Avui se’n conserven NOMÉS un conjunt d’arcs parabòlics, construïts amb maó vermell vist, que sustenten una coberta amb voltes catalanes tensades per tirants de ferro.
A l’interior es conserven part de la maquinària i les estructures emprades per a elaborar i emmagatzemar el vi.
L’augment de producció dels anys 40 impulsà la seva ampliació.
Als anys 60 la Cooperativa entrà en decadència, i als 90 l’edifici passà a mans de l’Ajuntament com a futur equipament cultural i subseu del Museu de Sant Cugat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada