diumenge, 28 de febrer del 2021

EL COLOMER AL VEÏNAT DE SANT MIQUEL DEL CORB. LES PRESES. LA GARROTXA.

Llegia a :

http://maselcolomerdelespreses.blogspot.com/p/historia.html

 


El primer de desembre de l'any 1207, Berenguer de Vilar lloà i concedí a Guillem de Colomer, a la seva esposa Maria Torrentà de Sant Miquel de Pineda, al seu fill i hereu Pere i a Beatriu, muller d'aquest últim, unes peces de terra i el mas. Degut al cognom de la família, el mas va prendre aquest nom, com era costum en aquella època.


Al llarg dels any, els hereus del Colomer es varen casar amb pubilles que aportaven terres i dots al mas.


Aquesta prosperitat va permetre anar ampliant l'estructura original amb noves dependències, grans sales i nous dormitoris.


Al temps que creixia l'heretat, va fer-se necessari prendre masovers que vivien a la casa en allotjaments independents.


Els habitants del mas el Colomer varen viure temps de plenitud i bonança, també  però,  temps terribles de guerres, fams i pestes,  per exemple, a l’epidèmia del 1519 al 1530, varen morir Antònia Colomer i el seu fill hereu Vicent Colomer i també en Miquel Colomer adolescent de 14 anys, el que va provocar una sentència arbitral en ordre a l'heretat. Altres conflictes es visqueren entre aquestes parets, sempre  però, varen tirar endavant amb el mas, les terres i la família.


Des de llavors tots els hereus conservaren el cognom Colomer.


L'hereu Joan Colomer va morir a les darreries del segle XIX , deixant la seva germana Antònia com a pubilla. Aquesta era casada des de 1874 amb Joan Mas, hereu de Sant Aniol de Finestres i es varen haver de traslladar al mas Colomer.


Des d’aleshores, la família porta el cognom de Mas.

 

 


      


Joan Molera el retratava l’any 1982. Ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs d’aquest fotògraf a l’email castellardiari@gmail.com


Patrimoni Gencat explica que efectivament la casa està documentada en el 1207.


En els pergamins relacionats amb aquesta masia, l'anomenen "mansus de Columbario".


En una llista de testimonis present a la plaça de Les Preses el 4 de juliol de 1560 per l'arrendament de la batllia de Les Preses a Esteve Collferrer, hi ha el nom de Mateu Colomer.


El llinatge de la família Colomer ha arribat fins als nostres dies.


I el descriu  com ; Gran casal orientat a l'est amb teulada a dues vessants.

 

A la part esquerra hi ha adossada una capella dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel,  " Princep dels Esperits Celestials "  datada l'any 1865.





En una llinda es pot llegir: "Salvi COLOMER / HANER 161 H S. 1649"

 

Hi ha un portal dovellat i una galeria que aixopluga l'entrada lateral.

 

A l'entrada principal, dovellada, figura la data 1767.


 Hi ha dues galeries, una a la façana principal i l'altra a la dreta, que han canviat l'aspecte a l'antiga edificació.

 

A mà esquerra hi ha una pallissa i una era.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.

 

Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 

 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

dissabte, 27 de febrer del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MARTORELL. ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Retratava l’església parroquial de Martorell, advocada a l’Assumpció de la Marededéu,  podem parlar de la "nouvelle église" .

 


Al Mapa de Patrimoni  s’explica que l’església parroquial, citada habitualment com  de Santa Maria, i on es venera l’Assumpció de la Mare de Déu,  apareix documentada al segle XI, en el foli 89 del Cartulari de Sant Cugat del Vallés on s'esmenta una antiga església prope forum martorelium. Cronologia que es veu reforçada per dos enterraments localitzats en l' excavació arqueològica que es van fer a la plaça de l'església l'any 1986.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-placa-de-lesglesia

 

Al segle XVI es va construir la nova església en un emplaçament proper de l'antiga; la nova església presentava una espaiosa nau central, absis poligonal, un campanar i una façana d'estil renaixentista feta d'una pedra groguenca que contrastava amb la pedra pròpia de la zona de color vermell amb què estava feta la resta de l'església; la porta d'entrada quedava emmarcada per un frontó triangular sustentat per dues columnes corínties; a l'interior del frontó: l'escut de Martorell i representacions de la verge i Sant Pere.

