Ho sabíeu que a Sant Feliu de Codines tenen un rellotge/campanar civil?.

Ens aturàvem a Sant Feliu de Codines perquè el Pere Albert Carreño, pogués retratar una torre campanar de ‘caire civil’; aquest és un fet molt infreqüent per arreu, i s’explica en aquesta població per l’oposició entre els veïns del barri de la Sagrera – al costat de l’església- situat a un costat del torrent del Tura, i el barri dit de la Venderia, situat al costat oposat ; el topònim fa referència – aleshores i ara – a ser aquest un lloc de molt de pas, on hi ha tota mena d’ofertes comercials.

Durant segles, el contacte entre aquests dos barris és féu a través d'un pont ubicat prop de la font del follet.

La rivalitat entre els dos barris, va comportar la construcció d’un segon campanar a la Venderia, perquè els seus veïns – no tenint-se per pitjors que els de la Sagrera - volien tenir "rellotge de quarts y hores... amb sas campanas".

La torre entre mitgeres fou erigida l’any 1796. Té planta baixa i dues plantes. A la façana hi ha una fornícula dedicada a Sant Antoni de Pàdua, i a l’altre costat del carrer, una a Sant Antoni Abad, just damunt de la pastisseria d’aquest nom, en la que dissortadament no tenien ‘codinets’ quan els ho vàrem demanar. Malgrat l’existència de les capelles, , el carrer s’anomena Tomàs Borrell, en memòria del Dr. Tomàs Borrell, metge de poble - ara en dirien de familia - que visitava a cavall (del qual moltes vegades ni baixava) i que visitava pels pobles del Vallès Oriental, i a Sant Feliu de Codines hi té dedicat aquest carrer. https://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/sic/sic101/sic70.htm

La torre, situada entre els dos cossos principals de la casa, forma part del conjunt arquitectònic de Can Batllori.

Ah!, me’n oblidava, havíem postular l’any 2012 a l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines al premi ‘ destralers de Catalunya’, justament per aquesta imatge, la dels fils dels mal dit serveis públics que desmereixen l’edifici i el carrer.

Imagino, li preguntaré a l’alcalde, Pere Pladevall i Vallcorba (Sant Feliu de Codines, 1964), que els han donat el primer premi, oi?.

SANTA MARIA DE LLIMIANA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’església parroquial Llimiana advocada a la Mare de Déu, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; situada en un penyal sobre el riu Noguera Pallaresa, al centre de la població de Llimiana, trobem la imponent església de Santa Maria.

Es tracta d'una construcció de planta basilical de tres naus, amb forma trapezoïdal divergent vers la capçalera formada per tres absis semicirculars. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per quatre arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats a pilars rectangulars. Les naus es comuniquen per mitjà d'arcs formers de mig punt. El mur de tramuntana va ser molt transformat amb l'afegit de diverses capelles, una de gòtica, i la sagristia. Als peus del temple s'hi va construir un cor que ocupa el primer tram de les naus. Al mur de migdia es conserven dues portes de l'obra original una de les quals comunica amb el campanar.

L'accés principal actual es troba al centre de la façana de ponent. A l'exterior, conserva a la façana sud un tram d'arcuacions llombardes i la decoració de dues arcuacions, amb mènsules treballades, entre lesenes en els tres absis. Aquests absis tenen la peculiaritat de presentar dos nivells de finestres de doble esqueixada. Aquest doble pis d'obertures es troba tant a l'absis principal, que en té tres, com a les absidioles, que només en tenen una de central. S'ignora la funció d'aquesta duplicitat d'obertures tot i que s'ha apuntat la possibilitat que s'hagués projectat una cripta que mai es va arribar a construir.

El campanar de torre de planta quadrada s'alça adossat al costat de migdia, prop de la capçalera, presenta obertures d'arc de mig punt i sembla escapçat, o bé, inacabat.

A la dècima papal de l'any 1280 s'inclou el capellà de Liminyana, dins del deganat de Tremp.

L'església de Santa Maria fou visitada l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp.

El vicari perpetu de l'església de Santa Maria figura en el llibre de la dècima del 1391, amb la quantitat de 90 sous.

Vers l'any 1526 hi havia a l'església de Santa Maria 7 beneficis.

En la visita pastoral del 1758, el visitador féu constar que la coberta i la volta de l'església eren en mal estat; tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Sadurní, del lloc de Sant Sadurní i de Sant Cristòfol, del poble de Sant Cristòfol, que l'any 1904 li fou segregada.

Actualment Santa Maria de Llimiana depèn de l'església de Santa Maria de Valldeflors, la parroquial de Tremp.

Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.

Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda de viatges.

CASTELL I ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies fetes l’any 2016 de les restes del Castell d’Orcau i de l’esglesiola de la Marededéu de la Pietat, que havíem publicat l’any 2014 :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/castell-i-esglesia-de-la-marededeu-de.html?
m=1&fbclid=IwAR0P0cRlQY00hpxjZpvPFyB3g9IKwS7bAJVegTBGlQ_L5KhklctSCaNUF2o

com deia l’avia de la meva esposa, que contestava indefectiblement quan li preguntàvem com anava, “ DE CADA VEZ PIOR”, això dissortadament es pot aplicar a bona part del patrimoni català, i a la Catalunya que qualificava Espriu, con pobra, trista, bruta i dissortada pàtria

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CRISTÒFOL/MENNA. CLAVEROL. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’església parroquial de Claverol, al Pallars jussà, advocada a Sant Cristofol/Menna, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici situat en un extrem del poble. Església d'una nau, amb campaner de torre quadrada. El presbiteri està alçat, però no és semicircular. Hi ha dues capelles a cada costat de la nau, obertes per un arc de mig punt. Una tribuna als peus, amb barana de fusta a la que s'accedeix per una escala situada a l'angle sud-est. Coberta de volta de canó reforçada per tres arcs torals que recolzen sobre pilastra amb cornisa. Una capella al mur sud coberta de volta d'aresta i una altra enfront d'ella a l'altre mur. Teulada a doble vessant de teules; la coberta del campanar a quatre vessants de pissarra. Porta d'arc de mig punt adovellada, a sobre fornícula amb Sant amb dues mènsules que sostenen un arc apuntat per fora i rodó a l'intradós.

La datació s'ha fet per estil: les esglésies romàniques dels Pirineus i prepirinenc són de carreu petit, amb el presbiteri alçat i amb poques obertures. Segurament després fou reformada, ja que veiem elements propis del gòtic com són la capella coberta per volta d'aresta, la fornícula i una finestra amb arcs apuntats i la inscripció en una pedra de la façana: 17/ [separat per un buit d'una obertura] 46.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coiuncidint amb Sant Marti de Tours.

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE

IN MEMORIAM D’HERBA-SAVINA I DE LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’església de l’Arcàngel Sant Miquel d’Herba-savina, al Pallas jussà.
L’Enciclopèdia Catalana adjudica l’advocació de l’Església a Santa Maria. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0032440.xml

D’aquest indret oblidat n’escrivia uns mots – deliciosos com tot els seus - Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949)
http://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=97

Gustau Erill i Pinyot, que fa una feina excel·lent en la tasca de digulgar el Patrimoni històric de Catalunya, publica a la wikipedia en relació a Herba-savina : https://ca.wikipedia.org/wiki/Herba-savina

En relació a l’enrunada església de Sant Miquel Arcàngel, Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) en la seva obra , Inventari d'esglésies, 8, diu ; Sant Miquel d'Herba-savina és l'església del poble d'Herba-savina, del terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca.

Està situada a la part central-occidental del poble; és un dels tres edificis que encara romanen dempeus, tot i que, en aquest cas, és quasi del tot coberta d'heura, cosa que pot provocar el seu ensulsiament quan les arrels de l'heura penetrin a les seves parets.

És un petit edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i un absis de capçalera quadrada a llevant que s'obre directament sobre la nau. La porta és a ponent, i al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada. El conjunt pertany a una obra rústica d'un moment sense poder concretar de l'Edat Moderna.

Sant Miquel d'Herba-savina, actualment en desús pel seu abandonament, fou l’església parroquial d’aquest nucli de població, com a sufragània de la parròquia de Santa Maria de Pessonada.

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Ah!, demà NI UN VOT ENRERE

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN EVANGELISTA DE BERANUI. LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’Església parroquial de Beranui, al terme de la Torre de Capdella, advocada a Sant Joan Evangelista, de la que Patrimoni Gencat en dóna una minsa informació, fent bona la premissa de que tot és menys important a mesura que s’allunya de la megalòpolis barcelonina; edifici de planta rectangular, d'una nau amb capelles i sagristia als laterals. Coberta amb voltes de creueria i un teulat aixecat de teula àrab sobreposat a dues vessants. La façana principal té una porta amb arc de mig punt i rosetó per il·luminar el cor. A la dreta s'aixeca un campanar, vuitavat a la part superior, amb quatre obertures i reformat amb una coberta de llosses de pissarra.

A l'interior es conserva un pica baptismal de tradició romànica. El lloc de Beranui figura vers el 1380 dins la Baronia de Bellera, passant posteriorment a la família Serraller

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/95738?locale-attribute=es

SANT MARTÍ DE RIVERT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l'església parroquial de Rivert, advocada a Sant Martí

L’enciclopèdia Catalana ens diu a l’entrada Rivert; poble situat a 887 metres d’altitud al vessant S de la serra de Sant Salvador.

De l’església parroquial (Sant Martí) depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, i el santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert (centre de la baronia de Rivert). La imatge de la Mare de Déu fou traslladada després a l’església parroquial que avui no té sense culte regular.

De l’edifici de Sant Martí, llegia; és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Modernament, es van afegir capelles a la nau, a més de reforçar-se amb contraforts. Té un parell de finestres també romàniques, una de doble esqueixada al centre de l'absis i una d'un sol vessant a migdia.

L'aparell mostra un edifici del segle XI.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), va ser sens dubte, un regal del bon Déu a la humanitat , i l’eminent filòleg en s diu en relació al topònim ; un dels components del topònim és el mot que procedeix del llatí rivus (riu), però es fixa en el document més antic que esmenta el riu, on es llegeix rivus qui descendit de Erte (el riu que baixa d'Erte). Efectivament, el lloc on neix el barranc de Rivert és el gran paratge escarpat damunt de Serradell, que seria aquest lloc d'Erte de què parla el document. El verb llatí erigere dóna la forma ercta, en llatí vulgar, que en italià passa a ser erta, que encara actualment vol dir pujada. Així, Rivert seria el riu de la (gran) pujada, referint-se al seu curs, mirat, és clar, a la inversa.

Ens agradarà si és possible, rebre imatges del interior de l’església a l’email coneixercatalunya@gmail, com

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1800/1892_SMartiRivert/SMartiRivert.htm