dimarts, 17 de setembre de 2019

IN MEMORIAM . AL CENTRE DE GRANOLLERS , A L’ANTIGA CASERNA I HAVIA UN CAMP DE CONCENTRACIÓ, EN ELS PRIMERS AÑOS TRIUNFALES DEL FRANQUISMO

El titular té relació amb una imatge que publica la Krysha Sánchez D'Abreu‎, amb aquest peu informatiu; la plaça de la caserna amb la caserna! (on avui hi ha el mercat de sant Carles).


http://www.granollers.cat/arxiu/camp-de-concentracio-de-granollers
documentació que acredita l'existència d'un camp de concentració franquista a Granollers, concretament situat a l'antiga caserna militar, a la plaça de la Caserna. Aquest camp de concentració acollia homes sobre els quals no hi havia indicis suficients per enviar-los a la presó i que conformaven batallons de treball. Les seves feines consistien en reconstrucció d'equipaments, ponts, carreteres...


Un document en forma de carta amb el distintiu de "camp de concentració" confirma l'existència d'aquest camp de concentració, un dels 16 recintes d'aquestes característiques arreu del país. És una carta del comandant militar del camp de concentració de Granollers adreçada a l'alcalde.

No sabia trobar més dades d’aquest comandant militar Ignacio Pertica, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs ,...

El tècnic municipal de l’Ajuntament, podria ser el Paco Cruz Corral?.
http://www.granollers.cat/arxiu/fotografia-de-la-porxada-conseq%C3%BC%C3%A8ncies-del-bombardeig-14-de-juny-de-1938


EMILI CARLES-TOLRÀ I AMAT. II MARQUÈS DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. I LES ESCOLES PÚBLIQUES I REPÚBLICANES DE CASTELLAR DEL VALLÈS

L'Alcalde Antoni Tort i Rocavert (Castellar del Vallès 1887 -1981) del Partit d'Esquerra Republicana de Catalunya, al davant del Consistori va endegar el projecte d'implantar al poble, una escola laica i gratuïta, en aplicació dels postulats de la Constitució de la II República Española, i de la Generalitat de Catalunya.

Dº Emili Carles-Tolrà i Amat, 2on marquès de Sant Esteve Castellar, va comunicar la seva voluntat de col·laborar en la realització del projecte i va cedir al municipi uns terrenys en el Camp Senyor per construir-hi l'equipament tot aportant 70.000 pessetes per a les despeses i 11.000 pessetes més per adquirir una finca situada al mig dels terrenys. D'aquesta manera l'Ajuntament encara va poder sol·licitar la subvenció de l'Estat prevista per la Llei a raó de 10.000 pessetes per cada secció graduada, és a dir, un total de 80.000.


El cost total dels edificis i dels materials previst per l'Ajuntament fou de 310.000 pessetes, no obstant, el cost resultant fou de 373.507'48 pessetes.

Com que el municipi no podia fer-se càrrec d'aquesta augment de les despeses, va emetre un préstec d'àmbit local amb obligacions del deute municipal de 100, 250 i 500 pessetes cada una amb una amortització de 25 anys i un interès anual del 5% lliure d'impostos.
Per tal d'alleugerir la càrrega del préstec Emili Carles-Tolrà va traspassar a favor de l'Ajuntament el servei de proveïment d'aigua a particulars i l'ús del manantial de Turell.

D'aquesta forma, l'Ajuntament de Castellar del Vallès augmentava els ingressos generals amb l'explotació d'aquests serveis, i alhora que garantia la prestació del servei, donava un respir a l'empobrida classes treballadora.

Lluís Companys i Jove
r (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), el President 'Màrtir' assistia a la seva inauguració el 23 de setembre de 1934; en reconeixement de la seva valuosa col·laboració, se les anomenava Grup Escolar Emili Carles-Tolrà i Amat.

Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya van ser les úniques escoles que van continuar el seu funcionament: hi havia menys alumnes i menys mestres i per aquest motiu es va decidir agrupar tots els nens en les mateixes aules.

La II República obria escoles, i portava aires de llibertat i democràcia, el segon feixisme , tancava portes i finestres, i ens conduïa novament a l’època medieval.

La Democraciola – pilotada pels hereus del franquisme – desprès d’un breu miratge de llibertat, té el ferm propòsit de fer el mateix, s’està desmantellant la sanitat, l’educació, els serveis socials,...., i una rere l’altra les garanties legals i democràtiques que ens donàvem l’any 1978.

El món és rodó i cíclic, potser torna a tocar República, oi ?.