TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 26 de març de 2017

QUE EN SABEU DE LA CASA ANÓNIMA DEL CARRER DE ROSES,13 DE PALAU-SAVERDERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

Retratava al carrer Roses, 13 de Palau Saverdera, un edifici entre mitgeres, del que ens diu patrimoni Gencat que està format per planta baixa i dues plantes en alçada, amb una façana profusament decorada i revestida per un aparell encoixinat de carreus ben escairats, alguns dels quals ornats amb relleus (en concret són els de la planta baixa i els cantoners). El nivell dels diferents pisos està marcat amb una motllura rectilínia decorada amb dents de serra. La decoració es concentra sobretot al voltant de les obertures de la façana. A la planta baixa destaca la porta d'accés, centrada i d'obertura rectangular, i a banda i banda dos finestrals allargats i estrets. Les tres obertures es troben enllaçades, per la part superior, pels seus guardapols, els quals estan formats per un arc rebaixat delimitat mitjançant una motllura decorada amb dents de serra. En el cas de les finestres, l'interior del guardapols està decorat amb tres botons de ceràmica vidrada verda, mentre que la porta presenta una dovella a mode de clau amb les inicials dels propietaris i, a banda i banda, ornamentació floral de forma romboidal, que emmarca l'any de construcció (1911).


Aquesta porta es troba enllaçada amb la llosana del balcó del primer pis mitjançant una fulla d'acant que surt de la dovella clau. Als pisos superiors, les obertures són balcons (un per planta). Els finestrals de sortida són rectangulars i presenten uns marcs arrebossats, delimitats per una motllura sinuosa. A la primera planta, el marc està decorat amb esgrafiats de tonalitat vermellosa. En canvi, al segon pis, la decoració és ceramica. Els balcons presenten les llosanes decorades amb una motllura exterior i sustentades per mènsules, i les baranes són de ferro forjat i treballat.


El coronament de l'edifici està format per un ràfec de dents de serra sota el qual hi ha decoració ceràmica i la testera d'obra esglaonada, també amb ceràmica vidrada, i balustrada.

Per descomptat, cap dada del promotor, cap dada de l’autor, el Catàleg de Bens a Protegir, es limita a reproduir les dades anteriors.

http://palausaverdera.cat/pdf/POUM_bens_protegir.pdf

Hom pensa que l’absència de dades d’aquest edifici, NO TÉ cap justificació.

L’Ajuntament de Palau-Saverdera és CULPABLE d’inacció vers la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

No en diuen res a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palau-saverdera&page=1&pos=2

Que consideren únicament ressenyables l’edifici de les Escoles Públiques de la Mancomunitat – ara Ajuntament – i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE PALAU-SAVERDERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

Retratava a la Plaça Major (antiga plaça del Castell) de Palau-Saverdera les restes de l'antic castell de Palau-Saverdera bastit en època baixmedieval. Em sorprenia – gratament – que la informació històrica sigui inversament proporcional a les restes que es conserven d’aquest monument, particularment mortificat pels mal dits ‘serveis públics’, com és dissortadament norma a Catalunya.

Patrimoni Gencat explica que es conserven tres de les quatre torres cantoneres que delimitaven el perímetre del recinte fortificat, el qual era rectangular. La més destacable és la torre de les Hores, de planta quadrada i bastida amb pedra sense desbastar (granit i pissarra) lligada amb morter, amb les filades totalment irregulars. La torre mesura uns catorze metres d'alçada per uns quatre metres i mig d'amplada, i es troba una mica atalussada a la part inferior. El coronament, refet amb posterioritat, es troba emmerletat i acabat amb rajols de maó plans. Alguns merlets estan bastits en pedra, mentre que d'altres han estat restituïts i arrebossats. Actualment, en aquest espai s'ubica la campana del rellotge. A la façana que dóna a la plaça, la torre té una petita porta d'arc escarser, amb la llinda bastida amb còdols disposats a sardinell i un rellotge emmarcat a la part superior de la façana. En canvi, a la façana sud només hi ha una petita finestra d'obertura quadrada.


La torre té adossat per la banda est un petit cos bastit amb pedra i amb la coberta a una vessant de teula. Es troba alineat amb la façana est de la torre i l'única obertura present és una finestra d'obertura rectangular, probablement posterior, amb els brancals i la llinda bastits amb maons a cantell. Aquest petit cos està adossat a la part davantera d'una llarga crugia de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula, disposada a la part posterior de la torre. La façana que dóna al rec es troba arrebossada i pintada de blanc. Destaquen les obertures de la primera planta, totes rectangulars i amb guardapols motllurat sostingut per mènsules. La porta té sortida a un balcó corregut amb barana de ferro i pis sostingut per revoltons. A la façana oest es localitza una de les torres circulars del recinte, bastida amb pedra i coberta amb teulada a una vessant de teula. A la façana que dóna a la plaça, amb parament de pedra vista, l'edifici conserva una finestra d'obertura quadrada amb llinda de pedra i, a la cantonada est, l'escut de pedra dels Vilarig.

L'altra torre circular està ubicada més a l'oest, amb accés des del carrer Puigmal, 2 i compta amb les mateixes característiques constructives que l'anterior. Les tres torres, juntament amb els edificis que actualment les uneixen, formen un recinte més o menys rectangular, que probablement correspon a la mateixa planta original del castell. L'actual façana a la plaça Major es troba absolutament transformada pels edificis construïts a mitjans segle XX.

Pel que fa l'escut heràldic present a la façana amb la plaça, cal dir que es troba esculpit en pedra calcària i representa l'emblema dels Vilarig. Hi ha representat un escut de set faixes en ziga-zaga, acompanyat per un cavaller amb elm envoltat de motius ornamentals, en relleu.

El Castell de Palau es va bastir a principis del segle XV durant el mandat dels Vilamarins, per substituir l'antic castell ubicat entre el carrer del Rall i can Mericano, encara que la Torre de les Hores ja existia prèviament donat que possiblement formava part de la primitiva xarxa defensiva.

Algunes de les figures històriques remarcables que van utilitzar-ho de residència permanent hi trobem a en Ramon Sagarriga, Elionor de So i de Castro, muller de Bernat II de Vilamarí; el seu cunyat, el capità Yvany de Castro; Constança de Vilamarí i altres Vilamarins que hi habitaren temporalment.

El castell original abastava una superfície semblant a l'actual amb la mateixa disposició rectangular i coronat per quatre torres cantoneres, tres d'elles de planta circular i l'altre planta quadrangular.

Al voltant del inici del segle XVII, el castell va ser arrendat a diferents masovers, assegurant-se així tant el profit econòmic com la conservació de l'immoble.

Durant aquest període es varen introduir vàries reformes de l'edifici com la disminució de l'alçada de les dues torres circulars bastint una teulada i evolucionant una cap a un paller i l'altra a cambra. D'altre banda la torre de llevant ja havia estat enderrocada prèviament. Altres part de l'edifici, com és el cas de la presó, continuar tenint ús fins el segle XIX: "(...) se conferí en los presos de dit lloch i prenent les claus de dites presons obrí i tancà les portes de aquelles (...)".

Cap l'any 1832 Francisco Caussa, procurador del marquès de Dosaigües sol•licita al noble reformar el corral bastint un portal, tal como queda documentat "(...) para impedir el que roben los corderos al colono, pues con un mes le han robado dos y el año pasado también se los pillaron (...).

Posteriorment l'any 1845, l'heretat del castell passa a mans de Ramon Viussà, veí de Montmajor, al terme de Sant Joan de Closes. Aquest acte quedà documentat i testimoniat pel notari de Castelló Miquel Carbonell i signat per Joan Font i Amat, procurador del comte de Plasència: "(...) l'heretat anomenada lo castell, situada en lo poble de Palausabardera y son

El Castell de Palau es bastir a principis del segle XV durant el mandat dels Vilamarins, per substituir l'antic castell ubicat entre el carrer del Rall i Can Mericano, encara que la Torre de les Hores ja existia prèviament donat que possiblement formava part de la primitiva xarxa defensiva.

Algunes de les figures històriques remarcables que van utilitzar-ho de residència permanent hi trobem a en Ramon Sagarriga, Elionor de So i de Castro, muller de Bernat II de Vilamarí; el seu cunyat, el capità Yvany de Castro; Constança de Vilamarí i altres Vilamarins que hi habitaren temporalment.

El castell original abastava una superfície semblant a l'actual amb la mateixa disposició rectangular i coronat per quatre torres cantoneres, tres d'elles de planta circular i l'altre planta quadrangular. Actualment queda en peu la torre de planta de planta quadrangular, nomenada també Torre del Rellotge, i dos circulars, una d'elles integrada totalment al palau.

Al voltant del inici del segle XVII, el castell va ser arrendat a diferents masovers, assegurant-se així tant el profit econòmic com la conservació de l'immoble.

Durant aquest període es varen introduir vàries reformes de l'edifici com la disminució de l'alçada de les dues torres circulars bastint una teulada i evolucionant una cap a un paller i l'altra a cambra. D'altre banda la torre de llevant ja havia estat enderrocada prèviament. Altres part de l'edifici, com és el cas de la presó, continuar tenint ús fins el segle XIX: "(...) se conferí en los presos de dit lloch i prenent les claus de dites presons obrí i tancà les portes de aquelles (...)".

Cap l'any 1832 Francisco Caussa, procurador del marquès de Dosaigües sol•licitar al noble reformar el corral bastint un portal, tal como queda documentat "(...) para impedir el que roben los corderos al colono, pues con un mes le han robado dos y el año pasado también se los pillaron (...).

Posteriorment l'any 1845, l'heretat del castell passa a mans de Ramon Viussà, veí de Montmajor, al terme de Sant Joan de Closes. Aquest acte quedà documentat i testimoniat pel notari de Castelló Miquel Carbonell i signat per Joan Font i Amat, procurador del comte de Plasència: "(...) l'heretat anomenada lo castell, situada en lo poble de Palausabardera y son terme que se compon de la casa, era, corral, junt a unes quatre vessanes sembrades, una pessa de terra horta en la qual existeix un viver, de una pessa de terra cultiva anomenada la vinya Gran, Ferriols, Terramala, los camps de la Argila, del Cementiri, del corral d'en Mercader, de puig de Llorí, del Camí Ral i de les Molas, la closa del Marqués, Canamera, una gran pessa a l'Estany, altra de muntanya dita lo Bosch del Senyor (...)".

Entre altres propietaris també figura Isidre Paltrer Noy, un palauenc dedicat a la docència a Girona ciutat que adquirí el 1912 tant el castell com les terres esmentades: (...) casa castillo ruinosas y una pequeña habitación situada en el pueblo de Palau Savardera, con cuatro vessanas de tierra lindante a oriente todo en la plaza mayor, con casa de Jaime Juncá y casa de Miguel Ortensi, por mediodia y poniente con casa y era de Juan Lile y por el norte con casa y huerto de Manuel Caussa (...)".

Set anys més tard el Palau va ser comprat per Tomàs Corcoll Vehí, nascut al mas Ventós (fitxa pròpia) i marit de Rosa Turró Parxés amb la que residia a Palau. Donat que aquest matrimoni no tingué descendència fou heretat pel Dr. Roca, metge local a Palau i encara actual propietari.

Cal mencionar que a la façana de llevant de la Torre de les Hores o del Rellotge es troba un escut en relleu, esculpit en pedra. Aquest és emblema dels Vilarigs, set faixes en ziga-zaga, envoltada per una decoració amb cintes.

Els Vilarig accediren al domini del castell de Palau-saverdera a mitjan segle XVI, no se sap per quin camí. Hi trobem com a senyor a Jofre de Vilarig i de Setantí, baró de Siurana i cavaller de l'ordre de Santiago, que testà l'any 1557 a favor del seu fill Francesc. La seva neta Isabel de Vilarig-Cruïlles i de Sinisterra, que testà el 1614, es casà amb Francesc de Lanuza-Montbui i de Grimau, baró de Monbui i de Llers i senyor de Ceret. L'any 1831 continuava encara unit als propietaris del castell de Vilarig, els Rabassa de Perellós.

