Per tal de realitzar un estudi rigorós, estructurarem l'anàlisi de l'Església de Sant Vicenç en tres parts: en primer lloc, tenim l'edifici de l'església pròpiament. Com es pot veure en fotografies antigues l'església es manifestava, a la pràctica, en format de nau rectangular amb dues capelles laterals, una per banda respectivament, les quals estaven ubicades en el tram intermig de la nau. Pel que fa als exteriors, la nau estava desproveïda de qualsevol aparell ornamental. Trencava lleument aquesta discreció o uniformitat compositiva, la façana senzilla composta per un portal d'arc rebaixat, seguit en l'estrat intermig d'una fornícula que podria albergar al seu interior una hipotètica talla de Sant Vicenç al qual estava dedicat aquesta església. En el registre superior trobàvem un ull de bou de petites dimensions i tancava la façana una coberta piramidal esglaonada.
En segon lloc, en els peus de l'església podíem observar el campanar de grans proporcions. Es tractava d'un campanar de torre de planta quadrada, amb quatre ulls per cara - les obertures de la planta baixa eren arcades de mig punt, mentre que les del pis superior eren rectangulars-, i teulada a quatre vessants.
Adossat a la part dreta de l'església i delimitat perimetralment per un mur de tancament que arrencava de la façana lateral de l'església hi havia el cementiri primigeni del poble de Susqueda, el qual era anunciat per sis grans xiprers.
Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que en les tres construccions s'ha optat pel mateix procediment, és a dir a base de la conjugació de pedres fragmentades, còdols de riu manipulats a cops de martell i blocs rústics de pedra sense desbastar i treballar i tota aquesta barreja lligada amb morter de calç i sense cap tipus de revestiment, a excepció de la façana de l'església.
Només en anys d'extrema sequera apareix, al bell mig, el teulat del cloquer, l'edifici més alt del nucli antic.
http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/05/el-germa-del-bandoler-enterrat-susqueda.html
Superades, més per força que per grat, les resistències dels habitants de la zona, Hidroelèctrica de Catalunya inicià la construcció del pantà de Susqueda l’any 1963, aprofitant el congost que formava el riu entre les serres de Montdois i Sant Benet amb la intenció de produir energia elèctrica i garantir l'abastament d'aigua a Girona i Barcelona.
El pantà fou inaugurat l’any 1968, i sepultà sota les aigües el poble de Susqueda i les terres i masies de les valls de Susqueda i Querós.
L’excusa del ‘interès general ‘ tant repetida des del ESTADO DE DERECHO, justifica – en tots els casos - la pèrdua del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya ?.
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-miquel-de-maifre-osor-selva/
https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-agusti-de-lloret-salvatge-amer-selva/
http://ccecentelles.blogspot.com.es/2014/01/sant-marti-de-queros-guilleries-fa-dies.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada