dimecres, 16 de novembre del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA FONT O DEL CÍRCOL REPÚBLICA FEDERAL A LA CREU ALTA. EL SABADELL QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

La Maria dolors Dalmau Puig, publica una fotografia ; Alumnes del curs 1931-32 fotografiats al pati de l'escola Creu Alta, reconeguda com a Escola de la Font o Escola del Círcul ( república-federal) situada en la confluència del carrer Dinarés i el carrer Major;  identificats Pau Camps, Manel Aura, Francesc Vila, Mariano Camps, Alimón, Miró, Brugada, Cabezos, Busoms, Romero, Vidal, París, Molina, Castellón, Vivó, Miralles, González, Gil, Pineda i Martinez. El mestre es deia Manel i també ni hi havia un altre que s’anomenava Federico Garrabou




Copiat del diari de la Creu Alta del maig de 1995, cedit per la família Lombarte-Sola

 

 

dimarts, 15 de novembre del 2022

IN MEMORIAM. CAN CLARIS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. LA BADALONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener del 1586 – Barcelona, 27 de febrer del 1641) 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors,  el 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França.

 

«      Castella, superba i miserable, no aconsegueix un petit triomf sense llargues opressions, pregunteu als seus habitants si viuen envejosos de l'afecció que tenim a la nostra llibertat i defensa […]. Què és el que us manca, catalans, si no és la voluntat? […]       »

— Discurs de Pau Claris, cridant a la revolta contra els exèrcits del Comte-duc d'Olivares (1640


A Badalona hi havia Can Claris, Masia documentada del segle XVI , coneguda anteriorment com a Can Llobet o Ca l'Amigó.


La seva tipologia constructiva era similar a la d'altres masies de Badalona, com Ca l'Andal, encara dempeus.


Tenia matacans sobre la porta d'entrada, un recurs defensiu que es va fer servir durant els atacs de la pirateria.


 Separada de la masia, hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, construïda l'any 1768.




Fou enderrocada el 1973, essent alcalde Felipe Antoja Vigo (Barcelona, 12 de març de 1914 - Badalona, 7 de març de 1974)

divendres, 11 de novembre del 2022

SANT ESTEVE DE BETREN. VIELHA E MIJARAN

 

La Rosa Cequiel, publica una fotografia de l’església de Sant Esteve de Betren , entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada ; anomenada també de Sant Sernilh, nom manllevat de la veïna església anorreada, situada més avall del carrer, es troba entre dues places, a l’inici del carrer Major, pràcticament única via i eix vertebrador de la població.




L’edifici és compost d’una nau única, coronada vers llevant, per un ampli espai presbiteral acabat entres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals.

 



La nau és coberta amb una volta apuntada, reforçada amb tres arcs torals que troben suport en unes pilastres encastades als murs laterals, a manera de ressalts.

 

Els absis, que s’obren al presbiteri amb arcs apuntats, són coberts amb voltes de pedra que no arriben al quart d’esfera.


Entre els murs i les cobertes s’interposa una cornisa que s’estén, tret del mur de ponent, per tots els paraments interns de l’edifici.

 

El temple és il·luminat per un bon nombre de finestres i finestrals, que, llevat de la façana de tramuntana, afecten tots els altres murs, preponderantment la capçalera, on adopten encara uns caràcters romànics, concretats en l’estructura i en els elements ornamentals. La resta de finestrals, que assoleixen unes grans proporcions, ja són marcadament gòtics.

 

L’accés al temple es fa a través d’una portalada àmplia, oberta al mur de tramuntana, que dona al carrer Major. De característiques gairebé idèntiques a la de Sant Miquèu de Vielha, ja s’inclou dins una tipologia netament gòtica, però tot just despresa del darrer romànic, la influència del qual, en alguns detalls, encara és patent.

 

Al mur de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dues obertures el primer i amb una sola obertura el segon. Les inferiors són coronades per arcs de mig punt, motllurats i en degradació, sostinguts als laterals per columnes coronades amb capitells llisos; l’obertura inferior, que ha estat retocada, també és coronada amb un arc de mig punt que, com els altres, recolza sobre unes columnes acabades amb capitells sense esculpir.

 

L’aparell de l’edifici és constituït per carreus, de mides força voluminoses, ben carejats i polits, distribuïts en filades horitzontals perfectes.

 

Es tracta d’un edifici romànic tardà que inclou tot un seguit d’elements gòtics, incorporats posteriorment, els quals no es fan estranys dins el conjunt, atès que són embeguts per una construcció que sembla acceptar les darreres reminiscències d’un estil i les primeres manifestacions d’un altre.

 

Darrerament, hom consolidà l’edifici, bo i sobrealçant, entre altres coses, els murs de la construcció, fet que es fa ben patent a totes quatre façanes.

 

L’església es troba en bon estat de conservació.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-o-sant-sernilh-de-betren-vielha

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4697

PONT VELL O PONT DE FONTANET. ORGANYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia del pont d'un sol arc construït en pedra sobre el riuet de Fontanet (continuació del barranc de la Muntanya), afluent de l'esquerra del Segre, emplaçat ran de la carretera, entre Coll de Nargó i Organyà. Es coneix com el Pont Vell o el Pont de Fontanet.




Es conserva l'arc apuntat, estructurat amb dovelles. Ha estat reforçat amb ciment i pedres

dimarts, 18 d’octubre del 2022

RETALLADA A LA SANITAT PÚBLICA

 

Em comentava un bon amic que des del seu CAP li han dit que  la  Fesoterodina:

https://cima.aemps.es/cima/dochtml/p/85913/P_85913.html

I el  Toviaz, ja No els fabriquen. El CAP intentarà fer gestions  - som moltes les persones que depenen d’aquest medicaments - , i  em  trucaran, espero que sigui de forma rápida i per dir-me que hi ha un recanvi.

https://cima.aemps.es/cima/dochtml/p/07386003/P_07386003.html




La Fesoterodina i el Toviaz es recepten arreu del món, potser amb un altre nom.

Em demanava que ho publiquéssim al Diari de Castellar del Vallès.

La Sanitat pública fa MOLT DE TEMPS que ha iniciat una davallada, que hores d’ara és exponencial.

Potser ha arribat l’hora de dir PROU,  els CAPS han de tenir un servei d’Urgències de 24 hores, el fet que bona part dels pacients que traspassen per desatenció  tingui més de 60 anys, NO ÉS EXCUSA.

dilluns, 17 d’octubre del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES DE MALANYEU. LA NOU DE BERGADÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

Llegia ; el poble de Malanyeu està compost per un nucli, format per l'església de Sant Sadurní de Malanyeu, les antigues escoles (convertida en Pallissa i posteriorment enderrocades), les escoles noves, i dues cases, la resta de cases estan disseminades.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Malanyeu#/media/Fitxer:Escoles_velles_de_Malanyeu.jpg

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/in-memoriam-de-lescola-publica-de-malaneyu-anterior-a-la-dictadura-franquista-malanyeu-la-nou-de-bergueda-catalunya/

El Pere Magrià m’enviava fotografies de l’edifici que aixoplugava l’escola del   poble de Malanyeu,  a la Nou de Bergadà, escola tancada fa anys però que encara es conserva i es cuida intacta,  m’explica que hi han posat aquestes cortines blanques a la porta d'entrada, que abans no hi eren i es veien tots els pupitres i la taula del professor, com si estesin esperant els alumnes. La visió era molt emotiva.



Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24587

divendres, 14 d’octubre del 2022

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL MONT. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies del santuari de la Mare de Déu del Mont , d’estil romànic tardà, de bon carreu llis i cobert amb volta.



La imatge fou renovada al segle XVI i és de marbre de Beuda. Històricament, la muntanya fou coneguda amb el nom de Sant Llorenç del Munt, pel cenobi que hi ha al peu.




 El 2008 hom hi inaugurà una escultura dedicada a Jacint Verdaguer - el qual feu freqüents estades al santuari - obra de l’escultor Joan Ferrés Curós (Olot, 1924 + 17 maig 2021) , per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.



http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/volta-el-mon-i-puja-al-santuari-del.html


La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí.


Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra; el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari.


El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal.


 El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies.


Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe.


Entre el 1949 i el 1957 s’hi establí una comunitat de caputxins que abandonà el santuari per manca de carretera. Aquesta fou construïda posteriorment.

dimecres, 12 d’octubre del 2022

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDEU DE LA MERCÈ DE PLANÈS. LA CATALUNYA SOTA DOMINACIÓ FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de  Santa Maria de Planès, o de la Mare de Déu de la Mercè , un edifici romànic, probablement del segle XI , situat al poble de Planès, a  la comarca del Conflent, a la mal dita Catalunya del Nord.





https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-o-merce-de-planes


És un edifici amb una nau de planta triangular, coberta amb una cúpula ovoide força deforme, suportada per tres trompes raconeres que coincideixen amb els pilars que formen els angles del triangle. En cadascuna de les tres cares del triangle s’obren sengles absis semicirculars, oberts a l’espai central mitjançant estrets arcs presbiterals.

 

La forma del temple no admet una clara orientació, però l’eix llevant-ponent és assenyalat per la presència de la porta al pilar orientat a ponent, resolta amb arc de mig punt, i amb els batents de fusta col·locats a l’exterior. L’absis orientat a llevant fou adoptat com a únic presbiteri de l’església, i modificat exteriorment amb la construcció d’una sagristia rectangular.

 

El pla ideal d’aquest edifici faria pensar en una construcció perfecta en tots els aspectes. Però el que tenim davant dels ulls és tot el contrari: una realització que manifesta la poca traça del mestre d’obres. Els tres absis tenen una forma bastant irregular, com també els costats del triangle si hom en prolonga idealment els angles. Hem de dir que els paraments dels murs corresponen a l’opus incertum, tenint en compte que no és fàcil d’analitzar-los perquè són coberts totalment per una capa d’arrebossat. De totes maneres, són molt lluny dels paraments acurats dels edificis llombards del segle XI i presenten una tècnica molt menys elaborada i una manca absoluta de decoració tant a l’interior com a l’exterior, on destaca el campanar d’espadanya sobre l’angle on hi ha la porta.


Sembla clar, però, que és una obra construïda dins els paràmetres de l’arquitectura del segle XI, però allunyada dels plantejaments decoratius i la tècnica de les formes llombardes; d’altra banda, aquest fet no resulta estrany a la regió de la Cerdanya-Conflent, on el pes de la tradició constructiva es manté per sota de les noves formulacions arquitectòniques.

 

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou el primer a incloure l’església de Planès dins un grup d’edificis característics del primer art romànic: les esglésies de planta circular i triangular. Aquest autor escriu amb molt d’encert: “La disposició del plan i de l’estructura pertany al sistema romànic… Una església circular en la que s’obrissin tres absidioles i en la qual els paraments restants es decoressin amb nínxols com a Sant Pere el Gros, tindria una disposició interior com la de Planès. L’orientació E-O que segueix la línea que va de la porta al centre de l’absis oposat indica l’idea de bastir una església i fa prescindir de que pugui ser altre l’objecte d’aquest curiós edifici.”

 

L’església de Planès manifesta intencions simbòliques com la cripta del Pessebre i la capella de la Trinitat de Cuixà. A l’edifici de Planès es reuneixen al mateix temps el culte a la Mare de Déu, que era sovint venerada a l’interior dels edificis rodons (com per exemple, la Rodona de Vic), i a la Trinitat, simbolitzada pel triangle.

 

El caràcter simbòlic de l’arquitectura de Planès és molt semblant al de Cuixà, cosa que s’explica fàcilment si es recorda que la parròquia de Sant Pere dels Forcats, de la qual depenia Planès, era possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. La concepció de l’edifici de Planès nasqué segurament d’algun membre de la comunitat de Cuixà, per bé que la seva realització és inexperta i poc hàbil, tal com assenyala molt justament Jordi Vigué Viñas  (Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), 16 de febrer de 1942)


L’església de Planès, a la que no podia accedir el Vicent Miralles Tortes,   conserva una marededéu romànica del segle XII,  de la que ens agradarà rebre’n una imatge a coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , la descripció de la imatge diu que fa 55 cm d’alçada i seu en un setial semblant al de Cornellà, és a dir, sobre un tron de quatre columnetes. Els pilars anteriors són retorçats. Entre els muntants es veuen tres rengles d’arcades superposades, com a Ix. La Mare de Déu de Planès porta corona i l’Infant, no; els d’Eina i Llo, en canvi, sí que en porten. La corona de la Mare de Déu, però, pertany al tipus heràldic de corones murals.

 

Com a Cornellà, un gran mantell vermell formant plecs verticals li cobreix tot el cos, però davant les cames hi ha més varietat de plecs, i acaba entre els dos peus formant com tres fulles de trèvol. La túnica verda té un galó a l’escot. La mà dreta de la Mare està avançada, mentre que l’esquerra sosté el Nen Jesús assegut, com a Cornellà, sobre el genoll esquerre de la Mare i no, com diu Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de 1936) (1927, pàg. 44), sostingut als braços. L’Infant va vestit amb túnica i mantell dels mateixos colors que els de la Mare de Déu, la qual té els peus idèntics que els de les imatges de Cornellà, Núria, Er i Angostrina. Descansa sobre el marxapeu del tron tallat en bisell. El braç dret del Nen Jesús és en actitud de beneir, amb la mà esquerra aguanta el Llibre. Malgrat algunes lleugeres variants, la Mare de Déu imita incontestablement el tipus de la de Cornellà.

 

Invocada pels febrosos, té també els seus goigs, les estrofes dels quals expliquen la invenció de la imatge vora una font, amb una olla, una creu i una campaneta.




 https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-planes-planes.html


Al segle XVII, el pare N. Camós (1657, pàg. 359) ja coneixia la tradició de la invenció de la imatge en una font i els poders curatius que els febrosos atribuïen a l’aigua. Vegeu el seu comentari: “Esta Imagen, segun la opinión comun, fue hallada en una fuente (aunque no se sabe como) que dista algunos cien pasos de su Capilla, la cual está a la parte del septentrion. Esta tiene muy linda agua, de la cual beben los fieles por devoción y con ella cobran muchos la salud, de que por calenturas carecían. Celebrase su fiesta mayor el día de su Purificación.”


Quan al topònim, Planès:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31898

dijous, 29 de setembre del 2022

SANT MARTÍ DE NAGOL. SANT JULIÀ DE LÒRIA.

 

El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia de Sant Martí de Nagol, a la Parròquia de Sant Julià de Lòria






L’església, molt senzilla quant a construcció, té una situació molt característica. Edificada de manera que queda pràcticament encaixada dins la penya, que sobreploma per la banda de tramuntana, els constructors degueren adaptar-se a la configuració del terreny per a bastir-la. La primera adaptació fou la situació de l’absis a la banda de ponent, per tal com l’únic accés possible és pel costat de llevant, fet que impossibilitava la construcció de l’absis en aquest costat.

 

L’absis és semicircular, sense decoració, i amb una sola finestra de doble esqueixada al seu centre, finestra que fou reconstruïda fa pocs anys en fer la restauració. Hom reconstruí també una gran part de les parets de migjorn i de ponent. Pel que fa a aquestes, tal com ja hem apuntat, a la de llevant hi ha la porta d’accés, de la qual ignorem l’alçada original i també si acabava amb arc o amb llinda; ha estat reconstruïda amb un arc de mig punt. A la mateixa paret ha estat oberta una finestra de doble esqueixada amb arc i, sobre el llosat, un campanar d’espadanya d’un sol ull. D’aquests elements, però, no hi havia constància, ni documental ni arqueològica.

 

En fer la restauració, fou descoberta la part inferior d’una finestra de doble esqueixada a la paret de migjorn, finestra que fou reconstruïda. Així mateix en fou reconstruïda una altra que segurament hi havia en aquesta mateixa paret. Tota la paret de tramuntana, per la seva situació adossada a la penya i protegida per aquesta, es conserva perfectament. També es conservava l’arrencada del llosat de l’absis, la qual cosa permeté de conèixer-ne de manera segura l’alçada, així com el tipus de coberta, de quart d’esfera, amb llosat de llicorella.

 

Interiorment el terra ha estat fet amb material de farciment. A la banda de tramuntana la penya és vista. Un repeu, més ample que la paret d’aquest costat, fa de suport a aquesta; a l’exterior i a la paret de migjorn també hi ha aquest repeu.

 



L’accés a l’absis és possible a través d’un presbiteri estret que en planta es reflecteix mitjançant dos queixals, els quals no són remarcats exteriorment. El presbiteri és cobert amb una volta de canó. A nivell del terra aquests diferents espais han estat definits per uns graons de pedra.

 

A l’absis aparegué la base de l’altar, així com la pedra que el rematava, la qual cosa en permeté la reconstrucció.

 

A banda i banda de l’absis, a les parets de la nau i a una certa alçada hi ha unes petites fornícules de planta semicircular, acabades amb volta en quart d’esfera, la funció de les quals hom ignora, tot i que fan pensar en l’embrió del que devien ésser unes absidioles. La coberta fou construïda seguint el model de la volta de la veïna església de Sant Serni, molt semblant en conjunt a la de Sant Martí. Hom feu unes encavallades de fusta, sobre les quals foren col·locades les llates, i un llosat de llicorella. Tant les restes de pedra trobades a l’interior com el gruix de les parets permeten d’afirmar que el tipus de coberta original fou aquest i no pas una volta.

 

L’aparell és totalment irregular. Per a construir la capella hom utilitzà les pedres que foren arrencades de la penya. Tanmateix les pedres foren més o menys triades per formar en alguns llocs unes filades. L’argamassa és un morter de calç.

 

Per les característiques que hem descrit i comparant-lo amb les altres construccions de la zona, ens inclinem a pensar que aquesta església correspon als tipus més arcaics dins el romànic andorrà, segurament dins el segle XI, paral·lelament a la seva veïna, dedicada a sant Serni.


Ressonen per aquestes valls, l’escarni que feien a la “ seva” Constitución els del REINO:


 Tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència.


Que Sant Martí porti a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

dimarts, 27 de setembre del 2022

SANTA MARIA D'ESPOLLOSA, I SANTA MARIA DE VILANOVA DE FORMIGUERA. EL CAPCIR. LA CATALUNYA OCUPADA PER LA REPÚBLICA FRANCESA.

 




El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de la "Capella" de Santa Maria d'Espollosa aVilanova de Formiguera, del terme comunal de Formiguera, a la comarca del Capcir, de la Catalunya sota domini de la mal dita República Francesa.   La forma NUESTRA SENYORA és un castellanisme de caire masclista que pretén “ reduir “ la importància de la Marededéu. En la llengua catalana la forma correcta és justament Marededéu.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Vilanova


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/05/santa-maria-despollosa-formiguera.html


De la Marededéu de Vilanova de Formiguera  llegia  : 

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/10/santa-maria-de-formiguera-capcir.html


,..  que a Santa Maria, s'hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia, amb jurisdicció sobre tot el Capcir.


L’edifici té parts que daten de diferents èpoques però són especialment importants les reformes del segle XVIII, quan es construeix el campanar d'espadanya de dos pisos i les dues capelles laterals.


 La façana del mur va ser classificat com a monument històric el 1.913. Una peça important de l’església de Formiguera és una talla de fusta policromada de Crist, que formaria part d’un davallament de la creu, actualment desaparegut. 



Segons la Catalunya Romànica ha estat considerada una de les joies de l’escultura catalana del segle XII.



 L’antic lloc (Villa nova 1087) a la dreta de l’Aude ha desaparegut i tan sols resta la seva església i actual santuari de la Mare de Déu de Vilanova.


És un petit edifici d’una nau dels segle XVIII amb campanar d’espadanya que conserva un bonic retaule barroc de boix policromat del segle XVII , amb representacions de la vida de la Mare de Déu del Roser i una imatge de Maria. És una de les moltes verges trobades que la tradició explica, van ser trobades pel bou que grata el terra i lloc de gran devoció al Capcir.


Va ser classificat com a monument històric l’any 2000. A l’estiu s’hi fan concerts organitzats per l’associació intercomunal de salvaguarda de la capella, amb seu a Formiguera.


https://www.elcami.cat/camipedia/patrimoni-arquitectonic-de-formiguera





https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-vilanova.html

 Que la Marededéu de Vilanova de Formiguera, porti la nostra pregaria fins a l’Altíssim, Senyor;  allibera el teu poble !!!!!

SANTA COLOMA DE VIÀ. LA CATALUNYA SOTA DOMINACIÓ DE LA REPÚBLICA FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església de Vià, a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la mal dita Catalunya del Nord ( la Catalunya sota domini de la República Francesa )




La Catalunya romànica ens diu que és un  edifici profundament transformat. El seu absis semicircular original va ser substituït per una construcció rectangular i s’han canviat molts altres elements del temple primitiu, d’una nau capçada per un absis semicircular, possiblement del començament del segle XIII.

 

El frontispici és tapat per la casa rectoral, que porta la data de 1776. La primitiva fàbrica és visible a la part conservada de la paret meridional i en un tram de la septentrional. Els grossos carreus de granit a la part baixa tenen de 20 a 40 cm d’alçada i de 25 a 70 cm de llarg, força ben ajustats, però paret amunt són de mida mitjana.

 

La nau s’acabava amb un petit fris sota coberta, compost d’una cornisa esbiaixada sobre una faixa plana, sostingut per mensuletes treballades. Se’n conserva un tram de quatre, una d’elles amb una cara.

 

Una petita portalada mirant a migjorn és el que caracteritza aquest edifici. És formada per dues arcades semicirculars i entremig una altra d’arc tòric, sostingut per un parell de columnes amb capitells cúbics. Segueix el mateix concepte que les portalades d’Urtx i de Gréixer.

 

Havia tingut un porxo, del qual resta una mènsula amb relleus escultòrics.


Mitjançant Santa Coloma feia arribar la meva pregaria a l’Altíssim, senyor ; allibera el teu poble !!!

diumenge, 18 de setembre del 2022

RUTA DE LES MARGARIDES. SAFAREIG DE LA BAIXADA DE CAL VERGE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al cinquè   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




Carrer de Torras, 11 . Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge, coneguts ara com  Cal Calissó



 L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides


La placa commemorativa situada sobre la porta resumeix la història de l'edifici, construït per Emili Sala Cortés per encàrrec d’Emília Carles Tolrà primera Marquesa de Castellar.

 

El Castellar d’avui és en bona mesura el resultat de les accions benefiques endegades per Doña Emilia ; sense ànim exhaustiu :

 

Antic Ajuntament

Capella de Montserrat

Escoles del Patronat Tolrà

Palau Tolrà 

Escoles Pies de Castellar del Vallès

Església neogòtica de Sant de Castellar del Vallès

Safareigs de Cal Calissó, dits també de la Baixada del Calvari

Safareigs de la Baixada de Palau

 

Des de 1988 i fins al 2002 han estat la seu del Jutjat de Pau. L'interior de l'edifici es va remodelar adaptant-lo a la seva nova utilització, la qual cosa va suposar l'enderrocament de la façana posterior per tal d'afegir un cos annex. Pel que fa a la paret lateral dreta, es van cegar els dos grans finestrals que existien. Després de la restauració i adaptació portada a terme només ha pervingut la façana principal i la teulada del primitiu edifici que s'han restaurat respectant al màxim l'estructura original. La façana presenta una simetria axial i mostra una inclinació vers les formes classicistes. Destaca la organització de la porta d'entrada on els brancals sostenen les cornises disposades de forma esglaonada que en la part superior sostenen un gerro decoratiu.

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html

       https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html

 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-safareig-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html