Llegia de Sant Andreu de Gréixer; construcció d'una sola nau capçada a
llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó lleugerament
apuntada. Està il·luminada per tres finestres de doble esqueixada ; una oberta
a l'absis, una altre a la façana de ponent i una darrera al mur de la nau. La
porta, formada per un arc adovellat de pedra picada està oberta al mur de
tramuntana i presenta un campanar de cadireta de dos ulls damunt la façana de
ponent.. La seva fàbrica constructiva és amb un aparell de carreus de pedra
rogenca ben treballades i escairades unides amb argamassa de calç i disposades
en filades horitzontals. La volta està construïda amb llosetes disposades a
"plec de llibre". Interiorment l'església està desposseïda del seu
mobiliari litúrgic llevat de la pica d'aigua beneïda que es situa al costat de
la porta. La coberta de la nau és de teula ceràmica i la de l'absis en llosa,
però el ràfec del sota teulada testimonia que antigament hauria estat coberta
tota ella en llosa. De la capella en procedeix un encenser que es guarda al
museu diocesà de Solsona.
Es conserva en bon estat ja que va
ser restaurada l'any 1957, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email
castellardiari@gmail.com .
És particular
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-sant-andreu-apostol-sant-andreu.html
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-greixer-guardiola-de-bergueda
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-andreu-de-greixerel-bergueda.html
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1286
Es conta que el llogarret de Gréixer pertanyia a un senyor de la petita
noblesa que era conegut pel seu mal geni i la seva afició a la caça. Un dia,
mentre es trobava voltant pels boscos que s'estenien pels peus del Moixeró, va
sentir la campana de l'església de Sant Andreu, cridant als feligresos dels
encontorns a l'ofici religiós. Aviat, el temple es va fer petit de la gentada
que assistí a missa. Feia estona que havia començat quan es presentà el senyor
de Gréixer fet una fúria. Considerava una falta de respecte que el celebrant
comencés la celebració religiosa sense la seva presència. Sense dir ni una
paraula, prengué la ballesta i apuntant a la finestra de l'absis va disparar a
l'interior. La fletxa va tocar de ple al capellà, just en el moment que aquest
alçava la sagrada forma. Ferit de mort, va caure estès al mig del petit altar
davant de la incredulitat i l'horror dels veïns. El senyor de Gréixer,
horroritzat va fugir cames ajudeu-me boscos endins, ben bé al fons de la vall,
fins que es va perdre entre les muntanyes. En memòria d'aquell succés, algú va
tapiar la finestra per on havia entrat la fletxa perduda. Ningú sabia què se
n'havia fet del senyor de Gréixer. Altre cop, la llegenda afirma que no va
deixar mai de córrer, sense descans. Cada cert temps, l'ànima en pena d'aquell
mal home passa rebent com el llamp davant de l'església, maleint la seva sort.
Que sant Andreu elevi a l’Altíssim la pregaria dels guardiolencs, llançanencs, trempolins, moianesos, calderins, encampcadans . gosolans, berguedans , noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
