dimecres, 23 de juliol del 2025

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. ISAVARRE. ALT ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ.

 La Mare de Déu del Roser d'Isavarre és una capella del poble d'Isavarre, pertanyent al terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme d'Isil.



Fotografies.  Francesc Climent

És una capella molt senzilla, amb un petit campanar d'espadanya, tota ella emblanquinada.

https://arxiudimatges.aneu.cat/fitxaimatge?id=1118

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=6237

https://listadodeiglesias.com/mare-de-deu-del-roser-disavarre-isabarre/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


CAPELLA DE ROVELLATS , ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. SANT MARTÍ SARROCA- EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Llegia; Rovellats;  Ubicació: a 700 m del nucli de La Bleda - Sant Martí Sarroca, Penedès sobirà.

Conjunt d'edificacions tancades dins d'un recinte ajardinat, amb baluard, on destaca la masia composta de planta baixa, pis i golfes, amb portals d'entrada d'arc de mig punt adovellats i finestres amb llinda a les obertures, i amb coberta a dues vessants. Al seu interior, arcada gòtica d'arc molt apuntat amb dues mènsules i restes de portal de mig punt. A la finestra principal, festejadors. Rovellats està situat al nord del nucli de la Bleda, conegut documentalment des del segle XIV.

 Dedicat a la producció vinícola, té unes caves subterrànies d’ordenació radial.

Així com diversos magatzems i cellers.

Hi ha una capella annexa, de construcció recent,  advocada la Marededéu de Montserrat.  Ens agradarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://www.santmartisarroca.cat/el-municipi/turisme/masies/rovellats.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8009

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2941

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 22 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA. CASTELL D’ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY


 

Llegia;  s ituada dins el recinte del castell d’Esponellà, aquesta església havia estat la capella del castell de l’esmentada fortalesa, de la qual avui dia gairebé no queda cap vestigi. No han arribat als nostres dies notícies referents al seu passat històric, però és molt probable que a mitjan segle XVII estigués encara en bon estat, ja que Narcís Camós (Girona, 1621 — Barcelona, 1664),  en el seu llibre Jardín de María…, la cita entre les capelles de culte marià d’aquestes contrades.

https://www.ddgi.cat/publicacions/llibre/2380/jard-n-de-mar-a--plantado-en-el-principado-de-catalu-a--girona--1772-.html

Si haguessin existit, ens agradarà rebre una imatge dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DEL MAS VENTÓS DE SANT PERE DE RODES. EL PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografies del runam esfereïdor del Mas Ventós que havia estat sota el domini del monestir de Sant Pere de Rodes; amb la ‘funesta’ desamortització dels bens eclesiàstics – que comportaria la perdua irreparable d’una bona part del patrimoni històric i/o artístic - , les terres anirien a parar als ducs de Medinaceli, que per via de matrimoni, com ho faria també la casa d’Alba, havien esdevinguts ‘nobles de Catalunya’[conde de Osona, conde de Ampurias, conde de Prades, vizconde de Bas, vizconde de Cabrera, vizconde de Vilamur – el mot ‘noble’, com el mot ‘popular’, tenen curiosament el sentit contrari o sia in, en algunes ocasions - , i que n’explotarien les terres de conreu, que es comptaven – aleshores - entre les més riques de la comarca.



Sobre aquest runam es construïa una zona de picnic.


El diumenge 5.02.2017 era molt ventós a Catalunya, i m’entretenia ampliant dades d’aquesta nissaga:
Quan al cognom Ventós, trobava :

http://www.blasonari.net/apellido.php?id=178

Su origen es seguramente catalán puesto que en 1513 ya fue bautizada en Gerona doña Alisabel Caterina Ventós, y a partir de esa fecha se localizan allí múltiples ramas de este linaje perfectamente asentadas.

Existe una familia que ya se encontraba en Inglaterra por los años 1777 cuando Habbot Ventós nació.

También se trasladaron a América, conociéndose allí existencia durante todo el siglo XIX, en los países de Argentina, Uruguay, México, etc.

Alguns personatges catalans que duien aquest cognom:

Antoni Ventós Arbona, Barcelona 1902-1987, tapicero, colaboró en la creación del taller de tapices y alfombras de Sant Cugat del Vallés, en la provincia de Barcelona.

Ernest Ventós y Casadevall, Barcelona 1894-1933, pintor y político.

Palmira Ventós y Cullel, Barcelona 1862-1917, escritora.

Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1 de setembre de 1939) filòsof i professor universitari, catedràtic d'estètica a l'ETSAB, Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, escriptor i polític català.

Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958) fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica. nLa seva família era originària de la Garrotxa.


Armes :

En campo de plata, una banda de gules cargada de cuatro chevrones de oro, y acompañada, arriba y abajo, de un lobo andante de sable surmontado de una estrella de azur; bordura de gules, con ocho aspas, de oro.

http://www.misapellidos.com/significado-de-Ventos-114490.html

Antiguo apellido, poco frecuente y registrado, casi siempre, como Ventós, mientras que la forma “de Ventós” es muy escasa. Tienen los Ventós sus principales asientos en las provincias de Barcelona y de Girona, con alguna presencia en las de Tarragona, Castellón, etc.

Moll, en su obra “Els Llinatges Catalans”, escribe: “Ventós.- De l´adjectiu –ventós-, aplicat a un lloc on bat molt el vent”. Por otra parte, el apellido Ventosa es la forma femenina de Ventós, y Puigventós la aglutinación de –puig ventós-.

Según los datos recogidos en el “Fogatge” o censo catalán de hogares del año 1497, un tal “en Ventós” vivía en Roses (La Vall); Johan Ventós vivía en Palau-Saverdera; otro “en Ventós” vivía en Finestres, todo ello dentro de la entonces llamada “colecta de Girona”, y Jordi y Johan Ventós vivían en Perpinyà (colecta de Perpinyà), cuando era territorio de la corona catalano-aragonesa.

Otras antiguas casas de Ventós se documentaron, también en 1497, en Arles Sur Tech (Languedoc Roussillon). Posteriormente las hubo en Santa Pau (1505), Sant Cristòfol les Fonts (1620), Olot (1625), Cabanes (1753), Llançà (1753), etc.

Òbviament no en trobava cap dada a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Port_de_la_Selva
Que qualifica com a ‘monuments’ un considerable nombre de barraques de pedra seca.

Està clar que potser no som  gaire cosa  ‘més que un club’.

dilluns, 21 de juliol del 2025

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA

 

Ens arribàvem fins al santuari de la Marededéu de l’Ajuda  la Maria del Carme Lleixà Tovar i l’Antonio Mora Vergés.  Els Lleixà, tenen les seves arrels al Mas de Barberans, a la comarzca del Montsià,  lloc de procedència de la meva mare q.e.p.d. i del seu pare que ha superats  els 90 anys.

Quan veia al   Josep M. Puigdomenech Boix,  que va néixer l'any 1947 al mas El Garet de Balenyà, li deia que gaudiria d’una manifestació religiosa excepcional.

Josep M. Puigdomenech Boix, és un excel·lent músic i cantant

 L'any 1965 escriu i interpreta la seva primera cançó "Soc amic de tothom".

Del 1970 al 1985 comparteix escenari amb grups com Els Esquirols o amb Maria del Mar Bonet.

En acabar la cerimònia religiosa, la retratava a l’altar major i a la capella del Santíssim.





S’emportaria de record un exemplar dels darrers Goigs, creats pel Sebastià Codina Padrós, que passaria la seva infantesa al desaparegut mas del Bolet, on els seus pares feien de masovers, i que diria la seva primera missa en aquesta església, presidida per la imatge de la Marededéu, creada per l’escultor  Modest Gené Roig (Reus, 5 de novembre de 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 29 d'octubre de 1983), algunes imatge i un parell de llantions.  

Li deixàvem les nostres pregàries a la Marededéu.  El Miquel Bosch Jover ( Calders, el Moianès ,  18 de juliol del 1900  +  Balenyà, Osona,  17 de novembre de l’any 1960 )  havia escrit la bellíssima   ;  ORACIÓ A LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA

Al cos sofrent, a ¡'ànima retuda,

pel greu patir del vostre Fili volgut,

oh Mare nostra, Verge de l'Ajuda:

torneu-los la salut.


Vós que sabeu el plor, la malaltia,

tot el dolor punyent del cos il·lús;

Vós que en la Creu veiéreu com moria,

pels glavis del pecat, el bon Jesús.


Vós que vetlleu pels filis, i per les mares;

Vós que ens veieu al peu de vostre Altar

cercant les grades divinals, preclares,

que US dona el Cel pel niu de Balenyà.


Vós que heu viscut ben neta de malura

pujant al Cel en un traspàs cabdal,

feu que tinguem una ànima ben pura

i, el cos de fang, Iliureu-lo de tot mal!


Mares i filis, la humanitat vençuda,

tots us pregarem: sigueu el nostre Escut!

Si el cos sofreix, si l'ànima és retuda

oh Mare nostre, Verge de l'Ajuda:

doneu-nos la Salut!

El matí donaria encara per arribar-nos fins a Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/07/el-comunidor-de-sant-marti-del-congost.html


divendres, 18 de juliol del 2025

TREGURA DE BAIX. TRÀNSIT DE L’ÀMBIT RELIGIÓS A L’US TURÍSTIC. LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1078

 A Tregurà de Baix hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, beneïda el 1792, però que podria ser del segle XVII. S’hi havia celebrat missa per l’Assumpció.

 Es va modificar l’any 2002 per esdevenir un habitatge, després que es descatalogués com a bé cultural d’interès local.

 Actualment, identifiquem l’edifici amb l’allotjament turístic La Capella de Tregurà.


https://www.inspai.cat/Inspai/ca/imatge/1265377/Capella+del+Roser+de+Tregura+de+Baix+a+Vilallonga+de+Ter

https://www.terresdegirona.cat/ripolles_vilallonga_ter.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser_(Vilallonga_de_Ter)

https://www.inspai.cat/Inspai/ca/imatge/617658/Capella%20del%20Roser%20de%20Tregur%C3%A0%20de%20Baix%20a%20Vilallonga%20de%20Ter

https://cantut.cat/canconer/cancons/item/2801-goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la fi dels genocidis en aquest món 

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 15 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA DE GALLINERS. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 

L’escola de Sant Esteve de Guialbes, avui terme de Vilademuls es contruia l’any 1932, segons projecte de l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, com també l’escola de Galliners, ambdues al terme de Vilademuls :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15378

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15399

El Joan Vilardell, feia una excel·lent publicació en la que no es fa esment a l’autoria de l’edifici, obra  també de l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría

La manca de dades biogràfiques, i àdhuc d’imatges de Rafael Sánchez Echeverría, ens sembla molt estranya, fins i tot tractant-se d’un arquitecte que havia treballar per la II  República, atès el fet que la dictadura NO EL VA MATAR, oi?. Rar, rar,.. 

Ens agradarà rebre una imatge d’aquest arquitecte,   Rafael Sánchez Echeverría, que exerciria com arquitecte escolar de la  província Girona , en el període  (1926/35)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria




https://joanvilardell.blogspot.com/2015/04/trobada-galliners.html

Ens agradarà rebre imatges i dades dels edificis que havien donat aixopluc  l'educació al nostre país, Catalunya, a l'email castellardiari@gmail.com 

Dissortadament als catalans no ens  calen enemics - i en tenim massa - només amb els amics, ja no aixequem cap. 

Els catalans la devíem fer MOLT grossa  perquè el bon Déu no tingui - encara - pietat de nosaltres i ens atorgui la llibertat nacional, arrabassada l'any 1714 

divendres, 11 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COLÒNIA DE XERALLO. SARROCA DE BELLERA. PALLARS JUSSÀ.

 



Li demanava fotografies de l’escola de la Colònia de Xerallo  Àngels Peruchet ;  la colònia disposava de tots els serveis propis d'un poble gran amb escola, atenció sanitària, casino, església, menjador, comerç i bars, a banda dels habitatges pels treballadors.

Avui en dia, l’edifici on hi havia l’escola, el metge i els altres serveis, hi ha un bar i un espai administratiu.

L’indret compta amb consergeria i jardineria privada.

Actualment, a part de més d’un centenar de cases organitzades en blocs moderns, existeix una moderna església dedicada a la Mare de Déu del Carme, i una ermita, també moderna, dedicada a l'Ascensió.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/ermita-de-lascensio-de-xerrallo-sarroca.html

https://www.xerallo.cat/ca/inici/esglesia/

 https://tarterdellibres.wordpress.com/tag/enher/

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1257

https://www.xerallo.cat/ca/xerallo-en-blanc/img-20170325-wa0024/

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’escola a l’email castellardiari@gmail.com , també, també, rebre imatges de l'època en que l'escola estava activa, això és la " veritable  història de Catalunya ". 



dimecres, 9 de juliol del 2025

SANT VICTOR DE SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ

 


Llegia de sant Victor de Senterada;  Capella de l'antic cementiri, enlairat a sobre d'un roquís que domina al poble. És una nau amb volta de canó rebaixada i absis semicircular, amb arc triomfal. La façana d'accés, a ponent, té una petita porta amb òcul superior. La coberta de dues vessants cobreix també l'absis.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-victor-copatro-de-senterada.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25125

Que la Marededéu, sant Victor  i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 8 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. SANT PERE DE MANYANET. SARROCA BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 


Llegia de Sancti Petri de Nubibus, ara Sant Pere de Manyanet  , al terme de  Sarroca Bellera al Pallars jussà ;  Església de planta rectangular amb capelles i sagristia als laterals.

 La porta té un arc de mig punt i òcul il·lumina el cor  i galeries laterals.

La coberta de dues vessants és més baixa als costats.

És interessant la base del campanar per les finestres espitllerades de tipus més antic.

 El campanar, aixamfranat a les cantonades té quatre finestrals amb campanes i la coberta vuitavada és de lloses de pissarra.

 Una part de la coberta s'ha reparat amb uralita.

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/16939/207/4-1734005918-30109.jpg

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25111

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/01/esglesia-parroquial-de-manyanet.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El mal record  del “ Carnicer del Pallars “ Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), no s’esvaeix, ben al contrari amb les continues crides al genocidi que es tornen a fer des de les files dels partits antidemocràtics.

Que Sant Pere elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perquè els genocidis sobre els palestins, els kurds i totes les minories ètniques i/o culturals s’aturin.

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

divendres, 4 de juliol del 2025

MEMÒRIA DELS QUE ENS HAN PRECEDIT EN EL RETORN A LA CASA DEL PARE CELESTIAL

 


Els recordatoris  son estampes  impreses  que hom distribueix normalment,  com a record, als assistents a funerals i misses de corpore insepulto, i també, també, en altres actes religiosos el bateig, la primera comunió,...

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003) va ser l’autor d’uns versos que resumeixen molt bé, allò que sentim davant de la pèrdua d’un esser estimat, Parlem de tu

 

«Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses, parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.»

dijous, 3 de juliol del 2025

ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS. VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

 

L’ermita de Cambrils , advocada a Santa Magdalena, pertany de sempre a la parròquia i demarcació de Vallfogona del Ripollès.

 El seu origen, com el de tantes ermites , és un enigma.

 La seva situació, aïllada de tot centre de poblament, ha de respondre a una continuïtat de vells cultes o a la fundació capriciosa d’algun ignorat devot.

La manca de vella documentació parroquial a Vallfogona i a Vidrà fa que la seva existència es pugui documentar només a partir de l’any 1546.

Als arxius parroquials hi ha referències del seu culte els segles XVI i XVII, consistents en llegats, misses i alguna processó, però el seu allunyament fa que sigui pràcticament ignorada per les visites pastorals.

L’edifici actual fou construït en dues etapes que no van pas més enllà del segle XIII; posteriorment li fou afegit un atri amb una gran porta.

Per bé que fa anys que no s’hi celebra, la capella està oberta al culte.

L’edifici actual és compost d’una petita nau rectangular, amb un atri afegit a ponent. Tot i que s’ha dit que era romànica, ni el seu aparell ni les seves característiques corresponen a un edifici d’aquest estil. En tot cas, potser es tracta d’una obra rural, construïda molt avançat el segle XIII, sense que tingui cap característica que permeti d’adscriure-la a una filiació concreta




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-de-cambrils-vallfogona-de-ripolles

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/04/goigs-santa-magdalena-vallfogona-de.html

https://relatsencatala.cat/relat/santa-magdalena-de-cambrils-vallfogona-de-ripolles/1069961

En llegua catalana, diem  ermita,  a l’edifici religiós situat en un indret allunyat d’un nucli urbà,  i capella al  que es troba en un indret poblat, o que forma part d’un edifici religiós.

https://www.guimera.blog/tribuna/maria-de-magdala-la-magdalena/

La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més encalçat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.

Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


dimecres, 2 de juliol del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA POBLA DE MASSALUCA, ADVOCADA A SANT ANTONI ABAT. LA TERRA ALTA

 



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11839

Llegia de l’Església parroquial de la Pobla de Massaluca ,  advocada a Sant Antoni Abat, edifici  d'una nau i capelles laterals, construïda amb carreus. Planta rectangular exteriorment, d'absis recte a l'interior. La capçalera és poligonal de cinc panys. S'estructura amb tres capelles laterals per banda, separades per contraforts que surten a l'exterior per la part alta i entre mig dels quals hi ha finestres. Les voltes dels tres trams són de creueria amb tercerols, igual que la de la capçalera, que és poligonal. Les voltes de les capelles laterals són de creueria simple. S'hi observen nombroses claus esculpides. El conjunt és bàsicament gòtic fins a la imposta que rep els arcs i les voltes. La resta és renaixentista. La façana principal és plana i austera, amb una petita portalada clàssica i un petit rosetó. El campanar és de planta quadrada i poca alçada.

Si existeixen -  no son habituals en aquestes terres - els Goigs d’aquesta església sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=76042

Que Sant Antoni Abat elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

dilluns, 23 de juny del 2025

MAREDEDÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA

 


Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009) va ser l’autor  de les pintures murals del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenya, que havia retratat en altres ocasions, i que retratava de nou el diumenge 22.6.2025



Veieu més mostres de la seva obra:

http://marcelalbet.blogspot.com/2012/04/blog-post_20.html

El Josep M. Puigdomenech Boix, que  va néixer l'any 1947 al mas El Garet de Balenyà,  dirigia els cants a la celebració litúrgica. No tenia ocasió de preguntar-li per les escoles anteriors a la dictadura franquista i/o la presència d’algun “ mestre de sequer “ en alguna de les masies de Balenyà.  Esperem tenir ocasió de fer preguntar-li, en tot cas amics lectors, si en teniu noticia, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Balenya s’assolia al cens de 1857 amb 1.598 ànimes, xifra que no es superaria fins al cens de 1960 amb 1.659, es tancava l’exercici 2024 amb 4036 habitants de dret.  Trobar balenyanencs, amb pares, avis, besavis,.. nascuts a Balenyà comença a ser difícil.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Mares i fills, la humanitat vençuda 
tots us preguem: sigueu el nostre escut !
Si el cos sofreix, si l'ànima és retuda,
oh Mare nostra , verge de l'Ajuda:
Doneu-nos la salut!

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels balenyanencs, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, palestins , iranians, ucraïnesos,  kurds,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DE MALPARTIT, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ AL TERME DE TORREFARRERA?. EL SEGRIÀ.

L’any 2000 Carles de Setmenat i de Urruela, 11è marquès de Castelldosrius, Gran d’Espanya i 27è baró de Santa Pau, que tenia casa i importants possessions de terra al terme de Malpartit, juntament amb els seus dos germans Joan i Santiago –aquest darrer heretaria a la seva mort el títol del marquesat–  van adquirir el quadre de la Immaculada Concepció al Museu del Prado de Madrid: “Van pagar per ell 200.000 pessetes i van traslladar-lo a Malpartit, per fer-ne donació a la capella que encara s’estava construint, per tal de substituir l’antiga, molt deteriorada”, explica l’Antonieta.

La nova capella va ser inaugurada el 19 de juny de 2011



Com és habitual al REINO DE LA CORRUPCIÓN, cap dada de l’autor, sou pregat de fer.nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-15928-cat-malpartit_a_torrefarrera.htm

https://lamanyana.cat/el-quadre-de-la-immaculada-de-murillo-de-malpartit-restaurat/

https://www.bisbatlleida.org/ca/noticia/17-12-2013/la-capella-de-malpartit-estrena-ornamentaci%C3%B3

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/01/poema-de-mn-cinto-verdaguer-la.html

https://www.bisbatlleida.org/ca/content/lermita-de-malpartit-inaugura-la-restauraci%C3%B3-dun-quadre-de-la-immaculada

 Si existeixen, ens agradaràrebre un exemplar dels Goigs a l'email castellariari@gmail.com 

La capella NO FORMA PART de la relació de monuments de Torrefarrera :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Segri%C3%A0#Torrefarrera

Que la Marededéu i tota la cort celestial elevin a l’altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la de TOTES  les minories  nacionals, ètniques, culturals,..