dilluns, 28 de febrer del 2022

LA CLUA DE BASSELLA A VISTA D’OCELL. L’URGELL SOBIRÀ.

 

El Jordi Vila Juncá publica  fotografies a vista d’ocell de la Clua d'Aguilar, poble del terme de Bassella, a la comarca de l’Urgell sobirà, situat  davant Castellnou de Bassella, a l’altra banda del Segre, i a l’interior del meandre,   a 465 metres d’altitud , bastit damunt del rocam.





El pantà nega els camps de conreu vora el Segre, prop de la Clua.


L’església d’Aguilar és al cim. Dedicada a sant Sebastià, és romànica, construïda amb un bell aparellat del segle XII. Al seu costat, en la tanca del cementiri hi ha, reaprofitades en el paredat, algunes caixes i tapes de sarcòfags decorades amb motius populars.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/esglesia-de-sant-sebastia-de-la-clua.html


La parròquia de la Clua d’Aguilar és documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. El 1091 el castell de la Clua, la sagrera i la meitat de l’església van ser donats per Arnau Bonfill a Santa Maria de la Seu.


Ben a prop del poble hi ha la capella romànica de Sant Martí de la Clua, d’una nau, amb la volta cintrada amb canyes i una finestra cruciforme a ponent.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/la-novissima-capella-de-sant-marti-de.html


El poble celebra la festa major el tercer diumenge d’octubre, la festa de sant Sebastià pel gener i el tradicional aplec de la Mare de Déu de Castell-llebre (Peramola) pel maig.


Quan al topònim, CLUSA o CLUA, ens diu el diccionari català balear – el que més emprenya als anticatalans  -  Pas estret i fortificat entre muntanyes. És  força freqüent en la toponímia catalana


Compartiu  “ urbi et orbe “ aquestes publicacions filles de l’amor a la terra, i del treball de dos homes, el Jordi Vila Juncá que recull les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, que en cerca la informació.


Catalunya us ho agrairà.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:


Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

dissabte, 26 de febrer del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESTAVAR, ADVOCADA A SANT JULIÀ. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA” PER LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA, ANTICIPANT-SE AL “ SISTEMA PUTIN”


Vicent Miralles Tortes , publica una fotografia de l’església d’Estavar,  advocada a Sant Julià,  a la mal dita Catalunya nord.




El   Llibert Claver i Salvat, el Joan Cruanyes Ràfols.  L’ Enric Romea i Rosas  i el  Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , n’escriuen, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0713401.xml


Església d’una nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó de perfil apuntat i capçada per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral i amb cossos laterals afegits.


L’accés és a la façana sud; és resolt amb una portalada monumental, amb tres arquivoltes, situada entre un contrafort i un cos lateral. Pot apreciar-se que l’alçada de la nau ha augmentat.

 

L’absis està fet amb carreus ben tallats, els quals formen filades regulars que recolzen sobre una base de pedres sense desbastar. Sobre aquesta base, l’absis té una mena de sòcol a partir del qual arrenca el mur pròpiament dit; en aquest mur hom hi pot observar un parell de carreus reaprofitats d’època romana, col·locats de cantell, de tal manera que hom pot veure el forat per a fixar-hi les gafes. Aquest tipus d’aparell és conegut a Catalunya i al sud de França, on fou utilitzat des del segle I aC fins al segle II; molt probablement aquests materials romans provenen o bé del mateix indret o bé de Llívia, ciutat propera de fundació romana.(*) El mur de l’absis, centrat per una finestra, és coronat, a la part superior, per una cornisa decorada.

 

La façana nord és totalment cega i hi apareix un cos adossat més petit que el seu corresponent a la façana sud, construït amb un aparell més matusser que la resta de l’església. Sobre la coberta es pot apreciar un cos més elevat darrere el campanar. Des de la façana oest es pot veure el campanar de paret de dos ulls, coronats per arcs de mig punt, el qual amaga parcialment un pla situat al nivell de la coberta de la nau, protegit amb coberta de pissarra de dues aigües, i que recolza sobre bigues de fusta.


El tipus d’edificació correspon a un conjunt d’esglésies construïdes a la Cerdanya al final del segle XII


La parella romànica, la Rosa i el Miquel, l’havien visitat l’any l‘any 2014, i ens expliquen les seves impressions :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/04/sant-julia-destavar-alta-cerdanya.html


La mal dita República Francesa, no feia fàstics a quedar-se amb uns territoris que li consta es “ cedien” de manera il·legal  per la corrupta monarquia espanyola, a la no menys corrupta monarquia francesa, a la que sortosament però, acabaven tallant el cap.

divendres, 25 de febrer del 2022

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA TORRE OROZCO DE CASTELLTERÇOL? . EL MOIANÈS

 

La Galeria fotogràfica del Moianès.net , que gestiona amb molta diligencia el Feliu Añañaos i Masllovet , publica una fotografia de Villa Orozco , a Castellterçol.





No en diu gaire cosa el Mapa de Patrimoni; Edifici amb un cos central i diversos cossos laterals de dimensions més reduïdes, que consta de planta baixa i pis, a excepció del cos central, que presenta una torre mirador, de planta quadrada, amb un pis més d'alçada.


La coberta es composta, a diferents aigües, i en sobresurt la torre mirador.


Les obertures són de disposició simètrica, d'arc de mig punt a la torre i a la planta pis, i rectangulars al primer pis.


Cap dada de l’autor de l’edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


Poseu el Moianès a la vostra agenda.

dimarts, 22 de febrer del 2022

SANT QUIRZE – I PENSEM, QUE SANTA JULITA – D’OLMELLS. LLERS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El Joan Badia i Homs  ( Palafrugell , 9 de maig de 1941  i la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, escriuen de l’  esglesiola¡ de Sant Quirze d’Olmells , al terme de Llers, a l’Empordà sobirà,  quina fotografia m’enviava el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0955301.xml




Edifici preromànic d’una sola nau, capçada a llevant per un absis de planta rectangular.


L’absis és l’única part de l’edifici que ha conservat la coberta original, que és una volta de canó, potser lleugerament ultrapassada, si bé pel fet d’haver cedit una mica és fa difícil precisar el perfil original amb exactitud. De fet al punt de carregament d’aquesta volta amb els murs laterals que la suporten es crea una lleu banqueta que hom esmussà amb morter, la qual cosa origina l’aspecte ultrapassat que apuntàvem.

 

L’entrada del santuari és definida per un arc triomfal molt destacat, que per la seva llum i les seves dimensions redueix de manera considerable aquesta comunicació. Això motiva que el carcanyol i els estreps d’aquest arc siguin excepcionalment acusats. L’arc és de mig punt, fet amb dovelles grans i ben tallades en calcària de travertí o tova, sense impostes. No és impossible, però, que les impostes hagin estat arranades.

 

La nau darrerament tenia una volta d’època tardana, de llunetes, que s’ensulsià. Hom podria suposar que originàriament la seva coberta era de fusteria, però això és difícil de demostrar. Sense desmentir-ho, potser cal considerar amb més raó la possibilitat que tingués una volta primitiva, com la majoria dels temples preromànics dels comtats nord-orientals. El gruix dels murs i la descoberta del basament d’un pilar d’un arc toral fan pensar que, efectivament, devia tenir una volta de canó sostinguda per aquest arc toral.

 

Hi havia un banc d’obra seguit tot al voltant de la nau, que s’ha conservat enterament al costat de tramuntana i, en part, a ponent i a migdia.

 

La testera del mur de llevant de l’absis s’enlaira considerablement, si bé aquesta estructura queda emmascarada per uns murs tardans que sobrepujaren aquest absis i també la nau, anivellant la seva alçada. Sobre el mur de capçalera de la nau hi ha el basament d’un pilar que potser pertany a un primitiu campanar.

 

La porta antiga, que fou posteriorment aparedada, és al mur de migdia. És d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles curtes, força ben tallades. Posteriorment s’obrí una altra porta a la façana de ponent, d’arc de mig punt, però d’època molt tardana, bé que potser hi fou reaprofitat material antic. Al cim d’aquesta façana es dreça una espadanya d’un arc fet amb rajols, també d’època moderna.

 



Aspecte de l’interior de l’església, amb la nau a primer terme i al fons lacapçalera, precedida per un arc triomfal de poca llum.


S’ha observat una sola finestra original, la que s’obre al centre del mur oriental de l’absis. És d’una sola esqueixada i arcs de mig punt, l’extern tallat en un sol bloc de pedra tova, molt porosa. Hi ha una altra finestra d’un sol biaix al mur meridional de l’absis, molt alterada, però probablement ocupa el lloc d’una altra d’original.


Aquesta església ha estat bastida amb un aparell fet a base de blocs de pedra calcària, de mida petita, els quals han estat escantonats a cops de martell i tendeixen clarament a la forma de petit carreu. A causa d’aquesta forma es disposen en filades força seguides, si bé amb certes irregularitats per les diferències de mides i formes. Són lligats amb abundant morter. En alguns punts es veuen rastres d’incisions rectangulars als junts, elements que apareixen ja en alguns edificis pre-romànics i en el romànic primitiu.

 

Hom s’ha basat en aquest aparell d’una certa regularitat per considerar l’església de datació posterior al mil·lenni. Tanmateix, cal tenir en compte que la pedra, en aquesta rodalia de calcàries del sector nord-occidental de l’Empordà i la Garrotxa, ja apareix naturalment, en molts llocs, en llenques que donen fragments rectangulars. Es pot veure, fins i tot, als marges de la mateixa rodalia de Sant Quirze d’Olmells. Aquest fou el material que hom aprofità per a bastir l’edifici, el qual, el sedimentar-se, donà filades d’una certa uniformitat. La resta dels elements conservats de l’església, de manera molt especial la planta, les obertures i l’arc triomfal que crea una marcada separació entre la nau i el presbiteri, revelen que es tracta d’un edifici preromànic que cal datar als segles IX o X.


El topònim evoluciona etimològicament del llatí ŭlmĕllos, oms petits


http://www.llers.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesia-de-sant-quirze-dolmells/


https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6780


Llers té una tristíssima història:

https://www.youtube.com/watch?v=jKLP7W-MJIc


Poseu l’Empordà sobirà  a la vostra agenda.

diumenge, 20 de febrer del 2022

SOLANELL A VISTA D’OCELL. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ DESITJADA, I NECESSÀRIA “ VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” NO ACABA DE POSAR EN MARXA

 

El Jordi Vila Juncá,  publica una fotografia a vista d’ocell de Solanell, un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò i de l'entitat municipal descentralitzada Vila i Vall de Castellbò, a l’Urgell sobirà, a la “ desitjada “ Vegueria dels Pirineus que la Generalitat de “ Barcelona” , no acaba de posar en marxa.




S’aprecia el campanar de l’església parroquial advocada a Sant Julià, on succeïren els fets que relata la cançó el “ Gall Negre “ inspirada en Mossèn Antoni Vidal i Alegret, nascut a la Pobla de Segur el 13 de gener del 1874 i capellà des del 1901, quan va ser nomenat vicari de Sort, en el 1903 vicari de Canejan, en el 1905 fou nomenat ecònom de Gabana, en el 1906 mestre de Salàs, en el 1907 ecònom d'Abella de la Conca i fou en el 1910 quan arriba a Solanell, encara que li fou concedit un permís per viure a la Pobla de Segur, morí el 17 de gener del 1942, el dia del seu sant.


S’explica que el dia de l'Ascensió de l'any 1918 o 1919 hi havia set xolladors d'ovelles que treballaven a Cal Gep de Solanell.


L'amo de la casa va comentar als xolladors que tot i que aquell dia era festiu els deixava xollar si anaven a rosari.


Els xolladors van dir que si que hi anirien, però un cop van arribar a l'església es van estimar més estar-se a fora. Entre aquells xolladors hi havia l'Agustinet de Pallerols, acordionista d'afició.


L'Agustinet de Pallerols -  Pere Cases i Julià  - ,i els altres xolladors avorrits de tant esperar van començar a tocar i cantar, cançons de broma i una miqueta picants, fins que el capellà cansat de tant soroll, sortí de l'església i els digué “ No voleu venir al rosari, marxeu d'aquí o faré venir la justícia”. Els xolladors encara es van sentir més animats i varen cantar una cançó que en el poble es cantava d'amagat perquè les males veus deien que en Mossèn Anton s'entenia amb la seva majordona.


Mossèn Anton, mossèn Anton

on tens la dona,

la tinc al llit, la tinc al llit

que no està bona.

Que li’n donarem, que li’n donarem

per medicina

un parell d'ous, un parell d'ous

i una sardina.

La cançó enfurismà encara més al mossèn Anton, que ja sabia que en el poble es parlava d'ell i de la seva majordoma, la qual estava casada i tenia casa als afores, però que residia habitualment a casa del capellà al mig del poble. I d'aquí, que utilitzés altres mètodes menys ortodoxos per fer fora als xolladors.

L'Agustinet va tornar a Pallerols, potser amb alguna garrotada a les costelles i feu la cançó amb experiència viscuda a Solanell. Va aprofitar una melodia que ja existia i hi va afegir la lletra a aquest ritme de vals (compàs ternari), fins a formar les estrofes i la tornada.

https://www.youtube.com/watch?v=NewlUc0dbRo


El dia de Cinquagesme

a Solanell vàrem anar.

i un gall negre va sortir a la porta

que ens volia fer agafar.

Tornada:

 

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si no voleu venir al rosari.

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si al rosari no voleu venir.

I un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, mig en camisa,

i un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, que ens va dir:

Si no voleu marxar,

espereu-vos-hi una miqueta,

si no voleu marxar la justícia

us hi en traurà.

I un.....

 

Nosaltres teníem raó,

vàrem fer una gran resistència,

nosaltres teníem raó

però el capellà tenia un bastó.

I un...

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/04/esglesia-parroquial-de-sant-julia-de.html

https://www.reviuresolanell.org/

https://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/enric-moreno-el-santcugatenc-que-esta-reconstruint-el-poble-de-solanell_167798102.html

Al poble no hi vivia ningú  l’any 2010,  quan va començar el projecte de rehabilitació, per  iniciativa de l'arquitecte tarragoní Saül Garreta Puig, que va comprar tres terços del poble quaranta anys després de l'abandonament. L'agost del 2010 es van iniciar les obres del camí d'accés indispensables per a la reconstrucció.


 El 2013 ja comptava amb tres famílies i es va començar l'obra d'un alberg que es dirà «El Gall Negre» per a dinamitzar el poble i poder acollir futurs visitants, que el 2015 quedava quasi acabat.


S'han tornat a plantar vinyes recuperades originals de Solanell, s'organitzen cursos d'apicultura, i sense defallir, es continuen cercant col·laboracions amb entitats per tal d'animar el poble


Poseu l’Urgell sobirà, els Pirineus, Catalunya , a la vostra agenda.

dissabte, 19 de febrer del 2022

AQUESTA ESGLÉSIA TE LA DOBLE ADVOCACIÓ DE SANT FELIU I SANT JAUME, I N’EXISTEIX UNA ADVOCADA NOMÉS A L’APÒSTOL?. PARRÒQUIA D’ENCAMP. ANDORRA

 

L’enciclopèdia catalana diu de Sant Jaume dels Cortals ;  Església de la parròquia d’Encamp , Andorra, , preromànica, situada a 1 804 metres  d’altitud , prop del nucli dels Cortals, al cim d’un serrat que separa les valls dels Cortals i d’Ensagents.




La fotografia del Jordi Vila Juncá  serviria per il·lustrar l’entrada, oi?:


Tinc un dubte, hi ha una segona església advocada a Sant Jaume dels Cortals ?. Llegia; Església de nova planta inaugurada el 1999.

https://www.encamp.ad/que-fer/cultura/esglesies/esglesia-de-sant-jaume-dels-cortals


Sant Jaume dels Cortals es va projectar de manera que quedés plenament integrada al paisatge. A aquest efecte, un gran finestral la connecta amb la vall dels Cortals. A tan sols 50 metres de la capella hi ha el mirador del Bosc de les Llaus, posició privilegiada des d’on es pot gaudir de la vall d’Encamp.


A prop de l’església hi ha l’escultura monumental “Lloc pagà”, de l’artista irlandès Michael Warren, (nascut el 1950 a Gorey , comtat de Wexford , Irlanda )




La parella romànica, la Rosa i el Miquel, tenien – com jo mateix – dubtes en relació a aquesta esglesiola, dubtes que esperem ens pugueu aclarir a l’email castellardiari@gmail.com

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/02/sant-feliu-i-sant-jaume-dels-cortals.html

 

 

IN MEMORIAM. LA TENERIA MODERNA. MOLLET DEL VALLÈS

 

El mestre d’obres Sebastian Mayol Alemany, molt actiu a Mollet del Vallès, i del que ens agradaria tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com de les dates i lloc de naixement i teaspàs, i si fos possible rebre'n una imatge ;  va ser l’autor de l’edifici de la TENERIA MODERNA, al  carrer de la  Industria de Mollet del Vallès, en els primers anys del segle XX.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/01/el-tabaran-de-mollet-del-valles.html

http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/detalle.form?idpersona=256518


Lluís Bru i Salelles (Ondara, la Marina Alta, Alacant,  País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952) va ser l’autor dels plafons ceràmics


https://estimadaterra.wordpress.com/2018/04/04/lantiga-teneria-moderna-franco-espanola-de-mollet-del-valles/

Llegia; l'antiga fàbrica "la Tenería Moderna Franco-Española"  , instal·lada a Mollet des de 1897 fins al 2007, quan va tancar definitivament les seves portes, estava dedicada a la indústria de la pell


 L'any 2010, després d'un incendi – que hom qualifica de “ providencial “ -  , les naus van ser enderrocades i es  va conservar només la façana de l'entrada principal, parts de les façanes laterals i l'edifici de director, en mal estat de conservació global.

 

L'element més significatiu que es manté dempeus és la façana de l'entrada principal, situada en xamfrà i de composició simètrica, amb un gran portal d'arc rebaixat protegit per una barana de ferro forjat amb el nom gravat de l'empresa. Sobre una gran obertura triforada d'arc de mig punt hi ha dos plafons ceràmics a banda i banda, fets per Lluís Bru i Salelles.




Representen al·legòricament la indústria, amb la figura d'una dona que sosté un engranatge, i el comerç, amb un home que sosté una àncora. Sobre aquest plafó, i obra del mateix autor, se situa un gran rètol fet de mosaic de petites tessel·les ceràmiques amb el nom de l'empresa en colors blanc, blau i groc, situat dins un frontal de formes ondulants.


Els orígens de la Teneria es troben en una petita pelleria fundada l'any 1887 pel francès Octave Lecante, però no va ser fins a l'any 1911 que es va constituir "la Teneria Moderna Franco-Espanyola" per un acord comercial i financer amb la casa francesa "Anciens Etablissements Combe


Escrivíem suara; en els dies foscos que seguien a victòria bèl·lica dels  militars feixistes alçats en armes  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República –  l’únic del que es pot afirmar aquesta doble condició  - , encapçalats pel general Franco ,  el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany.


El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna ‘ las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘.


La Dictadura aplicaria en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà per Catalunya , la quasi total destrucció de l’obra feta

 

Mollet, els Vallès, Barcelona, Catalunya, patirien els efectes del ‘avance estratégico hacia la retaguardia ‘ amb una especial crueltat.

HI HA ENCARA CAPELLA AL FOSSAR DE MOLLET DEL VALLÈS ?

 

Crisant Palau, Trobava una imatge del Cementiri de Mollet del Vallès de l’any1917. Vista del cementiri de Mollet del Vallès, en la que s’aprecia l’existènciad’una capella, advocada possiblement al Crist de la Bona Mort.





Al cens de 1920 consten 3.752 veïns,  i el salt en relació a la població que hi havia l’any 1910, 2.695 ànimes, és molt notable un creixement del 139,22%.


Es tancava l’exercici de l ‘any 2021 amb 51.151 habitants de drets, el creixement exponencial 2.441,58% , fa pensar que a l’actual fossar no hi ha capella.




Ens agradarà tenir-ne confirmació – en el seu cas -, o en el seu defecte rebre una imatge de la capella, a l’email castellardiari@gmail.com

divendres, 18 de febrer del 2022

ESCOLA D’ARTESA DE LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA





Francesc de Paula Morera Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951) va dissenyar l’edifici de l ’escola , i l’Isidre Gomis i Quadrat, contractista de l’Albagés, es va fer càrrec de les obres.




Ens agradaria molt  poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com  les imatges dels edificis escolars que per intermediació del   Dr.  Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)  s’aixecaven  a tot Catalunya i les Illes Balears ,  pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “   Catalunya  li ha  de  retre  un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho  mereix avui .



Comptem amb TOTHOM


SANT BALDIRI DE TAVELLERA. EL PORT DE SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El Ferran Planellasunye  pública un parell de  fotografies, 15.2.2022 ,  de l’ermita de Sant Baldiri de Taballera – l’Enciclopèdia catalana  escriu Tavellera - que  forma part d’un conjunt arquitectònic format per l’església, la casa del capellà i altres dependències annexes, tancades dintre d’un recinte parcialment fortificat i una torre circular de vigilància.

 






Al conjunt s’hi podia accedir per dues portes, una que portava a la casa del capellà i una altra que portava a l’església travessant un pati interior. Les dues portes tenen accés a través de dos petits ponts sobre una canalització d’aigua paral·lela al costat sud del conjunt.

 

L’església i la torre són els elements més significatius del conjunt.


La torre circular data del 1558, compta amb la catalogació de BCIN, i el seu estat de conservació és parcial, per bé que s'ha consolidat la part existent. La part sud de la torre es va ensulsiar cap el 1963 i els restes en grans blocs han quedat acumulades al costat, donat el pendent de la muntanya, una part s’ha acumulat a l’espai que ocupava la casa del capellà. Al interior de la torre seccionada veiem els restes d’una estructura semiesfèrica i l’obertura d’accés a un pis superior.




L’església és l’element que ens permet una seqüència cronològica més àmplia. Els seus murs són testimonis de moltes modificacions. A l’exterior de l’absis trobem restes d’una antiga nau preromànica, la planta de l’absis actual així com la planta de l’edifici ens porta a la reforma que hi va tenir lloc a la primera meitat del segle XVIII. L’edifici és d’una sola nau amb una capçalera poligonal de cinc cares, no es conserva la coberta, però si dos arcs de diafragma de mig punt i el cor en la part occidental de l’edifici. Aquesta part occidental de la planta no està alineada amb la resta. El presbiteri està alçat uns 20 cm, i a l’absis hi trobem restes d’una volta de llunetes feta amb rajoles i vestigis d’una decoració barroca amb restes decoratius, d’argamassa de motllures i daus. Al costat sud de l’absis hi ha la sagristia. En el mur sud també hi trobem la porta d’accés.

 

https://www.elportdelaselva.cat/ca/turisme/que-visitar/ermita-de-sant-baldiri-taballera/

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0964701.xml

http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/ICOS2011/276.pdf


Poseu l’Empordà sobirà a la vostra agenda.

dijous, 17 de febrer del 2022

MAS EL VERDAGUER “ PROTECTOR “ DEL SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ.

 


Retratava el Verdaguer  en una de les meves visites – la darrera – a la Marededéu de l’Ajuda de Balenya, en la que trobava el comunidor tancat, per manca d’espelmes.




La  masia  és d'origen medieval , i va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita "IHS STEVA VRDAGE 1577". Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb ampit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge.


Sembla que hores d’ara no hi viu ningú, aquest fet agreuja la solitud del Santuari de l’Ajuda,  que ha patit diversos robatoris. Sembla que els autors, son persones joves, i si m’ho permeteu, d’escasses llums, perquè tant a la caixa de les espelmes, com a la dels recordatoris, el minso botí 5 o 10€,  no compensa el risc d’entrar en el circuit criminal  - cosa que dissortadament els succeirà més aviat que tard - .  Als amics del Santuari, que son molts, els demanaria incrementar les mesures de seguretat, per evitar que calgui – com a bona part de les esglésies – tancar-lo quan no s’hi dugui a terme cap ofici religiós.