TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dissabte, 15 de maig de 2021

SABEU QUI VA SER L’AUTOR DE L’ESCOLA PÚBLICA, I DE LES ESCOLES BENÈFIQUES DE GIRONELLA?. EL BERGUEDÀ

 

l'Emili Porta Galobart (1901-1965) va ser l’autor dels projectes de les escoles de Bagà, Navàs i Sallent, també de les de Cal Bassac i les de Cabrianes.


No hi dades de l’autor de l’ Escola Pública de Gironella Gironella

https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-publica-de-gironella




Tampoc, i això ja fa pudor de socarrim, de l’Escola Fedac Gironella

https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-fedac





Tampoc de :

Escola de Viladomiu Vell, Gironella

https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-viladomiu-vell


Escola de Viladomiu Nou, Gironella

https://www.regio7.cat/bergueda/2011/10/20/gironella-rehabilita-vella-escola-viladomiu-50592588.html


Gironella excel·leix  en la manca de dades relatives al Patrimoni històric. Sembla que la ‘inèrcia perniciosa’  creix sense aturador a les ribes del Llobregat.


Berga podria llançar a la fosa comú les restes de  l'Emili Porta Galobart (1901-1965)

https://www.regio7.cat/comarques/2008/10/29/l-arquitecte-porta-reposa-l-50695738.html


Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  de l’autor de les escoles Publiques de Gironella, i de las "Escuelas benéficas de Gironella".


Està clar que l'Emili Porta Galobart (1901-1965) té quasi tots els punts, oi?.


Per cert, algú té una imatge d’aquest arquitecte?.  Ens agradarà rebre-la a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. ESCOLA DE QUEIXANS. FONTANALS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 

No trobava gaires dades de Queixans; és l'entitat de població més gran del municipi de Fontanals, a la Cerdanya jussana.


Destaca com a punt de referència entre Alp i Puigcerdà, amb un baixador abandonat a la línia Ripoll-Puigcerdà.


Cap dada relativa a l’edifici de l’antic ajuntament i potser escola.

 


https://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2019/10/21/queixans-convertira-l-antic-ajuntament-50051945.html

https://www.panxing.net/turisme-actiu/fontanals-de-cerdanya-natura-cultura-i-esport/


No trobàvem gaire col·laboració  dels aborígens en la nostra recerca, està clar que facebook no és el millor lloc per trobar persones interessades per la cultura, i menys encara pel Patrimoni Històric, tant clar – almenys per a nosaltres – com que cal esgotar TOTES les possibilitats per aconseguir el nostre objectiu. I més encara en aquesta situació de restriccions esporàdiques de les llibertats ciutadanes, que es venen aplicant des de les administracions amb l’excusa de la Covid.19


N’havíem fet algunes, i esperem fer-ne més, comptem amb trobar  col·laboració,  no ens desanima – ans al contrari – constatar que  la dictadura franquista deixava una forta afectació de “la síndrome d'Estocolm”  per les terres cerdanes, constatàvem la ‘inèrcia perniciosa” que inoculava aquella “democràcia orgànica “ a la societat es manté viu i actiu.


ESCOLA DE MARTINET. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA. CATALUNYA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escola-de-martinet-la-cerdanya-jussana.html


L’Escola Pia de Puigcerdà (1728-1972)

http://laplega.blogspot.com.es/2012/11/lescola-pia-de-puigcerda-1728-1972.html


IN MEMORIAN. ESCOLA UNITÀRIA D' URTX ¿NO REALITZAT? / AJUNTAMENT.  FONTANALS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/05/in-memorian-escola-unitaria-d-urtx-no.html


l’estudi d’Olià. Bellver de Cerdanya

https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Estudi?fbclid=IwAR3OdOgSlCculBi-c0hVL77rXUJyJz6oDApKL6sz5v0X0REDMgCqpO7gHW8


ESCOLA DE GER / CEIP SANTA COLOMA DE GER. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/escola-de-ger-ceip-santa-coloma-de-ger-la-cerdanya-jussana-girona/


ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LLES DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/09/escola-publica-anterior-la-dictadura.html


ESCOLA DE LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL. LLÍVIA. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA. CATALUNYA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/07/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada.html


IN MEMORIAM.  ESCOLA DE QUEIXANS.  FONTANALS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memoriam-escola-de-queixans.html


Més de 40 anys desprès de la mort oficial del sátrapa, poca cosa o res s’ha fet des dels ajuntaments “democràtics” per recuperar la memòria històrica.

 

Sou pregats d’ajudar-nos  a l’email castellardiari@gmail.com , en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, els ho devem als nostres rebesavis, besavis, avis, pares, i ens ho exigiran – potser amb paraules agres – els nostres fills, nets, besnéts , rebesnéts ,….

 

Catalunya us ho agrairà.

dijous, 13 de maig de 2021

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS. LA CATALUNYA DELS SOMNIS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’edifici de l’antiga escola de Figols , ara Ajuntament , C.A.P. i altres serveis .






Amb massa lentitud – atesa l’esperança de vida actual – anem recuperant imatges dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, abans i en molts casos, durant alguns anys de la dictadura franquista.  L’educació, la cultura, i la memòria històrica, no tenien “ bona premsa”  en el període fosc de la Democràcia Orgànica que ens afligia el sàtrapa, val a dir, que en aquest cas no succeïa allò de “  mort el gos, acabada la ràbia”, i dissortadament els nous consistoris, i la resta d’administracions , consells comarcals, diputacions, generalitat,..., feien poc o res, per recuperar i fer conèixer · urbi et orbe” els indrets que havien acollit – quasi sempre de forma “provisional”  - als infants de l’època.


N’havíem “ recuperat “ algunes, i exhortem als que encara viuen al Pirineu a fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE TOLORIU. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-de-toloriu.html


IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ESPAÉN ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA, LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola-publica.html


IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA D’ANSOVELL. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola.html

 

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ARTEDÓ/ORTEDÓ. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ.

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE BELLPUI ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html


IN MEMORIAM. LES ESCOLES GRADUADES DE LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-les-escoles-graduades-de-la.html


CAPELLA DE LA RECTORIA I POSSIBLEMENT ESCOLA DE MONTANISSELL ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL CARME. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA PARRÒQUIA D’HORTÓ. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html


EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/edificis-escolars-de-catalunya_31.html


IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL NUCLI DE PUJAL. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-del-nucli-de.html


EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ADRAÉN. LA VANSA FÓRNOLS . L’URGELL SOBIRÀ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-de-catalunya.html

 

Notaris de la “petita memòria”.Antic edifici escolar de Sant Joan Fumat,

https://www.bondia.ad/cultura/notaris-de-la-petita-memoria


L’ESCOLA PÚBLICA D’ORGANYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRÀ.




IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ.   VEGUERIA DELS PIRINEUS.  LA CATALUNYA DELS SOMNIS. 


Llegia de Fígols, també anomenat Fígols d'Organyà, que  és la capital del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Urgell sobirà .


El poble, que tancava l’any 2020 amb  152  habitants, és a l'esquerra del Segre a 602 metres d'altitud.


En un extrem s'hi pot trobar l'església parroquial, advocada a Sant Victor, a la  que s'hi arriba per l'antic camí de la Séquia.


El gentilici és figolans i figolanes.


Hom creu que el topònim de Fígols podria derivar de ficulos, diminutiu de ficos (figueres).


En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos coetanis a la dictadura franquista , voldríem comptar amb la col·laboració de totes les persones que van néixer en un poble petit, del que en massa ocasions van haver de marxar per guanyar-se les garrofes.

  

La Mancomunitat de Catalunya ,  i desprès la Generalitat durant el brevíssim miratge de llibertat de la II República, intentaven millorar la vida arreu de pobles, viles, i ciutats.

 

 La dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “.  Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el  sistema no els dóna cap alternativa.

 

Esperem a  l’email castellardiari@gmail.com les fotografies i les histories dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista i en molt casos fins anys desprès de la seva implementació.


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

dimecres, 12 de maig de 2021

CASA COMAS D'ARGEMIR. BARCELONA

l’Agustí Prats Aragonès publica una fotografia de la casa Comas d'Argemir està ubicada a l'estreta illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Bolívar, Agramunt, l'avinguda de la República Argentina i l'avinguda de Vallcarca.




Amb aquest peu de foto; Si us plau, "clicar" on posa ABRIR (o sobre la mateixa foto) per a veure totes les fotos i dades sobre l'edifici.

Gràcies per seguir-me.

https://www.instagram.com/explore/tags/casacomasdargemir/


Patrimoni Gencat en diu; edifici construït l'any 1904 com a residència unifamiliar,  per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910).

 


Aquest edifici s'aixeca en una parcel·la rectangular ubicada en un indret amb molt desnivell. Això provoca que la façana principal, afrontada a l'avinguda de la República Argentina, consti d'una disposició en alçat de planta baixa i una planta pis, mentre la façana posterior, enfrontada a l'avinguda de Vallcarca (antiga avinguda Hospital Militar), es constitueixi per una planta baixa i quatre plantes pis, amb pati - jardí al davant. Un passatge lateral (al sud de l'edifici) serveix per comunicar la façana principal amb el pati sense entrar a la casa. L'altre costat té una paret mitgera amb la finca del costat.

 

L'edifici presenta una aparença fortificada, postulant un medievalisme formal enriquit per detalls més estrictament modernistes. A la façana principal la planta baixa s'obre al carrer per mitja d'un gran arc parabòlic que dóna pas a un portal tancat. L'arc es sustentat en un dels costats per una mènsula esculturada amb cap de lleó. Presenta un sòcol de pedra amb fals carreuat separat de la resta de la façana per una sanefa de rajoles ceràmiques pintades amb motius d'infants músics. La resta del parament està recobert per un senzill esgrafiat geomètric. Al costat del portal d'accés un gran finestral està cobert per un arc sustentant per dos dracs esculpits. Aquest cobreix una finestra geminada amb el perfil superior esglaonat de rajols ceràmics vidriats, atorgant-li una semblança mudèjar.

 

La planta pis està organitzada amb tres finestres amb ampit de ferro forjat i emmarcades per un esgrafiat estilitzat. A la cantonada una tribuna circular, a mode de torreta, està coberta per una cúpula cònica decorada amb trencadís de tons blaus degradats i coronada per una creu de quatre puntes. La tribuna té estretes finestretes rematades amb arc de mig punt donant-li una semblança d'espitlleres. Tota ella està recorreguda a la part inferior per una sanefa de rajoles ceràmiques pintades amb motius d'infants entre flors i el permòdol inferior té forma d'un grotesc cap de lleó . La façana es rematada per merlets enreixats que tanquen el terrat.

 

La façana posterior i la que dóna al passatge interior tenen una composició similar als dos pisos superiors, només trencada per una tribuna cantonera de planta semicircular a l'alçada de la planta baixa de la façana principal, presentant les mateixes ornamentacions que les finestres geminades.

 

Pel que fa a l'ornamentació interior, s'adverteix l'acceptació de l'Art Nouveau francès, en concret en la decoració floral de les finestres de la caixa d'escala.


dilluns, 10 de maig de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESTOLL ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. FONTANALS. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 

Fa molts anys em deia Mn. Evarist Gómez Ruiz, que la pervivència de les esglésies romàniques, es pot associar generalment a l’estancament econòmic de les comunitats que les mantenen. En els casos en que la comunitat experimentava un creixement econòmic  - que quasi sempre comportava un creixement demogràfic -, s’ensulsiava l’església romànica, i se’n aixecava una de nova amb l’estil  arquitectònic d’aquell moment.


El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’envia fotografies de l’església parroquial d’Estoll, a l’antic terme d’Urtx, integrat avui al municipi de Fontanals de Cerdanya, a la Cerdanya jussana integrada a la província de Girona.








Enric Ventosa i Serra i Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401bd.xml


Església parroquial del poble d’Estoll.


La parròquia d’Estoll, advocada aleshores a l’apòstol  Sant Jaume , surt juntament amb Queixans a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data del 819 però que sembla que fou redactat a la segona meitat del segle X.


A la fi del segle XII, els homes del vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix saquejaren l’església i se n’emportaren tot el que hi trobaren.


La parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.

 

L’església actual és edificada sobre l’emplaçament de l’antiga església romànica en direcció nord-sud, és a dir, transversalment a aquesta, sense que de la primitiva n’hagi quedat altra cosa visible que la secció transversal de la nau que, convenientment paredada, forma part de la base de la torre campanar. Era coberta amb volta de canó de mig punt, d’uns 4 metres escassos d’amplada i uns 2 metres  d’alçada fins a la imposta. La fàbrica sembla de pedra sense treballar




Fotografia de la Montse Rovira.  Vista interior de l'església.

 

L’església parroquial de Santa Eulàlia, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del segle XV.


Quan al topònim, etimològicament segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 5, ès d'origen preromà.


Podria pensar-se també però,  si estem davant d’una forma aglutinada, en la llengua catalana, anterior al genocidi de 1714, es toll (=el toll).


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TALLTORTA ADVOCADA A SANT CLIMENT. BOLVIR. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

  Fa molts anys em deia Mn. Evarist Gómez Ruiz, que la pervivència de les esglésies romàniques, es pot associar generalment a l’estancament econòmic de les comunitats que les mantenen. En els casos en que la comunitat experimentava un creixement econòmic  - que quasi sempre comportava un creixement demogràfic -, s’ensulsiava l’església romànica, i se’n aixecava una de nova amb l’estil  arquitectònic d’aquell moment.


El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església parroquial de Talltorta, al terme de Bolvir, a la part de la Cerdanya jussana adscrita a la provínciade Girona.




Patrimoni Gencat explica que l'actual església parroquial de Talltorta, es va construir a partir de 1667.

 

L'església de Sant Climent de Talltorta presenta una planta rectangular d'una sola nau amb tres capelles laterals (dues al mur de tramuntana), una capella petita al mur de ponent, la sagristia i la torre del campanar a migdia que fa de capella lateral. Està capçada a llevant per un absis pentagonal. A ponent trobem el cor que reposa sobre un embigat de fusta. L'absis i la nau estan coberts amb voltes ogivals.

 

Les pintures de Sant Climent de Talltorta daten del segle XVIII. Cobreixen completament la volta de l'església amb representacions d'escenes del Nou Testament, motius florals i arquitectònics. Han estat completament restaurades i cal dir que són úniques al Pirineu.


https://lacocota.wordpress.com/2012/08/08/inauguracio-de-sant-climent-de-talltorta-bolvir-cerdanya/

Entre els mesos de novembre i desembre de 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica a la nau de l'església que han permès documentar diverses fases de construcció de l'edifici.

 

En la primera fase es va trobar un absis semicircular que podria pertànyer a l'església romànica de Santa Fe de Talltorta. De la qual només en tenim referències documentals.


 La segona fase documentada és la del moment de construcció de l'edifici actual datada cap a finals dels XVII (1667).


La tercera fase apareixen inhumacions que pertanyen als segles XVII i XVIII.


Les excavacions van detectar una quarta fase de remodelacions de l'espai posterior a 1780, data especificada en una làpida funerària.


Una cinquena fase documentada seria posterior al Concili Vaticà II (1962-1965) en la qual es canvia la col·locació de l'altar que passa d'estar arrambat a la paret a estar al centre de l'absis.


Us deixem uns enllaços molt interessants:


Santa Fe de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401o.xml


Sant Grau de Talltorta (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401p.xml


Sant Climent del Soler (Bolvir)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401n.xml


La parella romànica, la Rosa Maria, i el Miquel,  ens expliquen les seves impressions de la visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/02/sant-climent-de-talltorta-bolvir-baixa.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi

dijous, 6 de maig de 2021

IN MEMORIAM . LES PINTURES MURALS DE SANT MAMET. LES FRANQUESES. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Rosa Boté Viure,  publica una fotografia del interior  de l’església parroquial del  Corró d'Amunt , , dedicada a sant Mamet , al terme de les Franqueses del Vallès,  anterior a la data  en que algú va prendre  la decisió de pintar i treure les boniques pintures que podeu veure. Any 1964




Backflip Vallès, amplia;


Les pintures eren de Josep Maria Nuet i Martí (1914-1998).


Es feien en els AÑOS TRIUNFALES de la dictadura franquista.


L’església havia estat cremada en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel  general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.


https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona


 Encara es conserven pintures de Josep Maria Nuet i Martí (1914-1998) a la capella de Santa Maria del Pla, a Can Biure.


Aprofiteu aquest període de “ llibertat provisional” per conèixer una mica més Catalunya.


Les previsions en els anys venidors son MOLT dolentes, els rics seran MOLT MÉS RICS, i bona part de la classe mitjana tastarà la misèria. 


Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. (Salitja, la Selva, Girona,  10-03-1966), publicava els Goigs d’aquesta església amb una imatge actual del interior.

 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-mamet-corro-damunt-les.html

 

Que Sant Mamet intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb els més febles de la nostra societat, i que traslladi  al bon Déu els legítims anhels de llibertat de poble català.


Amen !