dijous, 30 d’abril de 2020

CASTELL MONESTIR DE SANT MIQUEL D’ESCORNALBOU. RIUDECANYES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos, m’enviava fotografies del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, al terme de Riudecanyes, a la comarca del Camp jussà de Tarragona, peculiar mansió senyorial de principis del segle XX.


Llegia que està format per les restes de dos edificis medievals: el monestir de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell, construït al damunt de les restes d’una fortalesa romana. El seu propietari, el diplomàtic, egiptòleg i filàntrop Eduard Toda Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) , va seguir la moda de l’època de convertir edificis històrics en residències burgeses.

El conjunt va conformar durant més de sis segles la Baronia d’Escornalbou.

El 25 de juliol de 1835, després de la crema de convents a Reus, els franciscans van abandonar Escornalbou on ja no varen tornar en produir-se la desamortització de Mendizábal (1835). Antoni Pons, un menestral reusenc que va escriure un interessant dietari, diu que com a membre de la Milícia, el 24 d'octubre de 1835 va sortir de Reus amb 200 soldats i una companyia de Miquelets per anar a cremar el convent. Van posar foc a l'església i l'endemà, després de fer nit a Riudecanyes, van col·locar diverses càrregues de pólvora i van volar l'església i el que quedava del convent. Després, durant les Guerres Carlistes, fou ocupat per forces lliberals i carlines.

A mitjan segle XIX, la muntanya on s'ubicava Sant Miquel d'Escornalbou, ja era un erm assolat per l'abandó dels frares franciscans.

Fou adquirit al govern pel vicecònsol d'Anglaterra a Tarragona John Bridgman; l'any 1843, per 29.930 rals, per a fer-ne explotació de les mines de barita. L'escàs rendiment que se’n treia, va provocar la clausura de les extraccions l'any 1920.

Aquest personatge va convertir l'església en corral i el castell en la casa del pastor.

El castell va ser molt malmès pels conflictes civils i gairebé destruït amb les guerres carlines.

Les estades esporàdiques que hi van fer els escamots lliberals i carlins, la voladura d'una part de l'església ja malmesa a conseqüència d'un terratrèmol i l'espoliació a la que va estar sotmès per part dels veïns i delegats del govern, va acabar de deixar el castell-monestir en un estat totalment ruïnós.

En aquest indret, l'industrial reusenc Macià Vila (Sisos), íntim amic del General Prim, hi va muntar una fàbrica de batre moneda falsa de peces de sis rals, la qual cosa ha provocat posteriorment diverses llegendes de tresors amagats per l'indret i altres històries.

Estava pràcticament en ruïnes, quan va ser adquirit per Toda el 1911.


A l'entrada del conjunt d'Escornalbou, un relleu emmarca una lletra tau majúscula (T), símbol de l'arquebisbat de Tarragona que recull tant les inicials de la seva patrona (Santa Tecla) com de la denominació grega de Déu (Teos); no essent pas la T per Toda com hom creu habitualment, tot i que va ser Toda qui la va encarregar.


En les actuals construccions resten incrustades restes de les fortificacions romanes, com un fragment de muralla d'1 km de llargada; també hi ha una escultura que representa un cap de bou.

La reconstrucció d'Eduard Toda incorporà unes cares a llocs estratègics de la fortificació, amb l'esperit que exercissin de "guardians protectors".

Possiblement, van ser importats de la Xina.

Aquests rostres encara es poden veure, per exemple havent-ne un al costat de la porta de la casa senyorial.

El castell comprat vers el 1910 per Eduard Toda i Güell, no va rebre al seu propietari fins a l’any l918, data en la que en va iniciar la seva reconstrucció, que va durar fins al 1924. Amb la seva intervenció, el resultat és que els edificis subsistents d'Escornalbou (que són de gres vermell), són el portal d'entrada, l'església romànica —de volta de canó amb capçalera carrada, bastida aprofitant una torre romana per fer el presbiteri, d'una sola nau, consagrada per Pere d'Albalat el 1240 i de la qual Eduard Toda suprimí el campanar—, el porxo de l'entrada i les capelles laterals afegides en data més tardana. Sota el presbiteri hi ha una cripta rectangular, que ha estat tapada.


Eduard Toda seguí en la reconstrucció unes directrius més aviat capricioses, totalment diferents de les proposades per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

Va enderrocar sense gaire justificació algunes construccions, s'inventà torres d'un exòtic aire medieval i convertí el claustre, que trobà desmuntat, en mirador cap a la plana del Camp de Tarragona.

Al seu costat hi ha la sala capitular, romànica, convertida ara en capella.

En la part d'habitatge del castell, es poden visitar riques col·leccions de mobles i ceràmica catalana.

A la part més alta de la muntanya, dins el recinte del castell convent, s'alçà al començament del segle XIX la capella de Santa Bàrbara, damunt les restes d'una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de guaita.


El 1926, Toda va cedir l'edificació al Bisbat de Tarragona amb reserva d'usdefruit.

El bisbe (*)el va vendre el 1941 a la família reusenca Llopis, encapçalada per Joan Maria Llopis, industrial avellaner.

(*)Durant l’exili del cardenal Vidal, i fins a la seva mort, no es proveeix la seu de Tarragona. L’arxidiòcesi és governada pels vicaris generals Salvador Rial Lloberas, vicari general de Tarragona (1937-1943) i Francesc Vives Recasens, vicari suplent.

A la mort del cardenal (13 de setembre de 1943, a Suïssa), el primer és nomenat administrador apostòlic.

https://books.google.es/books?id=i3IUz27CDWkC&pg=PA155&lpg=PA155&dq=Salvador+Rial+i+Francesc+Vives.&source=bl&ots=ZDTfCYj6hl&sig=ACfU3U20pf2Tiu7YL6lUzMWups2EuukYOw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjllP2Vg5DpAhUDxIUKHeVwBNsQ6AEwAnoECAYQAQ#v=onepage&q=Salvador%20Rial%20i%20Francesc%20Vives.&f=false

Cal suposar la intervenció de la cúpula franquista en aquella transmissió.

El 1979, els Llopis els van vendre al Banc Urquijo, del qual va passar a la Generalitat i la Diputació provincial que en són les actuals propietàries al 50%.

https://www.monestirs.cat/monst/baca/bc21esco.htm
https://www.youtube.com/watch?v=YyKTaufcyVw&feature=em-subs_digest
La Covid.19 continua dissortadament fent ‘progressos’ , i al ensems el GOBEIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, persisteix en l’aplicació de les seus directius centralitzadores, que fins al dia d’avui aconseguien 24.275 víctimes – comptant NOMÉS les que traspassaven als hospitals -, les estimacions menys agosarades consideren que la xifra REAL duplica o triplica aquest número.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/29/5ea925e4fc6c83ae3a8b464c.html

Les darreres mesures anunciades, que seran revisades – sense cap mena de dubte – expliciten que els vilafranquins NO podran anar a Calafell, però se’ls permetrà anar fins a Gisclareny si tenen una segona residencia.

Aquesta mena de ‘buotades’ ens fan témer que son una cortina de fum que amaga , o pretén amagar , la realitat.

Que l’Arcàngel Sant Miquel intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

dimecres, 29 d’abril de 2020

LA TORRE MENA VESTIGI D’UNA BADALONA QUE EL TEMPS I L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA ES VAN ENDUR.

Llegia que la casa d'estil colonial data de 1880, Ens agradarà tenir dades del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmailcom , castellardiari@gmail.com

Va ser construïda sobre les ruïnes d'una altres més antiga, la masia de can Mena, que havia estat propietat de Pere Jeroni de Mena, administrador general de les Rendes Reials de Mallorca.

L'antiga propietat tenia una torre de defensa semblant a la de can Canyadó i el seu accés es feia a través d'un pont llevadís.

A l'interior hi havia una capella on s'hi venerava un Sant Crist, que, segons sembla, era el mateix que havien portat els segadors en la revolta del Corpus de Sang l'any 1640.

A meitat dels anys quaranta del segle XX la torre es va convertir en la seu de Ràdio Miramar fins a l’any 1981.

Un temps desprès la casa fou adquirida per l’Ajuntament, que la va rehabilitar i la va obrir al públic com a centre cívic l’any 1991.



http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=contingut_estatic&dCollectionID=2353#wlp_contingut_estatic


https://agora.xtec.cat/cfagransol/el-centre/historia/


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20568


Dissortadament Badalona, no ha triat darrerament Alcaldes, com l’inoblidable Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (Badalona, 1841—9 de juliol de 1888) molt valorat per la ciutadania per la seva integritat i honradesa.


El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA no està gestionant amb eficàcia la pandèmia de la Covid.19, que s’enduia la vida de més de 10.000 catalans . Si féssim l’extrapolació de dades el nombre REAL de víctimes fora de quasi 70.000, el triple quasi dels que reconeix el Ministeri del socialista Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966)

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA

*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 210.773 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 23.822 muertos 11,30%

59.784 en Madrid (8.048 muertos)
48.158 en Cataluña (4.808 muertos)
16.589 en Castilla y León (1.710 muertos)
15.706 en Castilla-La Mancha (2.396 muertos)
12.564 en País Vasco (1.255 muertos)
11.913 en Andalucía (1.168 muertos)
10.204 en la Comunidad Valenciana (1.200 muertos)
9.328 en Galicia (412 muertos)
5.004 en Aragón (735 muertos)
4.759 en Navarra (432 muertos)
3.897 en La Rioja (326 muertos)
2.751 en Extremadura (433 muertos)
2.255 en Asturias (261 muertos)
2.187 en Canarias (133 muertos)
2.115 en Cantabria (188 muertos)
1.870 en Baleares (181 muertos)
1.475 en Murcia (130 muertos)
114 en Melilla (2 muertos)
100 en Ceuta (4 muertos)

Per la intercessió del Sant Crist que portaven els segadors en la revolta del Corpus de Sang l'any 1640, demanem a l’Altíssim que tingui pietat de TOTS nosaltres.

IN MEMORIAM DE LA PRIMERA ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA RIBERA. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

Lleia que la vila nova de la Pobla rebé carta pobla (d'aquí el nom) el 1336, malgrat que el nom que apareix en aquesta carta pobla, trobada a l'arxiu dels Ducs de Medinaceli, de Sevilla, és el de Ribera de Segú.

El nom de la parròquia de la vila, Mare de Déu de la Ribera, coincideix, doncs, amb el nom primitiu de la Pobla.

El 1381 ja hi consten 12 focs (uns 60 habitants), davant dels 6 (la meitat) del Puig. Aquest nucli primitiu, que tenia forma de vila closa, ha estat molt afectat pel pas del temps, i si bé no conserva les murades que l'envoltaven, sí que conserva portals i passadissos de l'estructura medieval, com el Portal d'Horteu i el Parrau, i els passadissos de Caís, de l'Ereta, de Mauri, del carrer del Sac, de Salamera i de Sarransot.
Segons la tradició, l'església de la Pobla va sorgir al voltant de la seva patrona, la Mare de Déu de Ribera, una marededéu trobada a la ribera del Flamisell.

Aquesta primera església era al carrer del Raval, a la vora del fossar vell, i va ser la parròquia fins a l'últim terç del segle XVIII quan es va bastir un nou temple neoclàssic.


D’aquella època devia ser el dibuix guardat al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

El Jordi del Boter , comenta, un dibuix ben interessant. Jo només havia vist una fotografia i un dibuix ja en ruïnes, possiblement de quan es va vendre l'any 1906.



El Jordi creu que aquest dibuix possiblement està fet a partir de la foto.

L'església va deixar de ser la parroquial quan es va inaugurar la nova l'any 1783.

El cementiri que hi havia davant, lo Fossar Vell, es va clausurar l'any 1842. El fet de que al dibuix hi digui "lo Fossar Vell" indica que és un dibuix de després de l'any 1842, quan ja hi havia un fossar "nou".

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-ribera/95/l_ca

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/07/esglesia-parroquial-de-la-mare-de-deu.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-ribera-la-pobla.html

El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA no està gestionant amb eficàcia la pandèmia de la Covid.19, que s’enduia la vida de més de 10.000 catalans . Si féssim l’extrapolació de dades el nombre REAL de víctimes fora de quasi 70.000, el triple quasi dels que reconeix el Ministeri del socialista Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966)

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA

*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 210.773 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 23.822 muertos 11,30%

59.784 en Madrid (8.048 muertos)
48.158 en Cataluña (4.808 muertos)
16.589 en Castilla y León (1.710 muertos)
15.706 en Castilla-La Mancha (2.396 muertos)
12.564 en País Vasco (1.255 muertos)
11.913 en Andalucía (1.168 muertos)
10.204 en la Comunidad Valenciana (1.200 muertos)
9.328 en Galicia (412 muertos)
5.004 en Aragón (735 muertos)
4.759 en Navarra (432 muertos)
3.897 en La Rioja (326 muertos)
2.751 en Extremadura (433 muertos)
2.255 en Asturias (261 muertos)
2.187 en Canarias (133 muertos)
2.115 en Cantabria (188 muertos)
1.870 en Baleares (181 muertos)
1.475 en Murcia (130 muertos)
114 en Melilla (2 muertos)
100 en Ceuta (4 muertos)

Per la intercessió de la Mare de Déu de la Ribera, demanem a l’Altíssim que tingui pietat de TOTS nosaltres.

IN MEMORIAN . LES ESCOLES PUBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA HAVIEN ESTAT A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA .

Cercava imatges de l’Àngel , i la Àliga de Jujol que havien estat a la Torre Codina, i de les que els amics de Badalona Recuerdos no en tenien imatges. Agrairem infinitament la tramesa de fotografies d’aquestes escultures a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Trobava una fotografia de l’Edifici de l’Ajuntament, que havia acollit – com era bon costum- les escoles públiques.

Llegia que el 29 d'abril de 1859 es va col·locar la primera pedra de l'edifici, projectat pel llavors arquitecte municipal Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901) .

L'edifici fou finalitzat 1877 i el seu interior fou reformat entre 1924 i 1928, ens agradarà tenir noticia dels autors d’aquestes reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

L’estil és de caràcter historicista, encara que la façana és eclèctica, mescla de diversos estils, amb influències de l’arquitectura neoromànica d’Elies Rogent, present sobretot en els arcs de mig punt i les motllures en funció de guardapols. Les cantonades estan decorades amb columnes corínties de fust estucat imitant carreus rústics, que imiten palmeres que, segons la tradició, és influència antillana, de l'antic ajuntament de Santa Clara, possiblement imposició de l'alcalde Josep Viñas i Cuadras (Badalona, 1803-1875) a Francisco de Paula del Villar, perquè es diu que va estar allà deu anys i hi tenia importants plantacions de tabac.

La Casa Consistorial, inicialment, va servir no només com a seu de l’Ajuntament de Badalona sinó que també tenia tot una sèrie de dependències emprades en termes generals com a serveis locals per a la ciutat, com podien ser una escola, el jutjat municipal, el dispensari, entre altres.

També comptava amb un laboratori, un dipòsit per als detinguts i fins i tot una habitació per al conserge. Això no obstant, entre 1924 i 1928 totes aquestes dependències foren suprimides.

En l’actualitat l’edifici només és utilitzat per activitats merament representatives, a més d’acollir en el Saló de Sessions els plenaris de l’Ajuntament, però també encara avui s'utilitzen les dependències de l'històric despatx de l’alcaldia i altres com a despatxos d’algunes tinences d’alcaldia.

Dissortadament Badalona, no ha triat darrerament Alcaldes, com l’inoblidable Francesc d'Assís Guixeras i Viñas (Badalona, 1841—9 de juliol de 1888) molt valorat per la ciutadania per la seva integritat i honradesa.


El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA no està gestionant amb eficàcia la pandèmia de la Covid.19, que s’enduia la vida de més de 10.000 catalans . Si féssim l’extrapolació de dades el nombre REAL de víctimes fora de quasi 70.000, el triple quasi dels que reconeix el Ministeri del socialista Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966)

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA
*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 210.773 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 23.822 muertos 11,30%

59.784 en Madrid (8.048 muertos)
48.158 en Cataluña (4.808 muertos)
16.589 en Castilla y León (1.710 muertos)
15.706 en Castilla-La Mancha (2.396 muertos)
12.564 en País Vasco (1.255 muertos)
11.913 en Andalucía (1.168 muertos)
10.204 en la Comunidad Valenciana (1.200 muertos)
9.328 en Galicia (412 muertos)
5.004 en Aragón (735 muertos)
4.759 en Navarra (432 muertos)
3.897 en La Rioja (326 muertos)
2.751 en Extremadura (433 muertos)
2.255 en Asturias (261 muertos)
2.187 en Canarias (133 muertos)
2.115 en Cantabria (188 muertos)
1.870 en Baleares (181 muertos)
1.475 en Murcia (130 muertos)
114 en Melilla (2 muertos)
100 en Ceuta (4 muertos)

Per la intercessió de la Mare de Déu de Montserrat, demanem a l’Altíssim que tingui pietat de TOTS nosaltres,

dimarts, 28 d’abril de 2020

LA TORRE NOVA DE LA COLÒNIA DE CAL PONS A PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

Ens aturàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés al costat de l’antiga carretera de Manresa a Berga, per observar i retratar l’anomenada Torre Nova, aixecada l’any 1.897, i actualment propietat – diria que enverinada - de l’Ajuntament.


La Torre Nova disposava de jardí privat, on destaquen encara les dues glorietes inaugurades l'any 1900 des de les quals es veu el Llobregat i el conjunt de la colònia. Les glorietes són de maó i fusta i estan construïdes damunt d'un penyal sobre l'aiguabarreig del Llobregat amb la riera de la Sala, un dels punts mes alts de tot el conjunt.

Retrataria més tard al Pere Albert Carreño davant de la façana.

Com un fet normal a l’època, el conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes.

Els porters i el "sereno" vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Exercien també funcions de custodis de la ‘moral cristiana’.

La muralla fou enderrocada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i malgrat la victòria del nacionalcatolicisme, ja no es reconstruí; les esfereïdores imatges dels camps de concentració, espanyols i alemanys eren massa recents. I per res del món el feixisme volia fer ‘ enfadar’ als veïns ‘demòcrates’.

En les últimes dècades del segle XIX, la majoria de les persones que arribaven a les colònies del Llobregat, provenien del camp fugint de la ruïna que va representar la fil•loxera ; gent de pagès que deixaven el món rural per anar a treballar dotze hores cada dia i sis dies a la setmana a la fàbrica, aleshores les colònies oferien coses que el camp no podi donar: feina estable, menjar cada dia, lloc on viure, escola pels nens, botigues i, fins i tot, espais d'oci com el cafè o el teatre.

els amos van trobar amb el paternalisme una nova fórmula de control dels obrers, i de justificació i fins de legitimació d’un determinat ordre social dins les colònies. Per mantenir el control sobre els obrers, els propietaris dotaren les colònies d'un conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors, que els amos utilitzaven a la vegada, per oferir un discurs ‘social’ difós a través de l'Església, en el que la figura del capellà de la colònia tenia un paper fonamental, postulant i defensant una imatge de l'amo protector que garantia una vida estable: feina, pis, el plat a taula i fins i tot, espais d'oci als seus treballadors a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a comportar-se.

Les conseqüències anímiques d’aquesta experiència sobre els treballadors i les seves famílies, comencen tot just a fer-se públiques, en obres com : Olor de Colònia , de Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944.

L’autora evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

L’afluència massiva de treballadors d’altres llocs d’Espanya, que el feixisme enviava amb la convicció que aconseguiria diluir entre un mar de castellanoparlants, la llengua i la cultura catalana, a punt va estar d’aconseguir l’èxit. Sortosament com la muralla física que va ser enderrocada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco conrra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , la muralla ‘ cultural’ no va reeixir – i esperem que tampoc ho faci ara - davant la decidida voluntat dels catalans.

Puig-reig, el Berguedà, i Catalunya, té encara malgrat les desamortitzacions, i la incúria que han patit, un patrimoni cultural que pot ser un actiu bàsic per sortir de la crisis econòmica.

De Barcelona, de Madrid i fins de tot de Brussel•les, no cal esperar res – almenys de bo -, des d’ara, i sense mandra, tots junts podem aconseguir-ho.

La Covid.19, i la pèssima gestió que des del primer dia està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son noticia constant a tots els mitjans informatius.

El dia 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències.

IN MEMORIAM DEL SANT CUGAT DEL VALLÈS EN EL QUE ES VA AIXECAR UN CELLER VITIVINÍCOLA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

L’Antoni Cavo Uribe em permetia accedir als seus àlbums de fotografia, i seleccionava una imatge del Celler que la dictadura franquista batejava com de la Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès.


Sant Cugat del Vallès tancava l’any 2019 amb 91.006 veïns, i l’activitat agrícola com excepció en els seus 48,2 km² de terme.

Res a veure amb el món en el que el gener de 1921, es fundava el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir, format per arrendataris, parcers i propietaris mitjans. Sant Cugat comptava 2874 veïns al cens de 1920.

L'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) va idear un celler de grans dimensions del qual, però, només es va bastir una part i es va deixar per a més endavant la resta.

El 1936, el celler es va haver de fusionar amb les altres entitats cooperatives de la població.

El 1939, va ser confiscat el patrimoni del sindicat, que no va ser recuperat fins al 1945 amb la denominació de Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès.

La dècada dels cinquanta significà el màxim esplendor del celler, en què s'arribà a la màxima producció de vi. Sant Cugat comptava amb 6992 al vens de 1950


A l'edifici de Martinell, s'hi havien afegit tres naus sense cap interès arquitectònic.

A partir de la dècada dels seixanta l'entitat va fer un retrocés, va esdevenir planta embotelladora i comercialitzadora de diversos productes agrícoles, fins que el 1992, la part de l'antic celler de Martinell fou cedit a l'Ajuntament.

El 1994 es van enderrocar les tres naus noves.

L'edifici construït per Cèsar Martinell consta d'una gran nau rectangular, per a tines i sala d'elaboració, i d'un cos porticat, adossat a un costat de la façana principal, sense mur divisori, on es van instal·lar cups subterranis, tremuges i el moll de recepció.

Per cobrir l'edifici es van usar les voltes de maó de pla, en forma de closca d'ou de tres gruixos de rajola i disposades a nivells diferents per deixar obertures entre elles. Aquestes voltes es van arrebossar amb ciment pòrtland, com les de Gandesa. Aquestes voltes també es van usar com a plataformes de suport de les tines de superfície, distribuïdes en dues rengleres a cada costat de la nau. La coberta va recolzar sobre grans arcs parabòlics amb els carcanyols alleugerits per pilarets que cobrien les voltes més baixes.

La façana estava formada per un gran arc parabòlic cec, a la planta baixa del qual s'obria la porta en arc rebaixat de maó, mentre que a la façana oposada hi havia un gran finestral de cinc obertures verticals i tancat en arc peraltat.

https://www.santcugat.cat/directori/celler-modernista

La Covid.19, i la pèssima gestió que des del primer dia està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son noticia constant a tots els mitjans informatius.

El dia 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències, i de produir-se, serà MOLT més greu en llocs que com Sant Cugat del Vallès, creixen de forma exponencial a partir dels anys 70 del segle XX.


CASTELL-CONVEN DE PENYAFORT. SANTA MARGARIDA ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos, em feia arribar imatges del Castell-Convent de Penyafort, al terme de Santa Margarida i el Monjos, a la comarca del Penedès sobirà.



Llegia que l'origen del casal senyorial de Penyafort se situa probablement a mitjans segle XII.

Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort vers el 1180.

Se sap que el 1405 era mig derruït.

A principis del segle XVII n'era propietària la família Espuny, que el 1602 obtingué l'autorització per bastir-hi una capella dedicada a Sant Ramon de Penyafort, santificat l'any anterior.

Venuda la propietat als dominicans, l'orde emprengué la construcció d'un convent que ja era acabat el 1613.

Al llarg del segle XVIII el conjunt experimentà ampliacions i modificacions diverses.

El 1837, com a conseqüència de la desamortització, fou secularitzat i adquirit per l'industrial Miquel Puig Catasús (1800-1863).. El seu fill, l'industrial i polític Josep Puig i Llagostera, (Vilafranca del Penedès, 1835 – Barcelona, 3 de desembre de 1879), endegarà tot un seguit de reformes per transformar el convent en una casa de camp que alteraran en gran mesura la distribució de l'edifici.

En els dies foscos que seguien a la sedició victoriosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República Espanyola, l'església fou saquejada i es va habilitar com a presó; els propietaris i masovers seguien vivint al casal residencial.

James R. Halloway, l'any 1959, junt amb uns socis, van restaurar les habitacions, per tal d'establir-hi un hotel.

L'any 1966 n’era propietari Dimitri Nicholas.

L'any 1971, Martín Fainberg i Oliver Johnson el van adquirir per a negocis vinícoles.

L'any 2002, l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va adquirir el convent i es posà en marxa un pla de restauració

Entre els anys 2008-2010 es van portar a terme excavacions arqueològiques en diferents punts del conjunt que van permetre conèixer l'evolució constructiva de l'edifici i la transformació dels espais d'ús. Les construccions actuals són majoritàriament d'època moderna, bastides al voltant d'una antiga torre fortificada d'època medieval. Les majors transformacions es produeixen al segle XVIII, a partir de la construcció de la nova capella, i s'amplia el convent convertint-lo en una edificació de planta quadrada organitzada al voltant d'un pati.

El Castell de Penyafort, situat a l'esquerra del riu de Foix a prop de la fàbrica de ciment de Santa Margarida i els Monjos, és una conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort, un convent i una església.

La construcció més antiga del conjunt és la torre cilíndrica i alguns llenços de mur. La torre, tal i com la coneixem actualment, queda envoltada per un deambulatori i una estructura semicircular que acabarà convertint-se en l’absis de la primera església del conjunt.

L'església té una sola nau amb volta de canó i llunetes, arcs torals i sis capelles laterals per banda. La portada és neoclàssica, amb frontó trencat per una fornícula.

El conjunt es completa amb les dependències conventuals i altres construccions annexes.

Us deixo uns enllaços molts interessants en els que podreu veure també imatges :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1579

https://www.monestirs.cat/monst/altpe/ap16peny.htm


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/06/castell-convent-de-penyafort-santa.html

http://castellscatalans.blogspot.com.es/2010/12/penyafort.html


https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Penyafort

http://www.catalunyamedieval.es/castell-convent-de-penyafort-santa-margarida-i-els-monjos-alt-penedes/

http://www.monestirs.cat/monst/altpe/cap16peny.htm

http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=249000053

La capella del castell es posava sota l’advocació de Sant Ramon de Penyafort, quan la propietat era de la família Espuny, no es fa esment però, de l’advocació de l’església que edificaven els dominics, i de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El dia 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències

Que Sant Ramon de Penyafort intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

dilluns, 27 d’abril de 2020

IN MEMORIAM. LA CAPELLA DEL SAGRARI DE LA CARTOIXA DE SANTA MARIA D’ESCALADEI. LA MORERA DE MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar un parell de fotografies de la capella del Sagrari de l’Església de Santa Maria d’Escaladei, al terme de la Morera de Montsant, a la comarca del Priorat.



Llegia que l’any 1835, amb la desamortització de Juan de Dios Álvarez, Méndez, més conegut com Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) els cartoixans foren DEFINITIVAMENT expropiats i hagueren d’abandonar el monestir .

La desamortització va consistir en desvestir un sant, l’església catòlica per vestir-ne un altre els oligarques de l’època. Potser ben pensat però, ni els uns, ni els altres, tenien, ni tenen res de Sant , oi?. Ah!, sempre es feia, i es fa, invocant “l’interès general”.

Avui, amb bona part de la societat en estat de quasi misèria, la desamortització consisteix en privar-nos del màxim de drets, socials, econòmics, civils, democràtics, ... , i sembla que de moment els està sortint força bé, oi?.

L’endemà mateix de la sortida dels monjos, la cartoixa fou saquejada i, dies després, incendiada. I és que exercir un poder temporal, fa difícil fer amics, oi?.

En només dos anys, l’edifici monacal fou destruït gairebé totalment.

Els béns de la cartoixa que restaren després del saqueig foren venuts en subhasta pública l’any 1843 i adquirits per un grup de propietaris.

El 1980, després d’un llarg procés administratiu i de gairebé un segle i mig d’abandonament i desolació, el conjunt de les ruïnes cartoixanes fou declarat Bé d’Interès Nacional.

Amb el traspàs de competències de l’Estat, la Generalitat de Catalunya inicia un període de consolidació i desenrunament.

Finalment, el 1989, el conjunt fou donat pels antics propietaris al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, moment a partir del qual el gestiona, l’obre a la visita pública i n’inicia les obres de restauració.

La capella del Sagrari d'estil barroc classicista, potser ja del segle XVIII, es va construir darrere l’altar major desfent l’absis de l’església per connectar amb aquesta.

S’explica que durant la recerca que feien els cartoixans per trobar el lloc més adient per aixecar el seu monestir , trobaren un pastor que els explicà que en somnis veia uns àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l'origen de la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, que vol dir "escala cap a Déu".

Diu la tradició que l’altar de l’església es va situar sobre el lloc on hi havia el pi des del qual, segons la llegenda, partia l’escala per on els àngels pujaven i baixaven del cel i que donà nom al monestir d’Escaladei: l’escala de Déu.

https://www.monestirs.cat/monst/priorat/pr15esca.htm

https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=17525137


Ahir 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències

Que Santa Maria d’Escaladei , intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

ERMITA DE LA VERGE DE FÀTIMA. CREIXELL. EL TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’ermita de la Mare de Déu de Fàtima, a la Urbanització la Coma, al terme de Creixell, a la comarca del Tarragonès.


Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica ; construcció senzilla de petites proporcions, d'una sola nau, amb una capella al costat de l'Evangeli.

La construcció és de maçoneria amb carreus a les cantonades. La porta d'accés forma un arc apuntat quasi ogival coronat per una creu. A la façana hi ha un petit ull de bou i una espadanya d'un sol ull. La part de darrera té un absis de forma irregular guarnit amb un vitrall.

A la pàgina : http://antropologiaimes.blogspot.com/2018/04/ermites-tradicions-i-devocions-la.html

Expliquen el que rector de Creixell, Salvador Cabré , anà el 1951 de peregrí a Fàtima, a Portugal. El cardenal de Tarragona , Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) també hi era, i com pertocava, on hi ha Arquebisbe- i més en època franquista – no mana un rector de poble, li va demanar que fes la prèdica. En agraïment, el rector va rebre com a present una imatge de Fàtima.
La imatge el va fer pensar en construir una ermita a Creixell.

Els de cal Xacó van cedir la terra.

Amb l’ajuda de molta gent del poble es va fer realitat la construcció.

El paleta que dirigí l’obra fou Benvingut Llorens i el fuster, Zacaries Morros de Torredembarra.

La fusta la donaren uns empleats de la Renfe que eren socis d’Acció Catòlica.

La campana fou donada pels senyors del castell.

Les obres es van acabar a finals de 1953.


Ens agradarà ampliar algunes dades :

Cognom del rector i lloc i data de naixement i traspàs

Les dades complertes, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels de cal Xacó

També de Benvingut Llorens i el fuster, Zacaries Morros de Torredembarra

I per descomptat dels senyors del castell.

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Ahir 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

Que la Mare de Déu de Fàtima, intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

diumenge, 26 d’abril de 2020

SANT JAUME DE MONTARGULL. CRÒNIQUES DE L’OBLIT I LA DESÍDIA. LA VALL DEL CORB. LLORAC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos  m’enviava un parell de  fotografies de l’església de Sant Jaume de Montargull, al terme de Llorac  a la comarca de la  Conca de Barbera; Llegia que encara  tenia 24 habitants l’any 1970, actualment està abandonat,  i tant les cases com la mateixa església en part romànica de l’antic castell, presenten un estat ruïnós i gens exempt de riscos en la tasca de recollir tanta i tanta desolació. El Raul Pastó Ceballos , com el Tomás Irigaray López, el Josep Olivé Escarré, el Miquel Pujol Mur,...,  i jo mateix estem força acostumats, diríem fins que “curtits” en aquesta tasca de recollir imatges d’aquest país que desapareix per moments davant de la indiferència més general.



El fotògraf com sempre farà la seva feina de forma impecable, però el narrador, finalment observarà el conjunt de runes des del camí, colpit – una vegada més – per l’abandó que ha esdevingut costum, val a dir que pèssima costum, en aquesta peculiar Nació en la que tothom troba natural esmerçar milions d’euros per importar jugadors de futbol, alhora que possiblement s’aixecaria en armes, si finalment algú amb una mica de seny, decidís posar remei a la pèrdua irrecuperable del patrimoni comú.

Des del turó de Montargull , en que sens dubte s’havia exercit la tasca de vigilància i control, de les terres baixes de Santa Coloma de Queralt, i de la Vall de l’Ondara, ara per compte d’uns, ara per compte dels altres, ara per compte propi, m’arribava amb claredat la sensació de trobar-me al cor mateix del “forat negre “; el nom amb que es coneix ja aquest espai proper, que trobem des de darrera de la serralada litoral, fins al límit dels Pirineus.

Del lloc trobem les següent dades històriques :

A la banda oriental del terme de Llorac es troba l’antic poble de Montargull (843 metres d’altitud), avui despoblat, situat al cim de la serra de Montargull, límit entre la ribera de Cervera (Segarra) i l’Alt Gaià.

S’hi accedeix a través d’una carretera local que enllaça amb la que prové de Santa Coloma de Queralt vers Talavera.

Pertanyent als Queralt al segle X, al segle següent s’hi introduí l’orde del Temple arran de la professió en religió de Berenguer de Montargull, de la família dels Su (1170). Els templers hi ampliaren llurs drets dominicals al llarg dels segles XII i XIII.

Al segle XIV posseïen el lloc els Queralt de Santa Coloma, que el mantingueren fins a la fi de les senyories.

L’església parroquial de Sant Jaume de Montargull és romànica; l’interior és format per dues naus en volta de canó, unides per una arcada gòtica, que palesa la seva ampliació posterior.

Del castell de Montargull només resten els fonaments i les parets enderrocades. Aquestes parròquies pertanyeren al bisbat de Vic des de la fi del segle XI fins al 1957, que s’uniren a l’arxidiòcesi de Tarragona.

Sobre l'origen del topònim Montargull – que comparteix amb altres poblacions  del Principat - , es coincideix que és un híbrid producte de l'aglutinació d'una primera part, «mont», que prové del mot llatí «mons, montis», és a dir muntanya, i una segona part sobre la qual hi ha diverses teories. Una primera teoria sosté que prové d'«argull», que deriva d'«Herculeus», i, per tant, «muntanya d'Hèracles». Una segona teoria proposta correspon a «ergull», és a dir «superba», amb la qual cosa voldria dir «muntanya superba».[ També es proposa que «argull» prové de la paraula aràbiga خخروف, «arhúl», que significa «ovelles», doncs significaria «muntanya de les ovelles», un mot per designar indrets on els ramats transhumants trobaven pasturatge quan es dirigien cap als Pirineus. Ens decantem per aquesta darrera opció.

L’arrest domiciliari, i la bàrbara costum, espanyola de considerar que la CULTURA no és essencial, fan que les biblioteques estiguin tancades. 
Si en teniu ocasió, consulteu el Onomasticon Cataloniae  de Joan Coromines i Vigneaux Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) i ens feu saber que deia en relació  a aquest topònim a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Avui es permetrà que la quitxalla surti al carrer  durant una hora, es passa doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.

Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’   però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes  per milió  d’habitants de la Covid.19, i el del món.

https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html     

Malgrat  aquest èxit de la centralització política i administrativa,  no ens sembla adequat recolzar  la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)

https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html


Que Sant Jaume intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

divendres, 24 d’abril de 2020

EL MAS DE FELIP DE FERRAN I DE SACIRERA I LA SEVA TORRE DE GUAITA I BADA. RIUDOMS. EL CAP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la masia coneguda com de Felip de Ferran i de Sacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715 ), adossada a una torre de guiata i bada, que reformada en successives èpoques, té una finestra del segle XVI en el segon pis. Planta quadrada, d'uns 4,90 x 4,70 metres, i uns 13 metres d'alçada. Planta baixa i tres pisos, amb terrassa superior, merlets i quatre matacans.



Es situa al límit sud del municipi, en contacte amb el terme de Cambrils, al costat de la riera de Riudoms o de Maspujols, molt propera a la intersecció del camí de la Font del Ros i del camí del Molló.

Patrimoni Gencat en diu ; torre de guaita i bada que molt probablement data del segle XVI, de l'època de les freqüents incursions dels pirates berberiscs. Domina la penetració que conforma el camí del llit sec de la riera de Maspujols.

Aquest mas va pertànyer als hereus de la Duquessa consort de Montalto , Àgueda Maria de Martorell i Téllez Girón ( Barcelona, 20 de març 1897 +Madrid, 29 de març 1984)

La propietat va ser adquirida per un grup d'empresaris químics reusencs.

L’any 2009 es va projectar la construcció d'un polígon industrial al costat del Mas, avui encara aturat per contenciosos legals.
https://www.diaridetarragona.com/costa/El-futuro-poligono-de-Mas-de-Don-Felip-sigue-parado-tras-diez-anos-20181217-0028.html

Felip de Ferran i de Sacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715 ), va ser un ‘català excepcional’.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026637.xml

Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.

Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.

En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres.

CASTELL DE VILA-RODONA . EL CAMP SOBIRÀ DE TARAGONA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del Castell de Vila-rodona, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona.




Llegia que el terme de Vila-rodona, junt a altres terres del Gaià mitjà, deu la seva repoblació a la seu episcopal de Barcelona.

En un inici i fins a les primeries del segle XIII, les terres de l'actual municipi de Vila-rodona depenen del castell del Montmell, ubicat en un indret estratègic, idoni per a la defensa del territori. Tot i que amb la carta de poblament del bisbe Vives (977) hom pensa que aquestes terres són habitades, no es disposa de notícies documentals fins a la segona meitat del segle XII. És llavors quan el poblament es consolida de forma definitiva, ja que suposadament havien patit escomeses sarraïnes fins a la primera meitat del segle XII. La necessitat defensiva i d'avenç territorial fan, probablement, que el castell es basteixi en el transcurs del segle XI com a fortalesa secundària del castell del Montmell.

L'any 1157 el bisbe concedeix un establiment a dues famílies en sengles predis de dues jovades i l'any 1161 el bisbe Guillem de Torroja estableix un molí vora el Gaià. Llavors aquestes terres es coneixen com a Castro creixent, topònim amb clara referència al creixement d'un nucli urbà prop del castell. Aviat l'assentament es coneixerà com a Vilarodona, antic topònim que es recupera a començaments del segle XIII, quan es constitueix en terme propi, dependent al llarg de la seva història del bisbat de Barcelona. Els seus territoris es veuen també afectats per la proximitat al cenobi de Santes Creus, tant per part de senyors laics (Guisla de Banyeres) com del bisbat, que fan donació de diversos honors i possessions als cistercencs.

La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Pons de Gualba, tornant del Concili Provincial de la ciutat de Tarragona.

L'any 1337 trobem citada la capella de Sant Llorenç, ubicada dins de la parròquia del castell episcopal de Vila-rodona. Si existeix encara, ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El castell de Vila-rodona té un paper destacat en el transcurs de les guerres contra Joan II (1462-1472). Vila-rodona és una de les localitats que més resistència oposa al monarca, en la seva lluita amb la Diputació de Barcelona.

El 1464 era l'únic poble del camp fidel a les institucions del país, defensat per Joan de Gaiàs i Guillem Pina contra els atacs de Rodrigo de Rebolledo i després de l'arquebisbe de Saragossa, que ocupa el poble conquerint carrer per carrer, però que no pot fer retre el castell, ocupat finalment l'agost de 1465 per Rodrigo de Rebolledo.

A final del segle XV els fogatges li comptabilitzen 48 famílies.

Durant la guerra dels Segadors el lloc documenta tropes franceses; l'any 1647 els francesos reconstrueixen les muralles i fortificacions, entre les quals s'hi suposa el castell. Vila-rodona és ocupada per les tropes franceses l'any 1808, i el castell és lloc d'allotjament de tropes espanyoles el 1811.

Durant la primera guerra carlina (1833-1841) el castell és refugi per a tot el poble, que oficialment defensa la causa de la reina Maria Cristina. A mitjan segle XIX , la vila té 1.679 habitants i és partit judicial de Valls i diòcesi de Barcelona.

Amb les desamortitzacions, que suposen l'extinció del règim senyorial, el castell de Vila-rodona es ven a Josep Sanahuja, tot i que durant l'interval de les terceres guerres carlines, l'any 1874, és propietat del municipi i passa a ser reformat i condicionat per a la tropa.

Hom relata que amb pedres procedents del monestir de Santes Creus es construeix la torre de guaita de la part superior del castell.

Perduda la seva funció de castell, s'ha anat deteriorant progressivament i en part, ha estat adaptat com a habitatge.

http://castellscatalans.blogspot.com/2008/01/vila-rodona-alt-camp.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/04/le-petit-chateau-de-vila-rodona-el-camp.html

https://www.castellscatalans.cat/imatges/vilarodona.pdf

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vila-rodona, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Alexander Boris de Pfeffel Johnson, Binyamín Netanyahu,…, – us estalvio el més propers – i davant qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible – , les conseqüències del coronavirus amb les morts d’ara, i el que ens espera en els propers dies, setmanes i mesos , …, fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

dimarts, 21 d’abril de 2020

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NENS A SANT SIMPLICI. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

Ens torpedinaven http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/ Error establishing a database connection , llegim aquest missatge com ‘ no ens agraden determinats missatges que es publiquen en aquesta pàgina”. El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ha perdut TOTA CREDIBILITAT en la seva gestió de la pandèmia de la Covid.19. No publicarem però, dades estadístiques – ni de cap altra mena – que corroborin aquesta ‘percepció’.

Santa Eulàlia de Ronçana tenia 929 veïns – aleshores se’n deien ànimes - al cens de l’any 1920, aleshores i com succeïa des de 1727 , a la casa que comparteix paret mitjanera amb la Capella de Sant Simplici, que estava relacionada amb Can Maset es donava ensenyament als nens.

L’enciclopèdia Catalana ens explica que la capella de Sant Simplici és situada al costat de Can Maset, masia ubicada al SW del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, al mig d’una moderna urbanització.




L’any 1232 Guillem de Centelles féu diversos llegats a Santa Eulàlia d ‘Oronzana, i entre ells deixà al seu fill Bernat el mas de Sant Simplici. Això fa pensar en l’existència d’una capella dedicada a aquest sant. No hi ha cap altre document fins el 1389, que Nicolau Oromir, rector de Santa Eulàlia, llega als capellans de Sant Joan i Sant Simplici dotze diners per una missa a celebrar en cadascuna d’aquestes capelles.

No trobem més referència d’aquesta capella fins les visites pastorals del segle XVI, que sembla que fou reedificada, ja que sobre la porta es troba una inscripció amb la data 1568. Així mateix, en el segle XVIII se’n parla repetidament en aquesta mateixa documentació.

En la visita del 4 de maig de 1727, se sap que l’ermità era Francesc Santa Eugènia, que vivia a la casa i s’encarregava de l’ensenyament dels nens.

Patrimoni Gencat
ens diu que tot i que la seva tipologia respon a una capella romànica, no en tenim cap dada documental anterior al segle XVI, en què apareix a les visites pastorals. Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ens ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica. És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l'any 1727.

Capella de nau única. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d'enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós. A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.


Fotografia del interior. El senyor dels Bertins

La façana té un campanar d'espadanya d'un sol arc, un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l'arquitrau. Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Està adossada a una masia on vivia l'ermità i servia d'escola.


Santa Eulàlia de Ronçana tancava l’any 2019 amb un cens de 7.288 verins, bona part dels quals, desconeixen la història de la població, i NO manifesten cap interès en saber-la.

El confinament – arrest domiciliari – derivat de la declaració d’Estat d’Alarma, que s’ha transformat en ESTAT DE PÀNIC, potser ho farà canviar, oi?.

Aquells que a dia d’avui decideixin sobre la vida i la morts dels seus coetanis haurien de meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

No privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l'home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.


I no oblidar mai, el que es diu a Romans, 12 ;

"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

Amén.

dilluns, 20 d’abril de 2020

MAS DE SORDER. TAMARIT. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos aclaria – sense ser-ne conscient – una pregunta que m’havia formulat durant anys i anys, com es diu l’edifici que llueix una cúpula, visible des de l’autopista només un instant. El Mas de Sorder, situat dins de l’antic terme de Tamarit, afegit manu mil·litari al de Tarragona; obra magnifica de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) de la que em farà arribar més fotografies tant aviat com sigui possible.


https://tarragonadigital.com/tarragona/mas-sorder-tarragona-marc-2020


Llegia
que per arribar-hi cal agafar, des del P.K.1167’7de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la T-2039 en direcció a El Catllar. A uns 2.200 metres, i una vegada creuada l'autopista A-7, es segueix un camí de terra a mà dreta i a uns 300 metres es troba el Mas de Sorder. El mas està obert i abandonat. S’ubica en una zona elevada i amb fort pendent al nord, dominant però dos comellars a nord-oest i sud-est. Actualment la vegetació que envolta el mas és de bosc de pi blanc, amb algunes palmeres que emmarquen el camí d’accés. Alguns camps del voltant estan conreats amb vinya.

Es tracta d'un conjunt d'edificacions de diferents èpoques que s'ordenen al voltant d’un pati central on hi ha la torre. La part més antiga seria la pròpia torre i l’edifici que hi ha al nord. Es tracta d’un mas que conserva com elements destacables la porta principal, amb arc de carreus i una gran arcada apuntada construïda amb carreus ben tallats que és al celler. També ressalta la finestra que s’obre damunt la porta principal, amb muntants de pedra picada i dintell decorat amb fals arquet conopial. Davant de l’antic mas hi ha un pati tancat amb un mur, i annexat a l’est es troben les antigues quadres i altres dependències.


Annexat a l’oest es troba un gran edifici dedicat a la part baixa a les tasques de producció del vi i a la part alta és un gran saló de ball de planta central cobert amb una destacable cúpula modernista amb revestiment exterior de ceràmica. Evidentment aquest edifici, obra magnifica de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) pertany ja al segle XX.


La torre és un edifici quadrat de 3'40 per 3'40 metres i els murs presenten un gruix mig de 0'70 centímetres . L'alçada de la torre no es pot saber amb seguretat, atès que actualment està molt reformada. L'aparell és de maçoneria irregular amb els angles reforçats amb carreus i les obertures emmarcades també per carreus. Les quatre façanes estan arrebossades, de manera que queden ocultes les possibles espitlleres i altres obertures actualment condemnades. En alguns punts s'observa un lleuger talús en la part baixa de la torre. No apareix cap porta oberta a l'exterior i la comunicació amb el mas es realitza pel Nord. A l'interior presenta una volta de canó rebaixat en el primer pis. La part superior de la torre, que originalment deuria estar descoberta, presenta un sostre a dues vessants. Només tres finestres són visibles actualment, A nivell de segon pis s’obre, en la cara meridional, la única que presenta decoració amb muntants de pedra picada i dintell ornat amb fals arquet conopial, del mateix estil que la situada en la façana, la qual cosa és un indici de la contemporaneïtat d’ambdós edificis: torre i mas. Aquesta torre s’han situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII. Malgrat l’estat general d’abandonament la torre presenta un estat de conservació prou bo i la part vella del mas encara podria salvar-se.

La absència d’una capella o d’un oratori em cridava l’atenció, demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin) si en tenen constància, i en cas afirmatiu quina era l’advocació que s’hi venerava, i “demanar no fa pobre “, si en tenen que ens facin arribar imatges fotografiques

Sembla que hi ha la possibilitat de salvar aquestes singular edificacions :

https://www.ccma.cat/324/els-promotors-de-mas-den-sorder-confien-que-el-govern-de-tarragona-reconsiderara-la-suspensio-del-projecte/noticia/2991123/

https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2020/04/02/el_projecte_mas_sorder_tira_endavant_per_silenci_administratiu_79522_1091.html


http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3NvcmRlciUyKy0xJQ==&codi=4304


Esperem que no ho malmeti la mala evolució de la Covid.19 que continua de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/06/5eb2604afdddff10148b459b.html

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat, i als que en aquestes circumstancies INEXPLICABLES , els furten l’escalf d’aquells que els estimen.

Que el Senyor tingui pietat de TOTS nosaltres.

diumenge, 19 d’abril de 2020

ESGLÉSIA “NOVA” DE SANT MIQUEL. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos m’enviava una fotografia de la façana de la mal dita “nova” església de Sant Miquel, que es troba quasi totalment enderrocada.


La façana té una portalada d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra que es conserva encara força bé, a la part de dalt hi ha una petita rosassa i a la dreta es veu una torre amb finestres de mig punt que dóna un cert caire defensiu a la construcció.

L'interior és molt enderrocat, però hi veiem encara una nau central separada de les dues laterals per arcs de mig punt. Al peu de l'església hi ha un arc escarser sobre el qual s'observen restes del cor i la inscripció: 1598. A la capçalera de l'església, darrera el destruït altar, hi ha una espitllera que deixa entrar la llum.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

A uns 640 m sobre el nivell del mar hi ha l'església nova de Sant Miquel, que fou consagrada el 1598 en substitució de l'antiga (església romànica de Sant Miquel), quan a molts ja el resultava incòmode d'enfilar-se tan amunt.

D'aquesta església en parla l'Arxiu diocesà de Barcelona sota el nom de Sancti Michaelis de monte Macello-Munt-Mael. També és mencionada per Antonio Campillo en el tom V del seu Speculum Titulorum Ecclesiasticorum.

L'església fou abandonada en temps de la guerra del 36, a partir d'aquest any es va enderrocar molt.

Es parla d'un retaule gòtic, avui desaparegut.

L’advocació de l’Arcàngel Sant Miquel era molt freqüent per aquestes contrades :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/la-romanica-de-sant-miquel-del-montmell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/marmellar-lescenari-dantesc-duna.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-de-sant-miquel-i-de-la-mare-de.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/sant-miquel-de-can-ferrer-de-la.html

La Covid.19, i la constant informació - sovint poc creïble - sobre com evoluciona, son el centre d’interès de la ciutadania.

Caldrà repensar conceptes com ‘economia global’, en un món en el que regna la llei de la selva.

https://www.niusdiario.es/sociedad/sanidad/coronavirus-turquia-respiradores-chinos-comprado-espana_18_2925045341.html

https://civio.es/medicamentalia/2020/04/08/coronavirus-sars-cov-2-pruebas-pcr-espana/

https://www.consalud.es/pacientes/especial-coronavirus/compra-centralizada-sanidad-favorece-entorpece-crisis-covid-19_76168_102.html

https://www.elindependiente.com/vida-sana/2020/04/17/cerca-de-12-190-ancianos-han-muerto-en-las-residencias-de-espana-con-diagnostico-o-sintomas-de-covid-19/
Està clar que s’ha de recolzat l’activitat primària, agricultura i ramaderia, i el comerç de proximitat, oi?.

Tant almenys com que s’han d’exigir RESPONSABILITATS als que porten – de forma com a mínim maldestra – el timó en aquesta tràgica situació

TORRE DE LA MIXARDA. FIGUEROLA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Lluís Jutglar Calvés, conegut com Peyu, (Les Masies de Voltregà, 5 d'agost de 1986) i l’Elisenda Carod, fan la brometa del "jo no hi aniria" sempre que fan referència a qualsevol poble, vila o ciutat que no sigui la megalòpolis barcelonina, on sembla curiosament que fins s’hi troba bé la Covid.19, oi?.

El Raul Pastó Ceballos m’envia una fotografia de la torre Mixarda, al terme de Figuerola al camp sobirà de Tarragona.


La pàgina de l’Ajuntament en diuen ; torre de guaita del segle XVII.

Situada a 3.6 Km del nucli de població i en direcció a Valls, a la partida del Mas d’en Llop.

És de planta circular de maçonaria i fa 10,5 metres d’alçada per 6 metres de diàmetre.

La porta d’entrada està orientada a llevant i compta amb llinda d’una sola peça i brancals de pedra picada.

A l’interior, al terra, es pot veure la cisterna amb volta de pedra seca.

Al primer pis hi ha tres espitlleres equidistants, al segon tres finestres quadrades i a la part més alta, al terrat, rematen el conjunt tres gàrgoles per desaiguar i tres mènsules que sostenen els tres matacans.

Als pisos superiors i al terrat s’hi accedeix per mitjà de tres escales de fusta situades entre els pisos.

A l’interior de la torre hi ha ubicat el centre d’interpretació de les torres de guaita.

Al voltant s’hi ha establert una àrea de lleure.

El 1985 va ser declarada Bé d’Interès Cultural i és de titularitat municipal.

Des del 2014 la Torre de la Mixarda forma part d’un programa de reintroducció de l’òliba blanca.

Havíem visitat Figuerola, i potser no trobava – acostuma a succeir- a la persona que m’expliques l’existència de la torre Mixarda, i de la forma d’accedir-hi. En general arreu s’acostuma a tenir - en el millor dels casos – una percepció negativa del lloc on es viu.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/11/miramar-figuerola-del-camp-tarragona.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/02/sant-mateu-de-miramar-figuerola-del.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/esglesia-de-sant-jaume-i-de-la-mare-de.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/sindicat-agricola-de-sant-jaume-i.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/11/in-memoriam-de-lescola-parroquial-de.html

Per descomptat, si malgrat el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, aconseguiu sobreviure a la pandèmia, us recomano MOLT fer una visita a Figuerola, al Camp Sobirà de Tarragona, i a tots i cadascun dels pobles, viles i ciutats de Catalunya.

No em sorprenia gaire la hipòtesis de que la feblesa del sistema sanitari , provocada per les retallades fetes PER TOTS ELS PARTITS, explicava la facilitat amb que ens va infectar la Covid.19.
http://blogscat.com/a/diaridemassanes/2020/04/19/la-covid-19-entrava-per-lassistencia-primaria/

Que el bon Déu tingui pietat de tots nosaltres.

dissabte, 18 d’abril de 2020

MAS DE PASTORET. TAMARIT. TARRAGONA. TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos publicava una fotografia del Mas de Pastoret, a l’antic terme de Tamarit, integrat manu militari avui al municipi de Tarragona.
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4227


Per arribar-hi cal agafar, des del P.K. 1167'700 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la TP-2039 en direcció a El Catllar. A uns 1400 metres després d’haver creuat l'autopista A-7, i quasi tota la urbanització Pinalbert s’agafa una un camí a mà esquerra d'accés a Mas pastoret, i després d’uns 800 metres de camí de terra bastant tortuós s’arriba al Mas de Pastoret. S'ubica dalt d'un turonet que forma part de les estribacions orientals del Gurugú, en un lloc amb bona visibilitat i domini del territori. Actualment està envoltat de terrenys erms, part bosc de pi blanc i part de garriga, però antigament totes aquestes terres eren conreus.

L’estructura actual d’aquesta masia correspon al segle XVII, amb ampliacions dels segles XVIII i XIX que s’annexen a l’est del mas originari. És un edifici compacte envoltat de baluard sense elements arquitectònics remarcables, si exceptuem la torre i la porta principal d’accés, amb arcada de pedra que du, en la clau, les lletres IHS i l’any 1612 que ens data l’edifici.

La torre se situa a l’oest del mas, separada del cos principal, però unida per un pont d’obra, posterior, a nivell del primer pis. Es tracta d'una torre circular, de 4'30 metres de diàmetre intern, amb un gruix de mur de 1 metre, més una sortida en talús de 0'70 metres., aproximadament. L'alçada total és de 12 metres. L'aparell és de maçoneria irregular, amb les obertures emmarcades per carreus. Hi ha molt poques obertures, una a la planta baixa, en el talús i al nord, amb un lleuger vessament, una altra en el primer pis que comunica amb el mas, a més de diverses espitlleres molt estretes i una petita finestra quadrada. A la part superior es conserven parcialment quatre matacans sobre mènsules de pedra, com també gàrgoles cilíndriques per drenar la terrassa, el sòl de la qual està ensorrat. La distribució interior és de planta, dos pisos i terrassa. Es conserven dues de les voltes cupuliformes, amb marques de l'encofrat de canyes en el morter. Aquesta torre s’ha de datar, com el mas, en els segle XVII, en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.

Des de fa anys el mas està deshabitat i ja ha començat l’inexorable procés d’enrunament. Part dels trespols i de la teulada ja s’ha ensorrat. La torre es conserva en relatiu bon estat, tot i que convindria arreglar la coberta i els matacans.

El drama de la Covid. 19 i la gestió que n’està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA son objecte de comentaris, aquí i fins a la resta d’Europa i del món, el ESTADO DE ALARMA, ha suposat de facto la incapacitació de TOTS ELS CIUTADANS , el tema del confinament dels infants es tracta de forma MOLT diferent en països de tradiciño democràtica com Aelanya m Suïssa o el regne Unit , us deixo un enllaç d’un dels diaris que SEMPRE acostuma a fer costat a les tesis del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://elpais.com/elpais/2020/03/30/mamas_papas/1585574205_846507.html

“Estuve revisando la postura de varios países como Alemania o Suiza, entre otros, y descubrí que permiten un tiempo al aire libre para los niños, a los que les otorgan el derecho de jugar porque tienen y deben hacerlo. Por ejemplo, en las barriadas alemanas suelen tener en el centro un espacio común y se ha pedido que los vecinos se organicen para que los menores puedan ir a jugar, mantiendo, claro está, la distancia de seguridad. Hay otros países, como Francia, que incluso permiten a los más pequeños salir una hora a la calle”. “Y en cambio, aquí, en España tenemos edificios que tienen azoteas o patios y en vez de organizarnos, se prohíbe usarlos”.

Obiter dicta , afegiré que al Regne Unit es deixa estirar les cames a TOTHOM, i que això sens dubte evitarà un augment espectacular de la diabetis o dels accidents vasculars.

Cada dia que passa la ciutadania es malfia més de les actuacions que es duen a terme des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, que recordeu centralitzava la Sanitat – que estava traspassada feia anys i panys - ,i posava en marxa una campanya de compres, que un dia si , i l’altre també ens sorprenia amb algun nou desastre.
https://www.elmundo.es/espana/2020/04/17/5e997f41fdddff20748b45f8.html

Quants diners públics s’han fos en aquests dies?.