TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

dissabte, 27 de novembre de 2021

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT SALVADOR DEL CASTELL D’OGERN. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ.

 

OGERN. Tres vistes de la capella del castell. Any aproximat 1965






Com que en alguna fotografia anterior ja havia fet cinc cèntims sobre el malaurat fi d'aquesta capella. Ara em toca fer-ne cinc més sobre el seu començament.

 

Segons un pergamí de l'any 1094, el castell d'Ogern era atorgat en testament per Ermessendis, vídua de Miró Sunyer d'Abella i mare del vescomte Ramón Miró, al seu altre fill Gerbert Miró. Tenint en compte que aquest testament, segons diu el pergamí, va ser jurat sobre l'altar de Sant Salvador d'Ogern, i que a Ogern no hi havia altra capella que la del castell, tot fa pensar que la seva construcció original és anterior a l'any 1094; que ja és dir.

 

He fet servir les paraules “construcció original” perquè ben segur que la banda de la façana va ser restaurada amb posterioritat, així com possiblement també l'afegit de la banda de ponent.

 

Tot aquell munt de blocs de formigó que hi ha amuntegats al davant de la façana, eren el preludi del que ben aviat havia de passar. Ara de la capella ja només en queda el record en alguna fotografia i les pedres de la porta i baixos de l'edifici que actualment ocupa el seu lloc.

 

Jordi Cardona Regada

IN MEMORIAM. CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL D’OLOT.

 Matias En Mais Castanyer  pública fotografies de diferent dates , una de l’any 1916 en la que es pot veure la façana del que seria caserna de la guàrdia civil.




Obra de  Sadurní Brunet Pi (Vallirana, 1886 – Olot, 1958).




Posteriorment , als anys 70 del segle XX,  fou una fàbrica de plàstics , i actualment,  novament restaurat  - en agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com -  seu del CASG.


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1383423-molta-activitat-durant-l-etapa-modernista.html


http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1625090-art-urba-a-la-seu-d-accio-social-d-olot.html


https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3251/


La premsa de l’època, com l’actual, mentia. 


dilluns, 22 de novembre de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CORTIUDA, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església del nucli de Cortiuda, al terme de Peramola, advocada A   Sant Martí de Tours, de la que el Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen a :

 https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0628301.xml







L’havia retratat A.Moras. l’any 1987 , Vista general de l'església.. No ens cansem de reivindicar la memòria de l’Antonio Moras Navarro , q.e.p.d. , i la seva gran tasca en l’àmbit de la documentació del Patrimoni històric, tampoc de reclamar per a ell,  el reconeixement que mereix.

 




L’Església de Sant Martí de Cortiuda, és un edifici molt reformat, amb l’afegitó de capelles als costats nord i sud, i l’allargament de la nau cap a ponent; es veu perfectament la cantonada de la nau primitiva en el parament de la façana sud.


La nau és coberta amb volta de canó i acaba a llevant amb un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral, que, com tot l’interior de l’església, ha estat totalment transformat.




Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada


Aquesta transformació també es manifesta exteriorment pel sobrealçament de l’absis, la coberta del qual presenta una clara desviació amb relació a l’eix de la nau.

 

La porta, en arc carpanell, s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats; aquest i la porta corresponen al procés d’ampliació de l’església original, de la qual es conserva només l’absis i part de la façana sud, on s’aprecia el seu aparell de carreu petit i irregular, que contrasta amb el reble de les parts més tardanes, i que posa en evidència les formes constructives de l’arquitectura rural de la fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent


l'indret, ara pràcticament despoblat, formava part de la baronia dels Peramola, substituïts  successivament pels  Desbrull, els Zurita, els Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer.


El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.


El tema del  desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una  Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA,  això bàsicament beneficia a les Diputacions Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes

https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf


Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial. 


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

diumenge, 21 de novembre de 2021

VIDERE MARIA. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA.

 

El diumenge 21.11.2021 em veia amb  les capacitats necessàries per arribar-me  fins al Santuari de la Marededéu de l’Ajuda,  on agraïa que la caiguda del dia 9.07.2021 no tingués pitjors conseqüències, i  que el procés de recuperació – que serà llarg -  vagi evolucionant adequadament.


Jordi Sarri i Vilageliu ( Moià, 1935 + Vic, 24-05-2005 , l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) . l’ Albert Benet i Clarà ( Sallent, Bages, 1941 ), i la  Dolors Arumí i Gómez (Manlleu, 1961), escriuen de l’església de Sant Fruitós de Balenyà, més coneguda ara, com el Santuari de la Marededéu de l’Ajuda, a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0224001.xml


 


Davant l’església hi ha el clos de l’antic cementiri i el comunidor.


A darreries del segle XIX, les funcions parroquials van passar a l’església de Sant Josep de la població dels Hostalets, aquesta abandonà la seva advocació i prengué la de sant Fruitós; fou aleshores quan l’antiga parròquia de Balenyà canvià el nom del titular de la seva església i adoptà el de la venerada imatge de santa Maria que tenia culte a l’església des del segle XIII i que havia rebut diversos apel·latius (Nostra Senyora de les Dones, de la Bona Sort, de l’Ajuda,  etc.).






L’església es convertí així en un santuari marià,  al que tenen molta devoció els fidels  de la comarca.


 L’església romànica era d’una sola nau. Avui conserva aquesta disposició, però és capçada a llevant per un absis poligonal el qual substitueix l’original, segurament semicircular.


La nau ha estat modificada amb la construcció d’unes capelles, el segle XVIII, afegides, dues a cada costat.


Al cantó de tramuntana de la nau hi ha la capella fonda. Es tracta d’un cos d’edifici barroc, gairebé rococó d’una gran qualitat, amb motllures fines, angles arrodonits, absis semicircular i coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna.

 

A mà dreta de l’absis, pentagonal, irregular, hi ha la sagristia i el campanar.


L’estructura interior és totalment barroca, però les façanes de fora, sobretot la de migjorn, conserven el parament original, rematat per un fris d’arcuacions llombardes, encara que tot l’edifici sigui sobrealçat.


La façana principal és barroca i presenta una portalada ben tallada amb relleus.

 

El campanar té una base romànica amb bandes de tipus llombard i finestres geminades, actualment tapiades.


L’últim pis mostra la seva construcció d’època ja gòtica, coetània de l’absis, igual com els finestrals, que tenen uns arcs de punt d’ametlla, i les mènsules, damunt les quals es recolzaven les arcuacions de les voltes gòtiques. Avui la coberta d’aquest pis és un terrat de bigues de formigó. L’acabament que remata és barroc.

 

L’interior del campanar, més que no pas l’exterior, permet una lectura d’estils més diferenciats.

 

De fet, de l’edifici original romànic es conserven, ultra la base i el primer pis del campanar, les parets perimetrals de l’església d’una nau, molt modificada per les reformes i els afegitons,  que conserven encara però, una part del fris d’arcuacions llombardes que formaven el ràfec original.


L’aparell de les parts originals ha estat fet amb petits carreus senzillament escairats, amarats en morter de calç, disposats en filades uniformes i poc regulars que conserven encara una part del parament original i que palesen, junt amb les arcuacions fetes amb llosetes, el mode propi de l’arquitectura del segle XI




L’edifici del Santuari és adossat a la casa de l’antiga rectoria.


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/visita-al-santuari-de-lajuda-balenya.html

El Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019), tenia una gran devoció a la Marededéu de l’Ajuda, devoció que  mantinc, i comparteixo amb molts dels meus essers estimats.


dissabte, 20 de novembre de 2021

ORGANYA I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANTA MARIA. L’URGELL SOBIRÀ

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


 




En aquesta ocasió publicava  fotografies de l'església parroquial d’Organya, advocada a, Santa Maria , documentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell i al testament de Borrell II del 993.




L’havia retratat l’any 1983, Vista de la porta principal.  A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, eminent fotògraf de patrimoni, al que li deu l’Urgell sobirà un reconeixement explícit.  

       


Vista interior de l'església. Fotografia de Jordi Contijoch Boada  

 

Fou seu d'un antic priorat de canonges augustinians, l'església del qual fou construïda en temps dels bisbes Sala i Ermengol i fou consagrada el 1057. Durant molts anys va tenir cura de l'església un clergue de nom Adalbertí, fins que un incendi causà danys irreparables i cremà els ornaments, les vestidures sacerdotals i diversos documents. Després d'això, l'església fou novament dotada i restaurada per Guitard Isarn de Caboet i consagrada l'any 1090 pel prelat urgellès Bernat Guillem, tot establint una canònica augustiniana. La fundació d'un monestir a Organyà havia tingut anteriorment un precedent frustrat en la dotació i consagració del 1057. A partir d'aquest moment el bisbe d'Urgell nomenava els priors i els canonges (normalment quatre) i els senyors de Caboet protegien el monestir amb llegats i donacions.

 

Els priors d'Organyà pretenien tenir el domini de la vila, raó per la qual van entrar en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet, Per arranjar aquesta situació, el 1232 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà, Berenguer de Cellers, on s'establia que tots dos exercirien un condomini sobre la vila. El 1539 la canònica d'Organyà fou unida per butlla de Pau III a la mensa capitular d'Urgell i aleshores esdevingué col·legiata secular, que s'extingí el 1851.

 

Els anys 1992, 1999 i 2000 el Departament de Cultura subvencionà obres de restauració a l'església.


L'església de Santa Maria de l'antiga canònica es troba al mig de la població d'Organyà, voltada de carrers i la plaça, a excepció de la façana nord on s'hi adossen altres edificacions.

 

La construcció presenta profundes alteracions que fan difícil la lectura de les estructures romàniques primitives. El conjunt actual és de planta basilical, tot i que la nau nord és formada per diverses capelles comunicades entre sí, igual que ho devia ser l'edifici del segle XI. L'alçat utilitza en canvi arcs apuntats, que semblen correspondre a modificacions posteriors. El portal de la façana principal de ponent, així com l'òcul del damunt, poden correspondre a algunes reformes fetes durant els segles XIII o XIV. La porta és formada per arcs en gradació lleugerament apuntats amb motllura-guardapols decorada amb motius trilobats de baix relleu que formen una sanefa. L'angle aixamfranat de l'arquivolta externa presenta ornamentació de boles que es prolonga pels brancals. La línia d'imposta presenta un fris de decoració de motius vegetals entrellaçats. Dues columnes força simples completen el conjunt. L'emmarcament de l'ull de bou que hi ha al capdamunt presenta el mateix tipus de treball escultòric. La galeria amb arquets que hi ha sobre la cornisa amb motius trilobats és una obra posterior, potser realitzada alhora que es va alçar el campanar de torre sobre el sector nord de la façana. D'altra banda, mig tapat per construccions afegides, es pot veure part d'un absis semicircular de la construcció original, decorat amb arcuacions cegues i lesenes sota un fris de dents de serra. La darrera reforma de l'església data del 1911, moment que passa a tenir únicament funció parroquial i s'enderroca el claustre del segle XIII i la capella barroca del Roser. Durant els anys 1992-2000 fou consolidada i restaurada.

 

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la talla de Crist en majestat del segle XII.

 https://www.radioseu.cat/noticies/organya-exposa-una-raplica-del-seu-crist-en


La Biblioteca de Catalunya custòdia les anomenades Homilies d'Organyà (segles XII o XIII) considerades un dels texts més antics escrits en català descoberts l'any 1904 en aquesta parròquia.


https://www.monestirs.cat/monst/aurg/cau12mari.htm


A Organyà es fa fira al final de novembre, per Sant Andreu; és una fira agrícola i ramadera, amb exposició de bestiar, maquinària agrícola i vehicles, però s’hi han afegit expositors de caràcter artesanal i comercial.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


dijous, 18 de novembre de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BOLVIR. LA CERDANYA. GIRONA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església parroquial de Bolvir, a la Cerdanya gironina, advocada a  Santa Cecília, de la que  la Rosa Maria Asensi i Estruch , EL Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) i l ‘Enric Ventosa i Serra, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0711601.xml




Edifici d’una sola nau, de gairebé vint metres de llarg, capçada per un absis semicircular acabat amb un fris sobre mènsules esculturades. Presenta una portalada amb arquivoltes semblant a la de Guils, que s’obre al mur sud. En conjunt, es tracta d’un edifici bastit al tombant del segle XII al XIII. Les capelles laterals i l’alta torre campanar adossada a la part centre-esquerra del frontispici es construïren segles després.


Té un aparell format per carreus de granit de dimensions mitjanes, de formes allargades a l’absis i més quadrats a la nau. Hi ha una filada d’opus spicatum i una altra de semblant en el mur N. Les voltes que cobreixen la nau i l’absis són de perfil apuntat, tenen l’arrencada a la mateixa alçada i carreguen sobre una cornisa d’imposta que volta la nau i l’absis.

 

L’absis té dues finestres, de doble esqueixada i amb l’arc semicircular compost de quatre dovelles allargades i estretes; una finestra mira al SE i l’altra s’obre al centre, amb tres boles esculpides a l’ampit.


 



La façana de l’absis és llisa i coronada a la part alta amb un fris de dents d’engranatge sostingut per una vintena de mènsules esculpides.

 

Portalada romànica oberta al mur sud que fou reconstruïda el 1929 amb els elements antic.




La portalada és composta de tres arcades en gradació de secció rectangular i dues més intercalades amb arc toroïdal sobre columnes. Les columnes són d’una sola peça, amb una relació de llargada a diàmetre igual a 8 i els basaments llisos.


Aquesta porta va ser desmembrada el 1886, i hom en va traslladar la meitat a una entrada que es va obrir al peu del campanar. En paredar-se aquesta entrada el 1929, es reintegraren els elements de la porta romànica que havien estat desplaçats i es reconstruí la porta en la seva forma original, tal com és ara.

 

A la part baixa del campanar es veu una pedra remoguda amb la data 1589 i l’anagrama JHS, i bastant més amunt se’n veu una altra amb la data 1680


Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva, procedent de l’església parroquial de Santa Cecília de Bolvir, un frontal d’altar. Fa 104 × 176 cm i és en molt mal estat de conservació (vegeu vol. I, pàgs. 381-382, d’aquesta col·lecció).



La vida de santa Cecília, patrona de l’església, és presentada en dues sèries d’escenes ordenades en dos nivells superposats, però sense solució de continuïtat dintre de cada sèrie. D’esquerra a dreta, hom pot reconèixer: Cecilia i el seu espòs Valerià, l’anada dels dos esposos a Roma, la presència de Valerià davant d’Urbà i l’aparició a Valerià de l’àngel que guarda la castedat de Cecília durant la pregària del papa. Al registre inferior són representats el baptisme per immersió de Valerià, el matrimoni blanc de Cecília i del seu espòs, tots dos coronats per un àngel, la presa de la santa, el martiri del caldarium i finalment la decapitació de Cecília en presència d’Almachius, prefecte, assegut sobre un tron amb decoració zoomòrfica. L’obra era decorada amb relleus d’estuc i colradura aplicada damunt fulla de plata, però és força oxidada. És datada vers el 1200.


Cap dada d’una imatge mariana relacionada amb aquesta església que trobava a :

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1497#tgv




Localidad: Bolvir. Siglo de la Imagen: XII

Observaciones: Imagen desaparecida

Fotografía de postal antigua

Imagen de Mano Grande


Agraeixo infinitament la bonhomia  del Vicent Miralles Tortes, que em permet fer us de les seves fotografies.




Això, atès el procés de recuperació de les lesions que patia el 9,07.2021, és un bàlsam, que valoro moltíssim.

LA MASSANA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió publica un seguit d’imatges sota el títol “La Massana ,Ordino , per la Gonarda , Andorra “, . escollia per il·lustrar el relat una fotografia on es veu Sispony , Els Plans , Escás i l'Aldosa , i La Massana . tota una panoràmica .




La Massana o Maçana és una de les set  parròquies del Principat d'Andorra, la quarta per ordre protocol·lari,    situada al nord-oest del país, i al ensems és conformada per set quarts: Pal, Arinsal, Erts, Sispony, Anyós, l'Aldosa de la Massana, i la Massana, capital de la parròquia. També inclou sis nuclis urbans més; el Puiol del Piu, Escàs, els Plans, el Mas de Ribafeta, Xixerella i el Pui.


Llegia que el nucli  de la Massana a 1.240 metres  d'altitud, és a la confluència del riu d'Arinsal o d'Erts amb la ribera d'Ordino.


La part més antiga està  presidida per l'església Sant Iscle i Santa Victòria , la parroquial de la Massana.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/sant-iscle-i-santa-victoria-de-la.html


S’explica que el nom de la Massana, prové del llatí mattianam, una varietat de pomes agres o mançanes, que les dones del lloc utilitzaven per a remullar-se la boca i provocar-se salivera mentre filaven.




Avui dia, la Massana conserva algunes boniques cases antigues amb balcons de fusta i ferro,  predominen  però, els nous edificis fins i tot en el nucli antic. Els voltants, són plens d'edificacions i cases d'apartaments moderns, de residències, hotels i no poques botigues que han donat una nova vida al lloc.