dilluns, 31 de març del 2025

SANT JAUME DE LA VALL D’INCLES. L’ESGLÉSIA “ MISTERIOSA” DE LA PARRÒQUIA DE CANILLO. PRINCIPAT D’ANDORRA

 Llegia que la vall d’Incles és un dels paratges naturals privilegiats que Andorra ofereix al visitant. Està situada entre els pobles del Tarter i Canillo, i la seva característica forma de u ens n’indica l’origen glacial. 

Oberta a l’inici, la vall permet copsar de primera mà la bellesa del paisatge subalpí, i alpí a mida que ens hi endinsem. Els terrenys de pastura i una munió de bordes disperses acompanyen el visitant fins a arribar al fons de la vall, sempre envoltat d’una flora i una fauna abundants. 

Durant tot l’any la vall ofereix alguna cosa per descobrir. 

A partir de juny, quan la neu ja s’ha fos, és el millor moment per fer-hi una visita, però no és l’únic. 

La primavera permet assistir al despertar de la natura. 

L’estiu mostra tota l’esplendor del paisatge, la flora i la fauna. I la tardor és l’època dels canvis de colors, que transformen prats i boscos en un espectacle cromàtic de gran bellesa i atractiu paisatgístic.

 Finalment, la cruesa dels elements climatològics hivernals es deixa sentir i la neu cobreix la vall.  

A l’estiu, l’època de més afluència de visitants a la vall d’Incles, es tanca l’accés als vehicles per preservar-ne la tranquil·litat. De mitjan juny a principis de setembre es posa a disposició dels visitants el trenet elèctric, que cobreix el trajecte fins al fons de la vall ininterrompudament de 9 a 18 h. Els tiquets es poden adquirir a la caseta d’informació del costat de l’aparcament d’accés.

La vall d’Incles és el punt de sortida de diversos itineraris emblemàtics de les nostres muntanyes, com el llac i el refugi de Cabana Sorda; els llacs i el refugi de Juclà, amb l’estany més gran del Principat; el llac i el refugi de Siscaró; el port d’Incles, a 2.260 m d’alçada, que fa frontera amb França, i el camí del Roc de l’Home Dret. Per copsar tota la magnitud i la bellesa de la vall d’Incles, pots descobrir-la a peu pel camí de l’Obac. Es tracta d’un recorregut de 2,6 km de baixa dificultat fins al fons de la vall, ideal per fer amb infants. Aquest sender et permetrà sentir, veure i escoltar la fauna i la flora que fan que aquesta vall sigui un paratge singular. Si, a més d’aquesta ruta, vols conèixer la resta de camins de la vall, una bona manera de fer-ho en família o amb amics és jugant amb la guia Busca’ls. Descobrireu els itineraris que us hem esmentats, rebreu un diploma i podreu participar en un sorteig amb diversos premis. Per participar-hi només heu de recollir la guia a l’oficina d’informació de l’entrada de la vall o a la de Canillo, i a caminar s’ha dit!

En els itineraris de la vall d’Incles que enfilen cap a l’alta muntanya es poden veure, segons l’època de l’any, amb paciència i una mica de sort, exemplars de grans rapinyaires com el voltor comú, el trencalòs o l’àguila daurada. Al voltant dels llacs i rius s’hi observen diverses espècies de tritons, marmotes (al Siscaró) i la granota vermella. També hi podreu trobar, sempre fent atenció, esquirols i cabirols, espècies comunes del Pirineu, a més d’ocells com la cadernera o el reietó, l’ocell més petit d’Europa (dins els boscos de pi negre). S’ha de fer esment que al port d’Incles (2.261 m), a banda dels rapinyaires, un atractiu dels mesos d’agost i setembre és la migració d’ocells passeriformes com el pinsà comú, els verdums, els lluers i els tudons, entre d’altres.

Les espècies vegetals de la vall d’Incles es mereixen un capítol a part, ja que representen una àmplia diversitat florística dels prats i del sotabosc. Van canviant segons l’orientació del vessant on es troben i a mida que s’agafa alçada. Cal mencionar especialment la grandalla (Narcissus poeticus), la flor nacional del Principat. Sense oblidar els lliris i les gençanes, l’escoba i l’abarset entre els arbustos i els boscos de pi negre i avets.

La vall d’Incles és un ecosistema riquíssim a l’abast de tothom que s’hi vulgui apropar per gaudir-ne amb tranquil·litat i seguretat. Sempre amb el respecte i l’atenció que la muntanya vol i necessita, perquè el patrimoni natural és un tresor que hem de salvaguardar entre tots.

Si teniu alguna dada relativa a l’església feu-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com 

Que l'apòstol Sant Jaume elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


divendres, 21 de març del 2025

SANT PERE SESTRONQUES. ANGLÈS. LA SELVA. GIRONA

 Trobava a faltar un llacet de color rosa ( per completar la visió endolcida d’aquesta ermita de Sant Pere, dit de Sestronques, que s'ha datat de finals del segle X). El topònim ens fa pensar en una primera construcció de fusta; TRONCA f. Conjunt de troncs. . Etimològicament deriva d'una forma del llatí vegeu. *trŭnca, pl de trŭncu, ‘tronc’. Del sentit de pluralitat, la terminació -a ha pres valor d'augmentatiu, i per això la tronca es considera més gruixuda que el tronc.


La descripció ens diu : Edifici aïllat de planta rectangular, d'una sola nau unida a un absis semicircular, coberta a doble vessant a laterals.

La façana principal, a ponent, consta d'una porta de fusta emmarcada de pedra amb un arc de mig punt de dovelles petites i poc treballades. Sobre l'actual porxo- fruit de la reforma i/o ‘reconstrucció’ de 1994, anteriorment el temple presentava un aspecte lamentable i fins i tot es va esfondrar part de la coberta de la nau - s'obre una petita i allargada espitllera i, sobre la teulada, s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, també cobert amb una petita teulada de doble vessant.


La façana septentrional conté una interessant finestra d'arc de ferradura, ‘descoberta’ en la restauració d'ara fa onze anys. Els voltants estan arranjats acuradament i enjardinats. Fins i tot s'han fet uns aterrassaments per una total contenció de la base de l'ermita.


La nau està unida a l'absis per mitjà d'un arc triomfal de mig punt que arrenca d'una senzilla imposta. L'absis està cobert amb volta de quart de cercle i la nau amb una senzilla estructura de fusta.

A l'interior hi ha un banc de pedra al llarg de les parets laterals de la nau.

Tant els interiors com els exteriors són fets de pedra vista.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/04/goigs-sant-pere-ermita-de-sant-pere.html

No trobava enlloc cap dada de l’autor de la reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 El Josep Castanyer  Arnau em deixava un comentari  ; l'ermita  de Sant Pere Sestronques estava en ruïna.

El Sr Tomàs Feliu de Cendra ( 1920 + 2005 ) , que tenia la casa pairal allà a prop i esta dins la propietat, la va fer reconstruir en agraïment al Senyor per l’alliberament de la seva filla Maria Àngels Feliu Bassols (Olot, 1958  ), que va patir un llarg segrest.

Això és el que tinc entès.

https://www.lavanguardia.com/sucesos/20050501/51262808263/muere-atrapado-por-un-motocultor-el-padre-de-la-farmaceutica-de-olot.html

https://naciodigital.cat/osona/societat/els-feliu-lelectricitat-que-ve-dolot_1245734_102.html

Etimològicament el topònims Anglès, derivaria d’un adjectiu llatí vegeu *anglensis. Això es pot deduir d'un document de l'any 860 que ens parla d'una església «constructa in pago Gerundense... in loco qui dicitur Vallis Anglensis» (cfr. Alsius Nomencl. 98). En un doc. de l'any 899 surt la forma Vallis Anglesis (ap. Villanueva Viaje, xiv, 222); i en un del 949 trobem «valle que dicitur Anglés» (Villanueva Viaje, xiv, 307).

La tesis que s’imposava alhora de fer l’escut recull que l'etimologia del nom de la vila, deriva del llatí tardà "eclesiis", és a dir església.

Escut caironat: d'argent, 2 esglésies d'atzur posades en faixa acompanyades d'una cabra arrestada de sable al cap, i d'un om arrencat de sinople a la punta. Per timbre una corona mural de vila.


En l’explicació ‘tècnica’ d’aquest blasó – que podria firmar perfectament Walter Elias Disney (5 de desembre de 1901, Chicago, 15 de desembre de 1966 ) - aprovat el 18 de desembre de 1986 i publicat al DOGC el 26 de gener de l'any següent amb el número 795, llegia : Les esglésies representen els dos antics pobles que formaven el municipi, Anglès i la Cellera de Ter, ja que aquest darrer estava unit a Anglès fins l’any fins 1788. La cabra de sable prové de les armes parlants dels vescomtes de Cabrera, els senyors de la vila en època medieval. Finalment, l'om és un senyal parlant provinent de les armes dels Olmera, senyors de la vila al segle XVIII.


Que l'apòstol Sant Pere elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

diumenge, 16 de març del 2025

EL SAGRAT COR DE SANT FELIUET DE VILAMILANS, OBRA DE L'ESCULTOR FRANCESC JUVENTENY I BOIX.

 

IMG_2617

El dia 22 d’abril de 1957 es va inaugurar el Sagrat Cor que està situat damunt del turó que domina el terreny, obra de l'escultor  Francesc Juventeny i Boix

Durant l’Aplec d’aquell any i, en un solemne acte ple de cerimònia, amb presència de l’Arquebisbe Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972)  i altres autoritats civils i religioses, es va fer l’acte de benedicció del Sant Crist donat per Feliu Barnola i Comas i la seva esposa Maria Dolors Vallribera i Gorina. 

Una inscripció a la pedra recorda aquella efemèride. 

Aquella inauguració culminava les obres d’enjardinament de tot l’espai, considerat una zona d’esbarjo.

dissabte, 15 de març del 2025

ESGLESIA DE CAMPS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. FONOLLOSA EL BAGES

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-camps-fonollosa

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16487

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-camps

https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-sepulcrals-de-santa-maria-de-camps

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/03/goigs-al-sant-crist-de-camps-fonollosa.html

Els orígens de la festa major de Camps es lliguen a la festivitat del cicle religiós relacionada amb el dia de la Santa Creu, advocació venerada a l'església advocada a la MAREDEDÉU, mal dita Santa Maria.

Actualment l'Associació Cultural i Recreativa de Camps s'encarrega de la seva organització i programació d'actes, que varien en funció de les possibilitats.

Aquesta festivitat es celebra litúrgicament el dia 3 de maig. També s'anomena festa del panet.

Actualment per fomentar la participació popular s'ha traslladat al cap de setmana més proper a la data del 3 de maig.

La festa dura un dissabte i un diumenge.

 El dissabte s'organitza teatre, torneig de futbol, jocs de cucanya i berenar amb coca i xocolata. A la nit ball.

El diumenge es fa missa solemne amb el cant dels Goigs al Sant Crist pel cor del poble, i a la sortida, repartiment de panets o panellets beneïts, vermut i concert. A la tarda ball de festa major al casal del poble.

A l'interior de l'església de Camps es conserven les restes -les mans- d'una antiga imatge del Sant Crist de Camps, obra del gòtic primitiu, que fou localitzada a la capella de Sant Esteve de Camps el 3 de febrer de 1585. Aquest Sant Crist fou destruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, crim execrable que els historiadors feixistes  batejaven com Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

El Crist era una gran obra del gòtic primitiu que representava la figura del Crucificat vençut per la mort. La peça la trobem documentada ja el 3 de febrer de l'any 1585, quan en Joan Coma deixa per escrit que els seus hereus hauran de pagar 6 rals quan es restauri la peça. No queda molt clar però, si la troballa de la imatge es produí a l'interior o exterior del temple, doncs els més vells de la zona ofereixen testimonis diferents, encara que és segur que fou gràcies a uns bous de Cal Coma.

 Actualment, en una de les capelles de l'església hi ha una reproducció de l'original Sant Crist cremat, del qual només es conserven les mans guardades en una urna dins la capella

L’havia retratat com altres elements Patrimonials de Fonollosa.





IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DE LA PABORDIA DE SANTA MARIA DE CASELLES. ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/in-memoriam-de-lescola-de-la-pabordia.html

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE FONOLLOSA.LA CASA DE LA VALL. FONOLLOSA. BAGES

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/05/in-memorian-de-lescola-de-fonollosala.html

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/in-memoriam-de-les-escoles-de-fonollosa.html

IN MEMORIAM DE L'ESCOLA DEL MOLI D'EN BOIXEDA. ESCOLES DE FONOLLOSA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/in-memoriam-de-lescola-del-moli-den.html

TOMBES ANTROPOMÒRFIQUES DE CAMPS. FONOLLOSA. BAGES. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/06/tombes-antropomorfiques-de-camps.html

No posaria la ma al foc, només en tenim dues i ens calen per fer els actes més bàsics de la vida, dit això però, afirmo que la vaig retratar i fins que en vaig fer una publicació, com ho feia amb altres esglésies de Fonollosa :

CAPELLA DE SANTA JUSTA I SANTA RUFINA DEL MAS LA VALL. FONOLLOSA. EL BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/capella-de-santa-justa-i-santa-rufina.html

EL MAS BOIXEDA DE FONOLLOSA S'ACABARÀ ENRUNANT??. EL BAGES. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/el-mas-boixeda-de-fonollosa-sacabara.html

CAPELLA DE SANT JOSEP DEL MAS BOIXEDA DE FONOLLOSA AL BAGES

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/06/capella-de-sant-josep-del-mas-boixeda.html

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT VICENÇ DE FALS?. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/10/que-en-sabeu-de-lesglesia-nova-de-sant.html

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL GRAU, MAL DITA , SANTA MARIA.. FONOLLOSA. BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/santa-maria-del-grau-fonollosa-bages.html

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE FALS. FONOLLOSA. EL BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/11/esglesia-de-sant-vicenc-de-fals.html

IN MEMORIAM DEL MAS ON VA NÈIXER LLUIS MUNCUNILL PARELLADA, I LA SEVA CAPELLA. FALS. FONOLLOSA. EL BAGES. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/in-memoriam-del-mas-on-va-neixer-lluis.html

SANT MAGÍ DEL MAS BACARDIT DE LES OLLES. FONOLLOSA. EL BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/08/sant-magi-del-mas-bacardit-de-les-olles.html

TRESORS DE FONOLLOSA. BAGES

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/tresors-de-fonollosa-bages.html

SANT ANDREU DE LA SALA DE COMALLONGA. FONOLLOSA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/sant-andreu-de-la-sala-de-comallonga.html

 No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

dilluns, 10 de març del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DEL CASTELL DE SANT MARTÍ DE PUIGBÒ.GOMBRÈN. EL RIPOLLÈS

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3897

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-puigbo-gombren

L’any 1982, Josep  María  Moreno  Lucas – del que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com - , retratava les runes de l 'absis de l'església  de Sant Martí de Puigmal,  que   correspon als segles X o XI, i  que deuria ésser originalment la capella del castell allí existent que degué donar origen al veïnat de Puigbò.



Procedent d’aquesta església, el Museu Episcopal de Vic conserva un frontal d’altar

https://museuartmedieval.cat/ca/colleccions/romanic/frontal-daltar-de-sant-marti-de-puigbo-mev-9

Al  Segle XIII es substituí aquest topònim  Puigmal pel de Puigbò.

