IN MEMORIAM DEL QALAT DE SALLENT. PINELL DÉS EGLISES EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava les restes del qalat àrab que esdevindria castell de Sallent, del que resten únicament el basaments, i la meitat septentrional de la Torre de pedra de planta circular situada al cim d'un turó, damunt l'església de Sant Jaume.

La torre té una alçada d'uns 11 metres i està dividida en tres nivells. El nivell inferior no té cap cambra, es massís; al primer nivell es trobava la porta, de la qual es conserva el muntant dret, i al segon nivell hi ha una espitllera. El parament és de grans carreus ben escairats fent filades regulars.

El pla on es troba la torre estava fortificat i encara es conserven algunes restes de la muralla.

No s’endevina des d’aquí la ubicació de cap edificació similar amb la que aquesta torre pugues establir comunicació, i alhora que el bosc s’ha ensenyorit quasi totalment del territori, la solitud de la contrada és colpidora.

El Solsonès tenia 16.182 habitants al cens de 1857, i 13.313 a darreries de l’any 2016. La comarca ha perdut un 17.73% de la seva població

Solsona tenia 2.671 habitants al cens de 1857, i 8.914 a darreries de l’any 2016. La capital comarcal augmebtva en un 333,73% la seva població

Pinell des Églises tenia 1.142 habitants al cens de 1857, i 213 a darreries de l’any 2016. Pinell ha perdut un 81,35 del seu cens, com la majoria de les poblacions de la comarca del Solsonès.

Si el despoblament de la Catalunya interior es pot revertir, únicament serà possible fer-ho des d’una República

ESCOLA ELS PINS. CABRIANES. SALLENT. BAGES. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista : 
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvingut

Trobava a l'Hemeroteca : Que se apruebe el proyecto redactado por el arquitecto don Emili Porta Galobart (1901-1965) arquitecte municipal de Berga. Emilio Porta para la construcción por el Ayuntamiento de Sallent (Barcelona) de dos edificios, uno con destino a dos escuelas unitarias (niños y niñas) en Cabrianas, y otro para escuela unitaria de asistencia mixta con vivienda para el maestro en Cornet.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com hem col•laborat amb l’edició de Manresa de Nació Digital, durant molt de temps de forma desinteressada, i ho continuaríem fent, sembla que dissortadament però, la història del Bages no els interessa i/o no ven.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, més enllà de recuperar la memòria històrica – que ja justificaria l’esforç - , cal mantenir viu el record de les facècies que es va fer contra Catalunya i els catalans, per evitar que ens ho tornin a fer. 

L’esforç bèl•lic que es va desplegar infructuosament contra els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, va suposar l’abandó en molts casos d’inversions en escoles, hospitals,... , aquest fet – que els feixistes coneixen prou bé – no els va deturar en la seva acció criminal que no ha rebut cap sanció – ni penal, ni política, ni social – fins al dia d’avui. 

 Entre 1904 i 1928 la parròquia de Cabrianes tenia assignat un vicari mestre, que feia classe als nens en una casa al costat de l'església. De les nenes de n'encarregaven les monges del Sagrat Cor. Després de 1928 l'Ajuntament assumí la instrucció pública i va llogar un mestre i un local, conegut com a Ca la Laia. El 1936 s'inaugura un nou col·legi amb dues classes i una sala per a treballs manuals, amb una estructura que encara es conserva pràcticament sense variacions. El 2004 es van celebrar els 100 anys de l'escola amb l'edició d'un llibre i una gran festa

Ens agradarà rebre imatges i dades dels edificis on s'impartia docència per part del Vicari, i de les Monges del Cor a l'email coneixercatalunya@gmail.com 

QUE EN SABEU DE LA IMATGE DEL SANT JOSEP DE MIDA ‘NATURAL’ DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VACARISSES?. VALLES OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava la imatge d’un ‘ presumpte’ Sant Josep situada a l’entrada de l’església parroquial de Vacarisses.

Crida l’atenció que no porta les claus a les mans com es costum a la iconografia d’aquest sant, sinó que les porta penjades d’una cadena al braç esquerra, m’expliquen que passada la comtessa bèl•lica que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la majoria d’esglésies no tenien cap imatge del seu patró, i que des del Monestir de Montserrat se’ls van cedir unes imatges que estaven situades al refectori dels monjos, que com en el cas d’aquesta, tenien la cara girada vers el lloc on presidia l’abat que segons la regla de Sant Benet, fa les vegades del Crist al monestir, des del moment que és designat amb el seu mateix nom.

No tinc clar però, quina advocació representa la figura.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CEMENTIRI DE VACARISSES I LA CAPELLA ETÈRIA DEL SANT CRIST. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Tenia ocasió de veure gràcies a una de les meravelloses maquetes del Sebastià Codina Padrós - que s’exposen a l’església parroquial, a l’espera de trobar un aixopluc definitiu - com devia ser fins a les darreries del segle XIX el cementiri de Vacarisses, situat al costat del temple parroquial que presideix l’Apòstol Sant Pere.

Em traslladava posteriorment al fossar municipal, amb una curiosa forma absidial, dins de la qual, s’endevina l’enclavament eteri de la capella del Sant Crist.

Em cridava l’atenció una làpida situada fira de la zona de nínxols.

En alguns nuclis rurals encara he tingut ocasió de sentir, de vius som de ..., i de morts de ....., l’expressió fa referència a una doble pertinença, pel que fa al pagament d’impostos, el mas i/o la casa pertany a una població, i per a les qüestions religioses , inclòs l’enterrament, pertany a una parròquia situada en una població diferent. El cas de Vacarisses és del tot extraordinari, la població malgrat trobar-se inclosa al Vallès Occidental, depèn del Bisbat de Vic, de vius al Vallès Occidental, de morts a Sant Pere de Vacarisses.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PONT DEL GAT UNA CASA AMB HISTÒRIA I BONA CUINA. MONISTROL DE MONTSERRAT. ENTRE EL BAGES I EL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Dinàvem esplèndidament al restaurant el Pont del Gat de Monistrol de Montserrat, el Josep Olivé Escarré, el Sebastià Codina Padrós, el Josep i l’Antonio.

Ens fèiem explicar la història que hi ha al darrere del nom de la casa – sempre, sempre, sempre, hi ha una història - , en aquest cas fa referència al pont que cobreix un dels barrancs que baixa de la muntanya, sobre el que està situada la C-55.

No és visible l’ull del pont per la intensíssima vegetació, ens expliquen que ocasió dels terribles aiguats del 10 de juny de l’any 2000 l’aigua saltava pel damunt, i feia intransitable la C-55. Sembla que – com quasi tot a Catalunya – és una qüestió de ‘competències’, i l’un per l’altre la llera sense desbrocar.

Intentava retratar-lo des del costat del riu Llobregat, i desistia finalment de fer-ho, no em quedava clar en quin dels costats està més espessa la vegetació.

El gat que retratava des de l’aparcament és perfectament identificable amb uns prismàtics des del indret on surt l’aeri de Montserrat, situat escassament a un quilòmetre.

En aquest enllaç podeu tenir una visió millor del gat :
http://posatlesbotes.blogspot.com/2014/04/el-gat-i-el-tron-de-lespasa.html

Antonio Mora Vergés

EL ROMÀNIC OBLIDAT. IN MEMORIAM DE SANT ESTEVE DE RAMELLS. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONES. LLEIDA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat, situa la seva edificació entre els segles XII i XIII, això la situa dins l’ampli catàleg del ‘Romànic oblidat de Catalunya’.

Quan a la descripció ens diu ; edifici d'una nau coberta amb volta de canó, actualment esfondrada. L'absis, a llevant, és semicircular i està obert amb un simple plec. A l'interior, l'arrencada de la volta està marcada per una imposta. A banda i banda de l'absis s'obren unes capelles amb forma de fornícula. Al mur de migjorn es van construir dos contraforts.

El parament és de carreuons perfectament tallats, disposats regularment.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1354_SEsteveRamells/SEsteveRamells.htm

https://elromanic.wordpress.com/2017/09/15/sant-esteve-de-ramells-o-de-coins-pinell-de-solsones/

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-esteve-de-ramells-01.html

Dissortadament el patrimoni històric i/o artístic es troba massa sovint en mans privades, i la seva documentació depèn de l’activitat privada, i en els cas concret de Pinell des Églises, no va rebre mai la visita del Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929)

Intueixo però, que l’església encara tenia culte a la dècada dels 60 del segle XX, i que l’abandonament que ara pateix devia començar al voltant dels any 80, quan la població minva de forma exponencial. En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), també per descomptat, qualsevol persona i/o entitat es pregada de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim ramells, és una forma plural de ram, que pot tenir el significat de `pom o penjoll de fruits’. Un ramell de raïm. Avui aquest un indret de secà, no podem però, descartar de forma apriorística que al segle XII i XIII fos aquesta una terra feraç.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya una política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura.

LA DESOLACIÓ DE GISPETS. PARRÒQUIA DE MIRAVÉ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que es tenen noticies de la casa al segle XI.

Vegeu , 31 de 113 de :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Avui l’edifici està en estat de quasi ruïna.

Ens agradarà tenir noticies d’aquesta casa i la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Les primeres noticies documentals del lloc de Sant Climenç són del 1199 quan Ponç de Pinell donà a Guillem, espòs de la seva filla, els castells de Pinell, Miravé i "Sancto Clemente".

La biografia de Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere, té força llacunes, malgrat que a diferència dels seus dos predecessors, Climent és el primer bisbe romà del qual es tenen notícies històriques fiables

Com a pare apostòlic, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes, a més que se'l considera màrtir. La seva festa se celebra el 23 de novembre en l'àmbit catòlic i protestant, el 25 de novembre en l'àmbit ortodox oriental, i el 8 de novembre en l'Església copta.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Climent_I

https://es.wikipedia.org/wiki/Clemente_de_Roma

Quan a la descripció de l’edifici patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una nau amb absis rodó. La nau està coberta amb volta de canó i té dos arcs torals i un arc presbiteral, tots de mig punt. El mur sud ha estat buidat amb grans arcs per donar pas a una nau que es va construir l'any 1932 s'obre l'antic cementiri. Al segle XVIII, es va obrir el mur entre l'arc toral i el presbiteral per donar accés a la nova sagristia.

A la façana principal es troba la porta d'entrada, que imita el romànic, i una finestra en forma de creu. El parament és de carreus en fileres. L'absis està decorat amb una gran cornisa. Finestra al absis de doble esqueixada i d'arc de mig punt format per dues dovelles: clau i contra clau i dues grans pedres acabant de formar l'arc.

Retratava el interior des dels cristalls que cobreixen les finestres de ventilació.

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/4793/esgl/sia/sant/climenc/solsones

Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura.

No trobava cap esser humà per a preguntar-li si la dita Casa Mestre, havia acollit les escoles públiques de Sant Climenç en algun moment anterior a la dictadura franquista. La casa que acull avui un restaurant obre únicament els caps de setmana.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-les-escoles-de-madrona.html

Properament publicarem les Escoles de Santes Creus, a la parròquia homònima.

Tinc clar que aquí, com per arreu de Catalunya, foren els preveres, rectors i/o vicaris, els que ensenyaven les primeres lletres, en la llengua catalana, ‘escolà’, fa tant referència al que va a escola, com al que ajuda al sacerdot a l’altar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Maldava per completar la relació d’edificis religiosos del terme de Pinell des Églésies, sou pregats d’afegir-vos a la nostra tasca a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/qe-en-sabem-de-la-capella-de-santa.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-sant-ermeter-de-la-masia.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/ladvocacio-de-la-capella-de-la-masia.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/qe-en-sabem-de-la-capella-de-santa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/identifiqueu-com-sant-cosme-i-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-sant-joan-de-vilardagapinell.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-sant-antoni-abat-de-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-la-capella-de-sant-josep.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/esglesia-nova-de-sant-pere-madrona.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/antiga-esglesia-parroquial-de-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/antiga-esglesia-parroquial-de-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-llorensllorenc-i-la-seva.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memorian-de-lesglesia-de-lascensio.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-ladvocacio-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/12/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/esglesia-de-sant-climenc-de-solsones.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-la-codina-i-capella-de-sant.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-pere.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-des.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-romanic-oblidat-in-memoriam-de-sant.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/09/ermita-de-santa-maria-del-puit-i-de.html

....

Si sabeu d’algun mitjà català que publiqui en llengua catalana , i que pugui estar interessat en aquest tema , agrairem infinitament que els hi feu arribar amb prec de publicació.

Gràcies.

Si us agrada compartiu-ho almenys amb dues persones més

Catalunya us ho agrairà.

QUE EN SABEM DE LA CAPELLA DE SANTA MAGDALENA DE LA MASSANA?. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

El Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-santa-magdalena-01_20.html

Explica que la Capella de Santa Magdalena es troba gairebé adossada a la casa Massana.

Fotografia de Lluís Codina Vilà

No en diu res a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Tampoc a 110 de 113 :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Ni a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

En demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), a ajuntament@pinelldesolsones.cat , i per descomptat urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que en tingui coneixement li agrairem que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Aquesta advocació de Santa Magdalena – de la que son particularment entusiasta – la compartien a Pinell des Églises :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/09/qe-en-sabem-de-la-capella-de-santa.html

La capella de la Sa Tor, o Sator ( la Torre), dita avui Setó, que publicarem properament.

Pinell des Églises té un riquíssim patrimoni que amb una mínima inversió, bàsicament incorporar en els rètols que indiquen les masies, el símbol de l’església i en el seu cas la possibilitat de visitar-la, comportaria un significatiu augment de les visites, i de retruc lògicament una major necessitat de serveis que permetrien garantir la pervivència de persones que no tinguin com a primera ocupació l’agricultura

IDENTIFIQUEU COM SANT COSME I SANT DAMIÀ LES IMATGES QUE ACOMPANYEN A SANT MAMET EN LA SEVA CAPELLA A LA MASIA CODINA, PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

De la capella de Sant Cosme i Sant Damià de la Codina, no n’hi ha dades enlloc :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17509

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

A la capella de Sant Mamet de la Codina:
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/23784/masia/codina/capella/sant/mamet

Hi ha dos imatges que acompanyen a la del sant de la casa, les identifiqueu com Sant Cosme i Sant Damià?.

Fotografia de Cuadrench - Carol

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

CAPELLA DE SANT JOAN DE VILARDAGA.PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

De la Capella de Sant Joan, de la masia Vilardaga, de la parròquia de Pinell, al terme de Pinell des Églises, a la comarca del Solsonès, no en trobava cap dada a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Si però a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Fotografies del Catàleg de masies.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que al segle XVI s’esmenta Vilardaga, i la capella del Sant Joan és del segle XVII.


http://t.naciodigital.cat/naciosolsona/index.php?id=4223 21/06/2012
PINELL
Sant Joan- Aquest dissabte, 23 de juny, a les 7 de la tarda, a la capella de Vilardaga, Missa de Sant Joan. No hi ha missa a Madrona.

No en trobava cites posteriors, sou pregats de fer-nos saber si encara té culte, i en qualsevol cas de fer.nos arribar imatges del exterior i del interior, si és possible, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap..

IN MEMORIAM DE SANT ANTONI ABAT DE LA MASIA EL BANCAL. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que la masia data del segle XVIII, a la capella figura 1792. Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer castells, masies, convents, esglésies, ermites, capelles i oratoris.

De la petita història de la casa en trobareu dades a :
https://hostals.blogspot.com.es/2014/09/hostal-del-bancal-de-larc-pinell-de.html

Quan a la descripció :
https://lh5.googleusercontent.com/--cBO7wVtj3U/Tinhw73c3HI/AAAAAAAAAgs/wMSTOUVZrOA/s1600/Bancal-Fitxa%252520POUM.jpg
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17530

Adossat al costat esquerra de la casa hi ha la capella d'una nau amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. la porta principal és d'arc rebaixat, per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, hi ha un petit campanar d'espadanya d'un ull.

Les imatges les devem al Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Pinell%20de%20Solson%C3%A8s

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-antoni-abat-01.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TINA/BASSA/POU DE GLANS DE LA MASIA SETÓ. PARRÒQUIA DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

En ocasió de retratar la capella de Santa Magdalena de la masia Setó, a la parròquia de Sant Climenç, al terme de Pinell des Églises, coincideixo amb la tesis de mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014) , en el sentit de que evoluciona des del topònim Sator o Sa Tor , amb l’article salat del català anterior a 1714, que s’intentarà eliminar des d’aquella data a sant i fetge, ‘ la torre’; advertia una construcció de pedra seca, amb escales, de la que no se’n diu res al Catàleg de masies, 72 de 113 :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Havia documentat a la masia de Rexach al terme de d’Olost, a la comarca natural del Lluçanès, el que s’anomena alli, una ‘tina de glans’ : explicava d’aquella que es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.

Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes/alzinars , utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).

Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes/alzinars que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda/alzinar.

Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.

El pla de la capella de Santa Magdalena està literalment encatifat de glans, això venia a reforçar la meva hipòtesis, que voldria però confirmar amb els propietaris de la casa. Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JOSEP DE LA MASIA CASTELLANA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

Llegia a Patrimoni Gencat en relació a la capella de Sant Josep de la masia Castellana; edifici de planta rectangular amb coberta a dos aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'entrada és d'arc rebaixat amb una motllura llisa que l'emmarca, per sobre hi ha un òcul i la façana està rematada per un campanar d'espadanya d'un ull. El parament és de pedra irregular coberta amb arrebossat excepte les cantoneres que són grans carreus ben tallats i de pedra vista.

Mossèn Antoni Bach Riu ( 1917 + Solsona, 31.10.2014) explica que la capella s’aixecava l’any 1857.
https://lh5.googleusercontent.com/-wCBizLkACu0/TiUmu3u88AI/AAAAAAAAALc/zpOmC_dtyCc/s1600/Castellana-Fitxa%252520POUM.jpg

Gràcies al Lluís Codina Vilà, autor entre altres del bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-josep-01.html

Tenim una imatge exterior de la Capella.

En ocasió de documentar l’esfondrada església de l’Ascensió, teníem noticia de que algunes de les imatges foren traslladades a la capella de Sant Josep de la Castellana.

Fotografia de l’Isidre blanc

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Properament publicarem ‘ la masia de les Cots i la seva capella de Sant Francesc’ de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació, d'Assís?, de Paula?, de Sales?, de Borja?,...

Ens calen imatges i dades de :

Viladarga. Capella de Sant Joan. Parroquia de Pinell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-sant-joan-de-vilardagapinell.html

Sant Jaume de Rossells. Parroquia de Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Rossells

La capella de Sentmer, a l'enclavament de Sant Mer. Parròquia de Madrona i terme de Bassella a l'Urgell sobirà.
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/11/goigs-la-mare-de-deu-de-sant-mer-ermita.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-la-mare-de-deu-de-sant-mer.html

La capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la Codina.

Sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT PERE. MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església NOVA de Sant Pere de Madrona, reconvertida ara segons patrimoni Gencat en ‘ Santa Madrona’. El topònim , repetit en altres llocs de Catalunya, vindria a designar un lloc en un vessant d’on baixen/baixaven aigües, o vora una font en terra d’aiguamolls . Madrona, al terme de Pinell des Églises, està prop de la Salsa de Bassella.
https://www.google.es/search?q=bassella,+mapa&rlz=1C1AOHY_caES708ES708&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj-pealhrvWAhXIh7QKHaAGAVgQ_AUICygC&biw=1280&bih=709#imgrc=tXUvixs5871zeM:

Quan a la descripció ens diu que és un edifici de tres naus, cobertes amb voltes de canó, i amb teulada a doble vessant , aixecada entre el 1771 i el 1776 pel mestre Jaume Fornell, de Tentellatge. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Hi ha sis altars laterals. Les pintures murals que adornen les parets que representen els dotze apòstols. http://turismesolsones.com/punt/esglesia-barroca-sant-pere-madrona/

La façana té una forma molt allargada, fet que es remarca per dos pilastres que recorren tota la façana i el campanar que sobresurt per la dreta de la façana. la porta principal és d'arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres que aguanten un entaulament amb formes recargoles i on es troba una fornícula; per sobre hi ha una rosassa. El campanar és de planta quadrada però a la part superior té forma octogonal; les finestres on s'allotgen les campanes són d'arc de mig punt i la teulada és a quatre vessants.

No podíem accedir al interior de l'església, on llegim que hi ha un banc del segle XIX, en bon estat de conservació. Dintre de la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès. A la part posterior de l'església si troba el cementiri.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html

A l'edificació de l'església es va adossar l'any 1787 per mitjà d'un pas elevat, la casa que feia les funcions de rectoria. Actualment serveix per fer colònies.

Al presbiteri de la nau central trobem pintures murals del segle XIII-XIV en un estil transitori entre el romànic i el gòtic.

Enllaç als Goigs de Santa Madrona que es venera en aquesta església :
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/santa-madrona/

Al Concili de Trento l’església catòlica, apostòlica i romana, es configurava com una ‘multinacional’, molts segles abans que aquest concepte ens fos conegut i familiar.

De la seva gran influència en son prova irrefutable el gran nombre d’ermites, capelles i oratoris que encara avui es poden veure a les masies catalanes. Pinell des Ëglises n’és una molt bona mostra.

El posicionament de la Jerarquia en favor dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, i el menyspreu vers la voluntat popular que havia donat el govern a la República, estan a la base de la ‘desafecció religiosa’ que es constata avui.

A dia d’avui 23.09.2017 la Jerarquia encara no ha badat boca en relació a la situació que es viu a Catalunya, a nivell personal, molts preveres, religiosos i religioses però, han signat una declaració a favor del referèndum de l'1 d'octubre:
http://www.ccma.cat/324/capellans-i-monges-de-catalunya-signen-a-favor-de-les-llibertats-i-el-referendum/noticia/2810328/

Europa l’any 1936, amb l’excepció d’Alemanya - que volia provar el seu armament- i d’Itàlia que enviaven tropes a lluitar contra la República, s’abstenia d’intervenir en una ‘qüestió interna’, França aprofitaria la derrota dels republicans per humiliar-los, robar-los i finalment permetre que Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fos lliurat als revoltats victoriosos que l’afusellarien en nom de Déu.

Moltes persones tenen els ulls tombats en direcció a Europa esperant la seva intervenció, està clar que la ciutadania d’arreu està majoritàriament en contra del us de la força per evitar un referèndum, tant, almenys per a mi, com que els que ‘remenen les cireres’, aquí, i allà, son nets i/o besnéts dels actors d’aquella tragèdia que es perllongaria des del 18 de juliol 1936 fins al 8 de maig de 1945. M’agradaria, moltíssim, equivocar-me.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE MADRONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Ens explicaven a Sangrà on ens aturàvem per retratar la capella de Sant Ermeter, que la quitxalla anava a l’escola al petit nucli existent al costat de la nova església parroquial de Sant Pere de Madrona.

No en fa cap esment la fitxa 16 de 113 del Catàleg de Masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Tampoc llevat d’error al Catàleg de protecció del patrimoni :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

Si la fotografia no es correspon amb l’edifici que aixoplugava l’escola ou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , fent-nos arribar la imatge ‘correcta’.

Dissortadament les escoles no han estat mai una prioritat per al protofeixisme, ni per al feixisme, ni per descomptat per la ‘democraciola’ que ens feia somniar l’any 1978 que per fi assoliríem la llibertat i la democràcia.

No havíem pogut dinar a Cal Mestre de Sant Climenç, que obre bonicament els caps de setmana, i on volia ultra provar la seva cuina – de bona fama – preguntar si el nom de la casa té relació amb el seu ús com escola; ens tocava anar fins a Solsona on mentre dinàvem al restaurant Gran Sol, la televisió oferia imatges de l’entrada de la Guardia Civil als edificis de la Generalitat de Catalunya, els comentaris que es sentien al menjador, no son per a reproduir-los. En el meu cas, la situació em recordava, val a dir que amb nostàlgia – tots érem mes joves - els temps en el que La Trinca, feia popular la seva cançó Califa : https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

A un país oriental hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo"
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.

I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.

El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.

I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si l"apreten" els cordons.

Però el califa sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat l'article vint-i-sis...

Califa ! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa ! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa ! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.

- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica de l'Empordà ...
- Ei ! I que diu l'article vint-i-sis ?
- Vostè és tonto, oi ?

Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.

- Ep ! I el poble ?
.
Al poble que el donin pel ...
shubi dubi vava
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül.

A... mén ...

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Necessitem la col•laboració de TOTS els catalans en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades de les escoles on anaven els vostres pares / avis / besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME. SALLENT. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Pinell té una superfície de 91,1 km², i una població a darreries de l’any 2016 de
213 habitants, el sostre demogràfic es va assolir al cens de 1857 amb 1.142 veïns ; des d’aquella data la despoblació ha estat continua.

Retratava l’església de Sant Jaume de Sallent des del fossar , patrimoni Gencat ens explica; edifici de planta rectangular amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. L'entrada té una porta amb un arc de mig punt amb grans dovelles i tres escuts esculpits, un a la clau i els altres dos en les dovelles d'arrencada a la clau; a la clau també hi ha esculpida una creu apuntada. A mitjana alçada de la façana, sobresurten quatre cartel•les de pedra, a sobre de les quals hi ha un rosetó. La façana acaba en un campanar d'espadanya de dos ulls.

Amb el presbiteri orientat cap a llevant, té el cementiri del poble adossat a les façanes sud i est.

Interiorment està coberta per una volta de pedra apuntada. L'alçada total interior és de set metres

Podeu veure’n imatges abans de la restauració a la pàgina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Sallent

http://www.regio7.cat/solsones/2011/05/29/reparen-coberta-lesglesia-sant-jaume/147111.html

A la pàgina s’explica que tradicionalment s'ha considerat que en aquesta església s'hi venerava la imatge de la Marededéu de Sallent que actualment s'exhibeix al MNAC.

Es feia una nova església l’any 1925, i curiosament no hi ha dades de qui en va ser l’autor, atesa la seva finalitat, podem excloure que fos obra del maligne, oi?.

Pinell des Églises, podria amb una mínima despesa, senyalitzar TOT EL PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTÍSTIC, i oferir la possibilitat de visitar-lo. Això sens dubte permetria que un major nombre de persones visitessin el terme, i potser, potser, que fos necessari ampliar la oferta de restauració, oi?. Em trobava tancat Cal Mestre, a Sant Cliemenç, i ultra les molèsties a nivell personal – vam haver d’anar fins Solsona - crec que hauria d’advertir del seu horari d’obertura a les xarxes socials.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

MASIA DE LLORENS/LLORENÇ? I LA SEVA CAPELLA . PARRÒQUIA DE SALLENT. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu en relació a la capella ; edifici de planta rectangular, de maçoneria, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment té una volta de canó de guix. Pràcticament tota la façana està ocupada per la porta, que és d'arc de mig punt, i està rematada per un campanar d'espadanya d'un ull. La planta de l'església està aproximadament a dos metres del nivell del terreny i s'accedeix per mitjà d'una escala que també dóna accés a un pou i a l'entrada de la masia.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17515

Cap dada quan a l’advocació de la Capella aixecada l’any 1909 segons consta damunt la porta d’accés , quan al pou hi ha una inscripció de 1882.

Res de l’edifici magnífic de la masia, inclòs amb el numero 48 de 113 al Catàleg de masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Bisbat de Solsona ha tingut al seu servei persones de moltíssima vàlua com mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014) :
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu
o Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) entre altres.

La demografia condiciona – també – la recerca en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, Catalunya té sortosament en el voluntariat la raó de la seva persistència com a Nació, bona mostra en tenim per exemple al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ). Necessitem que més i més catalans s’impliquin en la recuperació de la memòria històrica.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

EL CEMENTIRI I LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONES. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava a retratar el Cementiri de Sant Climenç, i la seva Capella – que imagino advocada al Sant Crist ‘ absent’ - ; s’imposa la ‘formula’ de la porxada segarrenca, que ultra els territoris propers a l’actual comarca d’aquesta denominació, trobava a llocs tant allunyats com el fossar de Sóller – si no em falla la memòria, que podria ser -. El porxo ultra la protecció de la làpida, dona protecció als visitants davant les inclemències del temps.

Havia publicat l’any 2012 EL CEMENTIRI DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/el-cementiri-de-pinell-del-solsones.html

Quan toqui, la feina és molta i l’obrer –ara per ara – és únic, parlaré de la resta de fossars de Pinell des Églises:

Acondicionament del cementiri de Sallent de Pinell
http://www.pinelldesolsones.cat/acondicionament-cementiri/

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-solsones/

Madrona
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/5498/sant/pere/nou/madrona

Miravé
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/sant-pere-de-mirave-el-solsones.html

Sallent

Santes Creus de Bordell

Sant Climenç
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

Per descomptat, en una majoria de casos, cap dada de quan s van fer, i qui en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber als email coneixercatalunya@gmail.com i ajuntament@pinelldesolsones.cat

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE L’ASCENSIÓ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Us deixo un parell d’enllaços amb informació de Pinell des Églises :

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Mn. Antoni Bach i Riu, fou sens dubte la persona que més i millor, documentava el patrimoni històric i/o artístic de Pinell des Églises. http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la mal dita ‘ermita’ de l’Ascensió, que només en aparença es troba en estat de servit.

Fotografia de l’Antonio Mora Vergés

La petita Cannon Ixus, em permetia retratar el seu interior, on s’aprecia clarament que no hi ha sostre, no hi ha res llevat de l’ara de l’altar.

Fotografia de l’Antonio Mora Vergés

Llegia que a la Capella de Sant Josep de la Castellana es conserva una imatge procedent d’aquesta església.

Fotografia de l’Isidre blanc

Intueixo que en la relació que trobareu tot seguit, no apareixen TOTS els edificis religiosos de Pinell des Églises, i potser, potser, hi ha alguna redundància i/o alguna errada, sou especialment pregats de fer-nos-ho saber als email coneixercatalunya@gmail.com i ajuntament@pinelldesolsones.cat les advocacions de totes i cadascuna de les esglésies, ermites, capelles i/o oratoris.

Parroquia de Sant Jaume de Sallent . Nova i Vella
http://www.wikiwand.com/ca/Sant_Jaume_de_Sallent
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/antiga-esglesia-parroquial-de-sant.html

Parroquia de Sant Pere de Madrona C Nova i vella )
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/esglesia-nova-de-sant-pere-madrona.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-pere.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Madrona_(Solson%C3%A8s)

Parroquia de Sant Pere Miravé
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/sant-pere-de-mirave-el-solsones.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Mirav%C3%A9

Parroquia de Sant Miquel de Pinell
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Pinell

Parròquia de Santes Creus de Bordell.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santes_Creus_de_Bordell

Sant Joan de Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Madrona

Sant Josep de la Castellana ( Madrona )
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-josep-01.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-la-capella-de-sant-josep.html

Capella de sant Esteve de Ramells o Coins
https://elromanic.wordpress.com/2017/09/15/sant-esteve-de-ramells-o-de-coins-pinell-de-solsones/

Santa Magdalena de Cal Setó
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Magdalena_de_Cal_Set%C3%B3

Sant Antoni de Santes Masses
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Antoni_de_Santes_Masses

Sant Sentis
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-des.html

Sant Ermengol ( nou i vell )
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_de_Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_de_Madrona_(vell)

Capella de Llorenç
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-llorensllorenc-i-la-seva.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Lloren%C3%A7

Capella de Sant Romà. Parroquia de Sallent
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Pinell

Sant Tirs. Parroquia de Madrona
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-des.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Tirs_de_Pinell

Sant Iscle. Parroquia de Miravé
http://antonichaparro.blogspot.com.es/2010/11/capilla-de-sant-iscle-mirave-pinell_5520.html

Viladarga. Parroquia de Pinell

Rectoría de Sallent.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rectoria_de_Sallent_de_Solson%C3%A8s

Sant Jaume de Rossells. Parroquia de Madrona

Sant Antoni del Bancal. Parroquia de Madrona
https://hostals.blogspot.com.es/2014/09/hostal-del-bancal-de-larc-pinell-de.html
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-antoni-abat-01.html

Capella de Sant Francesc de les Costs. Parroquia de Sant Climenç

Sant Ermeter (o Emeteri) de la masia de Sangrà
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sangr%C3%A0
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:SANT_ERMENTER_DE_SANGR%C3%80_-_PINELL_-_IB-456.JPG

Capella de Sant Mamet de la masia Codina.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-la-codina-i-capella-de-sant.html

Ermita de l’Ascensió.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memorian-de-lesglesia-de-lascensio.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_l%27Ascensi%C3%B3_de_Pinell

Capella de la Masia Auguets.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-ladvocacio-de-la.html

Sant Jaume de Sallent
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Sallent

EL CEMENTIRI I LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE SANT CLIMENÇ.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

IN MEMORIAM DE SANT ANTONI ABAT DE LA MASIA EL BANCAL. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-sant-antoni-abat-de-la.html

La capella de Sentmer, a l'enclavament de Sant Mer
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/11/goigs-la-mare-de-deu-de-sant-mer-ermita.html
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/ermita-de-sant-mer-03-interior.html
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/nostra-senyora-de-sant-mer/

La capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la Codina.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.