L'església fou destruïda, segons la tradició, durant la Guerra del Francès, encara que fins als anys setanta del segle XX van subsistir algunes runes.
Es tractava d'una església i un edifici adossat que servia de casa d'ermitans.
En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
Em comentàvem a
volta d’email des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya que la tenen inventariada com a “ desapareguda”.
Aquesta mena de coses no poden succeir a les nacions civilitzades.
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Terrible notícia...
ResponElimina