El Vicent Miralles Tortes, retratava la capella advocada al protomàrtir Sant Esteve del
llogaret de LLUÇ, a Santa Llocaia , pertanyen ara a la Cerdanya sota domini de
la mal dita República Francesa, s’esmenta la capella en la relació que publicava
Benigne Marquès i Sala (Oliana, 13 de febrer de 1940) Arxiver diocesà d’Urgell
ANNEXIÓ DE LES PARRÒQUIES DE LA CERDANYA FRANCESA, PERTANYENTS AL BISBAT
D’URGELL, A LA DIÒCESI DE CARCASSONA (1803)
https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/32324/olianenc-mn-benigne-marques-sala-creu-sant-jordi-generalitat-catalunya
Santa Llocaia de la que Lluç en forma part , pertany a la Comunitat de comunes Pirineus
Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de
les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo,
Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Targasona, La Tor de
Querol, Ur i Vallcebollera.
CEL·LES MONÀSTIQUES VINCULADES A GUIFRÉ EL PELÓS I A LA SEVA OBRA
REPOBLADORA (VERS 871 - 897), Autor: Ramon Ordeig i Mata ( Vic, Osona, 1950 )
SANT ESTEVE DE LLUÇ. — El llogaret de Lluç es troba a la Cerdanya, sota
domini de la mal dita República
Francesa, a més de 1.300 metres
d’altitud, enmig de prats regats pel torrent de Lluç, en un pla situat entre
Llívia per un cantó i els contraforts del Puig d’Estaques i de la Tossa d’Er,
que s’eleven fins als 2.059 i 2.350 metres respectivament, per l’altre cantó.
El predi de Lluç, amb l’església de Sant Esteve, havia estat comprat el 6
de juliol de 877 pels comtes Guifré i Guinedella a un tal Sesnand, que el tenia
per compra feta a Atremir l’1 d’abril de 856, confirmada per precepte reial;
havia de ser un predi molt extens perquè pagaren per ell tres-cents sous40. La
parella comtal féu donació de la vil·la de Lluç al monestir ripollès el 20
d’abril de l’any 888, en ocasió de la consagració de l’església de Santa Maria.
Es tracta de l’única donació feta per ells que consta en la dotalia original, a
part d’objectes litúrgics i d’un servent.
En la tan citada gesta dels alous donats al monestir ripollès pel comte
Guifré, s’esmenta la vil·la de Lluç, amb la seva església consagrada, entre les
cel·les pertanyents al monestir. No apareix, en canvi, ni en el precepte de 939
ni en la butlla de 951. Reapareix en el precepte de 982, en el qual es
registren l’alou i l’església de Lluç i s’afegeixen, pel que fa a la Cerdanya,
els alous d’Age, Mossoll i Bor
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-lluc-santa-llocaia
Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb
Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç.
L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la
Revolució Francesa.
Fou una dependència del monestir de Ripoll.
L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa
Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la vil·la de Lluç i
els seus termes i adjacències. Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la
tenia gràcies a un precepte reial.
Un precepte del rei carolingi Lotari
del 982, donat a precs de Sunifred, abat de Ripoll, confirmà a l’esmentat
cenobi la possessió de l’alou de Lluç, amb l’església. Es tracta de la primera
referència segura de l’església de Lluç. La vinculació amb el monestir es
consigna posteriorment.
Els visitadors que inspeccionaren les parròquies del deganat de Cerdanya
entre el 1312 i el 1314 també constataren aquest fet. El fogatjament del 1753
informa que el rector de Lluç era nomenat per l’abat de Ripoll, a col·lació del
bisbe d’Urgell.
Actualment l’església de Lluç és una petita capella de propietat particular
erigida el 1789 segons la clau de l’arc de la porta. Té uns 10 metres de llarg
per 5 metres d’ample exteriorment.
Es compon d’un absis semicircular amb dues finestretes, una nau amb dos
contraforts a la paret nord i un campanaret quadrat sobre l’extrem oest.
No es
veu l’aparell perquè està tota arrebossada, però en els escrostonats es mostra
una fàbrica ordinària de pedra del país i argamassa, amb moltes esquerdes.
A l’exterior, recolzada a la paret de la nau, hi ha una làpida sepulcral,
que sembla gòtica, de granit bastant descompost, representant un bisbe o un
abat, amb una inscripció il·legible.
La senyora Arís, d’Er, que n’és la propietària, havia sentit explicar al
seu pare que aquesta capella es va construir el 1789 sobre l’emplaçament d’una
església molt més gran, de la qual quedaven restes dels fonaments.
Que el protomàrtir Sant Esteve, elevi a l’Altíssim la pregària de gallecs,
bascos, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera
el teu poble !!!
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
