dijous, 31 d’agost de 2017

SANTA MARIA DE CAMBRILS. TARRAGONA

Ens agrada l’aforisme ‘ bona brevis’ i ens posem el limit d’un foli – com a màxim – per donar dades dels edificis i/o indrets que visitem. Dit això, i atenen al fet que ‘totes les masses piquen ‘ , entenem que la tècnica telegràfica que sovint s’emprà des de patrimoni Gencat, és excessiva. Dit queda.

Quan a la descripció reprodueixo de http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9417


L'edifici actual de l'església de Santa Maria és fonamentalment d'estil renaixentista-barroc del segle XVII, amb una façana neogòtica.

Una nau amb capelles.

Al costat de l'epístola, dues grans capelles cupulades i una altra de trams quadrats.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Campanar massís amb escala bretizoïdal interior. Algú em pot explicar el significat de ‘bretizoïdal’?. Les restes de la fonamentació del campanar son del segle XVI.


Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926), arquitecte diocesà, autor de entre altres de l’església de Sant Pere Apòstol , al barri del Serrallo de Tarragona, va ser l’autor del projecte de l’actual façana i del campanar.
El temple va patir desperfectes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República. Ens agradarà tenir noticia de l’abast d’aquests desperfectes i de qui va l’arquitecte autor de les obres.

No es forassenyat suposar que l’odi visceral del franquisme - tant en l’àmbit militar, com en estrictament religiós - vers la figura del Venerable , Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, estigui al darrera d’aquesta ‘parquedat informativa’ ,oi?.

Per intercessió de Santa Maria, feia arribar la meva sempiterna pregaria a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Havia anant documentant alguns dels edificis religiosos del terme de Cambrils :

SANTA MARIA DE VILAFORTUNY. CAMBRILS. TARRAGONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/08/santa-maria-de-vilafortuny-cambrils.html

CAPELLA DEL SAGRAT COR DE JESÚS DEL COL•LEGI LA SALLE DE CAMBRILS AL CAMP JUSSÀ.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-del.html

LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA AL CARRER SOLDAT DE CAMBRILS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/la-capella-de-sant-antoni-de-padua-al.html

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAS D’EN BOSCH. CAMBRILS. TARRAGONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/08/esglesia-de-santa-maria-del-mas-den.html

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL CAMI. CAMBRILS.TARRAGONA.CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/11/santuari-de-la-mare-de-deu-del-cami.html

dimecres, 30 d’agost de 2017

AQUEST EDIFICI ERA L’ESCOLA PÚBLICA DE CAMBRILS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Retratava a Cambrils, el que em semblava un edifici escolar públic amb el disseny que tenien abans de la dictadura franquista, desprès de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, amb tantes excepcions com vulgueu trobar, el disseny de les escoles publiques i les granges d’engreix de pollastres té poques diferencies.



L’edifici no figura a la relació de ‘monuments’ : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Cambrils

Aquest fet, en un país on per corregir els estralls dels corruptes, l’ensenyament és primer capítol en que es fan retallades, seguint per la sanitat, els drets socials, les pensions públiques,..., podríem dir que sembla fins ‘natural’, oi?.

En demanaré informació a arxiu@cambrils.cat

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà

ELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE BELLOCH. LA ROCA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Belloch, municipi independent fins a principis del segle XIX, situat, entre Cardedeu i la Roca del Vallès, població a la que s’integraria una bona part de l’antic terme, és un indret força desconegut.

M’arribava fins al conjunt d’edificis de Belloch on retratava des de l’exterior la capella dedicada a la Mare de Déu d'Agost que l'any 1974, era la capella de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, residència infantil del castell de Bell-lloc.



No podia accedir al interior, trobava però, una imatge al Mapa de patrimoni de la Roca del Vallès

Quan a la Capella rodona, que havia qualificat en un treball sobre les esglésies rodones de Catalunya com ‘ la falsa moneda’, ens diu al Mapa de Patrimoni ; Ramon de Bell-lloc i Macip Vedruna y de Belloch , I comte de Belloch, I vescomte de Belloch ( vescomtat previ), Senyor de Belloch, reedifica la torre de l'homenatge convertint-la en una capella dedicada a sant Pau.



Els Bell-lloc mantingueren la propietat fins a l'any 1944, en que esdevindràs propietat la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona) i, a partir l'any 1990, de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, "La Caixa", per la fusió de la primera entitat amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears.

A partir del 2003 és propietat de la societat, Parc de Belloch, S.L.

Advertia un escut d’armes – el mateix que llueixen els cartells situats al llarg del camí – que res té a veure amb els del Belloch com podreu comprovar a : http://www.armoria.info/libro_de_armoria/BELLOCH.html

El context polític en que desapareixen les Caixes d’Estalvi Catalanes – un espoli de proporcions estratosfèriques - , no ha permès aclarir-ne les causes, el temps ens farà saber amb noms i cognoms, com es va desenvolupar i quines entitats i/o persones en van ser beneficiaries.

Les Caixes d’Estalvi de la República Democràtica Alemanya continuen existint.

dimarts, 29 d’agost de 2017

QUE EN SABEU DE LA CASA ANÒNIMA AL NÚMERO 13 DEL CARRER VAYEREDA D’OLOT?. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la casa anònima del carrer Joaquim Vayreda, 13, situada face to face davant la casa Masramon, obra dels anys 1913-1914 , de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935)
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=6&pos=58


La ‘casa anònima’ Patrimoni Gencat ens la descriu així ; bonica casa de planta rectangular amb teulat a quatre aigües. Disposa de planta baixa, amb balcons de sortida a la terrassa; un pis amb balcons i un segon pis amb galeria d'arcs coberta. Cal destacar que els murs foren estucats dibuixant grans franges horitzontals. Sota la galeria coberta corre un fris de motius florals i vegetals que es repeteixen en els amplis guardapols de les obertures; els angles de l'edifici varen ser fets amb encoixinats, amb motius geomètrics alternats, imitant pedra. No disposa de cap més façana notable.

Manuel Malagrida Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de maig del 1946) fa tirar endavant la creació d'una ciutat-jardí a l'estil anglès avui coneguda per Eixample Malagrida, amb grans torres i edificis envoltats de jardins. Dirigida en la part tècnica per l'arquitecte municipal Joan Roca i Pinet ( Girona, 19/.08.1885 – Girona, 16.01.1973 i acabada el 1925 per Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965)[1 , a l'espai comprès entre el Passeig de Barcelona i el riu Fluvià. Als carrers propers a l'eixample (Vilanova, Vayreda, etc.) es van fer edificis importants com la casa Masramon i d'altres amb decoracions notables, bé que no tindran les pretensions d'aquelles aixecades en ple eixample. http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/6.html

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs del promotor i del mestre d’obres i/o arquitecte.

La Mercè Pagès, em deixava un comentari; aquesta casa havia sigut un taller d'imatgeria religiosa Can Margui.

L’Albert Carbonell Miquel, em deia que durant un temps, 80/90 del segle XX, hi hagué l'escola d'Expressió, a la planta baixa.

dilluns, 28 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SILS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

No trobava cap dada de l’escola pública anterior a la dictadura franquista de Sils a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Sils

Que n’hi havia ho acredita :
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93179/164872

Havia documentat l’escola de Vallcanera .
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/escoles-de-vallcanera-sils-la-selva.html

De la que sen fa ressò :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=31145

El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar una fotografia identificada com ‘antigues escoles de Sils’. Ens agradarà rebre’n més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , quan es va fer, qui en va ser l’autor, fins quan va funcionar, si existeix encara quina funció té,..., farem seguir aquest post a ajuntament@sils.cat



Fotografia de Lluís Costa i Fernàndez (Girona, 1959)Del llibre "Imatges i records. Sils"


Fotografia de l'Arxiu de Sils.

L’enderroc de les Escoles Velles de Sils es va dur a terme a inicis dels anys vuitanta després de fer una consulta popular, a l’espai que ocupaven s’hi va fer una plaça.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.

dissabte, 19 d’agost de 2017

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE VILALBA DELS ARCS A LA TERRA ‘NOBLE’ ACOLLIA TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Fem recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista des de l’any 2015, el nostre objectiu és per descomptat recuperar la ‘memòria històrica’, i reivindicar una obvietat, abans del naixement del sàtrapa, almenys a Catalunya, moltes persones sabien llegir i escriure.

Retratava la façana de l’Ajuntament de Vilalba dels Arcs, on segons m‘explicaven hi havia també les escoles abans de la dictadura franquista, i en molts dels llarguíssims anys que va durar – per alguns, només hem canviat de collar, i continuem tenint i mantenint els mateixos gossos -; Patrimoni Gencat en relació a l’edifci ens diu que és de carreu i buixardats entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, amb tres obertures simètriques a cadascun. La planta baixa és centrada per la portalada d'arc de mig punt, amb una finestra d'arc rebaixat a cada banda, i porta de fusta amb decoració de motius vegetals i geomètrics.


Al primer pis les tres obertures comparteixen un balcó seguit. Al segon pis hi ha tres finestres. Sobre el finestral central del primer pis hi ha esculpit l'escut de la vila i la data de 1889.

Cap dada que confirmi, o desmenteixi el seu ús com escola.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

dimarts, 1 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SUSQUEDA, ADVOCADA A SANT VICENÇ. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Reprodueixo de patrimoni Gencat ; l'Església de Sant Vicenç estava emplaçada en l'indret conegut popularment com el "Barri de Dalt o de l'Església".

Per tal de realitzar un estudi rigorós, estructurarem l'anàlisi de l'Església de Sant Vicenç en tres parts: en primer lloc, tenim l'edifici de l'església pròpiament. Com es pot veure en fotografies antigues l'església es manifestava, a la pràctica, en format de nau rectangular amb dues capelles laterals, una per banda respectivament, les quals estaven ubicades en el tram intermig de la nau. Pel que fa als exteriors, la nau estava desproveïda de qualsevol aparell ornamental. Trencava lleument aquesta discreció o uniformitat compositiva, la façana senzilla composta per un portal d'arc rebaixat, seguit en l'estrat intermig d'una fornícula que podria albergar al seu interior una hipotètica talla de Sant Vicenç al qual estava dedicat aquesta església. En el registre superior trobàvem un ull de bou de petites dimensions i tancava la façana una coberta piramidal esglaonada.

En segon lloc, en els peus de l'església podíem observar el campanar de grans proporcions. Es tractava d'un campanar de torre de planta quadrada, amb quatre ulls per cara - les obertures de la planta baixa eren arcades de mig punt, mentre que les del pis superior eren rectangulars-, i teulada a quatre vessants.


Adossat a la part dreta de l'església i delimitat perimetralment per un mur de tancament que arrencava de la façana lateral de l'església hi havia el cementiri primigeni del poble de Susqueda, el qual era anunciat per sis grans xiprers.

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que en les tres construccions s'ha optat pel mateix procediment, és a dir a base de la conjugació de pedres fragmentades, còdols de riu manipulats a cops de martell i blocs rústics de pedra sense desbastar i treballar i tota aquesta barreja lligada amb morter de calç i sense cap tipus de revestiment, a excepció de la façana de l'església.


Només en anys d'extrema sequera apareix, al bell mig, el teulat del cloquer, l'edifici més alt del nucli antic.
http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/05/el-germa-del-bandoler-enterrat-susqueda.html

Superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctrica de Catalunya inicià la construcció del pantà de Susqueda l’any 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona.

El pantà fou inaugurat l’any 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.

L’excusa del ‘interès general ‘ tant repetida des del ESTADO DE DERECHO, justifica – en tots els casos - la pèrdua del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya ?.

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-miquel-de-maifre-osor-selva/

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-agusti-de-lloret-salvatge-amer-selva/

http://ccecentelles.blogspot.com.es/2014/01/sant-marti-de-queros-guilleries-fa-dies.html

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE SANT CORNELI DE FOGARS DE LA SELVA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que Sant Corneli de Montells era una església i priorat canonical fundat el 1200 i que depenia del monestir de Roca-Rossa. Diversos documents ens donen informació sobre l'església, apareix anomenada en un testament del 1204, un document del 1351 ens informa que patí un incendi, del 1397 tenim la notícia que hi havia l'ermità fra Andreu de Torranella i en el 1403 sabem que hi havien els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.

L'església fou destruïda, segons la tradició, durant la Guerra del Francès, encara que fins als anys setanta del segle XX van subsistir algunes runes.

Es tractava d'una església i un edifici adossat que servia de casa d'ermitans. Fins els anys 70 del segle XX , quan el propietari dels terrenys ho va tirar a terra, es conservava encara una part de l'absis i la casa adossada a l'ermita.


Fotografia de Miquel Serrano, 2006

En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Aquesta mena de coses no poden succeir a les nacions civilitzades.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRA. RAMIÓ. FOGARS DE LA SELVA. CATALUNYA

Havia visitat Ramió almenys en un parell d’ocasions, i encara no he tingut ocasió de veure i ‘viure’ el Santuari de la Mare de Déu de la Serra; els amics de :
http://www.catalunyamedieval.es/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-serra-fogars-de-la-selva-la-selva/

expliquen com s’hi pot arribar.

Em cridava l’atenció el fet que en el període 1936/39 en que Catalunya estava al costat de la República, el santuari fou utilitzat com a escola.


fotografia de Miquel Serrano. 2006

Des del 2015 fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i quasi sempre com en aquest cas, per casualitat tenim coneixement de l’ús d’un edifici religiós o no, destinat a satisfer les necessitats escolars.
La victòria dels sediciosos feixistes comportava el tancament de moltes escoles, i la no finalització – sobretot en el món rural – d’algunes que estaven en procés de construcció, que la dictadura no tenia CAP interès en facilitat l’accés a l’educació de les classes senzilles, és un lloc comú, i que posar pals a les rodes a Catalunya era el que més li agradava al sàtrapa no cal reivindicar-ho gaire, oi?. Avui dissortadament el clixé es repeteix fil per randa en aquesta ‘democraciola’ hereva directa d’aquella dictadura.

Ens agradarà rebre el testimoni d’algunes de les persones que varen assistir a l’escola en aquest edifici del Santuari de la Mare de Déu de la Serra a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la parròquia de Sant Andreu de Ramió ha patit un despoblament que només es pot qualificar de ‘brutal’, alhora Fogars situat al costat de la carretera que comunica Hostalric amb Tordera , ha vist com des del cens de 1970, 244 ànimes, fins a darreries de 2016 ha tingut un creixement exponencial assolint els 1.452 habitants.

Havia retratat l’edifici de l’Ajuntament i escoles de Fogars, i no he pogut esbrinar encara si Ramió tenia escola – ni que fos parroquial – en aquells anys. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobasva a : http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afceccf/id/9835/rec/1


Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra a Ramió
Autor Genovart i Boixet, Manuel, 1895-1980
Data: 10-06-1927
Centre Excursionista de Catalunya