TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 26 de gener de 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRANOLLERS, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. VALLÈS ORIENTAL

El Pere Albert Carreño, retratava l’Església de Sant Esteve de Granollers, de la que es col·locava la primera pedra el 6 d'abril de 1941, obra de l'arquitecte José Boada i Barba ( 1906 ? +Barcelona, 23.0.1990 ), i el 25 d'agost del 1946 va tenir lloc la inauguració.


La decoració interior fou obra de Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009, amb la excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple.


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1982/10/26/pagina-37/33464912/pdf.html?search=Jose%20Boada%20Barba.%20Arquitecto

Us recomano llegir aquest enllaç, en el que s’explica que per donar feina als moltíssims aturats, s’acordava en molts pobles, viles i ciutats, enderrocar les esglésies.
http://www.memoria.cat/laseu/content/imatges-del-paisatge-urb%C3%A0-anterior-al-1936-dels-enderrocs-i-de-les-obres-p%C3%BAbliques

De l’església gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior trobem l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt amplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.


La nau central te cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles.

Es te constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar te tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats.

El forjat que suporta el campanar és obra de Pidueta. Ens agradarà tenir noticia del nom , el cognom matern i el lloc i data de naixement de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al peu de la torre hi han restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28956
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Granollers

Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.

Queda escrit

dimarts, 21 de gener de 2020

MONESTIR DE SANT LLORENÇ. BASTARENY. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.

Retratava al Josep Olivé Escarré el 30.4.2018 , a la part posterior del conjunt monàstic de Sant Llorenç prop de Bagà situat en un pla al costat del riu Bastareny, a 1 km de Guardiola de Berguedà, l’edifici estava tancat -com és mal costum - amb pany i forrellat.


Val a dir que fins aquí NOMÉS arriben el que tenen interès en conèixer l’indret, o com li succeïa al Josep Olivé Escarré, tenen una especial devoció a Sant Llorenç.

Jordi Contijoch Boada. Fotografia del absis de l'església.

Patrimoni Gencat explica que és un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic de principis del segle XI i reformat al segle XII. L'estructura és força complexa: consta d'una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, cobertes amb volta de canó, i les restes de dues absidioles al costat de ponent, mentre que l'accés és a llevant. Amb el terratrèmol del segle XV van esfondrant-se el tres primers trams de les naus escurçant-ne la llargada i es traslladà la façana a la meitat de l'església. La restauració duta a terme al 2005 ha recuperat l'espai original i traslladat la façana barroca al lloc de la façana primitiva. La porta barroca oberta al mur de llevant de l'església, fruit de les reformes efectuades a l'edifici al segle XVIII, consta d'una llinda monolítica que porta la data de construcció (1761) rematada per un frontó triangular que acollia una imatge de Sant Llorenç, patró de l'església (avui desapareguda), dins un petit nínxol. Sobre la porta hi ha un òcul circular que il·lumina la nau. Les finestres de Sant Llorenç són de doble rebaix i arc dovellat decorat amb curiosos dibuixos en baix relleu, segurament procedents de la primer església i que alguns autors han qualificat de trets visigòtics. Hi ha un personatge, molt rudimentari, vestit i amb un braç estirat; motius ornamentals de flors de sis pètals i tiges entrellaçades formant espais circulars. Les dependències monacals han estat parcialment reconstruïdes i consten d'un claustre amb arcades de mig punt força rústegues, del que es pot veure una galeria, al voltant del qual s'organitzen les estances. La sala capitular presenta una porta central flanquejada per dues finestres geminades.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRANOLLERS, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. VALLÈS ORIENTAL

El Pere Albert Carreño, retratava l’Església de Sant Esteve de Granollers, de la que es col·locava la primera pedra el 6 d'abril de 1941, obra de l'arquitecte José Boada i Barba ( 1906 ? +Barcelona, 23.0.1990 ), i el 25 d'agost del 1946 va tenir lloc la inauguració.


La decoració interior fou obra de Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009, amb la excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple.


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1982/10/26/pagina-37/33464912/pdf.html?search=Jose%20Boada%20Barba.%20Arquitecto

Us recomano llegir aquest enllaç, en el que s’explica que per donar feina als moltíssims aturats, s’acordava en molts pobles, viles i ciutats, enderrocar les esglésies.
http://www.memoria.cat/laseu/content/imatges-del-paisatge-urb%C3%A0-anterior-al-1936-dels-enderrocs-i-de-les-obres-p%C3%BAbliques

De l’església gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior trobem l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt amplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.


La nau central te cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles.

Es te constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar te tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats.

El forjat que suporta el campanar és obra de Pidueta. Ens agradarà tenir noticia del nom , el cognom matern i el lloc i data de naixement de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al peu de la torre hi han restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28956
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Granollers

Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.

Queda escrit

dilluns, 20 de gener de 2020

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI QUE ACOLLIA L’ESGLÉSIA DE L’HOSPITAL DE SANT DOMENÈCH DE GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

Retratava la façana de la que fou església de l’Hospital de Sant Domenèch, que ocupava les del cases del voltant, ara desaparegudes.


L'Ajuntament de Granollers cedia la sala gòtica a la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi una biblioteca; en la remodelació que dugué a terme Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) l’any 1926 arquitecte municipal, va respectar el llenguatge gòtic i les estructures de l'antic hospital, afegint-hi elements decoratius d'inspiració medieval a la façana i prescindint d'elements neogòtics de l'interior; els elements decoratius interiors, com ara esgrafiats i vitralls, són de llenguatge modernista -de la segona etapa de en alguna lloc es parla "modernisme tardà", i fins de "modernisme de postguerra".
La Biblioteca fou inaugurada el 21 d'octubre de 1926 per Alfons XIII i denominada Biblioteca Popular "Francesc Tarafa", en recordança d’un religiós i erudit del segle XVI. Natural de la vila de Granollers, canonge de la catedral de Barcelona i arxiver de l'Arxiu capitular de Barcelona.


Jordi Contijoch Boada, Interior de la Biblioteca.

http://www.granollers.cat/multimedia/arxiu/exposicio-de-la-tarafa-can-pedrals

La façana està concebuda en termes gairebé arqueològics, recordant el gòtic català: porta de mig punt adovellada, típica del gòtic civil, finestres coronelles, traslladades probablement d'una casa ruïnosa que hi havia darrera la parròquia, un per banda.

El capcer porta al damunt com un adorn, un capcim, sota el qual es pot apreciar una finestra d'ull de bou.


La sala gòtica de l'edifici constitueix la mostra més important d'arquitectura gòtica granollerina.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28950

diumenge, 19 de gener de 2020

AJUNTAMENT DE GRANOLLERS . VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

El Pere Albert retratava la façana de la Casa Consistorial, obra de l’arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del segle XIX - Barcelona 23 de gener de 1937) que El 6 de setembre de 1902 fou nomenat arquitecte municipal de Granollers, i aquell mateix any va dissenyar la seu de l'Ajuntament de Granollers, que culminaria dos anys més tard, el 1904.


L'obra va ser la reforma d'una estructura preexistent amb un caràcter neogòtic florejat, amb torre de rellotge i un solemne balconada. Els elements formals i de decoració, amb escultures de Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939) , reforcen el caràcter neogòtic del conjunt de l'edifici.

L'associació de l'arquitectura de Cordomí i l'escultura de Barnadas representa la rehabilitació de preceptes arquitectònics i estètics medievals i la integració d'un tipus d'escultura dinàmica i decorativa que desborda el marc arquitectònic però no deslligada de significació respecte a la funcionalitat dels edificis.

Patrimoni Gencat en ho descriu com ; reforma d'un antic edifici medieval entre mitgeres amb coberta a dues vessants. La part baixa de l'edifici és de carreus i la part alta de maó. De la façana en destaca un balcó amb dos arcs molt complexes sostinguts per columnes helicoïdals i un ampit de traceria de pedra; el balcó és sostingut per grans mènsules i carteles. A sota el balcó, són presents dues portes d'entrada d'arc ogival de tot punt. La resta de finestres, amb els llindars, presenten solucions diverses dintre un gust revival goticiste. L'edifici és coronat per un gran ràfec suportat per carteles i ceràmica entre elles. A la part N hi ha una torre poligonal amb el rellotge. A l'altre part, un pinacle sostingut per una escultura femenina.



Teníem ocasió d’accedir al interior, que retrataria també el Pere Albert Carreño.

Catalunya té moltes tasques pendents, i certament el reconeixement al geni dels arquitectes que ens deixaven edificis modernistes, noucentistes, decó,.. no demanda grans dispendis econòmics. Em pregunto si justament aquest fet obvi, atenen la baixesa moral dels nostres polítics, no és la causa d’aquest retard, que ens iguala als ulls del món – en estultícia, incultura i ineficiència- , als nostres veïns i botxins.

Des de les administracions publiques, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, MAI ES FA TOT EL QUE CALDRIA per posar en valor el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

dissabte, 18 de gener de 2020

FONT PÚBLICA DE LA PLAÇA JOAN AMAT SORMANÍ. CARDEDEU. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Pere Albert Carreño retratava la Font Pública que es coneix amb el nom del seu promotor ; Joan Amat i Sormaní (Barcelona 22 d'octubre de 1864 - 17 de febrer de 1921), que va ser alcalde de Barcelona del 23 de març de 1901 al 27 de desembre de 1902. Ens agradarà rebre una fotografia seva a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L’autor va ser l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937), autor també de la Torre Amat.

https://www.diba.cat/documents/429042/c9f3119d-3839-4ffe-a820-5f97cf2e2d30



https://fontsaigua.wordpress.com/2018/10/05/font-de-la-placa-de-joan-amat-de-cardedeu/

Patrimoni Gencat en diu ; situada al centre de la plaça Amat, en un sector urbanitzat a finals del segle XIX i començaments del XX.

Al nord de la plaça hi ha la Torre Amat i a l'oest l'Alqueria Cloèlia.

Aquesta font està composada per dos brocs i una gran columna de secció rectangular, amb base, fust cornisa i gerro de coronament. Al centre de la cara sud hi ha una placa gravada amb la inscripció: Año 1916, i a la nord, una placa amb la inscripció: A Cardedeu. La cornisa està suportada per carteles amb fullatges clàssics, iniciant-se amb un quart bocell ornamentat amb òvuls. Corona la font un gerro amb nanses, ornamentat amb garlandes florals. Quatre plàtans flanquegen els costats del rectangle que forma la base de paviment.

Poseu Cardedeu a la vostra agenda per l’any 2020, no sigueu ‘borregos’, mengeu-ne però, és el dolç ‘local’

divendres, 17 de gener de 2020

FONDA EUROPA. GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL

Havíem- l’equip format pel Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés – reprès les sortides per Catalunya que aporten les imatges que es van publicant diàriament al bloc http://coneixercatalunya.blogspot.com/

El dimecres 15 de gener de l’any del Senyor de 2020 estava convalescent – ho estic encara mentre escric aquesta crònica – del que podem qualificar com ‘desarreglo estomacal provocat per les Festes, Nadal, Sant Esteve, el dia 1 de gener, els Reis,... - , malgrat això els suggeria fer una sortida pel Vallès Oriental. A priori els semblava poc engrescador, hi ha una sensació força general de que no son avui certes aquelles paraules del Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970) COM EL VALLÈS NO HI HA RES
Començàvem fort, el fossar municipal de Cardedeu, al que seguiria una passejada pel patrimoni modernista, l’Alqueria Cloelia, la Torre Amat, la Casa de l’Àngela Gual Canudes,.... , Cardedeu necessita més d’un mati, i els havia promès que visitaríem la muralla i les portes de Granollers, l’Església de Sant Esteve, l’edifici de l’Ajuntament, la Porxada,..., i també alguns dels seus edificis modernistes.

No els anticipava però, que dinaríem a la Fonda Europa, que justament el dimecres oferia el menú del viatjant.



https://www.hotelfondaeuropa.com/ca/hotel/historia/

Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; edifici amb tres façanes, que consta d'una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció "Hotel Europa".

Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons.

A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.

La reforma ‘modernista’ la duia a terme l’any 1923, l ‘arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966), com explicava en el post de la Casa de la Josefa Ganduxer de Torras, al carrer de Joan Prim, 44, el fet em semblava extemporani, aquest no és un territori ‘Miró i Guibernau’ ,oi?.


Quan estigui refet – espero que sigui aviat – haurem de tornar, sempre és un plaer, a la Fonda Europa.

Com va escriure Josep Carner i Puig-Oriol i el ‘nostre’ Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), avui encara es pot afirmar que COM EL VALLÈS, NO HI HA RES.