dimarts, 31 de desembre del 2013

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU D'ARBOLÓ. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina penjava una imatge del Santuari de la Mare de Déu d'Arboló, l’esglesiola penjada sobre la Noguera Pallaresa , dona nom a l'estret d'Arboló.


L'església és d'una sola nau amb absis semicircular a l'est, decorat externament amb arcuacions llombardes rematades per una cornisa. A l'absis s'obren tres finestres esqueixades. La porta, situada a migdia, és de mig punt. La presència en aquest mateix mur de tres mènsules al mateix nivell de la clau de l'arc de la porta, fa suposar l'existència temps enrere d'una coberta a mode d'atri. Per altra part recorre tot aquest mur, per damunt de la porta, una cornisa llisa, sobre la que descansen dues finestres de mig punt amb derrama doble. Aquesta cornisa queda interrompuda poc abans de l'angle sud-oest, continuant a una altura superior que es mantindrà a la façana oest. Sobre aquesta última, s'aixeca una curiosa espadanya, de secció cúbica, en la que s'obre un arc lleugerament reentrant i en els laterals una petita obertura d'arc de mig punt. Sota l'espadanya i en el pinyó de la coberta a dues aigües apareix una finestra molt allargada flanquejada per dos petits ulls de bou. La part inferior d'aquesta façana fou tapada amb l'annexió de l'atri. L'aparell emprat en la construcció, es ben tallat i de mides molt regulars. La coberta de l'absis i part de la nau, es de lloses i la resta es de teula.

L'església actual fou consagrada el 1150, si bé anteriorment existia ja un castell i una església esmentats amb el nom d' "Erbolone" en un instrument datat l'any 731 [ l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) el creu posterior ].


El Santuari del que trobava una imatge de Riguat, en blanc i negre - sense data – del Fons fotogràfic ‘ Pau vilà ‘, és objecte d’una particular devoció a la zona, i molt concretament per la gent de Pla de Corts, Gerri, Soriguera i Sort.

Us deixo un enllaç als seus Goigs : http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-la-nostra-senyora-darbolo-arcalis.html

dilluns, 30 de desembre del 2013

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE LARÉN. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Larén adquirirà la condició de Municipi l’any 1812, el cens de 1787 donava un total de 15.474 ànimes a la comarca del Pallars jussà, l’any 1831 constaven 25 veïns a Larén.

L’any 1857 s’assolirà el sostre històric de població del Pallars jussà amb 28.861 ànimes, Larén el febrer de 1847 fou agregat a Senterada, en virtut de la Llei Municipal promulgada el 1845, on es fixava el límit de 30 veïns (caps de família) per a poder tenir ajuntament independent, Madoz explica que que l’any 1845 formaven el poble 10 cases d'una sola planta, en un sol carrer, irregular, costerut i sense empedrar. Fora de la població, però a prop, hi havia una font abundant, i el poble disposava de rentador públic.

Ceferí Rocafort i Sansó (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 - 1917), recull en la seca crònica que Larén, vers el 1900, hi havia 33 edificis, amb 62 habitants, en la mateixa data la comarca tenia un cens de 20.295 ànimes.
Podem suposar – a manca de dades – que l’església dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, quines runes esfereïdores retratava la Gemma Capdevila Ribes, s’ampliava i/o reformava en aquells anys.





Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) ens enviaven una imatge datada el 14-14-1973 en la que s’aprecia que l’ esglesiola estava sencera.


La despoblació s’aguditzarà al final del segon feixisme, (Dictadura de Francisco Franco) , en el cens de 1981el cens comarcal, amb una superfície de 1343,08 km² , és de 15.633 persones, que seran 13.840 a darreries de l’any 2012.

La Capital, Tremp el municipi més gran de Catalunya amb 302,82 km² [ la comarca del Barcelonès té una superfície de 144,72 km² ], amb 6.515 habitants concentra quasi la meitat de la població.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MAREDEDÉU DE LA MERCÈ DEL MAS CIRERA AL TERME DE BORRÈDA, DE CAPELLA A PALLISSA.

El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, em feien arribar la fotografia de la que fou Capella advocada a la Verge de la Mercè, del mas Cirera, s’adverteix la primitiva funció d’aquesta esglesiola d'una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants, avui quasi totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d'accés es va obrir a ponent i és allindada. És l'element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l'escut de la família Cirera.


L’edifici iniciava el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del segle XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l'edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions.

La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l'any 905 quan la "villa que dicunt Cereisa" s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels segle XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII a XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Santa Maria de Borredà; a banda d’aquesta la masia que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà.

La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa.


Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) una imatge datada el 14-IV-1991 en la que s’aprecia clarament l’estructura ‘religiosa’ de l’edifici, i l’ús agrícola i/o ramader ha que estava destinada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT PERE DE RIBES I EL PATRIMONI INDOCUMENTAT DE CATALUNYA

Tenia el ferm propòsit d’arribar-me fins a Sant Pere de Ribes per tal de retratar alguns dels seus notables edificis :

1. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PAU I SANT PERE

2. CAN COLL 
http://www.hemerotecadigital.info/pdfs/DIV/2008/DIV080411038.pdf

.    CENTRE PARROQUIAL

Tots tenen en comú la figura del seu promotor Francesc  / FRANCISCO Marcer i Oliver, del que saben enviudava de Maria Carbonell  i Huguer el 7 de gener de 1915 justament a la casa de Can Coll de Sant Pere de Ribes.

Quan a l’autor, mestre d’obres i/o arquitecte no en trobava cap dada enlloc, i per descomptat , sou pregats de fer-nos-h saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No sabia tampoc localitzar el  lloc i data de naixement i traspàs d’aquest insigne patrici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 29 de desembre del 2013

FANTASIES HERÀLDIQUES. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF.

El diccionari de l’ Institut d'Estudis Catalans en diu a l’entrada ;

heràldic -a

1 adj. [HIG] [LC] Relatiu o pertanyent a l’heràldica.

2 f. [HIG] [LC] Estudi dels escuts d’armes.

No em sobtava veure com l’escut de Sant Pere de Ribes no té cap referència ‘tòpica’, ni al Celestial patró – s’acostumen a posar unes claus, en recordança de la facultat que li atorgava Jesús -, i menys encara de la possible abundor en èpoques remotes de plantes de l’espècie ‘Ribes Rubrum’ , Grosella vermella.

L’ Escut aprovat el 25 de juliol del 2002 i publicat al DOGC el 8 d'agost del mateix any amb el número 3695.
És caironat partit: al 1r, d'atzur, un castell obert d'or; el 2n, faixat de 8 peces d'or i de gules. Per timbre, una corona mural de poble.


Com explicació ‘científica’ llegia, ‘el poble va néixer al voltant del castell de Ribes, d'origen islàmic, que fou comprat pels bisbes de Barcelona l'any 990; aquest és el castell representat a l'escut. A la segona partició apareix el faixat d'or i de gules tradicional dels escuts d'armes de Sant Pere de Ribes, que no se sap del cert a què fa referència’ .

Us deixo un enllaç a l’escut de Sant Pere Pescador.


Us adjunto una imatge de la ‘Ribes Rubrum’ , Grosella vermella.

dissabte, 28 de desembre del 2013

SANTA MARIA DE COLOMERS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Max Schreck, publicava unes fotografies de l’'església parroquial de Santa Maria de Colomers, documentat al segle IX com ‘Columbarios’ en el sentit de «lloc on es crien coloms»


A la façana s'obre la porta d'accés barroca. És rectangular, i la corona un frontó trencat , per damunt del qual hi ha una finestra romànica d'arc de mig punt. La torre, a la banda dreta, té base quadrada, cos superior vuitavat amb obertures de mig punt i coronament amb barana de balustres.


És un edifici d'una nau amb capelles laterals , absis semicircular i torre als peus. Té coberta de teula a dues vessants. L'aspecte actual del temple reflecteix les intervencions experimentades al llarg del temps, a partir de l'estructura original romànica. A l'interior, la nau es cobreix amb colta apuntada; al llarg del seus murs s'obren les capelles, amb tres arcs, de mig punt que recolzen en pilastres. Un arc triomfal doble separa la nau del presbiteri, que en els seus dos trams es troba resseguit per arcs cecs sostinguts per columnes amb capitells decorats, alguns d'aquests capitells havien desaparegut i s'han hagut de reconstruir. Exteriorment, s'observen dues etapes constructives: la part inferior correspon, amb moltes modificacions (capelles laterals , portada), a l'obra romànica, metre que la part superior, amb espitlleres, és el resultat de les obres de fortificació dels segles XVI-XVII.

Colomers tancava l’any 2012 amb 205 habitants.


L'escut oficial té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, un colom contornat d'atzur perxat sobre una branca de sinople movent del cantó sinistre de la punta. Per timbre una corona mural de poble.

CASTELL DE SANT JOAN DE LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Tenen a Lloret dos ‘Castells’, i curiosament el que té més història, és el que està en pitjors condicions, llegia en relació al conegut com de Sant Joan :

Al inici del segle XIX el castell estava en runes, quedant en peu només la torre. El castell fou confiscat per l'Estat l’any 1855, arran de les lleis desamortitzadores, passant a mans del ministeri de Finances.

Durant la guerra contra Anglaterra que va fer cèlebre la batalla de Trafalgar, un vaixell anglès que volia reposar aigua a la platja de Fenals va voler dispersar a la gent que s'havia agrupat entorn el castell per tal d'observar la maniobra i va disparar diversos trets, un dels quals va partir longitudinalment la torre en dos.


Trobava una fotografia dels anys 1920 a l’Arxiu de fotografies antigues de l’Ajuntament, on es veu encara, la meitat de la torre.


La segona meitat va caure degut a un llamp l’any 1923, en els dies foscos del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), que no tenia cap interès en Catalunya , la seva gent i la seva història.

Des d'aquell moment, la fortalesa de Lloret només va ser una petita referència.

L'estiu de 1964, ja dins del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco )una excavadora, pertanyent a una urbanització veïna del Castell, sense previ avís ni permís de cap mena, obrí un vial que partí el castell en dos, destruint la base de la torre de l'homenatge, això impossibilità posteriorment la total recuperació i dificultà en gran manera la restauració. El fet fou denunciat per l'Associació Espanyola d'Amics dels Castells, la qual inicià les gestions per tal de salvar les restes del Castell.

Quan es va celebrar el mil•lenni de la primera aparició del nom de Lloret en un document, am l'eufòria general per recuperar la història hi va haver un primer intent de salvar i dignificar les restes del castell. Parlem dels anys 1965-68, i després de 1983-84, una vegada que l'Ajuntament va aconseguir que l'Estat cedís al municipi els terrenys on estava situada la fortalesa, començant, per tant, a consolidar muralles i pedres.

Les excavacions dutes a terme, per Armand de Fluvià entre 1965-68, van posar al descobert les restes del castell, la qual cosa va permetre que l'aparellador Ricar Canals, l'any 1968, en realitzés un plànol, permetent esbrinar que la torre mestre era en un dels angles del recinte fortificat, el de migjorn. La torre tenia un diàmetre interior de 5,40 metres, i el gruix de les parets era de 135 cm. A part d'esbrinar les dades originàries de la torre de l'homenatge, aquestes excavacions també van permetre saber que el recinte o clos de muralles tenia una planta rectangular, i el mur de tramuntana feia uns 27 metres de llarg, semblantment als altres dos, que confluïen al costat de la torre. Altres moments destacats van ser la reconstrucció de la torre de l'homenatge (1989-90)i la campanya d'excavacions arqueològiques dels anys 2000-2001, amb la musealització corresponent.


El castell de Sant Joan es troba ubicat en el turó que separa Lloret de Fenals, en un penya-segat. Hi ha un camí que surt del Passeig Manuel i Bernat i que transcórrer arran de mar fins arribar al castell. No té cap tipus de pèrdua. Aquest és el recorregut a peu. Paral•lelament també es pot sortir amb cotxe des de la plaça de la Riera; agafar el carrer Francesc Campedrà tot recte, i posteriorment el carrer Marià Fortuny, el qual ens acaba portant al castell.
A finals del segle passat, aproximadament entre 1989-90, en el castell es van dur a terme un cúmul d'obres de gran repercussió que tenien com a objectiu restaurar part de la imatge primigènia que havia tingut el castell. En el context d'aquestes obres es va procedir a la reconstrucció de la torre mestre, rodona, i al realçament del mur perimetral.
L'any 2000 es van iniciar excavacions arqueològiques, centrades al pati d'armes, als voltants de la torre i a tres cambres de l'ala oest. Es van descobrir els fonaments de la torre mestres original i diverses sitges medievals, i s'ha evidenciat que tot la fortificació fou objecte de reformes generals entre els segles XV i XVI.

El castell de Sant Joan va tenir dues capelles, la capella de Sant Joan que es va mudar de lloc pel perill de ruïna que amenaçava el castell, i a començaments del segle XVIII, el castell constava d'una altra capella, aquesta dedicada a Santa Llúcia, en la que s’hi venerava la Mare de Déu del Castell.

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR. HORTA DE SANT JOAN. TARRAGONA. CATALUNYA

El Marcel Morató Tort penjava una fotografia - bellíssima com totes les seves - de l'església de Sant Salvador , l'edifici més destacat del conjunt d'edificis que formen el convent dit de Sant Salvador, o de la Mare de Déu dels Àngels.


El temple presenta una sola nau de planta rectangular, reforçada amb contraforts laterals, i absis tendent al semicercle, cobert per una volta amb nervis més baixa que la coberta de la nau. Se'n conserven els arcs diafragma que en principi suportaven l'entramat de bigues de la coberta, encara que una falsa volta del segle XVIII impedeix la seva visió des de l'interior. Els arcs es recolzen sobre columnes de base hexagonal adossades amb capitells decorats amb motius geomètrics. En un dels costats de la nau trobem un seguit de capelles barroques. Als peus s'observa el cor, just a sobre de l'entrada. A sota a continuació de les capelles, hi ha l'altar del Sant Salvador d'estil barroc, amb cúpula i cimbori. L'altar principal està dedicat a la Verge dels Àngels. Aquest primer edifici va ser ampliat pel sector dels peus en els segles XIV-XV, al ser construït l'actual primer tram de nau, cobert amb volta gallonada. El mur de tancament està centrat per una porta gòtica amb arquivoltes sostingudes per esveltes columnes i un atri de planta quadrada amb les tres façanes obertes. Tot aquest sector medieval dóna exteriorment a l'edificació la sensació de solidesa, tant per la utilització de carreus de pedra com per la homogeneïtat dels contraforts. L'interior és il•luminat per diferents ulls de bou circulars. A finals del segle XVI o inicis del XVII es van bastir el claustre i, al seu voltant, les estances del convent. Durant el segle XVII i el XVIII es va ampliar el sector del convent. Aquest és un cos allargat paral•lel a l'església, separat pel claustre, que la ultrapassa en l'extrem est prenent forma d'ela. Es van construir, a més, la gran part de les capelles laterals del temple, entre les que cal mencionar la de Sant Salvador, de pla central i rematada amb una cúpula. Destacar la porta d'accés, d'arc ogival i amples brancals, amb arquivoltes motllurades en descens, columnes de fust cilíndric i capitells de decoració vegetal que formen una línia seguida d'impostes. Al porxo s' accedeix a través d'una llarga escalinata. L'absis d'estil romànic-gòtic està reforçat per contraforts i sense gaires obertures. Antigament, el claustre presentava dos pisos, dels quals només es conserva les arcades inferior que són arcs carpanells sobre columnes toscanes de fust llis, amb capitell d'àbac motllurat i amb base sobre plint quadrat. La galeria del claustre estava coberta amb un conjunt de bigues de fusta i tenia damunt un altra amb columnes cilíndriques i entaulament, però actualment desapareguda, en part. El claustre és el segon element en importància després de l'església. Referent a l'atri i al pòrtic de l'església: la planta és d'estructura quadrada amb tres façanes, ocupant la quarta el pòrtic que dóna accés a l'església. La façana principal presenta una sola obertura d' arc ogival de gran mida, mentre que a les laterals hi ha dos obertures, també amb arc ogival i separades pel contrafort i l'arc de diafragma interior que parteix la cobertura en dues parts iguals. Aquí també s'ens mostra la portalada d'accés al convent i que omple una de les dues obertures de la façana lateral sud. A sota dels arcs laterals hi ha uns ampits de pedra amb restes de sepulcres i osseres a sobre. El pòrtic amb porta d'arc apuntat i una gran arquivolta, presenta una faixa de capitells ornamentats amb motius vegetals i base típica gòtica. S'observen làpides a l'atri i pòrtic de l'església que serien baixos relleus. La capella de Sant Salvador es localitza a l'entrada de l'església al costat esquerre i és un edifici de planta quadrada i cúpula esfèrica amb una cornisa que es recolza a sobre d'arcs torals i petxines i rematada amb un petit cimbori. La planta és típicament barroca. L'alta ocupa l'espai que deixa l'arc toral frontal.

EL CASTELL D’EN NARCIS PLAJA MARTÍ. LLORET ‘ COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Fèiem el passeig per la platja de Lloret, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, havíem de retratar el castell dit d’en Plaja perquè en fou promotor Narcís Plaja i Martí ( xxx, 18xx - xxx, 19xx), un industrial gironí casat amb Maria Vilà i Ruyra de Blanes, neboda de l’insigne escriptor Joaquim Ruyra i Oms (Girona,1858 - Barcelona, 1939). Propietari de l’empresa “Galetes Plaja” de Girona.


Les obres, foren dirigides per l'arquitecte Isidre Bosch i Batalle ( Vilanna, 1875-1960 ) s'iniciaren l’any 1935 i finalitzaren el 1940, el fet mateix que comencessin sota un regim democràtic – la II República – i acabessin desprès d’un episodi de sedició militar, que va desfermar una guerra més que fratricida, genocida, recolzada i beneïda per l’Església Catòlica, que amb l’excepció del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , signaven la denominada Pastoral de la Cruzada, se’ns fa difícil d’entendre, tot i la previsible identificació de l’empresari amb els postulats del franquisme.

S’explica que Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966), s’inspirava en aquest edifici per dissenyar la seva ‘terra de les fantasies’.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data del naixement, i de traspàs del Narcís Plaja i Martí a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens donaven una bona recomanació per anar a dinar, i ens advertien alhora que la zona esdevé perillosa quan cau el sol.


L’any 1916 el Josep Salvany Blanch retratava aquest dessolat i feréstec paratge.

dijous, 26 de desembre del 2013

SANT ESTEVE DE COMIÀ. BORREDÀ.

Visitàvem la M. Rosa Planell Grau, i el Miquel Pujol Mur, l’església de Sant Esteve de Comià, coneguda també com Sant Esteve de Roma, pel seu veïnatge amb l’antic mas de Roma, que té a prop el vell pont medieval de Roma, molt modificat i asfaltat, sobre la riera de Merlès.

L’església fou una antiga parròquia rural, l’única demarcació de Borredà que des dels seus inicis va pertànyer al bisbat de Vic i a la jurisdicció eclesiàstica del comtat d’Osona.

Els seus orígens es vinculen amb Ripoll. La primera notícia del lloc és de l’any 948,; Comià, sembla ser amb el nom de Cuminazi, s’esmenta com un dels límits de l’església de Sant Pere de Salselles, església donada a Ripoll pels marmessors d’Oliba.

Al segle XII figura documentada amb el nom de Guminas.

L’any 1607 l’església parroquial de Sant Esteve de Comià fou unida, com sufragània, a l’antiga església de Sant Vicenç de Maçanos, que més tard passà a ser sufragània de Matamala.

Les modificacions més importants devien tenir lloc l’any 1690, en que fou canviada de lloc la porta d’entrada.

Aquest edifici fou transformat interiorment el segle XVIII, moment en que fou enguixat i hom hi afegí uns contraforts a l’exterior per tal de mantenir en posició vertical els murs de l’edifici.

Actualment l’església de Sant Esteve de Comià és sufragània de Santa Maria de Borredà.


Església d'estructura romànica força modificada. Originàriament tenia una petita nau, coronada amb un absis a llevant; la primitiva volta fou modificada i l'absis el segle XVIII fou substituït per un presbiteri rectangular més petit que la nau. També s’afegiren a cadascun dels seus costats unes capelles laterals i fou re-col·locada la porta en la qual hi ha la següent inscripció:



“SAGIMON

PUIGCERCOS

ME FECIT”

1690


Al mur de migjorn hi havia l'original porta d'entrada i una senzilla finestra. A ponent el massís campanar d'espadanya és de dues obertures, formada per dos arcs de mig punt adovellats.


Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

dilluns, 23 de desembre del 2013

CAN GARRIGA DE LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El permís d'obres de la casa és de 1886 i la finalització de les obres, de 1887. L'obra, encàrrec d'Enric Garriga Mataró , es pot atribuir als germans Fèlix i Josep Torras i Mataró.


La descripció tècnica ens diu ; Edifici cantoner de tres plantes i terrassa situat al costat dret del passeig Jacint Verdaguer, vora el mar. És situat entre els passatges de Camprodon i Arrieta, Verdaguer, el carrer Joan Durall i la travessia de Venècia.Està format per la unió de dues vivendes que ocupaven tota una illa de cases del casc antic de Lloret. Aquesta altra casa, que també té un pati a llevant, però és de construcció i decoració més senzilla. La casa principal es pot considerar dins l'estil neoclàssic, però amb aportacions de l'arquitectura popular. La façana està formada per tres crugies. Destaca l'encoixinat del sector central de la façana i les cantonades i també les obertures amb llindes arquejades. Les finestres de la façana principal, als pisos superiors, estan dotades de balcó. Aquests balcons tenen les baranes de ferro colat i estan sostinguts per dues mènsules decorades amb motius vegetals. La façana de la casa principal és absolutament simètrica. La porta principal conté al centre de la llinda, conformada per un arc rebaixat, les inicials d'Enric Garriga (E. G.) relligades i superposades entre una decoració vegetal simètrica. A cada planta hi ha tres balcons i l'entaulament consta d'un frontó i balustrada. Al frontó hi ha, emmotllada en guix dins un medalló circular, la data de finalització de les obres de la casa, 1887. També hi ha elements de terra cuita sobre els guardapols de totes les obertures d'aquesta façana principal. Quant a les façanes laterals, l'ornamentació és més senzilla, encara que segueix els mateixos criteris d'ordenació segons eixos verticals reforçats pel ritme dels balustres de terra cuita del terrat. La teulada és plana i accessible, amb barana de balustres de terra cuita. Pel que fa als interiors, existia una capella – de la que ens agradarà saber-ne l’advocació a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i una sala de música. Destaca el bany modernista i els paviments de ceràmica valenciana. El terra de la casa està format per peces quadrades de ceràmica de colors formant diferents dibuixos. Els sostres són pintats amb diferents motius (vegetals, paisatges, ...) a més de decoració de frescos, relleus i motllures de guix, sanefes geomètriques, dibuixos florals, ceràmica valenciana... Les pintures més destacades són del pintor Joaquim Vilaseca i Palau. Al pati original de la casa s'hi ha habilitat l'entrada de la casa Garriga, que és una estructura de ferro i vidre. Actualment, mentre hi ha obres d'adequació a l'interior, funciona com a punt d'informació turística. Pel que fa la casa adossada, destaca pel balcó corregut que hi ha al primer pis, la cornisa i les grans obertures rectangulars de la planta baixa, les finestres de les quals són enreixades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DEL MERCAT MUNICIPAL DEL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

Antoni Bartra Boada, arquitecte municipal , és l’autor del projecte tècnic de l’edifici del mercat que s’alçava l’any 1921; la descripció tècnica ens diu : edifici constituït per tres naus unides per una nau central de forma octogonal. Les tres naus rectangulars estan cobertes sota un encavallat de bigues de fusta, mentre que la central l'ha substituït per un embigat de laminat d'acer. Per la seva cara interna, els murs estan recoberts fins a una alçada de dos metres, de rajoleta blanca i verda del tipus valencià. En els punts on s'uneixen les naus laterals a la central es repeteix el motiu ornamental de la façana, consistent en una sèrie d'obertures rectangulars que si bé en el cas del carrer fan la funció de finestres, a l'interior, al deixar veure el mercat en tota la seva dimensió alleugeren un tant la sensació d'espai reclòs que podria produir el seu fraccionament. Clar exemple de noucentisme d'inspiració historicista.


Inicialment, el mercat només disposava d’una nau i una entrada única per la plaça de la Vila. L’ampliació del sud-est del solar, fins arribar al carrer d’Ignasi Iglésias, s’efectuà entre el 1934 i el 1944, i la de l’est, fins arribar al carrer del Centre, entre 1937 i 1944. Amb aquestes ampliacions es completava el mercat amb la seva estructura actual, amb els tres accessos.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs de l’Antoni Bartra Boada , a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

CASA CONSISTORIAL. EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

Edifici construït a partir de 1905 , en substitució de l'antic – del que existeixen sens dubte imatges, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i en el mateix emplaçament per l’arquitecte Municipal Joan Feu i Puig.

L'acord es va prendre en la sessió del 14 d'agost de 1904, segons consta en els documents municipals. Donat que els vitralls del Ple, obra atribuïda a Josep Prat ( ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com dades sobre la data i lloc de naixement i traspàs, i el cognom matern ) estan datats el 1928, cal suposar que aquesta devia d'ésser la data en que es donà per finalitzada l'obra.

La descripció tècnica ens diu ; edifici estructurat en tres cossos de simetria perfecta, el central dels quals en la part del primer pis és d'una alçada netament superior, coronat per unes agulles ornamentals neogòtiques per a ennoblir encara més el gran balcó d'honors i, al mateix temps donar solemnitat per la seva part interior, al sostre del Ple.


Les finestres, als cossos laterals, són rectangulars, una mica més grans a la planta baixa. La façana lateral del carrer Major està restaurada, any 1931, i té únicament un grup de tres finestres rectangulars que il•luminen l'escala d'honor. Totes elles estan guarnides amb una senzilla sanefa de pedra artificial d'intenció neogoticitzant.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en qüestió de recuperar la memòria històrica totes les mans son poques.

SANT PERE I SANT PAU. EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

No està inclosa dins dels ‘monuments’ d’aquesta ciutat de la comarca del Llobregat Jussà, en la que la destrucció dels temples assolia la categoria de deport ‘olímpic’ en els dies foscos que seguien a la sedició militar dels feixistes contra el Govern de la II República.



Trobava imatges de l’església parroquial gòtico-renaixentista del segle XVI , que feia el Josep Salvany Blanch els anys 1915 i 1919; cremada l'any 1936, no tot però va ser destruir, l’informe de la parròquia al Prat de Llobregat ens diu que van desaparèixer: un retaule renaixentista de la Mare de Déu del Carme (pàg. 66), un retaule barroc de l’altar major i el de Sant Isidre, ambdós barrocs (pàg. 69), i una notable creu processional (pàg. 85). El campanar fou destruït i les campanes robades.

A partir de 1948, es començà per construir la cripta neogòtica sota la direcció de l'arquitecte municipal Joaquim de Moragas Ixart , d’aquella època és també el campanar i la cripta.


El campanar es va inaugurar el 1960 per l’Arquebisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), que l 'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats




L'actual església, obra de Robert Terradas i Via (Barcelona, 1916 - 20 de juny de 1976) , és del 1969-71.

EDIFICI ESCOLAR ‘ SEDA’ .EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

Retratava l’edifici de l’Escola ‘ Seda’ al Prat de Llobregat.

No trobava cap referència del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte, i menys encara del promotor d’aquest edifici, qualificat com a residencia dels directius, que farà funcions de biblioteca i més tard de col•legi.
www.raco.cat/index.php/Materials/article/viewFile/137352/189011‎

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=95

5 APU.05 Escola La Seda. Plaça del Pintor Grau Sala, 5

El fitxer de Patrimoni no està accessible


La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta rectangular de tres pisos d'alçada, el més baix dels quals és de planta baixa a la banda del pati (dues façanes) i soterrani a la part de l'entrada principal. La simplicitat i la racionalitat de la seva construcció, de planta simple i grans finestres a quatre vents per aconseguir una bona il•luminació natural a les classes, es va temperar amb el disseny de les obertures, una mica retardatari, com mirant al modernisme i, amb la solució de la teulada, amb falses golfes i un ample ràfec amb rajoles de ceràmica a la part de sota. Tot això li dóna una certa aparença de "casa de nines" destinada a associar l'edifici amb la infància. L'estat de conservació és satisfactori fins i tot amb detalls de fàcil degradació o eliminació com la marquesina de vidre i la forja de la porta principal, els estucs o les baranes de pedra artificial.

El Prat de Llobregat assolirà en el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) els 6.694 habitants, que seran 60.139 en el cens posterior al segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ), i 63.162 habitants a darreries de l’any 2012, quan com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, es tornava als nivells de misèria dels anys de la postguerra.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 20 de desembre del 2013

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE LLORET ‘COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que el cementiri modernista de Lloret de Mar fou projectat pel mestre d’obres Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946), que el començar a construir l’any 1896, i fou inaugurat el 1901.


Impressiona la singular distribució en la que a partir d’un passeig central que va des de l’entrada fins a la capella del Sant Crist, hom admira a banda i banda, els hipogeus i panteons de més categoria, que es construïen sota la direcció dels millors arquitectes, escultors i/o artistes de l’època .


No trobava enlloc la confirmació de l’autoria de la Capella del Sant Crist del Cementiri de Lloret, per part del mestre d’obres Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946), que té però, tot els números per ser-ho.

Trobava una imatge del Fons: GUINART - BALL•LLATINAS – XIBERTA del Lloret de començaments del segle XX


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i també – almenys així ho espero- a l’email ajuntament@lloret.cat a l’atenció de l’Alcalde, Romà Codina Maseras.

dijous, 19 de desembre del 2013

LES ESCOLES ‘PARROQUIALS’ DE LLORET ‘ COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

A principis del segle XX funcionaven quatre escoles religioses a Lloret, )les noies podien anar al col•legi "El cor de Maria" (les monges catalanes) o al de la Immaculada Concepció (les monges franceses); els nens anaven als germans maristes i, a partir de l’any 1920, a les escoles parroquials de la Rectoria, hi havia també l'escola pública que des de la inauguració de l'Ajuntament, al febrer de 1872, funcionava a la part baixa de l’edifici, i que va mantenir la seva activitat fins als anys trenta del segle XX. El cens rondava les 3.000 ànimes.


Retratava la Rectoria, té les façanes arrebossades i pintades, a excepció d'algunes franges i obertures emmarcades i decorades a base de rajola o pedra pissarrenca. Consta de dos cossos perpendiculars, un septentrional i un meridional, i d'una torre octogonal adossada a la façana principal que dóna al pati de l'Església. Té una estructura complexa i les cobertes són de doble vessant a façana. La decoració modernista de les façanes és molt rica en detalls i multitud de varietats decoratives, des del trencadís fins als arcs esglaonats passant per la decoració ceràmica i les columnes salomòniques de maons. Els referents decoratius són bizantins, musulmans i renaixentistes. La planta baixa consta, a la part nord, d'un seguit de cinc grups de tres finestres emmarcades de rajola. Fins a les llindes de les finestres del primer pis hi ha un sòcol de pedra poc desbastada pissarrenca. Aquest sòcol està decorat amb dues franges horitzontals plenes de trencadís i emmarcades de rajola amb quatre finestres geminades, emmarcades de rajola i amb llindes d'arcs esglaonats. El segon pis i el tercer tenen tres finestres disposades una a sobre de l'altra i entroncades amb la decoració de rajoles amb arc esglaonats i baranes de rajola. Al llarg de les façanes hi ha altres franges i frisos horitzontals de trencadís. A la teulada d'aquest sector septentrional hi ha, a la part frontal, tres decoracions als angles de la teulada en forma de merlets esglaonats plens de trencadís de tons blancs. A la façana principal, destaca l'escala d'accés al primer pis amb decoració de pedra pissarrenca, dues esferes i trencadís, una columna salomònica de maons i la teulada de doble vessant de ceràmica pintada i vidriada suportada per dita columna. El motiu decoratiu més característic són les finestres geminades i emmarcades de rajola que es repeteixen a la façana principal i a la torre octogonal. La torre, situada a la façana, és de planta octogonal irregular i té un seguit de pinacles esglaonats en forma de merlets romboïdals a la part superior. Aquests merlets estan culminats per unes esferes punxegudes. Bona part de la cobertura de la torre és arrebossada, a excepció dels emmarcaments de rajola i els merlets de trencadís de colors blanc, roig i blau. A prop de la torre, al sud hi ha una altra petita torreta de planta quadrangular i teulada de quatre vessants còncaus. Els ràfecs estan formats, al cos septentrional, per set fileres de rajola i teula, disposades planes i en forma de dent de diamant. A sobre emergeix un voladís suportat per mènsules de fusta que deixen entreveure una rica decoració de rajoles quadrades i pintades. Al cos meridional, a la façana principal els ràfecs encara tenen més fileres de rajola i teula, encara que el voladís no és tant emergent. La construcció de la Rectoria està adossada a la part posterior i septentrional de l'església.

La població de dret era a darreries de l’any 2012 de 40.837 habitants. Us deixo un enllaç a la oferta educativa :
http://www.lloret.cat/catala/Educacio/EDFEC7E468C448DD81EABB296B346783.asp

Lloret és ‘ territori Bonaventura Conill i Montobbio’ i caldria que això s’aprofités per potenciar un altre ‘turisme’.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CAPELLA DEL SANTISSIM DE SANT ROMÀ DE LLORET ‘ COSTA BRAVA’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Fèiem temps abans d’anar a dinar a ‘Can bolet’ el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés; trobàvem l’església tancada i em limitava a retratar l’exterior, del que crida especialment l’atenció l’excel•lent feina de l'arquitecte de família lloretenca Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946). titulat l’any 1893.

La construcció de la capella nova del Santíssim Sagrament fou possible gràcies al donatiu de l’indiano" Narcís Gelats i Durall (1845-1929), banquer i negociant que s'estigué a La Habana, que volia així honorar el record de la seva esposa
Sobre la base gòtica, Bonaventura Conill i Montobbio va aplicar el nou corrent decoratiu modernista, i va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes.


Es canviaren els revestiments, la façana i la sagristia. Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914. Durant les reformes de 1909-1916 l'atri de l'entrada, actualment desaparegut, també fou transformat. Era un cos avançat amb un petit atri sobresortint rematat per cúpules d'estil bizantí. Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra. Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.

D'entre les decoracions anteriors del 1936, cal destacar també les imatges i obres d’Enric Clarasó i Daudí, (Sant Feliu del Racó - Castellar del Vallès 1857 - Barcelona 1941) (Sant Sebastià, Sant Isidre , Verge de la Mercè, i Verge del Roser), Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1864 - 27 de febrer de 1934) (Puríssima Concepció, Sant Antoni, Sant Josep i Grup del Santíssim Sagrament), i Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) (Retaule de la Mare de Déu del Carme).


Aquesta capella i les seves immediacions al voltant de l'església parroquial de Sant Romà, formen un conjunt modernista important que va ser destruït en bona part l'any 1936 (sobretot les façanes, l'entrada i les decoracions interiors) i restaurat posteriorment.

Lloret és ‘ territori Bonaventura Conill i Montobbio’ i caldria que això s’aprofités per potenciar un altre ‘turisme’.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL I ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Des del poble d'Orcau surt un camí en direcció nord que porta fins a dalt del cim d'un turó amb vegetació arbustiva, on s’alcen tossudament les restes del Castell d’Orcau i de l’esglesiola de la Marededéu de la Pietat, curiosament malgrat la devastació extrema del indret, es conserven parts del vial d’accés amb restes d'empedrat.

El Miquel Bailac Bonales publicava una fotografia d’aquest castell de planta gairebé quadrada amb una bestorre a cada angle, de les quals se'n conserven tres, distingint-se en elles diverses espitlleres. Paraments fets amb carreus ben treballats i lligats amb morter de calç. Tancant tot el conjunt, es poden veure pels costats nord i est restes d'una muralla amb vàries bestorres; per les vessants restants, la morfologia del terreny, molt escarpada, permetia l'absència d'altres fortificacions. Presenta un nivell d'enderroc important per tot el cim i vessant més propers.


El castell és conformat per un doble recinte emmurallat: de l'exterior resten els fonaments, amb murs i torres circulars, mentre que l'interior, més ben conservat, era de planta quadrada i torres cilíndriques als angles. Els paraments que en resten revelen una construcció feta amb pedra petita i amb obertures d'espitllera

De l'antiga església romànica del castell, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, resten només l'absis únic i el mur de tramuntana, que retrata l’any 1920 Josep Salvany Blanch .


A partir de les restes conservades i de les fotografies anteriors a l'ensulsiada, sabem que el temple era d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. L'ingrés era al mur sud. L’exterior de l'absis presenta decoració a base de dobles arcuacions cegues separades per lesenes A la conca de l'absis hi havia unes pintures murals, avui conservades fragmentàriament al Museu d'Art de Catalunya, que representen figures d'apòstols sobre un fons de bandes de colors amb evocacions d'una línea de terra a la part inferior. També hi havia motius vegetals i geomètrics a la finestra de l'absis.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT PERE DEL BOSC. LLORET ‘ COSTA BRAVA ‘ . LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Sobta la magnificència de Sant Pere del Bosc, situat en un lloc aïllat , sorprèn la visió de l’església inserida en un edifici de tres plantes i terrassa, que presideix una plaça en la que s’alça també un monument al reformador del lloc a finals del segle XIX .



Sant Pere del Bosc té clarament una història ‘ antiga’ que Mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà ( Cruïlles (Empordà jussà) 8.10.1939 – Girona 8.11.2007 ) , resumia en les següents notícies històriques: 1172; Berenguer de Llorà, després de fer llegats a Sant Romà i Sant Joan de Lloret, en fa un a Sant Pere "de Alodio". 1439-1481; Llicència de demanar caritat per Sant Pere del Bosc. 1444; El bisbe, desitjós de fomentar el culte a l'ermita, autoritza els clergues a dir-hi les misses que haurien de celebrar a la parroquial; el permís val també per un altar de la Mare de Déu, recentment construït a Sant Pere. 1482; Jordi Sarriera, canonge de la seu i rector de Lloret, i Antoni Amigó, ermità de Santa Maria de Gràcia i Sant Pere del Bosc, fan concòrdia sobre les ofrenes fetes a la Capella. Aquest ermità Amigó s'hi estigué almenys fins el 1491. L'advocació de Santa Maria de Gràcia s'afegeix el 1471 i el 1481 ja és la principal. 1604; Llicència de vendre vi i altres comestibles a l'ermita, atesa la falta d'ermità. Aquest mateix any hi ha uns capítols dels jurats de Lloret amb Joan Cerebrasch, originari de Navarra, per fer d'ermità.


Nicolau Font Maig (1830- 1908) , que havia renunciat el títol de comte de Jaruco (Cuba) perquè no volia pagar les taxes, endegarà l’any 1898 la restauració i reforma de l'edifici , que dura a terme l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956); Enric Monserdà i Vidal (Barcelona 1850 – 1926) va tenir cura de les pintures; i l’Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) de l’escultures; a Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902), se li va encomanar escriure els "goigs" de la Mare de Déu de Gràcia.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/05/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-capella.html

No podíem accedir a l’interior de l’església, d'estil neogòtic, amb obertures ogivals i campanar amb pinacle estilitzat. La seva estructura és de tres naus, i la central és més alta que les laterals. A banda i banda de l'església hi ha una gran construcció porticada de dues plantes i golfes que fou la residència particular de Nicolau Font.


L'església té un gran portal d'entrada cobert amb un atri o rebedor. El portal, de grans dimensions està datat de 1759 i té una gran llinda formada per tres blocs de pedra. La façana conté una obertura d'òcul i una decoració de lesenes esglaonades i angulars .El campanar és de planta quadrada i decoració també lesenada i d'arcs apuntats. La teulada és de teula vidriada i pintada. Acaba amb un llarg pinacle de base octogonal i, com no, una creu.

Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges de l’interior sense perjudici de reiterar-ho a la pàgina www.santperedelbosc.com

A part de la majestuosa fàbrica del Santuari, Hotel i Spa, i del monument a Nicolau Font, hi ha tres edificis més, dues cases de planta rectangular i una torreta que exercia en el seu moment com dipòsit o torre d'aigua.




El Josep Olivé Escarré explicitava el greu desconeixement de Catalunya, que moltíssim catalans – dels que s’embolcallen amb la senyera - tenen del país.

Per intermediació de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Pere Apòstol reiterava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !!!!

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT BENET DE CASAMITJANA. BORREDÀ.

Després de preguntar-ho en dues ocasions, malgrat portàvem el plànol, la M. Rosa Planell Grau, i el Miquel Pujol Mur , vam arribar per una pista de terra i pedres, moltes pedres, fins a Sant Benet de Casamitjana, conegut també amb el nom de Sant Benet de Vila Plana, que forma part de l’antic comtat de Berga i possiblement fou sufragània de Santa Maria de Borredà.

Dins els límits de l’antic bisbat d’Urgell, els seus orígens són molt desconeguts.

Les notícies documentals no són fins el segle XV, l'any 1417 i el 1446-52 on se l'esmenta en diferents deixes testamentàries. Malgrat tot és considera una construcció romànica dels segles XII- XIII.

Cal pensar que l’església devia pertànyer a les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll i passà al bisbat de Vic juntament amb la parroquial de Borredà l’any 1835.

La capella és a prop de la gran casa de Casamitjana. És una església molt reformada al llarg de la seva història.


La descripció tècnica ens diu : petita església romànica d'una sola nau més o menys rectangular i de mida no gaire grossa rematada amb l'absis orientat a llevant. La nau és coberta amb un arc de mig punt i l'absis semicircular amb volta de quart d'esfera, actualment refeta.


Tot i que l'estructura bàsica de l'edifici no presenta cap variació, hom pot observar diverses reformes en els murs, la més important de les quals és el seu sobre aixecament, tant a la nau com a l'absis.


Són també moderns la porta d'entrada, l'ull de bou de l'entrada i el campanar, tot al cantó de ponent. El portal original era al mur de migjorn, avui resta tapiat, una senzilla porta coberta amb un arc de mig punt adovellat.

L'aparell de l'església, fet de blocs de pedra regulars, resta mig tapat a sota l'argamassa. Els angles de l’edifici foren lligats amb unes pedres grosses a fi que la lligada de les parets fos més segura.

Davant del mur de ponent hi ha una paret de poca alçada, la ual antigament formava un clos que podia limitar el recinte del cementiri.


Tal com diu Catalunya Romànica, des de fa vint-i-vuit anys, l’edifici es troba abandonat, tot esperant la seva ruïna, com les coses d’abans però, resisteix el pas del temps,i continua aguantat fins...

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.