TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dijous, 25 de maig de 2017

IN MEMORIAM D’ALGUNS EDIFICIS ESCOLARS DE LLEIDA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. RUBIÓ. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Lleida té el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

Foradada tenia 1084 veïns al cens de 1857, això ens permet suposar que hi havia escola almenys a Foradada, i Rubió, i malgrat no trobar cap esser humà per a preguntar-li aventuro que és molt possible que també a Montsonís n’hi hagués, ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Reprodueixo de l’Hemeroteca de la Vanguardia

Edición del jueves, 02 febrero 1928, página 20

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1885/09/11/pagina-20/33208045/pdf.html?search=Escuela%20de%20Foradad

Provincia de Lérida: Escuela unitaria dé Masiteras, para maestro, 442 habitantes, de nueva creación. Imagino que fa referencia a Masoteres a la comarca de la Segarra.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Pla de San Tirs, para maestro, 524 habitantes, vacante por traslado.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Alfés, para maestro, 637.- habitantes, vacante por resultas del cuarto turno:
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de San Martí, Ayuntamiento de Florejachs, para maestro, 90 habitantes, vacante por traslado
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de San del Pino, para maestro, 267 habitantes, vacante por resultas del cuarto turno.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Preixéns, para maestra, 513 habitantes, de nueva creación.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Ventosas, Ayuntamiento de Preixéns, para maestra, 501 habitantes, de nueva creación;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela unitaria de Tirvia, para maestra, 503 habitantes, de nueva creación
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Gotarta, Ayuntamiento de Llep, para maestra, 70 habitantes, de nueva creación;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Montblanquet-Balbona de las Monjas, para maestra 100 habitantes, de nueva creación.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Rubio, Ayuntamiento de Foradada, para maestra, 77 habitantes, vacante por traslado


Diria que és l’edifici que retratava situat al darrera de l’església de l’Arcàngel Sant Miquel

Escuela unitaria de Menarguens, para maestra, 1.448 habitantes, vacante por traslado;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Forejades, para maestra, 197 habitantes, vacante por traslado;
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escuela mixta de Giros, Ayuntamiento de Estado, para maestra, 65 habitantes, vacante por traslado.
Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, recordeu sempre que l’ infern està empedrat de bones intencions.

dilluns, 22 de maig de 2017

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE PREIXENS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’ església parroquial de Sant Pere de Preixens, de la que ens explica patrimoni Gencat que està situada en un lloc elevat, i que és una construcció molt simple. L'aparell és de carreus regulars en tot el seu conjunt, i molt restaurat en la part posterior de l'edifici. La façana presenta una progressiva disminució de la mida del carreu, el qual, a l'alçada de l'obertura sobreposada a la porta, varia en la seva qualitat


L'accés a l'església és un arc de mig punt, emmarcat per un conjunt de grans dovelles resseguides per un guardapols que inclou l'escut situat al seu damunt. Aquest marc, desproporcionat respecte a les dimensions de l'obertura, marca l'eix de simetria, juntament amb la finestra d'arc de mig punt. La coberta a dues vessants de la nau de l'església no és visible a la façana per la inclusió en un costat d'un campanar de planta quadrada, que en trenca la simetria.

L'església de Sant Pere es troba ubicat a la part alta del nucli de Preixens, a l'est de l'edifici de l'ajuntament i al sud del turó dominat pel castell de Preixens. L'edifici es troba aïllat, situat en un pla intermedi entre el castell i la plaça Major (plaça de l'Església), amb la porta encarada a l'oest i la capçalera situada sobre el desnivell que separa aquest pla del carrer que voreja el nucli per l'est (carrer del Corral Nou).

Es tracta d'una església de petites dimensions, d'una sola nau, amb campanar de base quadrada i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta, feta amb carreus de gres bastant regulars, està dominada per la portalada d'accés i la torre del campanar a la dreta, feta amb el mateix aparell. La porta està emmarcada per un arc de mig punt de nou grans dovelles de la mateixa mida resseguides a l'exterior per un guardapols motllurat que inclou un escut (actualment llis) sobre la dovella clau. A sobre d'aquest escut, s'obre una espitllera de petites dimensions acabada en arc rodó.

El campanar quadrat i amb quatre obertures també acabades en arcs de mig punt, està rematat per un teulat a quatre vessants (piramidal) sobre un ràfec de tres nivells de rajola i teula.

Després del primer terç en sentit longitudinal des de la façana principal, l'edifici s'eixampla a banda i banda, probablement per encabir a l'interior un creuer amb volta per aresta, aixecat sobre pilastres i decorat segons el cànon neoclàssic.

El Josep Olivé Escarré feia el 2 de maig 91 anys, en els darrers quatre anys s’ha retratat davant de més de 2400 monuments i llocs ‘especials’ de Catalunya, i malgrat que sempre em diu que els anys ‘pesen’, quan per alguna raó no sortim alguna setmana ho troba a faltar.


El retratava també amb el castell de Preixens de fons, i al pont-aqüeducte de ferro del canal d’Urgell en el camí d’Agramunt.


Ah!, i davant la botiga dels torrons Vicens.

diumenge, 21 de maig de 2017

LA MARE DE DÉU DE LA TENDRESA. GIRONA, ‘COLORS I FLORS’ .

En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar la Parròquia de la Icona de la Mare de Déu de la Tendresa, del Patriarcat de Sèrbia, situada a la plaça de Sant Pere, al barri de Pedret, just sortint del barri vell de Girona, direcció al Pont Major, amb la que literalment ens topàvem sortint de Sant Nicolau.





Em sobtava que en una ciutat on moltes esglésies NO tenen a dia d’avui funcions relacionades amb el culte, els germans ortodoxes tinguin la necessitat d’habilitar un edifici ‘civil’ per al culte.

Hi ha exemples per arreu de Catalunya de la ‘fraternitat’ entre els cristians :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/una-capilla-ortodoxa-iglesia-concepcio-4416101

http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=2346&id_tema=3446#.WSFrLdSLSt8

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/06/28/sant-quirze-lloret-converteix-dortodoxos-russos/569758.html

A Déu se’l pot trobar a tot arreu, molt sovint però, se’ns fa més present en indrets que no controla l’església
‘Oficial’, oi?

https://www.youtube.com/watch?v=KCEjRTp2gpU

GIRONA, ‘COLORS I FLORS’. ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU

En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar l’església de Sant Nicolau , patrimoni Gencat ens explica que la construcció actual data del segle XII (és documentada des del 1135). Fou construïda com a capella funerària del monestir de Sant Pere de Galligants. Més tard, la capella feia de parròquia del raval de Sant Pere, ja que l'església del monestir atenia les necessitats dels monjos i es reservava només a les funcions baptismals dels fidels.



Amb la desamortització del 1835, la capella passà a mans de particulars, cal insistir en el fet que la desamortització dels bens de l’església es va fer de la pitjor manera, ja aleshores la corrupció era el càncer de l’administració Pública del REINO DE ESPAÑA. Hem d’agrair entre d’altres a Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Reino de Sevilla, 25 de febrer de 1790 - Madrid, 3 de novembre de 1853), la ‘pèrdua’ d’una bona part del patrimoni històric i/o artístic que marxava sense cap control a nodrir els museus dels països ‘civilitzats’ d’arreu del món.

Fou convertida en el magatzem d'un marxant de cuirs , posteriorment en una serradora,

L’any 1936 fou adquirida per l'ajuntament.

Restaurada l’any 1942 i, novament, el 1977, en una intervenció de caràcter molt historicista, d’ambdós ‘restauracions’

ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 19 de maig de 2017

IN MEMORIAM DEL MERCAT MUNICIPAL ARA MUSEU GUINOVART D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava el que havia estat Mercat Municipal d’Agramunt, obra de l’arquitecte Lluís Domènech Torres ( 1912 + Barcelona, 25-1-1992 ) , nét del reconegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1992/01/27/pagina-25/33507290/pdf.html?search=Llu%C3%ADs%20Dom%C3%A8nech%20Torres

Patrimoni Gencat ens el descriu així: edifici de grans dimensions format per diversos cossos simètrics partits per una magnífica torre quadrada al centre del conjunt arquitectònic. La seva planta és rectangular amb tres sortides per tres bandes diferents. Una d'elles, la principal, està centralitzat la façana. És una porta semicircular tota la pedra. Les altres dues són als murs laterals i són secundàries. La porta principal està situada a la part baixa de la torre citada anteriorment. Aquesta es quadrangular formada per tres cossos diferenciats: la porta semiesfèrica a la part baixa, una part central amb una finestra amb balconada decorada amb obra vista als costats i un òcul tapat més amunt. Aquests elements es repeteixen en els quatre costats de la torre. Un últim cos és format per tres finestres tapiades que ressegueixen també els quatre costats havent-hi un total de dotze finestres tapiades. Finalitza aquesta torre una coberta piramidal sobre ràfec amb teuleria àrab i coronada per un petit pinacle balustrat. A banda i banda s'estructura tot l'edifici; dos cosso idèntics laterals de planta rectangular amb superposició de dues teulades baixes. Un cos inferior, absent d'obertures i alguna decoració en els murs i sobreposant-se a aquest, un segon cos, més endarrerit, on s'hi aprecien grans obertures en forma de finestrals de mitja lluna en cada un dels murs. La coberta és de dos aigües i amb teula àrab. Interiorment, està format per 37 arcades que acullen pintures de diverses èpoques de l'artista Josep Guinovart Bertran (Barcelona 1927 - 12 de desembre de 2007)


L'any 1994 es va inaugurar aquest museu o espai d'art a Agramunt dedicat a l’obra de Josep Guinovart Bertran, l’artista sempre va estar molt vinculat a la població on havia nascut la seva mare. L'any 2002, quan es commemorà el seu setanta-cinquè aniversari, se'l proclamà Fill Adoptiu de la Vila d'Agramunt.


No s’explica al Catàleg de Patrimoni quan i qui va ser l’autor de la ‘conversió’ de l’edifici del Mercat en Museu, tampoc les raons per a fer-ho, Agramunt té en l’actualitat més veïns dels que tenia quan es va veure necessari aixecar un Mercat Municipal.

Tampoc trobava cap dada de l’autoria de les balances del torró d’Agramunt, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Esperem amb ànsia les vostres aportacions, per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

Tot continua ATADO y MAL ATADO.

IN MEMORIAM DE L’ESCORXADOR MUNICIPAL D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l' Escorxador d'Agramunt va ser construït l’any 1946 per l’Organisme ‘Regiones Devastadas’ que posava en marxa la dictadura franquista.

L’arquitecte era Lluís Domènech Torres ( 1912 + Barcelona, 25-1-1992 ) , nét del reconegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1992/01/27/pagina-25/33507290/pdf.html?search=Llu%C3%ADs%20Dom%C3%A8nech%20Torres

Quan a la descripció ens explica patrimoni Gencat que consta d'un conjunt d'edificis adossats en forma d'U. S'accedeix a l'edifici per un portal de pedra que condueix a un pati central al voltant del qual es distribueixen els diferents cossos. L'edifici presenta teulades de teula àrab que són a dues vessants i a una vessant segons l'espai a cobrir. Les obertures són de forma diversa, trobem finestres amb muntants i llindes de pedra vista, així com balcons de les mateixes característiques amb baranes de ferro. Per alçada destaca la torreta, situada a la dreta de l'accés al recinte, amb teulada a quatre vessants. L'edifici és fet d'obra i pintat, tot i que en algunes zones de l'exterior està marcat un sòcol d'aplacat de pedra.


A la dècada dels 90 del segle XX, l’escorxador va cessar l'activitat per a la qual va ser construït i l'edifici, de 876,7 metres quadrats construïts, entra en desús.

Els escorxadors van ser en el seu moment alhora que una eina per garantir la salubritat dels aliments destinats al consum humà, una font d’ingressos de les hisendes municipals, l’adveniment de la ‘democraciola’ lluny de garantir una i altra cosa, ha comportar una absoluta degradació dels serveis públics, i la quasi absoluta pèrdua del poder local.

Lluís Domènech Torres també es va encarregar de dissenyar el mercat municipal, actual seu de l'Espai Guinovart.

Tot continua ATADO y MAL ATADO.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA D’OLIOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem la nostra peregrinació per Catalunya intentant recuperar la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, encara que havíem superat amb escreix els 1100, intueixo que només en tenim com a molt un terç. Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Retratava al Josep Olivé Escarré assentat en un banc al costat d’un veí d’Oliola que ens explicava que en aquell indret, prop de l’església de Sant Tirs, on ara hi ha un mirador, hi havia l’escola d’Oliola.


M’explicaven que desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, damunt del govern LEGÍTIM de la II República, es construïa un nou edifici a la part baixa de la població.


En la meva visita a Coscó retratava l’edifici restaurat de l’escola, i dissortadament no trobava cap persona a Claret i a Meravella, per a preguntar-li si havien tingut escola.

S’acostuma a dir - no hi havia ni Déu – quan es vol deixar clar que en un indret no s’hi ha trobat a cap persona; sortosament en la nostra recerca pel terme d’Oliola, tant el Josep Olivé Escarré, com l’Antonio Mora Vergés, podem afirmar que Déu continua en aquells paratges oblidats per les administracions públiques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.