TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dissabte, 8 d’agost de 2020

ESCOLA LACUSTÀRIA. LLAGOSTERA. EL GIRONÈS

En el projecte de l'arquitecte municipal Josep Maria Deu – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - l'estructura l'escola és tal com és actualment: dues ales simètriques unides en la part central per dues sales per als professors.


Una doble escalinata central dona accés a l'escola des d'un espaiós patí. Aquesta part és encara ara la part central de l'escola


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Llagostera&page=1&pos=5


La notícia més antiga que es coneix en relació a les escoles és de l'any 1797, quan l'Ajuntament contracta el mestre de minyons Josep Canal d'Arbúcies perquè s'encarregui de l'ensenyança dels nens de Llagostera.

Després d'aquesta data la majoria de noticies expressen la preocupació per la manca de locals dignes i adequats on ubicar l'escola, tant la de Nens com la de Nenes.

Aquest fet va comportar que tant una escola com l'altra canviessin repetides vegades d'ubicació, ocupant locals propis o de lloguer.

El dèficit secular de bones infraestructures per a escoles a Llagostera es va solucionar en part l'any 1911 amb l'adquisició d'un solar situat entre els carrers Àngel Guimerà, Ganix i Barceloneta.

L'any 1915 es va inaugurar oficialment el nou edifici, amb façana al carrer Àngel Guimerà.

Quedava lliure un extens espai que en principi s'utilitzà com a pati i per al qual es van projectar diferents edificis, com l'Escola de Belles Arts.

L'any 1932 problemes d'espai fan que es plantegi l'ampliació de l'Escola de Nens amb la construcció d'una aula nova situada davant l'edifici de 1915, a l'altre costat del pati i amb façana al carrer Barceloneta.

La nova aula, amb capacitat per a 40 alumnes, tindria accés des del pati, on donarien també totes les obertures.

El projecte es desestimà aviat. L'any 1933 es començaren a buscar els terrenys adequats per construir un gran grup escolar per ubicar en un mateix edifici l'Escola Graduada de Nens i l'Escola de Nenes" (Marta Albà Espinet a Miratges 2003).

L'any 1935-1936 es decideix la construcció d'un nou edifici en els terrenys propers al Puig de General

El nou grup escolar va ser projectat l'any 1935 per l'arquitecte municipal Josep Maria Deu – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i des de l'inici les obres van estar marcades per les dificultats.
Tot just començades es va produir la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà.
En acabar el conflicte bèl·lic únicament estaven fets els fonaments i una part de les parets. La represa de les obres va ser lenta, les dificultats econòmiques del país després de la guerra també afectaven els ajuntaments, que es trobaven sense recursos i amb moltes necessitats.
Finalment el 5 de maig de 1963, 28 anys després de l'aprovació del projecte, es va inaugurar oficialment l'ala dreta de l'edifici, que es va destinar als nens. Sis anys després (1969) es va acabar l'actual menjador i l'ala esquerra, o de les nenes.

La nova escola mixta es va edificar entre els anys 1935 i 1963

http://arxiu.llagostera.cat/2019/09/03/50-anys-de-lescola-lacustaria/

El col·legi Lacustària tal com el coneixem avui no s'acabarà fins l'any 1972. L’última ampliació del centre, el mòdul de pre-escolar, va ser inaugurat l'any 1992.

Ah!, no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà anar a fer cua al banc dels aliments.

Tampoc, tampoc, TOTS els còmplices necessaris que ha tingut, persones i partits.

BUSEU, MOSTRA PALESA DE LA CATALUNYA QUE LA DICTADURA FRANQUISTA VA FER DESAPARÈIXER. EL PALLARS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos retratava el despoblat de Buseu al Pallars sobirà, llegia que amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l'anomenada Constitució de Cadis, Buseu organitzà el seu propi ajuntament, que incloïa Sant Sebastià de Buseu, com a continuïtat de l'antiga Universitat, reconeguda des de feia segles. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén.


Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l'abadia de Santa Maria de Gerri.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) dedica un breu article del seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar a Buseu. S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant.

El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia.

Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén.

Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.

S'hi collia sègol, ordi i patates, i hi havia vaques i ovelles. Hi havia caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).

Pascual Madoz Ibañez, va posar les bases per endegar un sistema de finançament modern de l’administració pública, la seva tasca ingent però, va servir bàsicament per sistematitzar l’espoli. La dictadura franquista en la seva infinita estultícia, abandonava el sector primari, i fiava tot el creixement al turisme, això comportaria un baixíssim nivell intel·lectual de les classes treballadores – no calen estudis superiors per fer de cambrer, cambrera,....- i abocava al REINO DE ESPAÑA a la misèria eterna.

El seu successor, el rei demèrit, continuava la seva tasca amb gran entusiasme

diumenge, 2 d’agost de 2020

MASIA DE CAN COLL DE PINCARÓ. ALBANYÀ. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava l’any 1917, la masia de Can Coll de Pincaró,al terme d’Albanya a la comarca de l’Empordà sobirà, Girona .

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:La_masia_de_Can_Coll_de_Pincar%C3%B3.jpeg

D’aleshores ençà Catalunya a patit , l’epidèmia de la GRIPE ESPAÑOLA, dues guerres mal dites mundials, les conseqüències de la revolta dels militars feixistes encapçalats pel general i la subsegüent dictadura, que es transformaria en “democraciola” , la Covid.19,..., i malgrat el desig de desfer-nos del jou del REINO DE ESPAÑA , continuem captius i desarmats.

Una molt bona mostra d’això és el missatge que ens dóna el servidor quan volem accedir a blogscat.com per penjar alguna noticia de Castellar el Vallès. Error establishing a database connection

Tenim clar els interessos espuris que hi ha al darrera de tot plegat.

Continuarem mantenint l’esperança i no caurem en el parany de posar en el mateix nivell conceptes com Justícia , i Tribunal Suprem / Tribunal Constitucional, o fins Deu Creador i la Jerarquia de l’Església Catòlica.

Patrimoni Gencat ens diu; Can Coll és la masia més gran de l'antic i disseminat veïnat de Pincaró. Està situada a poca distància de l'església de Sant Bartomeu, en el camí que mena de la Muga.

És un gran casal de planta rectangular, format per dos cossos ben diferenciats, un amb teulat a una sola vessant i l'altre amb ampli teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes principals.

Disposa de baixos (amb diverses portes d'accés que menen a les quadres del bestiar), planta per l'habitatge, amb accés directe des de l'exterior per l'escala de pedra, formant una eixida sostinguda per dues atrevides arcades de mig punt, que mena a la porta principal.
El pis superior està ocupat per les golfes.

Can Coll va ésser bastida amb pedra poc treballada del país, llevat dels carreus cantoners i dels emprats per fer algunes de les obertures.

Avui, encara no hem assolit la llibertat com a Nació, teniu però l’ocasió magnifica de gaudir d’una estada en aquesta casa:

https://www.escapadarural.cat/casa-rural/girona/can-coll-de-pincaro

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita Pincaró, d’Albanya, de la comarca de l’Empordà jussà , de Girona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dissabte, 1 d’agost de 2020

QUE EN SABEU DEL MAS SARÓ O SERÒ?. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El mas Saró o Seró, és un edifici de planta quadrada compost de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants paral·leles a la façana principal, de la que sobresurt una torratxa central de planta quadrada amb mirador i coberta plana accessible.


L'immoble consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal amb vestíbul i caixa d'escala central d'accés a la planta segona i a la torratxa amb arrencada i primer tram a la imperial. Existeix una escala lateral d'accés a la planta primera.

Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Els forjats són de biga de fusta i revoltó. Les escales són de volta a la catalana.

Les façanes es componen segons tres eixos verticals amb obertures amb llinda. Consta de sòcol i pilastres de divisió i la cantonera de totxo i pedra. Les obertures de la planta baixa estan emmarcades amb pedra. Les finestres i portals són amb llinda i arc rebaixat. A la planta primera hi ha tres balcons a la façana principal i a la resta balcons i finestres. A la segona planta hi ha un balcó central amb una finestra a cada costat. La barana del terrat presenta quatre gerros ceràmics a la cantonada. La torratxa té una barana perimetral.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest singular edifici situat al Carrer de les Atzavares

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE LOURDES. CASTELLET I LA GORNAL & VILANOVA I LA GELTRÚ.

Confessava a facebook que no havia sabut accedir fins aquest edifici monumental, fet construir per Don Ceferino Ferret i Martí, i Antonia Galtés i Martí , matrimoni, propietaris del Molí d’en Galtés.


Tenia ocasió de recuperar algunes imatges antigues que podreu confrontar amb les que em feia arribar, el Raul Pastó Ceballos, que il·lustren dissortadament l’extrema dessola cio d’aquest edifici monumental situat al terme de Castellet i la Gornal, amb fortíssimes vinculacions en algun temps amb la capital de la comarca del Garraf, Vilanova i la Geltrú.



No trobava cap dada de l’autor de l’edifici, i si alguna noticia de premsa que fa referència al lamentable estat en que es troba avui el temple.

http://www.diaridevilanova.cat/noticia/499/ermita/lurdes/es/degrada/mentre/no/es/localitza/seu/propietari

https://www.vilanova.cat/doc/doc_80710281_1.pdf

https://www.vilanova.cat/doc/doc_29357138_1.pdf

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta església a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també – posat a demanar – voldríem que es trobes el desllorigador que permeti refer aquest patrimoni històric i/o artístic.

La incúria i l’abandó del patrimoni històric i monumental, son del tot impropis d’un col·lectiu humà que es reivindica com a nació; sens dubte del mal govern del REINO DE ESPAÑA en podríem escriure fins al dia del judici final, està clar però, que NO ÉS SEVA TOTA LA RESPONSABILITAT del lamentable estat d’aquest Santuari, ni la de tants i tants altres monuments, oi?.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de Castellet i la Gornal, del Penedès sobirà ,...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

divendres, 31 de juliol de 2020

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT AIXECADA A INSTÀNCIES DE FRANCESC DE PAULA BADIA I TOBELLA. MATADEPERA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

L’Antoni Calvo Uribe publica la seva pàgina de facebook les vicissituds de la capella de la Mare de Déu de Montserrat

https://www.facebook.com/antoni.calvo.uribe/posts/10220280834185146
http://www.badia-arquitectes.com/2012/03/19/sagristia-can-prat/

https://www.seu-e.cat/documents/1686281/6168756/fitxes_informacio.pdf/27182739-d32b-427c-8d22-d9257acf1841

Conjunt familiar format per diverses torres d’una mateixa família. La torre protegida, construïda el 1934, té planta baixa i dos pisos. Està situada en un terreny de forta pendent de tal manera que l’accés principal es produeix a peu la a l’alçada del pis, i es fa a traves d’un porxo.

Les façanes són molt planes, els balcons no sobresurten de la línia de façana, destaquen els pilars d’obra vista del porxo d’accés i del segon pis. La coberta és de teula àrab

A la volumetria original s’hi va afegir un annex de planta baixa i pis, adossat a la façana oposada a la de l’accés i es va cobrir la galeria del segon pis.

La capella es un edifici exempt de planta rectangular i coberta a dues aigües amb un petit campanar d’espadanya.


L’interior esta profusament decorat amb pintures dels pares escolapis Josep Francesc i Miquel Altisent.Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data – si fos els cas – de naixement i traspàs d’ambdós pintors



El conjunt s’aixeca en el que eren els terrenys amb vinyes i oliveres de Can Prats que no s’havien recuperat de la plaga de la fil·loxera que va acabar amb el conreu de la vinya a tot Catalunya. En aquest terrenys s’hi van edificar algunes residències, els Badia foren els tercers en instal·lar-s’hi (1935), però la zona no es va urbanitzar fins el 1964.

El primer edifici del conjunt, la residència de la família va ésser encarregada per Francesc de Paula Badia i Tobella (Olesa de Montserrat 1895- Matadepera 1936, al paleta de Matadepera Josep Vall i Pi, l’arquitecte encarregat de l’obra fou Marcel·lí Padró, ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en algun apareix citat com “contractista”.

El 10 de maig de 1936 s’inaugurarà la capella, beneïda per l’abat de Montserrat, Antoni Mª Marcet Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) amb pintures al seu interior dels pares escolapis Josep Francesc i Miquel Altisent.

Posteriorment s’hi han anat construint altres torres per la família.

http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-ntra-sra-de-montserrat-capella.html

https://milenarimatadepera.files.wordpress.com/2013/01/tom-iv_cataleg.pdf

https://elmon.cat/monterrassa/matadepera/matadepera-tindra-mapa-patrimoni-cultural

Havíem fet una publicació al Diari de Castellar del Vallès, una publicació digital que sembla molestar bàsicament, als que tot el que té relació amb Catalunya i els catalans els desagrada.

El servidor http://blogscat.com/ que ens facilitava la publicació ha estat i està sotmès a constants atacs.

Ens doldria perdre una eina més de les poques que recolzen encara la nostra llengua i la nostra cultura.

No se’ns acut però, altra cosa que demanar la intercessió de la Marededéu de Montserrat, perquè una vegada més en faci de mitjanera davant l’Altissim.


dimecres, 29 de juliol de 2020

TENIU DADES DE L’AUTOR I/O LA HISTÒRIA DE L’EDIFICI QUE DÓNA AIXOPLUG AL CONSISTORI LOCAL D’ALTAFULLA?. EL TARRAGONÈS.

El Raul Pastó Ceballos retratava en blanc i negre l’edifici que aixopluga el Consistori d’Altafulla, a la comarca del Tarragonès, que atesa la manca de dades hem de suposar que s’aixecava en un termini MOLT breu, i en el màxim secret. Com en els cas dels ‘ponts del diable’, podem suposar-hi la participació del ‘maligne’ , oi?


Llegia a la pàgina ‘oficial ‘; l’actual edifici es va aixecar l’any 1802 a la plaça del Pou, on hi havia hagut la bassa de l’època medieval. Fa de mal llegir , allò de ‘autor desconegut’, oi?.

És un edifici rectangular, porticat amb arcs de mig punt i balcons.

El 1999 va ser restaurat i s’hi va adjuntar l’antiga fàbrica de cintes que es trobava al darrere. Cap dada tampoc – els mals costums s’han de mantenir costi el que costi - de l’autor de la restauració/reforma/ampliació.

En el seu interior s’hi poden veure diverses obres d’art: un capitell trepat del segle IV, la reproducció de l’estàtua d’Antonius i un mosaic; totes tres peces procedents de la Vil·la romana dels Munts. A més, hi ha exposada una bona col·lecció d’obres d’art, pictòriques principalment, una gran peça de ceràmica de Martí Royo i Tàrraga (Hospitalet de Llobregat, 20 de gener de 1949 - Altafulla, 18 de juliol de 1997) o alguns documents curiosos procedents de l’Arxiu Municipal.

La sala de comissions ha estat batejada amb el nom del Pintor, Josep Sala Llorens ( Barcelona 13.11.1928 + Altafulla, 25 de juny de 2010)”. L'espai està presidit per un quadre de grans dimensions de l'artista, que porta per títol "Groc 2002".

No trobava cap referencia a que l’edifici acollis en algun moment les escoles públiques, en cas afirmatiu sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita d’Altafulla , de la comarca del Tarragonès ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !