dissabte, 30 d’abril del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DELS MASOS ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS, ISONA CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

L’ Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia de l’Església parroquial dels Masos de Sant Martí, al terme d’Isona i Conca Della, a la comarca del Pallars jussà.




Llegia a Patrimoni Gencat que és  un petit edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau a traves d'un estret arc presbiteral de perfil apuntat que, com la volta absidal, arrenca d'una imposta formada per una motllura bisellada.

 

A cada costat de la nau, prop de l'obertura absidal hi ha dues petites fornícules molt baixes, de les quals no se'n coneix la utilitat.

 

La porta de factura tardana, s'obre a la façana oest i hi ha una única finestra de doble esqueixada a la part sud de l'absis. A la façana sud trobem tres contraforts atalussats que aguanten l'empenta de la volta.

 

L'aparell és de reble molt irregular, disposat de manera poc acurada. A l'interior els paraments estan arrebossats.

 

La forma de l'absis i la rudesa de la construcció posen en evidència que es tracta d'un edifici construït al llarg del segle XII.


Sant Martí, Sant Sadurní, Santa Fe,..., ens arribaven amb els soldats francs que venien a fer costat a Catalunya per deslliurar-se dels sarraïns.


Res a veure aquells francs, amb els actuals francesos, oi?.


Els de la Catalunya romànica, continuen en fase de “ proves”

SABEU COM ES DIU/DEIA AQUESTA MASIA DE CAMPDEVÀNOL?. EL RIPOLLÈS

 

A l’estudi de la masia Catalana, Fons dipositat a l’arxiu  fotogràfic del Centre Excursionista de Catakunya, hi ha una imatge de l’any 1928 ; Vista general d'una masia a Campdevànol, de Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Olot, 1955), en la  que com única pista tenim;   Vista des de l'estació del ferrocarril. Facilitada per: Josep Danés i Torras. Facilitada en 1928




Si encara existeix, i la podeu identificar, sou pregats de fer-nos-ho saber als emails castellardiari@gmai.com i mdc@csuc.cat


Campdevànol, Catalunya, us ho agrairan.

CAN BRANQUES. BEGUDÀ. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

Llegia que entre 1914 i 1936, quan l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC – l’únic  fins al dia d’avui – de la II República, frustrava el projecte de l’Estudi de la Masia Catalana, i les legitimes expectatives dels ciutadans, que passaven d’un model democràtic, a una dictadura extremadament cruel i venjativa, molt especialment amb Catalunya i els catalans. Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Olot, 1955) retratava la Façana de Can Branques, a Begudà al terme de Sant Joan les Fonts, a la comarca de la Garrotxa.




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4763/rec/2


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4679/rec/7


Apareix al Catàleg de Masies de Sant Joan les Fonts;  Can Branques :

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=235531&fromPage=load


La masia existeix encara:




https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Can_Branques-2015.JPG



Modestament obríem una pàgina al facebook

 https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996


El contingut del qual és de lliure disposició, i per descomptat el cediríem gustosament per completar aquella magna obra, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va aturar. 


Si els que ens estimen Catalunya no posem LLUM,  ajudem als que la odien a escampar més i més FUM.

 

CASAL DE MONT-ROS. BEGUDÀ. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

La casa de Mont-rós està situada al pla de Begudà, prop de l'església parroquial de Santa Eulàlia. Segurament aquest mas fou fundat per la família del castell de Mont-rós, en termes pertanyents al directe domini dels monjos de Sant Joan les Fonts. Francesc Caula i Vegas (Osuna, 1887 - Barcelona, 1973) va trobar els següents hereus: Dalmau de Mont-rós (1414), i Jaume Mont-rós, procurador síndic de la Universitat de Begudà (l'any 1563)


Patrimoni Gencat explica que el mas es troba al  pla de Begudà, prop de l'església parroquial de Santa Eulàlia, juntament amb la Rectoria i Ca l'Escolà.


