TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: d’agost 2021

dimarts, 24 d’agost del 2021

EL VILAR DE CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYOR ?– DELS PIRINEUS

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

En aquesta ocasió publica fotografies del Vilar de Cabó, també anomenat el Vilar, el Vilar d'Organyà o el Vilar de Segre, un nucli de població del municipi de Cabó, a l' Urgell sobirà

La fotografia em feia evocar els pobles aturonats de la Segarra

Actualment té 27 habitants i el 1991 en tenia 52.

Es troba aigua avall del riu de Cabó, a la dreta, es pot travessar per un pont de pedra d'un ull d'origen medieval.

S'hi pot trobar l'església de Sant Miquel amb un edifici modern adossat, i s'hi conserven alguns vestigis romànics.

En publicàvem una crònica :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-parroquial-del-vilar-de-cabo.html

També la “ parella romànica”.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/06/sant-miquel-del-vilar-de-cabo-alt-urgell.html

Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

diumenge, 22 d’agost del 2021

CARMENIU. VILA I VALL DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ ETERNAMENT IN PECTORE” DELS PIRINEUS

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

En aquesta ocasió pública fotografies de Carmeniu , nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò i de l'entitat municipal descentralitzada Vila i Vall de Castellbò, a l' Urgell sobirà

Es troba al coster del serrat de Roca Redona, a 1.135 metres, a l'obaga de la vall de Castellbò.

El poble està a sobre d’un barranc.

Les comunicacions són a través de l'antic camí de Pallerols i es comunica amb Castellbò per una bona pista.

La població, com la resta de nuclis del municipi, ha minvat força, d'uns 47 habitants el 1857, passà a 14 el 1960, 3 el 1991 i 2 el 2020.

Quan al topònim el diccionari català valència balear ens explica que etimològicament evoluciona de casa Minici (nom personal germànic). En l'Acta Constitució de la Seu d’Urgell, apareix Casa Muniz com a nom corresponent a l'actual poble per Carmeniu (cfr. Meyer-Lüb:ke Noms lloc Urg. 16).

De l’església parroquial de Carmeniu advocada a Sant Fruitós, n’havíem publicat:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-de-sant-fruitos-de-carmeniu.html

El Jordi Vilá Juncá, feia un comentari a les fotografies;

Sant Chez - pensem que fa referència a Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972 - porta una mica de quitrà per aquest poble , tot i mantenint la pau, tranquil·litat, resiliència, EU.

La meva condició d’aborigen, em fa pensar que serà més efectiva la petició al bon Déu amb la intercessió de Sant Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Sant Fruitós, bisbe de Tarragona i màrtir, un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica, amb el meu afegitó “ personal”, Senyor; allibera el teu poble!

dijous, 19 d’agost del 2021

GRAN MASIA DEL FARRÓ. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

L’Olga Sacrest i Roca, retratava l’any 1986 la gran pairalia del Farró , que presideix la vall del mateix nom, a la Vall de Bianya, la (Garrotxa)

Patrimoni Gencat ens diu que arquitectònicament és similar a altres grans cases de la Vall de Bianya.

Té planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. Disposa de planta baixa, planta noble i golfes i a la façana de migdia disposa d'un altre pis. Està construïda en pedra sense tallar excepte els cantoners i les pedres de les obertures. Gràcies a les dades esculpides en aquestes se sap que l'actual masia va ser bastida durant el segle XVIII, possiblement a partir d'una construcció més antiga.

Volten el mas Cabanes, pallisses i altres edificacions destinades a les tasques del camp.

A l'interior, El Farró guarda un dels mobiliaris més bonics de la vall i té capella particular de la que en demanarem l’advocació i si fos possible alguna imatge al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, ARXIU GAVÍN.

El que fa particular aquesta masia és la gran galeria porticada. A la vall de Bianya trobem masies amb una sola fila d'arcs com Cal Viguetà, masies de dos pisos com El Callís i El Molí d'en Solà. De tres pisos d'arcades hi ha únicament El Farró, els dos primers pisos tenen nou arcades i el superior en té cinc. Igual que les masies esmentades, El Farró té la galeria feta de pilars de pedra tallada amb les bases i capitells sense decoració.