dimecres, 18 de novembre de 2020

LES ESGLÉSIES DE CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de l’església “ vella” de Cabó, advocada a Sant Sadurní,  que va ser un dels set bisbes missioners que en el segle II l’Església de Roma va enviar per evangelitzar les Gàl·lies.



Sadurní va fixar la seva residència a Tolosa en el 250, i va fundar allí una seu episcopal.

 En aquell temps, a la Gàl•lia hi havia poques comunitats cristianes, amb escàs nombre de fidels, mentre els temples pagans s’omplien de fidels que oferien sacrificis als ídols.

 Sadurní, que havia arribat de l’Àfrica o de l’Orient, havia reunit ja els primers fruits de la seva predicació, atraient a la fe en Crist un bon nombre de ciutadans.

El bisbe, per arribar a un petit oratori de la seva propietat, passava tots els matins davant el Capitoli, el principal temple pagà, dedicat a Júpiter Capitolí, on els sacerdots pagans oferien en sacrifici al déu pagà un toro per obtenir les gràcies que demanaven els fidels.

Sembla que la presència de Sadurní tornava muts els déus i d’això els sacerdots pagans van acusar el bisbe cristià, la irreverència del qual sembla que havia irritat la susceptibilitat de les divinitats paganes.

Un dia la multitud va envoltar amenaçadora Sadurní i li va imposar que sacrifiqués un toro sobre l´’altar de Júpiter. Davant del rebuig del bisbe de sacrificar l’animal, que poc després es convertiria en l’instrument inconscient del seu martiri, i sobretot pel que consideraven els pagans un ultratge a la divinitat, ja que Sadurní va dir que no tenia por als raigs de Júpiter, ja que era impotent perquè no existia, el van agafar enfurismats i el van lligar al coll del toro, al qual van picar perquè corregués escales avall del Capitoli arrossegant el bisbe.

Sadurní, amb el cos destrossat, va morir poc després, i el seu cos va quedar abandonat al carrer, d’on el van recollir dues pietoses dones i li van donar sepultura «en una fossa molt profunda», sobre la qual hi ha actualment l’església de Notre-Dame du Taur.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15486

El lloc de Cabó és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el 839.

L'any 1017, Cabó, també apareix com a nucli de població en documents procedents de la col·legiata d'Organyà. Des de mitjans de segle X la vall de Cabó estava sota el domini dels Caboet, senyors, també de la vall de Sant Joan.

Al segle XII el domini d'aquesta vall passà a mans de l'església d'Urgell.

L'any 1548 la vall fou incorporada a la corona de manera que esdevingué domini reial.

Tot i l'abundància de notícies documentals sobre la vall de Cabó, hi ha poques referències a l'església de Sant Serní.

Va ser l'església parroquial fins que es va construir als anys 50 del segle XX, durant la dictadura del general Franco,  un nou temple  al centre urbà, dedicada ara a  sant Isidre i sant Serní.

Que Sant Sadurní intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturin les mortsde persones grans, malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursoseconòmics.


Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

Cap comentari:

Publica un comentari