dijous, 29 de març de 2018

AL·LELUIA, AL·LELUIA, IDENTIFICAT EL DIBUIX DE MAS XINXER. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Començàvem el Joan Dalmau Juscafresa i l’Antonio Mora Vergés una recerca a partir d’una entrada de l’Estudi de la Masia Catalana :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6045/rec/2


Dibuix d'una masia situada al camí de Calella a Palafrugell ( entre 1890 i 1936)

En calen més dades de l’autor Francesc Vidal, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,..., esperem rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Altres dibuixos seus els podreu veure a :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Vidal,%20Francesc/mode/exact

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball de camp, i creiem que es tracta de la masia coneguda com mas Xinxer que està a la carretera vella de Palafrugell a Calella. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/cataleg_masies.pdf


Feu-ho saber urbi et orbe, també, també, a l’Estudi de la Masia Catalana.

El Senyor s’alegra quan fem una d‘aquestes senzilles troballes, i s’entristeix quan amb el seu nom a la boca, s’organitza una ràtzia contra Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, i el seu dret a escollir democràticament els seus governants.

Donec perficiam

divendres, 16 de març de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DE LOURDES. ANGLESOLA. L’URGELL (JUSSÀ). LLEIDA. CATALUNYA

L’ Antoni Regueret Vidal, publica a la pàgina de facebook , ‎No ets d'Anglesola Si No...


Una perspectiva més àmplia de la desapareguda capella de la plaça Lourdes. ANYS 1920

A la pàgina: http://www.esagramunt.com/clients/ANGLESOLA/patrimoni.htm
Sense imatge es fa referencia a la font coronada amb la imatge de la mare de Déu de Lourdes recorda l'antiga capella construïda a finals del segle XIX per iniciativa de Mossèn , Francesc Mestres.

http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/167177/245695

Tenim un grapat de preguntes :

Quan es va fer aquesta capella?

Teniu totes les dades del promotor Mossèn , Francesc Mestres, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,... ?

Qui en va ser l’autor ?.

En quines circumstàncies es va produir la seva desaparició ?.

Els agrairem també, que féu arribar aquesta petició al Consistori – més val ser dos, que no pas un, oi?. - si existeix també a l’Arxiu Històric, i si us sembla que en saben alguna cosa al sursum corda.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar obligatori es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Des del ‘tontisme’ s’afirma que a internet s’hi troba tot, la història de la capella de la Mare de Déu de Lourdes, no és dissortadament una excepció, sinó la norma, almenys pel que fa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimarts, 13 de març de 2018

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES D’OLÈRDOLA ?. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

No trobava cap informació de l’edifici que acull avui el consistori d’Olèrdola, i que – m’ho confirmaven persones que hi van assistir – aixoplugava l’escola pública.


En demanaré informació a l’ajuntament olerdola@olerdola.cat , dit això espero també que els olerdolencs que tinguin records, imatges i/o dades les vulguin compartir a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Els agrairem també, que facin arribar aquesta petició al Consistori – més val ser dos, que no pas un, oi?. - si existeix també a l’Arxiu Històric, i si us sembla que en saben alguna cosa al sursum corda.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar obligatori es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dilluns, 12 de març de 2018

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE L’ACADÈMIA FUSTER DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ?. ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Santa Coloma de Gramenet segons la wikipedia té únicament tres elements patrimonials d’interès : Torre Pallaresa, Torre Balldovina i Façana de Can Pedragosa.

Això ens diu molt de la qualificació ‘ suburbial’ d’aquesta ciutat de l’Àrea Metropolitana.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , em feia arribar una fotografia de la Acadèmia Fuster , al carrer de Sant Jeroni 38-40, de la que trobava a EC-47 de :
http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=246314&fromPage=
Autor desconegut.


