dilluns, 29 de juny de 2020

IN MEMORIAM DE MAS D’ESTADELLA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL ROSER. VILAGRASSA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos retratava el mas d’Estadella al terme de Vilagrassa , a la comarca de l’Urgell jussà, del que ens diu l’Enciclopèdia;
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0041027.xml


Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.

És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos.

Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles; una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608.

Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser.




El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca.

AL INVENTARI d’EDIFICACIONS FORA DEL SÒL URBÀ,
trobava:

http://www.vilagrassa.cat/fotos/vilagrassa/tramits/Inventari_edificacions_fora_del_Sol_Urba.pdf 042A

Casa principal :

Volum cúbic de pedra amb la base atalussada.

Amb diferents aparells en funció de l’altura i de la cara.

Especialment ben tallada i escairada a la façana principals i a les obertures: amb llindes monolítiques, brancals ben tallats i escairats i ampits motllurats.

A destacar els treballs de la pedra en la façana d’accés (Oest) i el balcó de la Sud.

Coberta de factura posterior en teula àrab.

http://www.vilagrassa.cat/fotos/vilagrassa/tramits/Inventari_edificacions_fora_del_Sol_Urba.pdf 042B

Capella de la Mare de Déu del Roser.

Prisma en pedra, ben tallada i escairada a la façana principal i irregular a la resta de cares.

Coberta a quatre aiguavessos d’estructura de fusta i coberta amb teula àrab.

Destaquen els treballs de la llinda d’entrada i el petit ull sobre aquesta.

Interiorment, es cobreix amb volta de canó amb llunetes dividida en quatre trams mitjançant tres arcs torals

Hi ha altres edificis quines característiques s’esmenten a les fitxes 042C, D, E , F, G, H, I.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Vilagrassa, l’Urgell jussà, Lleida, Catalunya a la vostra agenda. No ho deixeu passar, sembla que tot plegat pot ser únicament un miratge que s’acabarà aviat.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DE L’ALTET. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges de l’edifici que aixopluga l’escola al nucli d’Altet, al terme de Tàrrega, a la comarca de l’Urgell jussà.


Escoles antigues de l’Altet (Tàrrega)..., segons la veïna del costat.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0003118.xml
L’enciclopèdia ens diu d’Altet; Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 356 m alt., al SW de la Figuerosa, entre el turó del castell d’Altet i el reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega, vora la carretera d’aquesta ciutat a Ponts.

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església; un altre carrer antic és el del Forn.

A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu.

Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser.

Avui, els carrers de l’antic nucli mantenen el seu origen medieval i hi ha un parell de passos coberts.

Fins el 1936 es conservà davant la porta de l’església una creu de terme, les pedres de la qual es poden identificar avui entre les de la paret que separa el pla de l’Església de la plaça Major.

La festa major se celebra el primer cap de setmana de setembre.

L’església era ja documentada el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona.

Al segle XVII, la senyoria del lloc pertanyia als Erill, barons de l’Albi i de Cervià.

Fins el 1969 Altet va pertànyer a l’antic municipi de la Figuerosa.

L’Ajuntament de Tàrrega en diu a la seva web ;
https://www.tarrega.cat/pobles/altet


La població d'Altet experimentà un creixement demogràfic els segles XVIII i XIX, acompanyat d'una ampliació urbanística. El segle XVIII també es reformà l’antic castell i es construí el Carrer Major. Concretament, l'any 1772, es bastí l’església parroquial de Sant Pere. Durant el segle XIX, l’antic nucli medieval s’amplià cap als carrers de Baix, La Font, Raval de les Eres, Dalt i Roser. Dins el terme d’Altet es troben les restes medievals del castell de l’Ofegat. Abans, Altet es transformà a finals del segle XV en una baronia en comprar-lo la baronessa de Soldevila. L’any 1559, Elisabet de Soldevila, casada amb Onofre de Pons, van vendre el castell de l’Ofegat, el terme i tots el drets del poble al consell general de la vila de Tàrrega.

Havia demanat dades de l’autor de l’escola de la Figuerosa , i anaven passant els anys i la resposta NO arribava.


Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tàrrega, l’Urgell jussà, Lleida, Catalunya a la vostra agenda. No ho deixeu passar, sembla que tot plegat pot ser únicament un miratge que s’acabarà aviat.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

diumenge, 28 de juny de 2020

IN MEMORIAM DELS MOLINS HIDRÀULICS DEL TERME DE BALENYÀ. OSONA

Anàvem fins al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, una vegada més calia donar gràcies pel dons rebuts.



Feta la feina ens arribàvem fins al Congost.


No tenia clar que l’edifici que retratava fos el moli del Verdaguer, malgrat la seva proximitat al llit del riu Congost, i les imatges que trobava a la xarxa :


https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/hostalets-balenya-moli-verdaguer-subiranas~x52898913

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/balenya-moli-verdaguer-subiranas~x49509689

No portava les tisores de podar , ni el calçat i la roba adient per moure’n en aquella eclosió de la vegetació que si més no constata que fa MOLTS anys que s’abandonava l’activitat del molí, no identificava cap resta de resclosa i/o bassa, quina existència l’alçada del pont del Verdaguer em feia suposar, i em confirmava el MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE BALENYÀ (OSONA) que fa referencia a les rescloses i recs construïts als diferents cursos fluvials del municipi: del molí de Dalt de Vall-Llosera, de l’aqüeducte de Barbat, del molí de Dalt del Verdaguer, del molí de l’Illa i del molí de l’Omet, algunes de les quals són d’origen medieval.

També són destacables l’aqüeducte medieval de Barbat, i els ponts del molí de l’Illa, del molí del Verdaguer. Igualment destacables de l’època medieval son els molins fariners hidràulics que van construir-se al costat dels cursos fluvials de Balenyà. El molí de l’Illa, el molí de Baix del Verdaguer i el molí de l’Omet van ser reformats en època moderna, tot i que el darrer conserva bona part de l’estructura primitiva, a més dels elements característics associats. Finalment, trobem els molins de Vall-llosera i de Dalt del Verdaguer construïts vers el segle XVIII.
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08017/memoria.pdf

L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.

Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

"

dimarts, 23 de juny de 2020

CASA ADEMAR, TORRE DE ÇÒ ETH SENHOR D'ARRÒS. ARRÒS. VIELHA I MIJARAN

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4684

Edifici civil força interessant, de grans proporcions, que duu a la façana la data de construcció.


És tradició que les pedres per a bastir-lo foren dutes des de la cantera de Sant Beat.

La seva construcció durà molt de temps i la llegenda s'ha embolcallat en aquest edifici ("cada pilar contindria en el seu interior una dobleta d'or").

La notable construcció orientada a migdia és precedida d'un recinte clos per un mur decorat amb pinyes i un portal. Les sis pilastres que emergeixen entre l'arrebossat emblanquinat de la façana subratllen una distribució axial dels cossos seguint un ritme definit per les obertures de 1-2-1-2-1. En correspondència, la façana és compartimentada en plafons per franges longitudinals que suporten les motllures dels capitells d'aquelles, les quals evidencien l'existència de tres plantes en alçada. Així i tot, l'element més característic és una cornisa força desenvolupada a partir de la descomposició del tradicional cos àtic, de manera que el frontó queda migpartit a cada extrem i el tronc al centre, aïllat dels anteriors, els quals incorporen com a teló de fons sengles torricons acabats amb esveltes cobertes piramidals que, com la resta, foren resoltes amb un llosat de pissarra.

L'eix central conté la porta d'accés treballada, aixoplugada per un balcó sobresortint amb la barana tornejada, i al damunt un segon balcó amb un arc de mig punt que assenyala la transició entre les obertures allindades i els ulls de bou que centren els esmentats elements de la cornisa. Sota l'ull central destaca l'escut heràldic de la casa.

Discrepem, això NO SON les armes del ADEMAR :

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/ADEMAR.html

Casa noble dels Ademar d'Arròs. Francesc Ademà Subirà bastí l'actual casa l'any 1820. Al trànsit dels segles XVIII-XIX prosperaren molt a la Val els "ramblers" o marxants ramaders, com fou el cas del Senhor d'Arròs, o com ara els Aunòs de Bossòst, el radi d'acció dels quals arribava fins al Poitou.

El Senhor d'Arròs amplià el negoci tradicional amb la venda de bestiar de carn que duia directament al mercat de Barcelona (això l'arruïnaria).
Bona part dels prats de Garona, des d'Aubert fins a la Bordeta li pertanyien, així com un establiment industrial.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Estan maleits i Déu els passarà comptes.

EL MAS DEL RAFEL , TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el mas del Rafel , abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola, s’hi accedeix des de la N-340, cal agafar la carretera TP-2039 en direcció al Catllar i seguir-la uns 3,7 km. Al final de les cases de la urbanització Pinalbert, a l'esquerra de la carretera cal agafar un camí de terra en no gaire bon estat i seguir-lo aproximadament 1, 6 km.

A l'edifici principal, a la planta baixa, al centre de la façana, s'obre la porta d'accés. És una arcada de pedra que en la clau porta incís l'any 1764.


A banda i banda, s'obren dues finestres rectangulars.

Al primer pis, hi ha quatre finestres, les mateixes que hi ha a la golfa tot i ser més petites. A les façanes laterals també hi ha finestres.
Encara es conserven restes de la pintura de color vermell encerclant les finestres i marcant les cantoneres. A l'interior, es pot apreciar restes de pintura decorativa amb falses arquitectures sobre un fons de blauet. Al vestíbul o repartidor, es conserva un arc d'obra rebaixat que ha resistit l'enfonsament de la teulada i dels trespols.

Cal destacar, de les construccions que envolten l'edifici principal, una mena de torres o templets que es localitzen en dues cantonades, una a l’edifici F i una altra a l’edifici D. Són quadrats amb dues finestres ogivals a cada costat i amb coberta de teules vidrades de colors, blaves en els careners.


Hom li atribueix la funció de colomar. En la construcció predomina absolutament la maçoneria.

L'època de construcció sembla del segle XVIII.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786

http://cosetano.blogspot.com/search?q=mas+d%27en+rafel


Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Estan maleits i Déu els passarà comptes.

EL MAS DEL PASTOR, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el mas del Pastor , abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola, s’hi accedeix des de la TP-2031 a través de l'antic camí de Mas de Pastor, camí de terra en estat acceptable d'uns 450 m. L'entrada del camí es troba a mà esquerra venint de Tarragona, a uns 4,5 km del centre de Tarragona.


El conjunt d’habitatges està abandonat i en estat molt precari però no en ruïna, ja que es mantenen encara els murs, de maçoneria arrebossats, i la coberta de l'habitatge. La teulada dels edificis auxiliars, en canvi, està en part enfonsada.

L'època de construcció és antiga, hi ha referències documentals almenys des del segle XV.

Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786

Mas de grans proporcions format per l'habitatge en forma de "L" i altres construccions annexes. El cos principal (A) consta d'un edifici de planta rectangular de 18 metres x 7 metres de planta baixa més un pis i golfes, que forma el pal llarg de la L, i el braç més curt d'aquesta, a la part de ponent, que afegeix un espai de 7 metres x 7 metres ; ambdós comprenen una teulada a dos vessants. Adossat a l'angle de la L hi ha un cos (B) una mica més baix, de 7x 5 metres, amb teulada a un vessant.


A ponent de l'edifici principal s'obre un tancat de 19 x 6 metres que dóna lloc a una altra entrada del mas.

Envoltant l'edifici principal pel nord i l'est hi ha una sèrie d'edificis auxiliars (C) d'una sola planta i teulada a dos vessants o una sola que completen un rectangle que formaria el perímetre tradicional de l'espai construït.

A l'angle NE hi ha adossat un cos (D) allargat que sembla més recent, format per petis espais de 3 x 3 metres separats per murs, probablement destinats originalment a ramaderia. Fa una llargada d'uns 17 metres i un ample de 3 metres , en part enfonsat. Finalment, a 30 metres del mas hi ha una darrera construcció exenta (E) de planta quadrada amb coberta a doble vessant amb una porta de mig punt amb una alçada considerable que deuria funcionar com a quadra.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Estan maleits i Déu els passarà comptes.

EL MAS DEL FRARE, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el runam esfereïdor del mas del Frare , abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola, s’hi accedeix prenent la TP-2031 des de Tarragona. A uns 5 km, ja en terme dels Pallaresos, es troba una benzinera a la dreta. Cal entrar pel carril lateral de la benzinera i després tombar a l'esquerra, travessar la carretera i entrar a la urbanització els Hostalets. Aquí se segueix el mateix carrer d'entrada fins arribar a l'extrem oest de la urbanització, d'on surt una pista de terra en mal estat que en 350 metres porta fins al mas.


Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786

http://cosetano.blogspot.com/search?q=mas+del+frare

El mas del Frare està ubicat en una carena, en una situació estratègica, amb bona perspectiva sobre Constantí i la plana del Camp.

Es troba molt enrunat. Destacaven els arcs apuntats i elements de pedra de l'interior, ara en part desapareguts, a més de les espitlleres a banda i banda de la porta principal.

Tot ha estat construït amb maçoneria i assentat directament sobre la roca natural aprofitant el desnivell natural. Les cantonades i la porta principal són de carreu.

Època de construcció anterior al segle XIX.

Envoltat de pineda i en part de conreus abandonats fa dècades. Molt a prop, al peu del turó, es troba el Mas d'en Garrot.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Estan maleits i Déu els passarà comptes.

dilluns, 22 de juny de 2020

EL MAS DELS ARCS O DE L’ÀNGEL, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava l’Àngel que dóna nom al mas, dit també dels Arcs, abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola.


Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786


http://cosetano.blogspot.com/2015/02/mas-dels-arcs-o-mas-de-langel-en.html


S'hi accedeix prenent la N-240 des de Tarragona i a poc més de 3 km, just després del pont de l'AP7, cal entrar a la dreta cap a l'aparcament del Pont del Diable, senyalitzat des de la carretera. Des d'allà cal agafar la pista de terra que surt al final de l'aparcament i seguir-la aproximadament un km.

Edifici de diferents cossos d’aproximadament 20m x 25m enfonsat en bona part. Assentat en un pendent, que fa que tingui diferents plantes segons la part on ens trobem.

El que sembla el cos principal (A) fa uns 16m x 14m, i comptava amb soterrani, planta baixa i dos pisos. D'acord amb les fotografies de fa un segle, a la part nord, la teulada era a doble vessant, mentre que a la sud era a un sol vessant.

Al costat sud aquesta part principal tenia adossat un cos (B) força més petit (4,5 m x 4 m), amb planta baixa (al nivell del soterrani de l'edifici principal) i un pis, amb teulada a un vessant, que donava al que sembla un tancat ubicat en l'angle SW del conjunt.

Al costat oest el mas dóna a un tancat de 20 m x 11 m, probablement amb espais coberts.

A uns 70 m a l'oest del mas es troba la bodega (C, Bodega Puig i Valls al catàleg de patrimoni), construcció rectangular de 8m x 22m.

Es veuen vestigis de antics edificis adossats a una de les parets, ara completament desapareguts.

Una mica més enllà es troba el jardí amb bancs i una columna jaspiada coronada per un àngel que dóna nom al mas.

Repartides per la finca hi ha d'altres elements datables sobretot de fa un segle, quan la finca pertanyia a Rafael Puig i Valls (Tarragona, 31 de maig del 1845 – 1920)


La Quinta de Sant Rafael de Tarragona (també anomenada Quintà de Sant Rafael) feta aixecar per Rafael Puig i Valls, és un edifici d'estil modernista, obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez (Barcelona, 1868-1945), construït el 1912.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’escultura de l’Àngel, i de la reforma dels edificis als emails, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

EL MAS DEL GRANELL, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava un pany de paret del Mas del Granell abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola.


Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786


http://cosetano.blogspot.com/2016/04/mas-den-granell-tarragona.html

S'hi accedeix prenent la TP-2031 des de Tarragona. A uns 5 km, ja en terme dels Pallaresos, es troba una benzinera a la dreta. Cal entrar pel carril lateral de la benzinera i després tombar a l'esquerra, travessar la carretera i entrar a la urbanització els Hostalets. Aquí se segueix el mateix carrer d'entrada fins arribar a l'extrem oest de la urbanització, d'on surt una pista de terra en mal estat que en 350 metres porta fins al mas

Mas ubicat en una carena, en una situació estratègica, amb bona perspectiva sobre Constantí i la plana del Camp. Envoltat de pineda i en part de conreus abandonats fa dècades. Molt a prop, al peu del turó, es troba el Mas d'en Garrot.

Mas amb factura de vil•la de vacances d'estil eclèctic de finals del segle XIX. Es tracta d’una construcció sobretot d’obra i maçoneria arrebossada, amb arcs, portes i pilastres i detalls d’obra.

D'acord amb les fotos antigues, el cos B disposava d'un porxo adossat a la façana i d'un remat al centre de la part superior de la façana amb el nom de la vil·la. El tram curt del cos D tenia un remat similar a una torre, amb merlets.


Cap dada, com és mal costum de l’autor d’aquella construcció. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

En general, l’estat de conservació és molt dolent. Només hi resten els murs exteriors i alguns interiors, no queda cap sostre ni teulada. Hi ha runa per tot arreu i el efecte del vandalisme es bastant evident. Ha estat colonitzat per vegetació, en algun cas de forma molt espectacular, com es el cas d’un pi arrelat sobre d'una arcada.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

EL MAS DE L’ESCORPINA, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava un pany de paret del Mas de l’Escorpina abandonat a la seva dissort com bona part del patrimoni immoble vinculat al món agrícola.


Val a dir que Tarragona excel·leix en aquesta faceta , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.

https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4786


http://cosetano.blogspot.com/2014/04/mas-de-lescorpina-en-tarragona.html



Des de la Plaça de Boscos de Tarragona, cal seguir el carrer de l'Oreneta uns 300 metres i aleshores agafar el camí de servei del transvasament d'aigua que el travessa, cap a l'esquerra. El camí no és accessible en cotxe. Cal seguir-lo aproximadament uns 450 m i, al capdamunt d'una forta pujada, prendre un sender a mà dreta que porta al mas al cap d'uns 300 metres .

El conjunt és de maçoneria, arrebossat i amb el sostre de teula, ara derruït.

L’interior del mas està molt vandalitzat i només hi resten els murs principals de maçoneria i obra antiga, part de les bigues i força runa.

A la porta del cos principal, de pedra adovellada, hi ha inscrit l’any 1721, per tant dataria almenys del segle XVIII.

Edifici de dos cossos, El cos principal (A), amb planta baixa més dos pisos, té unes dimensions aproximades de 6 metres x 8 metres.

El segon cos (B), de 4 metres x 8 metres i una sola planta, possiblement es va fer servir com estable i cuina.

Tots dos amb teulada a un vessant.

A pocs metres hi ha un edifici de maçoneria (C) de 4 metres x 8 metres que devia servir com a magatzem.

També es poden veure dues cisternes exteriors i restes d’una petita barana.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Tarragona, el Tarragonès, Catalunya a la vostra agenda,

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

dissabte, 20 de juny de 2020

CEIP SANT PAU. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

El Joan Dalmau Juscafresa és un actiu cercador dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, en aquesta ocasió em feia arribar imatges de l’escola pública Sant Pau de Figueres a la capital de l’Empordà sobirà.



Llegia que l'any 1919 a instància de l'Ajuntament, la Mancomunitat de Catalunya concedeix un crèdit per construir la nova escola de Figueres.
Els fets polítics (cop d'estat, etc.) endarrereixen la seva construcció.

L'any 1925 el govern central aprova un nou crèdit, i comencen les obres.

Els canvis polítics, instauració de la república, aplaça l'acabament de l'edifici fins al 1932.

L'escola s'inaugura el 14 d'abril de 1933.

Els plànols de l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría – del que no tenim dades del lloc de naixement i traspàs, NI CAP IMATGE FOTOGRAFICA , i us agrairem que ens ajudeu a posar remei a aquesta manca de dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , són dels anys 1925-1930.

L'any 1959, en el solar de l'escola, l'arquitecte José María Claret Rubira (GIrona, 1908-ibidem, 1988) projecta un habitatge per a l'Inspector Comarcal d'Enseñanza Primaria.

L'any 1968, es construeix el cos central per unir les dues ales.

Patrimoni Gencat la descriu així ; edifici situat al centre històric de la ciutat.

Es tracta d'un edifici exempt voltat de patis, jardins i camps d'esport, que originàriament estava dividit en dues ales (una de nois i una de noies) que més tard (any 1968) es varen unir per un cos central.

La façana principal presenta al primer pis s'obre a una gran terrassa (originàriament coberta per rosers) i el segon a balcons sostinguts per mènsules, amb balustrada i pilars.

La façana s'ordena a partir d'uns cossos sobresortits que tallen la galeria a nivell del segon pis i que donen relleu al conjunt.

La façana posterior segueix la mateixa ordenació sense terrasses ni galeries.

Coberta a dues vessants, de teules amb cornisa dentellada amb motllures.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=figueres&page=7&pos=62

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19660

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, està clar que en matèria d’educació la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República va comportar un gravíssim retrocés en TOTS ELS ASPECTES.

A partir de les 00.00 del 19 de juny de 2020 comença a tot Catalunya l'etapa de la represa, la sanitat publica està sota mínims, cal que SEMPRE tingueu present mantenir la distancia de seguretat, i protegir-vos amb la mascareta si no és possible.

El Ministeri del vallesà, Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de maig de 1966), comença a admetre que les dades OFICIALS de víctimes NO SON REALS, encara però, estem pendents de tenir coneixement de les dades, nom cognoms,.., de les persones traspassades, i NO ENTENEM la dilació en fer-les públiques.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

divendres, 19 de juny de 2020

CASA FERRAN GUARDIOLA MARTÍNEZ. BARCELONA

Trobava una fotografia de la Casa Ferran Guardiola o Casa Xina, situada al carrer Muntaner cantonada Consell de Cent , datada l’any 1930 . AFB. Ritma


Joan Francesc Guardiola Martínez (Sueca,1895 - Alzira, 1962), va ser l’autor de la a Casa Ferran Guardiola, també anomenada casa Xinesa o casa Xina, a la cantonada Muntaner, 54 - Consell de Cent (1930), obra que barreja influència Sezession i diversos orientalismes insòlits.


https://www.arquitecturayempresa.es/noticia/arquitectura-deco-en-la-casa-judia-para-jose-salom


L'obra la va construir per al seu germà Fernando Guardiola Martínez.

La seua obra de postguerra remet a l'expressionisme racionalista d'Erich Mendelsohn(21 de març de 1887, Allenstein, Prússia Oriental - 15 de setembre de 1953, San Francisco, EUA)

https://web.archive.org/web/20160303192940/http://w1.bcn.cat/barcelonablog/insolit/rastres-de-les-modes-orientals-a-barcelona


La Casa Ferran Guardiola està ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Consell de Cent, Aribau, Diputació i Muntaner.

Disposa d'una única façana exterior afrontada al xamfrà dels carrers Consell de Cent i Muntaner, i una petita façana interior afrontada al pati de l'illa.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta poligonal, amb una estructura en alçat que consta de planta baixa, entresòl, principal, quatre plantes pis, àtic i sobreàtic, tot cobert per un terrat transitable. L'edifici comprèn dos finques indiferenciades en la façana, però amb accessos individuals que donen pas a dues zones de vestíbul i a dos celoberts en els quals s'hi localitzen les escales de veïns i els ascensors.

La façana, de gran monumentalitat, estructura les seves obertures en quinze eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial a partir del punt central del xamfrà. Igualment està dividida en tres trams horitzontals.

El primer tram, amb parament de pedra, comprèn la planta baixa i l'entresòl. Les obertures estan emmarcades per monumentals columnes amb capitells inspirats en l'ordre jònic. Els portals principals, a la zona d'intersecció entre la zona de xamfrà i cadascú dels carrers on afronta l'edifici, són de doble alçat i coberts per un monumental arc inspirat en l'arquitectura oriental. La resta d'obertures corresponen a locals comercials.

El tram central està format per les quatre següents plantes, amb balcons correguts tancats per baranes de ferro a les tres primeres plantes i balcons individuals a l'última. En aquest tram i al superior, el parament està cobert amb estuc groguenc amb estilitzats esgrafiats geomètrics i vegetals de color vermell.

L'últim tram està marcat per la cornisa motllurada de coronament, que amaga l'àtic, enretirat de la línia de façana. L'eix de simetria de l'edifici, situat al centre del xamfrà, està remarcat per un conjunt vertical amb una amplada de tres obertures que trenca l'esquema descrit. Al tram central hi ha dos tribunes, on la superior sustenta per mitjà de dos columnes un balcó poligonal. En aquest eix l'àtic s'apunta a la façana, amb una voluminosa torre, on s'ubica el sobreàtic, rematada per dos monumentals pinacles.

Els dos portals d'accés permeten accedir als vestíbuls, amb la mateixa planta, cadascun decorat amb una tonalitat de color. Aquest donen accés als celoberts, també diferenciats en planta, on es troben al centre els antics ascensors i al fons les escales que permeten accedir a les diverses propietats horitzontals.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41275

Des d’avui 19.06.2020 ja podeu circular per Catalunya, guardeu SEMPRE la distància de seguretat, i tingueu cura de la vostra salut, el sistema d’assistència bàsica a casa nostra està literalment desmantellat.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT – i ens AMAGUEN – les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

DE LA FÀBRICA GRAMUNT I FILL A CAN PÀMIES. ALLÒ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ DE SANT CELONI. EL VALLÈS ORIENTAL/ MONTSENY JUSSÀ.

Crisant Palau‎ publica una fotografia més que centenària de la fàbrica Gramunt i Fill de Sant Celoni, del que no hi ha a la xarxa gaires dades. Des del ‘tontisme’ s’afirma que TOT està a internet , l’afirmació si NOMÉS ens referíem a qüestions banals és certa, si volem incloure també temes culturals i/o de patrimoni històric i/o artístic, és més falsa que les dades de víctimes de la Covid.19 que facilita el Ministeri del vallesà, Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de maig de 1966)


Trobava a :
http://santceloni.cup.cat/sites/default/files/illes_belles_dossier_complet.pdf

Entre els anys 1907 i 1908, el senyor Gramunt, procedent de Barcelona, va fer construir unes naus a la baixada del Molí Paperer per establir-hi la primera indústria tèxtil amb telers mecànics de la vila.

Abans ja n’havia tingut una amb telers manuals, coneguda també com la fàbrica de la vídua Colomer i fill.

La fàbrica de can Gramunt és l’exemple mes emblemàtic d’industrialització a Sant Celoni al començament del segle XX.

El constructor Rafael Berenguer Campdepadrós la bastí al costat mateix de la Tordera per aprofitar l’aigua per produir vapor, ja que aquesta energia era la que feia moure els telers.

http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=768

L'arquitecte Municipal durant el seu mandat era, Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973)

http://www.santceloni.cat/ARXIUS/documents/departaments_i_ambits/memoria_historica/4._La_Guerra_Civil/La_Guerra_Civil_a_Sant_Celoni._Josep_M._Abril.pdf

Tot i la importància que can Gramunt va tenir per a Sant Celoni, es tractava d’un vapor relativament tardà, en el panorama català, que al cap de pocs anys va haver de canviar aquesta font d’energia per l’electricitat.

El nom de l’empresa era Sociedad Gramunt e Hijo y Cia, però popularment era coneguda com el Vapor, a causa de la màquina de vapor moguda per la combustió de carbó que accionava els telers mitjançant un complicat sistema d’embarrats, politges i corretges.

Com que la fàbrica quedava decantada del poble, al setembre de 1908 demanà permís a l’Ajuntament per col·locar cinc punts de llum de gas d’acetilè per il·luminar el camí del Molí Paperer i facilitar l’accés i retorn als treballadors.

Era la indústria més important de la vila. Tenia mes de 150 operaris, la majoria dels quals dones, tot i que també hi treballaven infants.

La legislació protectora de la infància va ser escassa i es va aplicar sense gaire interès. La prohibició de treballar per als menors de nou anys es va establir al Regne Unit en la Factory Act o Llei Industrial del 1833, però a penes es va complir. Només a partir del 1844, la situació dels treballadors infantils va començar a millorar.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/12/23/pagina-2/33275159/pdf.html?search=gRAMUNT

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1947/03/19/pagina-1/33194114/pdf.html?search=gRAMUNT%20E%20HIJO

La fàbrica passaria a denominar-se Cam Pàmies o Pàmias ( hi he vist escrits de les dues maneres :

https://fotosantceloni.blogspot.com/?fbclid=IwAR39HuyGsd6ePagWoI5ZIuB5mtg4FIK7FlIaS2JiA9rf3T4Sosp0KXsWuGo


I en l’actualitat les xemeneies son el darrer testimoni d’aquest passat industrial :

http://santceloni.reculls.net/24/2489/080125_valles_diari_49.pdf

https://carlespuche.com/portfolio-item/an_017_xemeneies-pamies/

https://www.montsenyenviu.com/sector-secundari-can-pamies/

Des d’avui 19.06.2020 ja podeu circular per Catalunya, guardeu SEMPRE la distància de seguretat, i tingueu cura de la vostra salut, el sistema d’assistència bàsica a casa nostra està literalment desmantellat.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT – i ens AMAGUEN – les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

dimecres, 10 de juny de 2020

LA BARCELONA QUE L’ESPECULACIÓ S’ENDUGUÉ.

Llegia a http://barcelofilia.blogspot.com/2011/06/casa-llorach-muntaner-265-1904-1930s.html

Promoguda per Concepció Dolsa, vídua de Pau Llorach i Malet (Les Piles, 1839 – Barcelona, 6 de febrer de 1891) , la casa fou construïda entre 1903 i 1904, per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956).


Era de inspiració alpina i destacava pels seus esgrafiats a les parets de la façana, les seves teulades en pendent i per la tanca de pedra de formes sinuoses que vorejava el jardí.

En aquells primers anys del segle XX el carrer Muntaner era una via recta cap a Sant Gervasi i la Bonanova sense cases altes, la majoria de les construccions que la poblaven eren torres i mansions burgeses amb jardí.

La casa va passar després a Isabel Llorach i Dolsa (Barcelona, 1874 — 5 de setembre de 1954), molt vinculada a la cultura o a l'art que hi organitzava festes amb concerts i representacions teatrals. Al teatret de la casa es van estrenar obres dramàtiques d'avantguarda, i s’hi van veure actuar Conxita Supervía, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Vàtslav Nijinsky, Miguel Fleta o Wanda Landowska

Entrats els anys 1930's la Casa Llorach fou enderrocada.

http://barcelofilia.blogspot.com/2011/06/casa-llorach-muntaner-265-1904-1930s.html

http://informatiu.apabcn.com/blog/una-joia-arquitectonica-desapareguda/


Barcelona és una caricatura tristíssima de si mateixa.

dimarts, 9 de juny de 2020

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE BENISSANET I EL PINELL DE BRAI AIXECADES PELS ARQUITECTES DE REGIONES DEVASTADAS. TARRAGONA

Havíem estat per la les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre amb el Josep Olivé Escarré, i recordo haver retratat l’edifici de l’escola pública Antoni Nat , de Benissanet. No trobava cap dada d’aquest Antoni Nat del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El Valenti Pons Toujouse em feia arribar un arxiu, que espero que se us obri :
https://drive.google.com/file/d/1-G4xLJ0cNFtBcT0THHoAHLNJr9ZthE_h/view


Els autors del projecte eren els arquitectes de Regiones Devastadas , Eduardo Torallas López y Luis Calvo Huedo, del que a https://www.boe.es/boe/dias/1965/01/05/pdfs/A00196-00197.pdf apareix la noticia del seu traspàs.

Visitàvem també a Benissanet :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/06/capella-del-fossar-de-benissanet-dita.html

I havíem recollit testimoni entre altres , de les escoles de Pinell de Brai, projectades per Eduardo Torallas López :


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/06/edificis-de-lajuntament-i-escoles.html?fbclid=IwAR1fOyV3w7Edx7zLQvNzEOuVgYfoaTlVPwHEHp7JzVN5JayRNfFz_x5Bu24

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/03/el-celler-de-pinell-de-brai-la-terra.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/07/ermita-de-santa-magdalena-el-pinell-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/santa-magdalena-de-pinell-de-brai-i-la.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/esglesia-de-sant-llorenc-del-pinell-de.html


Esperem tenir ocasió de poder tornar algun dia a visitar aquestes terres, l’arrest domiciliari, el confiament, les restriccions a la llibertat ambulatòria,..., algun dia s’hauran d’acabat, oi?.

Confiem que des de l’Escola Antoni Nat, aprofitaran per emplenar l’apartat història de la seva escola https://agora.xtec.cat/escbenissanet/lescola/historia/ , i que ens faran arribar dades biogràfiques de l’Antoni Nat, i de les escoles anteriors a la dictadura franquista, com demanem també a El Pinell de Brai.

Catalunya us ho agrairà

dissabte, 6 de juny de 2020

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE LA CASA RICART. MERAVELLES DE VIC. OSONA

El 4 de juny de 2014 publicava una fotografia i demanava dades de l’advocació que tenia la capella neogótico amb façana al carrer de Sant Domènec, prop de l’església de Sant Antoni Maria Claret de Vic.


Fins a dates molt recents , en que contestava el Ramon Serra Montmany , no em sabien donar raó de l’advocació d’aquesta Capella.Val a dir que malgrat que l’Església catòlica no viu els ‘seus millors moments” , no trobava gaire ‘normal’ aquesta manca de dades, tenim en compte que Vic és encara ‘ la Ciutat dels Sants’.

Bona tarda Antonio.

Adjunto mes informació de la Casa Ricart a la que pertany la Capella advocada a Sant Antoni de Pàdua.

Casa Ricart és un edifici modernista de finals del segle XIX ubicat a Vic a La Rambla Sant Domènec que consta de jardí, aparcament, capella particular i tres plantes amb salons interiors decorats amb pintures modernistes.

L’edifici està catalogat com a bé cultural d’interès local.

Després d’estar abandonat durant anys torna a ser una icona de la burgesia pròpia de l’època un cop realitzat un acurat treball de restauració que ha permès recuperar els elements de l’època però adaptant-los a la normativa i les necessitats actuals.
https://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/actesiactivitats/premis/finalistes/Pagines/casa-ricart-vic.aspx

L’autor va ser l'Antoni de Ferrer i Corriol o bé Antoni de Ferrer i de Corriol (Vic, 5 d'octubre de 1844 - Barcelona, juliol de 1909)
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/antoni-ferrer-de-corriol
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38841/38709

Patrimoni Gencat li dedica un comentari telegràfic :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=36378

Edifici d'una mitgera, amb pati a la part posterior. consta d'una planta baixa, un pis superior i golfes. A la façana principal s'obren dos portals, un d'arc rebaixat i l'altre escarser, adovellats. Les obertures es distribueixen asimètricament per tota la façana, essent totes de llinda plana. Destaca la capella, situada al carrer Parc Jaume Balmes, construïda amb llenguatge neogòtic, obra d'Antoni Ferrer.

La capella com em confirmava el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , estava advocada a Sant Antoni de Pàdua, em confirmàvem també que malauradament no tenen fotografiat aquest interior.

La festivitat de Sant Antoni de Pàdua es celebrarà el proper dia 13 de juny, data en la que programo per a la seva publicació a http://coneixercatalunya.blogspot.com/ aquest post.

https://www.casaricartvic.com/

Vic té un riquíssim patrimoni immoble:

https://www.academia.edu/40260137/LA_CASA_RICART_Un_exemple_del_Modernisme_senyorial_vigat%C3%A0


https://www.yumpu.com/es/document/view/13773875/cataleg-de-bens-protegits-volum-1-ajuntament-de-vic

divendres, 5 de juny de 2020

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILALBA SASSERRA AL CEMENTIRI MUNICIPAL. EL MONTSENY JUSSÀ/EL VALLÈS ORIENTAL.

Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Superat aquesta tràmit en arribavem fins a l'antiga església parroquial de Santa Maria de Vilalba Sasserra, situada a 334 metres d’altitud, a la zona muntanyosa.



Documentada des del 1034, el 1041 va ser donada, juntament amb altres parròquies, a la canònica de la seu de Barcelona. El 1133, quan l’església de Sant Sadurní de Collsabadell fou consagrada per sant Oleguer, aquest la dotà amb l’església de Santa Maria de Vulpeies, que ja havia posseït des del temps del bisbe Guislabert. El 1446 la parròquia de Vilalba Sasserra era unida a la de Sant Andreu de Vallgorguina, segons una visita pastoral d’aquest any, i el rector, Joan Guerau, de la diòcesi de Girona, residia a la Serra; en aquesta mateixa visita s’esmenta que els feligresos de Vallgorguina demanaren al rector que hi residís, ja que a Vallgorguina els parroquians eren 14, mentre que a la Serra només eren 2 (per parroquians s’ha d’entendre caps de casa). El 1636 el rector d’ambdues esglésies residia a Vallgorguina. La part més antiga de l’església data, probablement, del segle XIII i correspon a la nau, d’un romànic tardà, coberta amb volta apuntada.

A migdia hi ha una porta de mig punt, tapiada, que pertany a aquesta fàbrica del segle XIII.


De l’absis d’aquesta església només es conserva l’arc de mig punt, peraltat, ja que devia ser destruït en allargar l’edifici vers llevant en època posterior; aquesta ampliació sembla que ha de ser la que s’autoritzà el 1609. A banda i banda de la nau hi ha sengles capelles, la de l’esquerra coberta amb volta de creueria, del segle XVI, i l’altra, amb volta rebaixada, és del segle XVIII. La porta actual d’accés és a la façana de ponent, sobre l’angle NW de la qual s’aixeca el campanar.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós d'una sola nau. L'absis romànic fou destruït a l'allargar el presbiteri. El presbiteri actual és quadrat i de carreus. El campanar és de secció quadrada i d'un sol cos coronat amb quatre buits per contenir les campanes; obertures de mig punt i dues gàrgoles al damunt de les mateixes. Al cim hi ha merlets i un cos piramidal. Hi ha una potada a l'oest que és quadrada i una altre cap el sud que és de mig punt, senzilla, tapiada, probablement era la porta de l'església romànica. A l 'interior hi ha un arc triomfal de mig punt. Té dues capelles. La de la dreta és del segle XVIII, amb volta rebaixada.

No consta la data en que es trasllada el culte al nucli urbà situat al costat de la carretera C-251 de Granollers a Maçanet, que esdevé C-35 prop de Sant Celoni i enllaça posteriorment amb la N-II.


Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) va ser l’autor l’any 1927 de la NOVA església de Santa Maria.

Consta però, que l’església vella patí greus danys en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II Republicà.

L’any 1988 es va refer la teulada, el campanar i l’interior, es va tapir la porta original i es va fer una nova obertura tancada amb una porta metàl·lica.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

La parròquia de Santa Maria de Vilalba Sasserra era anomenada antigament de Vulpilieres , topònim que amb petites variants ortogràfiques apareix documentat diverses vegades des del 1023 fins a la primeria del segle XII, tot i que el 1067 ja s’esmenta l’església com a Santa Maria de la Serra o Ça Serra . El terme de la parròquia de Vilalba Sasserra pertangué al terme del castell de Montclús, que formava la baronia de Monclús, la jurisdicció de la qual s’estenia sobre tots els homes i béns de la parròquia, almenys des de la primeria del segle XIII. El 1328 la baronia era posseïda per Bernat, fill de Ramon de Cabrera, que aquest any esdevingué, per herència de la seva cosina Marquesa, vescomte de Cabrera –Bernat (I) de Cabrera–. Aleshores, la baronia de Montclús, la senyoria superior de la qual pertanyia a la comanda de Sant Celoni de l’orde de l’Hospital, fou annexionada al vescomtat de Cabrera, successor de l’antic vescomtat gironí, que era centrat al castell de Montsoriu i que tenia la seva administració a Hostalric. El 1403, la baronia de Montclús restà en franc alou dels vescomtes de Cabrera, és a dir, en plena senyoria, per compra que en feren als hospitalers.

Quan al topònim Vilalba deriva etiològicament del llatí villa alba, ‘vila blanca’, i Sasserra és la forma del català antic – amb l’article salat – . Els succeís sàtrapes prohibien la llengua catalana, i particularment l’ús dels articles salats, que es van substituir per la forma castellana , EL , LA, LOS, LAS, persisteixen però, en la toponímia bàsicament perquè no som més obtusos perquè no s’entrenen.

Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.

A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.

La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.

dijous, 4 de juny de 2020

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL PUIG DE BELLVER. SANT CELONI. EL MONTSENY JUSSÀ/VALLÈS ORIENTAL.

Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Superat aquesta tràmit pujàvem fins al Santuari de la Mare de Déu del Puig de Bellver, del que ens diu Patrimoni Gencat ; edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. Al costat de l'edifici hi ha una torre obelisc.

Advertia que possiblement per la solitud en que es troba, com per manca de cultura, de respecte i de devoció, l’edifici ha estat objecte de tota mena de pintades.


Dol constatar que també a Sant Celoni, hi ha una amplia representació de la tribu dels vàndals i dels brètols,

La volta de l'absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna.

Té una portada d'arc de mig punt. Un pòrtic construït l'any 1964, format per cinc arcs de mig punt.

A l'interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d'uns nínxols d'arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra.

Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

Patrimoni Gencat
en diu ; molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila.

Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins el 1618, any en que es traslladaren a un nou monestir.

Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra de la “restauració “ de l'ermita.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fou profanada i destruïda.

Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 1974).
https://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=453
S’encarrega de la restauració, el pòrtic i l’obelisc de l’ermita de la Mare de Déu del Puig Sant Celoni, Barcelona, 1960-1964), en col·laboració amb l’arquitecte Eugeni Rosich Casany ( 1923 ? + Alella, 30.08.2013 )

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-del-puig-de.html

Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.

A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.

La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.

dimecres, 3 de juny de 2020

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL COL·LEGI DELS GERMANS MARISTES DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia de l’espai que ocupava la capella del Col·legi dels Germans Maristes de Pontós a la comarca de l’Empordà Sobirà.


A reserva de confirmació s’hi venerava a Sant Joan Baptista de La Salle (Jean-Baptiste de La Salle) (30 d'abril de 1651, Reims - † 7 d'abril de 1719, Saint-Yon, Rouen)

Sobta un xic aquesta advocació tota vegada que l'any 1950 l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 – Figueres, 13 de juny de 1978) reforma la casa per acollir el noviciat dels Germans Maristes, congregació que havia fundat Sant Marcel·lí Champagnat (Marlhes, 20 de maig de 1789 - Saint-Chamond, 1840)


Comptem amb l’ajuda de la Mare de Déu del Castell de Pontós, també, també, amb la bona memòria d’alguns dels antic alumnes de l’escola.

dilluns, 1 de juny de 2020

MAS GASSOL. ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos publica una fotografia del mas Gassol, al terme d’Alcover, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona


Llegia a Patrimoni Gencat que el mas s’aixeca en un turó, envoltat d'un petit jardí abandonat.

És un conjunt d'edificacions entorn d'un nucli central primitiu de planta rectangular format per planta baixa, pis, golfes i coberta de teula a dues vessants, en sentit longitudinal.

La façana és simètrica.

A la planta baixa hi ha, centrada, la porta principal rectangular i una finestra quadrada a cada costat.

Al primer pis hi ha un balcó centrat i una finestra rectangular a cada constat.

Les golfes estan formades per un conjunt de sis finestrals d'arc de mig punt al centre i dues petites finestres d'arc rebaixat a ambdós costats.

És remarcable l'escut heràldic que apareix damunt la llinda de la porta central, on hi ha una estrella de set puntes dues feixes ondulades i un altre element (actualment, el dibuix gairebé no és visible).

M.E.Giménez. 1984. Visió d'un escut a la façana.

No em queda clar sigui un escut heràldic. Les dades de l’armorial, PER TOTES LES BRANQUES dels Gassol, incorporen un sol radiant.

https://www.heraldaria.com/armorial.php


http://redaragon.elperiodicodearagon.com/sociedad/heraldica/default.asp?heraldica_id=122&accion=pagina


https://www.armoria.info/libro_de_armoria/GASSOL.html

Esperem que algú amb més coneixement ens doni una mica de llum, de fum dissortadament n’hi ha tant que fins i tot costa respirar.

El material és el paredat, arrebossat i pintat.

El Mas Gassol apareix documentat per primera vegada el 1682.

Els propietaris, els Gassol, eren una de les famílies més importants d'Alcover.

Tenien diverses possessions i drets de senyoria, i una casa al nucli urbà de la vila.

La família Gassol va col.laborar en les despeses per a la construcció del retaule de l'església Nova d'Alcover.

En l'actualitat, tant la masia com les terres de la finca es troben en venda per formar una urbanització residencial: "Urbanització Mas Gassol".