dilluns, 30 d’abril de 2018

GRANS PERSONES. VICENS ROURA UMBERT

Els camins del senyor són inescrutables, i tenia ocasió de fer petar la xerrada amb el Vicens Roura Umbert a l’edifici de l’Hospital Quironsalud Vallès, abans Clínica del Vallès, i encara en els primers anys Clínica l’Aliança.




M’explicava moltes coses, el Vicens té una excel·lent memòria:

Va néixer a Castellar del Vallès el 24 de març de 1937.

va anar a l’escola de les Dominiques de l’Anunciata que fins als 7 d’edat era mixta – recorda una monja a la que anomenaven – la germana petita, algú en recorda el nom i cognoms? -, per passar a la Escuela de Niños amb el mestre Pere Pla Reig fins l’any 1950, data en que es jubilava aquell gran pedagog, i es tancava la Escuela de Niños, des d’aleshores i fins al 14 anys va anar a las ESCUELAS NACIONALES , ara Emili Carles-Tolrà Amat.

Als 14 anys comença a treballar a cal Manyà, al carrer Major – era la persiana que hi ha al costat de la botiga d’Informàtica - , hi va passar prop de tres anys.

Passaria posteriorment a la Pedrera de Can Sallent que el seu pare Pere Roura Torra tenia arrendada, fins que es va incorporar al servei militar obligatori que feia a la caserna de l’Avinguda Icaria , Automobilisme.

A la tornada es va reincorporar a la Pedrera que gestionava aleshores Pioneer, on romandria fins l’any 1979, any en que traspassava el seu pare.

L’edifici de l’Avinguda de Sant Esteve – el més gran dels que fan pupil·latge de vehicles a Castellar del Vallès – el va fer aixecar el seu pare, que havia comprat els terrenys a l’Isidoro. Durant anys va ser l’únic edifici en aquell costat de l’aleshores Via Transversal.

En els primers anys feien transport de calç fins a Barcelona, i de carbó i/o sorra del Besós, de tornada a Castellar del Vallès, el carbó el consumia la fàbrica l’Estaca, cal Mangranero, i algunes fàbriques de Sabadell, la sorra anava adreçada a empreses constructores i/o distribuïdores de material.



Al traspassar el seu pare decideix transformar els locals per acollir vehicles, tant sota teulada, com sota cobert al pati posterior, en aquella data es dedicaven també a aquesta activitat el Manel de Cal Nastasi, el Bepa, , el Feliu Robira, ...

El Vicens recorda que el Tolrà va tenir una primera residencia al carrer de Sant Jaume, on actualment viu la Gisela Pou Valls (Castellar del Vallès, 7 de maig de 1959), i que el celler el llogava i/o comprava el Lluís Sans, i els seus fills, Joan, Miquel i Josep Sans Vila.

La Rabassada la va comprar el seu avi Josep Umbert Sors quan estava en fase de construcció, la va acabar, i la gestió la duia el seu oncle Joan Umbert Massaveu, gran aficionat al billar americà que va contribuir a posar de moda juntament amb el Josép Oriol Escardibul, que crearia la fàbrica Escardibul.

L’actual espai de la Plaça Calissó, el cedien a la Rabassada els Massaveu, que darrera del safareig tenien la fàbrica de sifons, gasoses i llimonetes; sembla però, que la cessió no es va documentar adequadament, i finalment aquell espai esdevindria bé públic.

La Rabassada l’adquiriria per 500.000 pessetes l’Urpi de Sabadell , i la faria funcionar un anys, fins que la demanda de terrenys per edificar i la pèrdua de l’espai de la Plaça Calissó, el feia decidir a construir els pisos que hi ha actualment en aquell indret.

Ens agradaria rebre imatges de tots els edificis que s’esmenten a castellardiari@gmail.com , i per descomptat agrairem infinitament que ens feu saber més dades de les persones que es citen, i i s’escau – que segur que sí – en quin errors de transcripció hem incorregut.

La història, Castellar del Vallès, Catalunya, us ho agrairan, i no cal dir-ho el Diari de Castellar del Vallès, farà esment de les vostres aportacions.

MONESTIR DE SANT LLORENÇ. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant del Monestir de Sant Llorenç, “la joia del patrimoni arquitectònic de Guardiola de Berguedà”. Segons la pàgina de l’ajuntament, on s’explica que està documentat des de l’any 898, el monestir acumulà importants propietats i riqueses a les actuals comarques del Berguedà i la Cerdanya i el 983 es consagrà la primera església. El conjunt no va parar de créixer i d’ampliar-se fins al segle XV; el 1428 el monestir es va veure greument afectat per un terratrèmol que ensorrà part de l’església i de les dependències monacals. A partir d’aleshores va caldre fer-hi obres i es van reduir molt les dependències del monestir i la mateixa església.


El 1592, l’abadia, immersa en una profunda crisi, ja que només comptava amb un monjo, fou convertida en prioritat i es vinculà al monestir barceloní de Sant Pau del Camp.

L’any 1855 l’església i el que quedava de les dependències monacals foren traspassades al bisbat de Solsona.
La restauració del monestir fou impulsada als anys setanta pel rector de Guardiola, Mn. Enric Bartrina i una colla de persones del poble; tot seguit, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona es féu càrrec de les importants obres de restauració i de les campanyes arqueològiques que estan donant els seus fruits i recuperant un valuós patrimoni que té més de mil anys d’història.

La primera església era de grans proporcions, amb una planta rectangular i tres naus cobertes amb estructura de fusta que reposava sobre columnes; la porta principal era a la façana de llevant; al segle XI es van construir unes absidioles a ponent de les naus laterals, fet força excepcional. Al segle XII la coberta de fusta fou substituïda per una nova de pedra i es va construir una tribuna a la meitat de ponent de la nau central quedant dividida en dues plantes: la inferior, coberta amb volta d’aresta, que era utilitzada pels fidels, i la superior, destinada a la comunitat.

Les excavacions arqueològiques han tret a la llum part del claustre, l’hostatgeria i la bassa dels molins.

El 25 de juliol de 2008 es va celebrar l’acabament de les obres de restauració de l’església del Monestir de Sant Llorenç. La restauració promoguda i finançada per la Diputació de Barcelona a partir de 1982, ha permès la recuperació del volum inicial de l’església i la contemplació de l’espai interior tal i com estava al segle XV, presidit per la tribuna-cripta de la nau central.

Esperem que en preguin bona nota els amics de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Guardiola_de_Bergued%C3%A0

No trobava cap dada del indret on estava l’escola abans de la dictadura franquista, Guardiola en tenia segur, ja que el cens de 1930, recull que hi vivien 1.336 persones. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MONUMENT A EUSEBI GÜELL I BACIGALUPI. LA POBLA DE LILLET. EL BERGUDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant del ‘monument’ que la Pobla de Lillet, aixecava a la memòria de l’ Eusebi Güell i Bacigalupi, I comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918) , patrimoni Gemat ens diu que es col·locava la primera pedra del seu monument commemoratiu el 25 de Juliol de 1924, i el 25 de Juliol de 1926 es va inaugurar, el ‘monument ‘ és un medalló amb la seva efígie, emmarcat en un conjunt de pedra constituït per un mur frontal, una placa explicativa, un estanyol, una font per beure, arbres i dos bancs. Tot plegat funciona com a monument i lloc d'estar i espai ornamental. Obra segons llegeixo a patrimoni Gencat de l’enginyer Patricio Palomar Collado (+ Barcelona, 15.01.1980)


La societat Asland SA, primer Companyia General d'Asfalts i Pòrtland, la va fundar Eusebi Güell i Bacigalupi el 15 de juliol de 1901 a Barcelona, l’empresa va comprar les mines, pedreres i salts d'aigua necessaris per a la producció de ciment en general, i específicament el pòrtland. El nom Asland es deriva de les paraules Asfalt i Pòrtland.

