diumenge, 29 d’octubre del 2023

FONTDEPOU, ÀGER. LA NOGUERA.

 Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

l’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava l’any 1932,         Vista general del poble i la torre de Fontdepou


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4573/rec/76

Fontdepou és una entitat de població del municipi d'Àger a la comarca de la Noguera situat al marge esquerre de la carretera existent entre Balaguer i Àger.

Geogràficament parlant, està situat a 820 metres  d'altura i es troba limitat al nord per la serra del Montsec, al sud per la serra del Montclús, a l'est pel riu Noguera Pallaresa i a l'oest pel riu Noguera Ribagorçana.

El poble de Fontdepou és situat al costat de la carretera que va de Balaguer a Àger. A la fortificació, restaurada, s’hi pot arribar pels carrers del poble


https://www.verpueblos.com/cataluna/lerida/fontdepou/foto/338853/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-de-fontdepou-ager

No podia accedir a Patrimoni Gencat

https://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21932

Aquesta fallada em té MOLT preocupat, i no excloc que sigui causa d’alguna acció criminal.

No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven  les imatges del bombardeig de  l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945)

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no  permeti que malmetem aquest món  que ELL creava per a nosaltres com un paradís.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 


Que Sant  Josep  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 


ERMITA/SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL PLA D’ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA

 

El Josep Salvany i Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929) publica l’any 1920, Façana de la capella de Nostra Senyora del Pla d' Artesa



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6309/rec/18

No podia accedir a les dades de Patrimoni Gencat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21975

Aquesta fallada em té MOLT preocupat, i no excloc que sigui causa d’alguna acció criminal.

El Concili d'Efes   que es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 43, i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, MAREDEDÉU, i no SANTA MARIA

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-pla-artesa-de-segre

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-la-mare-de-deu-del-pla-artesa-de.html

https://repositori.udl.cat/items/a3cd206a-ad91-43dd-adda-e540594d4f6a

https://web.archive.org/web/20160215132814/http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/som-patrimoni/bens-culturals-d-interes-local/142-esglesia-de-santa-maria-del-pla

No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven  les imatges del bombardeig de  l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945)


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no  permeti que malmetem aquest món  que ELL creava per a nosaltres com un paradís.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 



Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 


divendres, 27 d’octubre del 2023

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA TRANSFORMACIÓ DEL SUBIRÀS D’OLOT?. LA GARROTXA

 Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937), facilitava al Fons Estudi de la Masia Catalana, una fotografia             Vista general del Subiràs, situat al pla de dalt, al afores d'Olot”, feta entre  1910 i 1936


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5078/rec/32

La casa ha patit una transformació que no trobem explicada enlloc, val a dir que en matèria de Patrimoni històric, hi ha molta feina a fer.


http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/293%20B.pdf

El Pere Puigferrer  & Anna Masó, ànima de la pàgina Olot d'abans. Fotos antigues d'Olot i la Garrotxa, em deixava un comentari ;  l’arquitecte  Josep Danès i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955)

Avui, ahir,..., no funcionen els enllaços de Patrimoni Gencat, els ho farem saber a l’email comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat

El que dissortadament no s’atura  és la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.


LA FOTOGRAFIA ES FEIA A LES CASES DE BORRELLS O BURRELS DE LLADURS?. EL SOLSONÈS

 

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937), facilitava al Fons Estudi de la Masia Catalana, una fotografia               Dones davant d'una masia de Lladurs”, feta entre 1890 i 1936. 



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8600/rec/1

En demanava informació, i el  Josep Caelles Subirana, em deixava un comentari   Casa Borrells de Lladurs.

El Catàleg de Masies de Lladurs,  s’hi refereix com Burrels :

http://www.lladurs.cat/POUM/catalegMasies/000%20LLADURS.pdf

BURRELLS

CASETA DE DALT DE BURRELLS

MASOVERIA BURRELLS

Masia tradicional, amb façanes de pedra i annex restaurat.

Als peus del Castell de Lladurs, envoltada de bosc i en posició elevada, amb excel·lents vistes a sud.

