TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 29 de març de 2020

MASIA DE DOLDELLOPS. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar unes fotografies de la granja Doldellops, al terme de Valls a la comarc del Ca mp sobirà de Tarragona.



Patrimoni Gencat
ens explica que Doldellops era una granja del Monestir de Poblet documentada des del 1154. Per concessions reials al Monestir, esdevingué una important explotació agrícola a càrrec dels monjos. Al segle XIV per l’abat Ponç de Copons (1316-48), s'hi establiren diversos molins i es bastí un gran edifici gòtic fortificat amb muralles i torres de defensa.

L'any 1700 la granja va ser adquirida per Joan de Sagarra i Colom que féu restaurar les dependències i bastí una nova capella.
http://www.endrets.cat/text/1137/joan-sagarra-i-colom-era-nat-el-1653-ca.html

Durant la guerra de Successió s'hi hostatjaren els exèrcits de l'Arxiduc Carles d’Àustria.

La propietat fou de la família Sagarra fins el 1930, any en què va ser adquirida per l'arquitecte Cèsar martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), que anà fent, amb el temps, importants modificacions, com la capella advocada ara a Sant Cesari.
https://catalagomis.cat/portfolio-item/granja-doldellopscapellavalls/

En l'actualitat és residència d'estiu de la família Martinell. Únicament els masovers hi resideixen tot l'any.

Conjunt format per una edifici noble, dos jardins i la casa dels masovers.

L'espai entre ambdós jardins forma una petita avinguda amb arbres que condueix a una volta de canó que passa per sota de l'edifici principal, i que fa de la part baixa de la Granja una continuació del camí forestal.

La façana principal presenta una sèrie d'obertures distribuïdes irregularment.

Un balcó central sobresurt del conjunt, amb barana de ferro forjat.

A l'esquerra s'aixeca la capella, advocada a Sant Cesari amb espadanya.

Annex i perpendicular a la part dreta de la façana principal, es troba un edifici de les mateixes característiques.

Cal remarcar l'existència de dos balcons del segle XVIII, i d'una finestra gòtica que es conserva a la part posterior de l'edifici.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Valls , el Camp sobirà de Tarragona, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA - MARE DE DÉU DEL ROSER. GUIALMONS. LES PILES. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar una fotografia de la façana de l’església de Santa Maria o de la Mare de Déu dels Roser de Guialmons, al terme de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà.


Patrimoni Gencat
ens explica que l'any 1080 es menciona documentalment, per primera vegada, el topònim "Guialmons" que aleshores era una quadra.
El castell del lloc es menciona el 1132 com a propietat de la família Timor (una nissaga emparentada amb els Queralt, senyors de Santa Coloma).
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/turo-de-timor-mostra-de-labando-de-la.html

L'església es deuria bastir durant la segona meitat del segle XII, malgrat no aparèixer documentada fins el segle XIV, moment en el qual era afavorida per repetides deixes testamentàries, segons consta en els testaments de l'escrivania pública de Santa Coloma de Queralt.

No va ser ami parròquia ja que figura com a sufragània de l'església de Figuerola durant aquests anys.

Església d'una sola nau amb el presbiteri pla. Va coberta per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. La porta d'accés originària està ara en desús, es conserva però, a la part dels peus de l'edifici, oberta en el mur del sud. És d'arc de mig punt i adovellada. No mostra cap mena d'ornamentació i únicament una motllura, a manera de guardapols, recorre la totalitat de l'arc per l'exterior. En la mateixa façana s'ha conservat una finestra romànica també d'arc de mig punt i amb una petita arquivolta a l'interior. Tipològicament recorda l'estructura de la portalada romànica de l'església de Forés. El material constructiu emprat a la totalitat de l'edifici és el carreu de pedra, tallat amb cura i disposat en el mur a la manera "isodoma".

L'edifici, amb el pas dels anys, ha quedat totalment rodejat per les cases del poble. Per aquesta raó va haver-se de construir la nova porta d'accés, tardanament.

Fotografia del interior de l’any 1982. Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956)

Catalunya, sotmesa a un permanent espoli, ho tenia difícil per conservar el seu patrimoni històric, l’endeutament que es generarà amb la tragèdia del coronavirus, farà del tot impossible destinar cabals públics a aquests fins.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Guialmons, les Piles, la Conca de Barberà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Demà dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliarà el confinament. Al mati d’avui portàvem 6528 persones que han perdut la vida.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

dissabte, 28 de març de 2020

CASTELL DE SANT FERRAN. FIGUERES. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

La Paquita Dorca Gibert atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar fotografies del Castell de Sant Ferran, el major monument de Catalunya, que alhora és també la fortalesa abaluartada més gran d'Europa.




El Castell de Sant Ferran ocupa 550.000 m² al capdamunt d’un turó de Figueres. Com a bon castell fronterer, la seva situació és immillorable: té bones panoràmiques de la Serra de l’Albera, que fa frontera amb França, i del golf de Roses.

Precisament es va aixecar davant la necessitat de reforçar la frontera després de la Pau dels Pirineus de 1659 i deu el seu nom al rei Ferran VI d'Espanya, (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759)
La fortificació fou inaugurada l’any 1766, però s’acabava de construir l’any 1892, i està formada per dos recintes.

L’interior, de més de 325.000 m2, consta de sis baluards units per panys de muralla. No passa desapercebuda la magnitud de l’edifici: cavallerisses amb capacitat per a 500 cavalls, magatzems per guardar queviures per a 10.000 persones en un any, una gran plaça d’armes, nou pavellons per a l’allotjament de les autoritats i les seves famílies, i quatre grans cisternes amb una capacitat total de nou milions de litres d'aigua.

El recinte exterior, amb un perímetre de 3.120 metres, l’integren tres hornabecs, set revellins i dues contraguàrdies.

Està separat de l’exterior per un gran fossat de 10 hectàrees, que actualment es pot visitar, incloses les galeries subterrànies.

La denominació de Sant que es dóna al Castell, res té a veure amb el santoral, el fill de rei Felip V d'Espanya, no va atendre les justes reclamacions de Catalunya, desprès de la cessió vergonyant que es feia a França de la que coneixem ara com la Catalunya Nord.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella del Castell a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Figueres , l’Empordà sobirà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

divendres, 27 de març de 2020

L’ERMITA AL DÉU DESCONEGUT. VILABELLA DEL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar una fotografia del runam situat dalt d’un petit turó, al terme de Vilabella, a la comarca el Camp sobirà. al costat del camí que porta al camp de motocross


Llegia que la petició per construir l'ermita de Vilabella del Camp es va fer amb data 1 de maig de l'any 1726.

Una vegada obtingut el permís de l'arquebisbe de Tarragona, van iniciar-se les obres el 1729.

La primera pedra fou col·locada el dia 5 de maig, i amb aquest motiu va celebrar-se una gran festa.

Els problemes sorgits entre l'arquebisbe de Tarragona i el poble de Vilabella sobre el patronatge de l'ermita, juntament amb la mort del promotor de l'obra, va provocar la suspensió de les obres l'any 1732.

A mitjan del segle XIX va utilitzar-se com a cementiri i actualment, malgrat els intents de Mossèn Romà Comamala i Valls (Barcelona, 1921 – Vilabella, 9 d'agost del 2000) de recuperar-la com a monument local, resta en estat d'abandó.
https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=147248

És un edifici aïllat de planta rectangular i té unes dimensions de 18 metres de llarg per 11,50 metres d'ample.

La construcció, d'una sola nau amb capelles laterals, conserva una porta lateral amb la data del 1732 i la porta principal d'arc de mig punt amb dovelles a saltacavall.

Ambdues portes, de pedra, es troben actualment tapiades amb maçoneria, que és així mateix el material bàsic de l'obra, tant dels murs com dels arcs de descàrrega.

També s'utilitzen els carreus de pedra en els angles de l'edifici.

No ens n’havien donat raó en la visita que fèiem l’any 2014

http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-pere-ad-vincula-vilabella-camp-sobira-tarragona-catalunya/1049350

Tampoc de l’edifici anterior a la dictadura franquista que acollia el convent i escola de les Germanes Doniniques de l’Anunciata a, que dedicarem una entrada.


Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vilabella, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

dilluns, 23 de març de 2020

SANT SALVADOR DE LA BALMA. PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges de l’església de Sant Salvador de la Balma, al terme de Pontons, a la comarca del Penedès sobirà, l’Enciclopèdia Catalana ens diu que el temple, avui quasi enrunat, es troba en una posició encimbellada, adossada a la part alta de la cinglera, que forma la vall de la riera de Pontons, just al davant de l’església de Sant Joan de la Muntanya.



El camí per accedir fins a Sant Salvador de la Balma surt de la carretera de Pontons a Vilafranca, a uns 2 km de Pontons, i passa per la colònia Penyafort, des d’on surt el camí, que segueix el riu, i que cal deixar als 300 metres, per enfilar-se fins a la part alta del cingle, on hi ha l’església.

A dia d’avui no s’ha trobat cap dada d’aquesta església de l’època romànica.

Les poques notícies que se’n tenen són a partir del segle XIV, concretament de l’any 1319.

El 1508 queda consignada en una visita pastoral.

A mitjan segle XVIII es concedí permís per a captar a la rodalia per al sosteniment del petit temple. Això sembla indicar que l’església tenia pocs feligresos i per això tant els ermitans com la mateixa capella devien patir privacions.

El 1777 consta que la capella de Sant Salvador era dels pares bernats del castell de Pontons

És un edifici de tipologia molt curiosa, forçada pel seu inusitat emplaçament, que semblaria correspondre més a una edificació de tipus militar que no pas a una església. Més que parlar d’una nau, hem de parlar d’una sala, coberta amb volta de canó, adossada, per llevant, a la roca, amb els murs sud i oest reforçats per arcs formers de perfil apuntat, i amb la porta oberta a la façana nord. El mur de ponent, que s’encara a la vall, presenta una finestra d’una sola esqueixada, i és suportat per un gran arc, situat per sota el paviment de l’edifici, que li confereix una imatge plàstica molt peculiar.

La hipotecis d’un us inicial com lloc de guaita i bada de caire defensiu, i la seva posterior utilització com església, no es pot descartar
.


Els murs són construïts amb un aparell de carreu ben escairat, sense polir, i irregular, disposat en filades uniformes i irregulars, amb els angles formats per grans carreus ben treballats i polits, i amb peces també ben treballades en la formació dels arcs interiors, i de la porta, l’arc de la qual és formada per dovelles grans, ben tallades, com les peces dels seus brancals.

Resulta difícil establir un marc tipològic o cronològic per a un edifici com aquest, amb una arquitectura tan fortament condicionada pels trets de la seva especial implantació, però les característiques de la seva construcció permeten de situar-lo com una obra tardana, ja dins el segle XIII avançat, o potser, fins i tot, del segle XIV.

Si malgrat el desgovern del PSOE/PODEMOS sobreviviu a la pandèmia, poseu Ponts, el Penedès sobirà, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu però, previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, Donald John Trump, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson, Vladímir Vladímirovich Putin – per no fer esment dels que patim de forma directa - ; el desastre majúscul de la pandèmia del coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase de l’Ermessenda de Valrà, ‘el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

diumenge, 22 de març de 2020

EN ETERNA RECONDANÇA D’ALLÒ QUE CATALUNYA I ELS CATALANS NO HEM D’OBLIDAR MAI. LA PIETAT DE FERRAN VENTURA BATLLÓ

El monument s’inspira en l’escultura clàssica la Pietat de Miquel Àngel, enara que aquí, en una versió en una versió secularitzada (una mare amb el fill mort a la falda) de forma erò, molt més freda.


És una obra de 1981 realitzada, primer en pedra, i després fosa en bronze.

L’original en pedra fou col·locat al Parlament de Catalunya i, set mesos mes tard, aquesta rèplica en bronze fou situada al Fossar de la Pedrera, al vessant de la part dreta.

L'octubre de 2003, a petició de l'Associació Pro Immolats, el monument fou desplaçat de la seva posició inicial a la que ara ocupa, a l’esplanada.

Ferran Ventura Batlló( La Garriga, 1927- ?, 1997)

https://elpais.com/diario/1988/03/03/ultima/573346803_850215.html

http://www.ferranventura.es/biografia.html

https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=719

https://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_del_Parlamento_de_Catalu%C3%B1a#/media/Archivo:Pietat_Ventura.JPG


http://memoria.gencat.cat/web/.content/00_publicacions/MPDH/pdf_1_immolats.pdf

La tragèdia del coronavirus també haurà de tenir el seu monument commemoratiu.

dimarts, 17 de març de 2020

ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA DE VILADOMIU NOU ADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

Començava a declinar el sol, i bufava un vent suau i extremadament fred quan aturàvem el vehicle a la Colònia de Viladomiu Nou.
Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, la façana de l’església advocada al Sagrat Cor de Jesús, tancada amb pany i forrellat com la casa de l’Amo.


Llegia que en Valentí Canudas, de Casserres, fou qui ideà el santuari de Lourdes de la Nou, i qui possiblement aixecava la torre de l’Amo, i l’Església del Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou.

Casserres compta entre els seus fills distingits amb el mestre d’obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930), que va treballar molt i bé per tota Catalunya:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Graner_i_Prat


Està clar que “ningú no és profeta a la seva terra” , Josep Graner i Prat triomfarà arreu de Catalunya, i del Valentí Canudas no en sabem el cognom matern, ni la data de naixement i traspàs, com tampoc la del seu nebot Josep. D’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a castellardiari@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau amb capelles laterals i coberta amb volta de creueria. L'absis és de planta rectangular, flanquejat per les dues dependènices de la sagristia i cobert amb una cúpula quadrilobulada. La façana està orientada a llevant i flanquejada per dues torres de planta quadrada domina la única plaça de tota la colònia. A la façana hi trobem una portada allindada amb un frontó arrodonit amb elements esculpits en baix relleu. Tot plegat està a més, emmarcat per pilastres adossades que suporten un fals frontó on hi figura una inscripció. El parament és de grans pedres treballades disposades en filades i unides amb morter.


El decorativisme interior contrasta amb la decorativitat exterior.

A la façana de l'església s'hi llegeix: A la memòria d'en Tomàs Viladomiu i Betran en bona recordança aixecaren eix temple son fill Jacinto i son net March en l'any del senyor MCMV.

Aquest costum – que es repeteix en altres esglésies – més enllà de la vanitat humana, reflexa el sentiment de que també el bon Déu – i no únicament els que diuen servir-lo a la terra – estava en ‘nomina’ .

Aleshores i ara, res més lluny de realitat ; (Mt 6,1-6.16-18) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà»

« I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà».

No trobava cap dada del període 1936/39 en relació a l’església del Sagrat Cor de Jesús, ni el Bisbat de Vic, ni el de Solsona, han fet publiques – com si que ho va fer l’Arquebisbat de Barcelona, amb la publicació del “ martiri dels Temples a la Diócesis de Barcelona "– les vicissituds que van patir els edificis religiosos.

Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria de l’església del Sagrat Cor de Jesús per part del Valentí Canudas, de Casserres i del seu nebot, i en qualsevol cas, si les sabeu les seves personals, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..

Si sobreviviu a la pandèmia, Gironella , el Berguedà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.