A finals dels anys 20 produïa unes 300.000 tones anuals, i – la frase em sonava ‘rara - tenia llaços amb les companyies elèctriques.
Al llarg de la seva història aquesta empresa va explotar el sector del ciment des de les seves fàbriques de Castellar de n'Hug (la Fàbrica de Ciment Asland, actualment un museu, a la vora de la Pobla de Lillet),.., raó que explica aquest ‘monument’.

L’ Eusebi Güell i Bacigalupi, I comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918), no va dedicar-se al tràfic d’essers humans – encara que aleshores aquesta ‘consideració’ alguns la negaven als negres -, si certament però, el seu pare Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 3 de març de 1800 – Barcelona, 29 de novembre de 1872), i el seu sogre Antonio Víctor López y López de Lamadrid (Comillas, Cantàbria, 12 d'abril de 1817—Barcelona, 16 de gener de 1883), I marquès de Comillas. Barcelona recentment retirava una estàtua seva de la via pública.

La modèstia del ‘monument’, afegida a la llunyania de Barcelona, permetran possiblement la seva conservació a l’ombra del pont gòtic.

dijous, 26 d’abril de 2018

75 ANYS DE L’ESCOLA NOCTURNA. FER GANXET, COSIR I FER MITJA

L’Escola Nocturna Femenina fou inaugurada el dia 20 de setembre de 1942 i començà a funcionar el 17 d’octubre del mateix any. La seva idea inicial era la resposta a una necessitat.

Eren temps de postguerra i la majoria de noies havien de deixar el col·legi als 14 anys per incorporar-se al món laboral. La finalitat era, doncs, complementar els estudis primaris, posar a 1′ abast, principalment de la classe treballadora, un mitjà per continuar la seva instrucció i elevar els nivells culturals i morals.

Per commemorar-ho com Il faut, demanava urbi et orbe imatges; mitjançant la Rosa Maria Riera Picanyol, en cedia la Maria Ramón i son les que ens serviran per il·lustrar el tema dels treballs de ganxet, cosir i fer mitja.


http://decalaixdesastre.blogspot.com.es/2012/02/punts-basics-de-ganxet.html

cosir : unir (dues o més peces de roba, de cuir, etc.), amb punts fets amb fil, cordill, o un altre filament passats mitjançant una agulla o un punxó.

Fer les costures (d'una peça de vestir, d'una vela, etc.).

Suturar

El punt de mitja és un mètode mil·lenari que s'utilitza per teixir amb llana, encara que poden utilitzar-se també d'altres materials com el fil de cotó. S'utilitzen les expressions fer mitja, labors de punt, teixit de llana, teixit a dues agulles (pel tipus especial que s'usa, denominat agulles de punt), tricot, o tricotat.

Fer punt de mitja consisteix a donar una sèrie de bagues (anomenades punts), unides entre elles de manera que constitueixin una malla.

Per al punt s'utilitzen, habitualment, dues llargues agulles amb les quals es condueix el fil de llana per donar forma a la baga. La grossor de les agulles determina la mida del punt i, amb ell, el tupit/atapeït de la malla o teixit resultant.



No us podeu perdre el Dinar de Germanor commemoratiu.

diumenge, 1 d’abril de 2018

L’OCELLA. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Quan trobava dades de la masia coneguda com l'Ocella, al terme de Moià, a la comarca del Moianès, en quedava bocabadat per la minsa i telegràfica informació que hi ha ; masia situada en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.


Està situada a llevant de Moià, a migdia de la carretera N-141c en el punt quilomètric 28. És a l'esquerra de la riera de Castellnou, al nord-est del Castellnou de la Plana. És a l'extrem nord-oest del Pla de l'Ocella.

No sabia trobar – si existeix – el Cataleg de masies de Moià.

Ens agradarà tenir més dades de l’Ocella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans – això no inclou necessàriament a les Administracions, ni als que les administren - la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana

Antonio Mora Vergés