divendres, 26 d’octubre de 2018

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE CUBELLES HAVIA AIXOPLUGAT LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL GARRAF. BARCELONA

Havia publicat IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CUBELLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL GARRAF. BARCELONA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de-cubelles-anteriors-a-la-dictadura-franquista-el-garraf-barcelona/

El cens de 1930 ens diu que hi havia 737 habitants, i tenint en compte l’esperança de vida, podem suposar que no menys de 246 estaven en edat escolar, la pregunta és obvia; on s’escolaritzaven abans de fer-ho a Can Travé?

No trobava cap indici de que ho fessin – com era costum – a l’edifici de l’Ajuntament, almenys no, en l’explicació que ens dona Patrimoni Gencat; edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament una franja de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. Les finestres son en arc de mig punt. Aquest mateix tipus de finestra les trobem en la galeria porxada del segon pis, i al primer trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=39687


No en trobava referència a :
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

s’esmenta ‘ obiter dicta’ a : http://www.cubelles.cat/files/doc7576/guia-cubelles-esp.pdf

La casa consistorial ya existía en 1655.

En 1792, se construyó un edificio nuevo en la ubicación actual.

El edificio actual es de 1959, con una ampliación en 1982 que se hizo siguiendo el estilo de la primera construcción.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ em deixava un comentai; l’edifici de l'Ajuntament de cubelles és del reconegut arquitecte Josep Maria Miró Guibernau, (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966) entre els anys 1956-1959.

Josep Maria Miró Guibernau, (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966)

Imagino que a l’Arxiu Històric de Cubelles hi ha algun treball sobre aquest tema. arxiu@cubelles.cat , per descomptat en agradarà tenir-ne a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 25 d’octubre de 2018

TRESORS DE SANTA MARIA ASSUMPTA DE CUBELLES. EL FRESC DEL BAPTISTERI. EL GARRAF. CATALUNYA

Sóc, ho confesso amb veu ALTA, un admirador del Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ], i quan des del Col·legi de Metges de Catalunya , em confiaven la tasca de fer la seva biografia, em sentia molt afalagat i afortunat.

En la visita que fèiem a Cubelles, l’església de Santa Maria Assumpta, era un dels lloc d’obligada visita; el Josep Salvany Blanch – com quasi sempre- sens havia anticipat en 104 anys, vegeu la fotografia: http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/1641/rec/2

Fons Salvany. Fotografia any 1914. Vista de Cubelles, amb castell i església

Patrimoni Gencat explica que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, el temple va ser cremat i s'esfondrà la volta.

Posteriorment es va reconstruir i l'any 1955 la restauració ja estava enllestida.

http://www.cubelles.cat/files/doc9198/llibre-patrimoni-cubelles-mostra-ok.pdf

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load



Josep Oriol Balmes Bosch ( Sant Quirze de Besora, Osona, 1927 + Barcelona, 01-12-2015) va ser l’autor del fresc del BAPTISTERI.

No trobava cap imatge d’aquest artista, sou pregats de fer-nos-en arribar, si més no una, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En col·laboració amb el Josep Auge Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), anàvem ‘recuperant’ la memòria de l’obra i els autors de la reconstrucció de l’església parroquial de Blanes, advocada també a Santa Maria Assumpta.

Espero, l’email coneixercatalunya@gmail.com trobar TAMBÉ a Cubelles, la col·laboració local.

EL FOSSAR MUNICIPAL DE CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava el panteó de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), més conegut arreu del món com Charlie Rivel https://serranoguerra.wordpress.com/2013/05/27/28/comment-page-1/



No trobava cap dada relativa al seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Prop d’aquest panteó es troba – segons m’expliquen – el d’una model que va fer de ‘Chica Martini’ que perdria la vida, junt amb el seu fill, en un accident de tràfic.



Retratava finalment la capella del Sant Crist, advocació ‘habitual’ en els fossars.


Tots els nínxols guarden històries.

dimarts, 23 d’octubre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE D'ABELLA DE LA CONCA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Arribar-se fins al Pallars demana temps, capacitat, diners,..., i molt a contracor, aquestes comarques, la veïna Ribagorça, l’Urgell sobirà i la Cerdanya jussana, son sens dubte les ‘menys’ documentades al coneixercatalunya@gmail.com , per aquesta raó quan el Josep Vives i Domingo, s’oferia a retratar el patrimoni immoble, en una ‘joint venture’ com la que tenim amb el Josep Auge Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) en relació a Blanes em semblava perfecte.


L'església de Sant Esteve d'Abella apareix documentada per primera vegada l'any 1110, en el testament de Guillem Guitard de Caboet. En una pedra del portal de ponent es llegeix l'any 1141.

En el llibre de la dècima del 1391 hi consta el capellà d'Abella dins del deganat de Tremp. En la visita pastoral de 1758, Sant Esteve tenia com a sufragànies Sant Romà de Sant Romà i Sant Vicenç de Bóixols, que li foren segregades l'any 1904.

Conserva l'altar del Roser del segle XV, dos retaules gòtics un d'ells d'en Pere Serra de 1375. El juny de 1972 van robar el retaule "Els goigs de la Mare de déu", avui recuperat; aquest és de finals del segle XV de l'escola de Pere García de Benavarri.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24903

Sant Esteve d'Abella de la Conca es troba situada a la part més alta i visible de la població. És una construcció de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més ample, desviat de l'eix de la nau i amb un doble arc presbiteral. Les naus són cobertes amb volta de canó reforçades per arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats als pilars quadrangulars que suporten els arcs formers de mig punt. En la darrera restauració de l'any 2008 es va recuperar la nau lateral nord, que es trobava paredada i transformada en capelles poc profundes i l'absidiola en sagristia. Exteriorment, el mur dels absis està decorat amb un fris d'arquets cecs i presenten una finestra central de doble esqueixada. Al mur de migdia s'obre la porta original de dimensions reduïdes i d'arc de mig punt. La porta principal actual, també romànica, però una mica posterior (segle XII), s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt amb una arquivolta en degradació. D'aquesta mateixa època és el campanar adossat am mur de migdia de planta rectangular amb dos pisos de finestres geminades a les cares est i oest i finestres de tres arcs a la cara nord del primer pis i sud del segon. Tipològicament són d'arcs de mig punt separats per columnes cilíndriques amb capitells mensuliformes. Té un curiós fris decoratiu de separació entre els pisos, format per peces disposades fent triangles, de tradició llombarda, però poc utilitzat en el romànic català. També mostra la tradicional decoració d'arcuacions llombardes a la part superior, sota el ràfec de la coberta a quatre vessants.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada.


S'han recuperat pintures murals d'època romànica de l'absis dels segles XII o XIII.

El sostre demogràfic d’Abella de la Conca s’assolia al cens de 1857 amb 1224 habitants. L’any 2017 amb 184 veïns censats, ha perdut l’escola la major part dels serveis.

Imatges del Fons Salvany. http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/abella/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Fotografia de Gustau Erill i Pinyot

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Si us agraden les publicacions, compartiu-les.

Google, m’ha bloquejat pel ‘delicte’ d’escriure en llengua catalana, sobre el patrimoni històric i artístic de Catalunya .


Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos que no administras y publicar en ellos hasta viernes a las 12:15.

Si crees que esto no infringe nuestras Normas comunitarias, avísanos.


Algun dia sabrem que diuen aquestes ‘Normas Comunitarias’?.

William Shakespeare, escrivia "alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca"; està clar que la podem aplicar a Google, oi?.


ESGLÉSIA DE SANT PERE MÀRTIR DE SANT ROMÀ D'ABELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Arribar-se fins al Pallars demana temps, capacitat, diners,..., i molt a contracor, aquestes comarques, la veïna Ribagorça, l’Urgell sobirà i la Cerdanya jussana, son sens dubte les ‘menys’ documentades al coneixercatalunya@gmail.com , per aquesta raó quan el Josep Vives i Domingo, s’oferia a retratar el patrimoni immoble, en una ‘joint venture’ com la que tenim amb el Josep Auge Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) en relació a Blanes em semblava perfecte.


La fotografia – ara amb color – és idèntica a la que feia el Josep Salvany Blanch l’any 1920.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/abella/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

La diferència està únicament en que aquella era una església ‘ viva’ i aquesta és NOMÉS un edifici monumental.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25020

Sant Pere Màrtir és al centre del raval situat al sud-est de la població de Sant Romà d'Abella.

L'església és de planta d'una sola nau amb absis semicircular, lleugerament ultrapassat.

La volta de canó seguit, l'arc presbiteral i la volta de quart d'esfera de l'absis que arrenquen d'una cornisa bisellada, són ultra-semicirculars.

A l'exterior, l'absis presenta una finestra central de doble esqueixada i un fris al ràfec de pedres ben tallades formant una decoració de triangles, similar a la que hi ha al campanar de Sant Esteve d'Abella de la Conca.

La porta adovellada s'obre a la façana de ponent on també hi trobem el campanar d'espadanya de dues obertures. El tipus d'aparell ens indica que és una construcció iniciada al segle XI i acabada amb l'execució de l'absis i la volta de la nau al segle XII.

Quan al topònim llegia; Abella, en la documentació antiga Abbelia (Segle XI), d’origen incert però probablement relacionat amb el mot del llatí tardà apicula ‘abella’; Conca, en relació amb la Conca de Tremp, denominació popular del Pallars Jussà.

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

dilluns, 22 d’octubre de 2018

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA FABREGADA. ALSAMORA. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Joan Balaguer Sobré, publica una fotografia de l’ermita de la Mare de Déu de la Fabregada.


Quan al topònim discrepem de la versió ‘oficial’, i defensem – amb convicció i sense violència, a la manera catalana- que aquesta terminació fa pensar més en ‘indret amb molta FÀBREGA ‘, derivat etimològicament de alfàbrega, per dissociació de l'article aràbic al-. Alfàbega (Ripoll, Girona. Sant Feliu de Guíxols, la Pobla de Lillet, Vic, Tortosa); castellà. albahaca.

http://soltorres.udl.cat/bitstream/handle/10459/350/LLG-1-0231.pdf?sequence=1
L'ermita de la Mare de Deu de Fabregada es troba situada al terme de Sant Esteve de la Sarga, als vessants septentrionals del Montsec d'Ares, a l'extrem sud-occidental de la Conca de Tremp.

L'accés s'estableix per un brancal de la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d'Aneu, que passa per Guardia de Noguera i ressegueix els nuclis del municipi. Aquesta pista, en arribar al Coll de Fabregada, es bifurca en una doble direcció, cap a Àger pel Coll d'Ares i cap a Pont de Montanyana, passant per Alsamora.

El lloc de la mateixa Fabregada (d'ipsa Fabricata) és documentat el 1038, dins els termes del Casten de Mur. Aquest any els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató.

És una edificació romànica del segle XI, d'una nau coberta amb volta de canó, i absis semicircular. L'espadanya campanar és damunt la paret de ponent i data del segle XIII. La coberta de la nau i de l'absis és feta amb lloses de pedra i les parets del conjunt són de carreus de pedra amb sec. A l'arc principal de la porta d'entrada hi figuren alguns símbols pagans de conjur.

Aquesta Verge ha pres el nom del conjunt de cases d'un antic poblat que havia coronat el petit puig. L'ermita és l’única cosa que ha restat en peu, com a símbol dels valors permanents

i transcendents de la fe cristiana que van florir per aquestes contrades.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25073

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista

CAPELLA MARE DE DÉU DEL ROSARI. VILAMOLAT. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Vilamolat de Mur mai va tenir església per al conjunt del poble, dues de les seves cases però, tenen capella pròpia i, quan cal, fan les funcions de parròquia de Vilamolat: Casa Miret té la capella de la Mare de Déu del Roser, mentre que Casa Josep (o Casa Castells), té la de Sant Miquel.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilamolat_de_Mur#/media/File:Castell_de_Mur._Vilamolat_de_Mur_5.JPG
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_(Vilamolat_de_Mur)
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Mem%C3%B2ria_i_Normativa_espec%C3%ADfica.pdf
http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/pallars-jussa/230-tremp/593-vilamolat

Patrimoni Gencat ens que la capella és de planta rectangular i està coberta per una volta d'aresta. A l'exterior la coberta és inclinada feta de pedra del país a una sola vessant. La coberta és única tant per la capella com pel forn de pa. Per la seva ubicació només disposa de dues obertures a l'exterior: la porta d'accés, des de la plaça del poble i una petita finestra de poc més de quaranta centímetres de diàmetre.

La capella disposa d'un campanar d'espadanya d'un sol ull, ubicat a l'extrem sud-est de la construcció. Aquest consta de dos nivells, segon va ser afegit, posteriorment amb una campana a cadascun d'ells.

La capella del Rosari és una construcció senzilla del segle XI i segurament la primera construcció del poble dins dels dominis del Pabordat de Mur. Al llarg dels anys ha sofert diverses modificacions. Actualment, després de la restauració realitzada a l'any 2000 en que foren retirades restes de construccions veïnes, ens trobem davant dels volums originals de la capella.


Fotografia de Josep Vives i Domingo

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.


Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

CASES BAYGUAL - HABITATGES AL CARRER QUEVEDO, 2-4. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Les havia retratat feia temps, i en demanava dades dels promotors i de l’autor, petició que no tenia resposta en aquell moment.

No hi ha res sota el sol, i ara quasi de forma accidental em topava amb una entrada de Patrimoni Gencat, en la que amb la imatge de la casa cantonera explica; promoció unitària de dos habitatges unifamiliars de planta baixa i pis amb coberta plana. La distribució en planta dels dos és bastant semblant malgrat un sigui cantoner i l'altre no. La façana és de gust neoclàssic, estucada i ornada amb elements de pedra. Destaca la solució circular de la cantonada, on hi ha una gran balconada amb columnes, balustres, dintells de pedra treballada i una gran orla al coronament.


Fotografia. Marcos Brosel


Autor : Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - ídem, 1965)

Ens agradarà tenir noticia, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs del promotor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. SANTA ENGRÀCIA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives I Domingo, publica una bellíssima fotografia de l'església de església parroquial de Santa Engràcia.


El poble té l'origen en el Castell de Santa Engràcia, del qual en queden molt poques restes, al capdamunt de la població.

Patrimoni Gencat ens diu d’aquest temple; edifici d'una sola nau, de notable amplada, coberta a doble vessant i amb un campanar quadrangular annex a l'angle nord oriental. Els murs són de pedra del país i d'escassa qualitat; probablement han perdut l'arrebossat que els cobria. La façana principal s'orienta en sentit nord-oest i consta d'una porta conformada per un arc de mig punt adovellat, molt tosc, que descansa sobre brancals d'obra; just a sobre s'identifica un òcul igualment tosc. Pel que fa al campanar, disposa d'una obertura en cadascuna de les seves cares, conformada per un arc de mig punt de pedra tosca i amb la línia d'imposta sobresortint; corona amb una cornisa motllurada, també de pedra tosca i amb coberta a quatre aigües.

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista

diumenge, 21 d’octubre de 2018

IN MEMORIAM. SANTA ANNA DE PUIGVERD. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo, publica una bellíssima fotografia de l'església de Santa Anna de Puigverd , antigament advocada a Santa Maria.


En les visites priorals d'època moderna sempre es diu que el comanador tenia la plena jurisdicció sobre el lloc i el patronatge de l'església, que era sufragània de la de Palau de Noguera.

Més endavant fou parroquial, i en depenien les de Miravet i Arbul.

Actualment forma part de l'agrupació de parròquies a l'entorn de la de Tremp.

Patrimoni Gencat ens diu; església d'una nau i de planta rectangular. La façana principal està encarada al nord-est, amb porta de dovelles de pedra, escut a la dovella clau, ull de bou i el campanar de cadireta amb dos ulls, transformació d'una antiga espadanya

Els murs són de carreus reblats i la coberta de teula àrab.

A la llinda hi ha una creu i un escut.

Pertanyia a l'ordre de Sant Joan, comanda de Susterris.

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista

Catalunya us ho agrairà.

dissabte, 13 d’octubre de 2018

QUE EN SABEM DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA FONTANA DE BELLPUIG?. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

No disposa Bellpuig d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Patrimoni Gencat, en té una minsa informació:

Obrí les portes l'Abril de 1935 sent propietat de l'Ateneu Democràtic Prat de la Riba, mantenint-se com a ateneu fins el juliol de 1936. A partir d'aquest moment va anar canviant de mans i d'usos, essent el 1937, el local de la CNT, utilitzant-se com a parròquia el 1939, mentre l'església parroquial estava en obres, com a magatzem de blat de la Farinera Climent Bessa els anys 40 fins el 1958, a partir de quan es rehabilita com a Agrupació Recreativa.

El 1976 passà a ser la seu del Grup de Joves, mantenint-se obert com a bar fins el 1994.


Sembla que ara s’ofereix en lloguer : https://www.idealista.com/inmueble/81736357/

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest edifici.

dimecres, 10 d’octubre de 2018

IN MEMORIAM DE LA TORRE DESVERN I LA SEVA CAPELLA DE LA QUE ENS AGRADARIA TENIR NOTICIA DE LA SEVA ADVOCACIÓ. CELRÀ. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Retratava la torre Desvern de Celrà, patrimoni Gencat ens diu ; masia fortificada, d'origen medieval i reformada al segle XVIII, situada al veïnat del Mas Pedró. Els diferents cossos de què consta l'edifici són fruit de les diverses transformacions que l'edifici ha sofert al llarg del temps.



El sector més primitiu (segles XII-XIII) és la torre angular, de planta rectangular, feta de filades regulars de carreus ben tallats, amb espitlleres intercalades, aparell que es repeteix al sector inferior d'alguns murs de la masia, i que inicialment devien correspondre a una tanca o mur de protecció de la torre o d'alguna construcció adjacent, posteriorment convertida en masia. És també del segle XII una part d'un primer recinte fortificat amb un pati central situat a la banda més oest de l'edificació.

Destaca el finestral triforat de la torre, amb arquets de mig punt i capitells historiats, correspon a la tipologia pròpia dels segles XIII-XIV, mentre que les finestres coronelles gòtiques de la masia corresponen al pas del segle XIV al XV. Aquestes obertures, especialment les segones, foren possiblement incorporades al conjunt en una època posterior, segurament quan hom remodelà les construccions annexes per fer-ne la masia, la part superior de la qual, de pedra amb morter, és afegida a la resta. En el pati on hi ha l'escala d'accés a la planta principal resta una galeria gòtica del segle XV, amb els arcs actualment cegats.

El finestral romànic de la torre és atribuït a Arnau Gatell (de l'escola de Girona) amb un capitell amb lleons rampants i l'altre amb palmetes i volutes.

Trobem en diferents llocs l'escut dels Vern (un vern amb les seves arrels, creuat d'esquerra a dreta per un riu): a l’ampit de la finestra de la porta forana, als capitells dels finestrals de ponent i al sostre d'un dels dormitoris principals.

Al segle XVIII l'edifici sofrí algunes reformes, com les obertures quadrangulars amb llinda i muntants de pedra. A la porta principal hi ha una inscripció i datat: "Josep guinart de Reixach 1736".

També és interessant la pallissa annexa, amb columna central de pedra i coberta amb bigues de fusta i teula àrab.

Originàriament, aquesta edificació havia estat una torre de defensa, depenent del castell de Celrà. L'edifici va pertànyer a les famílies Desvern i Desbac i fou transformat, posteriorment, en masia, tot conservant l'aspecte defensiu.

Al segle XIII la Torre Desvern pertanyia al domini anomenat de Vall, en mans de la família de cavallers que portaven el cognom Celrà, propietaris del domini directe. L'any 1246, Ramon d'Escala comprà el domini útil de la Torre Desvern i, a la seva mort, el llegà a l'Almoina del Pla de Girona.

A partir dels darrers anys del segle XIV i principis del segle XV, la Torre Desvern va deixar de complir la seva funció defensiva per desenvolupar una funció de residència a Celrà de la família gironina dels Vern. En aquests anys, s'amplia l'edifici existent, amb la construcció de la planta primera, amb finestrals gòtics, voltes i arcades, i s'embelleix l'edifici primitiu. Durant aquest període, s'esculpeix l'escut d'armes dels Vern en diferents llocs de l'edifici. L'any 1505 Lluís des Vern i la seva esposa Elionor de Foixà- Boixadors obtenen permís per construir una capella a la Torre. Aquesta família s'extingeix a Celrà l'any 1593, en morir Francesc Desvern sense descendència, i aquesta propietat passa a mans de la família Desbach. Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella a l’email coneixrcatalunya@gmail.com


L'any 1702, Pere Desbach i Cartellà és nomenat marquès de Cartellà per Felip V
. Posteriorment, ven la Torre a Esteve Andreu, mercader gironí, que fa un seguit d'obres de millora.

L'any 1735 la Torre és adquirida per Josep Guinart (a la llinda hi ha la inscripció "Josep Guinart de Reixach" i la data de 1736), que hi realitza obres novament i la reconverteix en masoveria. En aquest moment es reconstrueix la façana orientada a migdia, s'apareda la galeria gòtica del pati interior i es construeix l'escala interior d'accés a la planta superior.

L'any 1907, segons una inscripció feta pels obrers, es reconstrueix el sostre de la torre de l'homenatge i, en la dècada de 1960, es refan els teulats del casal de la banda de migdia.

La propietat passa pels successius hereus i pubilles Cors- Guinart fins que, en la dècada dels noranta del segle XX, passa a ser patrimoni municipal.

En una excavació realitzada en una cisterna ubicada a la planta baixa, s'ha trobat gran quantitat de ceràmica d'estil català, amb estris domèstics (plats, tasses, gots i tupins), datada dels segles XVI i XVII.

No confondre el marquesat de Cartellà – del que no trobava dades de la seva actual existència – amb el marquesat de Cartellà de Sabastida, rehabilitat l’any 1982 a favor de Alfonso de Montoliu y de Carrasco.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT MARTÍ VELL. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Maldem des de fa anys per completar – tasca MOLT difícil – la relació d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista. Ni havia de religiosos, des de les rectories de moltes parròquies, fins als edificis ad hoc que aixecaven les Ordres religioses dedicades a l’ensenyament, Escolapis, Maristes, Jesuïtes,..., i les seves versions femenines; n’hi havia de privats – normalment en edificis particulars, encara que també n’hi va haver algun de monumental -; de Públics, aixoplugats sovint en edificis privats, compartint espai amb l’Ajuntament, i des de la Mancomunitat en edificis específics, .., i pel món agrícola es troba aquí i allà, el testimoni d’eminents ‘mestres de sequer’; des del ‘tontisme feixista’ s’ha fet una tasca gegantina perquè aquesta informació es perdés, n’hem localitzat més de 1200, ho centralitzàvem a https://issuu.com/1coneixercatalunya , dissortadament aquesta pàgines ‘gratuïtes’ sempre acaben posant impediments a la gratuïtat, i seguim amb els blocs de Google :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/

Retratava l’edifici de l’Ajuntament de Sant Martí, que havia acollit també les escoles públiques.


L’enciclopèdia catalana en relació a Sant Marti Vell, a la comarca del Girpnès ens diu ; és un petit nucli de poblament, situat a l’esquerra de la riera de Sant Martí, prop del sector pla i de la carretera de Bordils.

La seva església parroquial, dedicada a sant Martí, té un campanar gòtic tardà, de la fi del segle XVI i un frontis a la façana d’estil renaixentista que duu la data del 1597. És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles (“ Sancti Martini qui dicunt Vetulo ”).



Dins del terme municipal hi ha el santuari dels Àngels.

Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans per completar la relació d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Esperem les vostres aportacions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

dissabte, 6 d’octubre de 2018

VA EXERCIR COM EDIFICI ESCOLAR LA CASA DEL COMÚ DE MADREMANYA?. EL GIRONÉS. CATALUNYA

Més enllà de l’autoria de Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), que en sabeu de la Casa del Comú de Madremanya, el Gironès, Catalunya.


Esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 5 d’octubre de 2018

LA CASA REGÀS AL CARRER DE PONT MAJOR. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava a retratar la façana de la Casa Regàs, al carrer del Pont Major de Girona de la que Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa i dos pisos, de planta rectangular, amb accés descentrat de la façana de composició simètrica, al costat esquerre. La porta és de brancals i llinda d'arc rebaixat de pedra polida i treballada. La simetria es forma respecte a una galeria volada, o boinder al primer pis, volada per tres esglaonats d'obra vista que coincideixen amb sengles finestres a planta baixa, excepte a la porta d'entrada. Al segon pis hi ha tres finestres que donen a la terrassa. La façana és d'obra vista amb esgrafiats al laterals de les obertures de segon pis. Les obertures de planta baixa tenen reixes de forja i, en general, persianes de llibrets.


La façana es clou amb un remat de pedra polida. http://terra.girona.cat/resources/edificis_protegits/R-13.pdf

Obra d’ Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937)


Estem delerosos de rebre’n noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Girona, Catalunya, i el món civilitzat us ho agrairan.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

SANT MIQUEL ARCANGEL, PRINCEP DE LES MILICIES CELESTIALS. PRESÈNCIA A LA ROCA DEL VALLÈS.

El ‘mestre’ Antoni Ibañez Olivares, ens regalava una magnifica història. http://www.guimera.info/avui/tribuna/SMiquel.htm


És el patró de Vallromanes, i també de les capelles de CAN PRAT VELL i de CAN COMPANYS DE BAIX a la Roca del Vallès-

Esperem tenir ocasió de retratar-les, així com les de :

CA N'ERES VELL Sant Jaume

CAN GRAU En desconeixem l’advocació

CAN MESSEGUER Assumpció de la Mare de Déu

CAN NEBOT GROS En desconeixem l’advocació

CAN VILALBA-CASAL DE VILALBA-MANSO VILALBA Sant Vicenç.

Ens agradarà rebre imatges i dades d’aquests edificis religiosos a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/santa-agnes-de-malanyanes.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/santa-maria-de-malanyanes.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/09/santa-maria-del-jaire-la-torreta-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/08/els-edificis-religiosos-de-belloch-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/villa-amorozo-la-roca.html

QUE EN SABEU DE CAN RABASSA, ARA DE VILANOVA DEL VALLÈS I FINS 1983/1984 DE LA ROCA DEL VALLÈS.

Patrimoni Gencat ens diu del Can Rabassa; masia formada per tres cossos rectangulars de diferents dimensions i situats un damunt de l'altre. La porta d'accés és centralitzada amb un balcó a la part superior. A la part del darrere del mas s'hi troba una porxada sostinguda per vuit pilars.


La particularitat que presenta aquesta construcció és la capella que es troba a l'esquerra de la façana.

L'entrada és sota un gran arc apuntat fet de dovelles de granit amb una creu esculpida.

Sobre la teulada del cos superior del mas, hi ha una petita espadanya que allotja una campana.

El Mapa de Patrimoni de Vilanova del Vallès
ens diu ; casa senyorial de planta rectangular, té una planta baixa més ampla que la resta de l'edifici. El cos central el formen un primer pis i golfes amb una cúpula central amb coberta de 4 cares de teula àrab. Coronant la cúpula hi ha una petita espadanya amb una campana. La coberta de la planta baixa és de terrat català amb una balustrada de ceràmica. A la part del darrera la planta baixa té una galeria oberta. Tot l'edifici està envoltat d'una extensió de jardí avui sense gaires plantes amb un safareig d'aigua a la part del darrera.

En ambdós casos cap dada del promotor, ni de l’autor – parlem d’un edifici que s’aixecava entre darreries del segle XIX i primeres dècades del segle XX-. Actualment el seu propietari és l’Ajuntament de Vilanova del Vallès

Ens deien que l’advocació que tenia la capella era la del Sant Crist, al que adjectivàvem com ‘esberlat’, cliqueu per llegir.


Ens agradarà tenir noticies del promotor i de l’autor, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Està clar que Catalunya NOMÉS amb els ‘ amics’ ja en té prou i massa, oi?.