Casa pairal del segle XIV; segons el registre d’Escriptures de l’arxiu de la Casa Salvador, document que consta al Museu-Arxiu Municipal amb el nº 600, ja l’any 1341 existia la Casa dels Salvador de Plaça, que fou engrandida en èpoques posteriors per successives compres de terrenys annexes.
Aquesta casa pot ser considerada com una de les primeres que formaren l’actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal.
Quan Bernat I de Cabrera atorgà els privilegis encaminats a l’assentament del mercat i fires i a la creació d’una vil.la a l’entorn d’aquell fòrum determinà com calia que fossin les cases que es volien construir, fixant 8 canes en quadre, equivalents a 2816 pams quadrats, o sia 547m2 entre casa i pati.
La casa té una edificació principal de planta rectangular de 13x25metres aproximadament , i consta de planta baixa, primera i segona o sota teulada amb coberta a tres aigües i la façana principal orientada a migjorn amb un portal centrat amb arc rebaixat i finestra gòtica al damunt transformada amb balcó.
Originàriament la casa hauria tingut una estructura interna de basílica catalana per la simetria dels buits de façana, amb tres naus o crugies, essent la central de major amplada, en planta baixa i pis, amb el portal centrat amb arc adovellat de punt rodó i una finestra gòtica en el mateix eix. La coberta devia haver estat a dues aigües, fet que demostra la diferència material entre la paret dels baixos i primera planta amb la de segona planta sota teulada que es va aixecar anys més tard. La quarta crugia amb entrada independent, sembla un engrandiment de la casa destinat a celler o altres usos secundaris; el punt d’inflexió que fa la façana posterior a pati així ens ho demostra. A la cantonada d’aquesta quarta crugia, però, trobem les mènsules de suport d’un matacà defensiu, situat a l’entrada del carrer que donava a mar; això ens fa pensar que la formació de la segona planta sota teulada i la coberta a tres aigües que abastava les quatre crugies, es va fer en un curt espai de temps d’ençà la construcció primigènia de la casa, (abans de l’any 1582).
A la part posterior trobem una altra edificació fruit d’una de les ampliacions de la casa amb un pati i una entrada posterior.
Ha de destacar especialment el valor històric de l'edifici, que va ser la casa familiar de la dinastia dels Salvador que ha tingut entre els seus membres a destacats botànics i apotecaris considerats com els millors d'Europa a la seva època. Podem esmentar les figures d'en Joan Salvador i Boscà (Calella, 1598-Barcelona, 1681) i el seu fill Jaume Salvador i Pedrol (Barcelona 1649-1740), ambdós membres del Consell de Cent, i en Joan Salvador i Riera (Barcelona, 1683-1725) autor d'un estudi monogràfic sobre l'art de la pesca a Catalunya de gran importància.
Els darrers membres de la branca calellenca que van ocupar el casal van ser el metge Josep Salvador i Alsina (1819-1879) i la seva dona Socorro Sivilla i Gener (1856-1911). Socorro, ja vídua, va marxar l'any 1882 a viure amb el seu germà Tomàs Sivilla Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906 ) bisbe de Girona.
Uns anys més tard la casa va ser llogada per la família Palmada que va obrir un negoci de queviures a on venien fruita, vi i altres begudes.
L’any 1993 l'Ajuntament va adquirir l'edifici amb la intenció d'ubicar-hi la nova biblioteca. El projecte inicial preveia el seu enderroc degut al seu pèssim estat de conservació. Aquesta iniciativa va provocar molta polèmica a la localitat al tractar-se d’un edifici protegit en la seva totalitat pel catàleg del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (segons consta a la fitxa de protecció X-1987). Gràcies a una forta reivindicació ciutadana i el suport de diverses entitats com l'Associació Cívica Capaspre es va modificar el projecte i es decidí preservar l’edifici històric i donar-li l’ús que manté, fins avui, com a biblioteca.
Facebook, el sistema, de tant en tant, et diu ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 22.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.
Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal.
Està clar que posar ‘llum’ sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, és una activitat ‘molesta’ per a determinats col·lectius.
Els recomano paciència, ja que la pràctica del joc democràtic, no se’ls pots recomanar, oi?.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada