El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell
sobirà i les comarques confrontades, i
l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta
les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix
la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia amb aquest peu informatiu :
Erts. Parròquia de La Massana . Andorra.
De l’església advocada a Sant Romà en diuen a :
https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-roma-d-erts/
Situada a peu de carretera, molt a prop d’on es trobava l’església original
del segle XI, ara en runes. De planta quadrada amb campanar de cadireta de dos
ulls sobre l’entrada i porxo, l’església de Sant Romà d’Erts guarda al seu
interior un retaule barroc del segle XVIII, procedent de l’antiga església, de
dos nivells i predel·la, amb pintures que evoquen el martiri de Sant Romà i, a
la part de sobre, una fornícula amb la imatge de la Immaculada, flanquejada a
ambdós costats per l’escena de l’Anunciació de la Verge.
https://www.elperiodic.ad/noticia/3111/el-retaule-de-sant-roma-derts-estara-restaurat-al-setembre
Com dèiem abans, a poca distància d’aquest temple, a l’arrencada del camí
que s’enfila per la part posterior del poble, hi ha les restes de l’antiga
església romànica, de la que es conserven el mur de tramuntana i l’arrencada de
l’absis
El Xavier Llovera i Massana ( Andorra la Vella, 19 de maig de 1959 ) ,
el Francesc Rodríguez i Rossa
(19/08/1957), i l’ Antoni Pladevall i
Font (Taradell, Osona, 1934) escriuen de Sant Romà d’Erts, a la parròquia de la
Massana, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0648901.xml
És ben poc el que ens ha pervingut d’aquesta església. Una nau, segurament
rectangular, permetia l’accés, a través d’un plec corresponent al presbiteri, a
un absis semicircular, cobert amb certesa per una volta de quart d’esfera.
Actualment es conserva el mur de tramuntana de la nau en tota la seva
llargada, però el pas d’un camí a la part corresponent als peus de la nau fa
que l’alçada conservada en aquest lloc sigui d’unes poques filades de pedres.
La part de vora l’absis acompleix actualment la funció de paret de contenció
del camí i es conserva, per tant, a una alçada més important. De l’absis hom
pot veure tota la part de tramuntana; al lloc d’origen encara hi ha alguns
blocs de pedra tosca del que fou la seva volta i algunes de les que serviren
per a fer la volta del presbiteri i de la nau. A la paret de tramuntana hi ha
també alguns nínxols quadrats molt petits.
Tot i que són molt pocs els elements que resten d’aquesta obra romànica,
hom pot avançar, en espera de l’excavació del conjunt, que permetrà de
concretar més les característiques de l’església, una datació corresponent a la
segona meitat del segle XI o la primera del XII, puix que les seves
característiques s’avenen amb la generalitat d’esglésies andorranes.
Quan al topònim Erts, Francesc Vilaró i Casalinas (Barcelona, 21 de
desembre de 1962) defensa el significat de “ riba”.
Li demanava al Jordi Vila Juncá que retrates algun dels edificis que havien
aixoplugat escoles abans i sovint durant bona part de la dictadura franquista, voldria publicar-la al
conèixer Catalunya el dia de Nadal, un Nadal que val a dir-ho, no serà
d’alegria per la llengua i la cultura
catalana
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/un-mal-nadal-per-hans-kelsen-i-pels-catalans/
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
