TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dimecres, 3 d’agost de 2022

IN MEMORIAM. AQUESTS EDIFICIS DONAVEN AIXOPLUC A LES ESCOLES DE VILADORDIS?. MANRESA. EL BAGES.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

 

Tornava de Manresa on havia passat la I.T.V, i recollit el pa al Forn Jorba [ 70% farina de blat de moro, 30% sèsam en gra, i llevat mare ], i abans d’accedir a l’autopista més cara del món, m’arribava fins al Santuari de la Marededéu de la Salut de Viladordis:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/01/santuari-de-la-salut-de-viladordis.html

Li cridava l’atenció a la Maria Jesús Lorente Ruiz, un rètol quasi esborrat COLEGIO DE NNNN, la pregunta és de calaix  aquest edifici havia donat aixopluc a les escoles?. I el del costat també?. Com us podeu imaginar no trobava cap esser humà al que preguntar-ho.






Agrairé qualsevol informació a  l’email castellardiari@gmail.com


Per descomptat, agraïa a la Marededéu aquesta troballa, i la seva intermediació quotidiana davant l’Altissim.







La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com



 


dimecres, 27 de juliol de 2022

TENIU IMATGES I DADES DE LA MASIA DE L’AGELL AL TERME DE LLINARS DEL VALLÈS ?.

 

Havia demanat informació de la masia de  l’Agell , situada al terme de Vilalba Sasserra – segons el peu de foto - , rebia un email de l’ Alcalde de  Vilalba Sasserra, Joan Pons Fiori ((Badalona,El Barcelonès, 1971), en el que m’explica que la  l’Agell pertanyia a la Parròquia de Santa Maria Sasserra, malgrat trobar-se fora de terme municipal. 






No la trobava al terme de Llinars del Vallès  - del que ara forma part -  perquè aquesta població  no disposa d’un Catàleg de Masies.


En l’actualitat l’edifici ha estat completament modificat, ens agradarà rebre una imatge de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com



No s’aprecien canvis amb la imatge de la postal, oi?. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email castellardiari@gmail.com

 

dimecres, 20 de juliol de 2022

SANT MARTÍ DE LA GUINGUETA D’IX. CATALUNYA SOTA DOMINI FRANCÉS

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia ;  Església de Sant Martí a La Guingueta d'Ix ( La Cerdanya ).




Sant Martí de la Guingueta és l'actual església parroquial del poble i terme de la Guingueta d'Ix), a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord.


Llegia que està situada a la zona nord del poble de la Guingueta d'Ix, molt a prop  de la carretera on s'originà el poble i a ponent de la plaça on hi ha la Casa del Comú.


 És al carrer de l'Església, entre aquest carrer i el de la Cerdanya.


És un edifici d'una sola nau, orientat de nord a sud, amb campanar d'espadanya damunt de porta, a la façana meridional, que s'obre al carrer de l'Església.


Fou construït en estil neoromànic a darreries del segle XIX


El Vicent Miralles Tortes, em deixa un comentari;  Antonio Mora Vergés : hi ha dos pobles diferents: Ix i La Guingueta d'Ix.


Res a veure doncs amb Sant Martí d’Ix.


Em dono per estirades les dues orelles.

IN MEMORIAM. EL MAS MOTA O CAN AMERICANA SECA. SALT

El Joaquin Gimeno, publica una fotografia del   Mas Mota, dit també Can Americana Seca, elrenom amb què es coneixia una de les famílies que hi va habitar




El mas Mota és una antiga masoveria agrícola del segle XVIII.


 Dividit en dues parts, respon a un habitatge compartit per dues famílies.


El 1979, quan Salt estava annexionada a Girona, el mas Mota va estar a punt d’ésser enderrocat, per a convertir l’espai en una zona verda


L’any 1985 l'Ajuntament va comprar l'edifici als antics propietaris.


Llegia que  la primera rehabilitació va anar a càrrec de l'arquitecte  Enric Escribà Nadal, convertint la masoveria  en un centre social.

 


dilluns, 18 de juliol de 2022

ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE BRUGUERA I L'EDIFICI DE L'ANTIGA ESCOLA . RIBES DE FRESER. EL RIPOLLÈS.

  

El Jordi Vila Juncá, pública  fotografies de Sant Feliu de  Bruguera, poble (1.200 metres d’altitud ) del municipi de Ribes de Freser , a la comarca del Ripollès) situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; Formà municipi fins a mitjan segle XIX





L’església parroquial de Sant Feliu era inicialment  romànica, desprès de les ampliacions i les profundes modificacions, podem dir que només sha conservat una part de labsis sobrealçat i una altra del campanar.


Tots els paraments i les voltes interiors apareixen enguixats i laparell nomées visible des dels exteriors, dels quals el de labsis ès totalment llis, amb carreus ben tallats i col·locats, mentre que el mur del campanar a la façana de llevant és fet de carreuons.

 


Fotografia del Jordi Contijoch Boada

A la part inferior sentreveu una portalada duna arcada tapiada i de maçoneria amb menudalls a les parts superiors. Tota la resta de laparell ja pertany a àpoques mes modernes, i no hi són visibles més vestigis romànics, que poden ésser datats dins el segle XII


Quan al topònim Bruguera, on li atribueix el significat “ lloc on hi ha abundància de Bruc “,  el Jordi Vila Juncá ens ho podrà confirmar. Si de bruc ( per aquí ginesta, o ginestra) o de la mateixa família ni ha  força;  fa una flor groga , un groc estampat lluent , les dones l'anaven a buscar per fer catifes  per a la processó del Corpus Christi




L’edifici que havia donat aixopluc a l’escola serà objecte de rehabilitació,la planta de dalt serà un pis per llogar i la de baix un local socialdignificat pels veïns i veïnes.

dimecres, 13 de juliol de 2022

IN MEMORIAM. ANTIGA CASA DE LA VILA I ESCOLA. LA POBLA DE CLARAMUNT. L’ANOIA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat”    no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas l’Anoia


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Val a dir  que la presencia  en aquesta comarca , en  molts pobles, viles i ciutats de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


L’Anoia     , Catalunya , us ho agrairan.


Facebook em diu que faig masses publicacions  de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia que l’antiga Casa de la Vila de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l’Anoia,  al llarg del segle XX l'edifici ha acomplert diverses funcions (escola ,consultori mèdic,  seu d'entitats culturals, casal d'avis, arxiu fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys roman sense ús.




 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/02/castell-de-la-pobla-de-claramunt.html


Intueixo que la relació  entre la Pobla de Claramunt i l’Antonio de Miquel y Costas (1845 + Gener 1927), I marqués de Pobla de Claramunt, va ser “ instrumental”, i relacionada únicament amb les propietats que tenia en aquest terme.  Ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com


 

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE CALONGE DE SEGARRA. L’ANOIA SOBIRANA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat”    no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas l’Anoia


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Val a dir  que la presencia  en aquesta comarca , en  molts pobles, viles i ciutats de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


L’Anoia     , Catalunya , us ho agrairan.


Facebook em diu que faig masses publicacions  de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia,  havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra.




Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra.


En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars.


Quan al topònim : https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12042


Tinc el convenciment de que hi havia escoles també almenys a  Aleny , Mirambell, al Soler i fins a Sant Pere de l’Arc, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com i si existeixen fer-nos-en arribar imatges i dades.


Catalunya us ho agrairà.


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/05/in-memoriam-de-lescola-publica-de_30.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/calonge-de-segarra-lanoia-mes.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/santa-magdalena-de-la-vall-calonge-de.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-les-escoles-publiques.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/el-reducte-fort-de-santa-maria-alta.html


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/sant-pere-de-larc-o-sant-pesselac-alta.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/sant-pere-de-mirambell-el-tumul-romanic.html


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com