Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de aig de 1926 ) davant d’una unitat del tramvia que feia la ruta Argentona Mataró, en el que ell havia viatjat.
Antoni Gaillard i Cluchier, industrial químic resident a Montgat i estiuejant a Argentona, fou el seu promotor. Aquest, juntament amb l’enginyer Josep Jener, redactaren el primer projecte (1 de juliol de 1917).
Per Reial Ordre de 23 d’agost de 1919 s’aprovava el projecte amb algunes esmenes que recolliria el nou projecte de Gaudencio Zopetti.
Reprodueixo de : http://raco.cat/index.php/Fonts/article/viewFile/142743/334176
Aquest transport públic ferroviari entre Mataró i Argentona fou inaugurat el dia 27 de maig de l’any 1928, enmig d’una gran expectació.
Fins aquest dia la comunicació entre ambdues poblacions s’havia efectuat per mitjà de les tartanes d’en Xicu i d’en Suari, que aviat foren substituïdes per autobusos, això que representava una major comoditat i rapidesa per als estiuejants que les utilitzaven quasi diàriament, comportava però, un cost inaccessible pels nombrosos treballadors argentonins que s’havien de traslladar dues vegades al dia a les fàbriques de la veïna ciutat. L’aparició d’aquest nou mitjà de transport, molt més econòmic, va suposar per a ells la solució del problema.
El projecte tingué una llarga gestació i fou gràcies a la decidida intervenció del comerciant argentoní Eduard Fortí i Soler , alcalde d’Argentona del 1900 al 1927, i de l’industrial químic Antoni Gaillard i Cluchier –que ja havia participat en la implantació del servei del tramvia entre Montgat i Tiana– que a la fi , i no sense problemes, aconseguís arribar a bon terme.
Una Reial Ordre del 23 de maig de 1919 atorgava al Sr. Gaillard la concessió de la línia, però no fou fins al 3 d’agost de 1926 que quedà constituïda l’empresa “Tranvia de Mataró a Argentona” (TRANMASA).
Foren els seus socis fundadors, a més dels dits Gaillard i Fortí, els Srs. Rafel Carreras (mestre d’obres mataroní), Joaquim de Nadal i Ferrer, Albert Marchal i Matthis, Manuel Soler Anglada i Joan Estrada i Clerch (propietari del servei d’autobusos d’en Xico, que quedava absorbit per TRANMASA). El Sr. Eduard Fortí i Soler en fou el President.
El 13 de setembre d’aquell mateix any ja s’iniciaven les obres de la construcció viària, que tindria una extensió de 5.800 metres, 2.600 d’ells pel casc urbà de Mataró i d’Argentona (que comportaren enfrontaments entre la Companyia i l’Ajuntament mataroní), quedant establert el trajecte amb la sortida, a Mataró, al davant de l’estació de RENFE; seguia pels carrers Pinzón i Lepanto, s’introduïa pel centre de la ciutat fins a la plaça Santa Anna, pujava Riera amunt fins al carrer d’Argentona, seguia pel carrer d’Isern i el que avui és plaça de Granollers (on es trobava la seu de TRANMASA: oficines, cotxeres i central elèctrica) i ja sortia de la ciutat pel que avui és avinguda de Puig i Cadafalch. Seguia per la carretera de Mataró a Granollers fins al torrent de Vera, a partir del qual continuava per la carretera Vella, creuava la riera d’Argentona amb un pont propi, i tornava a ajuntar-se amb la general davant el que avui són els habitatges del MOPU, a l’entrada d’Argentona. Entrava al casc urbà argentoní per l’actual avinguda Puig i Cadafalch fi ns a la Plaça Nova, on a l’hivern hi tenia el final de trajecte.
A l’estiu seguia pel carrer de Bernat de Riudemeia, Josep Solé, i passeig del Baró de Viver, fins a l’Hotel Solé. Tot el trajecte era de via única, si bé existien dos apartadors (després tres), per tal de permetre l’encreuament dels cotxes.
Com hem dit de bon començament, el dia 27 de maig de 1928 s’estrenava aquesta nova línia ferroviària. L’acte inaugural tingué lloc a les onze el matí, en l’esplanada dels burots (avui plaça de Granollers) davant per davant de la
seu oficial de la Companyia, revestit de gran solemnitat. Hi assistiren, entre altres convidats, el Capità General de Catalunya (representat pel general Sagnier), el Governador Civil de Barcelona, el President de la Diputació de Barcelona, el Rector de la Universitat de Barcelona i les autoritats municipals de Mataró i d’Argentona. Els tres cotxes que entraven en servei foren beneïts pel rector de la Parròquia de Sant Josep.
Una gran gentada presencià la cerimònia i arrencà en forts aplaudiments quan els vehicles es posaren en marxa per portar les autoritats a Argentona on, a l’Hotel Solé, els fou servit un exquisit banquet. A la mateixa tarda, els tramvies inauguraven el servei públic, que es mantingué durant trenta anys.
Les causes de la seva desaparició foren diverses: l’envelliment del material i del traçat, la competència que representà el fet de posar-se cada dia més a l’abast del treballador l’adquisició de la motocicleta o l’automòbil; l’opinió pública que considerava els tramvies com vehicles lents, anacrònics i molestos; l’ interès de l’Ajuntament de Mataró en suprimir el trànsit del tramvia pel centre de la ciutat... El cop de gràcia definitiu, però, el donà la forta tempesta dels dies 8 i 9 d’octubre de 1965, que produí el desbordament de la riera d’Argentona, que s’endugué el pont que la creuava, i del torrent d’en Boada, que inundà les cotxeres i la central elèctrica. Fou la fi del Tramvia de Mataró a Argentona; no així de TRANMASA, que continuà encara durant uns anys oferint el transport públic de viatgers entre Mataró i Argentona, Mataró i Granollers i Mataró, Dosrius-Canyamàs i Mataró Òrrius, per la concessió que posseïa d’aquestes línies d’autobusos.
Us deixo un enllaç al
‘tramvia de Mataró’.
https://www.youtube.com/watch?v=gzYf58S8CuA
La visió de futur, no acostuma dissortadament a ser una ‘qualitat habitual’ en les persones que fan de la política la seva activitat ‘professional’oi?.
Es fa difícil d’entendre - sobretot als catalans - que Argentona no tingui un inventari actualitzat dels seus edificis modernistes.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/07/inventari-dedificis-modernistes_18.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/07/inventari-dedificis-modernistes.html