És de planta rectangular, formada per diferents cossos. El primitiu es el de la façana nord, de pedra volcànica i poques obertures, i el teulat a una vessant. Després, s'amplià pel costat sud en dues etapes; disposa de planta i pis i golfes amb quatre badius; els carreus estan molt ben tallats als angles i les obertures disposen d'arcs de llibre.

       

 


Fotografia Olga     Sacrest i Roca. 1986. Vista de l'edifici


El teulat és a dues aigües, format per cairats, cabirons, llates i teules posades a salt de garsa. Una altra porta que accedia directament al primer pis demostra que la casa fou habitada per vàries famílies.


No el trobava al Fons Estudi de la masia catalana :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Begud%C3%A0


Amb la tecnologia de que disposem avui, fora senzill completa aquest projecte que pretenia obtenir testimonis escrits, orals i gràfics de les característiques arquitectòniques de la masia catalana.

https://universpatxot.diba.cat/ca/lestudi-masia-catalana


Modestament obríem una pàgina al facebook

 https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996


El contingut del qual és de lliure disposició, i per descomptat el cediríem gustosament per completar aquella magna obra, que l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va aturar. 


Si els que ens estimen Catalunya no posem LLUM,  ajudem als que la odien a escampar més i més FUM.

divendres, 29 d’abril del 2022

CAN BRANQUES. CAMPDEVÀNOL. EL RIPOLLÈS

El Valentí Pons Toujouse, feia una feina excel·lent  :

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/campdevanol/tots/can-branques-miquel-fossas




La casa del carrer Pau Casals, 14 - Pompeu Fabra, coneguda com  Can Branques , és obra del Miquel Fossas, autor també del Xalet/Torre de Mossèn Tort, esperem rebre més dades, cognom matern,  lloc i data de naixement i traspàs del Miquel Fossas, a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible una fotografia.


Patrimoni Gencat, insisteix en que són destacables, a l'interior, les rajoles de motius modernistes de molt bona conservació, al contrari de les pintures exteriors, cada dia més degradades.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3823




La fotografia de Patrimoni Gencat és de l’Antoni   Puig i Castells de l’any 1983.


Molt em temo, que amb el “ bestiar” que circula per arreu, d’aquelles rajoles ja no en quedi res.

 

 

 


VALL DE SALLENT. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ DESITJADA” VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá pública una fotografia ; Vall de Sallent , Coll deNargó . L’urgell sobirà




Llegia; Sallent d’Organyà,  poble del municipi de Coll de Nargó (L’Urgell  sobirà ), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 metres  d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.

 

S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat.


L’església parroquial és dedicada a sant Salvador. D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats.

http://tribunaberguedana.blogspot.com/2013/05/sant-salvador-de-sallent-coll-de-nargo.html


L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella. La festa major s’escau l’últim diumenge de maig.

 

Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot haver donat nom al llogaret. Aquest és esmentat ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Antigament havia pertangut a la catedral d’Urgell, per donació del comte d’Urgell el 997. Modernament, va formar part de l’antic municipi de Montanissell fins el 1969.

 

A migdia de Sallent i vora el riu de Sallent hi ha el mas dels Vilars de Sallent, i al NW de Sallent, ben a prop, es troba l’ermita de Sant Maximí.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-maximi


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/03/sant-maximi-o-sant-andreu-de-sallent.html


https://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=276


Li cal a l’Urgell sobirà, una legió de persones com el Jordi Vila Juncá, i fins així, trigaríem anys a documentar el Patrimoni arquitectònic.


LA CASANOVA DE LES ESCALES. FÍGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA “DESITJADA” VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 El Jordi Vila Juncá pública una fotografia ; les Escales , Fígols i Alinyà,  Prop d’Organyà. En un dia de verda primavera i Segre content.




Havíem documentat el mas d'Escales i la seva capella advocada a l’apòstol Sant Pere.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-del-mas-escales-i-la-seva.html


Malgrat la meva profunda fe catòlica, “ crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable,..”,  em costava creure que en poc més d’un any, aquell runam s’havia reconstruït com l’au Fènix, que simbolitzava el renaixement després de la mort.




Li preguntava , no és el mateix lloc, oi?.


I em responia, si , si es el mateix lloc , un és Escales de Dalt , i l'altre Escales de baix , la finca però, és la mateixa.


No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de masies de Fígols i Alinyà. 


Havíem parlat de l’escola de Fígols  anteriors a la dictadura franquista: 

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html


Sembla que l’interès per aquesta part de la memòria històrica reviscola : 

https://www.ara.cat/pirineus/editen-facsimil-partir-dues-revistes-escolars-1936-localitzades-casa-figols_1_3960470.html


El Fènix fou emprat des del segle XIX pels primers catalanistes com a símbol de l’esperit de construcció nacional. Catalunya tornava a renéixer de les seves cendres després de segles d’ocupació i espoli per part dels estats espanyol i francès. Els catalans exigien el reconeixement sencer dels seus drets nacionals i el Fènix és símbol de renaixença, de llibertat.


Que boniques son les paraules, oi?. Llàstima que se les emporta el vent. 




dijous, 28 d’abril del 2022

EDIFICI DEL CARRER PADRO, 6. LA PETJADA MODERNISTA A GIRONELLA. EL BERGUEDÀ.

 El Valentí Pons Toujouse, atribueix a l’arquitecte Roc Cot Cot (  Barcelona – 1876 + Barcelona - 07.07.1909)l’autoria de l’edifici  edifici d'habitatges del carrer Padró, 6 de  Gironella,  construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una zona de golfes a la part posterior. Disposa d'una coberta mixta, és a dir, una zona de terrat pla transitable situada al frontis de la façana principal, i una altra situada a la part posterior conformada per una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel a la façana principal que aixopluga l'espai destinat a golfes. L'edifici fa cantonada amb un pas que mena al carrer del Sol, per la qual cosa disposa d'un frontis a dit pas amb un tractament formal totalment diferent respecte la façana principal, la qual presenta un treball d'obra de maó molt singular que recull la tradició ancestral del treball de l'obra de maó vist que el moviment Modernista, de la mà d'alguns dels seus arquitectes més representatius, eleva a la qualitat d'element artístic.




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/gironella/tots/casa-r-m


Així doncs, la característica essencial de la façana és el treball d'obra vista de maó i el seu tractament en relleu que destaca cadascun dels elements formals; és a dir, llindes, lloses dels balcons (realitzades amb diverses filades de maons en volada degradada), els permòdols indicatius dels nivells del forjat, així com el treball de la barana del terrat damunt d'una cornisa profusament decorada amb un ràfec significatiu. Tots els paraments de la façana presenten un dibuix geomètric a base de rombes realitzats amb maons col·locats en relleu. L'estructura de les obertures és simètrica, amb tres portals a la planta baixa i quatre balcons a cada nivell. L'accés als habitatges, força estret i del tipus tarja, està flanquejat per dos grans portals rematats amb arcs escarsers. La tarja disposa d'una reixa de ferro de forja que incorpora les inicials "R M". Les baranes dels balcons són de ferro de forja amb perfils verticals helicoïdals reblonats i corbs.


La façana lateral, la que afronta al pas vers el carrer del Sol, té un tractament totalment diferent, amb obra revestida amb un arrebossat simple sense cap element decoratiu remarcable. S'observen diverses obertures senzilles (petites finestres), dues a nivell de primera planta i tres a la segona. A la part del capcer (zona de golfes) es disposen dues obertures simples.


L’arquitecte deixava una extensa obra:

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/roc-cot-cot


A Gironella :

Torre Josep Viladomiu

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/gironella/tots/torre-josep-viladomiu


El Valentí Pons Toujouse, feia un treball excel·lent: 

https://www.arquitecturamodernista.cat/?fbclid=IwAR2wIUgUZfMLeXUEKso4BZbF2OBvvuPuLAqoMKqiCR-u5UhgGmQ7aPulpyY


En un altre país això,  sense cap  dubte, el faria mereixedor d’un reconeixement social


dimarts, 26 d’abril del 2022

IN MEMORIAM. MAGATZEM DE VINS DE L’ANTONIO OLIVER TURULL. SABADELL

 Juli Batllevell Arús ( Sabadell,  1864 + Barcelona - 20.09.1928 ) fou l’autor  l’any 1903 de l’edifici “Magatzem de Vins”  , a la Rambla, 77-81 - Lacy, 1,  per encàrrec de l’ Antonio Oliver Turull ( Sabadell, 1867 + Sabadell,  31 de març 1922), casat amb Dolores Sallarès Soler ( 1874-1953) i pares de Joan Oliver Sallares, Pere Quart (  1899 + 1986 )

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sabadell/tots/magatzem-de-vins-antoni-oliver-turull


No tenim dades de la data en que es destruïa aquest edifici, del que en tenim imatges gràcies a la tasca excepcional del Valentí Pons Toujouse, al que en un país “ normal” se li retria un reconeixement públic.


Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


El títol d’Àtila del Patrimoni històric de Sabadell està en joc. 


En un altre ordre de coses, escrivíem suara ; LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DEL DEURE DE SOCORS?.


Des d’aquí el nostre recolzament a les víctimes, i el rebuig més enèrgic als botxins, als que maleïm davant de Deu.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/la-tortosa-que-desapareixia-com.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/la-igualada-que-desapareixia-com.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/la-garriga-cronica-duna-destruccio.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/el-vic-que-desapareixia-com.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/la-girona-que-desapareixia-com.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/cerdanyola-creixement-i-destruccio-el.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-de-la-manresa-que.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-villa-morera-mas-vallve-la.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-el-celler-cooperatiu-obra.html


Aquest país nostre fa plorar, oi?.




EL SANT FELIU DE GUIXOLS QUE DESAPAREIXIA COM A CONSEQÜÈNCIA DEL CULTE A SANTA MARIA DE L‘ESPECULACIÓ URBANÍSTICA I A NOSTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 

 Sant Feliu de Guixols tenia un cens de     11.333  l’any 1900, i es tancava l’any 2021 amb 22.210 habitants de dret, costa d’entendre amb aquest creixement quasi “ natural” que calgués ensulsiar tantes i tantes edificacions singulars, de les que si més en tenim imatge gràcies al Valenti Pons Toujouse, que feia una feina, que en qualsevol país “ Normal "el faria mereixedor d’un reconeixement públic:

https://www.arquitecturamodernista.cat/cerca.php?cerca=Cerca&c=&paisos=ES&comunitats=ES09+&provincies=ES17+&municipis=ES17160++++&anys=1878+-+2000

 

Insistim; NO és  - dissortadament – una relació exhaustiva, i us demanem la vostra col·laboració  a l'email castellardiari@gmail.com per confegir una memòria d’aquesta destrucció massiva, que venia a confirmar que “ el Porciolisme  ha assolit nivells estratosfèrics en aquesta dissortada Pàtria nostra.


Casino "El Guixolense, dels Senyors"

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-guixols/tots/casino-el-guixolense-dels-senyors


Casa Ramon Ball-Llovera Bas

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-guixols/tots/casa-ramon-ball-llovera-bas


Cineorama (Joan Alsina i Pou)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-guixols/tots/cineorama-joan-alsina-i-pou


Hotel (Miquel Mallol Altarriba)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-guixols/tots/hotel-miquel-mallol-altarriba


Confiteria Can Canals/Barcelonesa (Josep Canals Cibils)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-guixols/tots/confiteria-can-canals

 

Us deixo un enllaç on podreu veure una relació d’alcaldes/esses, no fora correcte deixar sense reconeixement la gran tasca destructiva que feien alguns, oi?. Altrament el títol d’Àtila del Patrimoni històric de Sant Feliu NO POT quedar desert.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_Gu%C3%ADxols


El tema del topònim no és pacífic:

https://www.socsantfeliudeguixols.com/el-nom-del-poble/

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/els-guxols-de-sant-feliu.html




L’escut – que podria haver dissenyat Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966) per a lluir-lo a “ la terra de les fantasies “ , no posa llum en aquest tema.


En un altre ordre de coses, escrivíem suara ; LA CITA PRÈVIA EN OCASIONS ES POT CONSIDERAR COM UNA OMISSIÓ DEL DEURE DE SOCORS?.


Des d’aquí el nostre recolzament a les víctimes, i el rebuig més enèrgic als botxins, als que maleïm davant de Deu.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/la-tortosa-que-desapareixia-com.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/la-igualada-que-desapareixia-com.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/la-garriga-cronica-duna-destruccio.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/04/el-vic-que-desapareixia-com.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/la-girona-que-desapareixia-com.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/cerdanyola-creixement-i-destruccio-el.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-de-la-manresa-que.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-villa-morera-mas-vallve-la.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/in-memoriam-el-celler-cooperatiu-obra.html


Aquest país nostre fa plorar, oi?.


dijous, 21 d’abril del 2022

EL BEC A LA PARRÒQUIA DE SANT VALENTÍ DE L’ARCA. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA

 

Llegia a ;

https://www.camprodon.cat/wp-content/uploads/2022/03/CATALEG-DE-MASIES.pdf


Apareix com a propietari  Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)


http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/sant-valenti-de-l%E2%80%99arca-el-ripolles/


Gran conjunt arquitectònic format pel mas, amb dos volums de teulats a dos vessants, i la pallissa, amb un gran volum de teulat a dos vessants. Caldria esmentar també dos petits adossats a la façana de llevant del mas, i un petit cobert davant d´aquest. Hi ha sobretot dues coses destacables d´aquest gran mas: primer, la façana meridional del mas, que presenta planta, pis i golfes, essent formada la planta per quatre grans arcs de pedra, que arreceren a sota maquinària i galliners, i les golfes formades per set arcs de pedra, i en segon lloc, la pallissa, de grans dimensions, de planta i dos pisos, amb grans arcs de pedra a les obertures de la planta i del segon pis. A llevant de la pallissa hi ha avui el femer en el que havia estat l´era. Nogueres, fruiters, i sobretot grans roures , pels voltants.




Aquest conjunt arquitectònic encarat a migdia, destaca sobretot per aquestes façanes meridionals dels seus dos grans edificis: el mas i la cabanya. La del mas, arrebossada i pintada de color blanc a diferència de la resta de façanes, presenta moltes obertures: les de la planta baixa, molt grans, formant una galeria porxada, les quatre verticals i estretes del primer pis, i les set obertures rematades per arcs de pedra de les golfes. La cabanya, més nova que el mas, també té moltes obertures a migjorn, de les quals serien especialment destacables les tres del pis superior que van decreixent de grandària d'acord amb la inclinació del teulat. Caldria corregir la planta baixa del mas que avui té la funció de galliners i de recer de màquines.


Quan al topònim Salarsa , us deixo un enllaç a l’Onomasticon Cataloniae  del  filòleg, reconegut mundialment, malgrat ser i reivindicar-se com a català, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)



https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36269


Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat,  no hi ha gaires dades “ històriques”  de la casa , ens  agradarà tenir-ne  noticia  a l’email  castellardiari@gmail.com

 

Ah!, sense cita prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar l’omissió del deure de socors en els àmbits de la salut, i altres activitats de les mal dites “ administracions públiques”.

EL MAS D'EN PINYES. COLL DE NARGÓ. L'URGELL SOBIRÀ. LA " DESITJADA" VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá pública una fotografia a vista d’ocell del Mas d'En Pinyes , a la vall de Sallent de Nargó, a la comarca de l’Urgell sobirà.




Diria que Coll de Nargó no té un Catàleg de masies, encara que  certament alguna cosa té:

https://www.yumpu.com/es/document/read/13819916/1memoria-descriptivapdf-ajuntament-de-coll-de-nargo


Llegia:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-just-de-pinyes-coll-de-nargo


A uns 200 metres  a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic que s’ha conegut en aquestes terres fins als nostres dies - en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària.

 

L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste…”. El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos documents del segle...


http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=54&consulta=MCUyKzQl&codi=10769


Per la pista que des del Congost de Codó (Carretera de Coll de Nargó a Isona) va a Sallent, dos-cents metres a llevant de la Masia de Pinyes a mà dreta del camí, sota uns roures, hi ha una partida coneguda com El Bosc de Sant Just i on tradicionalment s'hi ubicà una església dedicada a aquest sant.

 

En el lloc on s'observen restes constructives, els propietaris del Mas de Pinyes hi localitzaren una roda de molí de conglomerat amb encaixos laterals i perforació central, que encara conserven.

 

Segons "Catalunya Romànica" les parets d'aquesta església foren reutilitzades per a la construcció de la casa nova de Pinyes després de la Guerra Civil.

 

El primer esment d'aquesta església és de l'any 1059.


Quan al topònim Coll de Nargó, us deixo un enllaç a l’Onomasticon Cataloniae  del  filòleg, reconegut mundialment, malgrat ser i reivindicar-se com a català, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)




https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=14818

Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat,  ens cal la vostra ajuda per completar la informació d’aquest mas , sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email  castellardiari@gmail.com

 

Ah!, sense cita prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar l’omissió del deure desocors en els àmbits de la salut, i altres activitats de les mal dites “administracions públiques”.

dimecres, 20 d’abril del 2022

IN MEMORIAM. LA TORRE SEGUÍ DE TIANA. EL MARESME

 

El Josep Maria Toffoli Carbonell, publica una fotografia de l’edifici de número 11 del carrer de Sant Francesc de Tiana a la comarca del Maresme, i pregunta, és aquesta la casa-torre Seguí?.




El Pep Octavi, li contesta,  i  al costat la casa que van derruir per passar la carretera era una escola. Ens agradarà rebre imatges d’aquell edifici, i si més no saber el nom d’aquella escola a l’email castellardiari@gmail.com


El Mapa de Patrimoni  explica que  els darrers anys s'ha enderrocat el coronament superior de l'edifici, acord amb el conjunt, i que la reforma actual desmereix totalment la construcció historicista




edifici construït a finals del segle XIX. Després d'haver estat Caserna de la Guàrdia Civil, l'edifici restà molt de temps abandonat.


I el descriu com ;  edifici format per una planta baixa, dos pisos i un terrat. Lateralment presenta un jardí. En tot el conjunt destaca la marcada decoració neogòtica. Guardapols o trenca aigües damunt de totes les obertures, a alguns casos amb frondes i florons, i especialment les tres finestres del primer pis, coronelles, decorades amb arquets ogivals, arcuacions i quadrifolis. A la façana lateral que dóna al jardí sobresurt la gran terrassa del primer pis, convertida en un pòrtic a la part inferior, amb arcades lobulades suportades per columnetes i gàrgoles esculpides, tot d'un absolut estil historicista.


Com és mal costum en aquest dissortat reialme on dediquen lloances als corruptes i es blasma als que viuen del seu treball honrat, cap dada del promotor, ni de l’autor, sou preghats de fer-nos-ho saber a l’email  castellardiari@gmail.com


Ah!, sense cita prèvia, norma que es fa servir sovint per justificar l’omissió del deure de socors en els àmbits de la salut, i altres activitats de les mal dites “ administracions públiques”. 


Quan al topònim Tiana, etimològicament d'un nom de predi en -ANA O -ANUM, derivats de Titius