dilluns, 26 de novembre del 2018

LA CASA D’ENRIC CARROS DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Llegia al Mapa de Patrimoni de Centelles en relació al magnífic edifici que literalment ‘ fa ombra’ al Palau dels Comtes del Castell de Centelles, erròniament però, designen la casa com de l'Enric Carros de Centelles,  que en realitat estava situada a Can Sorts. 
 
Serafí  Carros de Centelles,  capità de Galeres ( mort 'any 1567 ) germà de Guillem Ramon II Carros de Centelles, Baró de Centelles, es va fer construir la casa l'any 1542, al costat de la del seu germà.


L'actual "Casa Carreres-Artau. Casa Domingo " es fruit de nombroses intervencions i unificacions de diversos edificis antics. Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d'algun noble de la vila.

L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de les reformes, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, .., les que en els països civilitzats es consideren bàsiques, vaja.

Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades.

Està clar que la casa té història, i ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://www.diba.cat/documents/429042/38427574/Llibre_Centelles_1.pdf/9612d891-e1c9-4239-b4f9-8ff615cba0e3

De la Font de la Plaça Nova, aixecada al segle XIX – si ens hem de creure la versió oficial – per mans anònimes, i amb nocturnitat i alevosia, trobava; font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  de qualsevol dada relativa a la font i/o la imatge.

IN MEMORIAM. PALAU DELS COMTES DEL CASTELL DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Malgrat les noticies – que sempre parlen de boira i fred a la comarca d’Osona – decidia arribar-me fins al Santuari de la Mare de l’Ajuda de Balenyà, el termòmetre del cotxe marcava 5 graus , i la boira començada a esquinçar-se.

Un cop feta la feina, em semblava que tindria temps per fer un tomb per la Plaça Major de Centelles, i aprofitava per retratar entre altres edificis , el Palau dels Comtes del Castell de Centelles, del que ens explica el Mapa de Patrimoni que la primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII, va ser però, el seu nebot Lluís I qui va comprar un "llinar de quatre quartans" entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540.
L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII.


El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750.

Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 "El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable".

El tipus de palau podria correspondre perfectament als segles XVI-XVII, és molt semblant als palaus del Renaixement italià. Per altre banda es estrany que els comtes fessin obres d'importància al seu palau durant els segles XVIII i XIX tenint en compte que des de finals del XVII residien a Barcelona.

Edifici de planta rectangular amb un pati central quadrat de planta baixa, dos pisos i una planta d'entresol. L'estructura està aixecada mitjançant voltes i arcs de mig punt, amb parets de càrrega i forjats. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Les cantoneres tenen totes una torre de guaita per protegir el palau i al sostre, al centre de l'edifici hi ha una petita terrassa amb marlets de caràcter també defensiu.

Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.


http://www.armoria.info/libro_de_armoria/CENTELLES.html

Ens explicaven que havia estat la caserna de la guardià civil, aquesta dada no està recollida ni a :

http://patrimonicultural.diba.cat/#
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10527

Agrairem doncs, la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/palacio-condes-centelles-venta_73652_102.html

Tenim pendent una visita a la fageda de Sauva Negra, i valorava la possibilitat d’incloure també, l’Ajuda de Balenyà, i si mes no la Plaça de Centelles. Ah!, la fageda, situada en una quasi permanent obaga fa MOLT fred.

diumenge, 25 de novembre del 2018

Qui va ser l’arquitecte que va dissenyar l’església parroquial de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu?. Osona. Catalunya

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de l’església parroquial de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu, de la que n’ ha una minsa informació :




https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

L'actual església de Nostra Senyora de Gràcia és el resultat d'una ampliació de l'original. Aquesta ampliació li dóna al conjunt unes proporcions singulars. La planta de creu amb una nau central de dimensió similar a les naus transversals, un absis petit i la torre de creuer octogonal amb finestrals reduïts circulars i poca alçada, li donem personalitat a l'església, a més d'un interessant joc de pendents en les teulades. Les pintures de l'interior són obra del pintor Joan Rifà Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009).


http://albergueria.blogspot.com/2013/10/lesglesia-de-gracia-de-manlleu-del.html

http://www.elter.net/noticia/15482/vintena-persones-descobreixen-valor-patrimonial-lesglesia-gracia-manlleu#.W_p8VehKjIU

Ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades de l’arquitecte que va projectar aquesta església, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,... , també, també del de la Parròquia de Sant Pau, i de l’edifici de l’escola Casals-Gràcia.

Manlleu ha de revisar AMB URGÈNCIA les dades relatives als bens patrimonials, ens temem que la ciutat pateix amb especial virulència la malaltia social que afecta greument a la societat catalana, i que definia com ‘inèrcia perniciosa’, que consisteix bàsicament en acceptar la realitat que tenim al davant, fent ulls clucs al fet objectiu que això és conseqüència de l’acció continuada i persistent d’aquells que NOMÉS pensen en anorrear-nos com a poble.

Havia demanat informació sobre l’autor de les esglésies de Sant Pau i la Mare de Déu de Gràcia de Manlleu, i rebia un email del Bernat Prat, en el que m’adjuntava un excel·lent article sobre l’arquitecte Francesc de Paula Salvans i Camps ( Barcelona, 14 de maig de 1918 + Barcelona, 20 d’agost, 1912 )


http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/francesc-de-paula-salvans-i-camps-i-la-seva-obra-a-manlleu-osona-catalunya/

El meu agraïment al Bernat Prat, i a la persona que amablement li va fer arribar la meva petició d’informació.



Qui va ser l’arquitecte que va dissenyar l’església parroquial de Sant Pau de Manlleu?. Osona. Catalunya

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Parròquia de Sant Pau, i en la minsa informació que trobava no apareixen les dades de l’arquitecte que va dissenyar aquest edifici religiós.


http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstpau/historiastpau.htm
http://www.elter.net/noticia/16339/llibre-dalex-roca-recull-historia-parroquia-sant-pau-manlleu#.W_pr5-hKjIU
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

Esperem rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Havia demanat informació sobre l’autor de les esglésies de Sant Pau i la Mare de Déu de Gràcia de Manlleu, i rebia un email del Bernat Prat, en el que m’adjuntava un excel·lent article sobre l’arquitecte Francesc de Paula Salvans i Camps ( Barcelona, 14 de maig de 1918 + Barcelona, 20 d’agost, 1912 )


El meu agraïment al Bernat Prat, i a la persona que amablement li va fer arribar la meva petició d’informació.

ESCOLA CASALS-GRÀCIA- MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies, comprovava que l’escola s’aixecava per iniciativa de Ramon Casals i Serra ( 1923 + Manlleu, Osona, 6-6.2011); i malgrat està clar que no podem incloure-la al llistat d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, em semblava que calia fer-se’n ressò.



http://www.elter.net/noticia/10034/societat/manlleu/mor-professor-manlleuenc-ramon-casals#.W_pmOOhKjIU
http://www.laxarxa.com/infolocal/catalunya-central/noticia/mor-el-professor-manlleuenc-ramon-casals
http://www.manlleu.cat/pl15/descobrir/adreces/id14/escola-casals-gracia.htm

Si en teniu ocasió, ‘enriquiu’ la història d’aquesta escola que fundava l'any 1945, el Sr. Ramon Casals i Serra ( 1923 + Manlleu, Osona, 6-6.2011); com Acadèmia Casals .

El mes d'octubre de 1954 s'inaugura l'escola del barri de Gràcia, amb el nom de Nostra Senyora de Gràcia , que va ser promoguda per Mn. Joaquim Blancafort i que va comptar amb l'aportació econòmica de la Sra. Àngela Roca.

A partir del curs 1973-74 comença la fusió de les dues escoles i des d'aleshores passa a anomenar-se Casals-Gràcia.

Més endavant, l'any 1980, es constitueix en Societat Civil formada per quatre estaments: el Bisbat de Vic, els Srs. Casals, l'Associació de Pares i l'Associació de Mestres.

El curs 1994-95, aquesta societat passa a ser una Fundació Privada, de cara a aconseguir avantatges fiscals, fundació que des del curs 2003-04 està regida per quatre patrons, ja que els Srs. Casals van renunciar a formar-ne part.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA VICENS. EL PRIMER GAUDI ‘GENI’. BARCELONA

La Loli Lopez publica una fotografia de la a casa Vicens, projectada per Antoni Gaudí l'any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d'estiueig a Gràcia per al ceramista Manuel Vicens i Montaner (1836-1895) , és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de d'historicisme i l'eclecticisme arquitectònics imperants. A la casa Vicens, Gaudí anticipa d'una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran a preparar l'eclosió del Modernisme.


Cita de l’enciclopèdia catalana. A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana [ o, Francesc Torrescassana i Sallarés (Barcelona, 1845 - Barcelona, 1918)?] al menjador. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat
explica que aquesta casa tenia una deu d'aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava.

El veïnat la coneixia per "aigua de la font de Santa Rita".

Llinda amb la casa Vicenç un passatge anomenat de les Carolines.

Aquesta casa presenta característiques similars i dates força coincidents és el "Capricho de Comillas" (Santander) obra també de Gaudí.
Estem al tombant d'una època que preludia el Modernisme de manera imminent. És el moment en que Domènech i Montaner fa l'Editorial Montaner i Simon, amb ús total i massís del maó, i el Castell dels tres Dragons (Restaurant de l'Exposició del 1888), amb estructura de ferro i vidre, i el mur de rajola amb ornamentació naturalista de ceràmica.

Entre el 1925 i 1926 l'arquitecte Serra Martínez va ampliar la casa Vicens amb gran respecte per l'obra original. Posteriorment, el jardí va ser mutilat per la construcció d'una casa veïna.

Cita de l’enciclopèdia catalana. L’edifici fou ampliat i modificat el 1925 per l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, que seguí el projecte original de Gaudí. Durant aquests treballs d’ampliació es perderen alguns elements del jardí, com una glorieta i una cascada. Fou declarada Monument Històric Artístic d’Interès Nacional (1969) i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (2005). A la mort de Manuel Vicens (1889), la casa passà a la seva viuda i el 1899 a la família Herrero Jover.

El banc andorrà Mora Banc l'adquirí el 2014 a través d’una societat filial per convertir-la en una casa-museu. Amb aquest propòsit, entre 2015 i 2017 fou sotmesa a un projecte de restauració a càrrec dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres i David García.
Fou acabat al novembre d'aquest any, que obrí al públic (16 de novembre).

https://criticartt.blogspot.com/2018/03/la-historia-del-vicens-montaner-una.html

http://www.antonigaudi.org/manuel-vicens-i-montaner-672.html

https://casavicens.org/

dijous, 22 de novembre del 2018

PANTEÓ DE LA FAMILIA SANS. CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava el Panteó de la família SANS, que s’atribueix a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, del que es desconeix el lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


https://www.diba.cat/documents/429042/89c5eafc-c6f4-4813-abb2-f200f95b9a0

Demanaré als meus amics de Vilanova i la Geltrú que programin les passejades que calgui per aquest fossar, per tal de documentar acuradament el sepulcre de Roig i Sala Germans; el sepulcre del pintor Joaquim Mir; el sepulcre de Cabanyes i Marqués, d’estil historicista, obra de l’escultor Joan Roig Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918, en el qual es van dipositar les restes del poeta Manuel de Cabanyes, el 1953; el monument funerari d’estil eclèctic modernista de la família Ortoll i Junqué, realitzat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), de 1905; el panteó modernista de Víctor Balaguer i Cirera, realitzat per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori, de 1905; el sepulcre de Bonaventura Barceló i Fernández, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana; el sepulcre de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919) i del constructor J. N. Font, any 1884; el sepulcre de Pau Soler i Morell, d’estil modernista, de l’arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó de 1901(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el sepulcre de Sans, d’estil classicista, atribuïble a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, possiblement de 1880; el sepulcre de Baró, d’estil modernista, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), i de l’escultor Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919); el sepulcre d’A. Font, d’estil historicista modernista, de 1890; el sepulcre de Francesc Gumà i Ferran, d’estil classicista, de 1873; el sepulcre de Mas, d’estil classicista naturalista, de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana ; el sepulcre de Joan Samà i Martí, d’estil classicista, d’autor desconegut que firma A. C., de 1865; el sepulcre de la família Torrents i Olivella, d’estil clàssic, de Juan Nemmi, de finals de segle XIX; i el sepulcre de José Francisco Lluch i Torrents, d’estil grecoromà, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), de l’any 1887.

De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.

Els cal esbrinar l’advocació de la capella del Cementiri.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) defineix els darrers sis anys com ‘ un somni’ en el que ha tingut ocasió de conèixer veritablement una bona part de Catalunya.

diumenge, 18 de novembre del 2018

QUE EN SABEU DE LA CASA BONAVENTURA CANER BATALLER / RAMÓN ROMERO SANJUAN/ HOTEL AIGUACLARA DE BEGUR?. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita Casa del Dr. Miret, a la que únicament en fa referència patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular amb 2 ales a la planta en PB. De PB més 2 plantes i terrat. Té 4 façanes i se’n potencien les que fan cantonada a les vies principals (façana principal i la lateral dreta) les restants segueixen la composició però perden els esgrafiats. La coberta té un cos central quadrat i de coberta planera i d'on en surt un altre de poligonal i que clou en punxa i de coberta vitrificada (ceràmica).- La façana principal segueix una composició de 3 obertures, en PB, i que continuen en les altres plantes (a PB com obertures d'arc rodó on la central es la porta i les laterals finestres, i al costat d'aquestes hi ha 2 portes que donen a l'ala dreta que és un terrat en Planta Pis i un porxo d'arcs carpanells i columnes cilíndriques i que dona al jardí i a l'ala esquerra que només segueix la composició i que dona a un buit. A Planta Pis són 3 balcons de llinda planera, igual que en planta superior, però els balcons són més petits, el mateix que a les obertures. La façana es clou amb una balustrada de ceràmica i als massissos gerros de ceràmica. Totes les obertures estan emmarcades amb motllures rectes, i la façana resta dividida en 3 parts verticals mercès a uns esgrafiats en relleu florals i que a l'arribar a coberta es transformen en capitells corintis que aguanten les motllures de sota la balustrada. Altre cos és la separació de la PB i de la resta amb motllura longitudinal. Els balcons es sostenen per mènsules i que la de la porta representa un lleó mossegant un pergamí).- La façana lateral dreta té els mateixos motius estètics que l'anterior, però canvia la composició. Pel costat dret té un cos d 1 planta afegit. També resta dividida en 3 parts, però asimètriques.-La posterior perd els motius estètics però manté la composició simètrica d'obertures més senzilles i tapiades.


Fotografia de la pàgina https://www.hotelaiguaclara.com/historia

Llinda de la porta principal amb data 1866 i inicials B.C.B.

Us deixo una pregunta, és la casa que es denomina BONAVENTURA CANER BATALLER, a la pàgina de l’ajuntament, i de la ens explica que la composició arquitectònica és neoclàssica, construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica, amb unes pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors?.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :
http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

El Joan Miret i Romero, ens explica que li ha sobtat llegir que s’identifica la casa que havia estat de la seva família, com la casa del Doctor Miret.

L’avi, Ramon Romero Sanjuan, nascut a Castelló de la Ribera (València) resident a la província de Barcelona des de l'època de la guerra civil, compra l'edifici en estat ruïnós i el restaura, ho feia amb la idea d'anar-hi amb la seva esposa – la meva àvia - i tenir un lloc on poder reunir tota la família. Creu que això succeïa a darreries dels 70 el segle XX

La casa comença a ser un lloc de segona residència per la meva família, que ja estiuejava a Begur en un altra casa, i lògicament vam ser més coneguts en el poble, sobretot pel veïnat més proper.

Al morir la meva àvia, l’avi cedeix la propietat a la meva mare, Encarna Romero i García, nascuda a Terrassa.

El meu pare és cardiòleg, Joan Miret i Carbonell nascut a Barcelona, mai però, havia tingut consulta oficial en aquesta casa.

La denominació de casa del doctor Miret, es deu haver generat possiblement per la gent del poble de Begur, pel fet d’estar-hi nosaltres tants anys, i ser una casa singular en aquesta zona turística, hom pensa que al preguntar els forasters per l'immoble, els deien , hi viu el Doctor Miret i la seva família, i acabés així agafant el nom de Casa del Doctor Miret, és només una suposició.

Com la casa és molt gran, i conseqüentment el seu manteniment comporta moltes despeses, es decideix posar-la a la venda, i segons tinc entès la compren per fer un hotel que suposo que és el que hi ha actualment.

La família es trasllada a Palamós, i per així dir-ho ens desvinculem de Begur.

En llegir la vostra publicació, m’ha semblat que calia precisar que la titularitat dominical venia per la família de la mare, i que era molt posterior a la construcció de l’edifici.

dijous, 15 de novembre del 2018

SANTA MARIA ASSUMPTA DE MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

N’havíem escrit alguna cosa de l’església parroquial de Manlleu, advocada a Sant Maria :
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-santa-maria-manlleu-osona-catalunya/1050101

Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), serà l’encarregat de reconstruir l’església parroquial advocada a Santa Maria de la Vila de Manlleu.

Joan Perelló i Pou (Santa Maria del Camí, Mallorca, 30 d'abril de 1870 - Vic, Osona, 27 de juliol de 1955), bisbe de Vic, va ser un dels signants de la Carta Col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor del feixisme, a la que s’oposava fermament l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que preveia ja aquest present de descreença i allunyament.

En acabar la confrontació armada – que com volien els Bisbes feixistes, portarà molts màrtirs a l’església i molt dolor a les famílies de casa nostra - de Santa Maria en restaven tan sols la façana i el campanar.

La façana que veiem avui segueix la tipologia de les façanes d'època barroca, que transformà la majoria d'esglésies parroquials de la comarca, consta d'una gran portalada emmarcada per dues columnes de fust llis i capitells de fulles d'acant, amb una porta de testera recta i un frontó circular amb un conjunt escultòric al timpà (amb la representació de la Verge); hi ha un rosetó a la part central emmarcat per dues columnes, iguals a les anteriors, i culmina en un frontó entretallat, com els que perfilen la majoria de façanes barroques.

http://www.manlleu.cat/manlleuarqueologia/detall_jaciment.php?jaciment=santa-maria-de-manlleu

http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstamaria/historiastam.htm

1902-1908.Es fa la reforma de la capella del Santíssim. Al mateix temps s'acaba la façana amb el relleu de marbre de l'escultor Josep Llimona Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 + 27 de febrer de 1934) .

Quan a la imatge de Santa Maria Assumpta de Manlleu:


http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstamaria/tallamarededeu/mddeuassumpta.htm
Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 1819)
Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968)
Jaume Sanjaume i Clarà (Barcelona, 1898-1985)

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de l’arxiu Gaja Joiers de Manlleu.


https://www.naciodigital.cat/osona/elmanlleudahir/index1.htm

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22959

Jordi Contijoch Boada. Vista frontal de la façana principal.

Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

Al segle XX, l’Església catòlica es posicionava ACTIVAMENT a favor dels sediciosos feixistes, allò es va viure com una traïció a l’evangeli, i una befa al poble fidel.

Al segle XXI, els catòlics – que som una minoria – esperàvem i esperem, que l’Església catòlica es posicioni ACTIVAMENT a favor de la democràcia.

MASIA I CAPELLA DE SANTA MAGDALENA, VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratar masies en aquests temps, i en aquesta comarca, és una tasca difícil, llevat clar està, que tinguis relació amb els seus propietaris, que dissortadament no és cas amb la masia i capella de Santa Magdalena.

N’havia trobat imatges, i en cercava alguna informació a:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32884

https://www.diba.cat/documents/429042/3b798889-362f-4ba9-aa62-78ed0e69a102

Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era. Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada. Parets de càrrega de paredat comú i totxo i forjats de biga de fusta.

Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era.

Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada.


Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta i revoltó, de biga i llata de fusta i rajola i de bigues metàl·liques i revoltó. Cobertes de teula àrab.

Té una façana principal simètrica composada sobre eixos verticals amb obertures allindades. A la planta baixa, finestra central i dos portals d’arc rebaixat i finestres laterals. A la primera planta, balcó central suportat per mènsules i trencaaigües i finestres laterals.

Cornisa suportada per mènsules i coronament de torratxa amb pilar i barana metàl·lica. Façana de l’ermita amb portal de mig punt adovellat, ull de bou i campanar de cadireta d’una arcada de mig punt.

En els interiors hi ha una distribució de dos habitatges amb dúplex, sense interès.

A l’ermita, nau amb arc apuntat de pedra i altar.


Esgrafiats al capcer amb la imatge de Santa Magdalena voltada d’àngels i sanefa perimetral en els paraments superiors.

Els materials ha destacar són: els paviments de rajola. Baranes i reixes de ferro forjat. A l’ermita, pedra, ceràmica vidriada, esgrafiats i vitrall a l’ull de bou.

Situada entre la masia de la Torre de l'Onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat una ermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita que pertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestras ermitas... la construccion de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que existia en el año 1596, pues su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim la primera notícia de l’ermita de Santa Magdalena a l’any 1397 i una segona de l’any 1401 en una citació de terres de la veïna quadra del Cortei (del Veguer) properes a l’ermita; i dels seus ermitans a partir de l’any 1578. Segons recerques de Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934), les terres de l’ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestir de Solsona.

L’any 1835, l’ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat.

L’any 1936, va ser va ser destruït el retaule de l’ermita, l’actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols Sendra (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 de juny de 1951), de Joaquim Mir Trinxet(Barcelona, 6 de enero 1873 - Barcelona, 27 de abril de 1940 ) o d’Enric Cristòfol Ricart Nin (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) .

L’aplec de l’ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l’ofici es repartien coques i es feia ball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigs i alguna vegada es ballaven sardanes.

La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró (1913-1893), i a la seva mort, ha passat a ser propietat de Carme Milà i Martínez.

Cap dada de l’autor d’aquest edifici magnífic, i de les seves successives reformes, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya @gmail.com , ho demanarem també als bons amics de la vilanova d'abans https://www.facebook.com/groups/lavilanovadeabans/ i Vilanova i la Geltrú https://www.facebook.com/groups/vilanovailageltru/

La Francesca Roig Galceran en relació a la capella de Santa Magdalena de la masia homònima de Vilanova i la Geltrú em deixava un comentari ; tinc unes fotografies de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local) amb l'altar d'abans de la guerra, amb Sant Gem i Sant Baldiri a banda i banda de Santa Magdalena, i dues fotos de l'any 1962, que és tal com estava el 1981, quan jo m'hi vaig casar.




El nostre infinit agraïment a la Francesca Roig Galceran per la publicació de les fotografies de Santa Magdalena, de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local de Vilanova i la Geltrú )

dilluns, 12 de novembre del 2018

CEMENTIRI MUNICIPAL D’OLÈRDOLA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Havia retratat l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, i l’edifici de l’ajuntament que havia acollit també les escoles abans de la dictadura franquista
M’arribava fins al Cementiri del que no en diuen ni mitja paraula ni :

http://patrimonicultural.diba.cat/#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Ol%C3%A8rdola

Retratava el petit fossar, que davalla fins a la capella que intueixo del Crist de la Bona mort, que li fa de límit, des d’aquesta alçaria s’aprecia una bona part d’aquesta comarca.


A Catalunya no li calen – malgrat tenir-ne, i molts – els enemics exteriors, NOMÉS amb els ‘amics’ ja en tenim prou i massa, oi?.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte autor d’aquest fossar. Acostumava a ser el que exercia d’arquitecte municipal.

IN MEMORIAM DEL BAR ‘VISTA ALEGRE’. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

El "Vista Alegre" - que val a dir-ho no fa honor al seu nom - era un bar situat a peu de carretera de Manlleu; patrimoni Gencat ens diu que presenta una façana de línies modernistes. Consta només de planta baixa; la façana és formada per unes formes ovalades simètriques amb una porta rectangular a la banda esquerra, i una finestra inscrita dins l'oval dret. El capcer és recte excepte al centre, on presenta una forma ovalada amb un medalló a sota que indica l'any de construcció i el nom pel que es coneix la casa. Les decoracions són d'estuc, i es construït amb totxo i arrebossat al damunt. L'estat de conservació és dolent, en part degut als materials emprats en la construcció.

Per testimonis orals sabem que durant un temps va ser una casa de senyoretes de companyia, camuflant la seva activitat sota l’aparença d’un bar normal.

Quan va cessar aquesta activitat va tornar a tenir la seva funció original d'hostaleria.

Va ser molt visitat pels viatgers que venien de camí a Manlleu sobretot de Vic i de Barcelona i també pels treballadors de la fàbrica de Can Rifa i Can Buixó perquè es trobava just al costat.

A finals del segle XX va tancar les seves portes.

Fotografia del Joan Dalmau Juscafresa.

Al CATÀLEG DE BENS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR: http://www.manlleu.cat/documents/poum_manlleu/pdfs/5_edificis%20urbans.pdf

Es proposa la protecció de la façana al carrer. A la façana només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació. No s’admetrà la realització de noves obertures en la façana.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, em completa les dades de l’autor; Lluis Illa Cortines (Vic, 1845-1916), que fou comandant del cos de bombers de Vic i agrimensor.

Si fos possible ens agradaria rebre una imatge d’aquest tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CORBERA DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.


Retratava la façana de l’Església parroquial de Corbera de Llobregat, advocada a Santa Maria, el Mapa de patrimoni ens diu que és un edifici de forma rectangular format per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada


Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

La retratava de MOLT lluny el Josep Salvany Blanch en la visita que feia en la segona dècada del segle XX, en la que recollia amb detall imatges de Sant Ponç, i curiosament cap de de Sant Cristòfol/Menna

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/corbera%20de%20llobregat/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Corbera tenia un cens de 885 ànimes l’any 1857, es superarien els 1000 l’any 1910, els 2000 l’any 1981, i es tancava l’any 2017 amb 14.439 habitants.

El creixement exponencial acostuma a tenir en relació al patrimoni històric i/o artístic, uns efectes més perniciosos - si cap - que la despoblació.

diumenge, 11 de novembre del 2018

TORRE DE SOLICRUP. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Per deducció arribava a identificar la Torre de Solicrup, situada dalt d'un turó, a llevant de Vilanova i la Geltrú i prop del nucli de les Roquetes, veritable capital de Sant Pere de Ribes

L’enciclopèdia catalana en diu ; Els primers documents daten de l'any 1281, època que va ser incorporada a la batllia de Barcelona i depenia de la parròquia de la Geltrú.

Al fogatge de l'any 1359, quan era propietat de Bernat Marquet, se li ressenyen "cinc fochs" (o famílies)

L'any 1644 la finca va ser comprada per l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè; els mercedaris la van restaurar i fortificar, van construir un oratori que encara existeix i, probablement, també van construir la torre.

L'any 1835, Joan Samà i Martí - oncle de Antonio Samá Urgellès. Marqués de Casa Samá (I). Villanueva y Geltrú (Barcelona), 17.VI.1819 – Barcelona, 21.V.1890. Industrial, propietari - va comprar Solicrup en subhasta pública i entre els anys 1843 i 1892 la va convertir en una gran explotació vinícola.

El 1892 va canviar de propietari i l'any 1899 es van practicar obres de restauració i reforma. Ens agradarà tenir noticia dels nous propietaris, i de l’autor de les obres, noms, cognoms, llocs i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República va passar a mans de Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) i llevat d’error – no s’ha consultat el Registre de la Propietat - els seus descendents en són els actuals propietaris.

Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat ; conjunt format per una masia i una torre de defensa. La torre, situada a l'esquerra de la masia, és de planta quadrada i té tres plantes. Les seves obertures són allindades i és coronat amb merlets esglaonats i matacans.

La masia és de planta rectangular amb planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i eix paral·lel a la línea de façana. Les obertures de la façana principal són allindades, excepte la de la porta d'accés que és d'arc rebaixat. El primer pis està ocupat per balcons amb barana de ferro. L'edifici està coronat per una cornisa sostinguda per cartel·les i per una barana de ceràmica. La façana posterior té una galeria.

L’edifici no viu – objectivament- els millors moments de la seva història, demanaré més informació als amics de La Vilanova d'abans , i Vilanova i la Geltrú


Quan al topònim, i a reserva de consultar l’Onomasticon Cataloniae – a Castellar del Vallès, la biblioteca pública romandrà tancada per obres durant força temps – us deixo un enllaç que té el seu interès: http://www.collsmiralpeix.cat/public/docs/cucihnl6.pdf

Ah!, per descomptat, si teniu ocasió de fer la consulta abans que nosaltres, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Catalunya, us ho agrairan.

El Rafael Jorba, deixa un comentari ; Avia’m. Remenant papers he trobat això que diu : El nostre Solicrup es documenta per primera vegada quan s'esmenta el camí que anava de Solicrup a Miralpeix, l'any 1228, circumstància que demostra una existència anterior. Del "mas de Salicrup" se'n té notícia l'any 1281, i del 1358 es la datació de la "quadra de Salacrup", propietat aleshores, de la senyora vídua de Ramon Marquet, conseller barceloní. La quadra i el mas de Solicrup havien format part de l'antic terme del castell de la Geltrú i de la parròquia de santa Maria de la Geltrú. Vers el 1664 es quan la casa passa a l'orde de la Mare de Déu de la Mercè. Els mercedaris reconstruïren la casa per habitar-la prop de dos segles. La platja dels frares és un nom que recorda el lloc on anaven a banyar-se els mercedaris. Els hereus de Joan Samà i Martí propietari des de l'any 1849 van vendre la hisenda, juntament amb Els Colls, a Joan Soler Suau ( 1892 ), que restaurà l'edifici ( 1899 ). Finalment, l'any 1939, Solicrup passà a la família Bertrán i Musitu. Darrerament la propietat va ser dividida en dues parts i s'ha urbanitzat, passant, la masia en un futur a ser un equipament municipal.

dijous, 8 de novembre del 2018

CASA PAU MONTANYÉS AL CARRER NOU, 15. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia que l'edifici va ser bastit aproximadament l'any 1920. No s'ha trobat cap documentació relativa a aquesta obra que permeti conèixer l'arquitecte que la va realitzat Ramon Artigas (autor de la fitxa de l'Inventari del Col·legi d'Arquitectes) l'atribueix a Josep Font i Gumà , encara que sembla més factible que la construís el seu primer propietari, Pau Montanyés, mestre d'obres - ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i lloc i data de naixemebt i traspàs d’aquest mestre d’obres - , inspirada en les cases realitzades anteriorment a Ribes per aquell arquitecte.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici entre mitgeres, situat en una de les cantonades que formen el carrer Nou i el carrer de l'Ensenyament. Té planta baixa , pis, cambres d'aire i coberta a dues vessants. La distribució de les obertures en ambdues façanes és independent, tot i que presenten elements d'unió com les línies d'imposta de maó que separen els pisos i l'emmarcament de maó comú a totes les obertures, d'arc rebaixat en planta i pis.


A més, les dues façanes segueixen un criteri de simetria : la del carrer Nou, té com a eix central al portal d'accés i un balcó al primer pis, en ambdós casos amb una obertura a banda i banda; la del carrer de l'Ensenyament repeteix aquesta simetria central, si bé varien les característiques formals de les obertures. Un altre element remarcable és la decoració amb trencadís de rajoles. La construcció ha experimentat modificacions a la part posterior.

Hi ha una munió d’edificis de magnifica factura i de ‘pare desconegut’.

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Les Roquetes. Que en sabeu?

El paper secundari de Sant Pere de Ribes, enfront del nucli de les Roquetes, ajuda poc – per dir-ho en terminologia políticament correcta – en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica.

Emulant al ínclit Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, 26 de setembre del 1953), “algú hi havia de dir, escriure”, oi?

dimecres, 7 de novembre del 2018

PERQUÈ NO ES POT ACCEDIR A LA CAPELLA PREROMÀNICA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA DE CORBERA DE LLOBREGAT?.

Avui, 7.11.2018 cercava la capella d'origen preromànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera, advocada a Sant Cristòfol/Menna, que havíem visitat l’any 2009, quan ens pensàvem tots que vivíem en una ‘democraciola’ :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/11/sant-cristofol-de-curvaria-roca-o.html



Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Llobregat jussà ], en realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

El Mapa de Patrimoni Cultural de Corbera de Llobregat ens diu : http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=8000063

L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI.

L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant.

Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta.

Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) .

És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum.

L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.

La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.

Cap dada de que la titularitat dominical de la capella de Sant Cristofol/Menna estigui ara en mans privades, i encara menys que està PROHIBIT accedir-hi - fins a peu -, com acrediten les fotografies.

Em semblava veure plorar com un nen al soldat marmarità que serà allistat a la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum, i que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució.

El mòbil em tornava a la realitat, eren les 20,19 i estava convocat a la tertúlia de Radio Castellar del Vallès a les 20,15; arribava tard, i des d’aquí demano disculpes.

M’agradarà rebre noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i és possible per part d’algun corberenc/a de com s’ha arribat a l’actual situació amb la capella preromànica de Sant Cristòfol/Menna.

P/D
Em trasbalsa profundament la noticia d’un altre robatori, en aquesta ocasió al carrer Marià Fortuny de Castellar del Vallès, esperem mesures CONCRETES davant d’aquest fet gravíssim.

dilluns, 5 de novembre del 2018

QUE EN SABEU DE CAN MARTÍ DEL MAS ROIG AL TERME DE SANT PERE DE RIBES A LA COMARCA DEL GARRAF?.

L'any 1883 Pau Soler i Morell (Vilanova i la Geltrú, 8 de novembre de 1821 - 2 de juliol de 1900) , propietari de la finca , avui de numero 2 de l’Avinguda .Narcís Monturiol, de Vilanova i la Geltrú Pau Soler i Morell va sol·licitar permís d'obres per a la construcció d'un edifici segons projecte de l'arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924, L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el paleta fou l’Antoni Ribas.

L’any 1868, havia fet ensorrar Can Martí del Mas Roig, per refer-la de nou, no hi ha cap dada de l’autor d’aquest edifici, intuïm però, que si anys a venir confiaria en l’August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924), i en Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), va ser perquè en tenia ‘bones referències’, que us sembla?.


La pàgina : http://www.comgrup.com/sant-pere-de-ribes-can-marti-del-mas-roig-147694 afirma però, que l’autor va ser l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895)

Els amics de Pobles de Catalunya, http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=844 no diuen res sobre l’autor.

Us deixo un enllaç molt interessant : http://www.hemerotecadigital.info/pdfs/DIV/2003/DIV030124049.pdf

Sabeu quina advocació té o tenia la capella?

dijous, 1 de novembre del 2018

IN MEMORIAM DELS SALESIANS A SANT VICENÇS DELS HORTS. LLOBREGAT JUSSÀ.

Havia engrescat al Joan Dalmau Juscafresa en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i em feia arribar unes fotografies antigues dels Salesians a Sant Vicenç dels Horts.


Els salesians es van instal·lar a Sant Vicenç dels Horts a l’antiga masia de Can Font, al número 2 del carrer anomenat en aquell temps Arraval de San Francisco. La van adquirir per compra a Salvador Rovira i Puig i Rosalia Rovira i Rovira, pare i filla, el 13 de juliol de 1895, amb la intenció de constituir-hi una casa noviciat.

L’any 1897, segons Ramon Alberdi, comencen a edificar un pavelló que no s’acabà, ja que els salesians abandonen el seminari i no tornarien a donar-li ús fins a l’any 1931. D’aquesta primera època, a l’AMSVH només s’ha conservat una sol·licitud per tancar la seva propietat, l’any 1899.

L’any 1910, amb motiu de les obres del ferrocarril, se’ls expropia una part dels terrenys. La propietat va quedar dividida per la via i finalment, van vendre a l’Ajuntament una part que es correspon amb l’espai on s’ubica l’actual polisportiu del carrer de Sant Miquel.

L’any 1940 se sol·licita permís d’obres per ampliar l’edifici, construint un cos a la zona nord. Aquesta llicència és una continuació del pavelló que va quedar inacabat a començaments del segle.

A finals dels anys setanta els salesians mantenen la propietat llogant parts de l’edifici a l’Ajuntament.

Finalment el 15 maig de 1981 l’adquireix l’Ajuntament. Des d’aquell moment l’edifici s’ha anat remodelant, interiorment, per tal d’ubicar diferents serveis.

L’any 1983 es reforma un part que servirà per acollir l’Escola d’Adults, paral·lelament una altra zona de l’edifici s’adequa per acollir temporalment la escola de la Guàrdia, mentre que no es fa el nou edifici l’any 1984. L’any 1985 es reforma una altra zona per acollir un Centre de Recursos Pedagògics. També ocupen l’edifici les instal·lacions de Ràdio Sant Vicenç i la Casa d’Andalusia.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor, i de l’autor d’aquell edifici, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ....

IN MEMORIAM DEL COL·LEGI DEL SAGRAT COR. SANT ADRIÀ DEL BESÓS. BARCELONÈS

Havia engrescat al Joan Dalmau Juscafresa en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i em feia arribar unes fotografies antigues del Col·legi Sagrat Cor de Sant Adrià del Besòs.


Llegia que l’edifici del col·legi del Sagrat Cor de Sant Adrià del Besós datava de l'any 1929
http://santadria.gabrielistas.org/col%C2%B7legi/historia/
http://wwwold.sant-adria.net/cat/visor_foto.php?idfoto=7&ttema=9

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor, i de l’autor d’aquell edifici, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ....