Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – al Pallars sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...] a Alos (entendido comúnmente por Alos de Esterri de Áneo para distinguirle de otro Alos del part. de Balaguer). Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa. És un lloc batut pels vents del nord i del sud, amb un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 24 cases, escola de primeres lletres a la qual assisteixen 30 nens i l'església parroquial de Sant Lliser, servida per un rector de provisió diocesana i quatre beneficiats. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt primes. El territori és de qualitat inferior per al conreu; al voltant està tot cobert de muntanyes amb boscos de pins i avets d'on s'extreu fusta per a llenya, i pastures excel•lents. S'hi produïa sègol, patates i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls i porcs. Hi havia caça de llebres, perdius i isards, i pesca de moltes i bones truites. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 134 ànimes (habitants).
Llegia a : http://www.aloscultural.cat/home/on-som
Alós és un poble petit i bonic, situat al nord del la comarca del Pallars Sobirà, al municipi de l’Alt Àneu.
Joan Antoni
Blanco Barrilado, retratava el 29.5.1990 l’edifici de l’antiga escola Pública d’Alòs
d’Isil on es feien obres de restauració/reconstrucció, i de la que ens agradarà alhora que rebre
imatges actuals, recuperar-ne de l’època
en que s’hi duien a terme tasques educatives. F anys que fem recerca dels
edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura
franquista, al Pallars sobirà sabem molt bé, que els soldats feixistes no duien
cultura, educació, ni res de positiu en el seu pas per aquestes terres. Esperem
imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Hi havia escoles a Àrreu, La Bonaigua de Baix , Borén, Isavarre , Isil , Son , Sorpe , València d'Àneu ?. sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, qui va portar l’ensenyament al Pallars sobirà.
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 996 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Parlar dels Pallars inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT més devastador, que Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.
https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars
https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4
Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS de l'exercit franquista ?.
http://www.frontdelpallars.com/morts
Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.
https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni
El Pallars sobirà , el jussà, la Ribagorça, l'Urgell sobirà,.., els Pirineus catalans, conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar. El turisme de sol, alcohol,.., se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners, la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar” de forma racional.
Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com
L’any 1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que ell mai es va intitular així, es constata la creació de les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.
https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html
El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA
https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España, fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ . Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament, ja serà un miracle.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
