TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 1 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SUSQUEDA, ADVOCADA A SANT VICENÇ. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Reprodueixo de patrimoni Gencat ; l'Església de Sant Vicenç estava emplaçada en l'indret conegut popularment com el "Barri de Dalt o de l'Església".

Per tal de realitzar un estudi rigorós, estructurarem l'anàlisi de l'Església de Sant Vicenç en tres parts: en primer lloc, tenim l'edifici de l'església pròpiament. Com es pot veure en fotografies antigues l'església es manifestava, a la pràctica, en format de nau rectangular amb dues capelles laterals, una per banda respectivament, les quals estaven ubicades en el tram intermig de la nau. Pel que fa als exteriors, la nau estava desproveïda de qualsevol aparell ornamental. Trencava lleument aquesta discreció o uniformitat compositiva, la façana senzilla composta per un portal d'arc rebaixat, seguit en l'estrat intermig d'una fornícula que podria albergar al seu interior una hipotètica talla de Sant Vicenç al qual estava dedicat aquesta església. En el registre superior trobàvem un ull de bou de petites dimensions i tancava la façana una coberta piramidal esglaonada.

En segon lloc, en els peus de l'església podíem observar el campanar de grans proporcions. Es tractava d'un campanar de torre de planta quadrada, amb quatre ulls per cara - les obertures de la planta baixa eren arcades de mig punt, mentre que les del pis superior eren rectangulars-, i teulada a quatre vessants.


Adossat a la part dreta de l'església i delimitat perimetralment per un mur de tancament que arrencava de la façana lateral de l'església hi havia el cementiri primigeni del poble de Susqueda, el qual era anunciat per sis grans xiprers.

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que en les tres construccions s'ha optat pel mateix procediment, és a dir a base de la conjugació de pedres fragmentades, còdols de riu manipulats a cops de martell i blocs rústics de pedra sense desbastar i treballar i tota aquesta barreja lligada amb morter de calç i sense cap tipus de revestiment, a excepció de la façana de l'església.


Només en anys d'extrema sequera apareix, al bell mig, el teulat del cloquer, l'edifici més alt del nucli antic.
http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/05/el-germa-del-bandoler-enterrat-susqueda.html

Superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctrica de Catalunya inicià la construcció del pantà de Susqueda l’any 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona.

El pantà fou inaugurat l’any 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.

L’excusa del ‘interès general ‘ tant repetida des del ESTADO DE DERECHO, justifica – en tots els casos - la pèrdua del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya ?.

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-miquel-de-maifre-osor-selva/

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-agusti-de-lloret-salvatge-amer-selva/

http://ccecentelles.blogspot.com.es/2014/01/sant-marti-de-queros-guilleries-fa-dies.html

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE SANT CORNELI DE FOGARS DE LA SELVA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que Sant Corneli de Montells era una església i priorat canonical fundat el 1200 i que depenia del monestir de Roca-Rossa. Diversos documents ens donen informació sobre l'església, apareix anomenada en un testament del 1204, un document del 1351 ens informa que patí un incendi, del 1397 tenim la notícia que hi havia l'ermità fra Andreu de Torranella i en el 1403 sabem que hi havien els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.

L'església fou destruïda, segons la tradició, durant la Guerra del Francès, encara que fins als anys setanta del segle XX van subsistir algunes runes.

Es tractava d'una església i un edifici adossat que servia de casa d'ermitans. Fins els anys 70 del segle XX , quan el propietari dels terrenys ho va tirar a terra, es conservava encara una part de l'absis i la casa adossada a l'ermita.


Fotografia de Miquel Serrano, 2006

En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Aquesta mena de coses no poden succeir a les nacions civilitzades.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRA. RAMIÓ. FOGARS DE LA SELVA. CATALUNYA

Havia visitat Ramió almenys en un parell d’ocasions, i encara no he tingut ocasió de veure i ‘viure’ el Santuari de la Mare de Déu de la Serra; els amics de :
http://www.catalunyamedieval.es/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-serra-fogars-de-la-selva-la-selva/

expliquen com s’hi pot arribar.

Em cridava l’atenció el fet que en el període 1936/39 en que Catalunya estava al costat de la República, el santuari fou utilitzat com a escola.


fotografia de Miquel Serrano. 2006

Des del 2015 fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i quasi sempre com en aquest cas, per casualitat tenim coneixement de l’ús d’un edifici religiós o no, destinat a satisfer les necessitats escolars.
La victòria dels sediciosos feixistes comportava el tancament de moltes escoles, i la no finalització – sobretot en el món rural – d’algunes que estaven en procés de construcció, que la dictadura no tenia CAP interès en facilitat l’accés a l’educació de les classes senzilles, és un lloc comú, i que posar pals a les rodes a Catalunya era el que més li agradava al sàtrapa no cal reivindicar-ho gaire, oi?. Avui dissortadament el clixé es repeteix fil per randa en aquesta ‘democraciola’ hereva directa d’aquella dictadura.

Ens agradarà rebre el testimoni d’algunes de les persones que varen assistir a l’escola en aquest edifici del Santuari de la Mare de Déu de la Serra a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la parròquia de Sant Andreu de Ramió ha patit un despoblament que només es pot qualificar de ‘brutal’, alhora Fogars situat al costat de la carretera que comunica Hostalric amb Tordera , ha vist com des del cens de 1970, 244 ànimes, fins a darreries de 2016 ha tingut un creixement exponencial assolint els 1.452 habitants.

Havia retratat l’edifici de l’Ajuntament i escoles de Fogars, i no he pogut esbrinar encara si Ramió tenia escola – ni que fos parroquial – en aquells anys. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobasva a : http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afceccf/id/9835/rec/1


Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra a Ramió
Autor Genovart i Boixet, Manuel, 1895-1980
Data: 10-06-1927
Centre Excursionista de Catalunya

dissabte, 29 de juliol de 2017

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI REPÚBLICA ARGENTINA, AL JOSEP VICENÇ FOIX I MAS. BARCELONA

http://www.barcelonaenhorasdeoficina.com/fui-colegio-nacional-republica/

Con relación al edificio que albergaba el colegio, tampoco existe demasiada información para consultar. Situado en el número 298 de la calle Balmes, parece ser que ya existía cuando comenzó el proceso de edificación de la zona una vez acabada la prolongación de la calle a principios de los años 30, entre la avenida Diagonal y la avenida del Tibidabo. Por lo tanto, por lo que he podido deducir, la construcción del edificio-castillo, de estilo eclíptico-modernista, la sitúan entre finales del siglo XIX y principios del XX como torre de veraneo, dado que esa zona de Barcelona era uno de los lugares habituales de descanso estival. Según consta en el Pat.map de la Generalitat de Catalunya, fue propiedad de los marqueses de Sant Julià, aunque no he encontrado ninguna información sobre ese marquesado que permita añadir mucho más.

No trobàvem tampoc cap dada d’aquest ‘marquesat’, no sabem doncs res dels promotors, ni de l’autor d’aquest singular edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Respecto a los orígenes del colegio, debemos remontarnos al 20 de diciembre de 1939, cuando el Ayuntamiento alquiló el edificio con la intención de destinarlo a equipamientos municipales de carácter escolar, que daría lugar a la inauguración del Colegio Nacional República Argentina el 12 de octubre de 1941. Tampoco he encontrado ningún argumento sobre el porqué del nombre, pero si partimos de la base en que la República Argentina fue uno de los diez países latinoamericanos que reconoció la legitimidad del gobierno franquista antes del final de la Guerra Civil, el 26 de febrero de 1939, creo que podemos suponer una respuesta. [Nota: El colegio público para niños del barrio se llamaba Colegio Nacional Uruguay, país que también reconoció al nuevo régimen el 17 de febrero del 1939, antes incluso que lo hiciese Argentina]. En una ocasión -como me explica una de las compañeras de clase que conserva muy viva la memoria de aquellos años-, vino a visitarnos el cónsul de la Argentina para participar en una conferencia sobre el General San Martín, y nos regalaron una bolsa de chocolatinas con arroz inflado (algo muy innovador para la época) a cada una de las alumnas para celebrarlo.

El conjunt docent actual és fruit de la intervenció realitzada l'any 1987 per l'arquitecte Carles Fochs Alvarez (Barcelona, 1944), ampliant l'antic habitatge residencial amb nous cossos, amb materials i llenguatge contemporani, que s'entronquen amb l'edifici pel costat de llevant i ponent, deixant la façana de migdia o principal amb tota la seva formalització.


El Cercador Patrimoni Arquitectònic de l’ajuntament de Barcelona ens diu que l'antic edifici residencial de planta baixa i dues plantes pis està actualment molt transformat interiorment. La façana principal es compon d'un eix de simetria amb un llenguatge eclecticoromàntic propi del segle XIX. Aquesta façana, que en planta baixa conté un porxo de ferro de fosa i forja, es veu coronada amb dos miradors laterals acabats amb prominents pinacles. En general les façanes que resten dempeus estan tractades amb proliferació d'elements ornamentals prefabricats, estucs lliscats de color i ferro de forja.

És un exemple interessant d'intervenció, creant un nou conjunt escolar, de línies i plantejaments absolutament contemporanis, recollint (mantenint-lo i transformant-lo convenientment) l'edifici residencial original.

Reiterem la nostra petició de col•laboració a la CIUTADANIA, mitjançant la tramesa de imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; des del REINO DE ESPAÑA aquesta recerca es veu quasi com un acte d’hostilitat , i per a les Administracions catalanes ‘democràtiques’ , malgrat que fa més 40 anys de la mort del sàtrapa – encara – no s’aprecia la urgència. El Patrimoni històric i/o artístic, la seva documentació, i àdhuc la seva divulgació , no desperten gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em diu en relació a aquesta finca ; Casa, DOMINGA JUERA DE VILAR, marquesa consort de Julià, títol atorgat pel Sant Pare Lleó XIII a Camilo Julià i Vilasendra, enginyer barceloní, casat amb Josefa Vilar i Juera, filla d’uns americanos que a Cuba havien fet una immensa fortuna.

L’autor del projecte fou l’Antoni Serra Pujals (mestre d'obres), l’any 1898.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals

El marquesat de Julià:

Camilo Julià i Vilasendra, 1 marquès ; 27 de març de 1901+ 1911
Camilo Julià i Vilar, 2on marquès; 1911 + 17 de novembre de 1936
Camilo Julià i de Bacardí, 3er marquès mort a Madrid el maig de 1999.
Camilo Javier Julià y Díez de Ribera, 4art marquès

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Poeta_Foix#1895:_La_torre_dels_marquesos_de_Juli.C3.A0

divendres, 28 de juliol de 2017

89 EYEARS OLD. LITERALMENT 89 ANYS D’ANTIGUITAT.

Ho celebràvem amb la Magdalena, situada al centre de la imatge,  la Martina, primera de la dreta, l’Antonia al costat de la homenatjada i a continuació el Josep,  l’Antonia i la Teresa,  obtenia la fotografia amb un mòbil.





Això succeïa el dimarts 25 de juliol de 2017

dimarts, 25 de juliol de 2017

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA DEL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Ens en manquen molts d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a la comarca del Segrià i a la província de Lleida, està fora de dubte que només de forma excepcional els edificis escolars tenen la consideració de monuments, i que la qüestió no ‘agradava’ en el període la dictadura, dissortadament ara que vivim en ‘democraciola’ les ‘autoritats democràtiques catalanes’ no tenen gaire interès en aquest tema.

Us imagineu que a la façana de les cases que aixoplugaven les escoles abans de la dictadura franquista, es poses un rètol ‘ aquest edifici acollia l’escola durant els anys ---- /----‘, els costos foren assumibles oi?.

I des de l’òptica de ‘recuperar la memòria històrica’ ens situaríem al nivell dels països ‘civilitzats’, del nostre entorn. Fes esment de la data en que s’aixecaven, qui en va ser el promotor, qui l’autor, ..., ja és de matricula d’honor, i tampoc cal demanar-ho tot de cop,com ho veieu?.

Vegeu el que he trobat, i sobretot el que encara està pendent. Espero rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la vostra població, la comarca del Segrià, la província de Lleida, Catalunya tota, i fins la humanitat mateixa us ho agrairan.

Els números fan referència al cens

Aitona 2.322
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/06/antigues-escoles-daitona-el-segria.html

Alamús, els 734

Albatàrrec 1.444
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/07/ledifici-de-lantic-ajuntament.html

Alcanó 251

Alcarràs 5.241
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-de-baix-alcarras-el-segria.html

Alcoletge 2.093

Alfarràs 3.260

Alfés 318

Alguaire 3.023

Almacelles 6.056
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/escola-pitagores-ara-museu.html

Almatret 450

Almenar 3.599
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escola-dalmenar-el-segria-lleida.html

Alpicat 4.984

Artesa de Lleida
1.414
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/01/escola-els-tillers-artesa-de-lleida-el.html

Aspa 263

Benavent de Segrià 1.217

Corbins 1.311

Gimenells i el Pla de la Font 1.110

Granja d'Escarp, la 1.056

Llardecans 570

Lleida
124.709
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escoles-camps-elisis-lleida-catalunya.html
http://quinalafem.blogspot.com.es/2012/11/213-liceu-escolar-in-memoriam.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-liceu-escolar-de-lleida.html

Maials 961

Massalcoreig 625

Montoliu de Lleida 491
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-velles-i-antic-ajuntament-de.html

Portella, la 815

Puigverd de Lleida 1.195

Rosselló 2.268

Sarroca de Lleida 430

Seròs 1.900
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html

Soses 1.635
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/07/in-memoriam-de-lescola-publica-de-soses.html

Sudanell 762

Sunyer 284

Torrebesses 297

Torrefarrera 2.650

Torres de Segre 2.007
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/07/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

Torre-serona 353

Vilanova de la Barca 1.050

Vilanova de Segrià

Tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.


Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

dilluns, 24 de juliol de 2017

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. TORRES DE SEGRE. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Torres de Segre, advocada a la Mare de Déu Assumpta , dita també de l’Assumpció de la Mare de Déu, a la comarca del Segrià, Lleida, Catalunya.


Patrimoni Gencat en diu poqueta cosa; església de tres naus, la central més ampla, que segueix el model estilístic de les esglésies del segle XVIII. La façana és barroca i a l'exterior es remarquen, com no s'acostuma a fer, els contraforts corresponents als arcs faixons.


fou malmesa en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars colpistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, desprès de la victòria dels sediciosos fou reedificada, seguint aproximadament la traça de l'antiga església , per la direcció general de regions devastades. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reedificació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Ple de la corporació municipal de Torres de Segre reunit el 26 de novembre de 2002 va acordar declarar com a bé cultural d'interès local la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta de Torres de Segre. Aquesta església va ser construïda a mitjans del Segle XVIII (1749-1759) i respon a una tipologia d'edifici classicitzant, de planta basilical, transsepte i cúpula al creuer, amb remoles barroques, àmpliament difós a la Catalunya de Ponent.

No en trobava imatges del interior, sou pregats de fer-nos-en arribar almenys una a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Castellar del Vallès presumeix de la seva església dita ‘ la Catedral del Vallès’, Aitona, Torres de Segre,... , potser haurien de ‘posar en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic, el turisme – ni que sigui català – sempre millora la ‘caixa’ local.

Dissortadament l’edifici de l’escola pública no ha estat declarat – encara - bé cultural d'interès local. Ens agradarà tenir noticia de quan es feia, i de qui en va ser l’arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com


La manca de rigor documental s’entén quan es tracta d’una colònia, no certament si pensem en termes de nació, i menys encara si pretenem que sigui civilitzada. El REINO DE ESPAÑA és la millor mostra del que no s’ha de fer.