Amb important implantació històrica al municipi, documentada a l'any 1.068, segons el llibre "La Comarca del Solsonès" d'Antoni Novell i Bofarull – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com -  i "Masies del Solsonès" de l’Antoni Bach i Riu (Berga, 9 de juny de 1917 - Solsona, 31 d'octubre de 2014) , ordena i evita el despoblament del territori

Ara sembla que és un establiment de turisme rural.

https://borrellsrural.com/index.php/es/

En demanarem confirmació ,  en cas afirmatiu, ho farem saber a mdc@csuc.cat

 

dijous, 26 d’octubre del 2023

LA MASIA DE XIXONS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. RINER. EL SOLSONÈS

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 — Barcelona, 22 de juny de 1923), retratava entre 1890 i 1923, Vista llunyana de Can Xixons de Riner


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8621

Llegia; gran masia senyorial de planta rectangular i orientada de nord a sud.

Teulada de doble vessant. Està construïda en dues fases, conservant, però, tota la construcció primitiva. La segona fase es feu davant de la primera per engrandir la casa. La façana principal, de nova construcció, està orientada a l'oest, amb grans balconades al primer pis i galeries amb arcades al superior. La porta principal es troba a l'antiga façana, a llevant. És d'arc de mig punt dovellada; damunt de la porta hi ha un matacà, restes de l'antiga fortificació, amb blocs tallats i en filades, amb dues espitlleres al centre, una vertical i estreta i una altra al damunt d'horitzontal, la part inferior buidada i la superior segueix la decoració de la cornisa de l'edifici. La paret nord té diversos finestrals; un d'ells amb decoracions neoclàssiques. Hi ha també una finestra renaixentista emmarcada per una llinda de pedra amb decoracions florals i per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals i vegetals; al damunt hi ha una cornisa amb decoració geomètrica. Sobresurt per damunt de la casa una torre rectangular. El parament és de pedres tallades i col·locada en filades.

No retratava però, la capella advoCada a l’arcàngel  Sant Miquel , de  al que en diuen a l’enciclopèdia :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-xixons-riner

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, no passà d’ésser una capella rural del terme de la parròquia de Sant Martí de Riner. Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona a través de la parroquial de Riner. Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1027 en el testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, la qual manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet. L’any 1093, la muller d’Hug Dalmau de Riner-Cervera, anomenada Adalès, deixà en el seu testament les seves dominicatures del Grau, repartides entre Sant Miquel i Sant Martí de Riner. L’any 1103 aquesta església devia passar a dependre de la canònica de Solsona, ja que aquell any, Ponç Hug, senyor del castell de Riner, donà a Santa Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner, amb les altres esglésies del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a Santa Maria de Castellfollit. Com que no era parròquia, aquesta església no apareix en cap de les confirmacions que bisbes i papes feren a la canònica de Santa Maria de Solsona.


Fotografia del interior de Lluís Codina Vilà

L’edifici actual del segle XVII, amb un origen potser de llegenda ,explica que s’havia bastit vora el camí per tal que els caminants s’encomanessin a Déu durant el viatge, i que ara és oberta només el diumenge més proper al dia del sant.

https://datos.bne.es/edicion/bipa0000052435.html

Avui, Patrimoni Gencat falla, potser no té res a veure amb el conflicte de Gaza, o potser si , oi?

la "monotonia criminal"  però, contínua; els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

 

 

CINCA. LLADURS. EL SOLSONÈS

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 d’agost de 1893-Barcelona, 30 de  gener de 1993), retratava entre 1913 i 1926, Vista general de Cinca de Lladurs



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8559/rec/9

Llegia, masia de planta rectangular, teulada a dues vessants i orientada nord-sud. Porta primitiva a l'est, d'arc de mig punt i adovellada, amb un balcó al damunt amb una llinda de pedra que porta la data de 1675 i el nom de qui la va construir: Pere Cinca. La porta actual està a la cara sud, amb una escala exterior. En la façana de la cara sud, hi ha una galeria amb grans arcades de mig punt i una terrassa al damunt. Adossada a la cara sud, hi ha una edificació que serveix de cobert, amb grans arcades als tres pisos. Tipus de construcció: Parament de carreus irregulars amb morter.

http://www.lladurs.cat/POUM/catalegMasies/000%20LLADURS.pdf

Masia tradicional de l'indret, configurada per un conjunt d'edificis amb usos complementaris als dos habitatges que inclou, consistents en trasters, espais comuns, aparcament i d'altres. Façanes de pedra, arcs de mig punt i en bon estat.

