TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

divendres, 16 de febrer de 2018

QUE EN SABEU DEL MAS DE LES MORERES DE CORNUDELLA DEL MONTSANT?. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Els autors de l’Estudi de la Masia Catalana feien entre darreries del segle XIX i els primers decennis del segle XX una feina impagable, més extensa a la Catalunya ‘Vella’ – on la masia tenia una llarga tradició – i força menys a la Catalunya ‘Nova’ , del Priorat trobava 16 imatges, i encara almenys una, Can Figueras o Can March del Priorat al Veïnat de Clarà, correspon a la comarca del Maresme. A la Terra Alta , llevat d’error hi ha únicament dues imatges de Batea.

Em cridava l’atenció una fotografia de J. Dolçet – ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms i llo ci data de naixement i traspàs a l’email coneixercataunya@gmail.com .- datada entre 1890 i 1936, ‘Gent asseguda davant el Mas de les moreres de Cornudella’


Li devem a J. Dolçet un bon nombre d’imatges :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Dolcet,%20J./mode/exactdatada

Del mateix autor i presumiblement obtinguda en el mateix viatge hi ha una fotografia ‘Vista general de Can Casacuries’.

Del tot idèntica a la que avui il·lustra l’entrada de patrimoni Gencat del Mas de les Moreres, del que ens fan aquesta descripció ; Interessant edifici de planta quadrada, amb les parets orientades perfectament envers els quatre punts cardinals. S'integra perfectament dins el tipus III de la tipologia de l'arquitecte Josep Danés. Té planta baixa, entresol, pis i golfes. A la façana principal hi ha la porta, dovellada, amb un escut il·legible, dues finestretes a nivell d'entresol, tres balcons i un rellotge de sol al pis, en el que conta l’any 1864 , i tres finestres més a les golfes. Interiorment presenta una disposició racional, amb una escala central, il·luminada per una gran llumenera de secció octogonal, i tot un seguit de dependències laterals. La construcció presenta la particularitat de no emprar cap biga, sinó que es va fer ús de parets mestres i arcs de descàrrega.

L'edifici fou bastit el segle passat i emprat com a construcció auxiliar, amb trulls, malgrat que hom havia previst convertir-lo en el cos principal de la masia, deixant d'acabar la porta principal per una fase posterior. Sembla ser que més endavant es condicionà l'interior. Actualment és utilitzat com a segona residència.



Fotografia de Herodotptlomeu

Llegia a : http://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/343750/DLFE-27083.pdf/7dfe24ab-74bc-4ef5-8616-04bdfeb680bb

Mas de les Moreres, un mas preciós datat al segle XV i situat al peu del que havia estat l’antiga carretera de Cornudella a Reus.

El Mas de les Moreres és un dels masos més singulars que trobem encara habitats en aquesta zona de Montsant.

En ell, el celler de l’Era retorna l’activitat d’aquest mas documentat abans del 1670

Al bloc del Jaume Aguadé Bover ( Barcelona, 19.12.1953 ) http://www.vinsdecatalunya.org/2015/03/la-caseria-de-les-moreres.html
Ens diu;

.., si, com jo, teniu la sort que us convidin a visitar aquest mas— us adonareu que més que d'un mas individual, hem de parlar d'una autèntica caseria («aplec d'algunes cases que no arriba a formar un poble», (DCVB)). El nucli central està format per diversos masos i edificis —el Mas d'en Rodés, el Mas de Can Secúries i el mateix Mas de les Moreres, que sembla el cap i casal— i també hi ha una capella i dos cellers. Però, més enllà d'aquest nucli central, si seguim la vall de l'Arbolí aigües amunt, anirem trobant masos i masets —de la Garra, de la Maria Teresa, de l'Antònia, de l'Estanquer...— i fins a cinc molins. Tot sembla indicar, doncs, que podem parlar d'un autèntic veïnat, de la història del qual, lamentablement, no n'he pogut trobar gens d'informació.

No trobava cap dada ni imatge de la capella de la que en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), tampoc dissortadament de l’autor d’aquest edifici aixecat presumiblement l’any 1864

L’arquitecte Francisco Barba Masip (1815-1890) va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament de Cornudella del Montsant com ens explicaven a : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/04/ajuntament-de-cornudella-de-montsant.html

No hi ha en la biografia d’aquest arquitecte cap dada que ens permeti afirmar o negar la seva possible autoria :
http://www.adurcal.com/enlaces/mancomunidad/titulos/tuset/tarragona/francisco_barba_massip.htm

Tornarem a demanar informació a l’Ajuntament de Cornudella del Montsant.

Voldríem aclarir , si estem davant de les imatges del Mas de les Moreres (vell), i del Mas de les Moreres (nou); intueixo que en cap cas però tenim imatges de Can Casacuries, esperem a l’email coneixercatalunya@gmail.com la col·laboració dels cornudellencs, coneixedors de primera mà d’aquesta història.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 13 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA NOVA DE L’ABADIA DE MONTSERRAT A LA GRANJA MALUQUER I A EDIFICI DE PISOS DE LLOGUER. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que a partir del 1507 el Monestir de Montserrat es comença a fer amb el Senyoriu d’Artesa de Segre, resultat del testament de Ramon Bereguer de Ribelles, de donacions diverses i de diverses adquisicions per part d’aquests monjos de l’ordre de Sant Benet. Prop de l’església parroquial i tocant a les muralles de la vila, a l’any 1548, els monjos construïren un gran casal d’estil plateresc, bastit amb carreus de pedra picada, a la que anomenaren Casa Nova. Aquest nom se li donà per diferenciar-la de l’antiga Casa Vella del Senyor a la que havia de substituir , situada a la plaça Major. Aquest casal a més de ser residència de l’abat de Montserrat, entre altres funcions, s’hi duia a terme la recaptació d’impostos i delmes.

Amb aquesta construcció, com hem apuntat, la vila començà a créixer més enllà de les muralles. Fins aleshores era una vila emmurallada i delimitada exteriorment per un fossar, a la qual s’hi accedia per un únic portal, el portal de la Signa dels Molins, situat al final del carrer Carnisseries.

Amb la desamortització, l’edifici passà a denominar-se popularment “La Granja” i va ser comprat per un particular de cognom Rodríguez. Fou l’any 1902 quan el matrimoni benefactor d’Artesa, el Sr. Eduard Maluquer de Tirrell (Barcelona, 10 d'agost de 1839 - 1915) i la Sra. Maria Anzizu i Girona, varen adquirir aquest edifici que utilitzaren com a residència.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/10/14/pagina-2/33336595/pdf.html?search=MARIA%20ANZIZU


Fotografia [ca. 1915] Informació extreta de l'àlbum de l'EMC: Apel·latiu: La Granja. Situació: Antiga granja dels Monjos de Montserrat. Facilitada per: Arxiu Mas. Facilitada en: 1915


Fotografia de 1931. Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943)

l'any 1949 l’edifici és qualificat com BCIN, amb la protecció que això suposa.

Els anys 1960 foren el de les grans construccions a la ja ciutat d’Artesa de Segre, on cal destacar la nova església parroquial i l’aixecament del monument al Sagrat Cor, situat al camí del Castellot. Va ser precisament el 1960 quan la Sra, Montserrat Maluquer vengué a un particular l’històric edifici.

El nou propietari buidà totes les bigues de fusta de melis que es varen pagar a bon preu per l'alta qualitat d'aquest material, es varen redistribuir les estances del palau i es destruïren les finestres plateresques de la façana de l'edifici, tot això amb la finalitat de convertir aquesta joia arquitectònica en un bloc de pisos de lloguer.


Durant la dictadura franquista estava considerat com a mèrit patriòtic qualsevol acte que anés en detriment del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, aleshores i ara, era, és la forma de manifestar la seva estimació vers aquesta terra des del REINO DE ESPAÑA.
http://www.artesadesegre.net/patrimoni_perdut/la_granja.htm

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, episodi que els guanyadors batejaren com ‘guerra civil’, i des de l’Església catòlica com CRUZADA, el soterrani va ser utilitzat com a refugi.

Sembla ser que en un dels bombardeigs va caure una bomba a l’interior del pati que no va esclatar. Quan es van fer les obres per adequar l’edifici a la seva actual utilitat, es va trobar la bomba.

Catalunya pateix un febrer particularment fred aquest any 2018, també però, en l’àmbit polític l’ambient és gèlid, i no tot ho explica l’aplicació de l’article 155, i la restricció de les llibertats cíviques.

Antonio Mora Vergés

dijous, 8 de febrer de 2018

IN MEMORIAN DE CAN INGLADA DE TERRASSA. CAPELLA ROMÀNICA I NOVA ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Trobava una fotografia de l’ Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943) , datada l’any 1924, amb un peu que diu; Façana sud de Can Inglada i part de la Capella de Sant Cristòfol


Aquest Inglada esdevindrà Anglada ‘ por la gràcia de Dios’, com es recull a :
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2012/03/21/el-barri-de-ca-nanglada/

El 1933 es comencen a construir algunes cases al voltant de l’antiga masia i a principis dels anys 50 els camps de conreu de la masia ca n’Anglada es comencen a vendre com a solars per construir-hi cases per les persones que arriben a Terrassa a la recerca de feina. Moltes d’aquestes cases són autoconstruïdes pels mateixos immigrants.

El 1955 es crea la parròquia de Sant Cristòfol que comença les seves activitats a l’ermita de ca n’Anglada i en un barracó de fusta col•locat a la plaça.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/sant-cristofol-menna-de-ca-danglada.html

Gràcies a l’aportació d’un grup de ciutadans benemèrits el bisbat compra una illa de cases per construir-hi un complex parroquial, els plànols del qual s’encarreguen a l’arquitecte Sr. Joan Baca i Reixac ( Ripollet, 28 de setembre del 1905 + Terrassa, 24 de gener del 2003)
https://arquiterrassa.wordpress.com/2017/04/19/vapor-amat-al-servicio-del-arte/#more-6724

El 1959 es construeix la cripta de la futura església, gràcies a l’ajut de l’industrial Ramon Pont Canela , així com la sala d’actes del Centre Parroquial i es comencen a fer les processons de Setmana Santa de marcat estil andalús.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/05/10/pagina-24/32733277/pdf.html?search=Ramon%20Pont
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=PONT%20I%20CANELA,%20RAMON&indexSearch=MA_


http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/12/el-barri-de-ca-nanglada-i-la-parroquia_16.html

El 1958 es troba la sepultura romana de plom (Segle IV d.c.) i el 1960 es construeix el parvulari de Sant Cosme

El 1962 el barri sofreix els estralls de les rierades, especialment en la seva part sud-est al costat de la riera de les Arenes. Aquest any la masia de ca n’Anglada es cedida a les Germanes de l’Assumpció que s’hi instal•len per donar els seus serveis d’assistència social.

Josep Capdevila i Soldevila, publica la seva tesis molt ben fonamentada en la que es conclou que Sant Cristòfol i Sant Menna, foren una única persona, us en recomano MOLT la seva atenta lectura. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimarts, 6 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ I/O DE LA GARROLA DE CASTELLNOU DE BASSELLA. L’URGELL SOBIRA [ ALT URGELL ]. LLEIDA. CATALUNYA

Deixava una petició al face de Lleida :

Gent de Lleida. Ens podeu ajudar ?.

El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica aquesta església com :


Títol Ermita de Castellnou

Matèria Montferrer i Castellbò ; Segarra ; Catalunya ; Camins ; Ermites

Identifica la comarca com SEGARRA. quan Montferrer i Castellbó, estan a la comarca de l'ALT URGELL.

Existeix encara aquesta església ?.

En quin lloc està situada?

En sabeu l’advocació?.

Gràcies

Antonio Mora Vergés

Reprodueixo de l’enciclopèdia catalana :

Castellnou de Bassella, al segle XIX formà municipi amb Bassella i la Clua d’Aguilar. En la reordenació municipal posterior, Castellnou de Bassella donà nom al municipi.

La vila rural de Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L’edifici, reformat a l’època barroca, sembla que és d’origen romànic. L’antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l’Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades. Del segle XVII, és possible que aquesta mansió hagués estat construïda pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d’Aguilar de Bassella.

Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble.

Antoni Bartomeus i Casanovas ( Barcelona; 1856- Cadaqués, 1935)
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=GGJ


Retratava l’any 1900 l’Església de la Mare de Déu de la Garrola [ Mare de Déu de l’Assumpció] amb un cementiri al costat.
Castellnou de Bassella, Bassella, Alt Urgell, Catalunya

Identifico l’Ermita de Castellnou que retratava el Josep Salvany Blanch ( Martorell, 1866- Barcelona, 1929 ] l’any 1923, com l’Església de la Mare de Déu de la Garrola [ Mare de Déu de l’Assumpció] amb un cementiri al costat, que retratava l’any 1900 l’Antoni Bartomeus i Casanovas ( Barcelona; 1856- Cadaqués, 1935).

I, així ho faré saber al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Recentment identificàvem també :

La Casa d’en VERNTALLAT a la Vall d‘en Bas.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/a-la-memoria-del-josep-salvany-i-blanch.html

I treballem en un parell d’esglésies de la comarca de l’Empordanet, Girona, Catalunya, i en una ermita de la Terra Alta, identificada – pensem que erròniament - com Sant Antoni de Vilalba dels Arcs.

El país té greus urgències per a resoldre en tots els àmbits, i malgrat la nostra feina no s’ha d’incloure dins d’aquest ‘paquet’, hem patit – i patim també - els efectes de l’article 155.

Esperem que la Mare de Déu de la Garrola porti davant del seu fill la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/93702

Antonio Mora Vergés

dissabte, 3 de febrer de 2018

A LA MEMÒRIA DEL JOSEP SALVANY I BLANCH QUE RETRATAVA L’ANY 1912 LA CASA D’EN VERNTALLAT A PUIGPARDINES. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya , trobava una imatge amb aquesta identificació :


Casa. Matèria Garrotxa ; Catalunya ; Arquitectura domèstica ; Façanes


Autor Josep Salvany i Blanch ( Martorell, 1866- Barcelona, 1929)

El Matias En Mais em deixa un comentari a la pàgina Fotos Olot i la Garrotxa (Girona, Catalunya)

També s’anomena “la força de Verntallat” i va ser el lloc on va néixer el cabdill remença Francesc de Verntallat. Té un oratori dins la finca.

El fundador de la casa va ser Galceran de Puigpardines, un nét del qual, Antoni de Puigpardines, cap al 1300 va adoptar l’àlies de Verntallat. Amb el temps va prevaldre el nom Verntallat per sobre del de Puigpardines.

L’Anna Maso Colldecarrera, afegeix; La casa va ser venuda pels descendents de Verntallat. La va comprar la família Albert originaria de prop de Besalú, va adoptar el nom de la casa. Una pubilla va casar-se amb l’hereu del patrimoni Plana-Sabates i els descendents van portar el cognom Plana. la familia Verntallat-Plana, es va emparentar amb moltes famílies pairals de la comarca.

Ja en el segle XX, va passar a la família Rodriguez-Burch.

La pagina Patrimoni de la Garrotxa http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3478/ ens explica :

Casa de Francesc de Verntallat de la Nissaga dels Puigpardines, qui organitzà el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remences i la supressió dels mals usos.

Francesc de Verntallat (≈1420-1497) de la Nissaga dels Puigpardines, organitzà el primer sindicat agrícola Europeu per la defensa dels remences i la supressió dels mals usos. La seva constància i dots d’organització així com la seva diplomàcia van aconseguir de Ferran el Catòlic, la sentència arbitral de Guadalupe de 1486 que alliberà als pagesos catalans de la servitud i canvià la història social de Catalunya.

Verntallat és un personatge històric, no solament català sinó també europeu, ja que va aconseguir el que cap país d’Europa no havia aconseguit: l’alliberament dels serfs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa. Del mas de Verntallat, vora el terme de les Preses, amb una capella de la Mare de Déu dels Dolors de la que ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ens explica que és una antiga força i casa aloera que antigament havia estat possessió de la família de Francesc de Verntallat, el cabdill dels remences que va ser nomenat vescomte d’Hostoles per Joan II. Es conservava encara a la primeria del segle XX el famós bosc de Verntallat, de grans roures, que es convertí després en camps de conreu.

http://www.francescdeverntallat.cat/biografia.html

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0070207.xml

El vescomtat d’Hostoles és un títol nobiliari concedit l'any 1474 pel rei Joan II d'Aragó a Francesc de Verntallat, capità i conseller del rei, senyor del castell d'Hostoles (les Planes d'Hostoles). Ferran II - conegut com el sense fe - li retirà, anys després, aquests privilegis malgrat que l'havia ajudat a salvar-lo del setge de Girona. Començava a manifestar-se de forma indisimulada l’amor a Catalunya i als catalans; que dissortadament els segles següents renovarien de forma regular, i que l’1 d’octubre de 2017 tindria ocasió de veure el món sencer.

L’inefable M.Rajoy , el que recollia firmes contra Catalunya, afirmava en una entrevista :
https://politica.e-noticies.es/por-favor-echeme-aqui-una-firmita-contra-los-catalanes-69902.html
el sentiment espanyol «no va contra ningú» i «és integrador»
https://www.naciodigital.cat/noticia/147828/aix/definit/mariano/rajoy/sentiment/espanyol

L’article 155 aconsella deixar aquí la disquisició.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Al llarg dels anys i amb la col·laboració d’algunes olotins havia anat ‘recuperant’ algunes imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CENTRE OBRER D’OLOT EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A LA SEDICIÓ DELS MILITARS FEIXISTES. OLOT. LA GARROTXA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-del-centre-obrer.html

IN MEMORIAM. OLOT I EL MESTRE RAMON CALM CLOTA. LA GARROTXA. GIRONA.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-olot-i-el-mestre-ramon-calm.html

IN MEMORIAM. ESTUDI DE LA SENYORA ROSA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-estudi-de-la-senyora-rosa.html

ESCOLES PIES D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/12/escoles-pies-dolot-la-garrotxa-girona.html

LA PROVINDÈNCIA D’OLOT. PREGUNTES
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/la-provindencia-dolot-preguntes.html

ESCOLES DE MARIA REINA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escoles-de-maria-reina-olot-la-garrotxa.html

GRUP ESCOLAR MALAGRIDA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/grup-escolar-malagrida-olot-la-garrotxa.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA TORRE CASTANYS EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A LA SEDICIÓ DELS MILITARS FEIXISTES. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre.html

IN MEMORIAM; DE L’ESCOLA CATÒLICA PELS OBRERS , AL CENTRE CULTURAL ELS CATÒLICS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/in-memoriam-de-lescola-catolica-pels.html

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI DE LLATINITAT I HUMANITATS DELS CARMELITES D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-del-collegi-de-llatinitat-i.html

Posava la paraula escola al cercador de :
http://imatgesgarrotxa.olot.cat/list.vm?o=&w=escola&f=&t=%2Bshot&k=01&k=02&k=04&k=06&s=210&lang=ca

I en una visió ràpida trobava :

Parvulari baixos de l'Hospital

Cor de Maria. Edifici.

Cor de Maria

Escola Malagrida

Escola Pia
http://laplega.escolapia.cat/2010/11/lescola-pia-dolot.html

Institut

Caldrà afegir imatges i sobretot dades de la petita història d’aquestes escoles.

En quedem de ben segur més a la mateixa ciutat d’Olot, a la comarca de la Garrotxa, i a la resta de pobles i ciutats de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimarts, 30 de gener de 2018

Gent de Girona. Ens podeu ajudar ?.

El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica com :


Absis d'una església en ruïnes

Matèria Baix Empordà ; Catalunya ; Absis ; Esglésies

Autor Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929

Existeix encara aquesta església ?.

En quin lloc està situada?

Sabeu l’advocació?.

Gràcies.

Antonio Mora Vergés