dissabte, 30 de setembre del 2023

EL POU. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA

 

El juny de l’any  2006,  l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, El Camp jussà de Tarragona, 1.1.1951 ) retratava a vista  d’ocell, el Pou, des de  la casa des del Serrat de la Codina.


https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=14

 

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava el Pou, l’any 1932, per al Fons Estudi de la Masia Catalana.  S’inclou erròniament al terme de Sant Quirze de Safaja.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1421/rec/6

El Mapa de Patrimoni ens diu del Pou; Conjunt d'edificacions formades per una torre, una masia, una font, una petita capella advocada a la Marededéu dels Dolors i diverses dependències agrícola ramaderes, en un recinte tancat.

L'accés al mas es fa per dues portes rectangulars, situades al nord i al nord oest, de dimensions considerables i que permeten accedir a un petit pati on es distribueixen les edificacions esmentades.

La torre presenta una estructura rectangular organitzada en planta baixa i quatre pisos acabats amb una coberta a quatre vents de teula aràbiga. La tècnica constructiva d'aquest edifici es basa en l'ús de carreus ben treballats i de mida mitjà lligats amb argamassa i arrebossat a sobre imitant el carreu. Als extrems s'hi troben pedres cantoneres de mesura  homogènia i ben encaixades. Les obertures es disposen de forma vertical i simètrica emmarcades per llindes de pedra local treballada i una lleixa formada per un bloc de pedra treballat en tres motllures a les quatre façanes de la torre. Les obertures del darrer pis o les golfes són de dimensions més reduïdes i quadrangulars, sense lleixa. L'accés es fa per una porta rectangular, també emmarcada per una llinda a la qual s'accedeix per una petita escalinata i un replà. Les diverses reformes realitzades en aquest edifici van portar a la modificació de les obertures del primer pis que van passar a ser de dimensions reduïdes. Les funcions de caire defensiu de la torre es poden apreciar tant per la presència d’espitlleres situades al segon pis de l'estructura com per la presència de quatre petits canons a les cantonades superiors de l'edifici.

El mas o habitatge del Pou es troba adossat per la seva banda est a la torre abans descrita. Es tracta d'un edifici rectangular amb entrada per les façanes nord i oest i que s'organitza en planta baixa i dos pisos. El fet d'estar construït sobre una lleugera pendent ha portat a la construcció d'una sobre estructura o contrafort al voltant de la planta baixa de l'edifici. La teulada és a doble vessant coberta amb teula aràbiga amb una doble cornisa i la tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra poc treballada i lligada amb argamassa, tenint com a principal element decoratiu les llindes de portes i finestres. Les obertures de la masia es disposen en ordre simètric en tota l'estructura. A la façana principal, a la planta baixa es disposa una porta quadrangular emmarcada per llindes de pedra ben treballada i tres obertures. Al primer pis es disposen tres balcons, les obertures dels quals són de forma rectangular allargat i que es troben emmarcats per a la part superior per una llinda de pedra ben treballada, i pedres cantoneres al voltant i una lleixa inferior motllurada on es subjecta la barana. A la llinda de l'obertura central s'hi troba esculpit en pedra un motiu ornamental circular i un rellotge de sol a l'extrem sud. Mentre que el segon pis s'organitza en tres obertures de dimensions mitjanes emmarcades, com a motiu decoratiu, amb pedra i amb una petita lleixa, que a la central de les quals s'hi subjecta una barana.

Les obertures de la façana nord són de forma quadrangular, emmarcades amb llindes de pedra amb un tractament senzill i dimensions més petites que a la façana principal, seguint també cert ordre simètric.

Les construccions annexes dedicades a les tasques agrícoles i ramaderes es disposen en dues ales construïdes a la cara est i nord del mas i en una terrassa superior situada al nord-oest de la casa. Es tracta d'estructures rectangulars de pedra lligada amb morter i coberta de fusta i teula utilitzades principalment com estables per al bestiar.

Prop del mas el Pou es construïren entrat el segle XX unes escoles públiques on hi anaven a col·legi els nens dels masos veïns.

Actualment aquest edifici ha perdut el seu ús, encara però conserva el nom i la construcció característica. Ens agradaria rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com , ho havíem demanat a :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/07/in-memoriam-de-lescola-del-mas-del-pou.html

Està clar que el Patrimoni, la Memòria Històrica,... , son qüestions que “ queden bé “ en els discursos polítics, i que alhora no tenen dissortadament cap atenció en el dia a dia, oi?.

 Que la Marededéu dels Dolors  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

SABEU QUI VA SER L’AUTOR DEL MAL DIT CASTELL D’EN MATEU A FOGARS DE MONTCLÚS?. EL MONTSENY JUSSÀ.

 

El Xavi Saula  , publica fotografies del mal dit Castell d'en Mateu al terme de Fogars de  Montclús, que descriuen així  al Mapa de Patrimoni  ;  Conjunt edificat d'arquitectura eclèctica, situat al Pertegàs, pròxim al Rifer, i envoltat per camps de conreu.

Es tracta d'un conjunt fortificat format per diversos cossos afegits, de plantes i  volums diversos que tanquen un espai destinat al jardí de la casa.




En destaquen els merlets, els remats dentellats i les obertures neogòtiques, característiques de l'estil eclèctic.


Fou construït l'any 1900 i la finca controlava set masoveries dels entorns.

Cap dada de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat país. Sou pregats de fernos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al promotor pensem que fou Damián Mateu Bisa (Llinás del Vallés, 18 de octubre de 1864-Barcelona, 7 de diciembre de 1935) , ens agradarà erò, tenir-ne confirmavió en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com

 Els Mateu, com deia l’Ermessenda de Valrà, no eren dels que havien de  mocar-se amb mitja màniga

https://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/828564-damia-mateu-i-bisa-1864-1935.html

https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=136

https://www.lafissura.cat/miquel-mateu-i-pla-lanima-de-ferro-franquista-de-limperi-dels-casinos-a-catalunya/

dimecres, 27 de setembre del 2023

SANTUARI DE SANT JOAN BAPTISTA DE TORAN. CANEJAN. L’ARAN JUSSÀ. VAL D’ARAN

 

Quan al topònim: 

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43742

La Roser Riubrugent, publica fotografies del santuari de Sant Joan Baptistade Toran, al terme de Canejan, a l’Aran jussà




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4584

Patrimoni Gencat en diu; Església d'una sola nau, amb l'entrada a ponent i amb dos contraforts al mur de migdia. Possiblement, els únics elements romànics que es conserven siguin una obertura espitllada a la cara nord i l'absis semicircular a l'est. Tota la resta semblen afegits posteriors (sagristia adossada a sud-est, obertures quadrades a nord, oest i sud...). Fa la sensació que la nau ha estat engrandida tota ella posteriorment.



Fotografia. Cristina Pérez Jimeno

La Vall d’Aran, la Ribagorça, els Pallars,.., son sens dubte prop de Déu, dissortadament però, son lluny, massa lluny de Barcelona i de Madrid.

Que Sant Joan Baptista  e Sant Antoni dera Sitja, elèven a l’Altíssim la pregarie des armènis, amazics, illencs, gitans, aragonesi, asturians , valencians, bascs, aranesi , galhecs, catalans, còrsi, escocessi, ucrainesi , gal·lesos, palestiniani , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , E toti es collectius minoritzats e reprimidi, Senhor; libère eth tòn pòble!!!.

dissabte, 23 de setembre del 2023

ESGLÉSIA DE SANT MIQUÈU A VIELHA. MIJARAN. VAL D’ARAN

 

Patrimoni Gencat  ens diu de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel de Vielha  que retratava el Vicent Miralles Tortes:


L'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel , era la capella del desaparegut castell de Vielha; és un edifici romànic de transició al gòtic (segle XII-XIII), molt reformat posteriorment. És d'una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i quatre capelles laterals per banda, cobertes també amb volta de canó, tret del parell més pròxim al creuer, que ho són amb volta per aresta (1535). Al segle XVI, per privilegi de Ferran II (1510), es bastí el campanar, que servia de torre de defensa, i que té embegut a la base el portal del segle XII, dins d'un atri.

El campanar, de base quadrada que esdevé octogonal, és coronat per una barbacana que sosté una aguda coberta piramidal de pissarra

A l'interior guarda una pica baptismal romànica. Formada per un vas troncocònic i un peu cilíndric, amb base circular. Tant el peu com la base no corresponen al vas. La pica està solcada per tres filets horitzontals que compartimenten la superfície del vas en dues franges. A la superior hi ha representat un motiu vegetal i a la inferior hi ha gravats una successió d'arcs. L'angle inferior de la pica està vorejat de botons semiesfèrics. Tant el peu com la base manquen de motius ornamentals: són llisos.



També hi ha l'altar major gòtic, atribuït per alguns a Pere Despallargues (segle XV), unes pintures murals renaixentistes, semblants a les d'Arties, i, sobretot, la talla del Crist de Mig-Aran, una excepcional talla procedent de l'antiga església de Santa Maria de Mig-Aran, un bust de dimensions naturals, que devia formar part d'un antic davallament romànic, que sembla que sortí de l'important taller d'Erill-la-Vall, a la Vall de Boí (segles. XII-XIII).

 


La portalada està ubicada a l'interior d'un nàrtex; consta de cinc arquivoltes apuntades, en degradació, a més d'un sisè arc interior de mig punt. Entre ambdós resta, com a Betren, un fals timpà amb tres plaques de marbre esculpides.

En la peça central, la més gran, apareix esculpit un Sant Miquel amb una llança lluitant contra el dragó. En les laterals, a la dreta la Flagel·lació de Jesús i a l'esquerra una escena de difícil interpretació que pot ser la creació de l'home.

Les arquivoltes, també esculpides i amb 59 figures en relleu, que al·ludeixen en el seu conjunt al Judici Final, són de qualitat desigual i semblen obra de més d'una mà.

Situat a l'esquerra del pòrtic, hi ha un relleu en pedra de Crist a la Creu. Ubicat al costat de ponent de l'atri de l'església, la imatge de Crist està molt malmesa a causa de despreniments matèrics (sobretot pel que fa a la zona del rostre i a la de les extremitats inferiors); la imatge penja en actitud triomfal sobre una creu llatina. És possible que fos representat amb corona i perizoni, i consta d'un subpedani a l'acabament de la creu; és un crucificat amb els palmells de la mà oberts, amb els peus separats i amb els braços lleugerament flexionats a l'alçada del colze. És similar que el de Gausac però de millor qualitat. Fa 50 cm d'alçada.

La torre campanar és un obra del segle XIV. De base 6x7 metres, té la planta quadrada i està muntada sobre la portalada amb un arc de punt rodó, que forma en la part interior, amb els paraments de la torre, un espai a manera de porxo o atri. El cos del campanar és vuitavat, proveït de sageteres, i en la part superior s'obren dos rengles de finestrals sobrepujats per volada cornisa sustentada en rapisses, i acabat amb un agut capitell de llicorella. L'alçada total és de 40 metres, i la de l'agulla de 13,5 metres.

Al creuer de l'epístola hi ha l'orgue barroc del segle XVIII, de fusta pintada i daurada. També hi ha una pintura sobre tela representant la Sagrada Família, còpia de A. Van Eyk realitzada per J. Virgili al segle XVIII. Les capelles laterals presenten pintures murals renaixentistes amb escenes de la vida de Jesús (infantesa i passió).

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miqueu-de-vielha

https://catalonianpipeorgans.blogspot.com/2015/10/87-orgue-de-lesglesia-de-sant-miqueu.html?m=1

https://catalunyadiari.com/actualitat/sant-miquel-arcangel-vencer-satanas

El Josep Salvany Blanch, retratava : 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/'esgl%C3%A9sia%20de%20Sant%20Miqu%C3%A8u

El Josep Salvany BlanchCèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) , Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942),..,  eren " llum del món" , i la seva vida i la seva obra seran esmentades en els segles venidors. De la " morralla " que gestiona de forma maldestra la COSA PÚBLICA se'n perdrà la memòria. 

Qu'eth Arcàngel Sant Miquèu e Sant Antoni dera Sitja, elèven a l’Altíssim la pregarie des curdi, gitans, aragonesi, asturians , valencians, bascs, aranesi , galhecs, catalans, còrsi, escocessi, ucrainesi , gal·lesos, palestiniani , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... , E toti es collectius minoritzats e reprimidi, Senhor; libère eth tòn pòble!!!.

A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

divendres, 22 de setembre del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VIU DE LLEVATA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PONT DE SUERT. LA RIBARGORÇA SOBIRANA

 Fa anys que maldem per “ recuperar “ la memòria dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta tasca em demanat – i continuem fent-t’ho – la col·laboració de tothom.









El Jordi Coll Ros, amb el que contactava mitjançant el seu fill l’Antoni Coll Cugat, ,m’enviava fotografies de la que havia estat escola de Viu de Llevata , cap d’un municipi  , al que   pertanyien els pobles d'Abella d'Adons, Adons, la Bastideta de Corroncui, la Beguda d'Adons, Corroncui, Perves i Pinyana ,  amb un terme de 53,23 km², independent fins a l'any 1968, quan fou agregat al Pont de Suert, amb el resultat d'engrandir notablement el vell municipi del Pont de Suert, que era molt petit. La seva aportació als 148,62 km² del municipi actual fou, doncs, del 35,82% de territori.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), en el seu  "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar", descriu el poble  de Viu de Llevata, dient que està situat en un turó, ventilat per tots costats, i envoltat per un barranc que baixa del sud i forma una figura de C deixant el poble en el centre.

Constava de 25 cases i dues més de separades a mig quart d'hora: la de Nalet i el molí.

Tenia escola de primeres lletres, pagada per repartiment entre diversos pobles.

 L'església parroquial era dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, i en depenia la d'Adons.

Tenia rector i dos capellans beneficiats de patronat particular.

 El cementiri era dins de la població, i a poca distància hi havia una font no gaire abundant. Comprenia, a més, quatre masies disseminades.

El terreny és muntanyós, àrid i trencat, i té un bosc amb freixes, faigs i boixos. També tenia pedreres de calç i mines de guix. S'hi produïa mestall, sègol, patates i llegums, i s'hi criaven moltes ovelles, vaques i porcs. També tenia un molí fariner.

 La població era de 8 veïns (caps de família) i 71 ànimes (habitants).

L’actual cap de Municipi , el Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la  Ribagorça Sobirana, oficialment dita  ALTA.

 El seu terme municipal actual no correspon a l'històric, atès que el 1968 hi van ser agregats els antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata. Amb aquestes agregacions va passar dels 12,72 km² inicials als 148,62 actuals.

La seva aportació, doncs, al municipi actual fou del 8,56% de territori.

L’informe Roca, presentat al gener de 2001,  proposa diversos canvis per  la Ribagorça Sobirana -  oficialment dita ALTA , que se situaria dins de la vegueria de Ponent:

Pedanies i enclavaments que canvien de municipi:

Espluga de Serra i Sopeira, de Tremp (Pallars Jussà) al municipi d'El Pont de Suert.

Iran, Irgo i Llesp, del Pont de Suert al municipi de la Vall de Boí.

L'Artiga, Casós, Sarroqueta de Barravés i Viuet, d'El Pont de Suert al municipi de Vilaller, i canvi de nom del municipi resultant per Vilaller i Vall de Barravés.

Aquesta proposta, però, al cap dels anys – i un cop aconseguida la  fita de dessolar la terra -  no passava de ser això: un estudi i una proposta.

La cantarella que justifica la desaparició i la subsegüent integració de municipis  es justifica en la simplificació administrativa, i  el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.  

Les administracions NO HAN DESENVOLUPAT polítiques que afavoreixin l’equilibri poblacional de les diferents comarques,  i qualsevol altra explicació  és mentida, i com deia l’Ermessenda de Valrà “ de dir mentides, no en fan pagar res “

El que aconsegueix – sense cap mena de dubte - la desaparició i la subsegüent integració de municipis , és eliminar  “ la petita història “ , i desarrelar de forma irreversible als nascuts en aquelles poblacions,  que seran pontarrins i  pontarrines, i no sabran el gentilici amb el que es designaven als nascuts per exemple a Viu de Llevata, oi?.

Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com  imatges i dades dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista de la comarca de la Ribagorça Sobirana.

https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=251734

El tribunal de Justícia de la Unió Europea, identifica als catalans com 'grup objectivament identificable'

https://elmon.cat/politica/tribunals/concepte-minoria-nacional-sentencia-tjue-601654/

El duo de “la calç viva”,  parla de “ minories en extinció

https://www.elnacional.cat/es/politica/gonzalez-guerra-contra-amnistia-independentistas-chantaje-minorias-extincion_1096992_102.html

Com cantava la Trinca , tranquil, Jordi tranquil :

https://www.youtube.com/watch?v=Fnlj0Hmj-g0m 

https://www.youtube.com/watch?v=wQK6HDOoB4k


“a qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia”,

dimecres, 20 de setembre del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

 Retratar la façana de l’església parroquialde  Santa Coloma  que formava part del bisbat de Vic fins amitjans del segle XX, és una tasca quasi impossible amb màquina “ convencional “.

http://patrimoni.concadebarbera.cat/Esglesia-de-Santa-Coloma-Santa-Coloma-de-Queralt-849

L'any 1151 apareix com a subjecte a la canònica de Santa Maria de Solsona.

A darreries  del segle XIII la canònica de Solsona rebia encara de l'església de Santa Coloma l'alberga i la quarta part de les primícies del blat, Pere de Queralt va disposar en el seu testament dictat el 1167 que els seus marmessors tinguessin cura de cedir a l'arquebisbe de Tarragona la meitat de les rendes de Santa Coloma a fi que aquest fes la consagració del temple. El segle XIII es documenta una nova reconstrucció del temple. A partir del 1331 es s'inicià la construcció de l'edifici gòtic i que s'acabà el 1587.

El 1631 l'artista colomí Esteve Gaixet va fer el retaule del Santíssim, que a partir del 1731 passaria a l'altar major fins el 1796, en què fou traslladat a la capella de l'Hospital.

El 1731 un incendi fortuït va cremar el retaule major de l'església (construït encara no feia cent anys per l'escultor Josep Tramulles, 1635-379, 4 retaules secundaris i l'orgue.

El 1744 s'encarregà la construcció d'un nou retaule a l'escultor Pere Costa però l'obra no progressà per falta de diners.

 A mitjans del segle  XIX es construí el baldaquí que, primer amb la imatge de Nostra Senyora de l'Assumpció i després amb la de Santa Coloma, obra de  l'escultor barceloní Miquel Castellano que subsistí fins a l’any 1936,  quan patia un incendi com a dany col·lateral – un més – de l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República

El 1939 es va enderrocar una portalada barroca que hi havia damunt la portalada gòtica actual i va aparèixer la imatge de Santa Coloma,  situada sobre la llinda de la portada, dins d'espai que forma l'ogiva de l'arc. Està resolta amb gran naturalisme, sobretot en la indumentària de plecs complexos. Amb la mà esquerra sosté el llibre i amb la dreta aguantava la palma, avui desapareguda. La Santa porta corona i el cabell recollit amb dues trenes que reposen sobre la capa. El mateix bloc de pedra en el que s'esculpí la figura, presenta un podi, d'estructura octogonal, decorat amb elements vegetals estilitzats.


Fotografia. Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956)


Fotografia. Vicent Miralles Tortes

Succeïen aquí fets meravellosos :

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-crist-de-la-mansuetud/


Que Santa Coloma  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 



dimecres, 13 de setembre del 2023

LA METAMORFOSI DE SANT GRAU DEL PUIG D’URÚS. LA CERDANYA

 

El miquel i la Maria Rosa, “ la parella romànica “ , havien visitat – i retratat – l’ermita de Sant Grau del Puig d’Urús, l’any 2013

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/ermita-de-sant-grau-del-puig-durus-urus.html

El Vicent Miralles Tortes, pública una fotografia que permet constatar la metamorfosi de Sant Grau d’Urús




https://relatsencatala.cat/relat/ermita-de-sant-grau-urus-la-cerdanya/1072027

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/02/goigs-sant-grau-urus-cerdanya-girona.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7955

La tècnica d’arrebossar; cobrir una paret amb guix, morter o ciment, i allisar-la tapant els clots i falles, era – i és – molt habitual per a protegir els edificis de les inclemències del temps.  



Volem pensar, que a Sant Grau d’Urús, s’han aplicat tècniques i productes moderns que facin aquest efecte.

Quan al topònim Urús :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45419

Les hemeroteques recorden :

https://www.publico.es/politica/aznar-veinte-anos-rendir-cuentas-guerra-irak.html

Que José María Aznar López (Madrid, 25 de febrero de 1953), enviava a la mort a 11 soldats a  l’Irak  que no se’n ha disculpat mai-  i que  fa ara una crida que pot acabar molt malament.

https://www.ara.cat/politica/feijoo-admet-contactes-carrecs-pp-junts-conferencia-puigdemont_1_4798685.html

 En treu de polleguera l’actuació clarament negligent de Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan) (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963),  sàtrapa del Marroc i resident a Paris, que  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atlas,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “ .  El nostre condol als pobles amazics que pateixen un veritable genocidi per la inacció  “ deliberada “ del govern marroquí

 Que Sant Grau  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dilluns, 11 de setembre del 2023

ESGLÉSIA DE VALLCEBOLLERA, ADVOCADA A SANT FELIU AFRICÀ. LA CERDANYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA

El Jordi Vila Juncá, m'envia fotografies de Vallcebollera i la seva església parroquial advocada a Sant Feliu Africà , just un dies desprès del terrible terratrèmol a l'Atles marroquí. 

Llegia a : 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-vallcebollera

L’església de Sant Feliu és un edifici molt restaurat l’any 1867, amb un campanar d’espadanya de tradició romànica. Part de les parets de la zona central de la nau semblen encara d’època romànica.




A l’interior hi havia hagut una Mare de Déu alletant;  aquesta imatge com les del Remei, l’Ajuda, la Bona Sort, la Tendresa, la dormició , ..,  tenien – i tenen – una gran devoció, sembla però, que  l’Empresa   IGLESIA CATÓLICA APOSTÓLICA I ROMANA, no li fan “ gràcia “ les imatges de la Marededéu en actituds “ humanes” , sens dubte, això entre més “ circumstàncies” com el suport a la dictadura franquista, la declaració de CRUZADA, el perdó dels crims perpetrats pels sediciosos feixistes,...


La visitaven la “ parella romànica “

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/02/sant-feliu-de-vallcebollera-alta.html

Quan al topònim, Vallcebollera :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45713



En treu de polleguera l’actuació clarament negligent de Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan) (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963),  sàtrapa del Marroc i resident a Paris, que  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atlas,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les VI parts mai foren bones “ .  El nostre condol als pobles amazics que pateixen un veritable genocidi per la inacció  “ deliberada “ del govern marroquí


 Que Sant Feliu l'Africà  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


dijous, 7 de setembre del 2023

IN MEMORIAM DE LA IMATGE DEL SANT CRIST DE L’ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MAREDEDÉU DE DURRO. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA

 

El Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) retratava l’any 1920, la imatge del Sant Crist de l' altar de l'església de  La Nativitat de la Marededéu de Durro



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6189/rec/55

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/amp/media/sant-crist-de-l-altar-de-lesglesia-de-durro-927ba9

https://www.todocoleccion.net/fotografia-antigua-gelatinobromuro/sant-crist-durro-1900-vall-bohi~x419959804

Poc s’imaginava la barbàrie que provocarien l’any 1936 els militars feixistes que encapçalats pel general Franco s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la imatge va desaparèixer – diuen que cremada - , confiem en  que l’ànima mesquina d’aquells malfactors – com en massa ocasions – feia desaparèixer la imatge , no per a tothom, i que algun dia tinguem ocasió de tornar-la a veure

Que  el Sant Crist, la Marededéu  " remedium praesens et futurum “ i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels amazics,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  , saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


dimarts, 5 de setembre del 2023

LA TORRE DELS TIL·LERS . LA CASA DE L’AMO DE LA COLÒNIA DUSOL. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

 

Llegia que la Torre dels til·lers data de 1914 ,  és un edifici d’estil modernista, que es troba abans d’arribar al poble de les Planes d’Hostoles,  situada a la carretera C-152 d’Anglès a Olot, passat el riu Brugent.

Em confirmava el Josep MSolé Niubó, que la torre havia estat la Casa de l'Amo de la Colònia Dusol. 



La retratava Valentí Fargnoli Ianneta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 - Girona, 7 d'abril de 1944)

Edifici de tres plantes  atribuïda a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), arquitecte de moda a primers del segle XX .

 Entre les seves obres a Barcelona,  destaquen el Tibidabo, el Palau de la Justícia, el Temple del Sagrat Cor o la Nova Duana, entre d’altres.

 La construcció segueix l’estil modernista de l’època: construïda amb pedra i forja, amb ceràmica negra, cairats de fusta melis envoltats de rajols i una galeria ben orientada per gaudir de la natura.

 En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC, que desencadenava un conflicte bèl·lic quines conseqüències perduren – i perduraran molts anys encara -   va allotjar-s’hi Enrique Líster Forján, originalment Jesús Liste Forján (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907 — Madrid, 8 de desembre de 1994), que va establir-hi la caserna general uns dies. En marxar, va calar foc a l’edifici. La gent del poble va intentar apagar el foc i van poder salvar l’estructura de la torre però no l’interior.


Lister assoliria a darreries del conflicte el grau de Tinent Coronel, exiliat a la Unió Soviètica, i després d'un nou període a l'Escola Militar,  es va incorporar a l’exercit sovietic entrada la Segona Guerra Mundial, arribant al grau de general en les forces de la URSS, de la República Popular de Polònia i de la nova Iugoslàvia. Instal·lat a França després d'una etapa a la URSS, va portar a terme algunes tasques d'organització dels guerrillers maquis espanyols que van continuar la lluita contra la dictadura franquista. L’any  1977 va tornar de l'exili, reingressant al PCE el 1986,

A l’època de la postguerra es va restaurar, ens agradarà tenir noticia de l’autor de les reformes a l’email castellardiari@gmail.com

 L’any 1997 es va fer una profunda reforma a l’edifici, ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta reforma a l’email castellardiari@gmail.com . Es va construir un saló annex i l’antic camp de futbol de les Planes es va transformar en aparcament, també es va reconvertir una antiga sauna Finlandesa, que ara és un despatx.

 A la casa dels masovers de la Torre destaquen dues finestres en forma d’ulls, com si fossin vigilants. Tota la finca està rodejada per una muralla i jardins silvestres amb arbres centenaris.

 


Des de l’any 1998 s’hi fan celebracions de casaments i convencions d’empreses, entre d’altres activitats.

La Torre està envoltada pel riu Brugent, la riera de Santa Margarida, el Llémena i el torrent de Sant Aniol. La casa forma part de la ruta del modernisme de la comarca de la Garrotxa, juntament amb les escoles del poble i l’Hotel Can Garay (Les planes).

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10084

http://www.torretil-lers.com/la-torre-dels-til%c2%b7lers/la-historia-de-la-torre/

Ens agradarà rebre imatges de la capella de la Colònia Dusol, advocada a la Marededéu del Carme, a l’email castellardiari@gmail.com

https://turismelesplanes.cat/localitzacions/segle-xviii-i-xix/

Ens agradarà rebre una imatge de la marededéu que es venerava en aquell oratori a l’email castellardiari@gmail.com