Als peus del Castell de Lladurs, vora la carretera local LV-4241 de Solsona a Coll de Jou, envoltada de bosc i conreus, amb excel·lents vistes, especialment a oest.

Amb important implantació històrica al municipi, documentada el segle XIII,  segons "Masies del Solsonès" de l’ Antoni Bach i Riu (Berga, 9 de juny de 1917 - Solsona, 31 d'octubre de 2014) , ordena i evita el despoblament.

La toponímia del voltant, en confirma la importància.

http://www.lladurs.cat/empreses.php?cat=6

https://boixplanes.wordpress.com/records-danar-per-casa-dels-boix-planes/contes-danar-per-casa/el-conte-del-llop-i-la-guineu-que-feien-boiga-a-cal-caramet/

Avui, Patrimoni Gencat falla, potser no té res a veure amb el conflicte de Gaza, o potser si , oi?

la "monotonia criminal"  però, contínua; els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

 

 

dimecres, 25 d’octubre del 2023

ENS EXPLIQUEU LA HISTÒRIA DEL MAS D’EN COT?. PUIGCERDÀ

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Trobava una fotografia a l’Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), 1928. Vista general de Mas d'en Cot i un camí amb un home,  del Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955)



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7487

https://www.ub.edu/geocrit/b3w-907.htm

Les persones que feien fotografies en aquell època, eren, quasi sempre persones benestants, i sovint amb un nivell de coneixement alt, sobta i molt trobar-se un peu de foto com aquests:       

Vista general d'una masia d'Olot “

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5031/rec/316 ,    

“Vista general d'una masia a Sant Feliu de Pallerols”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4611/rec/309 ,

recordo fins  masia retratada des del tren “ , està clar que  el Josep Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) entre les seves virtuts – que eren moltes – tenia també algun “ petit defecte” , oi?


Ens agradarà tenir noticia del procés que feia des de la masia fins a l’establiment de restauració a l’email castellardiari@gmail.com

la "monotonia criminal" contínua, els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

 

 

IN MEMORIAM DE PEGUERA I DE LA SEVA ESGLESIA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. FIGOLS. EL BERGUEDA SOBIRÀ

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

La Josefina Casadesús Bascompte publica fotografies de les restes de l'antiga església de Peguera, advocada a l’Arcàngel  Sant Miquel , que l’Ignasi Canals Tarrats  (1896-1986) va fotografiar, l'any 1920.

 


Sant Miquel de Peguera  en una fotografia dels anys vuitanta del segle XX. ARXIU LUIGI

 


Fotografia de la  Josefina Casadesús Bascompte , el cementiri , i de l’església “nova”


Peguera 'forn de pega', ' lloc on es fa pega'

https://slg.uib.cat/digitalAssets/379/379332_peguera.pdf

D’obligada lectura l’excel·lent treball de la Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958)

https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/385566/478748

https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/301502/401885

L’enciclopèdia ens diu que l’església de Sant Miquel fou des de la seva construcció l’església del lloc i del castell de Peguera, al comtat de Berguedà. La primera referència documental del lloc i concretament del castell de Peguera és del segle XI; es tracta del jurament de fidelitat fet per Pere Ramon, entre 1068 o 1095, al comte Guillem de Cerdanya pels castells de Peguera (Pegera), Fígols, Vallmanya i la casa i fortalesa de Berga. El castell de Peguera dominava una àmplia zona de pastures que el segle XII foren cedides pels senyors del lloc al monestir de Santa Maria de Poblet; l’any 1166 el rei Alfons el Cast concedia a Pere de Berga la facultat d’erigir un castell al lloc de Blancafort, dins el terme del castell de Peguera. Les notícies sobre l’església de Sant Miquel de Peguera són nul·les; devia tractar-se de l’església del castell sense funcions parroquials car no s’esmenta com a tal en la visita al deganat de Berguedà de l’any 1312.

Al segle XVIII era sufragània de l’església parroquial de Santa Cecília de Fígols.

https://www.llibertat.cat/2012/01/salvem-peguera-16236

En algun moment, volaven coloms – de forma fugissera – per aquests erms:

https://www.llibertat.cat/2012/05/agressio-al-territori-de-peguera-per-construir-un-complex-hoteler-i-una-zona-de-safari-per-a-un-xeic-18041

Difícilment però,  es repetirà  la imatge  que  immortalitzava l'Antonio Maymó i Duarte,( 1901-1986)


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/id/16870/rec/643

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/716/rec/1

la "monotònia criminal" contínua, els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Que l'Arcàngel Sant Miquel  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

LO PI DE LES TRES BRANQUES. CASTELLAR DEL RIU. EL BERGUEDÀ

 



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1015/rec/22

Per on baixa el Llobregat

dels Pirineus a la plana,

don Guillem de Mont-rodon

a trenc de dia davalla,

voltat de comtes i ducs

en ufanosa colcada.

De l'alta sella en l' arçó,

sobre arabesca gualdrapa,

seu en Jaume nostre rei;

no du més corona encara

que la de son cabell d'or

que algun àngel li ha deixada.

Lo tenia presoner

Narbona dins sa muralla:

al vencedor de Muret

Mont-rodon lo demanava;

Monfort no l'hi vol donar,

per gendre diu que se'l guarda.

Quan lo sant Pare en té esment,

que a corre-cuita, li mana,

torne son rei a Aragó

i al Pirineu la seva àliga.

 

Catalunya, aixeca el front,

doble sol avui t'aguaita,

lo sol que et surt a orient

i el que t'ix a tramuntana.

Lo que et surt al Pirineu

te vol donar una ullada;

mes, infantó de sis anys,

no vol ésser vist encara,

ja el veuran a Lleida prou

davant la cort catalana.

Abans d'arribar a Berga

s'enfilen per la muntanya,

per entre Estela i Queralt

de Campllong envers la plana;

quan són al mig de Campllong

la nit fosca és arribada.

 

 

Lo Campllong té com un bres

dues serres per barana,

per coberta un bosc de pins

verds tot l'any com l’esmaragda.

Corona immensa de tots

és una formosa pinassa,

pinetells semblen los pins

entorn de llur sobirana,

geganta dels Pirineus

que per sang té rius de saba.

Com una torre és son tronc

que s'esbadia en tres branques

com tres titans rabassuts

que sobre els núvols s'abracen,

per sostenir en lo cel

una cúpula de rama

que fa ombra a tot lo pla

com una nova muntanya.(...)

 

 

En dolça contemplació

lo sorprèn lo bes de l'alba;

al bes de l'alba i al seu

don Jaume se desvetllava;

-He somiat que era gran

i d'un bell país monarca,

d'un bell país com aqueix

entre la mar i la muntanya.

Com eix pi meravellós,

mon regne posà tres branques,

foren tres regnes en un,

ma corona els coronava.

Esbrinant somni tan dolç

lo sol li dóna a la cara

i esporuguida a ponent

la mitja lluna s'amaga.

Lo somni del rei infant

lo vell templer l'acaba

en extàtica oració,

espill de visió més clara.

Veu Catalunya la gran

fer-se més gran i més ampla,

robant als moros València,

prenent-los l'Illa Daurada.

Unides veu a les tres

com les tres cordes d'una arpa

com les tres nimfes d'eixa mar,

d'aqueix jardí les tres Gràcies.

Mes al veure desvetllar

lo lligador d'eixa garba,

profeta, al Conqueridor

sols li diu eixa paraula:

-Preguem, que sols Déu és gran,

los homes són ombra vana;

preguem que sia aqueix pi

l'arbre sagrat de la pàtria.

 

Jacint Verdaguer i Santaló (català: Jacint Verdaguer) (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902)


https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/el-pi-de-les-tres-branques


Continua la “ monotonia criminal “ arreu del món , arbres, edificis, besties, persones ,... , davant l’absoluta indiferència de la mal dita “ societat civil”.