dimarts, 26 de setembre de 2017

IDENTIFIQUEU COM SANT COSME I SANT DAMIÀ LES IMATGES QUE ACOMPANYEN A SANT MAMET EN LA SEVA CAPELLA A LA MASIA CODINA, PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

De la capella de Sant Cosme i Sant Damià de la Codina, no n’hi ha dades enlloc :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17509

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

A la capella de Sant Mamet de la Codina:
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/23784/masia/codina/capella/sant/mamet

Hi ha dos imatges que acompanyen a la del sant de la casa, les identifiqueu com Sant Cosme i Sant Damià?.


Fotografia de Cuadrench - Carol

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

CAPELLA DE SANT JOAN DE VILARDAGA.PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

De la Capella de Sant Joan, de la masia Vilardaga, de la parròquia de Pinell, al terme de Pinell des Églises, a la comarca del Solsonès, no en trobava cap dada a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pinell_de_Solson%C3%A8s

Si però a :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf


Fotografies del Catàleg de masies.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que al segle XVI s’esmenta Vilardaga, i la capella del Sant Joan és del segle XVII.


http://t.naciodigital.cat/naciosolsona/index.php?id=4223 21/06/2012
PINELL
Sant Joan- Aquest dissabte, 23 de juny, a les 7 de la tarda, a la capella de Vilardaga, Missa de Sant Joan. No hi ha missa a Madrona.

No en trobava cites posteriors, sou pregats de fer-nos saber si encara té culte, i en qualsevol cas de fer.nos arribar imatges del exterior i del interior, si és possible, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap..

IN MEMORIAM DE SANT ANTONI ABAT DE LA MASIA EL BANCAL. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), al que el Solsonès i Catalunya, li deuen un reconeixement pel seu excel•lent treball, explicava que la masia data del segle XVIII, a la capella figura 1792. Els ‘ diners d’Amèrica’ permetien fer i/o refer castells, masies, convents, esglésies, ermites, capelles i oratoris.

De la petita història de la casa en trobareu dades a :
https://hostals.blogspot.com.es/2014/09/hostal-del-bancal-de-larc-pinell-de.html

Quan a la descripció :
https://lh5.googleusercontent.com/--cBO7wVtj3U/Tinhw73c3HI/AAAAAAAAAgs/wMSTOUVZrOA/s1600/Bancal-Fitxa%252520POUM.jpg
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17530

Adossat al costat esquerra de la casa hi ha la capella d'una nau amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. la porta principal és d'arc rebaixat, per sobre hi ha una petita rosassa i, coronant la façana, hi ha un petit campanar d'espadanya d'un ull.

Les imatges les devem al Lluís Codina Vilà, autor del magnífic bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/search/label/Pinell%20de%20Solson%C3%A8s



http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-antoni-abat-01.html

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 25 de setembre de 2017

LA TINA/BASSA/POU DE GLANS DE LA MASIA SETÓ. PARRÒQUIA DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

En ocasió de retratar la capella de Santa Magdalena de la masia Setó, a la parròquia de Sant Climenç, al terme de Pinell des Églises, coincideixo amb la tesis de mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014) , en el sentit de que evoluciona des del topònim Sator o Sa Tor , amb l’article salat del català anterior a 1714, que s’intentarà eliminar des d’aquella data a sant i fetge, ‘ la torre’; advertia una construcció de pedra seca, amb escales, de la que no se’n diu res al Catàleg de masies, 72 de 113 :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf


Havia documentat a la masia de Rexach al terme de d’Olost, a la comarca natural del Lluçanès, el que s’anomena alli, una ‘tina de glans’ : explicava d’aquella que es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.

Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes/alzinars , utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).

Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes/alzinars que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda/alzinar.

Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.

El pla de la capella de Santa Magdalena està literalment encatifat de glans, això venia a reforçar la meva hipòtesis, que voldria però confirmar amb els propietaris de la casa. Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JOSEP DE LA MASIA CASTELLANA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

Llegia a Patrimoni Gencat en relació a la capella de Sant Josep de la masia Castellana; edifici de planta rectangular amb coberta a dos aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'entrada és d'arc rebaixat amb una motllura llisa que l'emmarca, per sobre hi ha un òcul i la façana està rematada per un campanar d'espadanya d'un ull. El parament és de pedra irregular coberta amb arrebossat excepte les cantoneres que són grans carreus ben tallats i de pedra vista.

Mossèn Antoni Bach Riu ( 1917 + Solsona, 31.10.2014) explica que la capella s’aixecava l’any 1857.
https://lh5.googleusercontent.com/-wCBizLkACu0/TiUmu3u88AI/AAAAAAAAALc/zpOmC_dtyCc/s1600/Castellana-Fitxa%252520POUM.jpg

Gràcies al Lluís Codina Vilà, autor entre altres del bloc :
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-josep-01.html


Tenim una imatge exterior de la Capella.

En ocasió de documentar l’esfondrada església de l’Ascensió, teníem noticia de que algunes de les imatges foren traslladades a la capella de Sant Josep de la Castellana.


Fotografia de l’Isidre blanc

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Properament publicarem ‘ la masia de les Cots i la seva capella de Sant Francesc’ de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació, d'Assís?, de Paula?, de Sales?, de Borja?,...

Ens calen imatges i dades de :

Viladarga. Capella de Sant Joan. Parroquia de Pinell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-sant-joan-de-vilardagapinell.html

Sant Jaume de Rossells. Parroquia de Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Rossells

La capella de Sentmer, a l'enclavament de Sant Mer. Parròquia de Madrona i terme de Bassella a l'Urgell sobirà.
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/11/goigs-la-mare-de-deu-de-sant-mer-ermita.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/capella-de-la-mare-de-deu-de-sant-mer.html

La capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la Codina.

Sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.

dissabte, 23 de setembre de 2017

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT PERE. MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església NOVA de Sant Pere de Madrona, reconvertida ara segons patrimoni Gencat en ‘ Santa Madrona’. El topònim , repetit en altres llocs de Catalunya, vindria a designar un lloc en un vessant d’on baixen/baixaven aigües, o vora una font en terra d’aiguamolls . Madrona, al terme de Pinell des Églises, està prop de la Salsa de Bassella.
https://www.google.es/search?q=bassella,+mapa&rlz=1C1AOHY_caES708ES708&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj-pealhrvWAhXIh7QKHaAGAVgQ_AUICygC&biw=1280&bih=709#imgrc=tXUvixs5871zeM:

Quan a la descripció ens diu que és un edifici de tres naus, cobertes amb voltes de canó, i amb teulada a doble vessant , aixecada entre el 1771 i el 1776 pel mestre Jaume Fornell, de Tentellatge. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Hi ha sis altars laterals. Les pintures murals que adornen les parets que representen els dotze apòstols. http://turismesolsones.com/punt/esglesia-barroca-sant-pere-madrona/

La façana té una forma molt allargada, fet que es remarca per dos pilastres que recorren tota la façana i el campanar que sobresurt per la dreta de la façana. la porta principal és d'arc rebaixat i està flanquejada per dues pilastres que aguanten un entaulament amb formes recargoles i on es troba una fornícula; per sobre hi ha una rosassa. El campanar és de planta quadrada però a la part superior té forma octogonal; les finestres on s'allotgen les campanes són d'arc de mig punt i la teulada és a quatre vessants.


No podíem accedir al interior de l'església, on llegim que hi ha un banc del segle XIX, en bon estat de conservació. Dintre de la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès. A la part posterior de l'església si troba el cementiri.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html

A l'edificació de l'església es va adossar l'any 1787 per mitjà d'un pas elevat, la casa que feia les funcions de rectoria. Actualment serveix per fer colònies.

Al presbiteri de la nau central trobem pintures murals del segle XIII-XIV en un estil transitori entre el romànic i el gòtic.

Enllaç als Goigs de Santa Madrona que es venera en aquesta església :
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/santa-madrona/

Al Concili de Trento l’església catòlica, apostòlica i romana, es configurava com una ‘multinacional’, molts segles abans que aquest concepte ens fos conegut i familiar.

De la seva gran influència en son prova irrefutable el gran nombre d’ermites, capelles i oratoris que encara avui es poden veure a les masies catalanes. Pinell des Ëglises n’és una molt bona mostra.

El posicionament de la Jerarquia en favor dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, i el menyspreu vers la voluntat popular que havia donat el govern a la República, estan a la base de la ‘desafecció religiosa’ que es constata avui.

A dia d’avui 23.09.2017 la Jerarquia encara no ha badat boca en relació a la situació que es viu a Catalunya, a nivell personal, molts preveres, religiosos i religioses però, han signat una declaració a favor del referèndum de l'1 d'octubre:
http://www.ccma.cat/324/capellans-i-monges-de-catalunya-signen-a-favor-de-les-llibertats-i-el-referendum/noticia/2810328/

Europa l’any 1936, amb l’excepció d’Alemanya - que volia provar el seu armament- i d’Itàlia que enviaven tropes a lluitar contra la República, s’abstenia d’intervenir en una ‘qüestió interna’, França aprofitaria la derrota dels republicans per humiliar-los, robar-los i finalment permetre que Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fos lliurat als revoltats victoriosos que l’afusellarien en nom de Déu.

Moltes persones tenen els ulls tombats en direcció a Europa esperant la seva intervenció, està clar que la ciutadania d’arreu està majoritàriament en contra del us de la força per evitar un referèndum, tant, almenys per a mi, com que els que ‘remenen les cireres’, aquí, i allà, son nets i/o besnéts dels actors d’aquella tragèdia que es perllongaria des del 18 de juliol 1936 fins al 8 de maig de 1945. M’agradaria, moltíssim, equivocar-me.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE MADRONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Ens explicaven a Sangrà on ens aturàvem per retratar la capella de Sant Ermeter, que la quitxalla anava a l’escola al petit nucli existent al costat de la nova església parroquial de Sant Pere de Madrona.

No en fa cap esment la fitxa 16 de 113 del Catàleg de Masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Tampoc llevat d’error al Catàleg de protecció del patrimoni :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

Si la fotografia no es correspon amb l’edifici que aixoplugava l’escola ou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , fent-nos arribar la imatge ‘correcta’.


Dissortadament les escoles no han estat mai una prioritat per al protofeixisme, ni per al feixisme, ni per descomptat per la ‘democraciola’ que ens feia somniar l’any 1978 que per fi assoliríem la llibertat i la democràcia.

No havíem pogut dinar a Cal Mestre de Sant Climenç, que obre bonicament els caps de setmana, i on volia ultra provar la seva cuina – de bona fama – preguntar si el nom de la casa té relació amb el seu ús com escola; ens tocava anar fins a Solsona on mentre dinàvem al restaurant Gran Sol, la televisió oferia imatges de l’entrada de la Guardia Civil als edificis de la Generalitat de Catalunya, els comentaris que es sentien al menjador, no son per a reproduir-los. En el meu cas, la situació em recordava, val a dir que amb nostàlgia – tots érem mes joves - els temps en el que La Trinca, feia popular la seva cançó Califa : https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo

A un país oriental hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo"
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.

I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.

El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.

I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si l"apreten" els cordons.

Però el califa sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat l'article vint-i-sis...

Califa ! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa ! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa ! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.

- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica de l'Empordà ...
- Ei ! I que diu l'article vint-i-sis ?
- Vostè és tonto, oi ?

Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.

- Ep ! I el poble ?
.
Al poble que el donin pel ...
shubi dubi vava
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül.

A... mén ...


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Necessitem la col•laboració de TOTS els catalans en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades de les escoles on anaven els vostres pares / avis / besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

divendres, 22 de setembre de 2017

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME. SALLENT. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Pinell té una superfície de 91,1 km², i una població a darreries de l’any 2016 de
213 habitants, el sostre demogràfic es va assolir al cens de 1857 amb 1.142 veïns ; des d’aquella data la despoblació ha estat continua.

Retratava l’església de Sant Jaume de Sallent des del fossar , patrimoni Gencat ens explica; edifici de planta rectangular amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. L'entrada té una porta amb un arc de mig punt amb grans dovelles i tres escuts esculpits, un a la clau i els altres dos en les dovelles d'arrencada a la clau; a la clau també hi ha esculpida una creu apuntada. A mitjana alçada de la façana, sobresurten quatre cartel•les de pedra, a sobre de les quals hi ha un rosetó. La façana acaba en un campanar d'espadanya de dos ulls.



Amb el presbiteri orientat cap a llevant, té el cementiri del poble adossat a les façanes sud i est.

Interiorment està coberta per una volta de pedra apuntada. L'alçada total interior és de set metres

Podeu veure’n imatges abans de la restauració a la pàgina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Sallent

http://www.regio7.cat/solsones/2011/05/29/reparen-coberta-lesglesia-sant-jaume/147111.html

A la pàgina s’explica que tradicionalment s'ha considerat que en aquesta església s'hi venerava la imatge de la Marededéu de Sallent que actualment s'exhibeix al MNAC.


Es feia una nova església l’any 1925, i curiosament no hi ha dades de qui en va ser l’autor, atesa la seva finalitat, podem excloure que fos obra del maligne, oi?.

Pinell des Églises, podria amb una mínima despesa, senyalitzar TOT EL PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTÍSTIC, i oferir la possibilitat de visitar-lo. Això sens dubte permetria que un major nombre de persones visitessin el terme, i potser, potser, que fos necessari ampliar la oferta de restauració, oi?. Em trobava tancat Cal Mestre, a Sant Cliemenç, i ultra les molèsties a nivell personal – vam haver d’anar fins Solsona - crec que hauria d’advertir del seu horari d’obertura a les xarxes socials.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

MASIA DE LLORENS/LLORENÇ? I LA SEVA CAPELLA . PARRÒQUIA DE SALLENT. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu en relació a la capella ; edifici de planta rectangular, de maçoneria, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment té una volta de canó de guix. Pràcticament tota la façana està ocupada per la porta, que és d'arc de mig punt, i està rematada per un campanar d'espadanya d'un ull. La planta de l'església està aproximadament a dos metres del nivell del terreny i s'accedeix per mitjà d'una escala que també dóna accés a un pou i a l'entrada de la masia.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17515




Cap dada quan a l’advocació de la Capella aixecada l’any 1909 segons consta damunt la porta d’accés , quan al pou hi ha una inscripció de 1882.


Res de l’edifici magnífic de la masia, inclòs amb el numero 48 de 113 al Catàleg de masies :
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Bisbat de Solsona ha tingut al seu servei persones de moltíssima vàlua com mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014) :
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu
o Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) entre altres.

La demografia condiciona – també – la recerca en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, Catalunya té sortosament en el voluntariat la raó de la seva persistència com a Nació, bona mostra en tenim per exemple al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ). Necessitem que més i més catalans s’impliquin en la recuperació de la memòria històrica.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

EL CEMENTIRI I LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE SANT CLIMENÇ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONES. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava a retratar el Cementiri de Sant Climenç, i la seva Capella – que imagino advocada al Sant Crist ‘ absent’ - ; s’imposa la ‘formula’ de la porxada segarrenca, que ultra els territoris propers a l’actual comarca d’aquesta denominació, trobava a llocs tant allunyats com el fossar de Sóller – si no em falla la memòria, que podria ser -. El porxo ultra la protecció de la làpida, dona protecció als visitants davant les inclemències del temps.



Havia publicat l’any 2012 EL CEMENTIRI DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/el-cementiri-de-pinell-del-solsones.html

Quan toqui, la feina és molta i l’obrer –ara per ara – és únic, parlaré de la resta de fossars de Pinell des Églises:

Acondicionament del cementiri de Sallent de Pinell
http://www.pinelldesolsones.cat/acondicionament-cementiri/

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-del-solsones/

Madrona
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/5498/sant/pere/nou/madrona

Miravé
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/sant-pere-de-mirave-el-solsones.html

Sallent

Santes Creus de Bordell

Sant Climenç
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

Per descomptat, en una majoria de casos, cap dada de quan s van fer, i qui en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber als email coneixercatalunya@gmail.com i ajuntament@pinelldesolsones.cat

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

dijous, 21 de setembre de 2017

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE L’ASCENSIÓ. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Us deixo un parell d’enllaços amb informació de Pinell des Églises :

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20protecci%C3%B3%20del%20patrimoni.pdf

http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Mn. Antoni Bach i Riu, fou sens dubte la persona que més i millor, documentava el patrimoni històric i/o artístic de Pinell des Églises. http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la mal dita ‘ermita’ de l’Ascensió, que només en aparença es troba en estat de servit.


Fotografia de l’Antonio Mora Vergés

La petita Cannon Ixus, em permetia retratar el seu interior, on s’aprecia clarament que no hi ha sostre, no hi ha res llevat de l’ara de l’altar.


Fotografia de l’Antonio Mora Vergés

Llegia que a la Capella de Sant Josep de la Castellana es conserva una imatge procedent d’aquesta església.


Fotografia de l’Isidre blanc

Intueixo que en la relació que trobareu tot seguit, no apareixen TOTS els edificis religiosos de Pinell des Églises, i potser, potser, hi ha alguna redundància i/o alguna errada, sou especialment pregats de fer-nos-ho saber als email coneixercatalunya@gmail.com i ajuntament@pinelldesolsones.cat les advocacions de totes i cadascuna de les esglésies, ermites, capelles i/o oratoris.

Parroquia de Sant Jaume de Sallent . Nova i Vella
http://www.wikiwand.com/ca/Sant_Jaume_de_Sallent
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/antiga-esglesia-parroquial-de-sant.html

Parroquia de Sant Pere de Madrona C Nova i vella )
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/esglesia-nova-de-sant-pere-madrona.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-pere.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Madrona_(Solson%C3%A8s)

Parroquia de Sant Pere Miravé
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/sant-pere-de-mirave-el-solsones.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Mirav%C3%A9

Parroquia de Sant Miquel de Pinell
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Pinell

Parròquia de Santes Creus de Bordell.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Santes_Creus_de_Bordell

Sant Joan de Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Madrona

Sant Josep de la Castellana ( Madrona )
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-josep-01.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-la-capella-de-sant-josep.html

Capella de sant Esteve de Ramells o Coins
https://elromanic.wordpress.com/2017/09/15/sant-esteve-de-ramells-o-de-coins-pinell-de-solsones/

Santa Magdalena de Cal Setó
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Magdalena_de_Cal_Set%C3%B3

Sant Antoni de Santes Masses
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Antoni_de_Santes_Masses

Sant Sentis
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-des.html

Sant Ermengol ( nou i vell )
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_de_Madrona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_de_Madrona_(vell)

Capella de Llorenç
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-llorensllorenc-i-la-seva.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Lloren%C3%A7

Capella de Sant Romà. Parroquia de Sallent
https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Sant_Rom%C3%A0_de_Pinell

Sant Tirs. Parroquia de Madrona
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-des.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Tirs_de_Pinell

Sant Iscle. Parroquia de Miravé
http://antonichaparro.blogspot.com.es/2010/11/capilla-de-sant-iscle-mirave-pinell_5520.html

Viladarga. Parroquia de Pinell

Rectoría de Sallent.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rectoria_de_Sallent_de_Solson%C3%A8s

Sant Jaume de Rossells. Parroquia de Madrona

Sant Antoni del Bancal. Parroquia de Madrona
https://hostals.blogspot.com.es/2014/09/hostal-del-bancal-de-larc-pinell-de.html
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/capella-sant-antoni-abat-01.html

Capella de Sant Francesc de les Costs. Parroquia de Sant Climenç

Sant Ermeter (o Emeteri) de la masia de Sangrà
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sangr%C3%A0
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:SANT_ERMENTER_DE_SANGR%C3%80_-_PINELL_-_IB-456.JPG

Capella de Sant Mamet de la masia Codina.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/09/masia-de-la-codina-i-capella-de-sant.html

Ermita de l’Ascensió.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memorian-de-lesglesia-de-lascensio.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermita_de_l%27Ascensi%C3%B3_de_Pinell

Capella de la Masia Auguets.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/que-en-sabeu-de-ladvocacio-de-la.html

Sant Jaume de Sallent
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_Sallent

EL CEMENTIRI I LA CAPELLA DEL SANT CRIST ‘ABSENT’ DE SANT CLIMENÇ.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/el-cementiri-i-la-capella-del-sant.html

IN MEMORIAM DE SANT ANTONI ABAT DE LA MASIA EL BANCAL. PARRÒQUIA DE MADRONA. PINELL DES ÉGLISES. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/in-memoriam-de-sant-antoni-abat-de-la.html

La capella de Sentmer, a l'enclavament de Sant Mer
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/11/goigs-la-mare-de-deu-de-sant-mer-ermita.html
http://esglesiesdelsolsones.blogspot.com.es/2013/04/ermita-de-sant-mer-03-interior.html
https://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solson%C3%A9s/madrona-pinell-de-solson%C3%A8s/nostra-senyora-de-sant-mer/

La capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la Codina.


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

QUE EN SABEU DE L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS AUGUETS DE PINELL DEL SOLSONÈS?. LLEIDA. CATALUNYA

Queia el dia quan ens aturàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Lloren´d Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, davant la masia AUGUETS, anomenada per patrimoni Gencat HUGUETS, i citada en ocasions com Euguets, Auguets, Huguets : http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf


Patrimoni Gencat la descriu així ; masia de grans dimensions que consta de diferents cossos. Consta de planta baixa, un pis i golfes i la teulada és a doble vesant amb el carener paral•lel a la façana principal. La planta baixa està coberta amb volta d'aresta i el primer pis amb volta de canó rebaixada amb llunetes. L'habitació és una sala dividida en alcoves i la porta d'aquestes està decorada amb una volta polilobulada de guix.

A la façana principal s'obre la porta d'entrada, de grans dimensions i forma rectangular, i una finestra al primer pis amb l'ampit de pedra motllurat. A la façana sud, a la primera planta, hi ha una galeria, tapiada, formada per quatre arcs de mig punt.

Al costat de la masia es troba la capella. La connexió des de l'edifici al cor de l'església es realitza per mitjà d'una galeria porticada de dos pisos. La capella és d'una nau coberta amb volta de canó amb llunetes que comença des d'una cornisa de guix molt decorada. L'absis és pla, està cobert amb una gran petxina i la transició a la part inferior que és quadrangular es fa mitjançant dues petites petxines. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de canó rebaixada. A la façana principal es troba la porta d'entrada d'arc rebaixat amb una motllura que la ressegueix; per sobre hi ha un òcul i un petit campanar d'espadanya d'un ull.



No es fa esment de l’advocació d’aquesta capella sembla que datada de l’any 1774, en demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, i urbi et orbe a qualssevol persona i/o entitat que en tingui informació.



Fotografies del interior de Joan Carol Gilibert i Jaume Cuadrench i Bertran

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Pinell del Solsonès presumeix de les 1.000 masies, i en el seu catàleg – llevat d’error- en trobava 113, creiem que és més encertada la denominació de Pinell des Églises, malgrat que dissortadament moltes d’elles es troben avui en mal estat.


L’actual masover m’assenyalava un edifici visible des de la masia, i m’explicava que havia estat l’escola, ens agradarà tenir-ne més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 18 de setembre de 2017

IN MEMORIAM DEL CEMENTIRI DELS BARGUSIS. BERGÚS. CARDONA. BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant la portalada del Cementiri de Bergús, i des dels barrots de ferro, la que intueixo Capella del Sant Crist ‘ absent’. L’autor de la portalada era MAURICIO PICAS, ALBAÑIL, que escrivia en llengua castellana, perquè lluny del que afirmava el ‘ rei mentider ‘https://www.youtube.com/watch?v=QACAShjAT40 , l’any 1879, ja s’aplicava el famós article 26 que parodiava la Trinca, ho recordeu ?. https://www.youtube.com/watch?v=jXJSJHwNRPo


La llegenda diu ‘ Aixequeu-vos – als morts - i veniu al Judici

No hi ha dades de l’autoria de la Capella del Sant Crist ‘ absent’ , atesa però, la destresa del Maurici Picas, i llevat d’alguna prova que ho contradigui de manera fefaent , poden pensar que també era obra seva. Si teniu més dades feu-nos-les saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


El nom de la població ret homenatge a la tribu ibera dels bargusis (llatí bargusii), els bargusis o bargusins ocupaven la zona sobirana del Llobregat i el Cardener.

Varen ser sotmesos per Anníbal Barca en la seva expedició cap a Itàlia. També són coneguts perquè es van revoltar contra Roma, essent reprimits pel cònsol Marc Porci Cató Censorí. Livi anomena 7 castells d'aquest poble. Quan s'aixecà per segona vegada fou sotmès a l'esclavatge. El castell principal, Castrum Bergium, podria correspondre a l'actual Berga.

Els Bargusis el proper 1 d’octubre tornen a tenir ocasió d’alliberar-se.

IN MEMORIAN DE SANT VICENÇ DE PINÓS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que a mitjans del segle XIX s’anomenava Pinós i Matadeporros, i s’incorporaven aleshores els municipis de Matamargo, Sangrà y Vallmanya, no trobava dades de la població en aquell període, a darreries de l’any 2016, constaven censades en els seus 104,3 km² de superfície 297 persones.

Pinós és un exemple clar de la manca de dades sobre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.

L’enciclopèdia catalana ens en dona una minsa informació, i els amics de wikipedia no han fet – encara - cap pàgina en la nostra llengua.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l'església de Sant Vicenç , de la que llegia que era parroquial del terme de Pinós i d'ella depenia el santuari de la Mare de Déu del Pinós.


Sant Vicenç apareix esmentat l’any 1295 en les deixes d’un testament.

Amb la categoria de parròquia – que manté avui encara – s’esmenta l’any 1282, i en la visita pastoral de l’any 1313.

Possiblement el primer castell de Pinós fou molt aviat abandonat , dalt però, de l'enlairada serra es va mantenir el nucli important de poblament fins a la darrera despoblació del segle XX

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu, edifici d'una sola nau, coronada per un campanar d'espadanya al mur de ponent (nau de 6,30 X12,30 metres ).

L'església fou àmpliament modificada al segle XVIII i això ha afectat sensiblement al conjunt de l'edifici; de la obra romànica conserva únicament la part del mur de migdia, mur en el qual fou oberta la porta del segle XVIII i que encara conserva una elegant finestra de doble esqueixada perfectament adovellada.


El Jordi Contijoch Boada en publicava una imatge del interior l’any 2001

L'església està orientada a llevant i és adossada a les cases veïnes.

Aquest indret té per a mi un record agredolç :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/sant-vicenc-de-pinos-del-solsones.html

Pinós té molt a ‘ viure’ :

Santuari de Santa Maria de Pinós

Església de Sant Vicenç de Pinós

Sant Pere de Vallmanya

Santa Maria d'Ardèvol

Capella de Miralles

Església de Sant Pere de Matamargó


Església de Sant Just d'Ardèvol

Església de Sant Miquel de Vallmanya

SANTA MARIA DE L’AVELLANA, O DEL MAS SALA. PINÓS. EL SOLSONÈS

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANT GRAU, A LA MASIA DE SANGRÀ. A LA COMARCA DEL SOLSONÈS.

CAPELLA DE SANTA MAGDALENA. ANNEXA AL CEMENTIRI DE PINÓS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA


I per descomptat els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista; la població al cens de 1930 era de 934 ànimes, i si apliquem el criteri dels terços, hi havia 311 persones en edat escolar. Ens agradarà tenir-ne noticia i si és possible imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de recuperar la memòria històrica; la República Catalana haurà de resoldre el gravíssim problema de la despoblació de la Catalunya interior.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

divendres, 15 de setembre de 2017

QUE MÉS EN SABEU DE LA CASA VENDRELL DE SU QUE CONFORMA EL CARRER FOSC?. SU. RINER. EL SOLSONÈS. LLEIDA

Tornàvem de dinar de l’Hostal de Pinós, el Forn de Su, aquests dies feia vacances, i els de la Mare de la Font de Solsona estan d’obres, fer uns quans quilometres per dinar esplèndidament no ens suposava cap ‘ sacrifici’, i altrament ens permetia visitar la desconeguda església de Sant Grau, a la masia de Sangrà, i el dolmen de la Pera. En arribar novament a Su, retratava l’entrada de la casa Vendrell , que a mi em suggereix una capella, i a vosaltres ?.


Llegia que la casa Vendrell correspon a la dels antics castlans del lloc.

Al segle XI, pertany als senyors de Cervera, posteriorment passà als vescomtes de Cardona, dins però, del comtat d'Urgell.

Al segle XVI (1511), es quan es varen fer grans reformes a la casa per engrandir-la i passà ja a anomenar-se Can Vendrell. Construí la casa Jorba de Barcelona. Abans de fer aquesta ampliació del castell, l'any 1497, s'hi construïren dues cases adjuntes: Can Miquel i Can Grà.

Expliqueu-me això de ‘construí la casa Jorba de Barcelona’. Qui la va construir?. Existeix encara aquesta casa Jorba?. Està clar que no pot fer referència a l’edifici comercial situat al Portal de l'Àngel de Barcelona, cantonada amb el carrer de Santa Anna. Projectat per Arnald Calvet i Peyronill (Barcelona, 1874 - 1956), oi?.

L'any 1753, mentre es prosseguien les obres a la Casa Gran del Miracle, hi consta com a administrador Saldoni Vendrell i Francesc Thoma.

La descripció que en fa patrimoni Gencat ens diu; masia de planta rectangular, amb teulada a doble vessant. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a la cara sud, té una porta d'arc de mig punt dovellada, una porta allindada amb un arc gòtic a sobre i, al primer pis, una finestra emmarcada per dues columnes, que tenen la part inferior decorada i un arc conopial. Hi ha petites obertures allindades a les quatre cares. A la cara sud, hi ha una gran finestra emmarcada per columnes amb la part inferior decorada i a sobre una guardapols en forma de ziga-zaga; a sobre del guardapols hi ha un au en relleu amb una inscripció. A la cara nord-oest, hi ha una gran terrassa a la part superior. La cara oest pertany a la primera fase d'edificació de la casa i hi ha un finestral romànic, bipartit per una petita columna i amb arcs de mig punt.

L'interior està molt reformat; la planta baixa té sòl de pedra i coberta amb volta de canó.

Adossades a la casa hi han dues masies del segle XV (1497), Can Miquel i Can Grà.

El parament és de carreus irregulars, no en filades.

M’explicaven que els escuts heràldics son de Catalunya, no dubto, atenen al lloc on es troben que siguin de famílies catalanes, afirmo però, que cap dels dos que veia, el de damunt la porta i el situat en una finestra porten les armes del principat.


Per descomptat ens agradarà saber més dades d’aquesta casa i de la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim Su, en sabeu el significat?.

dijous, 14 de setembre de 2017

FOSSAR DE FREIXINET. RINER. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la capella del Sant Crist del fossar municipal de Freixinet, el petit cementiri s’ha de qualificar de ‘magnífic’ en la seva senzillesa que frega l’austeritat espartana.





Per descomptat, “Spain is Different” cap dada del seu autor, tenim informació fins a la basca d’alguns malfactors confessos com Luis Roldán Ibáñez (Saragossa, 1943) i se’ns furten dades del patrimoni històric i/o artístic.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del ‘tontisme’ s’afirma que a Internet s’hi troba tot, busqueu dades d’aquest fossar, de l’església de Sant Grau de Pinós i del seu fossar, o de la de Santdiumenge/Domènec, edificis tots dels terme de Riner. Espero les vostres noticies.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA COLÒNIA CORTÈS. CALLÚS. EL BAGES. CATALUNYA

El fundador de la colònia de Can Cortès fou Narcís Cortès Morató, el qual el 1873 va demanar permís per augmentar la concessió d'aigües per a l'aprofitament de l'energia hidràulica del riu Cardener amb l'objectiu de fer moure una fàbrica de filats i teixits de cotó que volia construir. Juntament amb la fàbrica va construir també una petita colònia.

El Mapa de patrimoni ens explica que l'any de la riuada, el 1907 ja era tancada.

El 1922 fou adquirida per Ignasi Borràs & Castellbell, una firma cotonera que es feu càrrec de l'explotació de la indústria. Durant aquest període es construïren un total de vint-i-cinc pisos pels treballadors de la colònia.
L'any 1933 la fàbrica fou arrendada a la Sociedad de Hilaturas Ibericas SA i s'instal•là nova maquinària d'alta qualitat.

Durant el període de guerra civil la fàbrica treballarà per l'exèrcit republicà.

M’explicaven on havia estat l’escola de la Colònia, per descomptat enlloc trobava cap dada de l’autor dels edificis de la colònia, que podria ser el mateix enginyer que signava el permís per sol•licitar el salt d’aigfua, «Spain is different»


Les colònies feien olor de suor, de treball, d’olis de maquines,..., també, també però, de tinta per escriure, de guix, de llibres, d’il•lusió per aprendre, en un context històric i polític en que EL ESTADO rebutjava fer-se càrrec de satisfer les demandes d’educació de les classes més desfavorides.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.

P/D

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANT GRAU, A LA MASIA DE SANGRÀ. A LA COMARCA DEL SOLSONÈS.

M’explicaven a Su, al terme de Riner, que hi havia església a Sangrà – que reivindiquen dins del seu terme : esglésies, ermites o capelles que actualment pertanyen a Su són; Sant Diumenge, Sant Andreu (a Miralles), Sant Francesc (a Fornells) i Sant Grau ( a Sangrà). http://afreixinet.com/quant-a/su/

Malgrat aquesta afirmació no apareix al PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf

Llegia a : http://pinos.ddl.net/turisme.php?seccio=Turisme&id_seccio=3915&pag=0

A la vall de Matamargó hi ha l'església de Sant Gra (Sant Grau), que centrava una antiga quadra.

A la Gran enciclopèdia catalana – sense cap imatge – trobava : Santgrà. Edifici del municipi de Pinós (Solsonès).

El terme de Pinós surt esmentat per primera vegada al 1064, any en què els vescomtes Ramon Folc I i Ermessenda donaren a Gerbert l'església de Sant Grau. http://pinos.ddl.net/historia.php?seccio=Histoire%20&id_seccio=3900

No funciona la pàgina : https://www.seu-e.cat/web/pinos/govern-obert-i-transparencia/gestio-economica/patrimoni/inventari-general-del-patrimoni

Hi ha encara una masia d’aquest nom al terme de Pinell del Solsonès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sangr%C3%A0

En la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès occidental 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 1.01.1951), advertia que l’església té la data 1799 a la porta, mentre que al fossar proper apareix l’any 1863.




Demanaré informació a l’Ajuntament de Pinós, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), al Bisbat de Solsona, i urbi et orbe a qualsevol persona i/o entitat que ens pugui donar informació, un cop rebuda la faré arribar a l’Enciclopèdia Catalana.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recuperar la ‘memòria històrica’ , és un deure.

dimarts, 12 de setembre de 2017

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE BATEA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

No trobava constància escrita de que aquest l’edifici aixecat el passat segle XIX sobre construccions anteriors, acollis també les escoles públiques , patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de tres plantes amb un pati interior on hi ha escales principals. A la planta baixa té una porxada que lliga amb les dels edificis veïns formant una seqüència coberta des de la plaça i que segueix pel carrer Major; el seu porxo està format per tres arcs de pedra de mig punt sobre pilars, amb àbacs, quadrats damunt bases.


El seu sostre és de bigues de fusta amb revoltons a la catalana.

Les dues plantes superiors estan separades per una cornisa. La baixa té balcons i l'altra finestres i un balcó centrat.

La façana, perfectament simètrica, està coronada per una mena de frontó arrodonit al mig del qual hi ha un rellotge i una campana amb estructura metàl•lica per sobre. També hi trobem un escut de la vila esculpit.

Els laterals tenen una cornisa motllurada i coberta de teula àrab.

L'interior ha estat recentment restaurat amb una gran profusió de manises.

Batea tenia més de 2800 veïns des del cens de 1857

Llegia que Joaquim Alcorisa Ferrer, Diputat per Tarragona,1836 i 1843, va ser un personatge liberal amb les idees molt clares del que li calia a Batea.

Entre les seves iniciatives cal remarcar :

Que es creava una escola pionera a Catalunya inspirada en la de San Ildefonso de Madrid (ara famosa pels seus xiquets cantaires de la loteria), una escola pública per a xiquets i xiquetes que depenia de Ca la Vila. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com de la resta d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Batea. Font : https://ca.wikipedia.org/wiki/Batea

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.

P/D

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.