 

Al 1936, en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  l'església va ser cremada i es perderen els retaules barrocs del segle XVIII realitzats per Agustí Pujol així com l'orgue obra de Francesc Espill.


 Fruit de l'incendi es va haver d'enderrocar part de l'església i només es conservaren els murs laterals que donaven a l'església i la façana principal.




https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona


Al 1941 es van començar les obres de reconstrucció projectada per Josep Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960 )  i Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951)  .

 



Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada


L'any 1992, coincidint amb els 400 anys de l'església es va tornar a aixecar un campanar i poc més tard es restituir la façana renaixentista que havia estat desmuntada en la reconstrucció dels anys 40 del segle XX. Ens  agradarà tenir noticia dels autors a l’email castellardiari@gmail.com


Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i amb la intercessió de l’Assumpció de la Marededéu davant l’Altíssim,  confiem que podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.

 

Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 

 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

CASA DE LA VILA. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Al cens de 1930 Martorell comptabilitzava 4972 ànimes, i fou en aquella dècada quan el Consistori es feia amb la propietat del immoble que aixoplugà avui la casa de la Vila ; Patrimoni Gencat explica que de  l'edifici del segle XVI solament es conserva el portal d'accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d'entrada a la sala de sessions, el d'accés a l'àrea de despatxos i dependències de l'Alcaldia, a part d'altres elements estructurals.


Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament a l'any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra.


A l'any 1937, quan l'Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles (que posteriorment es van retirar)- procedents de l'església parroquial que havia estat destruïda.

 

Ferran Serra Sala (Barcelona, 1905 - 1988) , Ferdinandus Serra, fou l'autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l'escut de Martorell que conté una mà i un martell. També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.






Havia estat la casa senyorial dels Rosanes, sub-feudataris de Martorell; després va passar a mans dels Castellvell, dels Foix, dels Requesens i al segle XVII i XVIII va pertànyer als Marquesos de Vélez, pel que antigament es coneixia com Casa del Marqués.


L'any 1916 el notari martorellenc Josep Roig Buxeres, propietari llavors de l'immoble va fer desplaçar el portal de la façana i la finestra de la façana principal i va fer suprimir l'antiga escala gòtica per una barana modernista – ens agradarà tenir noticia de l’autor  a l’email castellardiari@gmail.com - , durant aquest període la casa era coneguda com a Cal Notari.


L’any  1936 el notari va vendre l'edifici a l'Ajuntament de Martorell, presidit aleshores per Miquel Cañameres i Salvany, i es destinà com a casa de la vila. Al 1937 es va restaurar la façana de l'edifici i es decorà amb esgrafiats de Ferran Serra Sala (Barcelona, 1905 - 1988) , Ferdinandus Serra.


Es tancava l’exercici 2020, amb 28.772 habitants de dret, coincidir amb un martorellenc/a de pares nascuts també a Martorell és quasi tant difícil com trobar algun polític honest.  


https://turisme.martorell.cat/itineraris-culturals/itinerari-dels-esgrafiats/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=119

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/01/29/els-esgrafiats-dels-edificis-de-martorell/

https://www.rondaller.cat/2017/11/08/esgrafiats-de-martorell/


Martorell  ha de fer, és just i necessari, és el seu deure i la seva obligació,  un escrupolós inventari de les seves façanes esgrafiades, i explicar-lo urbi et orbe, asfixiat per les infraestructures, tren, autovies, autopistes, carreteres,...,   el nucli no té millors  atractius, oi?

  

Amb tots els respectes ja tarden a posar-s’hi.




Teniu dades de la casa del costat?.




Els esgrafiats son del  JAUME AMAT I BARGUÉS


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.412 víctimes:

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210226_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.609 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

 

divendres, 26 de febrer del 2021

CAPELLA DE SANT MARTI DE TOURS D’ARAVÓ. GUILS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

L’Ana Maria Castaño publica fotografies de la  capella advocada a Sant Martí de Tours, al nucli d’Aravó , al terme de Guils, a la Cerdanya jussana.




Patrimoni Gencat explica que és un edifici “modern” d'una sola nau, amb portal i finestra adovellats d'arc de mig punt i petit campanar d'espadanya, amb un buit per una campana, coronat amb panell i una creu de forja.


Està bastida amb maçoneria, carreus d'angle i coberta amb llicorella.


