TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 19 de novembre de 2017

IN MEMORIAM DE COL·LEGI I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR DE CAMBRILS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Feia molt de temps que cercava conèixer l’autor de l’edifici de l’escola i la capella del Sagrat Cor de Cambrils, de la que em facilitaven imatges des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-del.html



El meu signe de zodíac és capricorn i em definia a mi mateix en una entrevista com ‘tossut’, li hagués escaigut millor potser com deia José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975), declarat Sant per l’església catòlica el 6 d'octubre de 2002 amb el nom de Josep Maria Escrivá de Balaguer, substituir-ho per la ‘ santa obstinació ‘.

Llegia ; http://www.revistacambrils.com/index.php?reportatge=true&c_noticia=4173
El 14 de desembre de 1880 l’arquebisbe de Tarragona Benet Vilamitjana i Vila (Sant Vicenç de Torelló, província de Barcelona, 1812 - Tarragona, 1888 ) posava la primera pedra de l’escola del Sagrat Cor, en una finca propietat de la família Vidal Gimbernat L’empresa estava promoguda per l’advocat i canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat (1827-1907), que també es va preocupar de trobar alguna congregació religiosa disposada a establir-se en aquest col·legi i 1895 donar ensenyament de franc als nens i les nenes del poble. La construcció de l’edifici va durar sis anys, amb el finançament d’algunes de les principals famílies del municipi, fins que, el gener de 1887, hi van començar les classes les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna. El mes de maig d’aquell mateix any, iniciaven també classes els religiosos Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. Les dues congregacions, dedicades a l’ensenyament de nenes i nens, respectivament, es van distribuir en les dues meitats de l’edifici, a banda i banda de l’església.
L’autor va ser el mestre de cases Francesc Ribot del que ens agradarà rebre més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com


http://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-del-patrimoni-cultural/documents-de-el-document-del-mes/comunicat-del-cens-d2019alumnes-de-l2019escola-vedruna-1953

La presència dels religiosos Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, s’acabava abruptament el diumenge 28 de juliol de 1895, a les quatre de la tarda, els religiosos de la Sagrada Família van visitar l’ermita de la Mare de Déu del Camí per acomiadar-se de la imatge i, ja de nit, es van dirigir a peu cap a Reus, acompanyats pels guardes rurals i quatre veïns del poble. En aquesta ciutat, el pare superior –Josep Manyanet– ja havia previst de construir un nou col·legi per traslladar-hi la comunitat cambrilenca. Clanxet va escriure aquesta conclusió: “Les sucedió a esta pobre gente lo de la fábula de la oveja y el lobo, que bebiendo éste en la parte superior del arroyo, decía que la oveja le enturbiaba el agua. Los de la Sagrada Familia habiendo hecho mucho bien durante los ocho años que permanecieron en Cambrils, fueron también víctimas del lobo de la envidia”.

No va ser fins al 1900 quan van arribar els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, després que les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna es traslladessin a l’edifici que ocupen actualment al carrer de les Creus obra de l’arquitecte RAMON SALAS I RICOMA (Tarragona, 1848-1926). Font : l’excel·lent treball del Dídac Gordillo Bel, L’EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES D’AMPOSTA EN RELACIÓ AMB ALTRES OBRES DE RAMON SALAS I RICOMA

Antonio Mora Vergés

------------------------------------------------------------------------------------------

Altressí,

Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.

dissabte, 18 de novembre de 2017

JARDÍ MAR I MURTRA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant l’entrada al Jardí Botànic Mar i Murtra , fundat per l'industrial Alemany Karl Faust Schmidt (1874-1952) l'any 1921. Després de comprar les vinyes i terrenys pertinents, ajudat, entre d'altres, pel botànic català Pius Font i Quer (1888-1964), va començar la tasca d'aclimatar plantes exòtiques de tots els continents partint de la construcció de varis dipòsits d'aigua. Des de 1961 està sota patronat de l'Ajuntament de Blanes.

El Jardí té més de 200 mil plantes de 6 mil espècies d'arreu del món, incloent les 150 espècies en perill d'extinció i ja desaparegudes del seu hàbitat original. Forma part de la Comunitat Internacional de Jardins Botànics i alberga un important centre d'investigació científic. Des de 1995 és considerat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). La part arquitectònica del Jardí fou planificada per Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936 ) i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960)

Patrimoni Gencat ens diu que el conjunt arquitectònic del Jardí de Mar i Murtra està composat, a més de les pèrgoles, els magatzems i els espais de treball, pels edificis de l'entrada del Jardí i pels templets o miradors que hi ha entre la cala de sa forcanera i la cala bona.

Pel que fa a la casa-pèrgola de l'entrada, destaquen els esgrafiats de tipologia clàssica i el balcó cantoner amb sostre específic i mènsules de ferro forjat.


També són interessants el pati d'entrada i la terrassa balconada de rajol, amb tocs de decoració barroca com les motllures i acabaments cargolats.

Pel que fa als miradors, destaca el dedicat a Linneu, situat sobre uns penya-segats, de tipologia clàssica. Consta d'un edifici circular de petites dimensions sostingut per un aterrassament artificial i té un seguit de vuit columnes gairebé dòriques cobertes amb una cúpula de rajol i obra.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.


Antonio Mora Vergés

dijous, 16 de novembre de 2017

CAPELLA DE FIBRACOLOR DE TORDERA. EL TRÀNSIT DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA A L’ESGLÉSIA MISSIONERA EVANGÈLICA. EL MARESME SOBIRÀ. CATALUNYA

No sabia trobar cap dada relativa als tècnics que feien possible l’any 1952, la instal·lació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, a la dreta de la Tordera.

Sobta un xic que en aquells anys es poses en pràctica un muntatge amb la filosofia ‘paternalista’ de les colònies fabrils de darreries del segle XX i primeres dècades del segle XX, fet i fet però, la dictadura superava de poc els XX AÑOS TRIUNFALES.

Llegia que costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella, de la que no consta l’advocació, i ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Fotografia de ALBERTO GONZÁLEZ ROVIRA

Trobava una noticia, l’Església Missionera Evangèlica (IME) de Tordera, es farà càrrec de reformar la capella de Fibracolor, i que el cost d’aquestes obres, es cobrirà majoritàriament amb les donacions voluntàries dels integrants de l’IME de Tordera.

http://radiotordera.cat/radio/?p=38564

http://www.tordera.cat/document.php?id=5713&per_imprimir=1

Imagino que tot plegat, la cessió, la reforma ,..., es va recollir en algun acord i/o contracte del que ens agradarà tenir-ne noticia.

Voldria rebre fotografies, del interior i del exterior, de l’església a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Prop del mar, el trànsit dels edificis religiosos acostuma a fer-se des de l’església catòlica a alguna de les confessions ortodoxes.

http://relatsencatala.cat/relat/parroquia-de-la-icona-de-la-mare-de-deu-de-la-tendresa-patriarcat-de-serbia-girona/1060822

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3208

Quina raó tenia el Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), la signatura de la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES A LOS OBISPOS DE TODO EL MUNDO posava en marxa el mecanisme que inexorablement ha portat a la secularització i a la descreença una part substancial de la ciutadania.

Avui, aquella església que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA ASSUMPTA. PALAFOLLS. EL MARESME. CATALUNYA

Llegia que Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) va ser l’autor del projecte tècnic de l’Església de l’assumpció de la Mare de Déu de Palafolls, o de les Ferreries, que es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta - on ja no va intervenir , i ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte que el va substituir - entre 1896-1908

La obra més famosa de Miquel Garriga i Roca , va ser la construcció del Gran Teatre del Liceu l'any 1845 sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.

Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica de l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu de Palafolls ; edifici de grans proporcions, és una obra recent -finals del segle XIX- i pretén seguir els canons més tradicionals de l'arquitectura religiosa no sense donar-li un cert aire historicista -campanar, porta principal...-.


Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939), molt vinculat a Palafolls hi feu els goigs


L’església de les Ferreries era sufragània de Sant Genís de Palafolls, on no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola pública abans de la dictadura franquista. Al cens de 1857 constaven 1.033 veïns, això ens permet especular amb una població en edat escolar no inferior a les 334 ànimes.

Ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Sant Genís de Palafolls, les Ferreries,....


dimecres, 8 de novembre de 2017

QUE ENS PODEU EXPLICAR D’AQUEST EDIFICI SINGULAR AL NUCLI DE FONTSCALDES?. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava una casa ‘singular’ al nucli de Fontscaldes, terme de Valls, a la comarca del camp sobirà de Tarragona, de la que no en trobava cap dada.


Deixarem un prec a la pàgina https://www.facebook.com/restaurantcervello/ , on havíem dinàvem esplèndidament el dia de la nostra visita. De ben segur que a ells els serà més senzill, preguntar quan es va aixecar l’edifici, qui en va ser el promotor i qui el mestre d’obres i/o arquitecte. Per descomptat agrairem qualsevol dada que la resta de mortals ens pugueu fer arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

diumenge, 5 de novembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FONTSCALDES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA . VALLS. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

Llegia a : http://www.iev.cat/arxiu/vives-plafons-expo.pdf que l’arquitecte Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954), va ser autor dels projectes per les escoles de Picamoixons, Fontscaldes, Figuerola del Camp, Cabra del Camp, les del barri marítim de Torredembarra, i del grup Escolar Rafael de Campalans, dedicat a la memòria de Rafael de Campalans Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933), l’escola es coneix avui com Mare de Déu de la Candela.

De les que s’acabarien duent a terme ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’explicaven a Fontscaldes que el local que acull avui el Bar Casal Social, era l’antiga escola pública, abans i durant un llarg període de la dictadura franquista. Algú pot confirmar que l’autor d’aquest edifici va ser Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)arquitecte municipal de Valls entre els anys 1915 i 1953?.


Retratava una casa a Fontscaldes, situada a la mateixa carretera, al costat oposat del local Social, de la que no se’n diu res a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Valls


Demanaré l’ajuda de : http://blocs.tinet.cat/lt/blog/patrimoni-de-valls

Al matí en la visita que fèiem a Figuerola del Camp, ens explicaven que els baixos del local del Sindicat Agrícola de Sant Jaume aixoplugaven l’escola pública. No es fa cap referències a l’autor d’aquest edifici – potser el més emblemàtic de Figuerola del Camp – que s’aixecava l’any 1921 ; podria ser obra del Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)?. Ens agradarà rebre – en el seu cas – la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


A Cabra del Camp ens confirmaven que a l’edifici que acull avui l’ajuntament, hi havia també les escoles de nens i de nenes, lògicament – estem encara al REINO DE ESPAÑA – no hi ha cap dada d’aquest edifici a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Camp#Cabra_del_Camp
Us reitero la pregunta ; podria ser obra del Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)?. Ens agradarà rebre – en el seu cas – la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.
Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

dissabte, 4 de novembre de 2017

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE GARIDELLS. EL TARRAGONÈS. CATALUNYA

L'antic castell feudal dels Garidells s'eleva al sector més alt de la població. Únicament es conserven alguns fragments de panys de paret, restes de torres rectangulars, arcs, finestres i algunes espitlleres, ja que se n'han utilitzat pedres per construir cases noves, i principalment per refer el Castell de Tamarit.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/04/castell-de-tamarit-o-de-charles-deering.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/02/castell-de-garidells-la-pedrera-dels.html

L’edifici mostra diverses fases constructives a partir del segle XII, i de l'estructura en romanen diversos llenços de murs, arcs, finestrals i espitlleres.


De la construcció original es conserva la planta sencera amb una alçada màxima de les parets d'entre 7 i 8 metres damunt de l'enderroc. D'aquesta se'n desprèn que l'edifici s'estructura entorn d'una nau central resolta arquitectònicament amb arcs apuntats. Part d'aquestes dependències del castell estarien destinades a finalitats agrícoles, com ho indica la presència de cups excavats en el substrat, i possiblement també de cellers, als que s'accediria per una escala de pedra encara conservades.

Unes fotografies de l'any 1955 publicades a l'obra Els Castells Catalans (Català, Brassó, 1973), en què el castell es trobava pràcticament sencer, permet conèixer com era la fisonomia externa de l'edificació. Es tracta d'una fortificació sense perímetre emmurallat ni fossar, amb una gran torre de defensa quadrada amb espitlleres a diferents alçades pertanyents a cronologies diferents, com ho indiquen les diferències en la seva morfologia. Amb posterioritat a la seva construcció, la torre ha sofert diferents modificacions com són l'obertura d'una finestra geminada, típica del gòtic tardà i del renaixement i la construcció d'una nova planta a la part superior, reforma evidenciada per l'absència en aquesta paret dels forats de les bastides, clarament visibles en la resta de panys de paret de la torre. L'accés al castell s'efectuava per una portalada adovellada d'arc de mig punt que tenia a la part superior un matacà. Genèricament la tècnica constructiva emprada és amb pedres heteromètriques lligades amb morter de calç i arena, emprant-se els carreus a les cantonades, especialment les de les torres. La morfologia de l'edifici i l'absència d'elements defensius com el fossar i la muralla permet inferir que, enlloc d'un castell pròpiament dit es tractaria d'una casa forta. Ens agradarà rebre les imatges de l'any 1955 publicades a l'obra Els Castells Catalans (Català, Brassó, 1973), a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En l'actualitat la major part de les dependències es troben enrunades i en molt mal estat de conservació.

No el trobava a relació de Castells catalans de : http://www.castellscatalans.cat/castells.html

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.