dimarts, 1 d’agost del 2017

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE SANT CORNELI DE FOGARS DE LA SELVA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que Sant Corneli de Montells era una església i priorat canonical fundat el 1200 i que depenia del monestir de Roca-Rossa. Diversos documents ens donen informació sobre l'església, apareix anomenada en un testament del 1204, un document del 1351 ens informa que patí un incendi, del 1397 tenim la notícia que hi havia l'ermità fra Andreu de Torranella i en el 1403 sabem que hi havien els altars de Sant Corneli, Santa Maria i Sant Pere.

L'església fou destruïda, segons la tradició, durant la Guerra del Francès, encara que fins als anys setanta del segle XX van subsistir algunes runes.

Es tractava d'una església i un edifici adossat que servia de casa d'ermitans.

 Fins els anys 70 del segle XX , quan el propietari dels terrenys ho va tirar a terra, es conservava encara una part de l'absis i la casa adossada a l'ermita.


Fotografia de Miquel Serrano, 2006

En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
 

Em comentàvem a volta d’email   des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya que la tenen inventariada com a “ desapareguda”. 

 

Aquesta mena de coses no poden succeir a les nacions civilitzades.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


1 comentari: