QUE EM SABEM DEL LLUIS MACAYA I DE LA TORRE HOMÒNIMA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Emili Genís Horta [*] escrivia : - " l'única excepció d'aquests pilons de desferres es trobava al final del carrer de Sant Josep, gràcies a la magnificència i bon gust de la senyora Marquesa, doña Mercè Ros, propietària de la casa que feia cantonada amb aquell carrer, la qual havia instal·lat i mantenía curosament en aquell indret un magnífic jardí " - aquest jardí segurament fa referència al pati on es troba el pavelló.
A principis de l'any 1895 es van realitzar les obres del nou passeig de mar projectat en el nou Pla d'Alineacions aprovat l'any 1894.

El pavelló anomenat " La Torre o Can Macaya ", el va fer construir Lluís Macaya, adinerat calellenc vingut d'Amèrica a finals de segle (1895). Els americanos destinaven aquestes cases a residències d'estiu, deixant-les tancades la resta de l'any, i com a testimoni de les fortunes aconseguides en el nou món.

Necessitem dades de [*] , i d’aquesta ‘marquesa’ Mercè Ros, quin títol tenia ?.

Necessitem dades d‘aquest Lluís Macaya, calellenc; llevat de que es cremessin alhora -en la ‘ festa major’ de 1936-39 - els papers del registre civil, i els del registre parroquial, no serà difícil localitzar-lo. Queda escrit.

https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa28.pdf

Quan a la descripció llegia, Xalet, petit pavelló d'esbarjo d'estil modernista, amb façana al carrer Anselm Clavé, a l'extrem del pati de la casa que dóna al carrer Sant Josep nº 2. Aquest pavelló, és una excel·lent mostra de treball de la fusta, ceràmica i forja, arts artesanals d'òptima execució en aquella època, desencadenant de l'arquitectura modernista.

Es tracta d'un petit pavelló d'esbarjo dins el pati de la finca, format per un cos principal de 7x7metres amb tres façanes i una mitgera a veí, de planta baixa, pis i sotateulada amb coberta a dues aigües i un annex enganxat a la façana posterior de 3.5x2.3m de planta baixa i pis, amb coberta plana. El pavelló té l'accés principal porxat a la façana oposada a la mitgera, i dues petites entrades a la part posterior. L'annex es comunica amb una galeria al cos principal en planta primera.

Façanes amb motllures d'estuc, bandes de relleu horitzontals, amb peces ceràmiques intercalades amb motius vegetals. A destacar el treball amb forja de les baranes, i el treball en fusta de les encavallades, mènsules, formes lobulades i punxes de la coberta de teula vidriada.
Al pati trobem també una petita torreta, al costat d'un cos més baix o glorieta.

A destacar també la porta d'accés de forja des del carrer A. Clavé al pati.

Té especial interès el jardí, amb dos exemplars de phoenix canariensis i una magnòlia de gran dimensió.

Al comentari de la casa de l'Aleix Serra, llegia :
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa39.pdf

Aquesta casa és a Ca l'Aleix Serra, mestre d'obres que es va fer edificar la seva pròpia casa a principis de segle. Els Serra, havien estat una nissaga calellenca dedicada des de sempre al món de la construcció, i eren molt experimentats en aquest ofici.

Segons referències històriques, l'any 1857, Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població.
Anys més tard, amb l'arribada dels "americanos", aquests manen construir les seves cases segons els plànols dels mestres d'obres Josep Riera i Francesc Serra, cases destinades a residències d'estiu, tancades la resta de l'any.

Teniu dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés