dijous, 30 de juny del 2016

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Sant Llorenç de la Muga a la comarca de l’Empordà sobirà, la descripció tècnica ens diu que és un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle XII, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya.



A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats.






El Fèlix González  podia retratar la façana sense vehicles. 



L’església de Sant Llorenç apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir.


En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: "ecclesia sancti Laurencii" i "ecclesia sancti Laurentii de Samuga.


Al segle XIV apareix com l'"Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga.


El català era ‘salat’ fins que la ‘dessaladora’ Borbònica  va començar a treballar per la desaparició de la nostra llengua, el comentari de Joan Carles I ‘Nunca fue el castellano lengua de imposición’, era una mes de les befes que aquesta família s’ha permès amb Catalunya i els catalans.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA D’ALBANYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven a Albanyà, a la comarca de l’Empordà sobirà, on estava l’escola abans de la dictadura franquista.


Em comentava que havia servit també com a presó, de fet en algun moment de la història, no hi havia gaires diferencies entre l’escola i la presó, oi?. Potser d’existir, les presons tenien més ‘prestacions’ que les escoles.

Hem recuperat imatges de més de 940 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no espot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Posar una placa recordant que aquests edificis acollien les escoles en els anys ......../....... , no costaria gaire diners, i esvairia els dubtes de la ‘puresa’ democràtica tant dels que tenen un càrrec electe, com dels treballadors i/o funcionaris municipals.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PALAU. SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava per retratar – des de la carretera - l’accés està barrat, l’església de Santa Maria de Palau, al veïnat d’aquest nom de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Empordà sobirà, a la província de Girona

Llegia que El rei Carles el Calb, l'any 878, al•ludeix al lloc anomenat "ipsum Palatium", possessió del monestir de Sant Pere d'Albanyà, i en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere d'Albanyà, l'any 957, es torna a anomenar.

L’any 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.

La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.

A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d'accedir als sínodes diocesans.

En aquesta església s'hi feia una festa el dia 8 de setembre i s'hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; L'església de Palau és d'una sola nau amb àbsis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.



La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud trobarem dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.

Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ & ESCOLA PÚBLICA DE CISTELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

M’explicaven que l’antiga esglesiola de Sant Sebastià situada als afores del poble de Cistella, a la comarca de l’Empordà sobirà, havia tingut funcions d’escola pública, abans de la seva actual destinació com a magatzem, la descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta rectangular teulat a dues vessants i cantonades carreuades, tenia una porta adovellada d'arc de mig punt i finestres a cada costat que van desaparèixer en canviar d'ús, conserva un petit òcul a la façana principal.


De Sant Sebastià edifici religiós en demanarem més informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , de l’edifici com escola ens agradaria rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Rebia una fotografia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) datada el 16-VII-1969, de la Capella de Sant Sebastià de Cistella a la comarca de l’Empordà sobirà, Girona.

LLegia a :http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cistella&page=1&pos=8

El 1983 la façana va ser alterada, desapareixent la porta d'arc de mig punt per donar lloc a una gran obertura quadrada amn porta metàl·lica enrotllable. Prop de l'àbsis d'ha construït una nau.

El sostre demogràfic de Cistella s’assolia al cens de 1857 amb 995 ànimes, i es tancava l’any 2014 amb 293 habitants, no hi dades de la mitjana d’edat – informació que proporciona el cens al països civilitzats, i que explica clarament les expectatives de futur.

Una pèrdua del 70,55% es dona únicament en casos de catàstrofes naturals i/o atòmiques, Hiroshima , Nagasaki , Txernòbil, aquí com arreu de la Catalunya interior l’explicació està en la pertinença – obligada – al REINO DE ESPAÑA
Hem recuperat imatges de més de 940 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no espot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Posar una placa recordant que aquests edificis acollien les escoles en els anys ......../....... , no costaria gaire diners, i esvairia els dubtes de la ‘puresa’ democràtica tant dels que tenen un càrrec electe, com dels treballadors i/o funcionaris municipals.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FULLEDA. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El Santi Arbós Gabarró em feia arribar unes fotografies d'una antiga escola de Fulleda, a les Garrigues, Lleida , que situa entre les darreries del segle XIX i/o principis del segle XX.



El sostre demogràfic de Fulleda s’assolia al cens de 1857 amb 520 ànimes, i es tancava l’any 2014 amb 98 habitants, no hi dades de la mitjana d’edat – informació que proporciona el cens al països civilitzats, i que explica clarament les expectatives de futur.

Una pèrdua del 81,15% es dona únicament en casos de catàstrofes naturals i/o atòmiques, Hiroshima , Nagasaki , Txernòbil, aquí com arreu de la Catalunya interior l’explicació està en la pertinença – obligada – al REINO DE ESPAÑA

Hem recuperat imatges de més de 940 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no espot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dimecres, 29 de juny del 2016

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE SANTA ÚRSULA AL CEMENTERI DE LES VERGES DE SANTPEDOR. BAGES

El Xavier Codina Balletbo em feia arribar una imatge de ‎l’església de Santa Úrsula, ensulsiada l’any 1935. Exercia funcions de Capella del Cementiri dit de les Verges.


Llegia a : https://www.geocaching.com/geocache/GC5F8Q6_el-purgatori-la-reixeta-de-santa-ursula?guid=ab5e29ef-a1cd-4b9f-9d64-436385734644

Santpedor al llarg dels anys ha tingut tres cementiris: un al costat de l'església de Sant Pere d'Or, un altre al lloc conegut com Les Verges i finalment el cementiri actual.

El cementiri de Les Verges estava al davant del carrer que avui porta el seu nom, i el nom de Les Verges li venia de les tres imatges de verges que hi havia sobre la porta principal. Al mig d’aquest petit cementiri hi havia una capella: la capella de Santa Úrsula, del segle XIV, la qual va ser donació d' un veí del poble , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest benefactor.

El cementiri va ser traslladat a l'actual emplaçament l’any 1935, adduint que estava massa aprop del poble, i la capella, juntament amb la resta, va ser enrunada. la història però, no s’acaba aquí…

Avui en dia, al lloc on hi havia aquest cementiri hi ha el parvulari de l'escola Riu d’Or. Aquest fet va fer que fins fa relativament pocs anys els més petits de l’escola encara trobessin, de tant en tant, ossos de l’antic cementiri al mateix pati. De fet, a primers d’octubre del 2007, va ser notícia (Notícia al 324) la descoberta, durant els treballs d’ampliació del parvulari, d’una quantitat important d’ossos que pertanyien a una fossa comuna del segle XIX.

Algú hauria d’obrir la pàgina ‘ el Santpedor que ja no existeix’ , o ‘el Bages d’abans’, o ... , si assolim l’ status de Nació aquesta mena d’històries del passat sempre fan patxoca.

El Xavier Codina Balletbo, afegeix que es troba esmentada a l’any 1364, sembla que un propietari que va sobreviure la pesta negra de l’any 1348 la va fer construir a la seva propietat en agraïment a santa Úrsula; la mortaldat a Santpedor va superar el 90% , cita com a nombre d’habitants en aquella data 3000 , i un cop superada la pandèmia la població quedava reduïda al voltant de 300 persones.

El Josep Sansalvador Castellet del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , em comentava, la tenim inventariada sota l'advocació de Capella de Santa Catalina i Santa Úrsula, com a desapareguda sense fotografia, ara la podem tenir amb foto, gracies.

dimarts, 28 de juny del 2016

MARE DE DÉU DE LA BONA MORT DEL PORTAL DE SOBREPORTES. GIRONA

El Xavier Sierra en relació a una imatge la Mare de Déu que retratava en la visita que fèiem a Girona el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, fent estada al Monestir de Sant Daniel, ens diu ; Es tracta de la Mare de Déu de la Bona Mort, situada al portal de Sobreportes. Aquest portal s'obre entre les restes de dues torres romanes de defensa (a la banda baixa encara es poden veure els enormes carreus de pedra sorrenca) que daten del segle III. Està situat entre el convent del Cor de Maria i de la Casa Pastors. El portal era l'inici del Kardo màxim de la ciutat, que travessava el fòrum (actual plaça de la catedral) i continuava per l'altra banda pel carrer de la Força.


Aquesta imatge de la Verge es venerava antigament a l'antiga torre o portal de Requesens a l'entrada del carrer de la Força, i era coneguda com Mare de Déu de la Misericòrdia. En destruïr-se aquesta estructura, i per tal de no perdre la veneració de la imatge, els veïns varen decidir ubicar-la a Sobreportes. Des d'aquest moment és quan la verge passa a ser coneguda amb el nom de la Bona Mort. La imatge actual ha substituït una de més antiga que va desaparèixer durant la Guerra Civil. La imatge és obra de Claudi Rius Garrich i va ser beneïda el mes d'octubre de l'any 1947. Pere Perpiñà Cebrià (1915-1974) va fer les pintures murals que l'envolten, que van ser restaurades per Pere Quera, tal com diu la Carme Ribas Mora.

En Josep Carner al seu recull "Gironines", que va ser premiat per l’Ajuntament en els Jocs Florals de 1905, té un poema «A la Mare de Déu de la Bona Mort»:

«Sota el fred, la nit, la por, que amenacen,
/ els homes se’n van a l’eterna sort.
/ Esteu en finestra i els veieu com passen,
/ oh Mare de Déu de la Bona Mort!»

Gràcies al Xavier Sierra i a tots els que han possible composar aquest post sobre la Mare de Déu de la Bona Mort del portal de Sobreportes de Girona.

Girona té molt per a viure.

CASA GISPERT – SAÜCH. GIRONA

Cercava informació d’aquesta casa quina fotografia publicava la Marta Calderó Ponsdomenech a la pàgina ‘ Girona ens emociona’.


Llegia a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1920.html?pos=2

Casa unifamiliar construïda en el nou eixample sorgit de l'enderroc del baluard de Santa Clara. L'edifici, de planta baixa destinada a magatzem i dos pisos per habitatge, se situa en xamfrà. Aquesta circumstància es converteix en l'element més definidor de la façana, si bé al llarg de les obres es va suprimir la torre que havia de coronar la cantonada. El parament exterior destaca per un tractament de superfícies planes i obertures verticals decorades amb ceràmica vidriada.

L'edifici es conserva amb modificacions.

Casa projectada per l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) amb plànols de 1921. La casa es construeix entre 1921-1923. Reforma de l''arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 1896-1965), entorn de 1955. Rehabilitació de Jordi Queralt i Suau (Badalona 1979) l'any 2004

A Girona hi ha molt a viure.

dilluns, 27 de juny del 2016

CASTELL DE QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El conjunt es troba molt malmès, encara conserva però, elements interessants com restes de torres circulars, finestres, matacans i diversos arcs ogivals i de mig punt.

És una construcció en pedra que configura la imatge característica del poble.

Hi ha notícia del castell de Querol des de la segona meitat del segle X, moment del repoblament de l'Alt Gaià. Va pertànyer a la família dels Cervelló. Des del segle XIV, centrava la jurisdicció senyorial de la baronia de Querol.

L'any 1835 durant la primera guerra carlina, el castell, que havia estat ocupat pels carlins, va ser volat per una partida de liberals.

Retratava al Josep Olivé Escarré al camí que mena fins a Sant Jaume de Montagut amb les runes del castell de Querol com a fons.


Li cal tot el recolzament possible - des de tots els àmbits - a la comarca natural del Gaià sobirà.

ESGLESIA DE SANT JAUME DE MONTAGUT. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església de Sant Jaume de Montgaut, al terme de Querol, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona.



Llegia que l'origen de l'antiga església de Sant Jaume és medieval. Sembla que abans de la construcció gòtica existia un edifici romànic, ja que l'església de Montagut és esmentada en butlles papals el 1154 i el 1194. De la construcció gòtica hi ha poques dades (referències a petits llegats per a les obres realitzades entre 1314 i 1319 i per als altars el 1394). Com a església parroquial centrava el poblament, dispers, del terme. Al llarg del temps, l'edifici va experimentar modificacions diverses, principalment en els segles XVII i XVIII, en què es va realitzar una reforma interior en estil neoclàssic.

En els darrers cinc anys un grup d'habitants de la zona han participat en un procés de consolidació i de recuperació de les estructures més antigues. Com a conseqüència d'aquesta intervenció ha estat enderrocada la casa rectoral, ja molt malmesa, i s'han eliminat les restes de la reforma neoclàssica de l'interior de l'església. Darrerament s'han portat a terme obres de restauració incloses en el projecte Romànic Obert de l'Obra Social La Caixa. El seguiment arqueològic de les obres de la coberta va permetre documentar les restes de l'antiga coberta de lloses.

L'església de Sant Jaume de Montagut, al S. del municipi de Querol, és una església de planta rectangular, d'una sola nau de dos trams, set capelles absidals i coberta amb voltes de creueria. Exteriorment, l'edifici mostra un predomini absolut de la massa sobre el buit, impressió reforçada pels grans contraforts situats al mur nord i per les escasses obertures. La porta d'accés s'obre a la façana sud. És formada per tres arcs de mig punt llisos en gradació. En aquesta mateixa façana s'eleven els dos campanars d'espadanya amb obertures també d'arc de mig punt. Exteriorment, l'absis és poligonal de set costats, i la coberta és de teula a dues vessants.

Fou l'antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des de final del segle X. L'església de Monteacuto és una de les parròquies de l'arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154. També apareix en la butlla del papa Celestí III de l'any 1194. Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous. L'església de Montagut, al final del segle XV, era de col•lació de l'arquebisbe de Tarragona.

El 7 de març de 1869 fou maltractat, robat i assassinat el darrer rector que residí a la rectoria propera a l'església. Des d'aleshores el rector de Montagut anà a viure a l'ermita de Valldossera.

L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou destruïda una imatge de Sant Joan Baptista, d'alabastre, del final del segle XIII o principis del XIV. Hom pogué salvar, car es trobava al Banc de Valls, una creu processional de plata daurada i treballada del segle XIV.

L'any 1981 se'n va incoar expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).


Al costat de l’església, al indret on hi havia el fossar, es conserva únicament una creu.

La sensació de solitud és quasi asfixiant.

diumenge, 26 de juny del 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SANTA CREU. PAVIA. TALAVERA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

No trobava cap publicació al http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ de l’església de Santa Creu, a Pavia, Talavera, la Segarra, Lleida, l’edifici, visible des de la carretera està construït directament sobre la roca mare i presenta construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, i que ha estat modificada amb el temps. La capçalera és a partir d’un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d’esfera i ràfec de pedra que ressegueix el seu perímetre, il•luminat per una finestra d’una sola peça, de doble esqueixada, actualment paredada. A la façana sud, ocupada parcialment per una construcció moderna que forma l’actual plaça de la Santa Creu, hi ha la porta d’accés amb forma d’arc de mig punt rebaixat i dovellat. No es tracta de la primitiva porta d’accés i respon a modificacions posteriors que van afectar a l’edifici. Al costat dret d’aquesta façana hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls que també és fruit de modificacions posterior que van afectar i alterar l’estructura de l’església primitiva. L’aparell constructiu emprat és amb carreus de pedra local, no gaire ben treballats i irregulars, disposats amb tendència a la uniformitat.


Fotografía de la Montserrat Pérez Serra. 2006

En la confiança d’haver-ne parlat en alguna ocasió anterior, no la retratava en la meva darrera visita, en que recollia imatges de l’edifici que acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista.


El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 884 ànimes, es tancava l’any 2014 amb 267 habitants, entre tots els nuclis de població, Bellmunt, Civit , Pallerols , Pavia, Suró i Talavera.

La Segarra està prop de Déu, i alhora dissortadament molt lluny de Barcelona.

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DEL COLL.CIVIT. TALAVERA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava davant l’església parroquial de Santa Maria del Coll, situada dalt del turó del poble de Civit i aïllada de qualsevol construcció. L’edifici se’ns presenta amb una sola nau amb volta apuntada, capelles laterals i un campanar de planta quadrada situat a la capçalera del mateix. La teula de la nau és doble vessant; i a una vessant, ambdós capelles laterals. El seu campanar té una teulada a quatre vessants i presenta obertures d’ulls a totes les cares, destacant però, un treball més acurat, a la cara que dona a la façana principal de l’església, amb obertura de doble ull d´arc de mig punt. L’accés a l’interior de l’església es fa a partir d’un porxo construït recentment, dins del qual es troba la seva porta d’accés. Aquesta porta presenta estructura d´arc de mig punt adovellat. Tota aquesta estructura que s’anteposa a l’edifici ve precedida per un camí, delimitat ambdós costats per murs, on hi ha integrades, en forma de decoració, dos esteles funeràries, molt erosionades.


Ens refrescàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergñes, a la font pública que hi ha la costat del camí d’accés a Santa Maria del Coll.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 884 ànimes, es tancava l’any 2014 amb 267 habitants, entre tots els nuclis de població, Bellmunt, Civit , Pallerols , Pavia, Suró i Talavera.

La Segarra està prop de Déu, i alhora dissortadament molt lluny de Barcelona.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES ORDES. ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. AIGUAMURCIA. AL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Pujava fins a les Ordres o les Ordes, des del Pont d’Armentera, encara que l’ indret és un nucli de població del municipi d'Aiguamúrcia, al nord-oest del terme, a la carretera local que l'uneix amb la carretera C-37, prop del Pont d'Armentera. És una petita agrupació d'antigues masies molt properes les unes a les altres, una de les quals havia servit com escola abans de la dictadura franquista, segons m’explicaven al Pont d’armentera, i em ratificava un guàrdia jurat que controla l’accés a varies masies , i que no em permetia accedir-hi perquè és propietat privada.


Sou pregats de fer-nos arribar una fotografia d’aquesta masia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGA LA CAPELLA DE SANT JOSEP A LA PEDANIA DE CAN CARTRÓ DE SUBIRATS?.

No trobava cap dada al Mapa de Patrimoni de Subirats http://patrimonicultural.diba.cat/# de l’edifici que aixopluga avui la Capella de sant Josep a la pedania de Can Cartró.


Si no tingues el campanar podria passar perfectament per un local i/o magatzem on es guarden les eines agrícoles, o el tractor.

Ens agradarà tenir noticia de la història d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La representació política a l’Ajuntament no fa pensar en una acció hostil contra el patrimoni històric i/o artístic, el cert però, és que d’ençà de la mort del sàtrapa no s’ha tot el que es podia en aquest àmbit a Subirats.

Identificar amb una placa aquells edificis que aixoplugaven les escoles publiques abans de la dictadura franquista, no suposaria - necessariament – la ruïna economia de Subirats, ni de cap dels municipis de Catalunya. No fer-ho, si més no, fa pensar que hi ha un interès en ‘polític’ en que aquesta informació no surti a la llum.


M’indicaven on havien estat les escoles de Can Cartró.

dissabte, 25 de juny del 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE NENS I DE NENES DEL PONT D’ARMENTERA, EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El sostre demogràfic del Pont d’Armentera s’assolia al cens de 1857 – el període de màxim espoli de les colònies americanes – amb 1.383 ànimes, al cens de 1940 eren 745, veníem dels terribles efectes de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República , a darreries de l’any 2014 consten 561 habitants.

Aquí, com per arreu a la Catalunya interior, l’explicació a la exponencial pèrdua de població, no cal cercar-la en les catàstrofes naturals, i/o en atòmiques, s’explica per la pertinença – obligada – al REINO DE ESPAÑA, i per la pèssima les gestió dels afers públics que fan ‘tradicionalment’ les classes politiques estultes i corruptes.

M’explicaven on estaven ubicades les escoles de nens.


I, una amabilíssima senyora m’acompanyava fins a l’edifici que acollia l’escola de nenes.


Posar una placa recordant que aquests edificis acollien les escoles en els anys ......../....... , no costaria gaire diners, i esvairia els dubtes de la ‘puresa’ democràtica tant dels que tenen un càrrec electe, com dels treballadors i/o funcionaris municipals.

Hem recuperat imatges de més de 939 edificis escolars, insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

LA CASA LLUIS MESTRES DE SANT SADURNI D’ANOIA, EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Quan retratava la façana de la casa Rovira Santacana,o casa Mota, o feia també amb la de la casa Lluis Mestres.
La descripció ens diu ; edifici entre mitgeres, de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos, coronat per un reixat d'aspecte molt lleuger. Cal destacar també les baranes de ferro dels balcons, decorades amb motius vegetals. Les formes ondulades d'aquestes reixes aconsegueixen donar un cert dinamisme a la façana. La decoració es complementa amb el fals encoixinat que la cobreix i l'emmarcament de les portes dels balcons. A la planta baixa trobem tres portals: el central, amb forma d'arc rebaixat, dóna accés a la vivenda, mentre els altres dos, amb una llinda horitzontal, donen accés als locals comercials. Sobre l'arc central, hi ha un relleu representant una M. A la part posterior, la casa s'obre a un jardí a través d'una galeria tancada sostinguda per columnes de ferro



L’autor fou l’arquitecte Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955) que obtingué el títol d'arquitecte el 1892. Va exercira tota la comarca del Penedès, especialment a Vilafranca. Tot i que ja hi havia treballat amb anterioritat q Sant Sadurní d’Anoia, la seva presència s'intensifica en ser nomenat arquitecte municipal entre 1895 i 1904 i, posteriorment, entre 1910 i 1918. http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/10.pdf

Sant Sadurní d’Anoia més enllà del cava, té altres atractius que des del meu particular punt de vista, no es ‘saben vendre’ com caldria.

divendres, 24 de juny del 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE PAVIA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TALAVERA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Venia de Talavera on havia retratat l’edifici que acollia l’escola abans de la dictadura franquista, i m’aturava a Pavia per retratar un edifici que malgrat trobar-se abandonat des de fa anys, conserva encara una estètica que com explicava en ocasió de documentar l’edifici de l’escola de Valldeperes, Pontils, a la Conca de Barberà, té l’aspecte dels edificis escolars que es feien seguint els models i/o projectes que es facilitaven primer des de la Mancomunitat de Catalunya, i desprès des de la Generalitat durant la II República. Ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com


En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 937 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans, ens convé recordar a TOTHOM que l’intern està empedrat de bones intencions.

PRIMER INTENT D’ARRIBAR FINS A SELMELLA PER RETRATAR L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ. EL PONT D’ARMENTERA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Pretenia – en aquesta ocasió sense èxit - arribar fins al nucli despoblat de de Selmella ( la petita Selma ) situat al nord del municipi del Pont d'Armentera, les meves intencions passaven per retratar l’edifici de la seva església parroquial advocada a Sant Llorenç, que havia retratada pel Jordi Contijoch Boada


Patrimoni Gencat ens diu que el seu estat actual és ruïnós, en part per l'abandó del nucli i en part per l’expulsi a què s'ha vist sotmesa.

Tanmateix, conserva encara la porta d'accés, d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, i la volta, parcialment ensorrada. També s'hi poden observar elements que, malgrat les transformacions experimentades al llarg del temps, mostren característiques romàniques de transició al gòtic i plenament gòtiques (arcs apuntats). La coberta exterior és de teula, a una vessant.

M’explicaven al Pont d’Armentera que un cop a l’any encara s’hi puja per a fer-hi un ofici religiós.

M’havia de limitar a retratar el turó des d’uns metres més enllà del restaurant de Selmella, envoltat de cirerers, quin fruit recol•lectaven un nombrós grup de marroquins.


Espero tenir ocasió de pujar fins dalt d’aquell turó, des del que com m’explicava en relació a Selma el Joan Escoda Prats – que avui 24-06-2016 celebra el seu sant - es toca el CEL amb la MA.

Hi una tesis pel que fa al topònim Selma, que l’identifica com una mesura, sedma, seuma, SEPTIMA , que vindria a indicar la seva distància vers algun nucli més important; el diminutiu SELMELLA s’hauria d’entendre com la possible distància entre aniset nucli i el Pont d’Armentera?.

http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149340_iseminari_toponimia.pdf

Agrairé les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA MATA. LLINARS D’AIGUADORA. CASTELLAR DEL RIU. EL BERGUEDÀ.

El Xavier Burcet Darde, publicava una fotografia del Santuari de la Mare de Déu de la Mata, a Llinars d’Aiguadora, al terme de Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà, llegia que l’edifici fou construït a darreries del segle XVII o principis del segle XVIII.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és una senzilla construcció barroca, d'una sola nau flanquejada per estretes i petites capelles laterals amb el presbiteri quadrat amb un campanar de torre de secció quadrada bastida al peu del mur de ponent, on hi ha una senzilla façana. La nau és coberta amb volta de canó i el campanar, a quatre vessants. La façana té un òcul circular que il•lumina la nau i la porta és allindada; s'hi accedeix mitjançant una senzilla escala.


L’època de gran devoció mariana provocà la reconstrucció gairebé completa de tots els santuaris marians de la comarca i arreu de Catalunya.

L’església catòlica española, es jugava – i perdia, qui sap si irremissiblement – tot el seu crèdit, amb la signatura de la Carta de la Jerarquia recolzant al general Franco; cap d’aquells prelats assassins ha estat mai jutjat, com tampoc el autors materials de més d’un milió de morts.

dimarts, 21 de juny del 2016

IN MEMORIAM ESCOLES DE NENS I NENES DE GODALL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a : http://blocs.xtec.cat/godall/ceip-sant-salvador-godall/

HISTÒRIA DE L’ESCOLA A començament de segle XX, les escoles de Godall estaven situades a la Plaça de l’Església (Plaça Mare Teresa Blanch).Eren dues escoles unitàries: una de nens i l’altra de nenes. L’escola de nens estava situada en un vell edifici tocant a l’església, que constava de planta baixa i un pis; la planta baixa era un magatzem on l’Ajuntament guardava els mals endreços, mentre que al pis hi havia l’escola de nens.

Les nenes tenien la seva escola en un vell casalot de la mateixa plaça, la planta baixa del qual estava repartida entre la presó i un forn conegut com “El forn de la vila”. Aquest edifici era també propietat de l’Ajuntament. Les dimensions de l’aula eren molt reduïdes, perquè a la mateixa planta es trobava la vivenda de la mestra.

Cap als anys 20 es va enderrocar el ruïnós edifici de l’escola de nens i es va construir un edifici d’una sola planta que resultava espaiós, airejat i ben il•luminat per diverses finestres. El mobiliari es va renovar, canviant els bancs de sis alumnes per pupitres de dos.

Quan es va proclamar la república, es van crear unes altres dues unitats, de manera que l’escola va quedar constituïda per quatre mestres, distribuïts de forma que els nens estaven repartits entre dos mestres- un per als grans i l’altre per als petits -, i les nenes es distribuïen de la mateixa manera. Es considerava que hi havia quatre unitàries, perquè es parlava de l’escola de nens número 1, l’escola de nens número 2, i el mateix per a les nenes.

El problema creat per la manca de local per a les noves aules es va resoldre amb una paret que dividia cada una de les aules inicials.


Ens agradarà rebre imatges d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No havia trobat cap referència de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, al excel•lent treball :
http://exteriors.gencat.cat/web/.content/Enllac/participacio/01_premi_participa_l_escola/01_premi_2009/categoria_a_2009.pdf

Rebia un email amb una fotografia en el que em diuen ; en referència a l'article: http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/in-memoriam-escoles-de-nens-i-nenes-de_21.html

i atenent a la petició, crec que els pot ser d'interès una foto que tinc de l'escola "femenina" que data aproximadament de l'any 1929-1930.


salutacions.

Abel Matamoros.

la imatge de l'escut oficial de Godall, té el següent blasonament:


Escut caironat truncat i semipartit: 1r de sinople, un món d'argent cintrat d'atzur i somat d'una creu grega patent d'argent; 2n losanjat d'or i de gules; 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983 i publicat en el DOGC el 25 de maig del mateix any.

El món de la primera partició és l'atribut del Crist Salvador, patró del poble. La segona partició presenta el losanjat dels Centelles, senyors de la localitat, i la tercera partició té els quatre pals de Catalunya, en record de la jurisdicció dels comtes reis (Godall fou concedit pel comte Ramon Berenguer IV a Guillem de Copons, batlle de Tortosa, el 1153, i fou governat pels Centelles, que el 1238 van donar la carta de població a la localitat). A més, és l'escut més antic de la comarca, ja que és el primer que es va aprovar i, publicar posteriorment.

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

IN MEMORIAM ESCOLES DE NENS I NENES DE FREGINALS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El poble de Freginals (126 m d’altitud) és emplaçat en una petita elevació sobre el fons de la Foia, sobre el corredor pel qual passen l’autopista i la línia fèrria. L’estructura urbanística és senzilla. La carretera veïnal d’Amposta voreja la població per la banda de migdia. Paral•lels a aquesta, hi ha tres carrers importants en disposició nord-sud, que fins i tot continuen en baixades sobre els camps per la banda de migdia fins a la carretera que va cap a l’autopista.

Durant la guerra de Successió i després de la batalla d’Almansa, l’any 1707, les tropes borbòniques incendiaren la població i altres de la rodalia, que s’havien mantingut fidels al rei arxiduc Carles III. Anteriorment, durant el segle XVII la població sofrí diverses incursions de pirates i bandolers, que fins i tot arribaren a cremar les portes i el sostre de l’església i la rectoria, amb la qual cosa es perdé l’antic arxiu de la parròquia.

Després d’un llarg plet amb Ulldecona, Freginals aconseguí de separar-se'n i de constituir-se en municipi independent. Aquesta independència municipal fou confirmada el 9 de febrer de 1843

Quan al topònim , en la documentació antiga Ferriginals (Segle XIII), probablement prové del llatí FARRAGINALES ‘camps de farratge’.

Trobava referències de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, al excel•lent treball :
http://exteriors.gencat.cat/web/.content/Enllac/participacio/01_premi_participa_l_escola/01_premi_2009/categoria_a_2009.pdf


Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

IN MEMORIAM ESCOLES DE NENS I NENES D’ALCANAR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Trobava referències de l’escola de nens i de l’escola de nenes d’Alcanar, a la comarca del Montsià abans de la dictadura franquista al excel•lent treball :
http://exteriors.gencat.cat/web/.content/Enllac/participacio/01_premi_participa_l_escola/01_premi_2009/categoria_a_2009.pdf


Existeix encara aquest edifici ?.



Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

dilluns, 20 de juny del 2016

IN MEMORIAM.GURP DE LA CONCA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El poble de Gurp de la Conca (917 metres i 8 habitants l’any 2005) és a la capçalera del barranc de Seròs, sota mateix de l’espadat (on hi ha coves d’interès espeleològic) de la serra de Gurp.

L’església parroquial de Sant Serni, romànica, té un portal adovellat resseguit exteriorment per una arquivolta amb motllures. És sufragània de la parròquia de Santa Engràcia, amb la qual depèn de l’arxiprestat de la Conca Alta i Flamisell. Sobre el serrat, vora la població es dreça, sense la coberta exterior, la capella romànica de Sant Martí. A migdia del poble, vora Montibarri, hi ha l’església de l’Arcàngel Sant Miquel , romànica, que retratava l’Assumpta Assumpta‎ , sembla que al Pallars jussà el Princep de les Milicies Celestials, ha perdut la partida enfront al maligne, oi?. Fou donada a Sant Pere de Rodes el 1079.


Ens manquen molts edificis escolars a la comarca del Pallars jussà, al sobirà, a la Ribagorça, a l’Aran , a ... , sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, fent-nos arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

QUE EN SABEU DE LES ESCOLES DE SUBIRATS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA

L'escut oficial de Subirats té el següent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un mont d'or movent de la punta carregat de 4 pals de gules i somat d'un castell de sable obert. Per timbre una corona mural de poble.


Va ser aprovat el 12 de juliol de 1988 i publicat al DOGC el 2 de setembre del mateix any amb el número 1038.

El castell dalt del turó és el senyal tradicional del municipi, i representa l'antic castell de Subirats (del segle X), actualment en ruïnes. Els quatre pals de Catalunya recorden la jurisdicció dels comtes reis sobre el poble.
Subirats és Catalunya, per aquesta raó em semblava estrany no trobar cap dada de la història de l’ensenyament escolar en aquest municipi.

Ho demanaré a l’Ajuntament, i alhora també a TOTES LES PERSONES nascudes a Subirats; on eren les escoles abans de la dictadura franquista?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

COL•LEGI DE LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMILIA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

La proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

L'edifici principal del Col•legi de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell , que tenia forma de H i que ara està ubicat al carrer Democràcia 20 de Lleida, el dissenyà l'arquitecte Celestí Campmany Pellisser ( Lleida 1847 + Lleida, 28 de novembre de 1914.) i es va inaugurar el 9 d'octubre de 1910.


El Col•legi va ser requisat, es va convertir en local de la UGT i va patir lleugeres modificacions el 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República espanyola. El 1939 es va restaurar l’edifici, es va ampliar el solar destinat a pati d’esbarjo i es va reprendre la tasca docent i el servei d’internat. La capella i la sala d’actes es van inaugurar el 1951. El Col•legi va adquirir el pati adjunt, antic dipòsit d’armes de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola, el 1960.
Es va fer una nova ampliació del pati i es va construir l’edifici de Lurdes el 1965. L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) es va constituir el 23 de maig de 1973. L’internat, que havia funcionat amb capacitat de fins a cent persones, es va clausurar el juny de 1979. La coeducació es va iniciar el setembre de 1979.

El primer número de la revista Xivarri, va aparèixer el Nadal de 1981. El primer Consell Escolar es va constituir el desembre de 1986. Els anys 1988 i 1989 es va remodelar la tercera i quarta planta de l’edifici principal per impartir l’ESO.

El Col•legi va celebrar el seu Centenari el 26 de setembre de 1989 i durant tot el curs 1989-90 es van realitzar actes commemoratius. Durant l’any 2003 es van construir noves aules de Llar d’Infants, de Parvulari i d’Educació Primària amb una nova planta entre la planta baixa i la primera planta de l’edifici principal. A partir del curs 2007/08 va entrar en funcionament un nou gimnàs de 350 m2. El curs 2010/2011 es va construir un nou pati per a Educació Infantil.

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

diumenge, 19 de juny del 2016

ESCOLA DE LES GERMANES DE LA CONSOLACIÓ A REUS. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Publicava: voldríem rebre imatge si dades de TOTS els col•legis que va obrir la Congregació de les Germanes de la Consolació a Catalunya, abans de la dictadura franquista, tenim constància de l’existència dels de : Mòra d’Ebre, Reus , Roquetes, Tortosa, Ulldecona,.... , per endavant gràcies

La proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

L’amic Jobo Neon Blues em feia arribar imatges i dades de l’escola de la Congregació de les Germanes de la Consolació a Reus, rebia una imatge amb el següent enunciat; col•legi Consolació, antiga escola al carrer del Vent.


M’adjuntava també un seguit d’imatges de les activitats religioses de caràcter públic que eren un lloc comú en els anys 50,60,70 del segle XX.



En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 900 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE JESÚS. RAVAL DE CRIST. ROQUETES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA


José María Franquet Martínez (Tortosa, 1910-1984) arquitecte municipal de Roquetes, era l’autor de l’església parroquial del Sagrat Cor de Jesús del Raval de Crist de planta rectangular, d'una sola nau, amb dos petits cossos que sobresurten del primer tram de la nau (quadrat el de l'esquerra i rectangular el de la dreta, prolongant-se fins a l'absis) i absis semiovalat.


Es tracta d'un edifici exempt, excepte per la part de l'absis que connecta amb la casa parroquial i la casa del rector, i d'una gran austeritat. La coberta és a dues aigües. Els murs laterals presenten petites finestres (una per tram de la nau), i els contraforts pràcticament no es manifesten exteriorment. La façana principal consta d'una portalada amb un senzill emmarcament, una petita rosassa, una franja ornamental (l'únic element d'aquest tipus en tot l'exterior) sota la cornisa, que envolta tot l'edifici, segons la doble vessant de la teulada. També té una petita espadanya damunt de l'absis.

Combina com a materials fonamentals la pedra (paredat irregular als murs) i el maó (contraforts i emmarcaments de les finestres).

L'interior és molt senzill, amb sostre pla i absis de quart d'esfera (quasi el•líptic), i pocs elements ornamentals.
Fou construïda en substitució de l'anterior església destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, mal dita ‘Guerra Civil’ pels cronistes oficials dels guanyadors del conflicte bèl•lic , i que no va ésser reconstruïda, celebrant-ne els oficis religiosos en una nau magatzem propera. Ens agradarà rebre imatges d’aquella primera església a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.

Els dos actors d’aquell drama eren nascuts a la província de Tarragona Isidro Gomá Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agost de 1869 - Toledo, 22 de agost de 1940) seria el gran defensor del feixisme, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va representar alhora que la dignitat que calia esperar d’un prelat, la conducta que els fidels esperaven escoltar.

dijous, 16 de juny del 2016

CASAL DELS MARGARIT. SANT GREGORI. GIRONA

Retratava l’edifici de planta quadrangular amb un pati interior i amb una torre de defensa adossada a l'angle sud-oest, que es coneix per la contrada com Casal dels Margarit, la descripció de patrimoni Gencatn ens diu que l’edifici es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. Les parets portants són de pedra morterada, arrebossada a les façanes i amb carreus ben tallats emmarcant les obertures i les cantonades de les façanes. A la façana principal, encarada cap al sud, els ampits de les finestres són fets amb pedra motllurada i la porta d'accés és d'arc de mig punt i emmarcada per dovelles de pedra. A la part superior, es conserven restes de mènsules de pedra. A la façana de llevant hi ha una finestra biforada amb arquets trilobats protegida per una reixa de ferro. La coberta és de teula àrab a vàries pendents i acabada amb un ràfec de doble filera de rajoles pintades. La torre és de planta rectangular, molt modificada, amb una galeria coberta a la part superior que aprofita els antics merlets.


Al segle XIV els Margarit de Sant Gregori tenien una bona posició econòmica i títol nobiliari, però no formaven part de l'alta noblesa, sinó que eren cavallers amb dret a usar el seu escut o armes heràldiques. Era membre d'aquesta família Joan de Margarit i de (Girona, 1422 - Roma, 1484) , que fou bisbe de Girona. Essent Cardenal a Roma continuà governant la diòcesi de Girona i signava Cardenal de Girona. També exercí d'ambaixador a Itàlia i intervingué a les Corts Catalanes. La seva vinculació al poble de Sant Gregori el portà a fer estades al "Castell" o solar dels Margarit, del qual n'era hereu.


Columna del Palau episcopal, de Girona. Segles XV-XVI. [Foto cedida por Francisco Lerena Aracil].

També era de la família el bisbe Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) , nebot del Cardenal Margarit. Fou bisbe de Girona entre 1534 i 1554, i el 50è President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524)

La casa en l’actualitat acull – imaginem que no amb la freqüència que voldrien - cerimònies de casament, festes familiars,....

ESGLÉSIA DE SANT MEDIR. CARTELLÀ. SANT GREGORI. GIRONA

L'origen de l’església de Sant Medir de Cartellà, a Sant Gregori, província de Girona, s'ha de buscar en el temple que bastiren els monjos del monestir de Sant Medir, probablement una construcció preromànica de la qual no en queden restes. Més tard fou refeta o substituïda per una de romànic llombard que ha anat sofrint variacions al llarg dels segles.
El segle XVIII, amb els diners ‘d’Amèrica’, va patir importants reformes o ampliacions.

Possiblement el Monestir de Sant Medir fou fundat a principis del segle IX (any 820), a mitjans del segle X els monjos abandonaren el monestir i l'església es convertí en una simple parròquia i durant segles depengué del Monestir de Santa Maria d'Amer.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església de planta rectangular absis posterior i cossos afegits lateralment. Coberta de teula àrab a dues vessants. Parets portants de pedra amb carreus a les cantonades i a la porta d'accés, feta amb brancals i llinda de pedra motllurada. A l'angle dret de la façana principal hi ha adossat un cos cilíndric construït amb carreus ben tallats, en el seu interior hi ha una escala de cargol de pedra per accedir al campanar de planta quadrada i carreus a la part superior. A la part posterior es conserva l'absis romànic. L'església originàriament havia tingut una sola nau amb absis, posteriorment se li va afegir una altra nau paral•lela i capelles laterals. La nau original és coberta amb volta de canó. Les parets interiors són arrebossades i pintades de color blanc, deixant vistos els elements de carreus.



Al davant, ressalta el fossar de terra volcànica.


Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici que fa ‘ millor cara’ que la veïna església de Sant Feliu, de la que des d’aquí es veu el campanar. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, dades com aquesta son les que diferencien les ‘nacions civilitzades’ de la resta, està clar que Catalunya – mal que ens pesi, que ens pesa – està encara lluny d’assolir aquella categoria.

Al cens de 1857 consten 2.283 ànimes a Sant Gregori , aquesta xifra no es superarà fins al cens de 1960 amb 3.840 habitants, que es quasi doblarien al cens de 1970 amb 6469 veïns, per caure fins als 1625 l’any 1981 – no tinc constància de la caiguda de cap bomba atòmica en aquesta zona, algú té una explicació raonable ?. - , l’any 2014 es tancava amb 3.464 habitants.