Pot ésser que a principis del Segle XVIII degut a l'abandó en què es deuria trobar la fortalesa i estructures de l'església, es decidí de construir-ne una de nova a prop, coincidint amb el desenvolupament agrícola de la zona.

A poca distància es troba la nova església que substituí la primitiva l’any 1737 i que està, també, sense culte des de l’any 1939.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/04/primera-esglesia-de-sant-marti-de.html

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2012/04/sant-marti-de-puigbo-i-gombren-ripolles.html

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de  Gombrèn s’assolia al cens de 1787 amb 1.089 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 196 habitants de dret

Únicament es podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat sobirà. Ho tenim difícil, oi?

Que el Sant Martí de Tours elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

diumenge, 2 de març del 2025

IN MEMORIAM. SANTA MAGDALENA DE PUIG-ROIG / CASTELLADRAL.NAVÀS. EL BAGES

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-de-puig-roig-navas

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-magdalena-de-castelladral-o-de-puig-gros

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16869

Al segle XVII probablement va ser habitada com a masoveria de Puiggròs, i l’edifici fou remodelat, dotant-lo de dues plantes però sense fer-lo recréixer i respectant la coberta originària. També s’hi va construir un forn de pa i, a l’absis, una xemeneia.

 Més tard es va utilitzar com a paller.

L’any  1984 l’edifici encara es conservava força íntegrament; posteriorment ha quedat en ruïna


Fotografia de l'Albert Benet i Clarà (Sallent, 1941 - Sant Cugat del Vallès, 2012) 




Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Certament el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA es complau en deixar caure el Patrimoni històric de Catalunya,  la GENERALITAT DE BARCELONA mancada de recursos poca cosa pot fer,  i no es pot demanar als consistoris, malgrat els creixement demogràfic exponencial del  436,18%  com en el cas de Navàs  que gestionen  però, una minsa part del pastís  que s’ocupin de tenir cura del Patrimoni, oi?.

Del paper de la “ societat civil” – perquè em sempre em sona malament , això de “ civil” ?-  , millor  no dir-ne res, potser encara prendríem mal.

La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més ensalzat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.

Que Santa Magdalena elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


dissabte, 1 de març del 2025

IN MEMORIAM. SANTA CÍLIA. TAVERTET. OSONA

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia

No identifico  en la imatge de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols,  res d’allò que havia estat, edifici  de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada.

Les seves mesures interiors són 9 metres  de llargada per 3,3 metres  d’amplada.

Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis.

A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.

Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-cilia-de-sorerols-tavertet

https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-santa-cilia-de-soresols-a-tavertet/

Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023)  retratava l’any 1982, les restes que aleshores se identificaven com d’un edifici religiós.




Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a Sant Cília a l'email castellardiari@gmail.com , així com  dades hagiogràfiques d'aquesta santa , que en algun lloc s'identifica com Santa Cecília (o Cília),

https://www.eixdiari.cat/serveis/santoral/22/11

dijous, 27 de febrer del 2025

QUINA ADVOCAVIÓ TÉ LA CAPELLA DEL CEMENTIRI DE POBLE NOU?. BARCELONA

 Autor del Cementiri de Poble Nou,  arquitecte; Antonio Ginesi (Itàlia, 1791 - Barcelona, 1824), 

l'obra seria rematada pel portal principal, dissenyat per Josep Mas i Vila (Barcelona, 1779 - 31 de març de 1856) l'any 1840 en substitució de la simple porta prevista per Ginesi en el projecte original

Ampliat entre 1849 i 1852 sota la direcció dels arquitectes Joan Nolla i Cortès (Barcelona, segle XIX – 1863) i Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888)[1] fou un arquitecte i urbanista.

Les capelles de cementiri acostumen a estar advocades al Crist de la Bona Mort.



En aquesta època de descreença però, ens agradaria  tenir-ne confirmació  a l’email castellardiari@gmail.com 


dijous, 20 de febrer del 2025

CAPELLA DE L’ANTIC HOSPITAL DE PALAFRUGELL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 

El Joan Dalmau Juscafresa, publica fotografies de la façana  de l'església  dels Dolors  que es troba situada al costat dret de l'hospital de Palafrugell, al raval inferior.




