L’OCELLA. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Quan trobava dades de la masia coneguda com l'Ocella, al terme de Moià, a la comarca del Moianès, en quedava bocabadat per la minsa i telegràfica informació que hi ha ; masia situada en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.

Està situada a llevant de Moià, a migdia de la carretera N-141c en el punt quilomètric 28. És a l'esquerra de la riera de Castellnou, al nord-est del Castellnou de la Plana. És a l'extrem nord-oest del Pla de l'Ocella.

No sabia trobar – si existeix – el Cataleg de masies de Moià.

Ens agradarà tenir més dades de l’Ocella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans – això no inclou necessàriament a les Administracions, ni als que les administren - la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana

Antonio Mora Vergés

AL·LELUIA, AL·LELUIA, IDENTIFICAT EL DIBUIX DE MAS XINXER. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Començàvem el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés una recerca a partir d’una entrada de l’Estudi de la Masia Catalana :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6045/rec/2

Dibuix d'una masia situada al camí de Calella a Palafrugell ( entre 1890 i 1936)

En calen més dades de l’autor Francesc Vidal, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,..., esperem rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Altres dibuixos seus els podreu veure a :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Vidal,%20Francesc/mode/exact

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball de camp, i creiem que es tracta de la masia coneguda com mas Xinxer que està a la carretera vella de Palafrugell a Calella. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/cataleg_masies.pdf

Feu-ho saber urbi et orbe, també, també, a l’Estudi de la Masia Catalana.

El Senyor s’alegra quan fem una d‘aquestes senzilles troballes, i s’entristeix quan amb el seu nom a la boca, s’organitza una ràtzia contra Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, i el seu dret a escollir democràticament els seus governants.

Donec perficiam

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DE LOURDES. ANGLESOLA. L’URGELL (JUSSÀ). LLEIDA. CATALUNYA

L’ Antoni Regueret Vidal, publica a la pàgina de facebook , ‎No ets d'Anglesola Si No...

Una perspectiva més àmplia de la desapareguda capella de la plaça Lourdes. ANYS 1920

A la pàgina: http://www.esagramunt.com/clients/ANGLESOLA/patrimoni.htm
Sense imatge es fa referencia a la font coronada amb la imatge de la mare de Déu de Lourdes recorda l'antiga capella construïda a finals del segle XIX per iniciativa de Mossèn , Francesc Mestres.

http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/167177/245695

Tenim un grapat de preguntes :

Quan es va fer aquesta capella?

Teniu totes les dades del promotor Mossèn , Francesc Mestres, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,... ?

Qui en va ser l’autor ?.

En quines circumstàncies es va produir la seva desaparició ?.

Els agrairem també, que féu arribar aquesta petició al Consistori – més val ser dos, que no pas un, oi?. - si existeix també a l’Arxiu Històric, i si us sembla que en saben alguna cosa al sursum corda.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar obligatori es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Des del ‘tontisme’ s’afirma que a internet s’hi troba tot, la història de la capella de la Mare de Déu de Lourdes, no és dissortadament una excepció, sinó la norma, almenys pel que fa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’OLÈRDOLA ?. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

No trobava cap informació de l’edifici que acull avui el consistori d’Olèrdola, i que – m’ho confirmaven persones que hi van assistir – aixoplugava l’escola pública.

En demanaré informació a l’ajuntament olerdola@olerdola.cat , dit això espero també que els olerdolencs que tinguin records, imatges i/o dades les vulguin compartir a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els agrairem també, que facin arribar aquesta petició al Consistori – més val ser dos, que no pas un, oi?. - si existeix també a l’Arxiu Històric, i si us sembla que en saben alguna cosa al sursum corda.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar obligatori es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE L’ACADÈMIA FUSTER DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ?. ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Santa Coloma de Gramenet segons la wikipedia té únicament tres elements patrimonials d’interès : Torre Pallaresa, Torre Balldovina i Façana de Can Pedragosa.

Això ens diu molt de la qualificació ‘ suburbial’ d’aquesta ciutat de l’Àrea Metropolitana.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , em feia arribar una fotografia de la Acadèmia Fuster , al carrer de Sant Jeroni 38-40, de la que trobava a EC-47 de :
http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=246314&fromPage=
Autor desconegut.

L’enllaç ‘La nostra història’ explica que l’edifici s’aixecava possiblement pels voltants de 1934 al carrer de Sant Jeroni número 6, i que la seva destinació per acollir “Acadèmia Fuster”. José Prat i Soler, seria el promotor.
http://escolafuster.blogspot.com.es/p/la-nostra-historia.html

L’escola disposa d’una capella de la que en demanaré l’advocació.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici singular a l’email coneixercatalunya@gmail.com , us agrairem que feu arribar aquesta petició al Consistori, si existeix a l’Arxiu Històric, i si us sembla que en saben alguna cosa al sursum corda.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar obligatori es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’ESGLESIA ‘NOVA’ DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL D’OLÈRDOLA?. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens la descriu ; església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La façana principal és coronada amb un campanar octogonal amb coberta de pavelló i rellotge sota les obertures. El portal d'entrada està fet per arquivoltes ogivals de pedra calcària, un timpà frontal amb mosaic amb la inscripció 1889- 1984 i la figura de Sant Miquel. La coberta és a dues vessants a la part central. La coberta, que presenta teules vidrades de color marró i rajoles fent cornisa vidrades de color verd al campanar, teules àrab normals a la part corresponent a la nau i rajoles quadrades planes vidrades de color marró a la part de l'àbsis que és una semi cúpula.

En següents enllaços trobareu un COPIAR/PEGAR antològic :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/CATALEG%20PATRIMONI.pdf

http://patrimonicultural.diba.cat/#

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Sant Miquel d'Olèrdola es va bastir a finals del segle XIX al nucli de La Plana Rodona com a substituta de la del castell.
Cal pensar que les ‘ mans anònimes’ que aixecaven l’església, no eren les del maligne, que com sap tothom – des de sempre – està molt posat en el sector, oi?.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , agrairem que trameteu aquesta petició al Consistori d’Olèrdola, a la Diputació de Barcelona, i al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

DE CAL TERZI A L’ESCOLA LA PAU. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava la façana de l'Escola La Pau, de Vilanova i la Geltrú, situada a l’edifici conegut com Cal Terzi , a la Rambla de la Pau, 57, obra de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922, ) promoguda per Carlos Terzi y Fugazza, director executiu de Pirelli, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’any 1919, la fàbrica Pirelli va sol·licitar obres per a construir un edifici a la rambla de la Pau, segons projecte de l’arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà. La fàbrica Pirelli, de capital italià, s’havia inaugurat l’11 de setembre de 1902; l’any 1913, Pirelli havia esdevingut l’empresa més important de Vilanova i la primera de l’Estat Espanyol en la fabricació de cables i aïllants elèctrics.

Cal Terzi va ser construïda com a residència temporal dels alts directius de la fàbrica Pirelli, que aleshores ocupava l’altre costat de la rambla de la Pau.

Cal Terzi va ser la primera edificació aïllada amb jardí que es va aixecar a les rambles Principal i de la Pau; posteriorment, l’arquitecte vilanoví Josep M. Miró i Guibernau, l’any 1921, repetirà aquesta tipologia en Can Pahissa. Segons l’arquitecte i pintor vilanoví Josep Francesc Ràfols i Fontanals, Cal Terzi manifestava la maduresa arquitectònica de Font i Gumà, com a conseqüència de la constant atenció a qualsevol estil de l’arquitectura popular.

Carlos Terzi Fugazza, director de la fàbrica Pirelli, va sol·licitar la construcció d’una galeria i tribuna al primer pis, l’any 1928.

La Societat Cooperativa Escola la Pau va sol·licitar l’any 1980 obres d’acondiciament per a una escola d’ensenyament primari, l’actual Escola la Pau, segons projecte de l’arquitecte Joan Corral i Vilalta. A l’any 1984, es van realitzar obres d’ampliació en l’edifici existent construït a l’antic jardí, segons projecte de l’arquitecte Joan Canal i Vilalta?.

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat amb jardí i amb dues façanes alineades al carrer i fent cantonada.

L'immoble és de planta sensiblement rectangular compost de planta baixa i dos pisos sota coberta plana de la qual sobresurt la caixa d'escala central. El terrat és accessible sobre el cos principal. La torratxa presenta coberta a quatre vessants.

Les parets de càrrega són de totxo. Els forjats són de biguetes de ferro i revoltons.

La façana principal és de composició simètrica amb portal amb llinda de pedra i una finestra a cada costat. Al primer pis trobem un balcó sustentat sobre cartel·les de ferro i una finestra a cada banda. Al tercer pis hi ha una galeria d'arcades de mig punt.

El coronament està format per un important ràfec amb fris en zig-zag.

1980 (adequació acondiciament) escola, Joan Corral i Vilalta, arquitecte ; 1984: (ampliació) sobre l'antic jardí, Joan Corral i Vilalta?, arquitecte . Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs d’ambdós tècnics a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En aquest cas NO l’escola, però si l’edifici, son anteriors a la dictadura franquista.

Per als catalans la conservació, i la màxima documentació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés