Rebia una crònica de l’Enric Sànchez-Cid, en la que ultra l’erudita explicació relativa a la imatge de la Mare de Déu del Bosc i/o de Vilafortuny, de fusta policromada del segle XIV ; cara rodona, mentó entrat i riallera; asseguda en un escambell, coronada, i amb un vel que deixa veure la cabellera, porta un mantell que li cobreix les espatlles, envolta el braç dret, passa per damunt de la cama dreta i arriba al peu; el vestit, vermell, de coll rodó, cenyit per la cintura mitjançà un cíngol, arriba fins els peus veient-se la punta de les sabates, estan l'esquerra malmesa; els plecs dels mantell prenen la forma d'una V; amb la mà dreta sosté una poma i amb l'esquerra al Fill per l'espatlla.
L'Infant, assegut en el genoll esquerra de la Mare porta un vestit, també, vermell i amb els plecs aguts. Amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra hi té un llibre. L’original es guarda actualment al Museu Diocesà de Tarragona, la podreu veure a la Sala I (Antic refetor dels Canonges), catalogada amb el nº 29.
Ens explica que Vilafortuny es troba a tres Km. de Cambrils, per la carretera de la costa a Salou. Un cop s’arriba al semàfor i fent un gir a l’esquerra, s’entra a la Urbanització i es segueix en direcció a trobar la carretera N-340, de Tarragona a València. Poc abans d’arribar-hi, apareix a mà dreta el vial, indicat, que mena al Mas d’en Bosc on, sense dificultat, es troba l’ermita romànica de la Mare de Déu.
La capella del mas d'en Bosc és una construcció d'una sola nau amb teulada plana de dues vessants sostinguda per tres arcs torals i l'arc triomfal apuntat. Absis semicircular. Tres contraforts es situen en els murs laterals coincidint amb els arcs torals. A la façana nord s'hi obra la porta dovellada i un ull de bou sobre ella i un altre en el mur de llevant.
La història de l’indret es remunta fins a l'any 1076 , data en que moria el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, el Vell, que havia aconseguit eixamplar la Catalunya cristiana des de l'Ordal fins els riu Gaià i Tarragona. En el seu testament, al deixar el comtat als seus fills Ramon Berenguer, Cap d'estopa i Berenguer Ramon, va portar moltes disputes entre els germans i, fins i tot, Cap d'estopa fou assassinat (1082). Encara que Berenguer Ramon II sempre va negar la participació en la mort del germà, tothom el va considerar culpable, al menys de manera indirecta.
El crim va produir una crisis que durà quatre anys (1082-1086), durant la qual va perillar seriosament l'obra de Ramon Berenguer I, però sortosament es va imposar el seny i la conciliació i pel juny de 1086 una Assemblea de magnats van arribar a un acord amb Berenguer Ramon II, en virtut del qual aquest cedia tots els drets al seu nebot, fill del Cap d'Estopa, que a la majoria d'edat fou en Ramon Berenguer III.
Berenguer Ramon II, en compliment d'una penitència va anar-se'n a Roma com a peregrí i el Papa Urbà II el va enviar a Terra Santa amb la primera Creuada (1097) on va morir. En espera de la majoria d'edat d'en Ramon Berenguer III es va fer càrrec del govern del Comtat de Barcelona i de continuar la reconquesta en el Camp de Tarragona, el Bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, que havia rebut del Papa Urbà II el nomenament d'Arquebisbe de la Tarraconensis.
Més enllà del riu Gaià no s'havia progressat, si bé s'havia conquerit la Conca de Barberà als sarraïns de Lleida. Aleshores l'Arquebisbe va concebre una estratègia per saltar-se les defenses del Gaià i va ordenar (Arxiu de la Corona d'Aragó) que es construís una torre forta (no un castell) i una església (després traslladada a l'actual Mas d'en Bosch) en el puig anomenat Vila Fortuny.
La idea era escollir i protegir un paratge a on es pogués desembarcar un exèrcit sense perill d'ésser atacada durant la maniobra militar i Vila Fortuny reunia les condicions idònies:
- tenia una platja de terra ferma i del pinar fins a la timba o turó eren tot aiguamolls on no podia atacar la cavalleria.
- en el turó hi havia hagut una vila romana i s'aprofità la pedra tallada i els fonaments per construir la torre forta ràpidament.
- poca era la distància a Tarragona i això permetia atacar als sarraïns per la reraguarda.
Aquesta estratègia va tenir tant èxit militar com polític i en el Concili de Saint Guilles (Provença) celebrat a l'any 1095, s'acceptà la separació de la província eclesiàstica de Tarragona de la seu de Narbona. Aleshores, Tarragona deixà de formar part de la Galia a nivell eclesiàstic.
La reconquesta militar del Camp de Tarragona la va acabar Ramon Berenguer III, el Gran, i el primer bisbe que va residir a la ciutat va ser Oleguer (Sant Oleguer), 1129, que portà a terme la repoblació de Tarragona, anomenant Príncep de la Ciutat al cavaller normand Robert Bordet o d'Aguiló. Sant Oleguer moria a Barcelona l'any 1137.
Per l'any 1154 en Guillem de Vilafortuny funda un poblat situat a quatre quilòmetres del municipi de Cambrils, que més tard fou anomenat Vilafortuny. La construcció del Castell de Vilafortuny data de la meitat del segle XII com apareix en un document que es troba en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on s'esmenta la cessió per part d'en Ramon Berenguer IV a Guillem Fortuny.
El comte barceloní vengué la seva jurisdicció a l'Arquebisbe de Tarragona, l'any 1391. Però hi ha la noticia que l'any 1294, en Pere Aicart, senyor de Vilafortuny, permuta aquesta propietat pel lloc i Castell de Torrebesses a la comarca del Segrià.
A l'any 1496 a la junta de fogatjament s'afirma que només hi viu en aquest paratge en Joan Oliver en el Mas d'Oliver (l'actual Mas d'en Bosc).
El paratge sofreix els atacs dels pirates i en tenim noticia que en segle XV, a causa de la destrucció del Castell de Vilafortuny i de l'Església de Bareyns, l'Arquebisbe de Tarragona ordena que s'aprofitin les pedres d'aquells edificis per bastir l'Església del Mas d'en Bosc.
Al juliol de 1582, el patró sarraí Morató, capitanejant set galeres, abordà a les cales de Salou i amb la seva gent morisca incendiaren i destruïren el Castell a més de robar en l'església del Mas d'Oliver.
L'exercit castellà, capitanejat per Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga Marqués de Los Vélez va assetjar la Vila de Cambrils el 15 desembre de 1640 amb 2.300 infants, 3.000 cavalls i 25 canons. La població estava defensada per 4.000 catalans (molts d'ells vinguts de Sarral) i manats per Antoni d'Armengol, Baró de Rocafort i Senyor de Vilafortuny. Es va pactar amb el cabdill castellà una rendició honrosa, que no va ser respectada i així fou com una càrrega de la cavalleria de l'exercit d'en Felip IV de Castella va fer una carnisseria dels defensors cambrilencs desarmats, penjant als dirigents sobrevivents i al seu cap el Senyor de Vilafortuny, Baró de Rocafort, de les torres de les muralles i de les finestres de la Casa de la Vila.
Vers a 1600, es té noticia que el Castell pertanyia a Angela Alentorn i ja en aquest segle els seus propietaris han sigut:
- la família Miró.
- la família Castellarnau.
- els Marquesos de la Mesa d'Asta, que ho foren fins els darrers anys de la dècada dels setanta.
- l'any 1960, la Marquesa de la Mesa d'Asta ven a "Rumasa" els terrenys entre la via del ferrocarril i la platja per iniciar-hi un complex turístic que s'ha anat desenvolupant fins l'actualitat.
- Més tard, aquesta mateixa empresa adquireix el Castell i, sembla, que amb certa relació amb l'Opus Dei, doten l'edifici d'habitacions amb serveis, restauren els salons i destinen una secció només pel personal del servei.
- L'empresari Antonio Cochs, de Cambrils, ho adquireix i, anys després, ho vent al col•lectiu format per Josep Mª Besora (Farmacèutic de Cambrils), Francisco Barrajón (Assessor Fiscal de TGN), Mario Trelles (Metge de Vilafortuny), que són els propietaris que el venen a Porcelanosa per fer-ne un hotel privat.
Dins d'aquest llistat es té que incloure com ocupants, no com a propietaris, al General Prim, que hi venia a descansar i, durant la Guerra Civil del 1936-1939, el Castell va estar ocupat pel Quarter General de la 5ª Divisió de les Brigades Internacionals i, entre els Oficials i amb la graduació de Capità, s'hi trobava Josip Broz, nat a Croàcia l'any 1892, polític iugoslau, cofundador i secretari del Partit Comunista, conegut per Mariscal Tito.