 Presenta una façana de tipologia senzilla, amb una gran porta rectangular d'inspiració clàssica emmarcada per pilastres que sostenen la llinda i una petita cornises sobre sortint.

Al damunt, centrada hi ha una petxina tres petits elements decoratius amb esferes, al centrals dels quals hi ha en relleu el Cor de la Mare de déu dels Dolors.

Un òcul emmarcat en pedra motllurada se situa al damunt de la porta. El conjunt t es completa amb un coronament sinuós, amb un campanar de paret d'una sola obertura dintre i dos petits pinacles als costats.

La façana de l'església dels Dolors es troba arrebossada i emblanquinada.

Únicament és visible la pedra d'emmarcament de les obertures i la del a portalada d'accés.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4150

Ens agradarà , si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-i-pregaries-la-mare-de-deu-dels.html

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

dimecres, 19 de febrer del 2025

LA PARAREDA DE TAVERTET. OSONA

 

C.Torrents i A.Farrés, ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i les seves dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com , retrataven l’any 1992, la Parareda, masia clàssica amb torre de defensa que està formada per un cos original molt modificat.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1819

El cos original es pot distingir perfectament per la façana principal, on s'observa el traçat original del mur i la coberta que estaven adossats a la torre de defensa, i les ampliacions fetes amb totxo. Aquest cos, segurament de planta quadrada (10x10 metres) està cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a ponent. Consta d'un conjunt d´annexos que pel seu parament semblant a l'original fan difícil la seva identificació; la majoria són utilitzats com a corts i coberts, excepte el de la façana est, que és utilitzat com a habitatge i presenta un portal al primer pis, al qual s'accedeix per una escala.

La façana principal presenta un portal adovellat adossat pràcticament a la base de la torre.

Aquesta presenta un eix vertical de composició, i està coberta a dos vessants.

Els emmarcaments de la majoria d'obertures i els escaires de la torre són de pedra picada de color més fosc que la pedra basta.

Hi ha una finestra amb la data 1733 i una llinda, del portal interior, amb la data 1639.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-perereda

Quan al nom de la casa, trobava :  Parareda. Nom que designa un conjunt de “perers” ,  desconec si el cognom s’origina en aquest mas, documentat des del segle XIII. Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com

El mal costum de citar amb una lletra, vocal consonant i el primer cognom, s'imposava des de la dictadura com un mètode eficaç de dessolar la terra, malgrat que el nombre de feixistes sembla créixer sense aturador - això explicaria el temps rúfol d'aquest més de febrer -  , insistim en que ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i les  dades biogràfiques  de C.Torrents i A.Farrés a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà. 

divendres, 14 de febrer del 2025

SANT SALVADOR DE VILAMOLERA, DIT ARA DE LA SERRA. ESTORM. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Sant Salvador de la Serra, originàriament era l’Església  d'un poble desaparegut a ran de les pestes i malvestats de principis de l'edat moderna: Vilamolera.

https://excursionismecientific.net/2018/01/27/vilamolera-pallars/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25076





Edifici aïllat d'una sola nau cobert amb volta de canó i absis semicircular. L'interior ha estat emblanquinat i l'aparell murari només és visible a l'exterior. La porta s'obre a la façana sud i està sense dovelles i mig enguixada. La coberta és a dues aigües amb pissarra. Sobre la porta hi ha una finestra de doble esqueixada amb una llinda de pedra que forma un petit arquet. A l'absis hi ha una altra finestra de doble esqueixada paredada amb arquet de pedra.

El mur és de carreuons irregulars, disposats en fileres irregulars i uniformes.

La tradició oral diu que  en els dies foscos que seguien a l’alçament del militars feixistes encapçalats pel general Franco conta el govern LEGÍTIM i EMOCRÀTIC de la II República la capella fou cremada, la imatge del sant però s'amagà i es recuperà després.

Un cop l'any se celebra l'aplec de St. Salvador (8 d'agost).

Llegia que al topònim Estorm , ; etimològicament  del mot torm 'penyal o roca isolada' amb l’article salat anterior al genocidi de 1714.

Ens agradarà, si existeixen, rebre els Goigs a Sant Salvador  a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Sant Esteve de la Sarga s’assolia al cens de 1857 amb 1096 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 127  “ desanimats “ habitants de dret, eufemisme que amaga el fet que el nombre REAL de persones que viuen de forma permanent en aquest terme pot ser força inferior.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetànies a la dictadura franquista, enviant-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-




dilluns, 10 de febrer del 2025

IN MEMORIAM. SANT SADURNÍ DEL PLA. AVINYÒ. EL BAGES

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-del-pla-avinyo

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/08/22/sant-sadurni-del-pla-davinyo-bages/

Llegia de l’Església de Sant Sadurní del Pla, al terme d’Avinyò, a la comarca del Bages que havíem visitat amb el Joan Escoda Prats, q.e.p.d.,  edifici  inicialment romànic  modificat durant el segle XVIII que presenta encara indicis de l'estructura primitiva formada per una església d'una sola nau coberta amb volta de canó i coronada a llevant per un absis semicircular coberta a quart d'esfera.





La porta original segurament s'obria al mur de migjorn; avui en aquest mur hi ha una petita capella que feia de sagristia. El temple fou sobrealçat al segle XVIII i es decorà l'interior en estil neoclàssic; a més, es va arrebossar el parament extern i intern. L'aparell de l'església romànica que encara es conserva és fet amb blocs de pedra disposats en filades i a trencajunt.

A https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16239 , apareix una fotografia datada l’any 1985  , que contradiu l’afirmació; l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  fou cremada i ensorrada la volta i des de llavors resta abandonada


Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958)

On es feia aquesta fotografia?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com 

El Josep Pregonas Manjon, de Cornet, em deixava un comentari;  Voleu dir que aquesta foto no és Santa Maria d'Horta d'Avinyó? Hi ha la Verge Assumpta.


Intentarem fer-ho saber a Patrimoni Gencat


diumenge, 9 de febrer del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SORRIBES, ADVOCADA A SANT MARTÍ. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-lavansa-o-de-sorribes-de-lavansa-lavansa-i-fornols

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2014/04/sant-marti-de-sorribes-la-vansa-i.html

El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell (1042-69); en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes; i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino…” que limita amb “ipsa villa de Sorribes…”. El topònim de la Guàrdia és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 1068 es documenta la venda d’unes vinyes situades “in apendicio de Sancti Martini de Cordia…”, que es podria identificar amb Sant Martí de la Guàrdia.

Les afrontacions indicades en alguns d’aquests documents (1085, 1089, 1097) de les terres situades al lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia fan suposar que es tracta de Sant Martí de Sorribes.

L’església de Sant Martí de Lavansa, segons la visita pastoral del 1575, tenia necessitat de reparar les cobertes, a més del campanar, on s’especifica que s’ha de construir una escala nova per dins de la torre, car fins a aquell moment s’hi pujava per damunt dels llosats de l’església. En aquesta visita, igual que la de l’inici del segle XX, tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Julià de Pera, Sant Pere i Sant Romà de Sisquer.

 


Fotografia: Maria Rosa Planell Grau.

L’església actual és un edifici de tres naus amb un campanar quadrat de torre tot refet al segle XVII i més tard, i totalment arrebossat per dins i per fora. NO és oberta al culte.

https://www.radioseu.cat/noticies/el-bisbat-durgell-tanca-al-culte-lesgla-c-sia-de

https://www.radioseu.cat/noticies/el-bisbat-durgell-tanca-al-culte-lesgla-c-sia-de/1327092322/image_view_fullscreen

https://www.visitpedraforca.com/poble/sorribes-de-la-vansa/

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs, i algunes imatges del interior del temple a l’email castellardiari@gmail.com