BARRI DE S’AUGUER DE BLANÈS?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El diccionari Català València Balear ens diu d’Auguer ; topònim. Riuet de prop de Blanes.

https://www.blanesaldia.com/blanes/3979-notes-sobre-creences-supersticions-i-bruixes-a-blanes/

Durant anys es va explicar la història de tres bruixes que en una nit varen anar i tornar de Mallorca en barca des de s’Abanell. Segons sembla tot plegat va ser obra d’en Recada, l’amo d’un Art de pesca de s’Auguer, que una nit va voler esp antar els carrabiners que vigilaven les platges amb unes dones disfressades de bruixa. L’argúcia va donar bon resultat i això li va donar via lliure per poder fer contraban d’armes per als seus amics carlins.

A Sant Andreu de sa Palomera, a s’Auguer, hi havia una roca llisa que posant-hi la orella es podien sentir les campanes de Mallorca. Els incauts que s’atrevien a provar-ho rebien un bon cop de cap contra la roca.

No trobava però, la resposta a la pregunta que juntament amb la fotografia deixava el Joan Portas. No sabria localitzar bé on es trobava la imatge, segur que algú ens ho deixarà clar. Dedicada especialment a tota la gent d'aquest barri. Temps era temps...


Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) m’enviava tres fotografies, amb un comentari ” Ja no existeix, estava situada a la esquerra de la fotografia.


Ara hi ha una cocteleria que es diu s´Aixeta”.



El creixement exponencial suposa un major risc per al patrimoni històric, que la despoblació.


TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS?

L’edifici no consta a l’escarransida llista de monuments de Barberà del Vallès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vall%C3%A8s_Occidental#Barber%C3%A0_del_Vall%C3%A8s

No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Barberà del Vallès.

En diuen alguna cosa els amics de POBLES DE CATALUNYA http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5965

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com alhora que les dades les dades de l’autor de l’edifici de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, resposta a la pregunta; en algun moment les escoles públiques van compartir aquest edifici?.


L’estructura ens ho fa pensar, i fins als primers anys de la dictadura franquista, el fet de compartir espais en un edifici, els polítics i els infants, era habitual i fins es defensava que permetria formar més i millor als infants.

Barberà del Vallès, Catalunya, , us ho agrairan.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE BARBERÀ DEL VALLÈS?.

No les sabia trobar a :

http://www.culturaarqbcn.cat/arxius/Destrucci%C3%B3.pdf

http://www.culturaarqbcn.cat/arxius/Destrucci%C3%B3_2.pdf

On llegia ; BARBERÀ DEL VALLÈS, SANTA MARIA

El temple parroquial de Santa Maria de Barberà, d’estil romànic pur, de finals del segle XI, va ser saquejat i incendiat el dia 21 de juliol de 1936. Per la seva consistència, es van conservar els murs i la volta. L’església va quedar abandonada i oberta durant un any, per la qual cosa la “quitxalla i alguns adults la van anar destruint més i més”.

D’aquesta parròquia l’any 1940, l’informe diu que abans de la guerra hi havia una tensió molt forta, amb mítings exaltadíssims contra l’església (pàg. 36).

Destaca les pèrdues de sectors del retaule major amb plafons pintats d’estil renaixentista (pàg. 66), el retaule de Sant Isidre i Sant Jaume d’estil rococó (pàg. 70), el retaule barroc de la Mare de Déu dels Dolors, i el del Santíssim Sagrament i el del Sant Crist, aquests darrers també barrocs (pàg. 68). Les imatges gòtiques de l’Assumpció i la Mare de Déu del Roser (pàg. 74), així com alguns objectes d’orfebreria; una creu processional, una custòdia i la veracreu (pàg. 83).

Es va prendre foc per onze vegades a la Casa Rectoral, fins que es va desplomar. L’arxiu, de gran valor per la seva antiguitat, va desaparèixer entre les flames.

El cap d’any de 1941, Mn. Antoni Piña va iniciar les obres de restauració. El seu successor, Mn. Pau Vives Masa va aconseguir la reconstrucció de l’església romànica sufragada per l’Estat, i la seva declaració com a Monument Nacional, començant al mateix temps la construcció d’un nou Temple al centre de la població. Mn. Miguel Badosa va posar feliç terme a les obres del mateix l’any 1959.

Les etapes de l’obra són: l’any 1955 es va acabar la restauració de l’església romànica; el dia 12 de febrer de 1950 es va posar la primera pedra del nou temple, que es va acabar el 4 de juny de 1959; aquest mateix dia es va beneir el nou altar i la imatge de la Patrona.

L’església no consta a l’escarransida llista de monuments de Barberà del Vallès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vall%C3%A8s_Occidental#Barber%C3%A0_del_Vall%C3%A8s

No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Barberà del Vallès.

En diuen alguna cosa els amics de POBLES DE CATALUNYA http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5964

La creació del Bisbat d’Egara, no ha tingut en aquest terreny del Patrimoni històric cap efecte positiu.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades de l’autor de l’edifici de l’Església de l’Assumpció, i de la rectoria annexa.
Barberà del Vallès, Catalunya, Déu fins i tot, us ho agrairan.