Anecdòticament cal mencionar que es varen desenvolupar diferents activitats militars. Les més importants són datades al 1411, quan Ramon Sagarriga n'era el propietari i fou ocupat per l'exèrcit de Joan Vilamarí; i al 1462 quan el castell albergà tota la població local per tal de protegir-los durant el setge esdevingut a la Guerra Civil catalana.

No en tenen coneixement a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palau-saverdera&page=1&pos=2

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE LA CASA ISIDRE MACAU TEIXIDOR DE PALAU-SAVERDERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava l’edifici INDOCUMENTAT del carrer Nou, 18, de Palau-Saverdera, el nom de la casa fa referència a un dels seus propietaris l’Isidre Macau Teixidor (Palau, 1882-Barcelona, 1946) era nét de Miquel Macau Bech, i fill d'Antoni Macau Caussa. Estudià magisteri a Girona i el títol de Mestre Superior a Barcelona. Es convertí en un dels palauencs rellevants del segle XIX. Fou mestre als pobles de Piera -on descobrí un important jaciment de fòssils- Verges i Sarrià de Ter. Anys més tard obtingué plaça definitiva de mestre a Barcelona on fixà la residència.

Patrimoni Gencat ens diu ; casa entre mitgeres, formada per tres crugies estructurades en dues plantes. La façana té diversos elements ornamentals. A la planta baixa hi ha tres grans obertures (dues d'arc escarser i una rectangular) emmarcades per arcs de mig punt motllurats i pintats de color verd, units per un fris amb rajoles decorades amb motius vegetals. A la planta superior hi ha tres balconades amb baranes de forja i obertures rectangulars emmarcades amb columnetes i capitells. Damunt seu, a mode de guardapols, tres cossos sobresortints decorats amb un emmarcament d'arc de mig punt i tres medallons circulars amb diferents inscripcions en relleu. Al medalló central hi ha les lletres "JM" entrellaçades i, a banda i banda, "ANY" i "1906". Per sota els medallons, un petit fris amb decoració d'esgrafiats. Corona la façana una balustrada interrompuda per la part superior dels guardapols anteriorment descrits, acabats a dues vessants amb rajoles ceràmiques. Entre aquests guardapols hi ha un fris de rajoles policromes decorades amb motius florals i un doble ràfec de dents de serra, on s'assenta la balustrada.


El tarannà naturalista de l’Isidre Macau Teixidor el va conduir a col•leccionar diverses espècies botàniques i a practicar l'arqueologia, destacant els estudis de l'abric neolític de Can Simó o del megalític empordanès, uns treballs publicats per la institució Catalana d'Història Natural.

Tot el seu patrimoni va ser llegat al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligans per desig del de les seves filles.
Hom pensa que l’absència de dades d’aquest edifici, NO TÉ cap justificació.

L’Ajuntament de Palau-Saverdera és CULPABLE d’inacció vers la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.
No en diuen res a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palau-saverdera&page=1&pos=2

Que consideren únicament ressenyables l’edifici de les Escoles Públiques de la Mancomunitat – ara Ajuntament – i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.

QUE EN SABEU DE LA CASA SIVECAS DE PALAU-SAVERDERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava l’edifici INDOCUMENTAT del carrer Nou, 16, de Palau-Saverdera, el nom de la casa fa referència a un dels seus propietaris en Marit Sivecas Serrats (Palau-saverdera, 1872-1925). Tinc dubtes quan al nom ‘ Marit’, potser és un error tipogràfica?. Podria ser Martí?

Patrimoni Gencat ens diu ; casa unifamiliar de planta baixa i pis, amb terrassa lateral. La façana principal presenta un parament recobert per grans plaques rectangulars de color blanc. Les obertures es troben emmarcades amb una motllura pintada de color groc i són rectangulars. Al pis s'obre amb balcó corregut de tres finestrals d'obertura rectangular emmarcats i amb les llindes decorades amb motllures, a mode de guardapols. Corona la façana una balustrada interrompuda per trams d'obra construïts.


Marit - o Martí? - Sivecas Serrats (Palau-saverdera, 1872-1925)va regentar una fleca al mateix carrer nou, i posteriorment va ser fiscal municipal i alcalde de Palau durant els biennis 1910-13.


Va ser una de les figures distingides de Palau-Saverdera i morí jove, poc després de fer els 55 anys.
Hom pensa que l’absència de dades d’aquest edifici, NO TÉ cap justificació.

L’Ajuntament de Palau-Saverdera és CULPABLE d’inacció vers la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

No en diuen res a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palau-saverdera&page=1&pos=2

Que consideren únicament ressenyables l’edifici de les Escoles Públiques de la Mancomunitat – ara Ajuntament – i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.

dissabte, 25 de març de 2017

TORRE DE CAN BOERA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arriba fotografies de la torre situada a la masia de Can Boera, al carrer de la Font de Palafrugell.

Patrimoni Gencat ens diu que té planta quadrangular i és situada a l'angle SE de la casa. L'element més remarcable d'aquesta torre és la part superior, ja que conserva la corsera de pedra gairebé en tot el seu perímetre. També hi ha espitlleres quadrangulars.


Al parament de la façana d'accés de la casa la torre té una finestra rectangular a la part baixa i un rellotge de sol pintat a la part central, amb una llegenda que diu ‘ aquesta ombra que no s’atura, del pas dels dies, es la mesura ‘.


Al mur est hi ha, com a element remarcable, una finestra amb relleus i ampit motllurat, molt malmesa.

Aquest element forma part de la masia de Can Boera, que té a la porta d’accés la data de 1745. Segurament la torre és d’origen anterior, probablement dels segles XVI-XVII. És l’única masia amb torre de defensa conservada dintre del nucli urbà de Palafrugell. Actualment, la seva funció és de segona residència, i la torre forma part de l’habitatge.

Quan al topònim Boera, ens diu el diccionari català valència balear ‘estable de bous (Val., Mall.); en llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL’ no existeix - boyera. Procedeix etimologicamebt del llatí bovarĭa o boarĭa,

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 24 de març de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA SANT AGUSTÍ. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, trobava que l’Arxiu Comarcal del Garraf, publica el 21 de març a las 17:37 al facebook , una fotografia amb aquest peu informatiu ; avui ens han dipositat la següent fotografia a l'Arxiu. Una imatge de grup de l'Escuela de San Agustín que als mateixos locals ocupats pel Centro Instructivo Villanovés, l'edifici de La Galera, al carrer Sant Gervasi, donà continuïtat amb èxit destinat a l'ensenyament destinat a joves obrers dut a terme per aquella institució.


Animeu-vos a portar-nos fotografies antigues de Vilanova i la seva comarca. Les digitalitzarem i us donarem una còpia, les conservarem en bones condicions de temperatura i humitat i i les posarem a l'abast de la ciutadania. Així sempre perduraran en el temps!

LA Maria Engracia Soler Mestre, publica una fotografia amb el següent comentari ; aquest es el edifici de La Galera que parla la fotografia, es on recordem que hi havia hagut la caserna de la Guardia Civil, ...... i el CENTRO INSTRUCTIVO VILLANOVÉS, que va ser fundat l’any 1860 i dissolt l’any 1870, tenia 143 afiliats, i al front del qual estava l’advocat vilanoví Josep Corrons i Florit, propietari del castell de la Geltrú , que l’any 1869 en va enderrocar la torre, per considerar-la un símbol del despotisme i va aprofitar la pedra per a la seva casa al carrer de l’Aigua, número 33

Antonio, es tot lo que he pogut trobar!!


la fotografia és actual.

La transformació dels edificis escolars en casernes va ser una constant en els anys de la dictadura franquista, i evidencia l’ interès que tenien – i tenen – els feixismes per l’educació, la formació, la cultura, i el benestar de la ciutadania.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/03/in-memoriam-de-lescola-publica-narcis.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/03/in-memoriam-de-lescola-de-les.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/06/les-escoles-pies-de-castellar-del.html

Alhora que agraïm la tasca de l’Arxiu Comarcal del Garraf, i de la Maria Engracia Soler Mestre, us esperonem a afegir-vos a la seva excel•lent feina.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 23 de març de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

Acostuma a ser senzill localitzar l’església arreu de Catalunya, recordeu la cançó?. Roses és una de les excepcions, ja que la major part dels edificis son de nova factura, i d’alçada semblant o superior a l’església. Ni l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), ni Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931)- que no tenen res a veure amb aquesta església – haguessin permès aquesta situació, que en la seva concepció situa a Déu, per sota dels humans.


Patrimoni Gencat ens en diu ; església de tres naus, creuer coronat per una cúpula i capçalera poligonal. Les naus laterals corresponen a la successió de tres capelles comunicades entre sí. S'hi distingeixen dos sectors de distinta cronologia: la capçalera i el transsepte corresponen al temple de finals del XVIII (beneït el 1796). En canvi, les naus i el frontis són una obra de reforma i ampliació de la segona meitat del XIX (iniciada el 1863). Ambdues parts són cobertes amb voltes de canó amb llunetes, arcs formers i motlluratge ornamental. L'interior s'estructura en dos nivells, curiosament amb el sòl força més elevat a les naus, de manera que hi ha una graonada per baixar al creuer i al presbiteri. La capçalera, que conté l'altar major, presenta un espai perifèric a mode de girola. A la dreta hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella a la que s'accedeix a través d'una porta situada al creuer. La façana quedà inacabada donat que li manca el coronament superior. Consta d'un cos central format per la portada amb l'emmarcament motllurat i dues pilastres per banda, amb falsos capitells toscans, i un gran fris de tríglifs a l'entaulament. Entre les pilastres hi ha dues grans fornícules, ara cegades. Als dos segments laterals s'hi obriren grans finestrals rectangulars (ara tapiats) coronats per grans timpans amb arc de dovellatge a saltacavall i la dovella de la clau ressaltada. Hi ha una espadanya a l'extrem de migdia, sobre el mur de base d'un campanar que no es construí.


Foto del interior de Jacob Casquete.2008

Tot l'edifici es troba bastit amb pedres desbastades, excepte la façana monumental vuitcentista, formada per grans carreus ben escairats de pedra calcària d'Avinyonet.

Després del setge de la Guerra Gran (1793-95), la població medieval de Roses situada a l'interior de la Ciutadella, fou definitivament abandonada. Això va permetre el desenvolupament del raval que havia anat creixent extramurs, situat vora el port a tocar de la riera dels Ginjolers. Per la destrucció soferta a la basílica romànica i la deserció de la comunitat monàstica a causa dels bombardeigs i altres efectes de la guerra, es decidí la construcció d'un temple parroquial fora de la ciutadella, al centre del nou nucli urbà. L'església fou projectada per Antonio López Sopeña l'any 1792. Les obres comencen el 29 de juny de 1972, i l'església es consagra un any després, exactament el segon diumenge d'octubre del 1796. L'any 1803, Francisco Soriano fa un informe sobre la solidesa dels fonaments i estructures. El 1815, el mestre d'obres Llorenç Rovira hi fa algunes reparacions. L'any 1853 projecte de reforma i ampliació de l'arquitecte empordanès Martí Sureda, qui dissenya la portalada s'inspirà, evidentment en la Porta de Mar, renaixentista, de la Ciutadella de Roses.

L'any 1936 durant la Guerra Civil, l'església es saquejada i serveix com mercat i magatzem públic. Posteriorment es rehabilitarà l'interior de la nau (1950) i es reconstruirà l'Altar Major amb la mateixa taula anterior (1950). De l'any 1959 al 1963 es construeix una nova sagristia al solar de l'antic cementeri.

Al 1980 es refà tota la teulada. De l'any 1992 al 1993, coincidint amb el bicentenari de l'església s'endega un primera fase de remodelació que afecta totes les façanes i cobertes. L'any 1995 es reprèn la segona fase i es remodela tot l'interior. El 8 de abril de 1995 es dedica el nou Altar.

Al llarg dels temps hi treballaven almenys :

Antonio López Sopeña Arquitecte 1795 - 1796

Llorenç Rovira Mestre d'obres 1815

Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) Arquitecte 1853

Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947 ) arquitecte

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com