CENTRAL HIDROELÈCTRICA D’ESPONELLA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA.

 

L’Olga Sacrest Roca ( Olot, la Garrotxa; 16 de juny de 1960 ) publica una fotografia datada al mes de juny de l’any 2020 dels edificis de la Central Hidroelèctrica d’Esponella, de la que ens diu Patrimoni Gencat;  construcciós de caràcter industrial, presenta planta quadrangular i coberta plana amb una petita torre que sobresurt d'un extrem de la coberta.

 

Les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc, excepte les ornamentacions de color vermell fosc situades al voltant d'algunes obertures, les cantonades i la barana superior.

 

Interiorment es desenvolupa en dos nivells amb una estructuració adequada al seu ús.

 

Per la part posterior de la construcció hi ha diversos cossos adossats annexes a l'edifici que presenten una coberta inclinada de teula i les façanes arrebossades i pintades de color blanc.

les seves instal·lacions encara es troben en funcionament.

No en diuen es al Centre de Documentació del Col·legi d’Arquitectes  que únicament té una entrada d’Esponellà SANT ISCLE DE CENTENYS, com podreu constatar amb els enllaços que trobareu més avall hi ha força coses a viure/veure en aquest raconet de la comarca del la de l’Estany, oi?:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-lescola-publica.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-lescola-publica-de_13.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/in-memoriam-de-lescola-del-vilert.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/esglesia-parroquial-de-sant-cebria.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/esglesia-parroquial-de-sant-iscle-i.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/capella-de-la-marededeu-dels-dolors-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/el-pont-eiffel-desponella-el-pla-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-la-capella-de-sant.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/04/pont-de-martis-esponella-pla-de-lestany.html

Ah!, per descomptat tota aquesta informació gràfica i escrita està a la disposició tant del Centre de Documentació del Col·legi d’Arquitectes, com de l’Ajuntamentd’Esponella, com dels mitjans de comunicació que valorin com interessant la seva publicació,...., lliure disposició. 

Ens agradaria tenir noticia  a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquesta instal·lació industrial,  dades bàsiques  i mínimes que s’acostumen a publicar en els països civilitzats.   

Em fa molt feliç poder comptar amb les imatges de  l’Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa; 16 de juny de 1960 ).  Crec que tant a ella, com a tants i tants divulgadors gràfics del Patrimoni Històric de Catalunya, no se’ls ha reconegut el seu treball magnífic.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Us esperonem,  a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

SANTUARI DE LA SANTISSIMA TRINITAT DE BATET. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

 

L’ Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa; 16 de juny de 1960 ) publica una fotografia del Santuari de la Santíssima Trinitat a la serra de Batet, a 743 metres  d’altitud, a 1 km aproximadament vers el sud-est de la parròquia de Santa Maria de Batet.

 

Llegia que  és un edifici que ha estat profundament transformat, i que conserva només alguns elements, com l’absis, encara identificables clarament. La seva estructura original sembla que era d’una nau. capçada a llevant per un absis semicircular. Aquesta nau fou ampliada lateralment, fins assolir una estructura de gairebé tres naus, amb dues capelles per banda, i allargada vers ponent, on la façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com la nau, convertit posteriorment en una torre comunidor.

En el seu estat actual no podem establir gaires precisions sobre l’estructura i la datació, ni tampoc sobre temes com l’allargament vers ponent, que sembla força reculat a causa de l’ús d’un aparell de carreus ben tallats a la façana, que podrien ésser aprofitats de l’obra primitiva, que en aquest cas caldria datar al segle XII.

Després de les obres de restauració portades a terme pocs anys enrere a l'interior, se suprimí el cor i l'escala d'accés al campanar, al qual es puja ara des de l'exterior.

Es poden veure, a les parets de la nau central, els carreus de la capella existent en els pretèrits més reculats.

El document més antic que coneixem sobre l’esmentada capella data de l’any 1263; amb posterioritat, ja al començament del segle XIV, un instrument de l’any 1310 parla d’un requeriment fet pel procurador de l’abat de Sant Pere de Besalú a Guillem de Camps, clergue d’aquesta església, a fi que no es presentés davant el bisbe de Girona tot al·legant que no estava subjecte a la seva jurisdicció. Malgrat que s’ignora la causa d’aquest afer, el que sí es deixa clar és la pertinença del santuari de la Santíssima Trinitat al monestir de Sant Pere de Besalú. Temps més tard, aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del final de la catorzena centúria com a “Capella sancte Trinitatis in parrochia de Bateto”.

 

Ja hem dit que el temple romànic primitiu fou reformat en època tardana, essent la més important de les modificacions la que tingué lloc al començament del segle XVIII, moment en què hom procedí a donar-li una estructura de planta de creu llatina.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0429301.xml

Quan al topònim l’arrell BETT  podria correspondre a l’antic mot cèltic BETTA ‘remolatxa, bleda-rave’ o a *BETTU ‘bedoll’» (Onomasticon, II. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

https://core.ac.uk/download/pdf/83632938.pdf

1985. Vista de l'edifici

Em fa molt feliç poder comptar amb les imatges de  l’Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa; 16 de juny de 1960 ).  Crec que tant a ella, com a tants i tants divulgadors gràfics del Patrimoni Històric de Catalunya, no se’ls ha reconegut el seu treball magnífic.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de la Santíssima Trinitat , davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

ESGLÉSIA DE L’ANTIC MONESTIR DE SANT JULIÀ DEL MONT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

 

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atès a la situació de “ presó municipal RENOVABLE  “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

M’enviava fotografies  de l’ església  de l’antic monestir de Sant Julià del Mont , al límit amb Sant Joan les Fonts, a l’extrem septentrional del terme de Santa Pau,  i al cim de la serra que porta el seu nom, a 903 metres d’altitud,  on s’aixequen les ruïnes d’aquest   edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre directament a la nau. La volta original, que tant a la nau com a l’absis arrencava d’una senzilla imposta en cavet que corre al llarg dels murs i del semicilindre absidal, fou substituïda en època barroca per una volta rebaixada, amb llunetes, de la qual avui només queda l’esquelet dels arcs de reforç i la decoració de la volta absidal, que amaga la volta original. En aquest mateix procés de reforma, o potser després, fou afegida al cantó de migjorn una sagristia i un porxo a la façana de ponent, modificant a l’ensems la porta, que engloba el campanar original, d’espadanya i de dos ulls, perfectament identificable com a façana de llevant de la torre que es dreça sobre el porxo.

Cal assenyalar la presència al cantó de tramuntana, cap al centre de la nau, d’una absidiola semicircular, la qual, tipològicament, té tot l’aspecte d’ésser un afegit tardà, però que, en canvi, s’obre a la nau a través d’un arc, que arrenca de sengles impostes, correctament integrat en el parament del mur. Això fa que hom no pugui descartar l’evidència que l’església de Sant Julià del Mont presentés una solució tipològicament molt singular, o bé que l’afegit correspongui a una època molt avançada, i realitzat amb una gran voluntat d’integració.

 

Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, la qual, juntament amb una altra finestra del mateix tipus, oberta a la façana de migjorn, són les úniques obertures originals visibles en l’edifici.

 

L’aparell constructiu és molt uniforme, format per carreus de pedra sorrenca sensiblement erosionats, ben tallats i escairats, disposats en filades uniformes i regulars que posen en evidència les formes constructives que caracteritzen l’arquitectura del segle XII

Patrimoni Gencat  explica que les restes de l'església mostren un passat gloriós. Fou aixecada amb carreus molt ben escairats de color vermell. D'una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment. Un servia de baptisteri i era de planta semicircular, a manera d'absis. Es conserva íntegre. L'altre era la sagristia, de la qual només en resten els murs. La porta és al costat nord juntament amb el campanar de cadireta original romànic. Davant d'ells s'hi va afegir un cos de dos pisos amb dos grans arcades que servien de pòrtic i d'accés. La volta està enfonsada.

L’Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 )  retratava l’any 1984 l’espai  interior encara no enrunat.

El document més antic que s'ha trobat sobre Sant Julià del Mont és un diploma del rei Carles el calb de França, datat l'any 867 a favor del seu abat Rimila. Consta que aquest darrer havia construït les cel·les de sant julià i Sant Vicenç en el pagus de Besalú. Mort aquest abat, el monestir va passar a dependre de Sant Esteve de Banyoles.

Abans del segle XIV es creu que es va separar del monestir ja que apareix en els documents com a parròquia.

 

L’Antoni Noguera i Massa , el Jordi Vigué i Vinas . el  Jordi Fernandez i Cuadrench , i el  Joan-Albert Adell i Gisbert, amplien aquesta informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0436501.xml

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant  Julià, la seva esposa Santa Basilissa   i Sant Vicenç , davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

IN MEMORIAM . ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE CADINS, ADVOCADA A SANTA MARIA. CABANES. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA.

 L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

M’enviava fotografies  de l’ església  del Monestir  de Sant Feliu de Cadins,   situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes, al Camí de la Princesa, des del veïnat de les Masies de Dalt

Patrimoni Gencat en diu; Església de notables dimensions i planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de creueria. La porta d'accés principal està ubicada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entre mig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues obertures circulars a mode de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats en posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. A l'extrem de llevant de l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el propi temple també ho està.

 

La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.

L'ordre del Císter fou creada l'any 1098 encara que la casa monàstica femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l'església, es documentada per primera vegada l'any 1169 en una butlla papal d'Alexandre III, en la que convertia l'església ja existent en abadia i cap de l'antiga matriu de l'ordre de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de Valldemaria (prop d'Hostalric) s'instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria queda sota la direcció de Cadins. D'aquesta manera el monestir de Cadins passa a ser el principal de l'ordre.

 

Com anècdota s'ha de mencionar que a Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d'Anjou, hi passaren una nit de finals d'octubre de l'any 1295. L'endemà, Blanca s'havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume II.

 

L'any 1492 les monges bernardes abandonen Cadins per traslladar-se al convent del Mercadal de Girona, avui desaparegut; per més endavant, l'any 1944, traslladar-se a Salt.

Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la desamortització de 1836.

Les desamortitzacions de bens de l’església, s’adoptaren davant la fallida  econòmica del REINO DE ESPAÑA, bàsicament però, servirien per enriquir més als que s’havien enriquit amb l’espoli dels bens col·lectius, en l’actualitat el REINO DE ESPAÑA torna a estar en fallida, i aplica des de fa molts anys, de forma  solapada una desamortització de drets a les classes més febles, la desatenció als autònoms i a les petites empreses en ocasió de la Covid.19, és, per si algun en tenia dubtes, una bona mostra.

Pel que fa al monestir, les dependències de l'abadia foren venudes el 1517, el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades i l'església és l'únic vestigi que queda del conjunt.

 

Actualment l'església serveix de paller al mas de Sant Feliu.

 El Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ] el visitava l’any 1918.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/cadins

El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0808701ay.xml

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae10cadi.htm

https://cabanesemporda.com/2013/07/07/cadins/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cadins-sant.html

https://www.google.com/maps/place/Sant+Feliu+de+Cadins/@42.3062455,2.9577166,707m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12ba8e487c6254b1:0xdc8f0a452ffa1293!8m2!3d42.3070169!4d2.9597971

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Santa Maria de Candins, davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

EL NOU PONT D'ESPIA. L'URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

En aquesta ocasió  m’enviava fotografies del “nou” pont d’Espia, sobre el Segre, entre Coll de Nargó i Organyà, amb les restes a segon terme de l’antic pont

 

El Pont d'Espia era  un pont d'un sol ull sobre el Segre que salvava el congost prop del punt on conflueixen els termes municipals d'Organyà (al nord-oest), Fígols i Alinyà (al nord-est) i Coll de Nargó (al sud), tots ells a la comarca de l'Alt Urgell.

