dimarts, 30 de gener de 2018

Gent de Girona. Ens podeu ajudar ?.

El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica com :


Absis d'una església en ruïnes

Matèria Baix Empordà ; Catalunya ; Absis ; Esglésies

Autor Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929

Existeix encara aquesta església ?.

En quin lloc està situada?

Sabeu l’advocació?.

Gràcies.

Antonio Mora Vergés

Gent de Tarragona . Ens podeu ajudar ?.

El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica com :



Capella de Sant Antoni

Matèria Vilalba dels Arcs ; Terra Alta ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats de grup ; Façanes

Existeix encara aquesta església ?.

En quin lloc està situada?

És correcta l’advocació?. Pàdua Abat ?.

Gràcies

Antonio Mora Vergés

Gent de Lleida. Ens podeu ajudar ?.

El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica com :



Títol Ermita de Castellnou

Matèria Montferrer i Castellbò ; Segarra ; Catalunya ; Camins ; Ermites

Identifica la comarca com SEGARRA. quan Montferrer i Castellbó, estan a la comarca de l'ALT URGELL.

Existeix encara aquesta església ?.

En quin lloc està situada?

En sabeu l’advocació?.

Gràcies

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LA PRESÓ DE MANRESA & EDIFICI DELS ANTICS JUTJATS. EL BAGES. CATALUNYA

Patimoni Gencat ens diu ; edifici públic de caràcter monumental amb dues façanes principals fent cantonada. Arquitectura civil barroca-classicista.

Està format per un cos principal de planta quadrangular i altres dos cossos afegits. De planta baixa i pis, de composició simètrica i unitària. Les façanes ordenades simètricament, amb ritme de finestres i balcons verticals. Sòcol a la base i coronació amb cornisa motllurada recta, senzilla.


Destaca el gran portal d'entrada adovellat de mig punt. L'interior està reformat.

1661:projecte.

1671: final de les obres.

1860,1882,1979: reformes i ampliacions.

Autors

Nom Cognoms

Francesc GRAU [ Manresa (1638 – 1693) . Escultor?.

Antoni ROVIRA i Trias (Barcelona, 27 de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889)

Pere LLIMONA i TORRAS ( Barcelona , 1929 +)
https://www.behance.net/gallery/26801675/The-work-of-Pere-Llimona-architect

Abans d'aglutinar els jutjats, l'esmentat edifici va fer les funcions de presó:
http://www.regio7.cat/manresa/2017/01/12/antics-jutjats-funcionar-preso-havien/394436.html

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per vosaltres mateixos, en memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,..., i perquè ho sàpiguen i puguin explicar-ho també els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 28 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DEL CASINO. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Llegia que l'edifici fou bastit l'any 1906 per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914).

L’any 1917 es du a terme una reforma i s'inaugura el saló-cafè decorat per Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970) i el 1919 es construeix la nova terrassa (l'actual). L'edifici no s'acabà, i actualment el seu estat de conservació no és òptim.

L’any 1970 començà una llarga batalla per evitar-ne l'enderroc. Finalment, el 1985 els propietaris el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, a condició que els permeti l'explotació comercial de certes zones de l'edifici, així com la construcció d'un edifici d'oficines i d'un pàrquing en el que havia estat el jardí posterior. Al mateix temps, l'Ajuntament n'ha cedit l'ús a la Generalitat de Catalunya perquè hi instal·li alguns serveis.

El Casino es troba ubicat al centre neuràlgic de la població i ocupa un solar de 66.000 pams quadrats. És un edifici de grans dimensions, amb la façana alineada al Passeig, de planta rectangular i simètrica, que consta de semi-soterrani, entresòl i principal. És format per tres cossos, el central més destacat i els laterals perpendiculars a ell, articulats per dues escales situades als dos costats del cos central, el qual s'avança formant una tribuna semicircular. Les façanes són de composició simètrica, amb una gran profusió d'elements decoratius de tipus historicista, classicista i floral. La façana principal i la posterior estaven rodejades per uns jardins que ocupaven 84.000 pams quadrats.


L'edifici no fou totalment acabat, ni es respectà plenament el projecte original. L'entresòl és una modificació que s’ adiu poc amb la resta de l'edifici, feta l'any 1917 per l'arquitecte Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970) a fi d'instal·lar-hi un bar. El 1919 fou inaugurada la terrassa que dóna al Passeig. En la sala principal de l'ala sud, l'única que s'acabà d'acord amb el projecte, es pot apreciar, tot i el seu deteriorament, la rica decoració de tipus eclèctic i modernista. Molts dels elements decoratius, tan interiors com exteriors, restaren sense acabar.

En el decurs dels darrers anys s'han dut a terme diverses obres de reforma i rehabilitació de l'edifici.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA MIRÓ I CAVES. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta en forma de L. Ocupa el xamfrà d'un solar que recull així mateix edificis industrials de caves. Presenta una estructura complexa i simètrica, organitzada a l'entorn del jardí. El cos central consta de planta baixa i pis amb porxo i balustrada superior, les ales, també i dos pisos. Les cobertes són de teula àrab. Hi són elements remarcables dintre del llenguatge noucentista utilitzat per l'arquitecte els arcs de mig punt, les columnes clàssiques, els balustres, els gerros i les boles de coronament.


La Casa Miró es troba situada a l'eixample del carrer de la Diputació, al costat de l'edifici de les Caves Miró, edificat pocs anys abans. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del mig de 1929, tot i que no va ser aprovat fins el 13 de juny de 1932.


La realització de l'obra fou encarregada a l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) que l’any 1929 ja havia dirigit la construcció de les caves, per Joan Miró i Bages, procedent de Vila-rodona. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest industrial cavista.


La construcció d'aquest edifici es relaciona amb el procés general d'expansió, tant econòmica com urbanística, de Sant Sadurní a partir del darrer terç del segle XIX. Aquesta expansió fou deguda a la implantació a la vila de la indústria de vins escumosos, que ha convertit Sant Sadurní en el primer centre productor de l'estat espanyol.

No disposa l’Ajuntament de Sant Sadurní d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE LA CASA AMIGANT. NUCLI ANTIC DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

El nucli antic de Manresa està patint un procés d’abandó accelerat, em confirmava en aquesta percepció la passejada que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés en que retratava – entre altres – la Casa Amigant.


Llegia que els Amigant van ser una poderosa família a la Manresa que va conèixer Sant Ignasi de Loiola. El futur sant va mantenir sempre contacte amb el matrimoni format per Andreu Amigant i Àngela Seguí, als quals va agrair l’acollida que li van dispensar. Al segle XVI diverses famílies controlaven l’economia i les institucions de la ciutat. La majoria havien prosperat a partir d’activitats artesanals i comercials i algunes havien assolit la condició de nobles. També van tenir relació amb Ignasi altres nissagues influents com els Peguera, els Canyelles, els Dalmau, els Ferrer i els Casamitjana.

Aquest edifici és l'antiga residència renaixentista de la família noble dels Amigant, que van acollir Ignasi de Loiola entre 1522 i 1523. Construïda entre els segles XIII i XV, és situada a la zona més antiga del nucli històric de Manresa, entre els carrers d’Amigant i de Sant Miquel.

L’edifici consta de planta baixa i tres pisos. A la façana, la portalada és formada per carreus i dovelles de grans dimensions. A la part superior, s’hi pot veure l’escut dels Amigant, format per dos braços posats en faixa que s’estrenyen les mans, acompanyats de dues estrelles d’or, que simbolitzen l’amistat i la bona ventura.

http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2013/04/sant-ignasi-de-loiola-i-els-amigant.html
http://www.lavanguardia.com/local/bages/20140508/54407716120/manresa-compra-casa-ocupada-ateneu-popular-la-sequia.html
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/43623/ateneu/sequia/descontent/compra/casa/amigant
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/40150/fundacio/sociosanitaria/va/voler/comprar/casa/amigant/fa/12/an
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/40080/jutge/dona/esquena/ateneu/sequia/ordena/desallotjament

L’escult que llueix a la capella de Sant Ignasi Malalt, que inclous les armes dels marquesos de Palmarola i comtes de Fonollar , legítims successors de la casa Amigant, fa que els dos braços posats en faixa que s’estrenyen les mans, acompanyats de dues estrelles d’or, que simbolitzen l’amistat i la bona ventura, siguin únicament una referència més entre els camps en que es divideix l’escut.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 26 de gener de 2018

ESGLÉSIA DE CRIST REI. MANRESA, BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquesta església. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’emai l coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament.


Reprodueixo de : https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10578.pdf ESGLÉSIA DE CRIST REI I RECTORIA R012

Autors:

Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949, arquitecte (projecte) /

Josep Maria Armengou i Vives (1917-2012) que portarà a terme la finalització de l'església de Crist Rei

Cronologia;

1942.- col·locació de la primera pedra.

1949.- mor Alexandre Soler i March i continua el projecte l'arquitecte manresà Josep Mª Armengou Vives.

1957.- Benedicció del temple.

Església de grans dimensions amb planta de tres naus (una central més ample i presidida per l'absis i dues laterals molt més petites amb capelles laterals). La façana mostra clarament la divisió interior. El cos central, més majestuós, té una gran escalinata i pòrtic, mentre que les laterals són desiguals: la nau de la part dreta és més alta que la de l'esquerra (en el projecte original d'Alexandre Soler i March les dues naus laterals eren dues torres, una d'elles el campanar). La nau central està coronada per una creu i a sobre el pòrtic hi ha una terrassa, a partir de la seva alçada hi ha tres finestres goticitzants de 3 i 2 lòbuls respectivament. La façana de la nau central està treballada en pedra i les laterals en totxo i encoixinats a les cantonades.

Situat al costat de la porta i d´estil barroc del segle XVII trobem el Sant Crist fet en talla de fusta, acompanyat dels Quatre Evangelistes, obra de Lluís Montané Mollfulleda (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1905 - Barcelona, 10 de juny de 1997) qui també realitzà l'ornamentació de la capella del Santíssim, presidida per una imatge de la Verge del Roser.

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 26.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984)?. Dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimecres, 24 de gener de 2018

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. MASIA DE CAN RIBOT. CUELLS. FOIXÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia de la capella del Roser de Can Ribot a Cuells, que li enviava al ensems la Fina Pi Llobet, a la fotografia apareix R.Costa.


A la pàgina http://www.foixa.cat/media/sites/136/9-fxa-els-llocs-interes.pdf , Foixà no disposa d’un Catàleg de Patrimoni o de de masies en línia, ni se’n diu res d’aquesta masia i capella a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Foix%C3%A0

L’any 1240 Berenguer Ribot és el primer propietari documentat, de l’edifici conegut també per Can Ferrer-Pagès, gran masia del segle XVI amb finestres gòtiques i renaixentistes. Davant la seva façana hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que al frontó del portal mostra la data de 1580, acompanyada de sengles medallons amb dos perfils en baix relleu.

Ens agradarà rebre’n imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també si existeixen els Goigs d’aquesta capella.

L’Empordanet està sens dubte, molt aprop de Déu, en matèria però, del patrimoni històric i/o artístic, i de la seva documentació, a Foixà i a Catalunya, el ‘maligne’ fa anys i panys que esmerça esforços perquè no se’n faci esment. Com en política, sembla que les forces de l’eix del mal, de moment surten guanyadores.

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des ‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dilluns, 22 de gener de 2018

BIBILIOTECA DE CAN SALVADOR DE LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT. CALELLA DE MAR. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATALEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 8. Biblioteca Can Salvador de la Plaça.

Casa pairal del segle XIV; segons el registre d’Escriptures de l’arxiu de la Casa Salvador, document que consta al Museu-Arxiu Municipal amb el nº 600, ja l’any 1341 existia la Casa dels Salvador de Plaça, que fou engrandida en èpoques posteriors per successives compres de terrenys annexes.

Aquesta casa pot ser considerada com una de les primeres que formaren l’actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal.
Quan Bernat I de Cabrera atorgà els privilegis encaminats a l’assentament del mercat i fires i a la creació d’una vil.la a l’entorn d’aquell fòrum determinà com calia que fossin les cases que es volien construir, fixant 8 canes en quadre, equivalents a 2816 pams quadrats, o sia 547m2 entre casa i pati.

La casa té una edificació principal de planta rectangular de 13x25metres aproximadament , i consta de planta baixa, primera i segona o sota teulada amb coberta a tres aigües i la façana principal orientada a migjorn amb un portal centrat amb arc rebaixat i finestra gòtica al damunt transformada amb balcó.

Originàriament la casa hauria tingut una estructura interna de basílica catalana per la simetria dels buits de façana, amb tres naus o crugies, essent la central de major amplada, en planta baixa i pis, amb el portal centrat amb arc adovellat de punt rodó i una finestra gòtica en el mateix eix. La coberta devia haver estat a dues aigües, fet que demostra la diferència material entre la paret dels baixos i primera planta amb la de segona planta sota teulada que es va aixecar anys més tard. La quarta crugia amb entrada independent, sembla un engrandiment de la casa destinat a celler o altres usos secundaris; el punt d’inflexió que fa la façana posterior a pati així ens ho demostra. A la cantonada d’aquesta quarta crugia, però, trobem les mènsules de suport d’un matacà defensiu, situat a l’entrada del carrer que donava a mar; això ens fa pensar que la formació de la segona planta sota teulada i la coberta a tres aigües que abastava les quatre crugies, es va fer en un curt espai de temps d’ençà la construcció primigènia de la casa, (abans de l’any 1582).

A la part posterior trobem una altra edificació fruit d’una de les ampliacions de la casa amb un pati i una entrada posterior.
Ha de destacar especialment el valor històric de l'edifici, que va ser la casa familiar de la dinastia dels Salvador que ha tingut entre els seus membres a destacats botànics i apotecaris considerats com els millors d'Europa a la seva època. Podem esmentar les figures d'en Joan Salvador i Boscà (Calella, 1598-Barcelona, 1681) i el seu fill Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona 1649-1740), ambdós membres del Consell de Cent, i en Joan Salvador i Riera (Barcelona, 1683-1725) autor d'un estudi monogràfic sobre l'art de la pesca a Catalunya de gran importància.

Els darrers membres de la branca calellenca que van ocupar el casal van ser el metge Josep Salvador i Alsina (1819-1879) i la seva dona Socorro Sivilla i Gener (1856-1911). Socorro, ja vídua, va marxar l'any 1882 a viure amb el seu germà Tomàs Sivilla Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906 ) bisbe de Girona.

Uns anys més tard la casa va ser llogada per la família Palmada que va obrir un negoci de queviures a on venien fruita, vi i altres begudes.

L’any 1993 l'Ajuntament va adquirir l'edifici amb la intenció d'ubicar-hi la nova biblioteca. El projecte inicial preveia el seu enderroc degut al seu pèssim estat de conservació. Aquesta iniciativa va provocar molta polèmica a la localitat al tractar-se d’un edifici protegit en la seva totalitat pel catàleg del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (segons consta a la fitxa de protecció X-1987). Gràcies a una forta reivindicació ciutadana i el suport de diverses entitats com l'Associació Cívica Capaspre es va modificar el projecte i es decidí preservar l’edifici històric i donar-li l’ús que manté, fins avui, com a biblioteca.


Facebook, el sistema, de tant en tant, et diu ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 22.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal.

Està clar que posar ‘llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, és una activitat ‘molesta’ per a determinats col·lectius.

Els recomano paciència, ja que la pràctica del joc democràtic, no se’ls pots recomanar, oi?.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

divendres, 19 de gener de 2018

IN MEMORIAM DEL CONVENT DE LES DUES VILES. AVUI RESIDÈNCIA OBRA DE MARIA DE CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 16 CONVENT DELS AGUSTINS.
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa16.pdf

L’any 1693, els frares caputxins de Blanes i el VI marquès d’Aitona Guillem Ramon VIII de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727), acordaren l’erecció d’un convent a Calella; el marquès, senyor de tots aquests verals, va voler que l’església nova fos dedicada a la parenta d’ell santa Maria de Cervelló, més coneguda popularment com a santa Maria de Socors, patrona dels navegants.

El 2 de febrer de 1700 fou escripturada la cessió a l’ordre caputxina d’uns terrenys entre Calella i Pineda propietat de F. Teixidor i J. Comes, per edificar-hi el convent; és per això que el convent seria anomenat de dues viles.

El 27 d’octubre d’aquell any ja edificaven unes cel·les interines, estrenades a mitjan de juliol de 1701. La primera pedra de l’obra definitiva, la van beneir el 31 del mateix mes.

Com que molt aviat esclatà la guerra entre l’arxiduc d’Àustria i els Borbons, el convent de dues viles no fou acabat fins el 1709, i el temple del Socors, el 1710.

La invasió napoleònica, no solament va fer molt mal als caputxins de Calella sinó també als mateixos ferits francesos, cremats de viu en viu perquè la tropa havia de marxar corrents.

Ultra les exclaustracions de 1794, 1808, 1821, els frares foren expulsats definitivament de Calella el 1835, amb la desamortització de Mendizàbal, quan ja feia un segle i mig que hi eren.

L’any 1843 fou subhastat i el transformaren en hostal.

El canonge Tintorer comprà l’exconvent l’any 1868, i el cedí als ermitans de Sant Agustí, els quals hi van posar la primera casa que tornaven a tenir dins la península després de l’exclaustració.

A principis del segle XX, Calella esdevingué ciutat, i eixamplà una mica el terme municipal : fins el Rierany dels Frares; des d’aleshores (1930), com que la casa ja no pertany res a Pineda, ha deixat de ser el convent de dues viles.

La guerra civil 1936-39 destrueix l¡església i el convent que són refets a poc a poc anys més tard. S’hi instal·la una Residència de sant Agustí l’any 1966, amb escoles però sense l’horta, i finalment el 1978, s’hi estableix l’entitat benèfica Obra de Maria, que dóna acolliment als avis desemparats.


Església del que fou el convent de dues vil·les , de principis del segle XVIII.

L'església és un edifici de planta rectangular, de tres naus i una capella lateral a la nau esquerra. Volta de mig canó, aguantada per arcs de mig punt que es sostenen sobre gruixuts pilars.

El seu interior és il·luminat per tres finestres rectangulars a cadascuna de les façanes laterals, i tres finestres a la façana principal, situades a l’altura del cor, que és damunt de l’entrada. L’esperit d’austeritat, es reflexa en l’arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals.

L’església que és únic element que ha perdurat de l’antic convent, ha sofert algunes transformacions al llarg del temps : han desaparegut cinc capelles laterals; el cor es situa a l’altre extrem sobre la porta; la resta del convent (el claustre i les dependències dels frares) ha desaparegut i ha estat substituït per un nou edifici.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dijous, 18 de gener de 2018

EL CEMENTIRI ‘NOU’ DE PINEDA DE MAR ÉS OBRA DE L’ISIDRE PUIG BOADA?. EL MARESME. CATALUNYA

En aquest país nostre, només per excepció es consideren ‘monuments ‘ els cementiris i/o les escoles,,..., infraestructures públiques que expliquen força bé com era l’existència en determinades èpoques.





Llegia a : http://www.pinedademar.org/turisme/historia-del-municipi

.. l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), realitzà el "plànol general d'alineacions de places i carrers de la vila de Pineda" (1922).

I reprodueixo de : https://www.cabrejunqueras.cat/cementiri-de-pineda-de-mar/

El cementiri de Pineda es va inaugurar el 1922. El projecte, l’execució i la inauguració del projecte es va fer en època de l’alcalde Manel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) .

L’anterior cementiri municipal es trobava just a l’església de Santa Maria de Pineda, l’actual plaça de l’Església, i tenia entrada per davant l’Hotel Mercè, al carrer Montpalau.


El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual Plaça de l’Església i la Plaça de Pius XII.

El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna.

Us deixo una pregunta que espera resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com EL CEMENTIRI ‘NOU’ DE PINEDA DE MAR ÉS OBRA DE L’ISIDRE PUIG BOADA?.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

Als ciutadans de Pineda de Mar , del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 16 de gener de 2018

1870 El Cementiri del Còlera de Tiana. El Maresme

Carlos de Fortuny pública imatges i dades a la pàgina Tiana, Recuperant la Història, que em semblen interessants ;

Els primers dies de setembre de l'any 1870, la tripulació d'un vaixell procedent de les Antilles, arriba al port de Barcelona, i s’hostatja al barri de la Barceloneta, alguns dels mariners pateixen una rara malaltia que es propaga molt ràpidament. (La febre groga)....

Les autoritats locals decideixen aïllar els malalts i dur-los fora de la ciutat per tractar-los..

EL 16 de setembre es fa el seu trasllat al monestir de Montalegre.. (En aquell temps, i a conseqüència de la desamortització, l’edifici¡ de la cartoixa estava en mans privades...

El seu propietari era en Pere Sellé.

Arribaren unes 1700 persones. Els malalts varen repartir-se entre la Cartoixa i l'edifici de la Conreria.....

Les defuncions eren diàries

El poble de Tiana es va negar a enterrar els morts en el seu cementiri. Varen escollir per part dels comissionats un nou emplaçament. En aquest cas a 350 metres a l'est de l'edifici de la Conreria

L'ajuntament de Barcelona va acordar la col·locació d'una gran pedra que perpetués el record dels morts.


L' encarregat del projecte va ser l'arquitecte José Artigas. Agrairem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest tècnic.

Com a curiositats el pressupost de l’obra: ... La pedra a la pedrera 180 pessetes, el llaurat del terreny 165 pessetes , el transport i col·locació 425 pessetes .La pedra d’unes dimensions de a prop de dos metres de diàmetre, i d’un pes de 70 quintars. Uns 3220 kg

El balanç final d aquella desgraciada epidèmia que va durar des de mitjans del setembre fins el 5 de desembre del 1870, va ser de 75 persones mortes . 18 de la febre groga i 57 de malalties comuns......

El tema ha estat objecte de difusió abastament ;

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-maresme/cementiri-del-colera-tiana-maresme/

http://imatgesdesilenci.blogspot.com.es/2010/10/cementiri-del-colera-tiana-maresme.html

http://blogs.cpnl.cat/viatgesillibres/2016/03/28/el-cementiri-dels-empestats-un-cementiri-amb-historia/

http://totbarcelona.blogspot.com.es/2014/01/barcelona-en-tiana-o-el-cementerio-del.html

El Cementiri del Còlera està situat a la part inferior del Turó del Reig, sobre el Coll de Montalegre (coordenades X=437918.43 Y=4593849.18). És de titularitat pública i està inclòs en l’Inventari Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. L’accés és lliure i obert.

ENS AJUDEU A ‘DOCUMENTAR’ EL PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTÍSTIC DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA. HOTEL ESPANYA O ‘ALEGRIA’ ESPANYA

Retratava la façana d’aquest establiment el dia 11.01.2018, com el mateix país, sembla ‘trista’, imagino que únicament deu estar obert durant els mesos de ‘turisme tradicional’. Per descomptat , enlloc cap dada de quan es va fer, qui en va ser el promotor, qui l’autor,..., això, mal que ens pesi – i ens pesa – és REINO DE ESPAÑA, i aquesta mena d’informació no és considera ‘interessant’ . Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com


Els amics de Pobles de Catalunya, des de fa anys, duen terme una excel·lent tasca de documentació i divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.

De Calella tenen publicat : http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=080351

El Catàleg de Calella, del que no se com consultar TOTES les fitxes, relaciona alguns dels edificis que s’aixecaven des de darreries del segle XIX fins a la meitat el segle XX, ja en AÑOS TRIUNFALES de la dictadura franquista, que ara sembla reviscolar .
http://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/POUM%20aprovat%20definitivament%20-%20Cataleg%20-%20Memoria%20i%20normativa%20del%20cataleg.pdf

La Torre (1895)

Can Quadras, Romaní núm.26 (1872)

St. Josep núm.. 16 (1900)

Can Ballester, Clavè núm.. 84-85 (1906)

Els Filipinos, Clavé núm..86 Jovara 166 (1906)
Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)
http://bibliocalella.blogspot.com.es/2015/06/francesc-de-paula-selles-i-vilaro.html

Can Boix, Jovara núm..96 (1910)

Jovara núm..117-119 /Batlle (1910)

Constitució núm.. 19, Roser núm..6-8 (1919)

Orfeo (1920 https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa38.pdf

Can Serra, Església núm..139 (1920)

Can Dalmau (1920)
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-dalmau.html

Can N.Marré (1920)
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-marre.html

Mercat +torre d’aigua+font Macaya (1920-1927) ) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Biblioteca popular Costa i Fornaguera (1920-1927) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html

Ca la Saula, Església núm.148 (1927)

Escorxador + Torre d’aigua (1927-1952) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951

Can Rosendo Llobet (1918-1948) Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Fàbrica Llobet i Guri (1920-1928/29) Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)
Can Borras, Clavé núm..44 / Bartrina (1929)

Jovara núm. 266 (1929) a CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 51

Clavé núm..97 (1930)

Cal Menuts,Clavé núm..81 / Jovara núm.156 (1944-1950) Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)
http://vptmod.blogspot.com.es/2017/01/a-calella-barcelona-hi-ha-una-serie-de.html

Can Vila (1945)

Can Pedemonte (1950)

Can Gallostra,Jovara núm. 158,Clavé núm. 82 (1950) CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 55

Patrimoni encara existent del que es desconeixen dades com qui en va ser el promotor, o qui en va ser l’autor :

La Torre (1895)
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/que-em-sabem-del-lluis-macaya-i-de-la.html

Can Quadras, Romaní núm.26 (1872)

St. Josep núm.. 16 (1900)

Can Ballester, Clavè núm.. 84-85 (1906)

Can Boix, Jovara núm..96 (1910)

Jovara núm..117-119 /Batlle (1910)

Orfeo (1920 https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa38.pdf

Can Serra, Església núm..139 (1920)

Constitució núm.. 19, Roser núm..6-8 (1919)

Ca la Saula, Església núm.148 (1927)

Jovara núm. 266 (1929) a CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 51

Clavé núm..97 (1930)

Can Vila (1945)

Can Pedemonte (1950)

Can Gallostra,Jovara núm. 158,Clavé núm. 82 (1950) CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 55

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DEL CONVENT I ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/que-en-sabeu-de-ledifici-del-convent-i.html

QUE EN SABEU DEL CEMENTIRI ‘ VELL’ DE CALELLA?. EL MARESME, CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/que-en-sabeu-del-cementiri-vell-de.html

Patrimoni desaparegut ‘ Por Dios y por España ‘

LA TORRE DELS ANGLESOS. EL MARESME. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/tempus-fugit-in-memoriam-de-calella.html

El Gall d'Or (desapareguda) (Calella - Maresme)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1238

Fàbrica Pastes Saula 1966
https://www.youtube.com/watch?v=9ur6I7YkbDc

Estació de Renfe (1971)
https://www.youtube.com/watch?v=d0Ty-vsxgP0

Can Pelayo (1973)
https://www.youtube.com/watch?v=vVUiB8AKbGE

La Torre dels Anglesos (1979)
https://www.youtube.com/watch?v=sBAgUZxuyMk

Cinema Àncora (1987)
https://www.youtube.com/watch?v=izdEZm7nSSs

Escola Pia -Església dels Sants Reis- (1995)
https://www.youtube.com/watch?v=6XJbXcVyN8g

Nau Central Fàbrica Llobet-Guri (2016)
https://www.youtube.com/watch?v=OOynPwTUP0g

Calella conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 13 de gener de 2018

QUE EM SABEM DEL LLUIS MACAYA I DE LA TORRE HOMÒNIMA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Emili Genís Horta [*] escrivia : - " l'única excepció d'aquests pilons de desferres es trobava al final del carrer de Sant Josep, gràcies a la magnificència i bon gust de la senyora Marquesa, doña Mercè Ros, propietària de la casa que feia cantonada amb aquell carrer, la qual havia instal·lat i mantenía curosament en aquell indret un magnífic jardí " - aquest jardí segurament fa referència al pati on es troba el pavelló.
A principis de l'any 1895 es van realitzar les obres del nou passeig de mar projectat en el nou Pla d'Alineacions aprovat l'any 1894.


El pavelló anomenat " La Torre o Can Macaya ", el va fer construir Lluís Macaya, adinerat calellenc vingut d'Amèrica a finals de segle (1895). Els americanos destinaven aquestes cases a residències d'estiu, deixant-les tancades la resta de l'any, i com a testimoni de les fortunes aconseguides en el nou món.

Necessitem dades de [*] , i d’aquesta ‘marquesa’ Mercè Ros, quin títol tenia ?.

Necessitem dades d‘aquest Lluís Macaya, calellenc; llevat de que es cremessin alhora -en la ‘ festa major’ de 1936-39 - els papers del registre civil, i els del registre parroquial, no serà difícil localitzar-lo. Queda escrit.

https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa28.pdf

Quan a la descripció llegia, Xalet, petit pavelló d'esbarjo d'estil modernista, amb façana al carrer Anselm Clavé, a l'extrem del pati de la casa que dóna al carrer Sant Josep nº 2. Aquest pavelló, és una excel·lent mostra de treball de la fusta, ceràmica i forja, arts artesanals d'òptima execució en aquella època, desencadenant de l'arquitectura modernista.

Es tracta d'un petit pavelló d'esbarjo dins el pati de la finca, format per un cos principal de 7x7metres amb tres façanes i una mitgera a veí, de planta baixa, pis i sotateulada amb coberta a dues aigües i un annex enganxat a la façana posterior de 3.5x2.3m de planta baixa i pis, amb coberta plana. El pavelló té l'accés principal porxat a la façana oposada a la mitgera, i dues petites entrades a la part posterior. L'annex es comunica amb una galeria al cos principal en planta primera.

Façanes amb motllures d'estuc, bandes de relleu horitzontals, amb peces ceràmiques intercalades amb motius vegetals. A destacar el treball amb forja de les baranes, i el treball en fusta de les encavallades, mènsules, formes lobulades i punxes de la coberta de teula vidriada.
Al pati trobem també una petita torreta, al costat d'un cos més baix o glorieta.

A destacar també la porta d'accés de forja des del carrer A. Clavé al pati.

Té especial interès el jardí, amb dos exemplars de phoenix canariensis i una magnòlia de gran dimensió.

Al comentari de la casa de l'Aleix Serra, llegia :
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa39.pdf

Aquesta casa és a Ca l'Aleix Serra, mestre d'obres que es va fer edificar la seva pròpia casa a principis de segle. Els Serra, havien estat una nissaga calellenca dedicada des de sempre al món de la construcció, i eren molt experimentats en aquest ofici.

Segons referències històriques, l'any 1857, Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població.
Anys més tard, amb l'arribada dels "americanos", aquests manen construir les seves cases segons els plànols dels mestres d'obres Josep Riera i Francesc Serra, cases destinades a residències d'estiu, tancades la resta de l'any.

Teniu dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.


Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

TEMPUS FUGIT. IN MEMORIAM DE CALELLA A CAVALL DELS SEGLES XIX I XX. LA TORRE DELS ANGLESOS. EL MARESME. CATALUNYA

Calella té el dubtós honor de ser una de les poblacions més actives en la destrucció del patrimoni històric i/artístic, en els llargs anys de la dictadura franquista, en que el Régimen, considerava els enderrocs del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, com una demostració de PATRIOTISMO ESPAÑOL.

La Torre dels Anglesos va ser construïda per una família britànica a finals dels segle XIX, tot i que es desconeixen el nom del seu arquitecte i l’any exacte de la seva construcció. Una de les curiositats és que sembla que aquesta família va ocupar la casa poc temps i, posteriorment, va ser comprada per en Zenon Nicolau i Moreu (1848-1929) , important empresari tèxtil del municipi.


Si no es va cremar – aprofitant la ‘ festa major’ de 1936-39 - el registre de la Propietat, almenys es podrà saber com es deien ‘la família britànica’, i no fora desassenyat pensar que potser, potser, fins alguna pista de l’autor de l’edifici. Queda escrit.

-http://diarimaresme.com/2009/calella-recorda-la-torre-dels-anglesos-ara-fa-trenta-anys/

http://inforadiocalella.blogspot.com.es/2009/11/exposicio-sobre-la-torre-dels-anglesos.html

http://www.fotosdecatalunya.cat/barcelona/calella/calella-torre-dels-anglesos

Necessitem dades del promotor i de l’autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fàbrica Pastes Saula 1966
https://www.youtube.com/watch?v=9ur6I7YkbDc

Estació de Renfe (1971)
https://www.youtube.com/watch?v=d0Ty-vsxgP0

Can Pelayo (1973)
https://www.youtube.com/watch?v=vVUiB8AKbGE

La Torre dels Anglesos (1979)
https://www.youtube.com/watch?v=sBAgUZxuyMk

Cinema Àncora (1987)
https://www.youtube.com/watch?v=izdEZm7nSSs

Escola Pia -Església dels Sants Reis- (1995)
https://www.youtube.com/watch?v=6XJbXcVyN8g

Nau Central Fàbrica Llobet-Guri (2016)

https://www.youtube.com/watch?v=OOynPwTUP0g

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 10 de gener de 2018

LA CAPELLA AL ‘DÉU DESCONEGUT’ DE CASANOVAS. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

L’adreça és Carretera C-17, km 72-73, les Masies de Voltregà. Osona. Catalunya

La fitxa de patrimoni ens diu ; Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt a la façana sud. Al primer pis trobem una galeria formada per arcs d'un quart de punt. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana est se li adossa una petita capella de nau única i amb les mateixes característiques constructives, que queda integrada arquitectònicament a la casa pairal. La coberta també és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul. Culmina la façana un campaneret d'espadanya.

L’accés per la façana ‘bona’ era impossible.

La vista des del camí que mena a la masoveria ens permetia identificar el campanar.


Fotografia de la fitxa de patrimoni. Avui hi ha almenys una obertura – finestra – a la paret de la capella.

Advertia que l’espai de la capella, de la que m’agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia , acull avui alguna activitat econòmica.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

Antonio Mora Vergés

diumenge, 7 de gener de 2018

QINES DADES TENIM DE ‘CAN FRANQUESA’ D’AIGUAFREDA?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

La recerca consisteix en agafar el fil més insignificant que puguem trobar, i amorosament, anar-lo seguint fins que s’acaba, i si així succeeix – que no és infreqüent al REINO DE ESPAÑA – buscar un altre fil, i començar de nou sense defallir ni cansar-se mai.

El Mapa de Patrimoni d’Aiguafreda ens diu ; Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: "1810". El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats.

Patrimoni Gencat explica; edificació entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. Antigament eren dues cases que es van unir per fer-hi un hostal. La part esquerra, coronada amb un ràfec, està datada sota el balcó l'any 1820. L'altre cos és més elevat i té un capcer que tapa la teulada a dues vessants. Ambdues s'unifiquen visualment per la seva decoració d'encoixinats. Estan situades sobre un pòdium que s'interromp a les portes. Les portes i finestres estan emmarcades i és especialment significativa l'obertura de la planta baixa, de caire modernista.


Fotografia del Valentí Pons Toujouse

Cap dada del promotor ni de l’autor de la ‘transformació’; em sembla veure el meu malson en matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , la silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE NENS A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMEMNT D’AIGUAFREDA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

La Carola Duran Tort, em deixava un comentari al face de Gent d’Aiguafreda, ; l'any 1955 l'ajuntament va comprar el camp d'en Queló per fer-hi el nou ajuntament.


Es devia acabar entre l'any 1960-1962.

L’edifici acollia l’escola pública de nens, mentre que les nenes anaven a l’edifici construït per l’arquitecte Manuel Puig i Janer ( 1899-1965 ), i havia encara almenys l’escola de la Congregació les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret; no trobava cap dada de l’autor de l’edifici de la Casa de la Vila , ja ho deien els avis ‘ a cal ferrer, ganivet de fusta’ , ‘el sabater és el més mal calçat’, com tampoc - ESPAÑA Y YO, SOMOS ASI SEÑORA – de l’edifici del convent i escola de la Congregació les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret, qualificat com BCIL

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-vellesbelles-daiguafreda-i-sant.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/12/in-memoriam-de-lescola-de-nenes-de-les.html

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i del Convent Escola de la Congregació les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret, aquestes dades son essencials em la petita història d’Aiguafreda que forma i conforma la història de Catalunya.

El bloc coneixercatalunya té una declaració de principis molt clara :

CONÈIXER CATALUNYA


AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, ... QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?
Aiguafreda, les seves cases, masies, esglésies , escoles,..., TOT, TOT, forma part de l’univers de ‘coses’ que ens interessen.

En matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya sempre he imaginat un silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

QUE EN SABEM DE CAL BARATA D’AIGUAFREDA?. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Mapa de Patrimoni ens diu quan a la data en que s’aixecava la casa ; segons un testimoni gràfic de la dècada de 1930, la casa de Can Barata va ser una de les primeres en edificar-se en aquesta zona.


Fotografia que aportava Joan Miró Farrerons al facebook de gent d’Aiguafreda

Pel que fa a la descripció en la que manté – impròpiament al meu entendre - el ‘Can’ per referir-se a la casa , que atenen als comentaris al facebook, era i és, alhora que coneguda, propera i àdhuc estimada per molts veïns d’Aiguafreda, li escau més doncs en llengua catalana qualificar-la com Cal Barata, ens explica que és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants molt inclinats amb el carener paral·lel a la façana. La façana està definida per una galeria de tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra situada a la planta baixa. Sobre el seu eix hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, sobre les quals la coberta està acabada en punta en forma de gablets. L'extrem de migdia d'aquesta façana té dos finestres d'arc pla arrebossat, amb la coberta igualment acabada en punta. Aquest mateix esquema es reprodueix en dos dels eixos d'obertures de la façana posterior. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.



Com és mal costum, cap dada del promotor ni de l’autor de l’edifici, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,..., ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com

En matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya sempre he imaginat un silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

El Joan Puig, em deixava un missatge al facebook de Gent D'Aiguafreda; bon dia, l'arquitecte va ser Pere Ricard Biot (Barcelona, 1911- 1992), es va construir al 1943. El constructor no ho tenim molt clar, ens sembla però , que es deia Vall-llovera.

dissabte, 6 de gener de 2018

QUE EN SABEU DE L’AUTOR DE LA ‘TRANSFORMACIÓ’ DEL CASTELL DE VILAGELANS A LA PARROQUIA DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

Llegia al Mapa de Patrimoni que el castell de Vilagelans es troba situat sobre un turó elevat pocs metres al nord d'un meandre pronunciat del riu Gurri, al nord-oest de la masia del Pladelasala i al sud del riu Ter.


Es tracta d'un casal, antic castell, de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al sud-est amb els mateixos nivells i acabat a l'extrem oest en una torre i diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb parts de tàpia a la meitat superior. La teulada del volum principal és de quatre vessants. A les cantonades sud-oest i nord-oest del volum original hi ha dues torretes adossades. Estan bastides amb murs d'obra arrebossats i són de planta circular. De l'antic castell medieval únicament en resten algunes parts dels fonaments i la base del casal actual. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcada amb pedra bisellada i d'aquestes, dues amb decoració d'arc de cortina a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i amb la data de 1713 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Davant aquesta façana hi ha un pati estret delimitat al sud per un mur que salva un important desnivell. Adossat a la cantonada dreta del volum principal hi ha el volum adossat, que sobresurt lleugerament. Al nivell de planta baixa el volum queda ocupat per un gran porxo amb nou obertures d'arc de mig punt, quatre orientades al sud, dues al nord i una a est i oest. L'ample espai cobert que forma serveix com a accés al pati estret que s'estén davant la façana. Als dos nivells superiors el volum adossat conté nombroses obertures, entre les que destaca una galeria a la façana sud formada per quatre obertures d'arc de mig punt sustentades amb tres columnes. A l'extrem oest el volum adossat forma una petita torre amb un nivell més coronada amb teulada de quatre vessants. La façana oest conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i decorades amb motius geomètrics a la base dels brancals i guardapols motllurat a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1713 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. La façana nord conté una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i de planta circular que correspon a la cisterna. A la resta de façana hi ha sis finestres, sense elements originals en l'emmarcament. A l'esquerra hi ha un volum adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis i conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb obra vista. La façana est té un cos adossat al davant que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana hi ha tres obertures al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda, i dues finestres a les golfes. A l'esquerra sobresurt perpendicularment el volum adossat, delimitant un pati on es troba una estructura amb teulada de doble vessant. Aquest pati i l'accés principal a la masia, per sota el volum adossat, es troben delimitats a l'est per un mur amb dos portals, un dels quals, de grans dimensions, està emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció "CASTELL DE VILAGELANS" a la llinda.

Sobre la base de l'antic castell es va construir època moderna el casal actual, sent ampliat al voltant de 1925, pel llegendari arquitecte ‘ desconegut’ al que deu Catalunya bona part del seu patrimoni històric i/o artístic.


Prop d’aquest edifici magnífic hi ha la petita església de Santa Fe, a la que dedicàvem recentment una publicació.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-de-lesglesia-de-santa-fe-de.html


Sempre he imaginat un silenciosa legió de funcionaris vinculats a la dictadura que pacientment ha anat manipulant, esborrant , alterant, confonent, destruint, les fonts documentals, i encara us diré més, en temo que la ‘inèrcia perniciosa’ ha fet que aquesta tendència no s’hagi revertit com calia des de l’adveniment ‘presumpte’ de la democràcia l’any 1978.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la transformació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no... https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Èticament hem d’estar SEMPRE del costat de les víctimes i MAI del dels botxins.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés