diumenge, 14 de desembre del 2025

SANT ANDREU DE GRÉIXER. BROÇÀ. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.

 




Llegia de Sant Andreu de Gréixer; construcció d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està il·luminada per tres finestres de doble esqueixada ; una oberta a l'absis, una altre a la façana de ponent i una darrera al mur de la nau. La porta, formada per un arc adovellat de pedra picada està oberta al mur de tramuntana i presenta un campanar de cadireta de dos ulls damunt la façana de ponent.. La seva fàbrica constructiva és amb un aparell de carreus de pedra rogenca ben treballades i escairades unides amb argamassa de calç i disposades en filades horitzontals. La volta està construïda amb llosetes disposades a "plec de llibre". Interiorment l'església està desposseïda del seu mobiliari litúrgic llevat de la pica d'aigua beneïda que es situa al costat de la porta. La coberta de la nau és de teula ceràmica i la de l'absis en llosa, però el ràfec del sota teulada testimonia que antigament hauria estat coberta tota ella en llosa. De la capella en procedeix un encenser que es guarda al museu diocesà de Solsona.

 Es conserva en bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com  .

 És particular

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-sant-andreu-apostol-sant-andreu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-greixer-guardiola-de-bergueda

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/sant-andreu-de-greixerel-bergueda.html

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1286

Es conta que el llogarret de Gréixer pertanyia a un senyor de la petita noblesa que era conegut pel seu mal geni i la seva afició a la caça. Un dia, mentre es trobava voltant pels boscos que s'estenien pels peus del Moixeró, va sentir la campana de l'església de Sant Andreu, cridant als feligresos dels encontorns a l'ofici religiós. Aviat, el temple es va fer petit de la gentada que assistí a missa. Feia estona que havia començat quan es presentà el senyor de Gréixer fet una fúria. Considerava una falta de respecte que el celebrant comencés la celebració religiosa sense la seva presència. Sense dir ni una paraula, prengué la ballesta i apuntant a la finestra de l'absis va disparar a l'interior. La fletxa va tocar de ple al capellà, just en el moment que aquest alçava la sagrada forma. Ferit de mort, va caure estès al mig del petit altar davant de la incredulitat i l'horror dels veïns. El senyor de Gréixer, horroritzat va fugir cames ajudeu-me boscos endins, ben bé al fons de la vall, fins que es va perdre entre les muntanyes. En memòria d'aquell succés, algú va tapiar la finestra per on havia entrat la fletxa perduda. Ningú sabia què se n'havia fet del senyor de Gréixer. Altre cop, la llegenda afirma que no va deixar mai de córrer, sense descans. Cada cert temps, l'ànima en pena d'aquell mal home passa rebent com el llamp davant de l'església, maleint la seva sort.

 Només l’alliberament de Catalunya del jou del REINO DE ESPAÑA ,  permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que sant Andreu  elevi a l’Altíssim la pregaria dels     guardiolencs,   llançanencs,   trempolins,  moianesos,   calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 9 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA CANYA, ADVOCADA A SANTA MARGARIDA. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ

 

A ponent de la casa gran del Tossal de la Canya , hi ha una altra construcció separada que és l'antiga  capella  de Santa Margarida de la Canya

Construcció de planta rectangular orientada E-W amb la porta oberta a ponent (W).


Exteriorment s'observa una construcció feta amb grans carreus ben disposats i amb petites obertures a la façana de tramuntana, a més d'una porta oberta posteriorment al mur de migjorn. La porta principal s'obre al centre de la façana i és d'arc de mig punt amb unes dovelles que destaquen per la seva amplada (tan sols n’hi ha 5). El costat de la dreta de la façana està avançat respecte a la resta de la paret, de manera que fa un graó. A la façana posterior s'observa diferent tipus d'obra, com si s'hagués construït en tres etapes diferents: la part central està feta amb carreus més grossos i les dues laterals amb carreus més petits. Fins i tot, la cantonada dels costat de l'esquerra està arrodonida, com si es tractés d'un petit absis. L'interior no conserva cap element, excepte que la part situada a llevant està més elevada respecte al sòl de la part més propera a la porta i que s'accedeix a través d'uns graons de pedra.

La capella es citada  és en un document de l'Arxiu Diocesà de Solsona de 1676 (fons alfabètic, Montmajor. Visites pastorals, 255) (BACH, 2002, pag 61). A part d'això no hi ha cap element que ens permeti saber en quina època va ser construïda aquesta església, tot i que possiblement correspongui a la mateixa època que l'ampliació de la casa, el segle XVIII.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-margarida-de-la-canya

https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracanya

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només la llibertat nacional de Catalunya faria possible endegar polítiques que permetessin una millor distribució de la població en el territori,  està clar que ho tenim forà complicat, oi?

Que santa Margarida    , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern