dimarts, 1 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SUSQUEDA, ADVOCADA A SANT VICENÇ. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Reprodueixo de patrimoni Gencat ; l'Església de Sant Vicenç estava emplaçada en l'indret conegut popularment com el "Barri de Dalt o de l'Església".

Per tal de realitzar un estudi rigorós, estructurarem l'anàlisi de l'Església de Sant Vicenç en tres parts: en primer lloc, tenim l'edifici de l'església pròpiament. Com es pot veure en fotografies antigues l'església es manifestava, a la pràctica, en format de nau rectangular amb dues capelles laterals, una per banda respectivament, les quals estaven ubicades en el tram intermig de la nau. Pel que fa als exteriors, la nau estava desproveïda de qualsevol aparell ornamental. Trencava lleument aquesta discreció o uniformitat compositiva, la façana senzilla composta per un portal d'arc rebaixat, seguit en l'estrat intermig d'una fornícula que podria albergar al seu interior una hipotètica talla de Sant Vicenç al qual estava dedicat aquesta església. En el registre superior trobàvem un ull de bou de petites dimensions i tancava la façana una coberta piramidal esglaonada.

En segon lloc, en els peus de l'església podíem observar el campanar de grans proporcions. Es tractava d'un campanar de torre de planta quadrada, amb quatre ulls per cara - les obertures de la planta baixa eren arcades de mig punt, mentre que les del pis superior eren rectangulars-, i teulada a quatre vessants.


Adossat a la part dreta de l'església i delimitat perimetralment per un mur de tancament que arrencava de la façana lateral de l'església hi havia el cementiri primigeni del poble de Susqueda, el qual era anunciat per sis grans xiprers.

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que en les tres construccions s'ha optat pel mateix procediment, és a dir a base de la conjugació de pedres fragmentades, còdols de riu manipulats a cops de martell i blocs rústics de pedra sense desbastar i treballar i tota aquesta barreja lligada amb morter de calç i sense cap tipus de revestiment, a excepció de la façana de l'església.


Només en anys d'extrema sequera apareix, al bell mig, el teulat del cloquer, l'edifici més alt del nucli antic.
http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/05/el-germa-del-bandoler-enterrat-susqueda.html

Superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctrica de Catalunya inicià la construcció del pantà de Susqueda l’any 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona.

El pantà fou inaugurat l’any 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.

L’excusa del ‘interès general ‘ tant repetida des del ESTADO DE DERECHO, justifica – en tots els casos - la pèrdua del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya ?.

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-miquel-de-maifre-osor-selva/

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-agusti-de-lloret-salvatge-amer-selva/

http://ccecentelles.blogspot.com.es/2014/01/sant-marti-de-queros-guilleries-fa-dies.html

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE SANT CORNELI DE FOGARS DE LA SELVA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que Sant Corneli de Montells era una església i priorat canonical fundat el 1200 i que depenia del monestir de Roca-Rossa. Diversos documents ens donen informació sobre l'església, apareix anomenada en un testament del 1204, un document del 1351 ens informa que patí un incendi, del 1397 tenim la notícia que hi havia l'ermità fra Andreu de Torranella i en el 1403 sabem que hi havien els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.

L'església fou destruïda, segons la tradició, durant la Guerra del Francès, encara que fins als anys setanta del segle XX van subsistir algunes runes.

Es tractava d'una església i un edifici adossat que servia de casa d'ermitans. Fins els anys 70 del segle XX , quan el propietari dels terrenys ho va tirar a terra, es conservava encara una part de l'absis i la casa adossada a l'ermita.


Fotografia de Miquel Serrano, 2006

En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Aquesta mena de coses no poden succeir a les nacions civilitzades.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRA. RAMIÓ. FOGARS DE LA SELVA. CATALUNYA

Havia visitat Ramió almenys en un parell d’ocasions, i encara no he tingut ocasió de veure i ‘viure’ el Santuari de la Mare de Déu de la Serra; els amics de :
http://www.catalunyamedieval.es/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-serra-fogars-de-la-selva-la-selva/

expliquen com s’hi pot arribar.

Em cridava l’atenció el fet que en el període 1936/39 en que Catalunya estava al costat de la República, el santuari fou utilitzat com a escola.


fotografia de Miquel Serrano. 2006

Des del 2015 fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i quasi sempre com en aquest cas, per casualitat tenim coneixement de l’ús d’un edifici religiós o no, destinat a satisfer les necessitats escolars.
La victòria dels sediciosos feixistes comportava el tancament de moltes escoles, i la no finalització – sobretot en el món rural – d’algunes que estaven en procés de construcció, que la dictadura no tenia CAP interès en facilitat l’accés a l’educació de les classes senzilles, és un lloc comú, i que posar pals a les rodes a Catalunya era el que més li agradava al sàtrapa no cal reivindicar-ho gaire, oi?. Avui dissortadament el clixé es repeteix fil per randa en aquesta ‘democraciola’ hereva directa d’aquella dictadura.

Ens agradarà rebre el testimoni d’algunes de les persones que varen assistir a l’escola en aquest edifici del Santuari de la Mare de Déu de la Serra a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la parròquia de Sant Andreu de Ramió ha patit un despoblament que només es pot qualificar de ‘brutal’, alhora Fogars situat al costat de la carretera que comunica Hostalric amb Tordera , ha vist com des del cens de 1970, 244 ànimes, fins a darreries de 2016 ha tingut un creixement exponencial assolint els 1.452 habitants.

Havia retratat l’edifici de l’Ajuntament i escoles de Fogars, i no he pogut esbrinar encara si Ramió tenia escola – ni que fos parroquial – en aquells anys. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobasva a : http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afceccf/id/9835/rec/1


Escultura romànica de la Mare de Déu de la Serra a Ramió
Autor Genovart i Boixet, Manuel, 1895-1980
Data: 10-06-1927
Centre Excursionista de Catalunya