CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ. SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Matias En Mais Castanyer‎ publica una postal antiga de Sant Feliu de Pallerols, on apareix la capella de Sant Sebastià, de la que ens diu Patrimoni Gencar que és d'una sola nau, amb absis pla i una petita estança en un costat. La nau està coberta amb arc de mig punt i una motllura que imita un entaulament recorre la part superior dels murs laterals.

El parament de la meitat inferior de la façana principal és de carreus grans i ben treballats, mentre que la part superior és de pedra petita i irregular. La porta és allindada i està emmarcada, a una certa distancia, per dues pilastres que aguanten un entaulament sobre el qual hi ha la forma d'un frontó triangular buit coronat per una creu
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/sant-feliu-pallerols-n-5-vista-parcial-ediciones-bergas~x119914215

Aquesta capella ja apareix documentada l'any 1570 com a Sacellum divi Sebastiani, l'origen de la qual és un oratori al costat de la via romana precursora del camí ral d'època medieval.

El riu Brugent en aquella època duia més aigua, això explicaria la denominació de ‘pescallunes’ que tenen els aborígens, la tradició diu que una nit de lluna plena, un santfeliuenc vorejava el riu Brugent quan va veure reflectida la lluna en l'aigua de la riera. Tan embadalit en va quedar de la bellesa de l'astre que molt brillava en la foscor de l'aigua que va decidir pescar-la amb un cove. Però no aconseguia ficar-la-hi. Algú va veure-ho i, en to burleta, li preguntà si volia pescar la lluna.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE CAN FARGAS/CAN PUJOL. HORTA. BARCELONA

Trobava una fotografia ‘anònima’ , datada entre 1890 i 1936 que forma part de l’Estudi de la Masia Catalana, “Bigues velles i restes d'un retaule pintat a Can Fargas, antic Can Pujol d’Horta”. La fotografia ha de ser anterior l’any 1914, si donem crèdit – que ho fem a ulls clucs- al que ens diuen a : https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/08/can-fargas-mas-pujol.html

Com tota masia i residència important, disposava d'una capella de proporcions apreciables que estava en el que ara és La Casa de los Navarros i que va ser derruïda en 1914. Amb les seves pedres es va construir l'església de Sant Antoni de Padua i una part de Foment Hortenc.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3812/rec/3

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3910/rec/75 Quadre de temàtica religiosa a Can Fargas, antic Can Pujol

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4316/rec/116 Vista parcial de Can Fargas, antic Can Pujol

https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/es/conozca-el-distrito/historia/episodios-historicos/can-fargas

Preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació que tenia aquesta capella.

L’Església catòlica que feia costat als sediciosos feixistes, tenia plena consciencia de que en fer-ho posava en marxa un procés de desafecció que podria acabar amb la desaparició d’aquesta confessió religiosa, assumia aquestes possibles conseqüències el Cardenal primat d'Espany, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), malgrat els advertiments en contra de la Santa Seu, i entre d’altres del Cardenal de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943); l’actual jerarquia segueix amb allò de HACELLA Y NO ENMENDALLA, i més enllà de l’evident caiguda de la pràctica religiosa, advertim que socialment ja fins NO ES CONSIDERA que res que tingui a veure amb la religió, pugui relacionar-se amb la cultura.

Que siguin maleits tots els que per acció i/o omissió, feien i fan possible, aquesta tràgica realitat.

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES MONGES FRANCESES A LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Hem fet un llarg camí, superem de llarg els 2.000 edificis, i això ens fa alentir la marxa, tenim però, la sort que NO estem sols.
Llegia a : http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com/p/blog-page_24.html

Els religiosos que van venir de França

L'any 1905, les monges concepcionistes conegudes a la ciutat com les monges franceses, obriren una escola per a l'ensenyament femení a l'antic casal dels Marimon. L'any 1906, els germans maristes, també procedents de França, obriren la seva per a l'ensenyament de nens al carrer Amor Filial. Els canvis legislatius francesos que van prohibir l'ensenyament religiós afavoriren la seva arribada a la Bisbal a la qual van aportar uns certs aires de canvi en el panorama educatiu.

El Joan Dalmau Juscafresa – que s’ha afegit a la nostra recerca - em feia arribar les imatges d’aquest post, amb aquest peu informatiu.

Escola Immaculée Conception de Castres o Escola de les Monges Franceses a la Bisbal d'Empordà, edifici actualment desaparegut, estava situat on ara hi ha la Torre Bisbal al carrer de l’Aigüeta. Fotó publicada al llibre la Bisbal d'Empordà desapareguda de l'Ariadna Morente Pagès.
Fotos autors desconeguts, col·lecció l’Abans, fons Agustí Foxà i Romaguera.

Santa Jeanne Émilie de Villeneuve (Tolosa, 9 de març de 1811 - Castres, 2 d'octubre de 1854)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeanne_%C3%89milie_de_Villeneuve

Ens cal l’ajuda de TOTS ELS CATALANS en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica, esperem les vostres aportacions, dades i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Riudaura .Façana arcada de La Plana de Cruanyes. Garrotxa. Girona. Catalunya

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4739/rec/100

Masia catalana ampliada al segle XVII, però amb documentació molt més antiga. Típica casa pairal de muntanya, envoltada de muntanyes i al mig de paratges frondosos. La pairalia consta de diferents construccions. La casa gran té la planta noble on hi ha les cambres, la gran sala, una bonica galeria porxada (única a la zona amb 12 arcades), la cuina, la llar de foc i la capella de la Mare de Déu dels Dolors. Amb mobles d’època i d’estil, totes són estances típiques de les cases pairals catalanes de muntanya. En la mateixa casa tenim, a dalt, les golfes i, a baix, dos pisos d’estables i petites estances (conservant encara la construcció original de volta, i enllosat a terra) que servien per treballar tot el bestiar de la casa (galliner, sala de matança de porc, cava, cort de vaques i cavalls...).

Dins la mateixa pairalia hi consta el paller, amb una gran era, i a prop la font. Al costat de la font hi ha una típica escala de pedra a la paret que servia per pujar i baixar de l’era. També hi ha el safareig, i uns estables a part.

La casa està envoltada de prats i boscos i pot ser utilitzada per tot tipus d’esdeveniments.

Si en teniu més dades, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Us deixo un enllaç, espero que algú es pugui entretenir a completar les dades , i les imatges que manquen
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/GARROTXA/order/title

CAL TIVALLA O LA RECTORIA DE SANT MARTÍ DE MERLÉS. LIMITS ENTRE LA COMARC D’OSONA I EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Trobava una fotografia de l’any 1932, feta per Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d’abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987) per a l’Estudi de la Masia Catalana, amb aquesta identificació , “Torre de planta quadrada a Cal Tivalla i pallers”, Sant Martí de Merlès, Santa Maria de Merlès. El cert és que la imatge em semblava familiar, .., en trobava confirmació en una de les col·laboracions que havíem publicat a Nació Digital – quan començaven- https://www.naciodigital.cat/llusanes/noticia/3276/cronica/viatge/pont/santa/maria/merles

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/734/rec/6

M’ho confirmava la fotografia de Jordi Compte i Marta Homs, al Mapa de Patrimoni de Santa Maria de Merlés, feta diria que des del mateix punt, que ho havia fet l’Isidre Puig i Boada.

http://patrimonicultural.diba.cat/

Acostumen a dir, el món és un mocador, oi?. Amb aquesta denominació trobem una fotografia de l’Arxiu de l’Ajuntament de Castelldefels :
Vista de la torre de Cal Tivalla o de Climent Savall
http://castelldefels.org/es/fotoarxiu.asp?mida=1&Total=4725&ul=295&pr=295&MidaLletra=+1

Deduïm que el que avui és coneix com la rectoria de Sant Martí, s’anomenava Cal Tivalla, l’any 1932, oi?.

Cal deixar constància del nostre agraïment als que endegaven l’Estudi de la Masia Catalana; avui fora MOLT SENZILL, completar-lo, i us instem a fer-hi amb la mateixa metodologia que ells feien servir :

1 identificar el lloc
2. identificat l’autor de la fotografia.
3. Indicar la data en que es feina la fotografia.
4. allò que us sembli d’interès
I, per descomptat fer-ho seguir als emails : arxiufotografic@cec.cat , coneixercatalunya@gmail.com

El món i Catalunya us ho agrairan.

IN MEMORIAM DEL BLANES QUE RETRATAVA FRANCESC SALT PRUNA

El Joan Portas Perpiñà publica una fotografia per al record totalment impossible de reconèixer per part seva , i ens deixa un comentari ; aquestes voltes formaven part de la Plaça d'Espanya, el carrer seria l'actual Roig i Jalpí o algun travesser, potser?

Manel Martin Salt; A mi em sembla que aquest carrer era la continuació del carrer que segueix a la plaça dels dies feiners en direcció a la plaça d’Espanya una vegada travessat el carrer ample, jo vaig aconseguir veure les runes o restes d'una d'aquestes voltes.

Joan Portas ; Manel, molt bon dilluns! Per fi algú aporta experiència viscuda. 😃

Vols dir potser el carrer on hi havia hagut antigament el Banco Central? És on hi havia hagut la impremta d'en Colomé?

Manel Martin Salt; Joan Portas l’impremta no ser on estava, però el carrer passava per darrera del que havia estat el banco Zaragozano.

Joan Portas; La impremta estava davant de Can Casado taxista, seguint-lo anaves a parar a Can Giol i a la Fonda de Can Setmanes.

Gràcies per l'aclariment, era un dels meus dubtes quan vaig escriure "un carrer travesser". 😃

Manel Martin Salt; Joan Portas Els avis vivien al carrer Mn. Manresa i quan era petit el terreny de joc era la plaça d'Espanya i tant la plaça com els carrers dels voltants eren prou coneguts.
Marta Caldero Ponsdomenech ;Joan Portas , la fonda era Can Plata, Can Setmanes es la del carrer Antiga

Manel Martin Salt; Marta Caldero Ponsdomenech i la botiga de ca la Paquita Sicrés, l'altre fonda era can Prats.

Manel Martin Salt; Tenia els meus dubtes, ara però, ho confirmo, la foto la va fer el meu avi Francesc Salt i Pruna (1895-1970)

IN MEMORIAM DE SANT JULIÀ DE VILAMIROSA. LA RIEROLA. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava l’any 1929 per a l’Estudi de la Masia Catalana “ La Rierola, al desaparegut poblat de Sant Julià de Vilamirosa” , que situa al terme de Gurb, i que pertany avui al de Manlleu.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3026/rec/9

http://manlleuhistoric.blogspot.com/2014/08/rierola-la-masia.html

http://www.infohostal.com/guia/barcelona/manlleu/alojamiento/255733/casarurallarierola.html#
http://www.elter.net/noticia/18571/turisme-rural-registra-ocupacions-superiors-70-durant-lagost#.XLnt1-gzbIU

havíem publicat l’any 2013 que Sant Julià de Vilamirosa ·” es dedica a aixoplugar activitats culturals. En aquest cas des de l'Associació Cultural Pro Ateneu de Manlleu, es va optar per fer la presentació del primer disc del ROGER USART, en aquest lloc màgic: l'ermita de Sant Julià de Vilamirosa (El Fugurull).

Encara manté aquesta funció cultural?.