TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dilluns, 21 de gener de 2019

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE TALARN SITUADA A L’EDIFICI QUE ÉS AVUI SEU DEL CONSISTORI. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Deixava un comentari a la pàgina de lo Pallars jussà; Ens falten MOLTS DELS EDIFICIS que acollien escoles als Pallars abans i durant la dictadura franquista.

A Talarn, Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), escrivia l’any 1845 que hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, amb una assistència de 20 a 25 nenes

Si no fem aquesta tasca de recuperació els catalans, no la farà ningú.

La Florentina Miró Azanuy, em contestava ; on hi ha l'ajuntament, actualment, eren les antigues escoles.


També es va fer escola, on ara hi ha l' alberg. Era un convent de monges de la Sagrada família. L' Anna Maria Janer Anglarill, en va ser la fundadora. N’havíem publicat un post : http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-convent-de-la-sagrada.html

Potser que a l' ajuntament hi hagués alguna fotografia, hi ha un arxiu.

D' alumnes de les dos escoles si que es poden treure fotografies.

De un llibre editat fa uns anys.

Consulti a l' ajuntament. ajuntament@talarn.ddl.net

Agraïa infinitament la resposta de la Florentina Miró Azanuy, i confegia aquest post, que afegirem a la llista que d’escoles que ‘recuperàvem’ del Pallars jussà : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-jussa.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASAL ANTONI CASANOVAS BOSCH. MUSEU D’HISTÒRIA. SABADELL.

Retratava – amb alguna limitació tècnica – la façana de l’edifici que acull el Museu d'Història de Sabadell


Patrimoni Gencat ens diu; casal de tres cossos, composat de planta baixa i dos pisos. La façana és de proporcions acurades, en la línia del llenguatge neoclàssic propi dels mestres d'obres. Composició simètrica, amb una gradació de les obertures segons l'alçada. Té pedra al sòcol, als entaulaments i als emmarcats de les finestres i balcons, dels que cal destacar les reixes i baranes de ferro.


El promotor fou el fabricant Antoni Casanovas Bosch (Sabadell, 13 de maig de 1795 - Barcelona, 7 de gener de 1867. L’autor el mestre d’obres Josep Antoni Obradors Poch

Després de ser residència noble, ha estat seu del Jutjat de Primera Instància (1883), de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1889-1916), i de l'Escola Industrial (1902-1911), i de l'any 1931 ençà, és la seu del Museu d'Història de la Ciutat.

diumenge, 20 de gener de 2019

LES CASES DE L’ARQUITECTE JOSEP RENOM COSTA AL CARRER RAFAEL DE CASANOVA

La Carme Peratilla‎, deixa un comentari a Patrimoni Sabadell Sabeu alguna cosa d'aquestes cases al Carrer Rafael Casanova?


L’ Antoni Calvo Uribe, deixa un peu de foto : Cases de Gabriel Busquets. Arquitecte , Josep Renom Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931, 1918.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Renom_i_Costa

Del llibre "Can Rull i la Serra d'en Camaró. Creixement(s) a ponent". De la col·lecció ‘Sabadell i els seus barris’.

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/la-formacion-de-los-barrios-de-can-rull-y-cifuentes/

IN MEMORIAM DE LA MUTUA SABADELLENCA AL CARRER DE LA CREUETA.

Retratava – amb alguna limitació tècnica – la façana de l’edifici que havia acollit la MUTÚA SABADELLENCA, o ‘ dels amos’ al carrer Creueta, 92.


Obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/eduard-m-balcells-i-bugas

Patrimoni Gencat ens diu; clínica entre mitgeres formada per planta baixa i tres pisos. L'edifici es disposa al voltant d'un pati fent una forma de ce.

La façana del carrer està estucada i és senzilla, amb arcades a la planta baixa, balcons al primer pis i finestres al segon. Les baranes dels balcons són de ferro forjat.

Les façanes del pati combinen l'obra vista i l'aplacat de pedra, aquesta es troba als baixos, a les arestes i emmarquen les obertures.


Fotografia. Isabel Argany i Comas. 1982

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lalberg-i-la-clinica-del-nen-jesus-1956-1986/

Disposava d’una capella advocada a la Mare de Déu de la Salut, a la que dedicada un post:

http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-la-mutua-dels-amos-sabadell/1059018

Mentre Terrassa disposa de l’Hospital de la Mutua de Terrassa, i de l’Hospital de Terrassa, a Sabadell tenim l’Hospital del Consorci del Parc Taulí, ja que el que és avui l’hospital Quirón NO atent pacients del sistema públic de Salut.

En els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República – que perduren encara - ; el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany. El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna ‘ las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘. La Dictadura aplicaria en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà la quasi total destrucció de l’obra feta abans i durant la II República, i ‘legitimarà’ l’especulació més salvatge.

Sabadell dissortadament abraçava amb indissimulat entusiasme l’estratègia del ‘avance estratégico hacia la retaguardia ‘. No únicament en el terreny de l’assistència sanitària – que també – sinó en l’àmbit financer, industrial ,...,.

ES troben a faltar persones com l’Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d'abril de 1945 - 13 de febrer de 2009), Miquel Forrellad Solà (Sabadell, 18 d'abril de 1922 - Barcelona, 12 de novembre de 2006),...



Teniu dades d’aquests edificis situats davant de l’edifici de la Mútua?.

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo publica fotografies de l’ermita de Sant Sebastià al terme de Talarn, a la comarca del Pallars jussà.




Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; Ermita, molt modificada, d'una nau de planta rectangular amb laterals adossats i tres portes, una per cada cos a la façana principal a llevant, amb ull de bou i campanar d'una sola obertura. Els murs són de carreus reblats i han estat arrebossats i repintats d'un blanc llampant. La coberta és de teula àrab.

Sortosament, la devoció a Sant Sebastià es manté encara per aquestes terres.
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1046492-mes-de-300-persones-es-troben-a-talarn-per-l-aplec-de-sant-sebastia.html


Talarn, el Pallars jussà, ..., estan sens dubte prop del bon Déu, però lluny, molt lluny, massa lluny, de la conurbació barcelonina, i no diguem ja de la Villa y Corte.

Ens agradarà rebre imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles abans de la dictadura franquista.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), escrivia l’any 1845 que hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

dissabte, 19 de gener de 2019

IN MEMORIAN DE LA MIRANDA DE DAMIÀ MATEU BISA.EL LLINARS QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Trobava imatges de la Miranda a la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental
https://www.facebook.com/groups/440601262951664/







Encuriosit, llegia a l’excel·lent treball de la Maria Antonia Grau i Noguera; La Miranda, un edifici emblemàtic de Llinars del Vallès:
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/48395-51649-1-PB.pdf

L'origen de la Miranda s'ha de buscar en el regal que I ‘industrial Damià Mateu i Bisa (Llinars del Vallès, 1863 – Barcelona, 1935) (1863-1935) va voler fer a la seva esposa.

http://www.museucastellperalada.com/experiences/test-2013-m-9/

A la biblioteca del castell de Peralada, propietat d’aquesta família , hem trobat una carta signada per Damià Mateu i Bisa en que es menciona Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) com l'arquitecte que esta fent una obra a Llinars per al senyor Mateu; la data de la carta és de l'any 1907.

A la pàgina de la wikipedia que fa referència a la vida i l’obra deBerenguer s’afirma que va ser aquest el director d’obra d'aquest edifici d'autoria debatuda entre ell i Gaudí. En tot cas, l'únic disseny que es conserva al col·legi d'arquitectes és de Berenguer.

Va sofrir danys a la Guerra Civil i resta malmesa fins que va ser enderrocada el 1962.

Des de 1996 l'Associació Pro-Miranda projecta la seva reconstrucció.

La reixa de la tanca, obra de Berenguer feta amb similar disseny a la del celler Güell, va ser recuperada i ara es troba al Parc Güell (porta de Sant Josep de la Muntanya).

Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914) es va casar als vint anys amb Adelaida Bellvehí Parés i varen tenir set fills: Francisco de Asís, Adelaida, Jose, Maria, Carmen, Luis i Concepción , Francesc Berenguer i Mestres no va acabar la carrera d'arquitecte i el seu amic Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) li va garantir la feina. Aquesta situació li impedí signar els projectes de les múltiples obres que va realitzar i sempre va estar a l'ombra de Gaudí.

Al morir Francesc Berenguer i Mestres, pare de l’arquitecte Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) aquest encara estava estudiant a la facultat. Gaudí repeteix l'oferta de treball que li havia fet al seu pare. Aquesta proposta, va produir que Berenguer respongués a Gaudí "que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l'ombra de ningú".

Es produí un distanciament entre la família Berenguer i Gaudí cosa que va fer que ell sempre s'enorgullís i digués que "ell havia fet fora de casa seva en Gaudí".

A finals del 1914 acabà els estudis d'arquitectura amb 25 anys.


Llinars del Vallès podia presumir d’haver tingut un edifici de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914)

divendres, 18 de gener de 2019

IN Malae memoriae de Santa Maria d’Aiguafreda. Vallès Oriental. Catalunya

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament; el 1675 es va alçar – per mans desconegudes- en un dels angles de l’actual Plaça Major una petita església que va significar el primer pas per a l’emancipació del nucli que s’anava formant al fons de la vall respecte la parròquia originària de Sant Martí del Congost.

Aquest petit edifici religiós va esdevenir parròquia el 1877 en erigir-se l’església dedicada a Santa Maria d’Aiguafreda – per mans desconegudes -.


 


La Carola Duran Tort , em deixava un comentari ; no és el 1936. És aproximadament  dels anys 1947-1948. A l'església hi ha penjades les dues corones de llorer en homenatge a "los caidos"; això passa per tenir molts anys i bona memòria (encara). Potser jo era a la plaça el dia de la fotografia. És una fotografia de Frederic Flos Gibernau ( 1890-1949) , que hi estiuejava.

Santa Maria d’Aiguafreda es va enderrocar perquè deien que havia quedat petita. En època de "desarrollismo",  el nou edifici era símbol de poble important:  església nova, ajuntament nou, camp d'esports, escorxador...

[caption id="attachment_8920" align="aligncenter" width="600"] Fotografies pertanyents l'Arxiu Municipal d'Aiguafreda*[/caption]

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001311.xml

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquell edifici, i de les raons que portaven al seu enderrocament.