L’enllaç ‘La nostra història’ explica que l’edifici s’aixecava possiblement pels voltants de 1934 al carrer de Sant Jeroni número 6, i que la seva destinació per acollir “Acadèmia Fuster”. José Prat i Soler, seria el promotor.
http://escolafuster.blogspot.com.es/p/la-nostra-historia.html


L’escola disposa d’una capella de la que en demanaré l’advocació.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici singular a l’email coneixercatalunya@gmail.com , us agrairem que feu arribar aquesta petició al Consistori, si existeix a l’Arxiu Històric, i si us sembla que en saben alguna cosa al sursum corda.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar obligatori es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’ESGLESIA ‘NOVA’ DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL D’OLÈRDOLA?. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens la descriu ; església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La façana principal és coronada amb un campanar octogonal amb coberta de pavelló i rellotge sota les obertures. El portal d'entrada està fet per arquivoltes ogivals de pedra calcària, un timpà frontal amb mosaic amb la inscripció 1889- 1984 i la figura de Sant Miquel. La coberta és a dues vessants a la part central. La coberta, que presenta teules vidrades de color marró i rajoles fent cornisa vidrades de color verd al campanar, teules àrab normals a la part corresponent a la nau i rajoles quadrades planes vidrades de color marró a la part de l'àbsis que és una semi cúpula.


En següents enllaços trobareu un COPIAR/PEGAR antològic :

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/CATALEG%20PATRIMONI.pdf

http://patrimonicultural.diba.cat/#


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Sant Miquel d'Olèrdola es va bastir a finals del segle XIX al nucli de La Plana Rodona com a substituta de la del castell.
Cal pensar que les ‘ mans anònimes’ que aixecaven l’església, no eren les del maligne, que com sap tothom – des de sempre – està molt posat en el sector, oi?.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com , agrairem que trameteu aquesta petició al Consistori d’Olèrdola, a la Diputació de Barcelona, i al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Molts dels lectors no havien nascut quan moria ‘oficialment’ el dictador F.Franco, i no tenen consciència de la seva manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans, des de 1978 en matèria de ‘recuperació’ de la memòria històrica en l’àmbit patrimonial i en altres, es podia haver fet molt, i dissortadament s’ha fet poc o res. Ara un altre gallec M.Rajoy, recupera aquella ‘manifesta mala voluntat, vers Catalunya i els catalans’, i ens ho posa un xic més difícil.

les Reials Guàrdies Catalanes tenien com a lema en llatí Donec perficiam , que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho»; l’oficial d’artilleria de la Bateria L.1 quan feia el servei militar es deia LUIS ANTONIO PARAREDA VALCARCEL, i el seu lema familiar era eadem mutata resurgo , ambdós defineixen perfectament el nostre tarannà com a poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 10 de març de 2018

DE CAL TERZI A L’ESCOLA LA PAU. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava la façana de l'Escola La Pau, de Vilanova i la Geltrú, situada a l’edifici conegut com Cal Terzi , a la Rambla de la Pau, 57, obra de Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922, ) promoguda per Carlos Terzi y Fugazza, director executiu de Pirelli, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L’any 1919, la fàbrica Pirelli va sol·licitar obres per a construir un edifici a la rambla de la Pau, segons projecte de l’arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà. La fàbrica Pirelli, de capital italià, s’havia inaugurat l’11 de setembre de 1902; l’any 1913, Pirelli havia esdevingut l’empresa més important de Vilanova i la primera de l’Estat Espanyol en la fabricació de cables i aïllants elèctrics.

Cal Terzi va ser construïda com a residència temporal dels alts directius de la fàbrica Pirelli, que aleshores ocupava l’altre costat de la rambla de la Pau.

Cal Terzi va ser la primera edificació aïllada amb jardí que es va aixecar a les rambles Principal i de la Pau; posteriorment, l’arquitecte vilanoví Josep M. Miró i Guibernau, l’any 1921, repetirà aquesta tipologia en Can Pahissa. Segons l’arquitecte i pintor vilanoví Josep Francesc Ràfols i Fontanals, Cal Terzi manifestava la maduresa arquitectònica de Font i Gumà, com a conseqüència de la constant atenció a qualsevol estil de l’arquitectura popular.

Carlos Terzi Fugazza, director de la fàbrica Pirelli, va sol·licitar la construcció d’una galeria i tribuna al primer pis, l’any 1928.

La Societat Cooperativa Escola la Pau va sol·licitar l’any 1980 obres d’acondiciament per a una escola d’ensenyament primari, l’actual Escola la Pau, segons projecte de l’arquitecte Joan Corral i Vilalta. A l’any 1984, es van realitzar obres d’ampliació en l’edifici existent construït a l’antic jardí, segons projecte de l’arquitecte Joan Canal i Vilalta?.


Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat amb jardí i amb dues façanes alineades al carrer i fent cantonada.

L'immoble és de planta sensiblement rectangular compost de planta baixa i dos pisos sota coberta plana de la qual sobresurt la caixa d'escala central. El terrat és accessible sobre el cos principal. La torratxa presenta coberta a quatre vessants.

Les parets de càrrega són de totxo. Els forjats són de biguetes de ferro i revoltons.

La façana principal és de composició simètrica amb portal amb llinda de pedra i una finestra a cada costat. Al primer pis trobem un balcó sustentat sobre cartel·les de ferro i una finestra a cada banda. Al tercer pis hi ha una galeria d'arcades de mig punt.

El coronament està format per un important ràfec amb fris en zig-zag.

1980 (adequació acondiciament) escola, Joan Corral i Vilalta, arquitecte ; 1984: (ampliació) sobre l'antic jardí, Joan Corral i Vilalta?, arquitecte . Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs d’ambdós tècnics a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En aquest cas NO l’escola, però si l’edifici, son anteriors a la dictadura franquista.

Per als catalans la conservació, i la màxima documentació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 4 de març de 2018

ESGLESIA DE SANTA LLÚCIA DE LA TORRE BASSOLS. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ [ BAIX/BAJO LLOBREGAT] CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929, martorellenc , fotògraf i metge com Francesc Santacana i Romeu, amb qui sens dubte va tenir relació, deixava un fons fotogràfic a Catalunya d’immesurable valor, 9777 imatges de les que 292 recullen immobles, escenes de vida, història de Martorell i els seu entorn .
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Martorell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/3


l’any 1921 , retratava l’Església de Santa Llúcia a la torre Bassols de Martorell


I l’any 1924 una imatge al interior de l’Església de Santa Llúcia a la torre Bassols de Martorell

Llegia que la capella neoromànica, fou edificada el 1896 per l’arquitecte Antoni Robert Morera – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest tècnic - i s’hi venerava la imatge de Santa Llúcia, patrona de les modistes, que reunia, el dia 13 de desembre, un tradicional aplec.

A la fitxa de patrimoni Gencat, al Mapa de Patrimoni, i en aquest enllaç :
http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13880.pdf

es va servir un llenguatge “s’hi venerava” que sembla indicar que a dia d’avui aquesta església està dessacralitzada, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Avui, dissortadament cultura i religió, semblen conceptes antònims, oi?.

Feu arribar la publicació a la premsa local si us sembla que pot ser d’interès a Martorell.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 3 de març de 2018

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ [ BAIX/BAJO LLOBREGAT] . CATALUNYA

Al carrer Pere Puig, 61 de Martorell, el Josep Salvany Blanch, fill il·lustre de la Ciutat, retratava l’any 1912 la capella advocada a Sant Joan Baptista.


Llegia que la capella és la única resta que es conserva de l`hospital de malats pobres fundat a Martorell per Guilleuma de Castellvell l’ any 1205.

El 1313 la capella ja existeix, patint reformes posteriorment als segles XVIII i XIX

La capella estava adossada a l’hospital. Amb l’excepció del vestíbul gòtic, la resta de l’edifici és del segle XIII, d’estil tardoromànic. Té una sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat, coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals que la divideixen en tres trams. A l’entrada hi ha un quart tram, amb una arcada gòtica que pot datar-ne el 1370, segons un document d’aquell any en el qual el vicari general ordena la reedificació del pòrtic.

Al segle XVIII s’hi feren reformes, amb la construcció d’un cor enlairat i la façana. La porta d’entrada, adovellada i emmarcada amb grossos carreus, té al damunt una fornícula amb la imatge del patró, Sant Joan Baptista, i una rosassa amb una flor de sis pètals. Modernament ha estat decorada amb esgrafiat del Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 – 2003 ) a finals del segle XX.


El presbiteri està presidit per un retaule (tapat en part per la imatge de Sant Joan que hi ha al davant) amb altar. Dues columnes salomòniques amb capitells jònics, decorades amb pàmpols i ocells, emmarquen una pintura sobre fusta de la Mare de Déu de Gràcia amb el nen (segle XVI), donació de Montserrat Ros (1987).

A l’any 2011, la Cofradia de la Virgen de Tíscar de la localitat de Quesada (Jaen) va fer entrega d’una reproducció de la verge que ha quedat instal·lada a la capella.

Cap dada en relació a les obvies diferencies entre la imatge de l’any 1912 i l’actual.

Ah!, que això encara es el REINO DE ESPAÑA?. Entenc, entenc,..

CAN SANTEUGINI. CASTELLBISBAL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava CAN SANTEUGINI al terme de Castellbisbal a la comarca del Vallès Occidental.


Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció; Masia envoltada per un mur, es composa de diferents edificis, essent el principal la vivenda. Aquesta, té planta baixa, pis, un portal de punt rodó i està coberta a dues vessants.

Els elements de la façana estan ordenats simètricament.

A uns dels cossos adossats s'hi obren galeries a l'alçada del primer pis, i a un extrem de mur, hi ha una torre circular que fou emprada com a molí de vent i que està realitzada amb llenguatge neogòtic.

Per sobre de la porta d'entrada s'hi pot observar la data de 1866 que correspon a l'edificació dels porxos i del mur.

Cap dada – encara som al REINO DE ESPAÑA – ni dels promotors de l’edifici, ni del seu autor, i òbviament de la història de casa ni un trist mot.

No la trobava a :
http://www.castellbisbal.cat/media/repository/planejament-urbanistic/2008-text-consolidat/memoria/2511141244_04-catanlegdemasiesicasesrurals.pdf

Apareix esmentada a :
http://www.castellbisbal.cat/castellbisbal/historia-local/bibliografia/les-masies-de-castellbisbal.html

Al Mapa de Patrimoni s’explica que es tracta d'una de les masies més antigues de Castellbisbal, amb orígens que es remunten a l'Edat Mitjana. El nom original de la casa podria haver estat el de Santa Eugínia, així al cens parroquial del 1600, apareixen censats Francesc Sanctauginia, Pau Sanctauginia, Antiga i Maria Sanctaugínia, Jaume Sanctaugínia i un mosso anomenat Joan. El cognom familiar sembla haver-se mantingut fins al segle XVIII. Així, el 8 d'agost de 1739, Victòria Santeugènia, veïna de Castellbisbal i resident en aquesta masia es va casar amb Magí Ambrós, hereu de Can Xercavins de Rubí, a la desapareguda ermita de Sant Genís. En el cens de 1752, consta com a propietari Francesc Santa Eugènia. En tant que edifici, tot fa suposar que l'actual masia és una construcció del segle XIX que integra restes de l'antiga edificació sobre la qual s'aixeca, especialment al seu cantó nord.

L'actual masia va ser aixecada sobre el que devia ser la masia medieval i moderna de Can Santeugini amb un estil propi d'una casa residencial més que d'una masia agrícola. Tot el conjunt va ser envoltat el 1866 per un mur perimetral que tancava l'espai. Destaca especialment la construcció dels porxos que s'adossen a la casa pel cantó de ponent, i la torre de l'aigua que presideix l'entrada al conjunt arquitectònic. Econòmicament, el sostén de la casa estava estretament lligat a la producció de vi, trobant-se tots els terrenys del voltant, propietat de la casa plantats de vinya. Un cop arruïnada la vinya, a mitjans del segle XX fou venuda pels darrers propietaris hereus de la família Santeugini, que parcel·laren es terrenys venent-los per fer l'actual urbanització.

Respecte a la casa, cal afegir que fins a mitjans del segle XX estigué habitada per masovers. A finals del segle XX la casa fou convertida en restaurant, la qual cosa ha suposat una reforma interior dels seus espais i usos.

Masia formada per diversos edificis que conformen el conjunt de l'explotació agrícola. L'edifici principal és un cos de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida per un pati enllosat. L'accés a la porta principal es realitza mitjançant una escalinata doble obrada en pedra i adossada al mur. El portal principal és allindat i es correspon a l'alçada del primer pis amb un finestral rectangular. La façana de ponent compta amb una galeria adossada a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs de mig punt. A la façana de llevant s'adossen diversos cossos de planta baixa que es cobreixen independentment. Un mur d'aglomerat, mamposteria i obra envolta tot el conjunt d'edificis de la masia. A l'extrem sud del mur s'aprecia una torre circular, que és en realitat un molí de vent. Es tracta d'una torre molt decorada, convertida en torre ornamental amb una escalinata interior. L'espai s'ha dividit en planta baixa i tres pisos, obrint finestrals de punt rodó en totes les seves cares. El tercer pis a estat convertit en punt d'observació i dotat amb una terrassa que recorre perimetralment tot l'espai circulat. Es tracta d'una terrassa que es sosté sobre uns permòdols fets en ciment i s'ha protegit amb una barana de ferro molt treballada. Aquest tercer pis es corona amb un teuladet format per una cornisa perimetral que es sosté sobre impostes. A nivell constructiu, tot el conjunt combina la pedra vista i l'arrebossat en color groc.

A l'exterior de la casa, sobre un turó situat uns metres a migdia del conjunt es conserva l'antiga era de la casa, actualment molt malmesa, que compta amb una alzina monumental en una punta. També han estat localitzats restes d'un antic pou d'aigua fet amb maons. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08054

Ens agradarà tenir noticia dels promotors i de l’autor de la construcció i/o reforma de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...

Sempre, sempre, sempre, afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., advocacions,..., ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és un imperatiu ètic.

Castellbisbal, el Vallès Occidental, Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DEL MAS VINYALS D’ESPARREGUERA?. EL LLOBREGAT JUSSÀ [ BAIX LLOBREGAT]. CATALUNYA

Retratava de manera parcial i amb algunes dificultats un edifici ‘singular’ mentre feia el camí vers la Colònia Sedó, venint des del Cairat, en no trobar-ne cap dada a la llista de monuments de Patrimoni Gencat, ni al Mapa de Patrimoni d’Esparreguera, deixava una pregunta a facebook, Com es diu la casa ?. Està al camí del Cairat.


El Pere Julià Subirana, em diu ; es Can Vinyals (Esparreguera).

Li feia una nova pregunta; hi ha una casa amb aquest mateix nom al poble, al carrer dels arbres, 19 , de la que el Mapa de Patrimoni ens diu:

l'any 1493 un Vinyals ja era batlle de la vila.

A mitjans segle XVII, en Josep Magarola i Badia, pubill Vinyals, era l'amo de la Barca que ja feia 200 anys feia el servei de transbordament entre Esparreguera i Olesa.

Fins fa uns anys s'utilitzà com a Caserna de la Guàrdia Civil.

http://retallsdesparreguera.blogspot.com.es/2012/02/70-anys-de-la-caserna-fantasma-de-la.html

Edifici entre mitgeres de planta baixa i, dos pisos i golfes. A la part posterior de la casa hi ha un petit jardí enjardinat. A la façana principal, la planta baixa és de pedra vista; la porta és d’arç rebaixat i a banda i banda hi ha una gran finestra amb reixa i ampit. Al primer i segon pis hi ha tres balcons en cadascun, les obertures tenen al voltant una motllura i el mur té una decoració pictòrica. Les golfes tenen tres petites obertures envoltades d’una motllura i el parament és llis. Tots els pisos estan separats per una motllura.

Tens dades d'aquest mas o masia ?. Quan es va fer?, qui en va ser el promotor?, qui l'autor?

El Pere Julià Subirana, em diu ; no té res que veure com està actualment amb l'antiga masia , no té molts anys , de principis del segle XX . Era un mas molt senzill i mig abandonat , una gent el comprà fa uns anys i el varen transformar com està actualment .

El cognom em feia pensar que potser tenir relació amb la finca homònima de Sentmenat,al Vallès Occidental, com així sembla deduir-se de la biografia de Manuel Domènech i Vinyals ( Esparraguera, 1835 – Sentmenat, 1905)
https://carlesquerol.wordpress.com/2016/03/15/un-personatge-foraster-realment-singular/

Quan a la presencia els Vinyals a Esparreguera :
https://books.google.es/books?id=j5-HsM7OU2YC&pg=PA80&lpg=PA80&dq=Els+vinyals+d%27Esparreguera&source=bl&ots=Q5D7Y3NkZF&sig=gK1O9mY0xYyY8JcdLsrXOT_YqZQ&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjh556exc_ZAhXHbxQKHSbaCKU4ChDoAQg2MAY#v=onepage&q=Els%20vinyals%20d'Esparreguera&f=false

https://books.google.es/books?id=w57nTJJAweEC&pg=PA301&lpg=PA301&dq=Els+vinyals+d%27Esparreguera&source=bl&ots=fl5o2ZeE9c&sig=kNq65xP08-_wIjzIRUzRcNTi8X0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjh556exc_ZAhXHbxQKHSbaCKU4ChDoAQg8MAc#v=onepage&q=Els%20vinyals%20d'Esparreguera&f=false

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels promotors d’aquest edifici, i del seu autor, noms, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs – si aquesta darrera circumstància s’hagués produït.

Sempre, sempre, sempre, afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., advocacions,..., ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és un imperatiu ètic.

Esparreguera, el Llobregat jussà [ BAIX LLOBREGAT], Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés