ARGOLELL “ EL PETIT ORGULL” I L'EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. L’ESPERADA VEGUERIA DELS PIRINEUS, QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” NO ACABA DE DESPLEGAR.

 

El Jordi Vila Juncá, publica fotografies a vista d’ocell d’Argolell, poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.125 metres  d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.

A mitjans del segle  XIX, Argolell era un municipi que comprenia el llogaret d'Arduix.

Posteriorment, fins el 1970 formà part de l’antic municipi de Civís.

Quan al topònim, el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa el significat “ el meu petit orgull”

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3676

El Jordi Vila Juncá, retratava també l’edifici de les antigues escoles;  arreu de l’Urgell sobirà, en quasi tots els nuclis hi havia almenys un edifici que aixoplugava les escoles , ens en calen imatges i dades, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Aprofiteu aquest estiu per visitar Catalunya, la desastrosa gestió econòmica del REINO, la corrupció endèmica i sistèmica, i la idiòcia de les classes polítiques, ens aboquen a una situació de greu misèria en els propers decennis.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA GUÀRDIA DE TREMP, ARA GUÀRDIA DE NOGUERA. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ

L’Hilari Durany  , publica una fotografia de l’edifici que aixopluga avui al Consistori de  Castell de Mur, i explica ; aquesta es la façana del col·legi de Guardia de Tremp  ara de Noguera, al primer pis i plantaven la bandera Española,  i tots a classe,  al primer els nens amb el Sr. COMA i al segon las nenes la Senyoreta FINA.

Aquesta dèria nostra de recuperar la memòria històrica dels edificis que havien donat aixopluc a les activitats docents, topa sovint amb la indiferència, o en altres ocasions en la voluntat conscient d’algunes persones, entitats i àdhuc institucions d’evitar que se’n parli

Ens agradarà rebre imatges dels edificis escolars del Pallas jussà, i d’arreu de Catalunya , anteriors a la dictadura franquista als emails castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà, i , també, també, la memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,...,

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

ESCOLA DE LES VENTOSES. PREIXENS. LA NOGUERA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia a : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1885/09/11/pagina-20/33208045/pdf.html?search=Escuela%20de%20Foradad

Escuela unitaria de Ventosas, Ayuntamiento de Preixéns, para maestra, 501 habitantes, de nueva creación;

https://www.segre.com/noticies/comarques/2018/02/14/preixens_busca_una_familia_per_salvar_escola_les_ventoses_39455_1091.html

Les Ventoses , al terme de Preixens, a la comarca de la Noguera.  Llegia que l’antiga església parroquial de Sant Pere, refeta al segle XVIII, conserva l’absis amb finestra romànica.

Fins el 1783 depengué de l’oficialat de Montclar, de la col·legiata d’Àger, i fins el 1806 formà part de l’arxiprestat agerenc. Ara depèn de la parròquia de Pradell.

 El 1131 Guerau Ponç de Cabrera donà el castell de les Ventoses a l’orde de l’Hospital, reservant-se la castlania del lloc.

El 1191 era de la família del castell de Ribelles.

De les escoles que esmentàvem a ;

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html?spref=pi

Dels edificis escolars on estudiaven els vostres pares, avis, besavis. Rebesavis,..., ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

PALAU-SACOSTA O LES TORRES DE PALAU. GIRONA.

 

Les torres de Palau, també conegudes com el castell dels Sarriera, van ser bastides el 1495 per Joan de Sarriera sobre una antiga fortalesa ja esmentada al començament del segle XIV.

El castell va estar una llarga temporada a les mans dels Sarriera, comtes de Solterra, fins que a la primera meitat del segle XX va passar a ser propietat del marquès de Caldes de Montbui, I comte consort de Solterra,  Carles Sanllehy i Girona (Barcelona, 21 de febrer de 1882 - Barcelona, 16 d'agost de 1973)  que les va deixar al marques  de Montoliu, Javier De Montoliu I De Siscar.

https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/javier-de-montoliu-i-de-siscar/49107141

 

El castell és de planta quadrada, de la qual sobresurten dues torres, una de planta quadrada que és la més antiga de l'edifici, ja que es pot datar al segle XIII; una altra de cilíndrica i una galeria volada. Les crugies de la planta baixa es cobreixen amb voltes de canó molt rebaixades. Per comunicar les estances hi ha portes de pedra treballada en arc conopial.

https://terra.girona.cat/resources/edificis_protegits/C-5.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_Castell_de_Sacosta

El dels Sarriera, comtes de Solterra, és un llinatge de ciutadans honrats, actors singulars del domini econòmic i polític de la ciutat: empresaris dels banys el 1342, protagonistes de la guerra civil el 1462, amos de la casa Cartellà fins al 1471 i del Palau Solterra fins al 1535... Aquest testimoni de llur preeminència s’organitza sobre un pati quadrat acompanyat de dues torres —l’una prismàtica i l’altra cilíndrica—, amb una galeria lateral volada.

El portal dovellat es corona amb blasons i iconografia i es vigila amb un matacà complet.

Diversos estils de bífores i trífores fan pensar que l’obra del 1495 fou una reforma.

A la planta noble es conserven notables sales teginades.

 El constructor local Homs n’emprengué la darrera recuperació per a residència.

L’arquitecte Ricard Fina Segura (1946-22.2.2005)  va ser l’autor d’aquella recuperació?.

Palau-sacosta (‘palau de la pujada’), avui barri benestant de Girona, fou annexionat a la ciutat el 1963.

https://relatsencatala.cat/relat/palau-sacosta-girona-catalunya/1048905

Malgrat les pèssimes perspectives de futur a que ens avoquen anys de governs del  PSOE i del PP, ambdós d’acord endesfer el mal dit estat del benestar, malgrat els preus desorbitats delscombustibles i les energies, si en teniu ocasió, sortiu aquest estiu a fer un tomb per Catalunya, per a cada vegada més catalans, això en els anys a venir serà impossible.

https://www.bible.com/ca/bible/335/SIR.4.BCI

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960)

Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955)

Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972)

I els que abans i ara els ajuden en la tasca de reduir els drets de  la ciutadania, estant maleits, davant de Déu.

Com diu el Senyor, a la Carta als Romans, 12

A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga.

No triguis Senyor ha donar compliment a les teves promeses.

IN MEMORIAM. INSTITUT COMERCIAL DE LA IMMACULADA. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLAR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Havia trobat alguns enllaços MOLT interessants d’àmbit exclusivament barceloní :

Escoles històriques de Barcelona

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escoles_hist%C3%B2riques_de_Barcelona

 

 

L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA.

 DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL

Autor :  MANUEL GARCÍA GARGALLO  (Barcelona, 24 de juny de 1973)

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=1

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=3

 

Institut Comercial de la Immaculada (1927-32; 1939-1952). Rosselló, 223-225. Dreta Eixample

Centre d’ensenyament d’estudis de Comerç. Alumnes: 150, 43 gratuïts (1951).

Al tancar es va convertir en Seu Social de les Congregacions Marianes (generalment nodrides per antics alumnes dels Jesuïtes) que col·laboraven en els centres d’ensenyament vinculats a la Companyia: Sant Pere Claver del Poble Sec, Sagrat Cor de Gràcia, Salut-Canisi del Guinardó, Sagrada Família al barri del mateix nom, Sant Estanislau de Kotska al Col·legi de Casp i Montserrat-Xavier a Hostafrancs

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

MONTFERRER A VISTA D’OCELL. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA “DESITJADA” VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE LA ROSA CAMPÀ, I TANTS ALTRES NO HAN POGUT VEURE.

 

El Jordi Vila Juncá  publica una fotografia a vista d’ocell de Montferrer, o Montferrer de Segre,  poble i  nucli principal del municipi de Montferrer i Castellbò, a l’Urgell sobirà .

 El poble antic és emplaçat dalt d'un serrat arran del riu Segre, continuació del serrat de Castellciutat, a 735 metres d'altitud.

 

Havia estat municipi independent, el 1857 aquest va ser incorporat al municipi d'Aravell, juntament amb el de Bellestar, passant-se a denominar Aravell i Ballestá.

L’any 1970,  quasi a les acaballes de la dictadura  ,  s'incorpora “ manu militari “  Castellbò al d'Aravell es va canviar la denominació a Montferrer i Castellbò, sent-ne Montferrer el cap municipal.

A Montferrer es  concentra quasi tota l’activat industrial del municipi, bàsicament la de la fusta, que produeix uns 70 m3 l’any, altrament  hi ha graveres que manipulen una mitjana de 100.000 tones de material i una fàbrica de pinsos.

Hi hagué, ací, l'antic castell de Montferrer.

L'església parroquial de Montferrer , advocada a Sant Vicenç,  rectangular, té un alt campanar de torre.

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=4801

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la.html

Imaginem que Montferrer tenia escola abans de la dictadura franquista, si l’edifici encara existeix, sou pregats de fer-nos-en arribar almenys una fotografia i tantes dades com us sigui possible. 

L’actual escola s’anomena Rosa Campà, en honor i recordança d’aquesta mestra ,  nascuda a Martinet l’any 1946 i traspassada a Montferrer el 18.07.2014,  i de la que ens agradarà tenir noticia del cognom matern a l’email castellardiari@gmail.com

 

IN MEMORIAM. CEMENTIRI VELL DE TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ

 

El Jaume Codorniu , publica una fotografia  del cementiri vell, que es coneixia també com el cementiri de baix .

Recorda que hi havien nínxols i tombes molt , molt antigues.

El seu darrer record, és  del tràgic accident del càmping dels Alfacs ,portaven allí els cossos calcinats de la pobra gent que van morir.

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180710/40-aniversario-tragedia-camping-alfacs-6934869

Llegia que el recinte té planta rectangular irregular.

Es tracta d'un recinte voltat per una tàpia, situat en un solar existent molt a prop de les primeres cases del raval de la Llet (anant-hi des de molt a prop del raval de Caputxins), al costat esquerre del carrer Barcelona que, situant a l'eix principal d'aquests ravals, donava a la porta principal d'accés del susdit fossar, avui tapiada, trobant-se l'entrada a la banda esquerra (mirant des de la façana que dona al carrer de Barcelona). Així, aquest es troba a prop de la petita carretera que, iniciant-se al carrer de Sant Jordi, porta cap al fossar nou.

El recinte interior presenta unitats longitudinals de nínxols (de tres registres normalment) als laterals, adossats a la tàpia de tancament. No obstant, aquests també es troben travessats paral·lelament a la façana principal que donava al carrer de Barcelona. A les superfícies intermèdies hi ha tombes i el fossar presenta tres nivells en alçada.

La mort és un excel·lent negoci per alguns “ vius”.

IN MEMORIAM. ESCOLA DE BARO. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ.

 

L’escola de Baro, o de les Cases de Baro, poble del municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del terme de l'antic municipi d'Estac,  es “ recicla “ com escola de pesca.

 https://www.lamanyana.cat/baro-tindra-la-primera-escola-de-pesca-municipal-del-pallars-sobira/

https://fcpec.cat/escola-gratuita-de-pesca-a-mosca-noguera-pallaresa/

Com és mal costum, cap dada d’aquest edifici, que segons llegia està qualificat com B.C.I.L.

Llegia que el Pallars Sobirà convertirà les antigues escoles en habitatges socials de lloguer

https://comarquesdeponent.com/psobira/elsobiraconvertiralesantiguesescolesenhabitatgessocialsdelloguer/

 Fins al moment ja s’han interessat per la iniciativa sis nuclis de Soriguera (Escó, Malmercat, Baro, Estach, Arcalís i Tornafort, que ja està adjudicat) i dos nuclis més de la Guingueta d’Àneu (Escaló i Escart)

Ens agradara rebre imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com d’aquests edificis que havien donat aixopluc a les escoles.

EDIFICI D'HABITATGES A LA RAMBLA JOSEP M. MARTÍ, 1. PUIGCERDÀ.

  Puigcerdà és un punt i apart pel que fa a la documentació del Patrimoni històric, i dissortadament això no ho arregla la seva adscripció a la província de Girona.

El C.O.A.C Girona només te aquesta minsa informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Puigcerd%C3%A0

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies  de la casa  de la Rambla Josep M. Martí, 1,  PUIGCERDA

" Edifici de l'any 1903, de planta À.baixa, dos pisos i golfes, d'un estil molt singular que, sense poder qualificar-se de modernista, en rep certa influència, especialment en els seus elements ornamentals”.

Patrimoni Gencat en diu¸ segle XIX; construcció d'obra de fàbrica arrebossada i estucada de planta baixa, dos pisos i sota coberta.

Composició de façana vertical i simètrica.

 Portada central corresponent a l'escala i dues entrades laterals corresponents a les botigues.

A la primera planta, i centrada en l'eix vertical, hi ha una tribuna de fusta amb obertures verticals a cada costat.

 A la segona planta hi ha tres obertures verticals.

 Important ràfec i frontó de coronació de forma ondulada amb esgrafiats.

Estan també ornamentats els brancals i llindes de les obertures.

Coberta de pissarra

Per descomptat – recordem que parlem de Puigcerdà – cap dada de l’autor de l’edifici, ni del mestre esgrafiador, ni del promotor,..., pensem que és possible – no ens consta que ningú ho hagi preguntat – que la família propietària  conegui tota aquesta informació.

Si en teniu , o en obteniu  dades, sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT.CALDES DE MONTBUI. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La família Palaudarias eren els amos de l'edifici. Aquests tingueren una filla, la Mercè Palaudarias, que es feu monja de les Germanes Carmelites de la Caritat. La família deixà l'edifici en herència de la seva filla i per tant passà a la congregació. Les Germanes Carmelites eren les que portaven el Col·legi de l'Hospital (Residència i Hospital de Santa Susanna) a principis de segle, traslladant-se aleshores al nou edifici del carrer d'en Bellit cantonada Ruldó, aproximadament l'any 1919.

El 7 de març de 1994, la congregació va cedir l’equipament a l’Escola Pia de Caldes, amb tot el seu personal, per tal de tenir una única escola cristiana al municipi.

El 1996 se s’acordà amb les religioses del col•legi Cor Immaculat de Maria de Sant Feliu que l’Escola Pia de Caldes admetria amb preferència els seus alumnes de primària a ESO.

 L’Acord que va duraria  fins el 23 de febrer de l’any 2018, en el que l’Escola Pia li retornava l’edifici a la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat

Fotografia. Santi Bertran Rafel. 1993

L’Ajuntament de Caldes de Montbui ha iniciat un procés de permuta de la finca del Col•legi del Carme, actualment en desús i propietat de la Congregació de les germanes Carmelites de la Caritat.

A canvi de l’immoble de l’antic “Col•legi del Carme”, la Congregació de les germanes Carmelites de la Caritat, rebria 4 parcel•les residencials propietat de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, situades al barri de Can Valls.

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.