TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

divendres, 11 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COLÒNIA DE XERALLO. SARROCA DE BELLERA. PALLARS JUSSÀ.

 



Li demanava fotografies de l’escola de la Colònia de Xerallo  Àngels Peruchet ;  la colònia disposava de tots els serveis propis d'un poble gran amb escola, atenció sanitària, casino, església, menjador, comerç i bars, a banda dels habitatges pels treballadors.

Avui en dia, l’edifici on hi havia l’escola, el metge i els altres serveis, hi ha un bar i un espai administratiu.

L’indret compta amb consergeria i jardineria privada.

Actualment, a part de més d’un centenar de cases organitzades en blocs moderns, existeix una moderna església dedicada a la Mare de Déu del Carme, i una ermita, també moderna, dedicada a l'Ascensió.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/ermita-de-lascensio-de-xerrallo-sarroca.html

https://www.xerallo.cat/ca/inici/esglesia/

 https://tarterdellibres.wordpress.com/tag/enher/

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1257

https://www.xerallo.cat/ca/xerallo-en-blanc/img-20170325-wa0024/

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’escola a l’email castellardiari@gmail.com , també, també, rebre imatges de l'època en que l'escola estava activa, això és la " veritable  història de Catalunya ". 

dimecres, 9 de juliol del 2025

SANT VICTOR DE SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ

 


Llegia de sant Victor de Senterada;  Capella de l'antic cementiri, enlairat a sobre d'un roquís que domina al poble. És una nau amb volta de canó rebaixada i absis semicircular, amb arc triomfal. La façana d'accés, a ponent, té una petita porta amb òcul superior. La coberta de dues vessants cobreix també l'absis.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-victor-copatro-de-senterada.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25125

Que la Marededéu, sant Victor  i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 8 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. SANT PERE DE MANYANET. SARROCA BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 


Llegia de Sancti Petri de Nubibus, ara Sant Pere de Manyanet  , al terme de  Sarroca Bellera al Pallars jussà ;  Església de planta rectangular amb capelles i sagristia als laterals.

 La porta té un arc de mig punt i òcul il·lumina el cor  i galeries laterals.

La coberta de dues vessants és més baixa als costats.

És interessant la base del campanar per les finestres espitllerades de tipus més antic.

 El campanar, aixamfranat a les cantonades té quatre finestrals amb campanes i la coberta vuitavada és de lloses de pissarra.

 Una part de la coberta s'ha reparat amb uralita.

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/16939/207/4-1734005918-30109.jpg

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25111

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/01/esglesia-parroquial-de-manyanet.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El mal record  del “ Carnicer del Pallars “ Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), no s’esvaeix, ben al contrari amb les continues crides al genocidi que es tornen a fer des de les files dels partits antidemocràtics.

Que Sant Pere elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perquè els genocidis sobre els palestins, els kurds i totes les minories ètniques i/o culturals s’aturin.

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

divendres, 4 de juliol del 2025

MEMÒRIA DELS QUE ENS HAN PRECEDIT EN EL RETORN A LA CASA DEL PARE CELESTIAL

 


Els recordatoris  son estampes  impreses  que hom distribueix normalment,  com a record, als assistents a funerals i misses de corpore insepulto, i també, també, en altres actes religiosos el bateig, la primera comunió,...

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003) va ser l’autor d’uns versos que resumeixen molt bé, allò que sentim davant de la pèrdua d’un esser estimat, Parlem de tu

 

«Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses, parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.»

dijous, 3 de juliol del 2025

ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE CAMBRILS. VALLFOGONA DE RIPOLLÈS

 

L’ermita de Cambrils , advocada a Santa Magdalena, pertany de sempre a la parròquia i demarcació de Vallfogona del Ripollès.

 El seu origen, com el de tantes ermites , és un enigma.

 La seva situació, aïllada de tot centre de poblament, ha de respondre a una continuïtat de vells cultes o a la fundació capriciosa d’algun ignorat devot.

La manca de vella documentació parroquial a Vallfogona i a Vidrà fa que la seva existència es pugui documentar només a partir de l’any 1546.

Als arxius parroquials hi ha referències del seu culte els segles XVI i XVII, consistents en llegats, misses i alguna processó, però el seu allunyament fa que sigui pràcticament ignorada per les visites pastorals.

L’edifici actual fou construït en dues etapes que no van pas més enllà del segle XIII; posteriorment li fou afegit un atri amb una gran porta.

Per bé que fa anys que no s’hi celebra, la capella està oberta al culte.

L’edifici actual és compost d’una petita nau rectangular, amb un atri afegit a ponent. Tot i que s’ha dit que era romànica, ni el seu aparell ni les seves característiques corresponen a un edifici d’aquest estil. En tot cas, potser es tracta d’una obra rural, construïda molt avançat el segle XIII, sense que tingui cap característica que permeti d’adscriure-la a una filiació concreta




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-de-cambrils-vallfogona-de-ripolles

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/04/goigs-santa-magdalena-vallfogona-de.html

https://relatsencatala.cat/relat/santa-magdalena-de-cambrils-vallfogona-de-ripolles/1069961

En llegua catalana, diem  ermita,  a l’edifici religiós situat en un indret allunyat d’un nucli urbà,  i capella al  que es troba en un indret poblat, o que forma part d’un edifici religiós.

https://www.guimera.blog/tribuna/maria-de-magdala-la-magdalena/

La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :

Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.

No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.

Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més encalçat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.

Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.

Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.

Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .

La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.

Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.

Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.

Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


dimecres, 2 de juliol del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA POBLA DE MASSALUCA, ADVOCADA A SANT ANTONI ABAT. LA TERRA ALTA

 



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11839

Llegia de l’Església parroquial de la Pobla de Massaluca ,  advocada a Sant Antoni Abat, edifici  d'una nau i capelles laterals, construïda amb carreus. Planta rectangular exteriorment, d'absis recte a l'interior. La capçalera és poligonal de cinc panys. S'estructura amb tres capelles laterals per banda, separades per contraforts que surten a l'exterior per la part alta i entre mig dels quals hi ha finestres. Les voltes dels tres trams són de creueria amb tercerols, igual que la de la capçalera, que és poligonal. Les voltes de les capelles laterals són de creueria simple. S'hi observen nombroses claus esculpides. El conjunt és bàsicament gòtic fins a la imposta que rep els arcs i les voltes. La resta és renaixentista. La façana principal és plana i austera, amb una petita portalada clàssica i un petit rosetó. El campanar és de planta quadrada i poca alçada.

Si existeixen -  no son habituals en aquestes terres - els Goigs d’aquesta església sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=76042

Que Sant Antoni Abat elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

dilluns, 23 de juny del 2025

MAREDEDÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA

 


Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009) va ser l’autor  de les pintures murals del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenya, que havia retratat en altres ocasions, i que retratava de nou el diumenge 22.6.2025



Veieu més mostres de la seva obra:

http://marcelalbet.blogspot.com/2012/04/blog-post_20.html

El Josep M. Puigdomenech Boix, que  va néixer l'any 1947 al mas El Garet de Balenyà,  dirigia els cants a la celebració litúrgica. No tenia ocasió de preguntar-li per les escoles anteriors a la dictadura franquista i/o la presència d’algun “ mestre de sequer “ en alguna de les masies de Balenyà.  Esperem tenir ocasió de fer preguntar-li, en tot cas amics lectors, si en teniu noticia, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Balenya s’assolia al cens de 1857 amb 1.598 ànimes, xifra que no es superaria fins al cens de 1960 amb 1.659, es tancava l’exercici 2024 amb 4036 habitants de dret.  Trobar balenyanencs, amb pares, avis, besavis,.. nascuts a Balenyà comença a ser difícil.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Mares i fills, la humanitat vençuda 
tots us preguem: sigueu el nostre escut !
Si el cos sofreix, si l'ànima és retuda,
oh Mare nostra , verge de l'Ajuda:
Doneu-nos la salut!

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels balenyanencs, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, palestins , iranians, ucraïnesos,  kurds,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.