M’explicava moltes coses, el Vicens té una excel·lent memòria:
Va néixer a Castellar del Vallès el 24 de març de 1937.
va anar a l’escola de les Dominiques de l’Anunciata que fins als 7 d’edat era mixta – recorda una monja a la que anomenaven – la germana petita, algú en recorda el nom i cognoms? -, per passar a la Escuela de Niños amb el mestre Pere Pla Reig fins l’any 1950, data en que es jubilava aquell gran pedagog, i es tancava la Escuela de Niños, des d’aleshores i fins al 14 anys va anar a las ESCUELAS NACIONALES , ara Emili Carles-Tolrà Amat.
Als 14 anys comença a treballar a cal Manyà, al carrer Major – era la persiana que hi ha al costat de la botiga d’Informàtica - , hi va passar prop de tres anys.
Passaria posteriorment a la Pedrera de Can Sallent que el seu pare Pere Roura Torra tenia arrendada, fins que es va incorporar al servei militar obligatori que feia a la caserna de l’Avinguda Icaria , Automobilisme.
A la tornada es va reincorporar a la Pedrera que gestionava aleshores Pioneer, on romandria fins l’any 1979, any en que traspassava el seu pare.
L’edifici de l’Avinguda de Sant Esteve – el més gran dels que fan pupil·latge de vehicles a Castellar del Vallès – el va fer aixecar el seu pare, que havia comprat els terrenys a l’Isidoro. Durant anys va ser l’únic edifici en aquell costat de l’aleshores Via Transversal.
En els primers anys feien transport de calç fins a Barcelona, i de carbó i/o sorra del Besós, de tornada a Castellar del Vallès, el carbó el consumia la fàbrica l’Estaca, cal Mangranero, i algunes fàbriques de Sabadell, la sorra anava adreçada a empreses constructores i/o distribuïdores de material.
Al traspassar el seu pare decideix transformar els locals per acollir vehicles, tant sota teulada, com sota cobert al pati posterior, en aquella data es dedicaven també a aquesta activitat el Manel de Cal Nastasi, el Bepa, , el Feliu Robira, ...
El Vicens recorda que el Tolrà va tenir una primera residencia al carrer de Sant Jaume, on actualment viu la Gisela Pou Valls (Castellar del Vallès, 7 de maig de 1959), i que el celler el llogava i/o comprava el Lluís Sans, i els seus fills, Joan, Miquel i Josep Sans Vila.
La Rabassada la va comprar el seu avi Josep Umbert Sors quan estava en fase de construcció, la va acabar, i la gestió la duia el seu oncle Joan Umbert Massaveu, gran aficionat al billar americà que va contribuir a posar de moda juntament amb el Josép Oriol Escardibul, que crearia la fàbrica Escardibul.
L’actual espai de la Plaça Calissó, el cedien a la Rabassada els Massaveu, que darrera del safareig tenien la fàbrica de sifons, gasoses i llimonetes; sembla però, que la cessió no es va documentar adequadament, i finalment aquell espai esdevindria bé públic.
La Rabassada l’adquiriria per 500.000 pessetes l’Urpi de Sabadell , i la faria funcionar un anys, fins que la demanda de terrenys per edificar i la pèrdua de l’espai de la Plaça Calissó, el feia decidir a construir els pisos que hi ha actualment en aquell indret.
Ens agradaria rebre imatges de tots els edificis que s’esmenten a castellardiari@gmail.com , i per descomptat agrairem infinitament que ens feu saber més dades de les persones que es citen, i i s’escau – que segur que sí – en quin errors de transcripció hem incorregut.
La història, Castellar del Vallès, Catalunya, us ho agrairan, i no cal dir-ho el Diari de Castellar del Vallès, farà esment de les vostres aportacions.
