M’aturava per retratar aquest gran casal, del que no aconseguia trobar cap informació, en un primer moment , perquè l’Ajuntament de Cardedeu no disposa d’un Catàleg de Patrimoni, consultable en línia, i els dies festius, Catalunya no pot accedir a les seves bases culturals; com era allò ?. ah!, som una Nació !
Avui dimarts 21.05 – en horaris d’oficina- m’ha estat possible accedir a : http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_28570
En aparença l’edifici manté un bon estat de conservació, la descripció ens diu que té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat.
Hi ha un gran portal d'entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament.
A l’esquerra del tancament perimetral, coronat per una barana, hi ha una torrassa rodona cantonera d'un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l'interior que serveix per accedir a la terrassa.
Dins del pati – on ja no podia accedir - hi ha dues façanes:
La frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats. Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig. Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa.
La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis, format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic. Donant a l'exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic.
En documents del segle XII es troben citats diversos Diumers, cosa que indica l'antiguitat de l'assentament. En el planell de 1777 s'hi veu dibuixada "Casa Diumer" com una típica masia dels segles XVII o XVIII, amb el molí i la bassa al costat.
M’explicaven que les propietats dels Diumer, que havien set petites, es van estendre de tal manera que quan es va reformar la casa en profunditat, l’any 1857, el propietari podia anar a la
parròquia de Marata, i a la
d'Alfou, trepitjant sempre terra de la seva propietat.
A l'interior hi ha una capella en honor de Sant Josep Oriol, que passà temporades al mas els anys 1700-1702. Demanarem ajuda a l’Arxiu Gavin, del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
Rebia de l’Arxiu Gavin, una imatge datada el 15-VI-1985, de la Capella Oratori de Sant Josep Oriol, de la Casa Corbella, anomenada anteriorment Can Diumer.
El cognom Diumer – com una hipòtesis – podria tenir el seu origen en la condició de ‘domer, domaer’ d’alguns dels seus primers propietaris ?.
En relació a l’origen del cognom, reprodueixo d’un article del Miquel Comas; ¡Els Diumer’ :
El cognom Diumer és una variant de “delmer”, o perceptor del delme, la desena part de la collita que es pagava com a tribut. Prové del llatí medieval “ decimariu”, del mateix significat, i neix al mateix temps que els francesos “ Desmier” o “Dexmier”, o l’alemany “ Zehender”, amb el mateix orígen i significat. A Cardedeu trobem les primeres referències l’any 1154, quan Grau de Bell•lloc i sa muller, Beatriu, estableixen a Ramon i Maria, (avantpassats de l’Arnau Delmer (Decimarii) que apareix en un altre document, del 1199) un molí, situat a la parròquia de Santa Maria de Cardedeu, en el lloc anomenat “ Avurid”. També reben un altre molí, en el Mogent. En el segle XIII eren també tinents de Can Diumeró, sota domini de Sant Pere de Casserres.
