TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 20 de juny de 2017

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE BALDOMAR. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Retratava, no sense dificultats tècniques, l'església parroquial de Baldomar, al terme d'Artesa ; l ’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.


Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici heterogeni, de difícil lectura arquitectònica a causa de les diferents etapes constructives que li han donat forma

L'esquema de planta ve definit per una nau sense absis, coberta amb volta de canó apuntada sobre arcs torals i formers. Al costat nord hi ha una altra nau, més curta, probablement afegida més tard. Al costat sud, presenta capelletes laterals obertes en el mur mitjançant arcs formers. Una cornisa sense finalitat constructiva separa la volta, que segueix la tradició del segle XIII, dels elements de sosteniment

L'element més rellevant de l'exterior és la façana, que integra un campanar d'espadanya convertit posteriorment en una torre quadrangular. El cos baix de la façana, de carreus ben escairats, és d'una gran sobrietat. L'acces s'efectua mitjançant una obertura d'arc de mig punt adovellat, recolzat sobre impostes motllures d'aire classicicant, similars a les que hi ha als pilars interiors de l'església. Sobre el portal hi ha un òcul i, enmig, una petita fornícula formada per columnes helicoïdals que sostenen un frontó triangular

Tant la façana com el campanar fan pensar en una reforma constructiva, que probablement dati del segle XVI, i, per tant, de cronologia més avançada que la de la nau central.

Llegia que el mural interior, que no teníem ocasió de veure, és obra de l’ Antoni Borrell i Pujol ( Barcelona, 1927), resident en aquesta població, i autor també de les pintures de les esglésies de Torregrossa, a la comarca del Pla d’Urgell, ide les Pallargues, a la comarca de la Segarra.


Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) afirma que es tracta d’un Nom Propi germànic, al costat de l’església hi ha una placa ‘ Vall d’Omar’. Imagino que deu ser algun admirador/a de l’ Omar Sharif, també conegut com a Omar El-Sherif (Alexandria, 10 d'abril de 1932 – el Caire, 10 de juliol de 2015). Està clar que molt sovint, veiem el que volem veure, oi?.

No trobava cap esser humà per a preguntar-lo on era l’escola abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.

Artesa de Segre vol, i ‘dol’ alhora, pel que fa a ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-nova-de-santa-maria-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/01/santa-cecilia-de-torreblanca-la-romnica.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-miquel-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-sant-ponc-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/lassumpcio-de-santa-maria-sero-artesa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lesglesia-de-la-mare-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lensulsiada-esglesia-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-julia-de-la-clua-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-parroquial-de-santa-maria.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/01/de-sant-marti-de-collfred-i-altres.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/sant-salvador-dalentorn-artesa-de-segre.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/08/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html




ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PONÇ DE VALL-LLEBRERA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Llegia en relació a Vall-llebrera, al terme d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera; vora la carretera hi ha l'edifici on era, abans del 1936, l'ajuntament d'Anya i que després serví d'escola i de casa per als mestres.

Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església parroquial de Sant Ponç, de la qual depèn la de Vall-llebrerola, és obra del segle XVI.


El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.


Patrimoni Gencat
en fa aquesta descripció ; església d'una nau amb capelles, sagristia i garatge adossat lateralment. La façana principal té una composició amb un eix central definit per la porta amb arc de mig punt i grans dovelles regulars sobre una imposta. A sobre hi ha una fornícula i un rosetó amb calat de pedra rematat per una espadanya de dues obertures, amb una campana. La coberta és de dues vessants sobre la planta rectangular. L'edifici té un atirantat metàl•lic de reforç.

El lloc s'anomenava antigament Mirandol*, lloc que és documentat el 1053 en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre.

Ens agradarà saber a l’email coneixercataunya@gmail.com el fonament d’aquest topònim, Mirandol.

Artesa de Segre vol, i ‘dol’ alhora, pel que fa a ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

dilluns, 19 de juny de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I L’ESCOLA DE LA COLÒNIA ‘LA FÀBRICA’. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Reprodueixo de patrimoni Gencat ; edifici aïllat, de planta rectangular, en el recinte de la fàbrica de començaments del segle XX, amb edificis singulars que formaven un centre industrial.

Llegia a : http://www.lapalanca.cat/pdfs/06nov.pdf

1930.- En aquesta dècada es construeix l’edifici que acollirà l’església dedicada a la Mare de Déu del Roser i que a la vegada farà les funcions d’escola per als fills dels treballadors.

El Valentí Pons Toujouse en el seu excel•lent treball sobre la Colònia:

http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2014/09/12/artesa-de-segre-colonia-de-la-fabrica-el-pont-dalentorn/

Defensa l’autoria de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), i recull en color la mateixa imatge que en blanc i negre feia l’any 1985 J. Salvadó.



Entenc doncs que l’afirmació ‘l’església va ésser modificada, restant la portalada adovellada que forma un arc de mig punt situada al centre de l'edifici’. Ens descriu una actuació posterior. Patrimoni Gencat recull ‘sembla que s'erigí cap al 1906, de la mateixa manera que l'edifici del director del conjunt industrial’, de ser certa, l’autoria de l’església – de la que no tenim imatges – fora de l’Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920), tenim respecte de la data del seu traspàs absoluta certesa :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/06/08/pagina-1/33303354/pdf.html
No així, del seu naixement que no hem pogut confirmar en cap registre. Ens dol que l’Enciclopedia Catalana, no dediqui – encara – una entrada a l’arquitecte Emili Sala Cortés ((Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920.

Els nous habitacles s'han adaptat a la composició de simetria que definia l'antiga església , amb elements també historicistes: porxos amb arcades i pilastres de suport. La coberta és a quatre vessants té teula plana.

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Farem arribar aquest post a la Palanca.

L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. SERÓ. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

L’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.

L'església parroquial de Santa Maria de Seró es troba ubicat a la part alta de la vila de Seró, agregat d'Artesa de Segre. Es tracta d'un temple aïllat d'una sola nau, amb un edifici adossat que fa de rectoria i el cementiri vell annex.

Es troba al costat de les restes de l'antic castell de Seró i actual casalot barroc.

La façana principal, que dóna al carrer de l'Església (orientada a l'oest) compta amb una porta de mig punt adovellada amb una inscripció a la clau que hi posa "JHS/1882". Per sobre hi ha un petit rosetó. L'altra façana, orientada vers el sud, presenta una portalada tapiada amb arc de mig punt i adovellada i podria tractar-se de les poques restes existents del temple romànic originari.


La nau central compta amb un petit cimbori neoclàssic que il•lumina el centre del temple. Un campanar de cadireta amb dues campanes s'aixeca a sobre la porta antiga. Una altre campanar es troba al damunt de la cantonada de llevant i és de secció quadrada. La teulada és a doble vessant i compta amb una coberta de teula àrab, tot i que amb notables refaccions i obra recent que n'indiquen restauracions en els darrers anys.

Fou reformada entre els segles XVIII i XIX. Data i inscripció de la porta d'entrada: "JHS/1882". Una darrera dada data de l'any 2006, quan la família Vendrell-Gannau dóna una campana al temple, fet commemorat amb una placa a la façana sud de l'edifici.


Constatava que tampoc podien accedir al interior els tècnics que feien la fitxa de patrimoni Gencat.

Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear, SERO m. grafia antiga de cero, ‘cérvol’. Sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, Llull Gentil 6

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa que el topònim s’origina en el període de domini dels sarrains, i té un significat ‘falca, clavilla .

No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Al indret on estava emplaçada l'antiga fortalesa medieval documentada des de l’any 1154, hi ha un casal de l'època del barroc, el qual va aprofitar els carreus dels murs medievals.


És de planta rectangular amb composició ordenada i regular de les obertures, tenint la porta, actualment modificada, al capçal de migjorn. Les cantonades i cèrcols de les obertures són de carreus ben escairats, amb motllures als ampits.


Al carrer Major, adossat a l'Església de Sant Pere, es conserva un antic portal d'accés a la vila closa, d'arc de mig punt, amb la data de 1677 a la dovella central.

Tudela es documentada des de l'any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d'una unça a Sant Pere de Tudela de Segre.

El 1151 l'ardiaca Arnau de la Seu d'Urgell, capellà d'Artesa, cedí l'usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església. El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d'Àger.

Curiosament, de l'any 1172 es consignen dos testament, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela. Un d'ells és l'acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la fortalesa a la seva filla Elisenda. L'altre testament fou atorgat per Ramon Bernat i en ell deixava al seu fill Ramon de Seró el castell de Tudela; aquest mateix personatge, l'any 1190, el llegà, també en testament, a la seva filla Berenguera. El 1178, a Lleida, en un conveni entre Alfons el Cast i Berenguer de Fluvià, signen els seus castlans Pere i Berenguer de Tudela. Aquest darrer apareix el 1180 vinculat a l'orde del Temple. Es desconeix com aquesta fortalesa pervingué als Cervelló però se sap que el 1193, Guerau Alemany de Cervelló feia redactar el seu testament pel qual deixava al seu nebot Guerau el castell de Tudela a més dels d'Artesa i Marcovau, tot especificant que els tenia pel vescomte de Cabrera.
Una altra referència data de l'any 1202, en que Ermessenda de Montsonís donà als hospitalers de Sant Salvador d'Isot tot l'honor que posseïa a la fortalesa de Tudela.

El 1365 el lloc i el castell pertanyien a P. d'Olmar.

A la fi del segle XVI i primeria del XVII era senyor de Tudela i la Vansa el noble Francesc Gilabert i d'Alentorn (1559-1638) , que fou diputat de la Generalitat de Catalunya.

A començament del segle XIX la senyoria de Tudela era del IV marqués de Barberà , Josep Esteve Garceran de Pinós-Santcliment i Sureda (1785-1813)

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , (1936-1939) el castell va fer les funcions d’escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes.

D'aquest període es conserven dibuixos i gràfics en les seves parets interiors.

M’explicaven ocasió de documentar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que el castell està a la venda.

Quasi al mateix nivell hi ha el fossar de Tudela de Segre, amb clares influències dels cementiris segarrencs.


Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

diumenge, 18 de juny de 2017

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TUDELA DE SEGRE. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

És un lloc comú que a TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia una o més escoles, públiques, privades , confessionals, i/o en algun cas parroquials.

Cal negar doncs de forma enèrgica que els feixistes portessin l’educació i la cultura en les motxilles dels seus soldats, i que l’aviació nazi llençava llibretes, llepissós i gomes d’esborrar damunt de les poblacions de Guernica, Barcelona o qualsevol indret lleial al govern de la II República.

Tornava a Tudela de Segre per retratar les edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en aquesta recerca comptava amb l’ajuda d’una veïna que amablement m’acompanyava pel vessants d’aquest turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al segle XII, i que exercí com escola militar i centre de control estratègic de les forces republicanes, en l’episodi bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que actualment segons m’explicaven està en venda.


Edifici que acollia l’escola de nenes.


Edifici que acollia l’escola de nens.


Escoles ‘noves’

Llegia que Tudela de Segre fou municipi independent fins el 1971, data en que manu militari’ era annexionat al terme municipal d’Artesa de Segre.

El municipi de Tudela de Segre comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.

Quan al topònim com explicava a :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/11/sant-cristofolmenna-de-kanta-banda-le.html

És molt possible que aquesta fou la localització d’un temple dedicat a la deessa Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs on es patia la ‘romanització’ , Roma , transformarà la deessa Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE en la “Santa dea Tutela “.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , demaneu als vostres pares i/o avis on eren les escoles del poble on viviu i/o on veu néixer abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. MARCOVAU. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Entre altres monuments ens havia quedat pendent en la nostra darreravisita al terme de Foradada, l'església parroquial de Sant Salvador , situada al nord-est del turó que ocupa el nucli de Marcovau, que malgrat estar quasi a tocar de la carretera que mena a Artesa és accessible únicament per un camí de terra, en aquest país de fireta, trobes una carretera asfaltada que comunica Baldomar i la Clua de Meià, i has de tragar pols per accedir a Marcovau. Com diu el ‘camarada Rajoy’ el seu govern, és l’únic que garanteix que TODOS LOS ESPAÑOLES SON IGUALES EN DERECHOS Y DEBERES, oi?.

Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple d'origen romànic datable el segle XII que consisteix en una església d'una sola nau capçada amb absis semicircular, un contrafort a la façana sud i dues capelles laterals afegides en època moderna. Al segle XIX es va refer la façana d'accés i s'hi va afegir un campanar d'espadanya.

Com és usual en els temples romànics, està orientada d'est a oest amb la capçalera a llevant i l'accés a ponent. La teulada de la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec d'un sol nivell de maó. La coberta de l'absis és de lloses de pedra.

Els murs originals de l'edifici romànic presenten dos modalitats d'aparell constructiu: l'absis està fet amb un aparell de carreuó irregular però ben disposats en filades, mentre que els murs de la nau presenten un aparell regular de carreus ben escairats i polits. Aquesta canvi permet suposar una diferència cronològica en la construcció de les diferents parts de l'edifici, encara que s'inclouria en conjunt dins del segle XII.

La façana d'accés, obra de mitjans del segle XIX, està feta en aparell irregular de carreus desbastats de pedra sorrenca lligats amb ciment. La porta és d'arc de mig punt de dovelles (a la dovella clau hi ha la inscripció '1860') i a sobre hi ha un petit òcul. La part central d'aquesta façana es remata amb una espadanya de dos ulls.


A les façanes laterals es van afegir en època moderna dues capelles rectangulars amb aparell de carreus de diverses mides però ben escairats i polits, lligats amb morter de calç. Durant aquestes importants reformes també es va redecorar l'interior de l'edifici.


Fotografia. Jordi Contijoch Boada .2010

La nau està coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat. L'absis s'obria directament a la nau però actualment es troba paredat.



Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tots o la major dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, tenien almenys un personatge il•lustrat que exercia de ‘cronista oficial’, la fusió, absorció, integració de municipis, feta sempre més enllà de les explicacions ‘tècniques’ per motius espuris, feia desaparèixer alhora que aquesta figura, molt sovint la seva obra recollida en llibres d’escassa difusió.

El fair play ens obliga a reconèixer el triomf del feixisme i el cleptofeixisme en la seva lluita per anorrear la nostra història i la nostra cultura, alhora però, cal insistir a les ‘autoritats catalanes’ i a la ciutadania que la recuperació de la memòria històrica passa per fer passos POSITIUS en la bona direcció. O sia, investigar, investigar, investigar,... , abans de que els darrers testimonis vius lliurin la seva ànima al Senyor, i pugin al tros de cel que delimitat amb els colors de la senyera, ens separarà per tota l’eternitat dels nostres enemics seculars.

Recuperar la memòria històrica per als catalans és un imperatiu ètic.