divendres, 29 de novembre del 2019

LA PETJADA DEL DIABLE A LA COMARCA DE LA SELVA. GIRONA.CATALUNYA

El Pere Julià Subirana‎ publica una fotografia de la roca coneguda com ‘ la petjada del diable’, llegia que a Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues, una muntanya de 1.202 metres d’alçada que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d'Osor a la comarca de Selva, van coincidir un diable i Sant Antoni Abat.


De tant en tant, jugaven a cartes damunt una pedra.

El Sant, a cada jugada, feia 31, mentre que el dimoni només en feia 30. Fins que el diable, cansat de perdre, llançà una carta amb fúria i quedà clavada a la pedra. Ho va fer amb tanta força que esquerdà la roca, al mateix temps que donava un bot i la seva petja hi quedà marcada.
Per això se l’anomena «La petjada del Diable».

https://lesguillerieskm0.cat/santhilari/la-petjada-del-dimoni/

http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/llegend/index.htm

P/D

Ningú ens ha pogut explicar que feia en aquestes terres Sant Antoni Abad (Alt Egipte, 251 ? - 356), del diable ens explicaven que va entrar en política.

divendres, 22 de novembre del 2019

ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. EL MUJAL. NAVÀS. EL BAGES

El Pere Albert Carreño, retratava la façana del nucli del Mujal, al terme de Navàs, a la comarca del Bages, advocada a la Santa Creu.
Una forma moderna d’irreverència és aparcar vehicles davant dels edificis religiosos.


Patrimoni gencat en fa aquest descripció ; Església d'una sola nau amb la façana principal orientada a ponent.

La porta d'arc de mig punt i amb arquivoltes en degradació és a la façana de ponent.

Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada

L'església fou ampliada a mitjans segle XIXè amb l'ampliació de la nau i la construcció del campanar a ponent.

La primera església del Mujal era segurament d'origen Romànic, malgrat les restes no ho permetin confirmar-ho.

El campanar és una construcció de l'any 1854.

El lloc del Mujal que etimològicament sembla venir d'una forma llatina *mŏdiale, derivada de mŏdius, ‘muig, mesura de grans’, és esmentat en la documentació medieval, lligant-lo amb Sant Cugat del Recó i amb el Castell de Castelladral. "Muial" apareix sovint als segle XI i XII.

L'any 1358 el Mujal figura com a quadra. El Mujalt, juntament amb altres llocs d'aquestes contrades passà al domini de la ciutat de Manresa. Així al llibre "D'Inventaris" figura que l'any 1370 "la ciutat ha venuda la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt i de Sant Genís de Macadella a Ramon de Peguera, pel preu de 500 lliures barcelonines, les quals s'empraran per les obrers dels murs".

L'any 1632, "Muial" pertanyia a la Baronia de Balsareny.

El Juan Navazo Montero, gaudia com un nen menut, agafant-se a la maneta que permetia aixecar l’aigua d’un pou.


Un cop més s’acompleix allò que es recull a Mateu, 18,1-5.10

RECORD D’UNA BREU VISITA A LA CAPITAL DEL BAGES I DE LA CATALUNYA CENTRAL.

El Pere Albert Carreño, fotografiava emmarcant-la dins d’un dels ulls del mal dit Pont Vell, l’església col·legiata de Santa Maria, coneguda també per Santa Maria de l'Alba i popularment - bé que impròpiament - per la Seu, és sense cap mena de dubte el monument més representatiu de la ciutat de Manresa, i un dels edificis cabdals de l'art gòtic català.


L'església es dreça en el planell superior del Puigcardener, dominant la ciutat, al lloc d'una d'anterior, esmentada el segle X, i substituïda el segle XII per un temple romànic.


L'església, d'estil gòtic català, és d'una nau amb absis poligonal, amb capelles laterals i girola, coberta amb volta de creueria sobre 18 pilastres de secció vuitavada. La nau, d'una alçada excepcional a Catalunya, és apuntalada a l'exterior per 18 arcbotants i il·luminada per una trentena de grans finestrals amb vidrieres policromes historiades. Aquests dos elements l'acosten a la tipologia del gòtic europeu. Les dimensions del temple són 68 metres de llargada, 33 metres d'amplària i uns 30 metres d’alçària. L'amplada de la nau (18'5 metres ) fa que sigui, després de la seu de Girona, una de les naus gòtiques més amples d'Europa. El campanar de torre, de planta quadrada, té una alçada de 50'5 metres. Era rematat per una balustrada substituïda per una barana neogòtica, obra d' Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873 - ibídem, 28 de març de 1949), al que es pot qualificar de seny ordenador de Manresa.

Des del punt de vista arquitectònic, l'església té un gran interès per la solució intermèdia, de síntesi, que adopta entre l'estructura de temple d'una nau i l'estructura de tres naus, en la qual les capelles laterals -gràcies als grans arcs que les comuniquen- fan l'efecte visual d'unes col·laterals. És per això que calgué construir els arcbotants, ja que calia descarregar el sector que a la part baixa estava foradat amb grans arcs per tal de produir aquest efecte de tres naus. Amb tot, alguns autors creuen més propi parlar de contraforts profunds a dos nivells, que no pròpiament d'arcbotants.

Quedava pendent la visita; Manresa necessita més d’un dia, i avui tocava – que també s’ho val i molt – la Cova de Sant Ignasi, on teníem el goig de coincidir amb un fidels de procedència asiàtica que celebraven l’Eucaristia dins la Cova.


Podem fer nostre el salm 23:1-3 BCI

dijous, 21 de novembre del 2019

EL PESSEBRE DE LA CASA DEL CARRER DEL CALVARI, 15. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS SOBIRÀ

S’acosta el Nadal, a l’entrada de la casa, llueix una ponsètia, coneguda comunament com a flor de Nadal, i dins, al menjador, damunt d’una tauleta tenim un pessebre.


De l’origen del pessebre, i del costum de fer-ne a Catalunya, se’n ha escrit molt.
https://www.ccma.cat/324/el-pessebre-una-tradicio-que-va-arribar-ditalia-el-segle-xviii/noticia/2828637/

Fa uns quants Nadals que costa entrar en allò que es deia l’esperit del Nadal, veure com s’enduen amics, veïns, i persones a les que tothom qualifica com de ‘bones persones’ ho posa difícil.

I constatar alhora que hi ha delinqüents econòmics que volten lliurement pel carrer, ho fa encara més difícil, oi?.

Si teniu fe, deixeu al Senyor que sigui ELL qui executi la venjança.

dissabte, 16 de novembre del 2019

Ho sabíeu que a Sant Feliu de Codines tenen un rellotge/campanar civil?.

Ens aturàvem a Sant Feliu de Codines perquè el Pere Albert Carreño, pogués retratar una torre campanar de ‘caire civil’; aquest és un fet molt infreqüent per arreu, i s’explica en aquesta població per l’oposició entre els veïns del barri de la Sagrera – al costat de l’església- situat a un costat del torrent del Tura, i el barri dit de la Venderia, situat al costat oposat ; el topònim fa referència – aleshores i ara – a ser aquest un lloc de molt de pas, on hi ha tota mena d’ofertes comercials.

Durant segles, el contacte entre aquests dos barris és féu a través d'un pont ubicat prop de la font del follet.

La rivalitat entre els dos barris, va comportar la construcció d’un segon campanar a la Venderia, perquè els seus veïns – no tenint-se per pitjors que els de la Sagrera - volien tenir "rellotge de quarts y hores... amb sas campanas".


La torre entre mitgeres fou erigida l’any 1796. Té planta baixa i dues plantes. A la façana hi ha una fornícula dedicada a Sant Antoni de Pàdua, i a l’altre costat del carrer, una a Sant Antoni Abad, just damunt de la pastisseria d’aquest nom, en la que dissortadament no tenien ‘codinets’ quan els ho vàrem demanar. Malgrat l’existència de les capelles, , el carrer s’anomena Tomàs Borrell, en memòria del Dr. Tomàs Borrell, metge de poble - ara en dirien de familia - que visitava a cavall (del qual moltes vegades ni baixava) i que visitava pels pobles del Vallès Oriental, i a Sant Feliu de Codines hi té dedicat aquest carrer. https://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/sic/sic101/sic70.htm

La torre, situada entre els dos cossos principals de la casa, forma part del conjunt arquitectònic de Can Batllori.

Ah!, me’n oblidava, havíem postular l’any 2012 a l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines al premi ‘ destralers de Catalunya’, justament per aquesta imatge, la dels fils dels mal dit serveis públics que desmereixen l’edifici i el carrer.

Imagino, li preguntaré a l’alcalde, Pere Pladevall i Vallcorba (Sant Feliu de Codines, 1964), que els han donat el primer premi, oi?.

dilluns, 11 de novembre del 2019

MAREDEDÉU DE LA CINTA, MAL DITA SANTA MARIA.. LLIMIANA, . EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’església parroquial Llimiana advocada a la Mare de Déu de la Cinta , de la que ens diu Patrimoni Gencat ; situada en un penyal sobre el riu Noguera Pallaresa, al centre de la població de Llimiana, trobem la imponent església de la Marededéu de la Cinta. 

El concili d’Efes, 431 D.C, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge , «Mare de Déu» (Theotokos),  i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili


Es tracta d'una construcció de planta basilical de tres naus, amb forma trapezoïdal divergent vers la capçalera formada per tres absis semicirculars. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per quatre arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats a pilars rectangulars. Les naus es comuniquen per mitjà d'arcs formers de mig punt. El mur de tramuntana va ser molt transformat amb l'afegit de diverses capelles, una de gòtica, i la sagristia. Als peus del temple s'hi va construir un cor que ocupa el primer tram de les naus. Al mur de migdia es conserven dues portes de l'obra original una de les quals comunica amb el campanar.

L'accés principal actual es troba al centre de la façana de ponent. A l'exterior, conserva a la façana sud un tram d'arcuacions llombardes i la decoració de dues arcuacions, amb mènsules treballades, entre lesenes en els tres absis. Aquests absis tenen la peculiaritat de presentar dos nivells de finestres de doble esqueixada. Aquest doble pis d'obertures es troba tant a l'absis principal, que en té tres, com a les absidioles, que només en tenen una de central. S'ignora la funció d'aquesta duplicitat d'obertures tot i que s'ha apuntat la possibilitat que s'hagués projectat una cripta que mai es va arribar a construir.

El campanar de torre de planta quadrada s'alça adossat al costat de migdia, prop de la capçalera, presenta obertures d'arc de mig punt i sembla escapçat, o bé, inacabat.


A la dècima papal de l'any 1280 s'inclou el capellà de Liminyana, dins del deganat de Tremp.

L'església de Santa Maria fou visitada l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp.

El vicari perpetu de l'església de la Marededéu de la Cinta  figura en el llibre de la dècima del 1391, amb la quantitat de 90 sous.

Vers l'any 1526 hi havia a l'església del a Marededéu de la Cinta  7 beneficis.


En la visita pastoral del 1758, el visitador féu constar que la coberta i la volta de l'església eren en mal estat; tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Sadurní, del lloc de Sant Sadurní i de Sant Cristòfol, del poble de Sant Cristòfol, que l'any 1904 li fou segregada.

Actualment la Marededéu de la Cinta de Llimiana depèn de l'església de Santa Maria de Valldeflors, la parroquial de Tremp.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-la-cinta.html

Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.

 Tenim un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.




dissabte, 9 de novembre del 2019

CASTELL I ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies fetes l’any 2016 de les restes del Castell d’Orcau i de l’esglesiola de la Marededéu de la Pietat, que havíem publicat l’any 2014 :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/castell-i-esglesia-de-la-marededeu-de.html?
m=1&fbclid=IwAR0P0cRlQY00hpxjZpvPFyB3g9IKwS7bAJVegTBGlQ_L5KhklctSCaNUF2o


com deia l’avia de la meva esposa, que contestava indefectiblement quan li preguntàvem com anava, “ DE CADA VEZ PIOR”, això dissortadament es pot aplicar a bona part del patrimoni català, i a la Catalunya que qualificava Espriu, con pobra, trista, bruta i dissortada pàtria

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CRISTÒFOL/MENNA. CLAVEROL. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’església parroquial de Claverol, al Pallars jussà, advocada a Sant Cristofol/Menna, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici situat en un extrem del poble. Església d'una nau, amb campaner de torre quadrada. El presbiteri està alçat, però no és semicircular. Hi ha dues capelles a cada costat de la nau, obertes per un arc de mig punt. Una tribuna als peus, amb barana de fusta a la que s'accedeix per una escala situada a l'angle sud-est. Coberta de volta de canó reforçada per tres arcs torals que recolzen sobre pilastra amb cornisa. Una capella al mur sud coberta de volta d'aresta i una altra enfront d'ella a l'altre mur. Teulada a doble vessant de teules; la coberta del campanar a quatre vessants de pissarra. Porta d'arc de mig punt adovellada, a sobre fornícula amb Sant amb dues mènsules que sostenen un arc apuntat per fora i rodó a l'intradós.


La datació s'ha fet per estil: les esglésies romàniques dels Pirineus i prepirinenc són de carreu petit, amb el presbiteri alçat i amb poques obertures. Segurament després fou reformada, ja que veiem elements propis del gòtic com són la capella coberta per volta d'aresta, la fornícula i una finestra amb arcs apuntats i la inscripció en una pedra de la façana: 17/ [separat per un buit d'una obertura] 46.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coiuncidint amb Sant Marti de Tours.

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE

IN MEMORIAM D’HERBA-SAVINA I DE LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’església de l’Arcàngel Sant Miquel d’Herba-savina, al Pallas jussà.
L’Enciclopèdia Catalana adjudica l’advocació de l’Església a Santa Maria. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0032440.xml




D’aquest indret oblidat n’escrivia uns mots – deliciosos com tot els seus - Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949)
http://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=97

Gustau Erill i Pinyot, que fa una feina excel·lent en la tasca de digulgar el Patrimoni històric de Catalunya, publica a la wikipedia en relació a Herba-savina : https://ca.wikipedia.org/wiki/Herba-savina

En relació a l’enrunada església de Sant Miquel Arcàngel, Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) en la seva obra , Inventari d'esglésies, 8, diu ; Sant Miquel d'Herba-savina és l'església del poble d'Herba-savina, del terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca.

Està situada a la part central-occidental del poble; és un dels tres edificis que encara romanen dempeus, tot i que, en aquest cas, és quasi del tot coberta d'heura, cosa que pot provocar el seu ensulsiament quan les arrels de l'heura penetrin a les seves parets.

És un petit edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i un absis de capçalera quadrada a llevant que s'obre directament sobre la nau. La porta és a ponent, i al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada. El conjunt pertany a una obra rústica d'un moment sense poder concretar de l'Edat Moderna.

Sant Miquel d'Herba-savina, actualment en desús pel seu abandonament, fou l’església parroquial d’aquest nucli de població, com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de Pessonada.


Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE

dijous, 7 de novembre del 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN EVANGELISTA DE BERANUI. LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’Església parroquial de Beranui, al terme de la Torre de Capdella, advocada a Sant Joan Evangelista, de la que Patrimoni Gencat en dóna una minsa informació, fent bona la premissa de que tot és menys important a mesura que s’allunya de la megalòpolis barcelonina; edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles i sagristia als laterals. Coberta amb voltes de creueria i un teulat aixecat de teula àrab sobreposat a dues vessants. La façana principal té una porta amb arc de mig punt i rosetó per il·luminar el cor. A la dreta s'aixeca un campanar, vuitavat a la part superior, amb quatre obertures i reformat amb una coberta de llosses de pissarra.


A l'interior es conserva un pica baptismal de tradició romànica. El lloc de Beranui figura vers el 1380 dins la Baronia de Bellera, passant posteriorment a la família Serraller

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/95738?locale-attribute=es

dimarts, 5 de novembre del 2019

SANT MARTÍ DE RIVERT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l'església parroquial de Rivert, advocada a Sant Martí


L’enciclopèdia Catalana ens diu a l’entrada Rivert; poble situat a 887 metres d’altitud al vessant S de la serra de Sant Salvador.

De l’església parroquial (Sant Martí) depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, i el santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert). La imatge de la Mare de Déu fou traslladada després a l’església parroquial que avui no té sense culte regular.

De l’edifici de Sant Martí, llegia; és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Modernament, es van afegir capelles a la nau, a més de reforçar-se amb contraforts. Té un parell de finestres també romàniques, una de doble esqueixada al centre de l'absis i una d'un sol vessant a migdia.

L'aparell mostra un edifici del segle XI.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), va ser sens dubte, un regal del bon Déu a la humanitat , i l’eminent filòleg en s diu en relació al topònim ; un dels components del topònim és el mot que procedeix del llatí rivus (riu), però es fixa en el document més antic que esmenta el riu, on es llegeix rivus qui descendit de Erte (el riu que baixa d'Erte). Efectivament, el lloc on neix el barranc de Rivert és el gran paratge escarpat damunt de Serradell, que seria aquest lloc d'Erte de què parla el document. El verb llatí erigere dóna la forma ercta, en llatí vulgar, que en italià passa a ser erta, que encara actualment vol dir pujada. Així, Rivert seria el riu de la (gran) pujada, referint-se al seu curs, mirat, és clar, a la inversa.

Ens agradarà si és possible, rebre imatges del interior de l’església a l’email coneixercatalunya@gmail, com

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1800/1892_SMartiRivert/SMartiRivert.htm

diumenge, 3 de novembre del 2019

LA POUA GROSSA DE LA VINYOTA. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS.

Ens arribàvem fins al Moianès el Pere Albert Carreño, ‘fotògraf de capçalera ‘ , ‘ el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que farà de sherpa

Els portava entre d’altres llocs fins al paratge de La Vinyota, sobre la riera de Fontscalents, on els ensenyava la poua principal que deu tenir uns quinze metres de fondària.



La pàgina del Consistori de Castellterçol diu; està adossada al marge de la riera i per fer-la més valenta la van reforçar amb contraforts. Les finestres, fetes amb grans lloses de pedra, són molt boniques.

A les parets interiors es veuen els encaixos de les bastides, des d’on es treballava per empouar i desempouar. Si afinem la vista, al fons de tot, també veurem el canal de desguàs, fet amb carreus i lloses.


La Vinyota va ser una de les últimes poues que va treballar al poble. Aquesta indústria va funcionar al Moianès des de mitjans del segle XVII i fins ben entrat el segle XX.

La davallada va començar en inventar-se l’electricitat, les neveres i les màquines de fer gel. A la comarca encara es va seguir venent el producte durant uns quants anys, perquè no era el mateix, el gel industrial. que el gel natural.

les fàbriques de gel , i els preus que podien oferir, ben aviat van guanyar la partida a les poues, la industrialització va poder més que la tradició.

dissabte, 2 de novembre del 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. FONTLLONGA. CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de la façana de l’ església parroquial de de Fontllonga , advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, que es troba ubicada al bell mig de l'esmentat nucli, agregat de Camarasa.


Havia tingut ocasió de visitar Fontllonga en ocasió del banquet de noces del Josep i la Teresa, que es duia a terme a Cal Quel. En aquella ocasió però, i espero que ho trobeu lògic , no vaig fer fotografies ni de l’església , ni de les escoles anteriors a la dictadura ni , ni...

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici aïllat amb orientació est-oest, que té adossat l'antic cementiri de la vila al sud. Consisteix en un edifici d'una sola nau amb una capella adossada al sud, donant a la planta certa aparença de creuer.

La façana principal actual es troba a l'oest, compta amb un portal en arc lleugerament apuntat, i emfatitzat per una arquivolta en degradació, amb un motlluratge simple de filiació gòtica. A la façana original, al mur nord, hi ha una porta paredada també amb arc lleugerament apuntat, amb grans dovelles. En aquesta mateixa façana nord s'hi observa un canvi de nivell al ràfec de coberta, que manté el carener uniforme.

L'aparell general de l'edifici és caracteritza per l'ús de carreuons ben escairats, sense polir, disposats de forma ordenada en filades uniformes i regulars. Les cobertes conserven el seu acabat en lloses de pedra irregulars, presumiblement originals, tot i que recentment es denoten restauracions que han canviat aquesta aparença puntualment.

Com s'ha dit és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals i capçada a llevant per una absis semicircular precedit per un estret arc presbiteral que arrenca una motllura bisellada. Als costats de l'absis hi ha dos arcs formers de perfil apuntat.


Fotografia de l’Isidre Blanc

Al mur de ponent, capçat per un campanar de torre que correspon a les reformes tardanes, s'obre una finestra d'una sola esqueixada amb arc apuntat, esvelta i apuntada.

L'edifici mostra una evolució complexa en les seves fases arquitectòniques. Per una banda la planta de l'església podria correspondre's amb el temple arcaic, dels segle XI. No obstant la majoria de trets de les façanes, arcs i motllures semblen indicar una cronologia vers els segles XIII-XV. Altres elements interiors o el propi campanar deuen correspondre amb el segle XVIII o posteriors. Es pot observar, a més, que recentment l'edifici ha estat restaurat, ja que els murs i la teulada es troben ben assentats i acabats i en un òptim estat de conservació.

Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) deixava eescrit que a mitjan segle XVII l'església encara gaudia d'un culte important: «Sant Miquel Archangel, en Font-llonga. És parroquial. Y en ella hay instituidas dos Cofradias».

L'altar major i la desapareguda estàtua de Sant Miquel eren obra de l'escultor barroc Lluís Bonifaç Massó (Valls, Alt Camp, 1730 — Valls, Alt Camp, 1786) , autor del cor de la Seu Nova de Lleida.

Es conservava un altar del Roser procedent de l'Església Vella.

No conèixer la comarca de la Noguera, almenys per als catalans és pecat.

divendres, 1 de novembre del 2019

Que en sabeu de l’esglesiola/capella de la Quadreta a l’antic terme de Fígols de la Conca?. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar unes magnifiques imatges del que devia ser una església i/o capella, d’una antiga masia a Fígols de Tremp que es deia "La Quadreta", d ela que hi ha una minsa informació ; la Quadreta, era una masia del poble de Fígols de Tremp, a l'antic terme del mateix nom, pertanyent actualment al municipi de Tremp.




Estava situada al costat nord-oest de Fígols de Tremp, enfilada a la Serra de Fígols, en un lloc actualment de difícil accés.
http://www.icc.cat/vissir3/?lang=ca_ES&toponim=319190%2C%204669496

De Fígols de Tremp, o Fígols de la Conca, en diu la Enciclopèdia Catalana ; despoblat (731 metres altitud ) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobars; l’església parroquial, dedicada a sant Víctor, depèn de la d’Eroles.

Població: 10 h [2009]

Fou municipi independent fins el 1970.

L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Eroles (fins abans del 1950, cap del municipi), Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d'Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota.

No sembla lògic – i potser no té perquè ser-ho – que un masia designada amb una forma diminutiva tingues una capella, us preguntem, i traslladarem la pregunta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), fora possible que la Quadreta formes part d’un petit nucli de població?. En cas afirmatiu, aquesta esglesiola podria tenir la consideració de quasi parroquial i exercir com a tal, oi?.




No en trobava cap imatge a l’Arxiu de la Masia Catalana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, voldríem saber quina advocació s’hi venerava, i quan i com es va produir el seu abandó.

Com em deia el Raul Pastó Ceballos, ja teniu/tenim feina.

http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/territori_urbanisme/cartografia_i_toponimia/nomenclator_oficial_de_toponimia_de_catalunya/pallars_jussa/pdf/tremp.pdf