TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

divendres, 15 de març del 2024

IN MEMORIAM. CRONICA DE MISÈRIA A SANT MARTÍ SESGUEIOLES. L’ANOIA. CATALUNYA

 

L’any 1924 el Josep Salvany Blanch, de qui tenia l’altíssim honor de confegir la fitxa per al Col·legi de metges, i que sense cap mena de dubte va ser un català excepcional,  retratava Dones rentant roba i vista panoràmica del poble de Sant Martí de Sesgueioles.


https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/els-safaretjos.html

En aquella època vivien a Sant Martí de Sesgueioles, al voltant de 600 persones, sobta que no fos fins als anys 50 del segle XX s’obligués a les dones a rentar la roba al torrent quan hi baixava aigua, i quan això no succeïa, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l'hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar-se al Molí de la Roda.

 Les imatges que feia a Sant Martí de Sesgueioles, son un valuosíssim testimoni històric. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/SANT%20MART%C3%8D%20SESGUEIOLES

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

dimecres, 13 de març del 2024

EL PUIG. CERCS. EL BERGUEDÀ

 

L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español, retratava l’any 1933, Vista general del Puig. Cercs, Berguedà.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/942/rec/4

Existeix encara:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-11

El sostre demogràfic de Cercs s’assolia al cens de 1960 amb 4148 veïns, la davallada a velocitat quasi exponencial, començava 10 anys desprès, i es tancava l’exercici 2023 amb 1.196 Cercoríns, Cercorines, Ponterrans.  La maldestra política en l’àmbit de la vivenda, tants dels uns , com dels altres,  potser evitarà l’abandó definitiu.  

 Contenir l'ús del llenguatge escatològic en referència al REINO DE ESPAÑA demana un extraordinari esforç.

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

LES BONS. PARRÒQUIA D’ENCAMP. ANDORRA

 Josep de Cabanyes, del que en direm alguna cosa, més avall,  retratava l’any 1932,  “ Algunes cases i un carrer de Les Bons” . Encamp. Andorra


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8481/rec/6

Ens calia cercar dades, i trobàvem al  Joan Cabanyes i Prat (1873-1913), Fundador de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, junt amb el seu germà Francesc Cabanyes i Prat  (Mataró 1868 - Barcelona 1929), hereu de Can Cabanyes.

https://quimgraupera.blogspot.com/2010/03/francesc-cabanyes-i-prats-i-el-bloc.html

Un dels fills d'en Francesc  Cabanyes i Prat  , es deia Josep , de Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) fill de Francesc de Cabanyes i Prat i de Teresa Borràs i Esquerra,  El Josep de Cabanyes Borràs es  casava amb Maria Cirici Pellicer, i eren pares de l’ Elisenda de Cabanyes Cirici.

Pensem que  de Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) era el que cedia el seu material al Fons Estudi de la Masia Catalana. Ens agradarà però, rebre la confirmació a l’email castellardiari@geail.com

De les Bons en diu l’Enciclopèdia Catalana;   Poble de la parròquia d’Encamp (Andorra) situat a 1336 metres d’altitud, a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).

  L’església de Sant Romà és romànica (segle XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/12/sant-roma-de-les-bons-parroquia-dencamp.html

A dia d’avui, les Bons, Encamp, i Andorra, tenen poc o res a veure amb l’època en que Josep de Cabanyes i Borràs ( + 11 de març del 1946 ) feia la seva fotografia. 

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

       

dimarts, 12 de març del 2024

EL CASSÉS. PLA DE DALT. OLOT.

 

Un “misteriós” , LL. Pujolar, cedia al Fons estudi de la Masia Catalana ,                 Vista general del Casés, situat al pla de dalt d'Olot amb camps de conreu i pallers . Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com d’aquest LL. Pujolar, “invisibilitzat”  per la dictadura franquista .


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4991/rec/60

Patrimoni Gencat en diu ;  Casa de planta rectangular amb baixos, un pis i colomar. Coberta amb teulat a quatre aigües. Els baixos eren destinats a corts pel bestiar, no hi ha obertures, únicament petites espitlleres per a la renovació d'aire. La primera planta era destinada a habitatge. Pels costats de les façanes de nord i ponent s'afegiren dues galeries cobertes, amb grans arcades de mig punt, avui cegades. Damunt, de planta més reduïda però més enlairat, hi ha l'antic colomar, que en algun lloc tenia galeria coberta amb arcades de mig punt. Avui part de la casa està habitada però es troba en mal estat.

Bastida amb pedra volcànica i carreus de basalt en els angles de la casa.

Cedida a l'ajuntament d'Olot que la vol restaurat i condicionar-la com a despatxos per a diverses entitats olotines.

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2007/01/07/casses-tindra-residencia-24-places-49789984.html

https://www.entitatsgarrotxa.cat/2013/09/24/associacio-de-veins-pla-de-dalt-el-casses/

http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-del-Barri-de-Pla-de-Dalt-El-Casses-Olot

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

MASIES A VILADECAVALLS . «Haberlas, haylas»


Els fotògrafs del fons Estudi de la Masia Catalana no aportaven cap fotografia de Vacarisses, Viladecavalls, Olesa, Castellbell i el  Vilar ,… , hi ha dues opcions possibles:

A)           Que no passessin per aquestes poblacions

B)           Que en els dies foscos que seguien a la victòria  dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC , la dictadura destruís els fons gràfics i/o fotogràfics relatius a aquestes poblacions

 Ahir  11.3.2024 quan  es commemoraven els 20 anys  de l’inici de les noticies FAKE per part dels mal dits Populars ,  no tinc cap dubte,  la opció B és la correcta:

https://ctxt.es/es/20240301/Politica/45820/victor-sampedro-voces-del-11M-mentira-jose-maria-aznar-victimas.htm

https://www.publico.es/politica/ignoraron-bush-aznar-blair-informes-oficiales-ausencia-armas-destruccion-masiva-irak.html

https://www.publico.es/politica/marcial-dorado-narcotraficante-amigo-feijoo.html

Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de masies  de de Vacarisses, Viladecavalls, Olesa, Castellbell i el  Vilar , a l’email castellardiari@gmail.com

https://blocs.xtec.cat/itinerarideviladecavallsacansanahujamasia/masies-de-viladecavalls/



Can Boada de les Parentes

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-de-les-parentes

Recordo un casament  , abans del segle XXI, a Can Mitjans de la Guardiola , memorable.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-de-la-guardiola

https://cronicaglobal.elespanol.com/business/20211013/sale-subasta-masia-para-celebrar-bodas-viladecavalls/619188183_0.html

Havíem fet algunes publicacions relacionades amb Viladecavalls :

MAS GUANTERES O GONTERES DE VILADECAVALLS. EL VALLÈS OCCIDENTAL

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/07/mas-guanteres-o-gonteres-de.html

SANT MIQUEL DE GONTERES O DE GUANTERES. VILADECAVALLS. EL VALLÈS OCCIDENTAL

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/05/sant-miquel-de-gonteres-o-de-guanteres.html

ANTIGUES ESCOLES DE VILADECAVALLS. VALLÈS OCCIDENTAL.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/12/antigues-escoles-de-viladecavalls.html

LA MAL DITA PEDRA ‘DEGOLLADA’ DE VILADECAVALLS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/06/la-mal-dita-pedra-degollada-de.html

CAN BOIXERES, O CASTELL DE SANT LLUÍS DE RÍSTOL

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/06/can-boixeres-o-castell-de-sant-lluis-de.html

SANT MARTÍ DE SORBET. VILADECAVALLS. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/01/sant-marti-de-sorbet.html

SANTA MARIA DE TOUDELL,DITA TAMBÉ DE LA I.T.V.. VALLÈS OCCIDENTAL

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/santa-maria-de-toudelldita-tambe-de-la.html

Viatge a Toudell

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/viatge-toudell.html

VILADECAVALLS. LA DARRERA BALLADA DE CLDSF.



......

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

dilluns, 11 de març del 2024

SANT JULIÀ DE BASTURS. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ

 

El Jordi Vilá Juncá  publica una esplèndida fotografia de l'església de Sant Julià de Basturs, terme adscrit avui al d'Isona i Conca Della, a la comarca del Pallars Jussà.

 


La primera notícia documental relacionada amb Basturs la trobem en un document de l'any 1055 en què Ramon V, comte de Pallars, ven a Arnau Mir de Tost el castell de Basturs.

 

Sabem que el monestir de Gerri tingué diverses propietats a la zona tal com es desprèn d'un document del 1104 en el qual l'abat Ponç cedeix una terra al lloc de Basturç a Miró de Basturs a canvi de la quarta part dels fruits i del delme. Aquestes terres devien correspondre a les confirmades com a possessió del monestir per la butlla del papa Alexandre III, de l'any 1164.


L'església com a tal figura a la dècima papal del 1280, dins el deganat de Tremp.

 

També fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp l'any 1314.

 

Vers l'any 1526 n'era rector Maties Canals.

 

La visita pastoral portada a terme el 1758 confirma que l'església es trobava en bon estat.


S'ha mantingut el culte fins a l'actualitat, en dependència de l'església Santa Maria d'Isona, o l'Assumpció.

 

Patrimoni Gencat ens diu: "Església d'una nau i absis semicircular, més l'afegit d'una capella al mur sud. Absis amb finestra. A ponent, portal format per un arc de mig punt amb dovelles que formen una arquivolta (pintat blau cel). Damunt hi ha un ull de bou esqueixat. Campanar de cadireta de dos ulls de mig punt. Murs de carreus de pedra i coberta de llosa del país i teula àrab."

 

Al voltant de Sant Julià de Basturs, com era tradició, hi ha el fossar parroquial. Europa i el món recorden encara "els efluvios" que invocava Carles III, per dur a terme la primera gran maniobra d'especulació urbanística del REINO de ESPAÑA.  


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-basturs-isona


Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, recollien imatges del terme d’Isona i Conca Della :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/isona%20i%20conca%20della


I curiosament, els fotògrafs del fons Estudi de la Masia Catalana no aportaven cap fotografia de Vacarisses, Viladecavalls, Olesa, Castellbell i el  Vilar ,… , hi ha dues opcions possibles:


A)           Que no passessin per aquestes poblacions

B)           Que en els dies foscos que seguien a la victòria  dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC , la dictadura destruís els fons gràfics i/o fotogràfics relatius a aquestes poblacions

 

Avui 11.3.2024 quan  es commemoren els 20 de l’inici de les noticies FAKE per part dels mal dits Populars ,  no tinc cap dubte,  la opció B és la correcta:


https://ctxt.es/es/20240301/Politica/45820/victor-sampedro-voces-del-11M-mentira-jose-maria-aznar-victimas.htm


https://www.publico.es/politica/ignoraron-bush-aznar-blair-informes-oficiales-ausencia-armas-destruccion-masiva-irak.html


https://www.publico.es/politica/marcial-dorado-narcotraficante-amigo-feijoo.html

..

.....

Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de masies  de de Vacarisses, Viladecavalls, Olesa, Castellbell i el  Vilar , a l’email castellardiari@gmail.com


Que  Sant Julià i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!


«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DELS ARCS. SANTA PAU. LA GARROTXA.

 

El Josep Salvany Blanch, visitava Olot i el seu rodal l’any 1920, i retratava “Vista lateral de l' absis de l'església de Santa Maria dels Arcs”  , al terme de Santa Pau. La  Garrotxa


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6279/rec/40




El bisbat de Girona no publicava els informes de les destrosses que patien els edificis religiosos com a conseqüència de l'alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  algunes, sinó totes les imatges que retratava el Josep Salvany Blanch, van desaparèixer, com la imatge de la Marededéu que hi havia a a façana.   

                                                                                   


                      

Santets a la sagristia de Santa Maria dels Arcs

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6419/rec/30

Altar major de l'església de Santa Maria dels Arcs

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6275/rec/2

Nova vista de l' altar major de l'església de Santa Maria dels Arcs

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6345/rec/17

Crist en majestat a l'església de Santa Maria dels Arcs

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6417/rec/8

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10845

El santuari de la Mare de Déu dels Arcs es troba adossat a l'hostatgeria per a pelegrins bastida als segles XVII i XVIII i s'hi accedeix per una escalinata també d'època barroca.

Església restaurada en diverses ocasions, quedant desfigurada la línia inicial romànica.

 El temple és d'una nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, amb tres arcs torals La capçalera, a llevant, és d'absis semicircular. Presenta un transsepte amb volta de canó acabat amb una absidiola semicircular a cada braç que no s'acusa a l'exterior.

Al mur de migjorn hi ha una finestra de factura romànica amb les dovelles esculpides i dues columnes amb capitells força deteriorats.

L'absis presenta a l'exterior una decoració formada per una motllura de cavet, un fris de dents de serra i les arcuacions de tipus llombard suportades per mènsules, algunes de les quals presenten motius ornamentals. Malauradament no es conserva la finestra romànica amb decoració que va ser arrencada després de l'any 1936.

 La portalada original va ser substituïda per l'actual d'estil barroc.

Al capdamunt s'alça el campanar d'espadanya de dos obertures desfigurat pel sobrealçament sofert per la nau que es perllonga també en l'absis.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-dels-arcs-de-santa.html

El Josep Salvany Blanch, duia a terme la seva activitat amb recursos propis, i és sens dubte el més prolífic dels fotògrafs anteriors a la dictadura franquista.

Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.