dimarts, 30 de gener del 2024

IN MEMORIAM DE LA TORRE DELS PARDALS QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH. BARCELONA

   

Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions”  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d'una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d' una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d' una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d' una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d'una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d' Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

L’any 1918, Francesc Salvany Blanch, retratava “Vista general dels jardins i de la Torre dels Pardals”  Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ; Arquitectura domèstica.  Tenia l’aspecte que la reforma de l’arquitecte Joan Rubio i Bellver) (Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona, 31 de gener de 1952) li havia donat.



 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4966/rec/266

Molt interessant la lectura de :

https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/10/la-torre-dels-pardals.html

La torre queia víctima de la cobdícia dels sediciosos feixistes que havien enderrocat el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  

La dictadura franquista  feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com 

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

TORRE DEL TELÈGRAF DE CASTELLBISBAL QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH

 Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d'una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d' una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d' una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d' una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d'una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d' Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

L’any 1912,  retratava "A la torre de telègraf,"   

Castellbisbal ; Vallès Occidental ; Catalunya ; Torres ; Retrats



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/822/rec/5

N’hi havia força d’aquestes infraestructures a Catalunya

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_les_torres_de_telegrafia_%C3%B2ptica_de_Catalunya

Patrimoni Gencat, a banda d’aquesta de Castellbisbal :




https://invarque.cultura.gencat.cat/card/3093

Documentava la de Salou:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/15629

I la de Navàs

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22305

La dictadura franquista  feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


dilluns, 29 de gener del 2024

EDIFICI DE L'ACTUAL HOTEL D'ES PORT A SOLLER. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH

   

Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d'una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d' una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d' una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d' una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d'una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d' Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

L’any 1915, retratava Casa de pagès i torre de defensa a Sóller



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/2382/rec/1

Llegia que als anys 50 del segle XX , quan la segona generació del matrimoni Montis-Castelló decidia adaptar l'antiga Possessió mallorquina, per transformar-la  a en un petit hotel amb 10 habitacions.


https://www.hotelesport.com/blog/el-hotel-es-port-de-soller/anos-60-y-70-en-el-hotel-es-port-puerto-de-soller/

https://www.facebook.com/hotelesport/?locale=fr_FR

No en diuen res a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_S%C3%B3ller

L’aliança de FUERZA VIEJA  ( PP & VOX ) , recuperava l’ànim de dessolar la terra que havia animat la dictadura franquista, i que feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç però,  podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

Sembla que no son tot flors i violes a VOX,    al·leluia!!!!!!

https://cadenaser.com/baleares/2024/01/29/crisis-en-vox-el-grupo-parlamentario-expulsa-a-la-presidenta-del-partido-en-baleares-y-al-presidente-del-parlament-radio-mallorca/

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


diumenge, 28 de gener del 2024

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. BARCELONA

 


Retratava la façana de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

Llegia que l’any 1896, Pau Gil i Serra (Barcelona, 30 de desembre de 1816 – París, 30 d’abril de 1896) , un banquer català resident a París. Gil estableix en el seu testament que el seu llegat s’ha de destinar a la construcció d’un nou hospital a Barcelona. Entre les seves indicacions, Gil imposava que el nou centre reunís les més avançades innovacions des d’un punt de vista tecnològic, arquitectònic i mèdic, i que fos erigit sota l’advocació de Sant Pau. Així va sorgir l’Hospital de Sant Pau.

https://emprenem.ara.cat/casos-exit/pare-l-hospital-sant-pau_1_3929305.html

Cal desvincular aquesta nissaga de l’actual NATURGY que ha esdevingut una entitat “ gens recomanable” , incompleixen la seva obligació de fer la lectura de comptadors, i practiquen una forma perversa de relació amb  els clients/usuaris.  

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 - Barcelona, 27 de desembre de 1923), va ser un geni, dir això, no li puc perdonar l’espoli del Santuari de la Marededéu del Tallat a Rocallaura, per “ vestir” un fantasiós Castell – Santa Florentina – a Canet de Mar.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/11/santuari-de-nostra-senyora-del-tallat.html

https://relatsencatala.cat/relat/del-santuari-del-tallat-al-castell-de-santa-florentina-in-memoriam-dun-espoli-el-maresme/1058818

Aprofitava per retratar la façana de l’església obra del seu fill, Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962)


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/01/esglesia-de-lhospital-de-sant-pau.html

dissabte, 27 de gener del 2024

CAPELLA DEL CASTELL DE CARTELLÀ, ADVOCADA A SANTA ESPERANÇA, QUE RETRATAVA JULI VINTRÓ CASALLACHS PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. SANT GREGORI. EL GIRONÈS

  Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)


Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca1874 – Sant Julià de Vilatorta1956


Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)


Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937


Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.


Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911


Teniu més dades de :

Sebastià Illa, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.


Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.


Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911), retratava , Església de Santa Esperança al Castell de Cartellà, Sant Gregori, el Gironès.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7956/rec/4

El conjunt ha estat transformat a causa de les reformes i els afegitons, la majoria realitzats per tal d’adaptar-lo al nou ús agrícola; tanmateix, el seu estat de conservació és acceptable. Fruit d’aquestes reformes és el sobrealçament de l’edifici, la transformació de la porta adovellada, situada al mur de migdia, convertida en rectangular, la construcció d’unes escales, en aquest mateix mur, per a accedir a les dependències construïdes a la part de l’absis, i el rellotge de sol de la façana meridional.



https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-lesperanca-del-castell-de-cartella-sant-gregori

https://dadescat.com/2021/08/06/vintro-i-casallachs-juli/

https://www.google.com/search?sca_esv=601985024&rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=ACQVn094piVRCKrnOfZ6GoSkklh_5GJF-w:1706355503059&q=juli+vintr%C3%B3+casallachs&tbm=isch&source=lnms&sa=X&ved=2ahUKEwiy5frMvf2DAxW69LsIHeo_B8QQ0pQJegQIDhAB&biw=1366&bih=641&dpr=1

Feia una important aportació al Fons :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Vintr%C3%B3%20i%20Casallachs%2C%20Juli%2C%201863-1911/field/creato/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


 

 

 



LA BARATA. MATADEPERA. VALLÈS OCCIDENTAL

    Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)


Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca1874 – Sant Julià de Vilatorta1956


Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)


Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937


Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.


Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)


Teniu dades de : 


Sebastià Illa, teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.


Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.


Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs


Pau Rosselló teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,


Josep Mata de la Barata – agrairem que ens feu arribar noticia del lloc i data de naixement i traspàs – aportava imatges d’activats forestals al Fons Estudi de la Masia Catala

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/la%20Barata/page/2

Llegia que la darrera intervenció que es feia a la Barata,  fou l’any 1940 per tal de recuperar els danys soferts durant la Guerra civil. Les obres les dirigí Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951).

Al nucli de la Barata hi ha una capella advocada a Sant Roc:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5823

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27447

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/11/capella-de-sant-roc-la-barata_26.html

Fotografia . Jordi Contijoch Boada

 

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dijous, 25 de gener del 2024

CAN DEU. SABADELL

 

Llegia que la  masia de Can Deu, salvada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell – que no es podia salvar a si mateixa dels paranys dels Partits de l’Eix del Mal -    és una antiga possessió dels Amat de Palou des del segle XVIII.

Els successors d'aquest, els Mornau, traslladaren a Can Deu diversos mobles i objectes artístics, dels quals sols es conserva el llit de naixença de Fèlix Amat de Palou Pons (Sabadell, 10 d’agost de 1750-Barcelona, 11 de novembre de 1824), arquebisbe de Palmira, amb una representació pintada de Sant Joan i Santa Teresa.

 També fou traslladat a la masia l'escut pairal dels Amat, on s'hi veu un sol radiant, símbol dels Amat i un palau, símbol del llinatge de Palou.

Narcis Giró Serrallach ( Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 ) immortalitzaria la cuina de la masia.


Vegeu l’excel·lent treball de'Esteve Canyameres i Ramoneda  Des del Museus L’exposició “ Arrels oblidades. Les masies de Sabadell”  ( MHS , 1.09.2016 / 19.02.2017)

En els anys vuitanta del segle XX, funcionant encara la Caixa d’Estalvis de Sabadell,  la masia va ser utilitzada com a museu de les eines del camp.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.