dimecres, 31 d’agost del 2022

IN MEMORIAM. CAFÈ-CINEMA DEGÀ. SALAS. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El sostre demogràfic de Salas de Pallars s’assolia al cens de 1857 amb 1.318 ànimes i es tancava l’any 2021 amb 343  habitants de dret.


La davallada demogràfica 73,98%,  comportava entre altres pèrdues el tancament del  Cafè-Cinema Degà,  construït per Francesc Grau Alegret l’any  1920 amb els diners provinents de les indemnitzacions de l'antiga "Canadiense". Ramon Peiró de Casa "Raiet" en fou el constructor. Ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data del constructor a l’email castellardiari@gmail.com




El 31 de desembre de 2019, Bonjorn, publicava una fotografia de l’edifici.

dimarts, 30 d’agost del 2022

TENIU IMATGES DE LA MAREDEDÉU DE BALDÓS?. MONTANYANA. EL PONT DE MONTANYANA.

 

El Joan Tarroia, publica fotografíes de l’església  advocada a la Marededéu de Baldós, abans Sant Martí de Montanyana , al terme  del Pont de Montanyana, i d’aquest petit nucli.




Llegia del temple ; edifici d’una sola nau, molt curta proporcionalment, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, que arrenca d’una imposta bisellada. La nau és reforçada per un arc toral, també apuntat i suportat per dues pilastres. Aquestes pilastres obren els braços d’un transsepte, que no interromp la continuïtat de la volta de la nau. La nau és capçada a llevant amb un gran absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. Els braços del transsepte, desproporcionats amb relació a les dimensions de la nau, són coberts amb voltes de canó de perfil també apuntat. El braç sud, en realitat, és la base d’un campanar prismàtic de torre, que és l’element més vistent de la composició volumètrica del conjunt de l’edifici.

 

L’església presenta diverses alteracions motivades, d’una banda, per la construcció d’un cor, al costat de ponent de la nau, on també s’han obert dues capelles, de factura gòtica, buidades en el gruix del mur; i d’altra banda, per l’addició d’una sagristia a l’angle sud-est, que s’afegeix al conjunt d’edificis que es construïren, encara més tardanament, al costat sud de l’església.

 

Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, llisa i sense cap mena d’ornamentació, que contrasta amb la finestra que s’obre a la façana de ponent, també de doble esqueixada, però emfasitzada per dues arquivoltes, suportades per sengles columnes llises.

 

Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat de les de la torre campanar i la sud de la nau, on s’obre la porta principal al temple (a la base del campanar hi ha una portella secundària). Aquesta portada és de tipus monumental, amb timpà esculpit i cinc arquivoltes en degradació, suportades per columnes exemptes i per semicolumnes situades als angles dels plecs del mur. La portada es corona amb un guardapols que extradossa les arquivoltes, acabat en un relleu en punta de diamant.

 

Per sobre de la portada hi ha un fris seguit d’arcuacions, tallat en la part central per un gran nínxol, concebut probablement per allotjar algun tipus d’escultura, i que evoca els nínxols per a estàtues eqüestres que es troben en algunes esglésies del camí de Santiago, segons Manuel Iglesias Costa (Bonansa; 10 de setembre de 1923 - Zaragoza; 20 de gener  de 2001)

Les dues arcuacions del costat de llevant del nínxol central són llises. En canvi, les dues de ponent tenen les arestes decorades en puntes de diamant, en una solució molt singular en la tipologia ornamental de les arcuacions.

 

El campanar és una torre de tres plantes, sobre una alta socolada, ornamentades amb lesenes angulars i separades per frisos d’arcuacions polilobulades, que representen una interpretació, en llenguatge gòtic, dels motius llombards en la decoració de campanars de torre. És molt semblant el campanar de Santa Maria de Castelló d’Empúries, també de factura gòtica, però fidel a les tipologies de campanar de torre definides al segle XI. El sòcol i el primer pis són cecs, i al segon s’obre una finestra a les façanes nord i sud i dues a les de llevant i ponent. Totes les finestres són d’arc de mig punt i esqueixada recta.

 

L’aparell és de carreu petit, en alguns punts molt erosionat, disposat de manera molt ordenada en filades uniformes, amb un tipus de construcció molt similar al de la propera església de Sant Joan. S’hi evidencia una construcció evolucionada, probablement ja del segle XIII, en què els elements gòtics ja presents a Sant Joan assoleixen una nova dimensió a la decoració del campanar.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-baldos-abans-sant-marti-de-montanyana-el-pont-de-montanyana


https://www.serradelmontsec.com/montanyana-montsec/


Obiter dicta”, recordem una vegada més que  la forma NUESTRA SENYORA és un castellanisme de caire masclista que pretén “ reduir “ la importància de la Marededéu. 


En la llengua catalana la forma correcta és Marededéu.


Ens agradarà rebre una imatge de la Marededeu  de Baldós a l'email castellardiari@gmail.com 


dilluns, 29 d’agost del 2022

ESGLÉSIA DE LES FORQUES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. VILAFANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 Demanava a la Montserrat Anguila Presas, dades de l’autor de l’Església advocada a la Marededéu de les Forques al terme de Vilafant a la comarca  de l’Empordà sobirà, em contestava; l’arquitecte Alexandre Bonaterra i Matas (Figueres, 9 d'octubre de 1916 – Figueres, 31 de desembre de 2006)  



Llegia a : 

https://arxiuvilafant.home.blog/2019/03/12/la-construccio-de-lesglesia-de-les-forques-al-1988/?fbclid=IwAR3cMMq1J6IEAIpmRsVjobTLJ43fy9GDESq5dYAFv4ZFkXAH9DU-MbRuKoM


Els mateixos veïns de Les Forques van finançar i construir l’Església de Santa Maria, just a la cantonada entre el carrer de Mare de Déu del Mont i el carrer de Santa Llogaia. 


Les obres van començar el 10 de novembre de 1987, i es van acabar el 22 d’octubre de 1988. 


L’església, que es propietat del Bisbat de Girona, va poder instal·lar la campana el 27 de juliol de 1991 gràcies a la donació de l’Ajuntament de Vilafant.


L’església fou inaugurada oficialment el 20 de novembre de 1988. Es va celebrar un gran esdeveniment on van assistir el Bisbe de Girona monsenyor Jaume Camprodon i Rovira Torelló, 18 de desembre del 1926 - Girona, 26 de desembre de 2016) i amb qui fou rector d’aquesta església de Santa Maria, mossèn,  Miquel Pujol i Canellas , [ Castelló d’Empúries ( l’Empordà sobirà ), 22 de gener de 1927 - Girona, 23 d'octubre de 2011)]  , juntament amb altres personalitats locals.


“Obiter dicta”, recordem una vegada més que  la forma NUESTRA SENYORA és un castellanisme de caire masclista que pretén “ reduir “ la importància de la Marededéu.


 En la llengua catalana la forma correcta és  Marededéu.


Que la Marededéu elevi a l’Altíssim el legítim desig de llibertat del poble català.


diumenge, 28 d’agost del 2022

ESGLESIA PARROQUIAL DE VIDRÀ, ADVOCADA A SANTA HILARI. OSONA

 El Francesc Climent, publica fotografies de l’església parroquial de Vidrà,advocada a Sant Hilari, a la comarca d’Osona.

Patrimoni Gencat ens diu;  Església d'una sola nau, amb capelles laterals obertes entre els contraforts. A la façana sud s'observen les restes de la primitiva església romànica. La façana principal, al cantó W, s'obre cap el cementiri, i és rematada al capdamunt per un fris de línies curvilínies. A la façana nord, s'aixeca el campanar, que començat als 2/3 d'alçada, és de secció quadrada, mentre que, el terç restant, és octogonal, amb obertures que donen cabuda a les campanes. És remata per una balustrada i una teulada en forma de piràmides.




L'església va ésser bastida al 1780, sobre la primitiva església romànica, al cantó sud encara hi ha restes d'aquesta època.





A l'interior es conservava un important retaule, destruït a l’any  1936, desprès de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÏTIM i DEMOCRÀTIC de la II República


Aquest estiu “ terrible “ en feia pensar en que com ens ensenyaven de menuts , el bon Déu creava un paradís per a l’espècie humana amb una única condició per a gaudir-ne, condició que  ben aviat vàrem malmetre, i no sense feina hem aconseguit convertir el paradís en un infern

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CORTAL. GOMBRÉN. EL RIPOLLÈS

 

Llegia de la capella  advocada a Marededéu  de Lourdes del Cortal – la forma NUESTRA SENYORA és un castellanisme de caire masclista que pretén “ reduir “ la importància de la Marededéu. En la llengua catalana la forma correcta és justament Marededéu.

 

Llegia ; Temple religiós, situada a El Cortal (població que està a 1 km de Gombrèn). La Capella es va edificar l'any 1890 i consta d'una sola nau.




Fotografia. Francesc Climent  

Cap dada del promotor, ni de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat reialme on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia son “ pilars  fonamentals”.


Ens agradarà tenir noticia del promotor, de l’autor, i de la història d’aquesta capella a l’email castellardiari@gmail.com


Gombrèn, el Ripollès, Catalunya, us ho agrairan. 

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-la-mare-de-deu-de-lourdes-gombren.html

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE JESÚS. MOIÀ.

 

La darrera església que es va edificar a Moià va ser la del Sagrat Cor, al Poble Nou. El fundador en fou Mn. Isidre Dalmau i Poses (1821-1903).

Les obres varen començar el 1883, quan el Bisbe de Vic,  Dr. Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) va posar-ne la primera pedra el 10 de setembre i es va beneir solemnement el 15 d'octubre de 1885.




 Es tractava d'una capella senzilla amb una façana d'estil neogòtic, molt de moda en aquells temps.


A l'interior hi havia un petit retaule dedicat al Sagrat Cor i imatges dels sants populars moianesos Pere de la Cadireta i Ponç de Planella.


Completaven el moblament unes pintures de grans dimensions obra del jesuïta castellterçolenc Sebastià Gallés Pujal (Castellterçol, Vallès Oriental, 1812 — Veruela, Aragó, 1902) , que representaven el martiri d'aquests dos sants, a sant Isidre i a Santa Apol·lònia.

 

El 22 de juliol de 1936 va ser incendiada com les altres esglésies de Moià quedant destruïda.


Salvador Renom Gallés, és l'autor de la fotografia.

dimarts, 23 d’agost del 2022

RECTORIA DE SANT JULIÀ SASSORBA. GURB. OSONA

 

El Joan Crespiera , publica una fotografia de la rectoria de Sant Julià Sassorba, que  es troba adossada a l'oest de l'església, a l'extrem nord-est de l'atiplà ubicat entre la riera de Sant Bartomeu i el torrent de Sant Julià.




Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, format per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.


La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. A nivell de planta baixa destaca una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i al primer pis un balcó emmarcat amb pedra treballada. La resta d'obertures de la façana estan emmarcades amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada en uns casos i maó en els altres.


La façana oest conté únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta.


La façana nord té un cos adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis en la que es troba una cisterna de planta quadrada bastida amb murs de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha diverses obertures a cada un dels volums, les del volum oest emmarcades amb maó i les del volum est amb maó i llinda de fusta.


La façana est es troba parcialment adossada a l'església. En la part que queda visible, amb restes d'arrebossat, hi ha diverses obertures tapiades, entre les que sobresurt un ampit de pedra motllurada amb l'anagrama IHS i una creu inscrits.


Havíem  publicat : 


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/sant-julia-sassorba-gurb-osona.html


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/escoles-de-sant-julia-sassorba-gurb.html

 

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa de forma vehement  que ve del SORBUS--BA, nom de la servera, arbret i fruit muntanyenc

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=37782



En l’actualitat malgrat la seva exquisidesa no es comercialitza el fruit de la servera, hom pensa i defensa, que és una conseqüència més de l’estultícia de la nostra societat. 


La servera és un arbre de la família de les Rosàcies. El seu fruit en forma de petita pera (serva) s'ha de sotmetre a una sobre maduració en palla per a poder ser comestibles. En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", probablement l’origen de la paraula catalana cervesa.



dilluns, 22 d’agost del 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CELLERS, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ

 


Llegia que l’església parroquial de Cellers, advocada ara a Sant Joan Baptista, al terme de Castell de Mur, a la comarca del Pallars jussà, fou r emodelada totalment al segle XVIII i fiu aleshores que rebé la nova consagració, fins aleshores havia estat dedicada a la Marededéu, ens agradaria rebre imatges d’aquella imatge mariana a l’email castellardiari@gmail.com  

 

El seu origen medieval es pot veure a la part baixa de l'absis i de la façana septentrional, que presenten unes filades de carreus sense escairar, però disposades de forma regular.


El temple devia ser com l'actual: d'una sola nau, amb l'absis a llevant. Les transformacions fetes durant l'edat moderna no permeten saber més detalls de l'obra primigènia.


https://pintura-mural.org/ca/p/1985/pintures-murals-a-l-esglesia-de-cellers-7-7


Ens agradaria rebre imatges  a l’email castellardiari@gmail.com de l’edifici que donava aixopluc a les escoles abans i/o durant la dictadura franquista

diumenge, 21 d’agost del 2022

TENIU IMATGES DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA DE LA COLÒNIA DEL CLOT DEL MORO?. CASTELLAR D’EN HUG. EL BERGUEDÀ QUE EL TEMPS S‘ENDUGUÉ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

 

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

 Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

 

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

 

Adreçava una pregunta als veïns de Castellar d’en Hug, i de la Pobla de Lillet, i per descomptat, “ urbi et orbe”  a qualsevol que la pugui respondre; Teniu imatges de l’edifici de l’Escola de Clot del Moro?. Castellar d’en Hug, el Berguedà?.


Llegia ; igual que a la resta colònies industrials, era un dels equipaments més emblemàtics ja que representava la vessant més paternalista dels amos i propietaris industrials de l’època com ho era el d’oferir educació als fills dels treballadors com a retorn del correcte i lleial treball realitzat pels seus pares.




El conjunt patrimonial de Clot del Moro i la volta catalana

Jaume Perarnau Llorens (Manresa, 1963)

https://www.espaisrecobrats.cat/fabrica-asland-museu-del-ciment-asland/

 

dijous, 18 d’agost del 2022

IN MEMORIAM. IN MEMORIAM DE L’ESCOLA NORMAL DE LLEIDA, I DE LES GERMANES PEPITA I ELISA URIZ PÍ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

 

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

 Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

 

Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.

 

Trobava una fotografia. Edifici de la Caixa de Pensions (Rambla d’Aragó), seu de l’Escola Normal Femenina de 1931 a 1936. Foto de Quintí Casals.


 


https://laescueladelarepublica.es/biografias/josefa-y-elisa-uriz/




No sempre ha estat Lleida, una “ terra ferma”.

 

dimarts, 16 d’agost del 2022

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE CASTELLBÓ. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vilá Juncá, pública fotografies de l’Església parroquial  de Castellbó, advocada a l'Assumpció de la  Marededéu, Castellbó  conforma “ manu militari “  d’ençà de 1970 el municipi de Montferrer-Castellbó, a la comarca de l’Urgell sobirà.

 




Llegia que l’any 1436, el papa Eugeni IV erigí, l’església parroquial de Santa Maria, en la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, que fou dotada majoritàriament amb les rendes del monestir de Santa Cecilia d’Elins, que havia estat suprimit l’any 1383. Els seus priors s’anomenaren d’Elins i Castellbò. La col·legiata subsistí fins al concordat del 1851.


Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en la què se celebren els oficis com a les catedrals


L’any 1575 Santa Maria tenia, a més de l’altar principal, onze altars; l’edifici presentava problemes al teulat i a la pavimentació, que havien de ser reparats; s’especificava que les lloses sepulcrals havien de ser arranjades pels particulars corresponents. S’estipulà la realització d’una nova pica d’aigua beneita que s’havia d’instal·lar a l’entrada de l’església, a l’interior.


L’any 1758 de nou el paviment necessitava reparacions i la pica baptismal havia de ser canviada de lloc, del costat de la porta principal havia de tornar al seu lloc original, per enderrocar posteriorment el pedrís que hi havia on ara es trobava la pica.


També presentaven problemes la capella del Sant Esperit, que amenaçava ruïna, i la zona de la porta principal a causa del contrapès del rellotge.


Malgrat les penes imposades en cas d’incompliment, l’any següent, les darreres obres encara no s’havien realitzat.


L'església de Castellbò ha estat restaurada en diverses ocasions

.

A mitjan segle XX es va fer una intervenció que va donar a l'interior un cert aire neomodernista.


En la dècada dels seixanta el bisbat d'Urgell va haver de fer una actuació d'urgència per assegurar l'estabilitat de l'edifici.


El 1996 es va haver de reforçar un mur lateral.


https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/comunicacion/415-noticias/noticies-2021-urgell/arxiu-noticies-2013/6063-inauguracio-de-la-restauracio-de-sta-maria-de-castellbo


Ens agradarà rebre una imatge de la Marededéu titular d’aquesta església.


Seguim la recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista d’arreu de Catalunya.


dissabte, 13 d’agost del 2022

L’EDIFICI DE L’ESTUDI DE LLUÇÀ HAVIA ACOLLIT LES ACTIVITATS ESCOLARS?. LLUÇÀ. EL LLUÇANÈS. OSONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Trobava al Mapa de Patrimoni de Lluçà; L’estudi .  Ajuntament de Lluçà. C. Rourets s/n. Santa Eulàlia de Puig-oriol. 08514. Lluçà





L'Estudi apareix per primera vegada com a casa habitada dins la parròquia de Lluçà l'any 1916


Esperem les vostres respostes a l’email castellardiari@gmail.com

 

dimecres, 10 d’agost del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LLERS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Trobava una fotografia  “LLERS - Vista de les ruïnes d'una part de les antigues escoles, al carrer Nou, després de l'explosió.”




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACAE110-45-N-1520



https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACAE110-45-N-1590

 A Llers cal destacar els fets que van succeir amb la retirada de les tropes republicanes del poble. El febrer de 1939, amb la imminent victòria dels revoltats  franquistes , l'exèrcit republicà va fer explotar el seu arsenal acumulat a l'església. Aquest fet va provocar la destrucció total del temple i de gran part dels edificis del poble que es trobaven al seu voltant.


Dissortadament, com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’edifici, i del  seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

dimarts, 9 d’agost del 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT VICENÇ DE PAÜL. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

  

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


Llegia ; la Fundació Privada Sant Vicenç de Paül va ser creada l’any 1897 amb la voluntat d’atendre als infants i joves més pobres de la ciutat de Figueres, i es creà una escola.

 

A finals dels anys 1990 la baixada de la natalitat per una banda i l’estat de l’edifici de l’escola per l’altra va fer optar, al Patronat de la Fundació, preveure el tancament del centre l’any 2004.

 

Hi ha una pàgina activa al Facebook :

https://www.facebook.com/groups/36130833044/

Cap dada de l’autor d’aquell magnífic edifici. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

 




https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACAE110-45-N-1933




Demanava ajuda al Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME ,  i del l’Inventari General del Modernisme, i em contestava a volta d’email; obra de l’arquitecte      Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), de l’any 1895. Va ser l’arquitecte municipal de Figueres entre els anys 1899 i 1914