TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 23 d’octubre de 2017

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE LILLA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Lilla és un agregat de Montblanc, afegiré que mal documentat per que fa al l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, el dia 20.10.2017 el visitàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 ), el dia era rúfol, semblava presagiar les tràgiques noticies que en relació a Catalunya i les seves llibertats es coneixerien en les hores properes; recollia imatges de l’edifici que acollia l’escola pública abans i durant bona part de la dictadura franquista, d’algun dels edificis, del fossar, del Sindicat Agrícola, de la casa que es troba face to face de l’església de Sant Joan Baptista,.., del temple parroquial trobava a Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà:

L'església primitiva de Lilla estava situada al mateix lloc que l'actual i era romànica, datable de la primera meitat del segle XIII, tot i que les primeres referències documentals localitzades són de principis del segle XIV i la fan sufragània de la de Montblanc. Les primeres reformes dignes d'esment que coneixem són de finals del segle XVII.

A mitjans del segle XVIII, Lilla va refer i ampliar la seva església parroquial: va refer la part esquerra per estar en molt mal estat; es feu arribar la nau a la roca de la muntanya; s'amplià fent dues capelles laterals, a l'alçada del presbiteri, i la sagristia de la dreta; es va aixecar el sostre i es va fer una espadanya més alta en arranjar la façana. Els autors d'aquestes obres van ser els mestres de cases montblanquins Domènec Cases i Francesc Tomàs.

El mes de juliol de l'any 1936 l'església parroquial va patir els efectes de la denominada "Revolta del 1936": les imatges, retaules, mobiliari, quadres i part del fons documental van ser cremats a la plaça.

L'església hauria d'esperar fins l'any 1989 per veure començar un procés de restauració a fons que va durar fins l'any 1993 i que va incloure, entre d'altres accions, la de pintar l'interior de la parròquia i arranjar la plaça del seu davant.

Ens agradarà rebre dades de l’autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L'església de Sant Joan Baptista té un aspecte aparentment romànic, tot i que de la construcció romànica poca cosa en queda perquè va ser reconstruïda en gran part el segle XVIII. Una escalinata de pedra, amb l'any 1789 gravat en un dels esglaons, condueix a la portalada de mig punt, amb l'any 1769 esculpit a la clau de l'arc. Una gran rosassa, emmarcada amb una gran pestanya, i tres finestrals il·luminen l'interior de l'edifici. Un campanar d'espadanya barroc, més alt que l'original romànic, per a tres campanes i una creu al capdamunt culminen la façana.

L'interior està compost per una nau rectangular, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, allargada fins la roca de la muntanya, el presbiteri, un magatzem, la capella del Santíssim i, a la banda dreta, una sagristia, tres capelles laterals i un espai lliure.


Amb els ‘diners d’Amèrica’ es farien i/o refarien palaus, castells, masies, cases, monestirs, catedrals, esglésies, ermites, capelles i oratoris.

Quan al topònim : http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000200/00000051.pdf
Lilla, en la frontera entre la Conca i l’Alt Camp, és un topònim àrab. Tot i que Coromines (OC) el considera un mossarabisme i el relaciona amb Alella ‘alzinar’, en una crònica arabomagribina de finals del segle x (Benet, 1988) es diu que en una incursió d’Almansor va ser atacat el «castell d’Al­Daliyah, del territori de Barcelona».

Facebook m'ha bloquejat per escriure en català, del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.

Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos y publicar en ellos hasta 28 de octubre a las 10:29.

Si crees que se trata de un error, infórmanos.

Aspectos que debes tener en cuenta con relación al bloqueo:

Los bloqueos son temporales y pueden durar varias horas o varios días


No podemos anular el bloqueo por ninguna razón

Para evitar que se te bloquee de nuevo, disminuye o abandona por completo tu actividad

Això forma part de la campanya ' A POR ELLOS'

diumenge, 22 d’octubre de 2017

QUE EN SABEU DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA AL TERME DE LES MASIES DE VOLTREGÀ, A LA COMARCA D’OSONA?.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la capella de la Mare de Déu de Fàtima, a Gallifa , al terme de les Masies de Voltregà, a la comarca d’Osona.




No en trobava cap dada al mapa de patrimoni :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08117

Tampoc a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Les_Masies_de_Voltreg.C3.A0

En altres pàgines s’afirma que la capella s’aixecava a la dècada dels anys 50 del segle XX, sense fer esment del promotor/s, ni de l’autor.
http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/09/la-verge-de-fatima-i-la-seva-passejada.html
http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/05/sant-hipolit-i-les-masies-de-voltrega.html
https://www.geocaching.com/geocache/GC26PBR_ermita-de-fatima?guid=64190f2f-a39b-417b-81d4-5df6c2ee97c5

Elaborava aquesta crònica, desprès de la comunicació de l’aplicació de l’article 155 per part del govern del PP. Tornàvem a l’1 d’abril de 1939, https://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU

Catalunya està en estat de shock.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels promotors, i de l’autor d’aquest edifici.

Catalunya us ho agrairà.

dissabte, 21 d’octubre de 2017

EL RETAULE DE SANTA ANNA DE MONTORNÈS. PRENAFAFETA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava per una finestra opaca – per tant sense veure’l – el Retaule de Santa Anna de Montornès, això quan visionava la imatge em feia endegar una recerca que em duia fins a :

http://www.novaconca.cat/article/26029/lluit-aplec-de-santa-anna-de-montornes
https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Santa_Anna_de_Barber%C3%A0
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Anna_de_Montorn%C3%A8s


Fotografia de l’Antonio Mora Vergés 20.10.2017

L'any 2012, durant la celebració de l'aplec anual s'inaugurà a l'ermita de Santa Anna un retaule dedicat a la santa patrona.
Pensant en l'estil de l'edifici es va creure adient reproduir, a major escala i amb caràcter lliure, una taula del segle XV de Bernat Despuig (documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451 que es conserva al MNAC. Consta de cinc taules d'un metre quadrat cada una, on es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. Fou executat per Xavier Figueras Nogués, Joan Fuguet Sans i Joaquim Icart Garcia , tots tres professors jubilats; els dos primers de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Barcelona i el tercer de la Universitat Rovira i Virgili. Construí l'arquitectura del retaule el professor Joaquim Camps Giralt.


interior de l'ermita de Santa Anna de Montornès (Prenafeta, Montblanc) .Jordi Gili. 29 abril 2016

Quatre dels plafons formen dos carrers verticals col·locats a un i altre costat de la fornícula del cambril on hi ha la imatge de Santa Anna. En ells es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. El cinquè plafó corona el conjunt i conté una escena de la Crucifixió de Jesús. Com en tots els retaules, la lectura de la narració es fa de dalt a baix i d'esquerra a dreta. A la primera escena hi ha un rabí dins del temple, i fora, al seu costat i amb actitud apesarada, sant Joaquim i santa Anna; a la segona apareixen, a la dreta, els sants esposos abraçant-se davant d'una porta, mentre a l'altre costat hi ha un rabadà que guarda un ramat; al tercer quadre té lloc el naixement de la Mare de Déu: Anna és al llit i dues donzelles li porten un plat amb un pollastre cuinat, mentre una altra donzella aguanta la Mare de Déu petitona embolcallada amb benes, segons el costum de l'època medieval; a la quarta escena es veuen els esposos acompanyant la Mare de Déu xiqueta al Temple; la Verge puja la llarga escalinata que dóna accés al Temple, al cap de munt, ja dins del temple, s'hi veu l'Arca de l'Aliança. Finalment, a l'escena que corona el conjunt s'hi representa, com d'habitud, la Crucifixió amb la creu al mig, la Mare de Déu a un costat i sant Joan a l'altre. Els anys 2013 i 2015 fou culminada l'obra del retaule amb els afegits d'una predel·la, el 2013, i dos plafons laterals, el 2015. A la predel·la hi figuren, d'esquerra a dreta, sant Victorià, patró de Barberà; la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc; la transfiguració de Jesús o sant Salvador, patró de Prenafeta; la Mare de Déu del Roser, patrona de Barberà; i sant Maties, patró de Montblanc. Als plafons laterals s'hi representa, a l'esquerra, la posada de la primera pedra per part del rei Pere el Cerimoniós, l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, l'abat de Poblet, Guillem d'Agulló, i el gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital, fra Guillem de Guimerà i d'Abella; i al plafó de la dreta, una escena que evoca els romiatges a l'ermita dels pobles veïns, Barberà, Prenafeta i Montblanc. https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/11/goigs-santa-anna-montornes-montblanc-i.html

N’havia publicat un post
en el dies amargs en que Dimitris Christoulas, es llevava la vida, desprès d’escriure : “Com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec hagués agafat un kalaixnikov, jo l’hauria seguit), no veig cap altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna abans d’haver de rebuscar menjar entre les escombraries per poder subsistir.” http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=1849

Renovava ara, des de la Creu de terme de Santa Anna, i per la seva intercessió la meva pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble, i fes sentir la teva justícia al estol de corruptes que van portar a la mort al Dimitris Christoulas, i a una munió anònima dels més febles i desvalguts de la nostra societat.

El vent contestava amb energia, Amén !

Quan al topònim PRENAFETA , el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament, metàtesi de pena freta ( llatí pĭnna fracta), ‘penya trencada’.

Els ‘camarades’ de facebook em feien saber ; ‘Hoy. Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos y publicar en ellos hasta 28 de octubre a las 10:29’. Això de la ‘suspensió’ , facebook ho qualifica com ‘restringir’ , el diccionario de la llengua castellana ens diu Reducir,limitar,acotar, coartar’ és sens dubte una de les seves ‘eines democràtiques’, oi?.

Sembla que la divulgació del patrimoni històric i artístic DE CATALUNYA , és una activitat que posa en risc la SEGURETAT. Ah!, aquestes coses, només passen al ESTADOS DE DERECHO, a les democràcies ‘normals’ no.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE VILANDENY. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés a retratar l'església advocada a l’arcàngel Sant Miquel, que centra el petit nucli rural de Vilandeny, al terme de Navès, a la comarca del Solsonès.


Patrimoni Gencat explica que és una església romànica modificada, d'una sola nau i absis semicircular. Les mides de l'actual construcció són de 6,90x16 m ja que la nau va ser ampliada pel cantó de migjorn, la qual cosa ha fet que l'absis quedes descentrat. La nau té coberta de canó no romànica i arc presbiteral de mig punt. L'absis presenta finestra de dues esqueixades i arc de mig punt monolític. Conserva de l'època romànica, l' absis i part del mur nord.


La porta del frontis, de llinda decorada i amb frontó és barroca. Al capdamunt s'alça un campanar d'espadanya de dues obertures. El parament és de carreus treballats a punta, de mides diferents, en fileres.

Havíem visitat aquest indret bucòlic en altres ocasions :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/l-oblidat-sant-miquel-de-viladeny-naves.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/casa-pairal-dels-franch-vilandeny-naves.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/sic-transit-gloria-mundi-els-franch-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2011/10/sant-miquel-de-viladeny-naves-el.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/els-bastoners-de-nostra-senyora-del.html

Vilandeny, el Solsonès, la Catalunya interior, pateixen un despoblament exponencial. Les “males polítiques “ practicades des del REINO DE ESPAÑA, nomes es podrien revertir amb un govern que prioritzi les persones davant dels mercats.

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Nav%C3%A8s


Fotografia del interior del blog : https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/20-ermita/

diumenge, 15 d’octubre de 2017

SANTA EULÀLIA DE LA VALL D’ORA. LA PARRÒQUIA OBLIDADA. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA.

Únicament l’enciclopèdia catalana – sense imatges – ens diu ; la Vall d’Ora



Poble (729 metres d’altitud.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Móra.

El lloc és esmentat ja l’any 839.

parròquia de Santa Eulàlia, a l’esquerra de la riera d’aquest nom, ja esmentada l’any 839 (Ordera), i que centra un gran nombre de masies i molins en procés d’abandonament; en depenen la gran masia de Vila-seca i la capella romànica de Sant Martí, a la banda dreta de la riera, com també l’antiga parròquia de la Móra, a l’esquerra, sota els cingles de Taravil, i l’església romànica de Sant Lleïr de la Vall d’Ora, prop de la qual hi ha algunes cases habitades, i l’estudi.


Fotografia del interior del blog :
https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/28-ermita/

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/11/santa-eulalia-de-la-vall-dora.html

http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Nav%C3%A8s

Contemplava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2.05.1926 ) des del fossar situat en un pla, prop de l ‘església, se’l veia cansat, més enllà de l’edat, recentment va caure en el seu domicili, i va patir alguna mena de lesió a nivell vertebral que potser es podria resoldre amb una vertebroplastia percutània – ho suggerirem a la seva doctora -, el Josep és una de les poques persones que tenen la condició de ‘testimoni viu’ dels actes que succeint a Barcelona quan feia el servei militar obligatori, al Regiment Jaen 25, sota el comandament del coronel Cèsar Saenz de Santamaria i de los Rios. El Josep m’explicava que el seu posat es deu a la ‘ fatiga de material’, expressió pròpia del mon de la enginyeria, que podem aplicar també als elements mecànics que ens ajuden en la nostra tasca, des de les màquines de retratar, al vehicle i/o al ordinador en el que escric les cròniques. Esperem que la vertebroplastia percutània resolgui o ateniu alguns dels problemes/limitacions del Josep, quan als elements mecànics ens agradaria també trobar també una solució.


Llegia que en aquest fossar de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora fou enterrada la germana Antonia Fages que juntament amb la Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell, gestionaven l’Hospital de Solsona, traslladat a la masia el Pujol, entre els anys 1838-1840 durant la primera guerra carlina.

Hi ha un treball – pensem que de l’Albert Benet Clarà, Sallent 1941 + Sallent, 14.10.2012 ) - LES PARROQUIES DEL BISBAT DE SOLSONA ABANS DE LA SEVA CREACIÓ

En el que s’esmenta aquesta església en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell.

Apareix també a la Relació de parròquies visitades pe! vicari arquepiscopal de Tarragona a la diòcesis d‘Urgell els anys 1312-\313

No tenia ocasió de consultar l’enciclopèdia del romànic, que en relació a Santa Eulàlia explica; el floriment humà i econòmic del segle XVlll fa entendre la substitució de l'antic temple per un més capacitat i a gust per l'època.

Amb tot, queden petites restes de parets a la part de migdia , entre el cos del temple i la rectoria, de l'antic edifici romànic.

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1600/1638_SEulaliaVall/SEulaliaVall.htm

No trobo cap explicació per la maca de dades relatives a Santa Eulàlia a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Nav%C3%A8s

No trobava – si existeix – el Catàleg de patrimoni en línia de Navès, que assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 1.766 habitants, que es reduïen a 283 a darreries de l’any 2016.

Navès, el Solsonès, Lleida, Catalunya, han de fet DECIDIDAMENT una opció per ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic, això sens dubte portaria fins aquí un turisme de ‘qualitat’ que permetria garantir l’existència en condicions dignes, de famílies i/i persones que es veuen abocades a emigrar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives a la història de l’església parroquial de Santa Eulàlia de la Vall d’Ora a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 14 d’octubre de 2017

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL.

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873. El seu mandat va durar només trenta-vuit dies, i succeïa al també català Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), que en fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.

Totes aquestes dades en venien al cap quan el diumenge 8.10.2017, en ocasió de la 3ª Ballada Country, retratava la façana dels edificis del carrer Pi i Margall, 25 i 27.


No em sorprenia l’absència de dades, malgrat que en el número 25 consta l’any 1894 al damunt de la porta.


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08033
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Caldes_de_Montbui
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=84751&fromPage=load

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Ens agradarà tenir noticia del promotor i de l’autor d’aquests a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i vull pensar que també a caldesm@caldesdemontbui.cat

Antonio Mora Vergés

dissabte, 7 d’octubre de 2017

SANTA MARIA DE SORBA. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

M’aturava al fossar presidit per un mural – com és costum en aquesta contrada – en el de Sant Feliu de Lluelles en llengua llatina diu ‘ els meu elegits/escollits no treballaran en va’. I, llevat d’error en llengua catalana, el de Sorba diu ‘ al cel siguin’. Agrairem que algú ens expliqui aquesta ‘tradició’, que és alhora que peculiar d’àmbit molt limitat.



Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) abona la tesis que explica que nom medieval Sodorbano ens indica que està sota I'urbis (poblat) que hi havia al tossal de Sant Miquel. http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172731/250839

Curiosament en relació a Sant Julià Sassorba, al terme de Gurb, a la comarca d’Osona, es defensa la tesis que ho relaciona amb la presència de sorbus, o server/servera , arbre avui quasi desconegut/oblidat a Catalunya.
http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Sorbus+domestica

havíem visitat aquest indret en altres ocasions, i com sempre, la sensació de solitud ens colpia profundament.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/santa-maria-de-sorba-montmajor-el.html

http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/3336/santa/maria/sorba/montmajor

reprodueixo de patrimoni Gencat; l'edifici primigeni és romànic, durant el segle XVII es feren moltes modificacions: capelles laterals, elements façana sud-oest, etc. En aquesta campanya s'aprofitaren materials de la construcció anterior. El 1765 es construeixen els bancs del cor; el 1766, l'altar de Sant Eudald i el 1780, la làpida sepulcral dels Perera, entre d'altres obres. El campanar és obra ja del segle XIX, apreciable per la diferència amb el parament de la resta del conjunt.


Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer, castells, masies, monestirs , esglésies , ermites, capelles , oratoris,..., que en la seva majoria, avui s’esfondren davant la passivitat de tothom.