Fotografia. Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922

En ell s'inicia la carretera L-401 que mena fins a Coll de Jou, a l'entrada a la Vall de Lord. Sota seu, hi ha les restes de l'antic pont medieval, també d'un sol ull un pèl apuntat, del qual se'n conserven les dues parts laterals.

 

El 1839 hi fou mort el Comte d'Espanya, per bé que el seu cos va ser trobat als Espluvins, uns set quilòmetres Segre avall.

https://quinalafem.blogspot.com/2019/02/1948-organya-lo-pont-despia-vs-lo-pont.html

http://www.endrets.cat/indret/853/pont-d-espia-ca.html

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 Volia afegir que em semblava estrany no trobar dades de l’autor, està clar però, que això en aquest DISSORTAT REIALME  és la norma i no l’excepció, oi?.  Si en sabeu quelcom sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya , us ho agrairà.

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ESPRAC, ADVOCADA A SANT GENÍS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

M’enviava fotografies  de l’església de l’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac , situada vora la riba dreta de la Regarda, en una fondalada de la seva vall.

Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a Sant Martí de Baussitges. Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra; seguint aquest camí, a poca distància, hi ha l’església i el mas de Sant Genís

Patrimoni Gencat en diu ; església situada al nord del nucli urbà de la població d'Espolla, a uns cinc quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada. Tot i això una masia veïna s'adossa al mur de ponent del temple.

 

Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts amb voltes apuntades, il·luminades per dues finestres situades al mur de migdia de la nau i al fons de l'absis. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d'accés al temple està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, amb la llinda i el timpà llisos i bastida amb carreus desbastats, sense cap motiu ornamental. L'arc extern presenta les impostes bisellades. Damunt del frontis, orientat a ponent, hi ha una petita espadanya de dues pilastres, afectada per la masia que es troba adossada al temple.

 

La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb refeccions efectuades amb fragments de maons i de ceràmica. Els paraments de migdia i de llevant presenten un revestiment arrebossat que amaga els murs. El parament de tramuntana, amb la pedra vista, presenta trams bastits en la tècnica de l'opus spicatum, indicant així la possibilitat que es tracti d'una estructura pertanyent al període preromànic.

L'opus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII  i  XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.

 

El seu ús era generalment decoratiu i més comunament s'utilitzava com a paviment, encara que també el trobem com a tècnica de construcció de murs i parets. La seva aplicació en plans horitzontals, com ara paviments o simplement decoratius, no presenta cap problema, si bé l'aplicació en murs de càrrega és inherentment dèbil, ja que els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se horitzontalment sota compressió.

M’explicaven que la tècnica  optimitzava l’ús de recursos que a priori s’haurien descartat en les tasques de construcció, fent un símil,  fora com sucar el pa  SEC amb tomàquet, el tomàquet, com també el vi negre, amb o sense sucre,  “feien menjable” un pa que tenia com a única alternativa esdevenir menjar per les besties domestiques.  

 

Sovint el terme s'utilitza com a sinònim d'espina de peix, molt similar, amb la diferència que les pedres en espiga estan col·locades fent ziga-zaga, imbricades les unes amb les altres, mentre que les d'espina de peix fan capes horitzontals i rectilínies

L'església de Sant Genís d'Esprac apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 amb els noms de “ecclesia de Asparago” i “ecclesia de Spargo”, respectivament.

 

En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix amb el nom de “Ecclesia parrochialis sancti Genesii de Asperracho” i en un document datat l'any 1316 és nomenada com “Sancti Genesii Aesprach

Joan Badia i Homs , i  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez , amlien aquesta informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947801.xml

Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu;  etimològicament prové  probablement de l’aglutinació de d'Esprach = d'Esparach, del nom personal Sparagus (Marca Hisp. c. 527). (Cf. Monsalvatje Not. hist. XVII, 336).

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Genís  davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BAUSSITGES, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

 

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?. 

M’enviava fotografies  de l’església de Baussitges, advocada a  Sant Martí de Tours, situada sota els colls de la Maçana i la Carbassera, al vessant empordanès de l'Albera. al nord del nucli urbà de la població d'Espolla, a uns set quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada.

Patrimoni Gencat ens diu ;  Església d'una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó i dividida en dues tramades pràcticament iguals per un arc toral de punt rodó, sostingut per pilastres adossades als murs laterals, amb les impostes destacades. L'absis també presenta volta de canó, tot i que més baixa que la nau principal i separada d'aquesta mitjançant un arc triomfal de mig punt, sostingut per pilastres de les mateixes característiques que les de l'arc toral. Ambdues arcades estan bastides amb lloses de pissarra disposades a sardinell. L'única porta d'accés a l'interior del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d'una obertura d'arc rebaixat, lleugerament ultrapassat, bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades que il·luminen l'interior. Són de punt rodó i d'un sol biaix, i estan situades al mur de ponent i de migdia de la nau i als costats est i sud de l'absis. Damunt del mur de ponent de l'edifici es dreça un campanar d'espadanya format per tres grans pilastres, d'època posterior a la construcció de la resta de l'edifici.

 

La construcció és bastida amb pedra de mida mitjana simplement escantonada, lligada amb morter de calç. En determinades zones es pot percebre trams construïts amb la tècnica d'opus spicatum característica d'aquest període.

L'església parroquial de Sant Martí de Baussitges fou consagrada el 20 de desembre de l'any 946 pel bisbe Gotmar de Girona. En el mateix document s'indiquen els límits territorials de la parròquia i que l'església va ser edificada pel prevere Tredecindus o Teudesind. Encara així, per les característiques constructives es pot classificar aquesta església com preromànica, tenint en compte que l'acte de consagració pt ser posterior a la construcció original.

 

L'any 1218, el comte Hug d'Empúries cedeix al priorat de Santa Maria del Camp la tercera part del delme d'aquesta parròquia. El 1219, en una butlla del papa Honori III és confirmada com a domini de l'abadia de Sant Quirc de Colera. També apareix relacionada en les Rationes decimarum de l'any 1280.

 

Segons la llista de parròquies del Llibre verd de la seu de Girona de l'any 1362, l'església de Sant Martí de Baussitges formava amb l'església propera de sant Miquel de Freixe una sola jurisdicció parroquial. Aquesta unió també es reflecteix als nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.

 

En el Synodales Gerundenses de Romaguera de l'any 1691, aquesta nova parròquia queda anul·lada. Posteriorment, amb el despoblament del territori, l'església quedà sense culte i fou abandonada. Fins i tot es reutilitzà com a estables.

 

L'any 1969 fou donada a conèixer com a església preromànica.

 

Els anys 1990 i 1991 el Departament de Cultura i Comunicació, la Diputació de Girona i l'Ajuntament d'Espolla conjuntament amb el Grup d'Art de Figueres van endegar un projecte de consolidació de l'edifici i de restauració de la coberta.

Quan al topònim BAUSSITGES. - (agreg. d'Espolla). - DCVB,s.v.,390 ,  llegim; etimològicament  sembla compost de balç i sitges. - GRIERA,21: En Baucitges posiblemente tenemos un nombre doble: Balç «precipicio», derivado de Balteu con vocalización de la 1, y sitja, derivado de Situla, «sitja», «Concavidad». - COROMINES,I,221: nom pre-romà.

TOPONÍMIA MEDIEVAL DE L'ALT EMPORDÀ (Municipis i Agregats)

El Joan Badia i Homs  i la  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez amplien aquesta informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947501.xml

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Martí de Tours davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.