TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimarts, 23 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.

 

L’Albert Aymà Aubeyzon, retratava l’any 1984,  Antic col·legi de Sant Ignasi. Museu Comarcal de Manresa


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93995

 https://catalunyafotos.cat/es/page-55020-qui-soc

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs  de l’Albert Aymà Aubeyzon , a l'email castellardiari@gmail.com 

El Museu Comarcal de Manresa és un espai museogràfic que ocupa dues plantes en l’edifici de l’antic Col·legi de Sant Ignasi –on també s’hi troben l’Arxiu Comarcal del Bages i, des de l'any 2015, el Centre d'Acollida de Pelegrins.

És un edifici de planta quadrada organitzat a partir d’un amplíssim claustre, d’ordre neoclàssic, construït per la Companyia de Jesús a mitjans del segle XVII i reformat a mitjans del segle XVIII.

https://www.elpou.cat/noticia/1203/antic-collegi-sant-ignasi

L’edifici ha esta col·legi dels jesuïtes en cinc etapes diferents entre 1620 i 1892, separades per quatre expulsions de l’orde d’Espanya els anys 1767, 1820, 1835 i 1868.

El 1892, la institució es va traslladar a Sarrià, on encara funciona ara.

La resta dels períodes ha estat col·legi municipal, centre de secundària, col·legi dels Maristes (1900-1910) i escola d’arts i oficis (des de 1902 fins a 1936).

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II  República ,  fou hospital militar.

En els PRIMEROS AÑOS TRIUNFALES   del franquisme acollí una companyia de soldats treballadors (presoners republicans que feien treballs forçats com la construcció del pont de la Reforma.

Més endavant s’hi va traslladar el museu i l’arxiu de Manresa.

El 1962 fou declarat monument històric i artístic.

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dilluns, 22 d’abril del 2024

CAPELLA DE CAN MASANA DE RAJADELL, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. EL BAGES.

 

Retratava al Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig d 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) amb el fons de  la masia coneguda avui com Can Masana – amb una sola S - llegia que està formada per un conjunt de construccions que formen un pati central. L'edifici consta de dues construccions perpendiculars, de forma rectangular cada una d'elles, amb el careners paral•leles a la façana. Al cos central orientat a migdia, se li va afegir al segle XVIII, al sector de llevant, un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants i amb dos pisos de galeries d'arc de mig punt.

Retrata també la capella del segle XVII,  advocada a l’Arcàngel Sant Miquel,  edificada per la família Massana a partir d’una capella romànica anterior que fou totalment modificada.

https://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-larcangel-sant-miquel-de-cirera-rajadell-bages-catalunya/1058295

No gosàvem demanar permís pet accedir a la capella, fa anys que voltem per Catalunya, i hem anat constatant que la manca d’educació,  l’estultícia supina  d’algunes persones , .., que no respecten la propietat aliena, anava aixecant un mur de desconfiança en els que viuen en masies i cases aïllades,  com sol succeir, els justos – pocs – paguen pels pecadors – molts -.

 Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) havia retratat l'interior l’any 1968:


 Vista frontal de l'altar de la capella amb plafons ceràmics i retaule dedicat a Sant Miquel

A Catalunya  en l'àmbit del Patrimoni Històric, son pocs i cadascú va a la seva.  El Fons Estudi de la Masia Catalana, es va aturar per l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, perquè no s'ha continuat ?. 

Tot el material del  blog https://coneixercatalunya.blogspot.com/    està disponible lliurement

Que la Arcàngel  Sant Miquel  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


IN MEMORIAM DE SELVANYÀ I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. TOST. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 



Llegia de Sant Esteve de Selvanyà/  Sauvanyà, a l’antic terme de Tost,  independent fins a 1968 , el terme (de 51,14 km²) comprenia tota la vall del riu Tost, amb els poblets de Montan de Tost (o Montant de Tost), Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar de Tost, integrat “ manu militari “ a  la Ribera d’Urgellet, l’Urgell sobirà, que retratava el Juan Del Campo Capilla.

L’edifici és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i acabada a llevant amb un absis semicircular que s’obre per un doble plec en degradació.

A la façana de ponent hi ha una finestra en forma de creu, tapada en part per un gran contrafort que es construí en època recent. Al mur de migdia s’obren dues finestres, una de doble esqueixada i una altra de forma rectangular, oberta posteriorment. Una quarta finestra s’obre al centre de l’absis i és d’una sola esqueixada. La porta, adovellada, s’obre al mur de ponent i és descentrada respecte de l’eix de la nau.

A més del contrafort que desfigura la façana hi ha un segon contrafort al mur de migdia, també de proporcions considerables. La construcció d’aquests contraforts devia ésser motivada per lesions aparegudes en l’estructura de l’església, i que en devien amenaçar l’estabilitat.

Sobre el mur de ponent se situa el campanar, format per una espadanya de dos ulls.

L’aparell exterior de l’edifici és de carreus, senzillament escairats i disposats formant filades irregulars, però força uniformes. En el mur nord, en l’angle nord-est, hi ha unes filades d’opus spicatum perfectament integrades en el parament del mur. El parament del campanar conserva parcialment un arrebossat que pot ésser original. L’interior del temple presenta els seus murs totalment recoberts d’un enguixat de poca qualitat i en molt mal estat.

Als peus de l’església, entre el mur de ponent i l’arc toral, hi ha un cor de construcció posterior a l’església. Tanmateix en l’angle nord-oest hi ha una fornícula excavada en el mur, feta per allotjar-hi una pica baptismal de forma troncocònica.

La presència de la filada en opus spicatum dóna una certa singularitat problemàtica a aquest edifici, per altra banda molt senzill, i perfectament assimilable dins les formes de l’arquitectura rural del segle XII. L’existència de tecnologies arcaiques com l’opus spicatum en aquest tipus de construccions no s’ha d’entendre com un signe d’antigor sinó com la persistència de determinades formes fora del seu temps propi.

 Fotografia  de 1965. Autor. Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003)  Cedida pel Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya /( Arxiu Gavín )

https://salvem-tost.blogspot.com/2009/04/sant-esteve-de-sauvanya.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15734

 Ens agradarà tenir noticia del significat del topònim a l'email castellardiari@gmail.com 

Que el protomàrtir  Sant Esteve  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dissabte, 20 d’abril del 2024

IN MEMORIAM. TORRE CANALS O DELS “ MATONS”. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Començava el dia amb les rutines clàssiques,  mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia ,  i un esmorzar “petit déjeuner”    seguint el regim  de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.

Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia  “ regim” i des de fa força temps, sortosament però,  en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and

Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en "   desconegut"  . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com  

“Desconegut   retratava la  Torre Canals,  o “dels Matons”,  al Carrer Dolors Monserdà, de Sarrià, la primera casa de  l’arquitecte, Joan Rubió i Bellver Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona, 31 de gener de 1952) enderrocada l'any 1959, en el mandat de l’alcalde, Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993       

              


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/27992/rec/4499

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA, L’ESGLÉSIA “ CASTIGADA “ PER LA DICTADURA FRANQUISTA. L’HOSPITALET. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Començava el dia amb les rutines clàssiques,  mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia ,  i un esmorzar “petit déjeuner”    seguint el regim  de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.

Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia  “ regim” i des de fa força temps, sortosament però,  en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and

Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en "   desconegut"  . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com                               

Entre 1900 i 1920,  “ desconegut “  retratava  “Façana de l'església de Santa Eulàlia de Provençana”


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/27100/rec/1737

https://www.youtube.com/watch?v=XYul8jPqzxo

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/11/santa-eulalia-de-provencana-testimoni.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-provencana-lhospitalet-de-llobregat

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

 Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana. 

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que Santa Eulàlia    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

MERCAT MUNICIPAL DE SANTS. BARCELONA

 

Començava el dia amb les rutines clàssiques,  mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia ,  i un esmorzar “petit déjeuner”    seguint el regim  de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.

Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia  “ regim” i des de fa força temps, sortosament però,  en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and

Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en "   desconegut"  . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com  

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) era l’autor  l’any 1913, de l’edifici que retratava “ desconegut  Lateral de l'edifici del Mercat Municipal de Sants amb un senyor a l'exterior”


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/625/rec/2497


L’any  2014 va finalitzar la remodelació del mercat a partir del projecte de l’estudi d’arquitectura PB2, dirigit per Josep Llobet i Bach (Sabadell, 1956) .

https://fbc.cat/ca/directors/index.html

https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/es/mercat-de-sants

 Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana. 

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESCOLA COL.LEGI PÚBLIC EMPÚRIES / CEIP EMPÚRIES. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Trobava una fotografia del  Valentí  Fargnoli Iannetta,  Escola municipal de l'Escala, actualment l'escola Empúries, la façana principal i el mur d'entrada. 


 https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756247/Escola+municipal+de+l%27Escala

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ESCALA&page=1&pos=1

N’havíem fet una publicació:

https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-escola-ave-maria-l%E2%80%99escala-l%E2%80%99emporda-sobira-girona-catalunya/

Volem tenir noticia del lloc de naixement i traspàs de l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria a l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible, rebre també una fotografia seva. 

 https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria

Quan començàvem el Conèixer Catalunya, volíem, i  així ho hem fet,  no “ especialitzar-nos”  en cap matèria concreta, l’àmbit és Catalunya, i d’aquí ens interessa tot.

Altres Fons tenen també imatges de l’Escala, està clar però, que no els cridava l’atenció l’edifici de les escoles:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/l'escala/page/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/l'escala

Ens calen imatges i dades de  molts d'edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  ho acabaríem aviat, si almenys cada català ens envies una fotografia de l'escola on va anar de menut a l'email castellardiari@gmail.com . Feu-ho, Catalunya us ho agrairà. 

  Donec perficiam

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.