TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

divendres, 19 de gener de 2018

IN MEMORIAM DEL CONVENT DE LES DUES VILES. AVUI RESIDÈNCIA OBRA DE MARIA DE CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 16 CONVENT DELS AGUSTINS.
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa16.pdf

L’any 1693, els frares caputxins de Blanes i el VI marquès d’Aitona Guillem Ramon VIII de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727), acordaren l’erecció d’un convent a Calella; el marquès, senyor de tots aquests verals, va voler que l’església nova fos dedicada a la parenta d’ell santa Maria de Cervelló, més coneguda popularment com a santa Maria de Socors, patrona dels navegants.

El 2 de febrer de 1700 fou escripturada la cessió a l’ordre caputxina d’uns terrenys entre Calella i Pineda propietat de F. Teixidor i J. Comes, per edificar-hi el convent; és per això que el convent seria anomenat de dues viles.

El 27 d’octubre d’aquell any ja edificaven unes cel·les interines, estrenades a mitjan de juliol de 1701. La primera pedra de l’obra definitiva, la van beneir el 31 del mateix mes.

Com que molt aviat esclatà la guerra entre l’arxiduc d’Àustria i els Borbons, el convent de dues viles no fou acabat fins el 1709, i el temple del Socors, el 1710.

La invasió napoleònica, no solament va fer molt mal als caputxins de Calella sinó també als mateixos ferits francesos, cremats de viu en viu perquè la tropa havia de marxar corrents.

Ultra les exclaustracions de 1794, 1808, 1821, els frares foren expulsats definitivament de Calella el 1835, amb la desamortització de Mendizàbal, quan ja feia un segle i mig que hi eren.

L’any 1843 fou subhastat i el transformaren en hostal.

El canonge Tintorer comprà l’exconvent l’any 1868, i el cedí als ermitans de Sant Agustí, els quals hi van posar la primera casa que tornaven a tenir dins la península després de l’exclaustració.

A principis del segle XX, Calella esdevingué ciutat, i eixamplà una mica el terme municipal : fins el Rierany dels Frares; des d’aleshores (1930), com que la casa ja no pertany res a Pineda, ha deixat de ser el convent de dues viles.

La guerra civil 1936-39 destrueix l¡església i el convent que són refets a poc a poc anys més tard. S’hi instal·la una Residència de sant Agustí l’any 1966, amb escoles però sense l’horta, i finalment el 1978, s’hi estableix l’entitat benèfica Obra de Maria, que dóna acolliment als avis desemparats.


Església del que fou el convent de dues vil·les , de principis del segle XVIII.

L'església és un edifici de planta rectangular, de tres naus i una capella lateral a la nau esquerra. Volta de mig canó, aguantada per arcs de mig punt que es sostenen sobre gruixuts pilars.

El seu interior és il·luminat per tres finestres rectangulars a cadascuna de les façanes laterals, i tres finestres a la façana principal, situades a l’altura del cor, que és damunt de l’entrada. L’esperit d’austeritat, es reflexa en l’arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals.

L’església que és únic element que ha perdurat de l’antic convent, ha sofert algunes transformacions al llarg del temps : han desaparegut cinc capelles laterals; el cor es situa a l’altre extrem sobre la porta; la resta del convent (el claustre i les dependències dels frares) ha desaparegut i ha estat substituït per un nou edifici.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dijous, 18 de gener de 2018

EL CEMENTIRI ‘NOU’ DE PINEDA DE MAR ÉS OBRA DE L’ISIDRE PUIG BOADA?. EL MARESME. CATALUNYA

En aquest país nostre, només per excepció es consideren ‘monuments ‘ els cementiris i/o les escoles,,..., infraestructures públiques que expliquen força bé com era l’existència en determinades èpoques.





Llegia a : http://www.pinedademar.org/turisme/historia-del-municipi

.. l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), realitzà el "plànol general d'alineacions de places i carrers de la vila de Pineda" (1922).

I reprodueixo de : https://www.cabrejunqueras.cat/cementiri-de-pineda-de-mar/

El cementiri de Pineda es va inaugurar el 1922. El projecte, l’execució i la inauguració del projecte es va fer en època de l’alcalde Manel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) .

L’anterior cementiri municipal es trobava just a l’església de Santa Maria de Pineda, l’actual plaça de l’Església, i tenia entrada per davant l’Hotel Mercè, al carrer Montpalau.


El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual Plaça de l’Església i la Plaça de Pius XII.

El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna.

Us deixo una pregunta que espera resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com EL CEMENTIRI ‘NOU’ DE PINEDA DE MAR ÉS OBRA DE L’ISIDRE PUIG BOADA?.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

Als ciutadans de Pineda de Mar , del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 16 de gener de 2018

1870 El Cementiri del Còlera de Tiana. El Maresme

Carlos de Fortuny pública imatges i dades a la pàgina Tiana, Recuperant la Història, que em semblen interessants ;

Els primers dies de setembre de l'any 1870, la tripulació d'un vaixell procedent de les Antilles, arriba al port de Barcelona, i s’hostatja al barri de la Barceloneta, alguns dels mariners pateixen una rara malaltia que es propaga molt ràpidament. (La febre groga)....

Les autoritats locals decideixen aïllar els malalts i dur-los fora de la ciutat per tractar-los..

EL 16 de setembre es fa el seu trasllat al monestir de Montalegre.. (En aquell temps, i a conseqüència de la desamortització, l’edifici¡ de la cartoixa estava en mans privades...

El seu propietari era en Pere Sellé.

Arribaren unes 1700 persones. Els malalts varen repartir-se entre la Cartoixa i l'edifici de la Conreria.....

Les defuncions eren diàries

El poble de Tiana es va negar a enterrar els morts en el seu cementiri. Varen escollir per part dels comissionats un nou emplaçament. En aquest cas a 350 metres a l'est de l'edifici de la Conreria

L'ajuntament de Barcelona va acordar la col·locació d'una gran pedra que perpetués el record dels morts.


L' encarregat del projecte va ser l'arquitecte José Artigas. Agrairem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest tècnic.

Com a curiositats el pressupost de l’obra: ... La pedra a la pedrera 180 pessetes, el llaurat del terreny 165 pessetes , el transport i col·locació 425 pessetes .La pedra d’unes dimensions de a prop de dos metres de diàmetre, i d’un pes de 70 quintars. Uns 3220 kg

El balanç final d aquella desgraciada epidèmia que va durar des de mitjans del setembre fins el 5 de desembre del 1870, va ser de 75 persones mortes . 18 de la febre groga i 57 de malalties comuns......

El tema ha estat objecte de difusió abastament ;

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-maresme/cementiri-del-colera-tiana-maresme/

http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2010/10/cementiri-del-colera-tiana-maresme.html

http://blogs.cpnl.cat/viatgesillibres/2016/03/28/el-cementiri-dels-empestats-un-cementiri-amb-historia/

http://totbarcelona.blogspot.com.es/2014/01/barcelona-en-tiana-o-el-cementerio-del.html

El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l’Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. L’accés és lliure i obert.

ENS AJUDEU A ‘DOCUMENTAR’ EL PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTÍSTIC DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA. HOTEL ESPANYA O ‘ALEGRIA’ ESPANYA

Retratava la façana d’aquest establiment el dia 11.01.2018, com el mateix país, sembla ‘trista’, imagino que únicament deu estar obert durant els mesos de ‘turisme tradicional’. Per descomptat , enlloc cap dada de quan es va fer, qui en va ser el promotor, qui l’autor,..., això, mal que ens pesi – i ens pesa – és REINO DE ESPAÑA, i aquesta mena d’informació no és considera ‘interessant’ . Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com


Els amics de Pobles de Catalunya, des de fa anys, duen terme una excel·lent tasca de documentació i divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.

De Calella tenen publicat : http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=080351

El Catàleg de Calella, del que no se com consultar TOTES les fitxes, relaciona alguns dels edificis que s’aixecaven des de darreries del segle XIX fins a la meitat el segle XX, ja en AÑOS TRIUNFALES de la dictadura franquista, que ara sembla reviscolar .
http://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/POUM%20aprovat%20definitivament%20-%20Cataleg%20-%20Memoria%20i%20normativa%20del%20cataleg.pdf

La Torre (1895)

Can Quadras, Romaní núm.26 (1872)

St. Josep núm.. 16 (1900)

Can Ballester, Clavè núm.. 84-85 (1906)

Els Filipinos, Clavé núm..86 Jovara 166 (1906)
Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)
http://bibliocalella.blogspot.com.es/2015/06/francesc-de-paula-selles-i-vilaro.html

Can Boix, Jovara núm..96 (1910)

Jovara núm..117-119 /Batlle (1910)

Constitució núm.. 19, Roser núm..6-8 (1919)

Orfeo (1920 https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa38.pdf

Can Serra, Església núm..139 (1920)

Can Dalmau (1920)
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-dalmau.html

Can N.Marré (1920)
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-marre.html

Mercat +torre d’aigua+font Macaya (1920-1927) ) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Biblioteca popular Costa i Fornaguera (1920-1927) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html

Ca la Saula, Església núm.148 (1927)

Escorxador + Torre d’aigua (1927-1952) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951

Can Rosendo Llobet (1918-1948) Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Fàbrica Llobet i Guri (1920-1928/29) Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)
Can Borras, Clavé núm..44 / Bartrina (1929)

Jovara núm. 266 (1929) a CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 51

Clavé núm..97 (1930)

Cal Menuts,Clavé núm..81 / Jovara núm.156 (1944-1950) Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)
http://vptmod.blogspot.com.es/2017/01/a-calella-barcelona-hi-ha-una-serie-de.html

Can Vila (1945)

Can Pedemonte (1950)

Can Gallostra,Jovara núm. 158,Clavé núm. 82 (1950) CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 55

Patrimoni encara existent del que es desconeixen dades com qui en va ser el promotor, o qui en va ser l’autor :

La Torre (1895)
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/que-em-sabem-del-lluis-macaya-i-de-la.html

Can Quadras, Romaní núm.26 (1872)

St. Josep núm.. 16 (1900)

Can Ballester, Clavè núm.. 84-85 (1906)

Can Boix, Jovara núm..96 (1910)

Jovara núm..117-119 /Batlle (1910)

Orfeo (1920 https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa38.pdf

Can Serra, Església núm..139 (1920)

Constitució núm.. 19, Roser núm..6-8 (1919)

Ca la Saula, Església núm.148 (1927)

Jovara núm. 266 (1929) a CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 51

Clavé núm..97 (1930)

Can Vila (1945)

Can Pedemonte (1950)

Can Gallostra,Jovara núm. 158,Clavé núm. 82 (1950) CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 55

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DEL CONVENT I ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/que-en-sabeu-de-ledifici-del-convent-i.html

QUE EN SABEU DEL CEMENTIRI ‘ VELL’ DE CALELLA?. EL MARESME, CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/que-en-sabeu-del-cementiri-vell-de.html

Patrimoni desaparegut ‘ Por Dios y por España ‘

LA TORRE DELS ANGLESOS. EL MARESME. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/tempus-fugit-in-memoriam-de-calella.html

El Gall d'Or (desapareguda) (Calella - Maresme)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1238

Fàbrica Pastes Saula 1966
https://www.youtube.com/watch?v=9ur6I7YkbDc

Estació de Renfe (1971)
https://www.youtube.com/watch?v=d0Ty-vsxgP0

Can Pelayo (1973)
https://www.youtube.com/watch?v=vVUiB8AKbGE

La Torre dels Anglesos (1979)
https://www.youtube.com/watch?v=sBAgUZxuyMk

Cinema Àncora (1987)
https://www.youtube.com/watch?v=izdEZm7nSSs

Escola Pia -Església dels Sants Reis- (1995)
https://www.youtube.com/watch?v=6XJbXcVyN8g

Nau Central Fàbrica Llobet-Guri (2016)
https://www.youtube.com/watch?v=OOynPwTUP0g

Calella conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 13 de gener de 2018

QUE EM SABEM DEL LLUIS MACAYA I DE LA TORRE HOMÒNIMA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Emili Genís Horta [*] escrivia : - " l'única excepció d'aquests pilons de desferres es trobava al final del carrer de Sant Josep, gràcies a la magnificència i bon gust de la senyora Marquesa, doña Mercè Ros, propietària de la casa que feia cantonada amb aquell carrer, la qual havia instal·lat i mantenía curosament en aquell indret un magnífic jardí " - aquest jardí segurament fa referència al pati on es troba el pavelló.
A principis de l'any 1895 es van realitzar les obres del nou passeig de mar projectat en el nou Pla d'Alineacions aprovat l'any 1894.


El pavelló anomenat " La Torre o Can Macaya ", el va fer construir Lluís Macaya, adinerat calellenc vingut d'Amèrica a finals de segle (1895). Els americanos destinaven aquestes cases a residències d'estiu, deixant-les tancades la resta de l'any, i com a testimoni de les fortunes aconseguides en el nou món.

Necessitem dades de [*] , i d’aquesta ‘marquesa’ Mercè Ros, quin títol tenia ?.

Necessitem dades d‘aquest Lluís Macaya, calellenc; llevat de que es cremessin alhora -en la ‘ festa major’ de 1936-39 - els papers del registre civil, i els del registre parroquial, no serà difícil localitzar-lo. Queda escrit.

https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa28.pdf

Quan a la descripció llegia, Xalet, petit pavelló d'esbarjo d'estil modernista, amb façana al carrer Anselm Clavé, a l'extrem del pati de la casa que dóna al carrer Sant Josep nº 2. Aquest pavelló, és una excel·lent mostra de treball de la fusta, ceràmica i forja, arts artesanals d'òptima execució en aquella època, desencadenant de l'arquitectura modernista.

Es tracta d'un petit pavelló d'esbarjo dins el pati de la finca, format per un cos principal de 7x7metres amb tres façanes i una mitgera a veí, de planta baixa, pis i sotateulada amb coberta a dues aigües i un annex enganxat a la façana posterior de 3.5x2.3m de planta baixa i pis, amb coberta plana. El pavelló té l'accés principal porxat a la façana oposada a la mitgera, i dues petites entrades a la part posterior. L'annex es comunica amb una galeria al cos principal en planta primera.

Façanes amb motllures d'estuc, bandes de relleu horitzontals, amb peces ceràmiques intercalades amb motius vegetals. A destacar el treball amb forja de les baranes, i el treball en fusta de les encavallades, mènsules, formes lobulades i punxes de la coberta de teula vidriada.
Al pati trobem també una petita torreta, al costat d'un cos més baix o glorieta.

A destacar també la porta d'accés de forja des del carrer A. Clavé al pati.

Té especial interès el jardí, amb dos exemplars de phoenix canariensis i una magnòlia de gran dimensió.

Al comentari de la casa de l'Aleix Serra, llegia :
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa39.pdf

Aquesta casa és a Ca l'Aleix Serra, mestre d'obres que es va fer edificar la seva pròpia casa a principis de segle. Els Serra, havien estat una nissaga calellenca dedicada des de sempre al món de la construcció, i eren molt experimentats en aquest ofici.

Segons referències històriques, l'any 1857, Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població.
Anys més tard, amb l'arribada dels "americanos", aquests manen construir les seves cases segons els plànols dels mestres d'obres Josep Riera i Francesc Serra, cases destinades a residències d'estiu, tancades la resta de l'any.

Teniu dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.


Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

TEMPUS FUGIT. IN MEMORIAM DE CALELLA A CAVALL DELS SEGLES XIX I XX. LA TORRE DELS ANGLESOS. EL MARESME. CATALUNYA

Calella té el dubtós honor de ser una de les poblacions més actives en la destrucció del patrimoni històric i/artístic, en els llargs anys de la dictadura franquista, en que el Régimen, considerava els enderrocs del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, com una demostració de PATRIOTISMO ESPAÑOL.

La Torre dels Anglesos va ser construïda per una família britànica a finals dels segle XIX, tot i que es desconeixen el nom del seu arquitecte i l’any exacte de la seva construcció. Una de les curiositats és que sembla que aquesta família va ocupar la casa poc temps i, posteriorment, va ser comprada per en Zenon Nicolau i Moreu (1848-1929) , important empresari tèxtil del municipi.


Si no es va cremar – aprofitant la ‘ festa major’ de 1936-39 - el registre de la Propietat, almenys es podrà saber com es deien ‘la família britànica’, i no fora desassenyat pensar que potser, potser, fins alguna pista de l’autor de l’edifici. Queda escrit.

-http://diarimaresme.com/2009/calella-recorda-la-torre-dels-anglesos-ara-fa-trenta-anys/

http://inforadiocalella.blogspot.com.es/2009/11/exposicio-sobre-la-torre-dels-anglesos.html

http://www.fotosdecatalunya.cat/barcelona/calella/calella-torre-dels-anglesos

Necessitem dades del promotor i de l’autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fàbrica Pastes Saula 1966
https://www.youtube.com/watch?v=9ur6I7YkbDc

Estació de Renfe (1971)
https://www.youtube.com/watch?v=d0Ty-vsxgP0

Can Pelayo (1973)
https://www.youtube.com/watch?v=vVUiB8AKbGE

La Torre dels Anglesos (1979)
https://www.youtube.com/watch?v=sBAgUZxuyMk

Cinema Àncora (1987)
https://www.youtube.com/watch?v=izdEZm7nSSs

Escola Pia -Església dels Sants Reis- (1995)
https://www.youtube.com/watch?v=6XJbXcVyN8g

Nau Central Fàbrica Llobet-Guri (2016)

https://www.youtube.com/watch?v=OOynPwTUP0g

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 10 de gener de 2018

LA CAPELLA AL ‘DÉU DESCONEGUT’ DE CASANOVAS. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

L’adreça és Carretera C-17, km 72-73, les Masies de Voltregà. Osona. Catalunya

La fitxa de patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt a la façana sud. Al primer pis trobem una galeria formada per arcs d'un quart de punt. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana est se li adossa una petita capella de nau única i amb les mateixes característiques constructives, que queda integrada arquitectònicament a la casa pairal. La coberta també és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul. Culmina la façana un campaneret d'espadanya.

L’accés per la façana ‘bona’ era impossible.

La vista des del camí que mena a la masoveria ens permetia identificar el campanar.


Fotografia de la fitxa de patrimoni. Avui hi ha almenys una obertura – finestra – a la paret de la capella.

Advertia que l’espai de la capella, de la que m’agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia , acull avui alguna activitat econòmica.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

Antonio Mora Vergés