TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dissabte, 23 de setembre de 2017

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT PERE. MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església NOVA de Sant Pere de Madrona, reconvertida ara segons patrimoni Gencat en ‘ Santa Madrona’. El topònim , repetit en altres llocs de Catalunya, vindria a designar un lloc en un vessant d’on baixen/baixaven aigües, o vora una font en terra d’aiguamolls . Madrona, al terme de Pinell des Églises, està prop de la Salsa de Bassella.
https://www.google.es/search?q=bassella,+mapa&rlz=1C1AOHY_caES708ES708&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj-pealhrvWAhXIh7QKHaAGAVgQ_AUICygC&biw=1280&bih=709#imgrc=tXUvixs5871zeM:

Quan a la descripció ens diu que és un edifici de tres naus, cobertes amb voltes de canó, i amb teulada a doble vessant , aixecada entre el 1771 i el 1776 pel mestre Jaume Fornell, de Tentellatge. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Hi ha sis altars laterals. Les pintures murals que adornen les parets que representen els dotze apòstols. http://turismesolsones.com/punt/esglesia-barroca-sant-pere-madrona/

La façana té una forma molt allargada, fet que es remarca per dos pilastres que recorren tota la façana i el campanar que sobresurt per la dreta de la façana. la porta principal és d'arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres que aguanten un entaulament amb formes recargoles i on es troba una fornícula; per sobre hi ha una rosassa. El campanar és de planta quadrada però a la part superior té forma octogonal; les finestres on s'allotgen les campanes són d'arc de mig punt i la teulada és a quatre vessants.


No podíem accedir al interior de l'església, on llegim que hi ha un banc del segle XIX, en bon estat de conservació. Dintre de la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès. A la part posterior de l'església si troba el cementiri.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html

A l'edificació de l'església es va adossar l'any 1787 per mitjà d'un pas elevat, la casa que feia les funcions de rectoria. Actualment serveix per fer colònies.

Al presbiteri de la nau central trobem pintures murals del segle XIII-XIV en un estil transitori entre el romànic i el gòtic.

Enllaç als Goigs de Santa Madrona que es venera en aquesta església :
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/santa-madrona/

Al Concili de Trento l’església catòlica, apostòlica i romana, es configurava com una ‘multinacional’, molts segles abans que aquest concepte ens fos conegut i familiar.

De la seva gran influència en son prova irrefutable el gran nombre d’ermites, capelles i oratoris que encara avui es poden veure a les masies catalanes. Pinell des Ëglises n’és una molt bona mostra.

El posicionament de la Jerarquia en favor dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, i el menyspreu vers la voluntat popular que havia donat el govern a la República, estan a la base de la ‘desafecció religiosa’ que es constata avui.

A dia d’avui 23.09.2017 la Jerarquia encara no ha badat boca en relació a la situació que es viu a Catalunya, a nivell personal, molts preveres, religiosos i religioses però, han signat una declaració a favor del referèndum de l'1 d'octubre:
http://www.ccma.cat/324/capellans-i-monges-de-catalunya-signen-a-favor-de-les-llibertats-i-el-referendum/noticia/2810328/

Europa l’any 1936, amb l’excepció d’Alemanya - que volia provar el seu armament- i d’Itàlia que enviaven tropes a lluitar contra la República, s’abstenia d’intervenir en una ‘qüestió interna’, França aprofitaria la derrota dels republicans per humiliar-los, robar-los i finalment permetre que Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fos lliurat als revoltats victoriosos que l’afusellarien en nom de Déu.

Moltes persones tenen els ulls tombats en direcció a Europa esperant la seva intervenció, està clar que la ciutadania d’arreu està majoritàriament en contra del us de la força per evitar un referèndum, tant, almenys per a mi, com que els que ‘remenen les cireres’, aquí, i allà, son nets i/o besnéts dels actors d’aquella tragèdia que es perllongaria des del 18 de juliol 1936 fins al 8 de maig de 1945. M’agradaria, moltíssim, equivocar-me.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE MADRONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Ens explicaven a Sangrà on ens aturàvem per retratar la capella de Sant Ermeter, que la quitxalla anava a l’escola al petit nucli existent al costat de la nova església parroquial de Sant Pere de Madrona.