 


Foto del interior. Jordi Contijoch Boada. 2010


M’enyorava d’aquestes terres cerdanes – que anomeno de la Cerdanaya jussana – denominació que em consta  posa " a lestres pedretes” a algunes persones.


No succeeix això per les terres del Llobregat jussà, que em tenen ocupat d’un temps ençà. 


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/la-casa-llopart-martorell-el-llobregat.html

 

 


LA CASA LLOPART. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Creuava el Pont del Diable i passava de la comarca del Vallès Occidental, a la comarca del Llobregat jussà,  tot just quasi al final  del pont coincidia a un senyor que estava assentat i que m’explicava que havia estat taxista,  que  viu al Papiol, i que ha vingut caminant,  cosa que ha de fer per qüestions de salut, parlàvem una estona de les limitacions que sens han imposat amb la Covid.19, advertia que tothom n’està molt cansat  -  per dir-ho d’una forma políticament correcta -, i li explicava que venia a retratar façanes esgrafiades, en aquest art, Martorell és una “ potència mundial”. L’home en va dir que ho desconeixia,  i ens acomiadàvem.

 



Retratava la Casa Llopart al carrer de Lloselles, 35, cantonada amb la Plaça de la Vila, els baixos que en altres temps acollien oficines bancaries, romanen  ara tancats.  Com deia el sàtrapa, España estava al borde del abismo, i ara a donat un paso al frente, oi?.


Llegia al Mapa de Patrimoni ; El nom li ve donat pel propietari de l'edifici en el segle XVIII.  Marià Llopart i de Santa Cruz , cavaller de Santiago i coronel d’enginyers  dels reials exèrcits, al segle XVIII.


El Mapa de Patrimoni ens diu que  encara es conserven  elements de l'edifici original  com les dues finestres, una d'estil gòtic i l'altre renaixentista.


Posteriorment va ser la Casa de Vicençs Ros i Batllevell (Martorell, Baix Llobregat, 1883 — Martorell, Baix Llobregat, 1970) .


L’any  1950, l'artista Ferdinandus Serra”,  Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988)  que va decorar la façana amb motius de temàtica camperola on també hi apareix un molí fruit de la vocació molinera del seu propietari,  Vicençs Ros i Batllevell.


Aquest esgrafiats van ser restaurats a principis de 2011 per Xavier Pérez Alcázar (Martorellenc del barri de Rosanes, nascut a Sabadell, el 17 de  maig de 1974 ) que assistia a la seva infantessa a les classes de dibuix  del JAUME AMAT I BARGUÉS.






Xavier Pérez Alcázar ha treballat a Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Esparreguera, Argentona, Torrelles de Llobregat, Barcelona on va participar en la restauració dels esgrafiats del Parlament de Catalunya.




 No és aquesta la primera visita que fem a Martorell, i  havíem tingut l’honor- així ho sentim – de fer una breu síntesis biogràfica del Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ] per la Galeria de Metges Catalans.

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


Esperem anar ampliant les publicacions,  de moment us deixem uns enllaços que podeu anar llegint,  ens agradaria també que es publiquessin a l’Informador de Martorell,  de la forma en que tinguin per convenient.  


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/la-casa-llopart-martorell-el-llobregat.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-rodriguez-patrimoni-inexplicat-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-rodriguez-patrimoni-inexplicat-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/que-en-sabeu-de-la-capella-de-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/03/el-progres-de-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/05/collegi-de-la-merce-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/el-sindicat-viticola-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/santa-margarida-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/la-colonia-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/sant-genis-de-rocafort-martorell-baix.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-del-diable-que-abans-feia.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/06/josep-salvany-blanch-heroi-de-catalunya.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/martorell-santa-margarida-de-la-via.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/04/campanar-de-lesglesia-de-sant-ferran.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/escoles-publiques-de-la-ii-republica.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/05/presencia-de-ferdinandus-serra.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-capella-del-jardi.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/esglesia-de-santa-llucia-de-la-torre.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-torre-betlla-i-la.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/teniu-mes-dades-daquesta-casa-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/els-esgrafiats-de-martorell-un-tresor.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-pep-el-garbellador-martorell-el.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/visita-martorell-in-memoriam-de.html


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

 

 


EL CAMPANAR I EL RELLOTGE DEL SENY O LA TORRE DE LES HORES A LA PLAÇA DE LA VILA DE MARTOREL.. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Retratava la façana de la  Plaça de la Vila, 45 del que diuen a Patrimoni  Gencat ; edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.




Dos cossos diferenciats, en la composició de la façana.


A dreta, la porta d'accés, enreixada, té les inicials BC dintre de medalló en esgrafiat, rellotge envoltant de fines motllures, espadanya amb campana.


 La part esquerra té les llindes de les obertures ornats amb garlandes florals, mènsules i modillons, ràfec, cartel·les i restes de ceràmica coronat la façana. La distribució compositiva de l'edifici marca la utilitat  del mateix en el moment de construir-se.


L’edifici fou construït, com a seu de l'entitat bancària BANCO CENTRAL  a finals del segle XIX , quan Martorell era ja vila important per la seva industria.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18599


El campanar més que el rellotge em fan  pensar que devia tenir un ús diferent abans de ser “abduït “ pel  Banco Central , un banc  espanyol creat l’any  1919, que es fusionava  l’any 1991  amb  el Banco Hispano Americano, i al ensems  el Central Hispano, l’any 1999  era absorbit  pel Banco de Santander, tot “ en olor de corrupció” , com es bon costum d’aquest dissortat reialme.


Trobava la resposta a Patrimoni Gencat, el campanar i rellotge – que fou  instal·lat  al segle XVII - , estan emplaçat sobre les restes d'una de les torres de la muralla medieval.


Fins a l’any  1926, juntament amb la torre hi havia la volta de les hores, que cobria el pas del carrer.


Podria ser una obra originàriament del segle XII-XIII però resulta molt difícil de precisar.


Rebia un email del Ferran Balanza Gonzalez en el que en relació a la  torre del rellotge - o "Seny de les hores", segons la denominació popular- , em deia ;  és el que resta de l'antiga casa de la "Volta de les Hores", d'origen medieval, enderrocada l'any 1925 per facilitar la circulació de carruatges, i es troba situada a la "Plaça de les Hores", a l'entrada de la "Plaça de la Vila".

 

El seu origen podria haver estat vinculat amb el de l'establiment  l'any 1686 en aquesta desapareguda "Casa de la "Volta", propietat de la família Par, d'una comunitat  dels  Fra Menors Caputxins, els quals, pocs anys més tard, es traslladaran a un edifici de nova planta construït a la falda de la Serra de les Torretes, fora del nucli urbà de la vila.


La maquinària antiga del rellotge es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, i conserva  aquesta inscripció: Se feu aquest rellotge en Barcelona per mans d'en Miquel Sitjar, manyà, any mil siscents vuitanta sis.


 La coincidència de les dues dates, la de l'establiment dels Caputxins i la de la màquina del rellotge, és la que ens fa sospitar la seva probable vinculació d'origen.


En tot cas, però, el rellotge que probablement s'havia instal·lat per regular la vida de la naixent comunitat caputxina, ja no es va moure del seu emplaçament, i durant 335 anys ha continuat donant l'hora als martorellencs.


En les "Ordinances de la Vila de Martorell" de 1761-1762, es preveia "Para la persona que dirige el relox ciento cincuenta reales de ardite”


La maquinària antiga va ser substituïda l'any 1935 per la d'un nou mecanisme del rellotger Isidor Tribó Capdevila , el qual, l'any 1991, passarà també a formar part de la col·lecció del Museu Municipal Vicenç Ros.


La màquina actual (1991), no es gaire més gran que la d'un despertador de tauleta de nit. 


Llegia que la Casa Llopart, havia acollit en els seus baixos oficines del Banc de Vizcaya, Banc Central i, més recentment, del BBVA.


Havíem demanat al Xavier Pérez Alcázar, que va restaurar l’any 2011, els esgrafiats de la Casa Llopart, dades del lloc i data de naixement. Pensem que  és el “ toca”, com en els cas de Ferdinandus Serra Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), i de Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 – 2003) que el precedien en la pràctica d’aquest art, oi?


Martorell  ha de fer, és just i necessari, és el seu deure i la seva obligació,  un escrupolós inventari de les seves façanes esgrafiades, i explicar-lo urbi et orbe, asfixiat per les infraestructures, tren, autovies, autopistes, carreteres,...,   el nucli no té millors  atractius, oi?

  

Amb tots els respectes ja tarden a posar-s’hi.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.412 víctimes:

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210226_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.609 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.