dijous, 29 de febrer del 2024

HI HAVIA ORATORI O CAPELLA A CAN PUIG DE LA BELLACASA?. BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) retratava Can Puig de la Bellacasa  al terme de Banyoles. Pla de l’Estany

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/can%20puig%20de%20la%20bellacasa/page/1

https://banyolestv.cat/index.php/societat/632-inauguren-un-plafo-sobre-la-historia-de-can-puig-de-la-bellacasa.html

https://www.facebook.com/consellcomarcalpladelestany/

Em sobtava no trobar la referència a l’existència d’un oratori i/o capella, em succeïa un fet semblant amb la masia Remilans de Massanés,  allà en deien – sense cap certesa – que la capella havia estat advocada a Sant Antoni  ( no ens aclarien l’advocació, l’abat?. El de Pàdua ? ). Tothom  de 50 o més anys recorda que EN TOTES les cases hi havia almenys  una imatge del Sant Sopar al menjador, en algunes  un armari oratori,  i a quasi totes les grans una sala dedicada a la oració,  o una capella interior, o exterior,  oi?.

 Esperem resposta a l'email castellardiari@gmail.com , per endavant, gràcies. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

dimecres, 28 de febrer del 2024

EL MAS MANRESA & NIELL & MAIG SALA. MAÇANET DE LA SELVA

 

Valentí Fargnoli i Annetta (Barcelona, 1885 - Girona, 1944), retratava , Masia de Mas Manresa, actualment coneguda com Can Niell, amb el propietari i el masover asseguts en un banc i dues dones feinejant. A la dreta, un carro amb bestiar i a l'esquerra un pou. 

Mas Manresa o Can Niell de Maçanet de la Selva 



https://www.inspai.cat/Inspai/es/imatge/647223/Mas+Manresa+o+Can+Niell,+a+Macanet+de+la+Selva.

Façana i pou de Mas Manresa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5942/rec/1

https://tallerhistoriamassanet.cat/ca/arxiu-fotografic-rafael-maso/2

https://tallerhistoriamassanet.cat/ca/arxiu-fotografic-taller-historia/dibuix-de-la-masia-can-niell-propietat-de-la-familia-sala-408.htm

Existeix encara :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6876

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26867

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

EL MOLI I L’ORATORI DE SANTA TECLA DE SAU QUE EMERGEIX DEL PANTÀ EREN OBRA DE L’ENGINYER TEODOR DE MAS I NADAL?. OSONA

 

Llegia que Teodor de Mas i Nadal (Barcelona, 1858 - Vilanova de Sau, 1936)  va instal·lar al Molí de Sau , una central elèctrica per tal de distribuir electricitat a Vic, amb una línia de 15.000 V que arribava fins al Mas Escorial, des d'on s'introduïa a la ciutat amb una línia de 500 V.

Intervenia en el projecte de la grandiosa fàbrica de ceràmica La Fe, de Buenos Aires. Atenen el principi “ el que pot e més, pot el menys “ , defensem “ iuris tantum “ la seva autoria del moli i l’oratori de Santa Tecla.

Teodor de Mas i Nadal era besnét de Joaquina de Vedruna de Mas (Barcelona, España, 1783 - Ibídem, 1854), fundadora de l’institut de Germanes Terciàries Carmelites de la Caritat,  i  que va ser canonitzada pel papa Joan XXIII.

Aquest fet no seria aliè al seu tràgic final,  juntament amb el seu gendre Joan Traveria i Pubill (Vic, 1902 - Vilanova de Sau, 1936), trobarien la mort en aquest edifici, que  Ricart i Baguer, Narcís (Barcelona, 1896-1941),  el retratava per als Fons Estudi de la Masia Catalana


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/596/rec/24

Irònicament, es diu que Santa Tecla és la patrona d'internet i la informàtica, pel joc de paraules entre el nom i les tecles de l'ordinador.


 Teodor de Mas i Nadal (Barcelona, 1858 - Vilanova de Sau, 1936)

https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/indrets-i-racons-el-moli-de-sau-a-vilanova-de-sau/

Sortosament hi ha més imatges de SAU al Fons Estudi de la Masia Catalana, que per exemple de Sabadell, o d'altres viles i ciutats de Catalunya 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/SAU

No tinc cap dubte de la destrucció de fonts gràfiques i fotogràfiques per part de la dictadura franquista a partir de 1939 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Santa Tecla     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN MARTÍ. SANT CEBRIÀ DE LLEDÓ. CRUÏLLES MONELS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA, L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944), retratava Façana principal de can Martí de Sant Cebrià de Lledó, al terme  municipal de   Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a l’Empordà  jussà.  


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756226/Can+Marti+de+Sant+Cebria+de+Lledo

Sant Cebrià de Lledó o Els Metges és un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 d’altitud.


https://www.portalgironi.cat/index.php/masos-pairalies/masos-baixemporda/masos-baix-emporda-ssadurniheura/649-masos-scebrialledo/1267-masos-ssadurniheura-scebrialledo-martivell

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/sant-cebria-de-lledo-els-metges.html?spref=pi

La decisió de fer constar  Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura  com a nom del municipi no facilita la recerca que cal fer en cadascun dels pobles. 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MONELLS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

"EL CASTELL" DE SANT CEBRIÀ DELS ALLS. CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/el-castell-de-sant-cebria-dels-alls.html


SANT CEBRIÀ DELS ALLS. CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA



ESGLÉSIA DE SANT GENÍS. MONELLS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA


CEIP LA PEDRA DRETA. SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA.CATALUNYA


QUE EN SABEU DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA


SANT SADURNI DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA


SANT MIQUEL DE CRUÏLLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA


SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA. CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA



Sant Joan de Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura). L’Empordà jussà


 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

XALET SANT JORDI VALLFOGONA DE RIUCORB. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 

El Josep Salvany Blanch visitava Vallfogona de Riucorb:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Vallfogona%20de%20Riucorb

També amb menys activitat, els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/vallfogona%20de%20riucorb

Del Xalet Sant Jordi trobava :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5477

el Xalet Sant és  el darrer projecte que va realitzar Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 — Barcelona, 27 de desembre de 1923)  , iniciant-lo poc abans de morir. Va ser continuat pel seu fill, Pere Domènech Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962),  , que també va ser l'autor de les reformes posteriors.



Es va construir entre els anys 1923 i 1925, i en la postguerra s'hi van fer reformes.


 Era un xalet pensat com a residència dels metges i les infermeres del balneari.

Actualment és un xalet particular.

L’edifici de l’actual balneari és obra de l’arquitecte Josep Maria Vives Castellet (Valls (Tarragona) - 19.03.1888 + Valls (Tarragona) - 15.11.1954)

https://www.endrets.cat/indrets/conca-de-barbera/vallfogona-de-riucorb/balneari-de-vallfogona-de-riucorb/1697

Caldria identificar l’autor/s de la resta de xalets, si en teniu dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


XALET MONTSERRAT. VALLFOGONA DE RIUCORB. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 

El Josep Salvany Blanch visitava Vallfogona de Riucorb:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Vallfogona%20de%20Riucorb

També amb menys activitat, els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/vallfogona%20de%20riucorb

Del Xalet Montserrat de Vallfogona de Riucorb, que retratava l’ Enric Fontvila Batalla, trobava :

https://www.gencat.cat/llengua/BTPL/ICOS2011/284.pdf

El Sr. Teodoro Miralles Soler, que té un carrer dedicat a Vilada  - ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com -  , enginyer de ponts, canals i camins, s’encarregà durant l’època de la Mancomunitat de Catalunya i la Dictadura de Primo de Ribera , de  fer camins de terra com la carretera de Vallfogona, asfaltada cap a 1970.


Com a present a la seva esposa, la Sra. Montserrat Carnicer - ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellaridiari@gmail.com - , féu el xalet Montserrat.

Montserrat Carnicer fou hereva d’un importantíssim patrimoni dels seus oncles:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrera

casal amb carretera pròpia sobre l’església parroquial de Vilada, amb galeria coberta i torratxa amb aleró de bigues de caps esculpits de polítics i famosos del segle XIX, amb casa per als masovers, bosc i pallissa per entrar sota seu els carros, en el recinte amb paret de pedra, així com boscos per llenya i carbó, fruiters, terres cultivables i la central elèctrica de  Vilada i rodalia, venuda, i en part dels terrenys expropiats amb la construcció del pantà de la Baells; i propietària de can Carnicer, sota l’avinguda de Vallvidrera i ben a prop del Desert de Sarrià, amb dunes de terra i llops fins al segle XIX, que és on la nena santa Eulàlia, patrona de Barcelona, s’hi estava i s’hi construí el Convent de Santa Eulàlia i, ben a prop, sota la plaça Borràs i el c. Isaac Albeniz, existeix el carrer Nou de Santa Eulàlia.

Can Carnicer provenia dels seus oncles i era situada a la plaça Borràs 1, carrer General Vives 17, on visqué als baixos fins als 97 anys

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN MORAGUES. PARETS DEL VALLÈS

 

El Josep Salvany Blanch retratava  l’any  1911 , Pati d'una masia de Parets del Vallès, en el cens de 1910, consten 1503 ànimes, per tant , l'accés al interior de Can Moragues devia ser un camí de roses per al fotògraf.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/6

La Rosa Marti Conill identifica la façana com la de Can Moragues.  Ens agradarà rebre  a l’email castellardiari@gamil.com una fotografia de la façana, està clar que els temps amb un cens a darreries de 2023 de 18.893 habitants de dret son un altres, oi?:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29254

Existeix encara, Masia de grans proporcions reformada àmpliament al segle XVI sobre una construcció anterior d'època medieval. Consta de diversos volums que inclouen una torre de planta quadrada i una capella. Se situa dins un barri tancat amb un seguit de construccions auxiliars. L'accés al barri es fa per un gran portal de pedra d'arc rebaixat cobert per una teulada a doble vessant. Tot i que les parts més significatives del mas estan en acceptable estat de conservació, alguns dels cossos annexes s'estan enrunant.

El cos principal és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i un pis, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, que s'orienta a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat sobre el qual s'hi obre una finestra gòtica d'arc conopial amb decoració a les impostes. A la seva dreta se situa una altra finestra de similars característiques. La resta d'obertures són de llinda plana sense decorar.

Adossada a llevant se situa la torre, de planta quadrada de quatre pisos d'alçada coronada per una balustrada emmerletada amb formes ondulants. Destaca la finestra situada en la segona planta de la façana de llevant. És de d'arc conopial gòtic amb decoració a les impostes. La resta d'obertures són simples finestres de llinda plana.

El volum de ponent incorpora la capella de Sant Cosme i Sant Damià, tot i que l'accés es fa per fora del barri.



 El portal d'entrada a la capella és de carreus motllurats als brancals i de llinda plana on hi consta una inscripció en llatí i la data de 1571.  A sobre s'hi situa un petit òcul.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimarts, 27 de febrer del 2024

DE LA TORRE VELLA AL COL·LEGI CULTURAL FLUVIÀ. BADALONA

 


Llegia ; el Col·legi Cultural Fluvià,  és un centre concertat que va néixer l’any 1938 en  un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Badalona;  La torre Vella va tenir fins als anys 30 uns terrenys agrícoles, coneguts tradicionalment com a Clos de la Torre. Mossèn Gaietà Soler Perejoan (Badalona, 1863- Barcelona, 1914) ja havia esmentat en la seva època que aquesta zona de conreu era possiblement una de les més riques en restes de la vila. Això no obstant, no foren excavades fins al 1955, quan es va voler iniciar la urbanització d'aquesta zona, i es van descobrir restes romanes, excavades per Josep Maria Cuyàs Tolosa (Badalona, 1904-1992)  , que resultaren ser les termes de Baetulo. A més a més, es feren altres troballes importants, com la Venus de Badalona, en les excavacions dutes a terme per Joaquim Font i Cussó (Badalona, 1909 - Santa Coloma de Gramenet, 13 de juny 1988) en el Clos.

Les troballes arqueològiques, per la seva importància i magnitud, no pogueren ser ignorades per les autoritats i, finalment, fomentaren la creació del Museu de Badalona.

Masies i cases pairals de Badalona. Autors :  María Dolores Nieto García & Ramon Sagués Baixeras

  https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dissabte, 24 de febrer del 2024

IN MEMORIAM. MOLÍ DE LA VERNEDA DE SANT PONÇ. SANT SADURNÍ D’OSORMORT. OSONA

 

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956) retratava l’any 1916, el molí actualment abandonat d'en Verneda , situat al marge dret de la riera Major, és a dir entre Sant  Sadurní i Bojons. Per estar més a prop de la Verneda de Sant Ponç que de la Verneda de Sant Feliu deduïm que fou molí de la Verneda de Sant Ponç, mas que el trobem documentat des del segle XIV  i que mantingué la genealogia fins a la darrera generació que en casar-se una pubilla els seus descendents passaren a dir-se Vilaró.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1323/rec/54

 

Sant Sadurní d’Osormort  assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 343 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 89  habitants de dret.  Els de la Masia Catalana es deixaven molta feina per fer.

Nosaltres havíem publicat :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/sant-sadurni-dosormortosona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/05/edifici-de-la-casa-de-la-vila-de-sant.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-de-lescola-la-casa-de.html

Avui està enrunat.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23820

No trobem les paraules escaients per maleir als que permeten / faciliten la destrucció del Patrimoni Històric. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.