No en fa cap esment la fitxa 16 de 113 del Catàleg de Masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Tampoc llevat d’error al Catàleg de protecció del patrimoni :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

Si la fotografia no es correspon amb l’edifici que aixoplugava l’escola ou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , fent-nos arribar la imatge ‘correcta’.


Dissortadament les escoles no han estat mai una prioritat per al protofeixisme, ni per al feixisme, ni per descomptat per la ‘democraciola’ que ens feia somniar l’any 1978 que per fi assoliríem la llibertat i la democràcia.

No havíem pogut dinar a Cal Mestre de Sant Climenç, que obre bonicament els caps de setmana, i on volia ultra provar la seva cuina – de bona fama – preguntar si el nom de la casa té relació amb el seu ús com escola; ens tocava anar fins a Solsona on mentre dinàvem al restaurant Gran Sol, la televisió oferia imatges de l’entrada de la Guardia Civil als edificis de la Generalitat de Catalunya, els comentaris que es sentien al menjador, no son per a reproduir-los. En el meu cas, la situació em recordava, val a dir que amb nostàlgia – tots érem mes joves - els temps en el que La Trinca, feia popular la seva cançó Califa : https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

A un país oriental hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo"
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.

I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.

El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.

I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si l"apreten" els cordons.

Però el califa sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat l'article vint-i-sis...

Califa ! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa ! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa ! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.

- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica de l'Empordà ...
- Ei ! I que diu l'article vint-i-sis ?
- Vostè és tonto, oi ?

Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.

- Ep ! I el poble ?
.
Al poble que el donin pel ...
shubi dubi vava
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül.

A... mén ...


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Necessitem la col•laboració de TOTS els catalans en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades de les escoles on anaven els vostres pares / avis / besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

divendres, 22 de setembre de 2017

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME. SALLENT. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Pinell té una superfície de 91,1 km², i una població a darreries de l’any 2016 de
213 habitants, el sostre demogràfic es va assolir al cens de 1857 amb 1.142 veïns ; des d’aquella data la despoblació ha estat continua.

Retratava l’església de Sant Jaume de Sallent des del fossar , patrimoni Gencat ens explica; edifici de planta rectangular amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. L'entrada té una porta amb un arc de mig punt amb grans dovelles i tres escuts esculpits, un a la clau i els altres dos en les dovelles d'arrencada a la clau; a la clau també hi ha esculpida una creu apuntada. A mitjana alçada de la façana, sobresurten quatre cartel•les de pedra, a sobre de les quals hi ha un rosetó. La façana acaba en un campanar d'espadanya de dos ulls.



Amb el presbiteri orientat cap a llevant, té el cementiri del poble adossat a les façanes sud i est.

Interiorment està coberta per una volta de pedra apuntada. L'alçada total interior és de set metres

Podeu veure’n imatges abans de la restauració a la pàgina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Sallent

http://www.regio7.cat/solsones/2011/05/29/reparen-coberta-lesglesia-sant-jaume/147111.html

A la pàgina s’explica que tradicionalment s'ha considerat que en aquesta església s'hi venerava la imatge de la Marededéu de Sallent que actualment s'exhibeix al MNAC.


Es feia una nova església l’any 1925, i curiosament no hi ha dades de qui en va ser l’autor, atesa la seva finalitat, podem excloure que fos obra del maligne, oi?.

Pinell des Églises, podria amb una mínima despesa, senyalitzar TOT EL PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTÍSTIC, i oferir la possibilitat de visitar-lo. Això sens dubte permetria que un major nombre de persones visitessin el terme, i potser, potser, que fos necessari ampliar la oferta de restauració, oi?. Em trobava tancat Cal Mestre, a Sant Cliemenç, i ultra les molèsties a nivell personal – vam haver d’anar fins Solsona - crec que hauria d’advertir del seu horari d’obertura a les xarxes socials.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

MASIA DE LLORENS/LLORENÇ? I LA SEVA CAPELLA . PARRÒQUIA DE SALLENT. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu en relació a la capella ; edifici de planta rectangular, de maçoneria, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment té una volta de canó de guix. Pràcticament tota la façana està ocupada per la porta, que és d'arc de mig punt, i està rematada per un campanar d'espadanya d'un ull. La planta de l'església està aproximadament a dos metres del nivell del terreny i s'accedeix per mitjà d'una escala que també dóna accés a un pou i a l'entrada de la masia.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17515




Cap dada quan a l’advocació de la Capella aixecada l’any 1909 segons consta damunt la porta d’accés , quan al pou hi ha una inscripció de 1882.


Res de l’edifici magnífic de la masia, inclòs amb el numero 48 de 113 al Catàleg de masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Bisbat de Solsona ha tingut al seu servei persones de moltíssima vàlua com mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014) :
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu
o Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) entre altres.

La demografia condiciona – també – la recerca en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, Catalunya té sortosament en el voluntariat la raó de la seva persistència com a Nació, bona mostra en tenim per exemple al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ). Necessitem que més i més catalans s’impliquin en la recuperació de la memòria històrica.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

EL CEMENTIRI I LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONES. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava a retratar el Cementiri de Sant Climenç, i la seva Capella – que imagino advocada al Sant Crist ‘ absent’ - ; s’imposa la ‘formula’ de la porxada segarrenca, que ultra els territoris propers a l’actual comarca d’aquesta denominació, trobava a llocs tant allunyats com el fossar de Sóller – si no em falla la memòria, que podria ser -. El porxo ultra la protecció de la làpida, dona protecció als visitants davant les inclemències del temps.



Havia publicat l’any 2012 EL CEMENTIRI DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/el-cementiri-de-pinell-del-solsones.html

Quan toqui, la feina és molta i l’obrer –ara per ara – és únic, parlaré de la resta de fossars de Pinell des Églises:

Acondicionament del cementiri de Sallent de Pinell
http://www.pinelldesolsones.cat/acondicionament-cementiri/

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-solsones/

Madrona
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/5498/sant/pere/nou/madrona

Miravé
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/sant-pere-de-mirave-el-solsones.html

Sallent

Santes Creus de Bordell

Sant Climenç
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

Per descomptat, en una majoria de casos, cap dada de quan s van fer, i qui en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber als email coneixercatalunya@gmail.com i ajuntament@pinelldesolsones.cat

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

dijous, 21 de setembre de 2017

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE L’ASCENSIÓ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Us deixo un parell d’enllaços amb informació de Pinell des Églises :

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Mn. Antoni Bach i Riu, fou sens dubte la persona que més i millor, documentava el patrimoni històric i/o artístic de Pinell des Églises. http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la mal dita ‘ermita’ de l’Ascensió, que només en aparença es troba en estat de servit.


Fotografia de l’Antonio Mora Vergés

La petita Cannon Ixus, em permetia retratar el seu interior, on s’aprecia clarament que no hi ha sostre, no hi ha res llevat de l’ara de l’altar.


Fotografia de l’Antonio Mora Vergés

Llegia que a la Capella de Sant Josep de la Castellana es conserva una imatge procedent d’aquesta església.


Fotografia de l’Isidre blanc

Intueixo que en la relació que trobareu tot seguit, no apareixen TOTS els edificis religiosos de Pinell des Églises, i potser, potser, hi ha alguna redundància i/o alguna errada, sou especialment pregats de fer-nos-ho saber als email coneixercatalunya@gmail.com i ajuntament@pinelldesolsones.cat les advocacions de totes i cadascuna de les esglésies, ermites, capelles i/o oratoris.

Parroquia de Sant Jaume de Sallent
http://www.wikiwand.com/ca/Sant_Jaume_de_Sallent

Parroquia de Sant Pere de Madrona C Nova i vella )
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Madrona_(Solson%C3%A8s)

Parroquia de Sant Pere Miravé
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Mirav%C3%A9

Parroquia de Sant Miquel de Pinell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Pinell

Parròquia de Santes Creus de Bordell.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santes_Creus_de_Bordell

Sant Joan de Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Madrona

Sant Josep de la Castellana ( Madrona )

Capella de sant Esteve de Ramells o Coins
https://elromanic.wordpress.com/2017/09/15/sant-esteve-de-ramells-o-de-coins-pinell-de-solsones/

Santa Magdalena de Cal Setó
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Magdalena_de_Cal_Set%C3%B3

Sant Antoni de Santes Masses
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Antoni_de_Santes_Masses

Sant Sentis

Sant Ermengol ( nou i vell )
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_de_Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_de_Madrona_(vell)

Capella de Llorenç
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Lloren%C3%A7

Capella de Sant Romà. Parroquia de Sallent
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Pinell

Sant Tirs. Parroquia de Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Tirs_de_Pinell

Sant Iscle. Parroquia de Miravé
http://antonichaparro.blogspot.com.es/2010/11/capilla-de-sant-iscle-mirave-pinell_5520.html

Viladarga. Parroquia de Pinell

Rectoría de Sallent.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rectoria_de_Sallent_de_Solson%C3%A8s

Sant Jaume de Rossells. Parroquia de Madrona

Sant Antoni del Bancal. Parroquia de Madrona
https://hostals.blogspot.com.es/2014/09/hostal-del-bancal-de-larc-pinell-de.html

Capella de Sant Francesc de les Costs. Parroquia de Sant Climenç

Sant Ermeter (o Emeteri) de la masia de Sangrà
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sangr%C3%A0
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:SANT_ERMENTER_DE_SANGR%C3%80_-_PINELL_-_IB-456.JPG

Capella de Sant Mamet de la masia Codina.

Ermita de l’Ascensió.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_l%27Ascensi%C3%B3_de_Pinell

Capella de la Masia Auguets.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-ladvocacio-de-la.html

Sant Jaume de Sallent
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Sallent

EL CEMENTIRI I LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE SANT CLIMENÇ.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

La capella de Sentmer, a l'enclavament de Sant Mer

La capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la Codina.


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

QUE EN SABEU DE L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS AUGUETS DE PINELL DEL SOLSONÈS?. LLEIDA. CATALUNYA

Queia el dia quan ens aturàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Lloren´d Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, davant la masia AUGUETS, anomenada per patrimoni Gencat HUGUETS, i citada en ocasions com Euguets, Auguets, Huguets : http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf


Patrimoni Gencat la descriu així ; masia de grans dimensions que consta de diferents cossos. Consta de planta baixa, un pis i golfes i la teulada és a doble vesant amb el carener paral•lel a la façana principal. La planta baixa està coberta amb volta d'aresta i el primer pis amb volta de canó rebaixada amb llunetes. L'habitació és una sala dividida en alcoves i la porta d'aquestes està decorada amb una volta polilobulada de guix.

A la façana principal s'obre la porta d'entrada, de grans dimensions i forma rectangular, i una finestra al primer pis amb l'ampit de pedra motllurat. A la façana sud, a la primera planta, hi ha una galeria, tapiada, formada per quatre arcs de mig punt.

Al costat de la masia es troba la capella. La connexió des de l'edifici al cor de l'església es realitza per mitjà d'una galeria porticada de dos pisos. La capella és d'una nau coberta amb volta de canó amb llunetes que comença des d'una cornisa de guix molt decorada. L'absis és pla, està cobert amb una gran petxina i la transició a la part inferior que és quadrangular es fa mitjançant dues petites petxines. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de canó rebaixada. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc rebaixat amb una motllura que la ressegueix; per sobre hi ha un òcul i un petit campanar d'espadanya d'un ull.



No es fa esment de l’advocació d’aquesta capella sembla que datada de l’any 1774, en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, i urbi et orbe a qualssevol persona i/o entitat que en tingui informació.



Fotografies del interior de Joan Carol Gilibert i Jaume Cuadrench i Bertran

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Pinell del Solsonès presumeix de les 1.000 masies, i en el seu catàleg – llevat d’error- en trobava 113, creiem que és més encertada la denominació de Pinell des Églises, malgrat que dissortadament moltes d’elles es troben avui en mal estat.


L’actual masover m’assenyalava un edifici visible des de la masia, i m’explicava que havia estat l’escola, ens agradarà tenir-ne més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com