divendres, 28 d’abril del 2023

CAN MAS. JOANETES. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

 

L’Àngela Verdaguer Farres, identifica l’edifici que  el Pere Carre Pons Olot, com Can Mas de Joanetes a la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa.




Patrimoni Gencat en diu; Edifici civil cobert amb teulada a dues aigües.

La construcció original presenta algunes modificacions i es veuen dos cossos diferenciats. A la banda esquerra de la façana principal hi ha una escala de pedra que dona a una de les portes d'entrada, a mà dreta hi ha una gran galeria de fusta i una altra de més petita damunt aquella. Hi ha un afegit a la banda dreta de l'edifici original. La resta de l'edifici té escasses obertures i s'allarga vers la part de darrere, ja que hi havia tres masoveries.

Tot i les ampliacions l'edifici guarda certa harmonia.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10715

Els catalans hem d’aprofitar totes les ocasions per a divulgar el Patrimoni Històric de Catalunya, recordeu que som  un “  Grupo objetivamente identificable”

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20230131/grupo-objetivamente-identificable-puigdemont-llarena-tjue-articulo-pilar-rahola-82250654

https://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=269942&pageIndex=0&doclang=ES

Aquest reconeixement de la nostra “ fragilitat “, i alhora de l’absoluta manca de respecte a les minories per part del REINO, situa moltes de les mesures que ens han aplicat, i ens apliquen com “ formes de genocidi “.

 

dimecres, 26 d’abril del 2023

CAN PO CARDONA. SANT JOAN DESPI. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 

Llegia;  la masia data del 1750. L'any 1850 aproximadament, va ser comprada en subhasta pública per Josep Cardona, el masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal. Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d'aquí l'abreviació familiar de "Po".

L'any 1927, Miquel Cardona Duran va reformar la casa amb un nou gust més burgès (data de la petició de la llicència municipal d'obres: 19-07-1927). L'arquitecte encarregat per fer aquesta tasca va ser Juli M. Fossas. Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i s'afegí dues ales laterals als costats.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=200

La retratava l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) l’any 924, abans de la reforma duta a terme per l’arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945)





https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4256

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/juli-m-fossas-i-martnez

 

 

dimarts, 25 d’abril del 2023

IN MEMORIAN. ÀRREU O LES BORDES D’ÀRREU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

l’ Ester Gonzalez Vidal, publica una fotografia d’una casa del despoblat d’Àrreu, dit ara les Bordes d’Àrreu, ,  formada per planta baixa i tres pisos, el darrer de mansarda, molt baix de sostre.



Llegia; Façana construïda a la paret mestra perpendicular al cavall que suporta la coberta de pissarra a dues aigües, orientada a l'est. Recoberta per una capa de calç. A la planta baixa s'obre la porta allindada i dues petites finestres per a la ventilació de l'estable; originalment una d'aquestes finestres era un accés a l'edifici a partir de l'arc. En el primer pis, tres grans obertures tenen accés a una llarga balconada que ocupa tota l'amplada de la façana. Aquest balcó de fusta presenta faldonet perfilat i balustres perfilats i calats que formen dibuixos geomètrics, excepte als tres centrals, que formen figures humanes. En el segon pis s'obren tres petits balcons i a l'últim pis un petit finestró sota el prominent i ample ràfec de la coberta assegurada amb quatre tornapuntes.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es constata que l'edifici presenta estat de deixadesa, el qual també és visible a totes les construccions del poble. De la balconada de la planta primera només s'hi conserven les bigues i els llistons de fusta; la barana ha desaparegut. A la façana principal s'hi observa un arrebossat de morter de calç, que ha anat saltant i a la resta de façanes ja no hi és present.

El dia de Nadal de l'any 1803 una allau procedent del barranc de Monars va precipitar-se sobre el poble d'Àrreu, que aleshores es trobava uns 450 metres al sud de la ubicació actual.

Va destruir les 10 cases del poble, i 17 persones, d'un total de 88 habitants, van morir.

 Aquest fet va fer que es traslladés el poble a la ubicació actual, menys exposada a les allaus.

Les edificacions del poble antic es reconstruïren com a bordes, i de fet el lloc va passar a anomenar-se Bordes d'Àrreu.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25324


https://www.lamira.cat/visions/1754/arreu-carretera-perduda


https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE05/PUB/2020/09/14/LVG202009140471LC.pdf


El poble havia tingut església advocada a Sant Serni:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25322


Hi es conserva encara l’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS D'ÀRREU

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25325

 

El Dr.  Francesc Pons Valladares,  del Servei d’Oncologia Mèdica general, em donava bones noticies el dimarts 25.4.2023  en la primera revisió desprès de la quimioteràpia, i em convocava  per a la segona quinzena d’agost.  

TORNADA A TAÚS. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia, una carlina..... protecció contra les bruixes i d'altres mals.  a Tahús....




Carlina : nom genèric (proposat al segle XIV pel botànic Andrea Cesalpino  (* 6 de juny de 1519 , Arezzo , Toscana – 23 de febrer de 1603 ) i utilitzada per Rembert Dodoens (1518-1585), metge i botànic flamenc;  sembla derivar de Carlemany  ( 2 d'abril de 742, 747 o 748- Aquisgrà , 28 de gener de 814), que va arribar a utilitzar la planta més representativa del gènere ( Carlina acaulis ) com medicina durant una plaga de les seves tropes a prop de Roma (la informació la va tenir per la visió d’un àngel). Aquesta història o llegenda es transmet per un dels herboristes més antics: Jacob Theodor de Bergzabern  (latinitzat Tabernaemontanus ) ( 1522 , Bad Bergzabern ; † agost 1590 , Heidelberg .

 

Llegia; Tahús   en català i oficialment Taús ,  és una localitat dins del municipi de les Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , província de Lleida , Catalunya , Espanya . Havia estat capçalera de municipi de 35,28 km², que en 1972 es va unir al de Noves de Segre , creant així Valls d'Aguilar. Actualment és una entitat municipal descentralitzada d'aquest, agrupant el poble de Tahús i el dels Castells .


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/11/esglesia-parroquial-de-taus-les-valls.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15808

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/09/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-guia.html

 

l’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE TAÚS, la retratava l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , l’any 1988 . Aquest excel·lent fotògraf de Patrimoni  mereix un reconeixement per la seva gran tasca en la documentació del patrimoni històric a les terres de l’Urgell sobirà. 




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15807


Continuem en la nostra recerca patrimonial dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i optimistes de mena, esperem la col·laboració de TOTS els catalans , enviant-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.


Als “ passius”  els ho agraeix el REINO

dilluns, 24 d’abril del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA MÉNAGÈRE AGRÍCOLA FEMENINA SANTA ANNA DEL CASTELL DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA URGELLENCA. LLEIDA. CATALUNYA

 


Ignasi Girona Vilanova (Barcelona, 1857 - 1923 i la seva esposa Anna Jover Peix , van introduir a la colònia, al voltant del 1912, l'Escola Ménagère agrícola femenina Santa Anna, un model d'ensenyament belga, gestionada per l'orde de les Dominiques de l'Anunciata.


 Tota una mostra de l'interès dels Girona en la pedagogia social.


En aquells anys, a la colònia hi residien quaranta famílies amb una població que superava les quatre-centes persones.

 

https://www.territoris.cat/articulo/noguera/sota-proteccio-mare-deu-remei-lempremta-dels-girona-pla-durgell/20191002135257059360.html


 L’escola tancava l’any 1975, i es signava el traspàs als Germans Franciscans de Creu Blanca al mes de agost de 1977 i al gener de l’any 1978 començaven a arribar els primer interns.



El 8 d’abril de 1978 es feia la inauguració oficial amb presència dels bisbes de la Seu d’Urgell, Solsona i Tànger , i el fundador de la Congregació Religiosa Germans Franciscans de Creu Blanca , el germà, Isidoro Lezcano Guerra (Tenoya, Las Palmas de Gran Canaria, 1935 - Las Palmas de Gran Canaria., 20 de febrer de 2006).


Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de l’edifici l’any 1910, i els de les darreres ampliacions i reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

diumenge, 23 d’abril del 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA VERGE I SANT ANTONI ABAT DE GERB. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/425

A finals del segle XIX els gerbolins decidiren abandonar i enderrocar el nucli històric de Gerb i construir noves cases a la zona baixa del poble.


 Entre el 1900 i el 1910 es bastiren les noves cases del poble.


El 1907 es consagrà la nova església amb la mateixa advocació a Sant Salvador i una capella dedicada a Sant Antoni i la Mare de Déu.


Prèviament, s'havia enderrocat l'església feta bastir per Ermengol IV.


Agustín Durán Sanperea (Cervera (Lérida), 5 de junio de 1887-Barcelona, 29 de abril de 1975) dona notícia que, per sufragar la construcció de la nova església de 1907, es vengué el retaule gòtic del segle XIV que, després de passar per les mans de l'antiquari Salvador Babra i Rubinat (1874- Barcelona, 1 de febrer de 1930) de Barcelona, ingressà el 1931 al Museu de la Ciutadella, antecedent de l'actual MNAC.




https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-antoni-abat/anonim-catalunya-lleida/025071-000

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/nouvelles-eglise-de-sant-salvador-gerb.html


Que Sant Antoni  Abat i la Mare de Déu de Gerb, , elevin a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!


IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA MIR. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43383

La Mare de Déu de la Mir és un santuari a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.


 Està situat a 784 metres  d'altitud, a llevant d'Escarlà, a l'extrem occidental del Serrat de la Capella, a l'esquerra del barranc d'Escarlà i a la dreta del de la Mir, que formen l'esperó de roca damunt del qual es troba l'ermita.


 Adés, el 6 de maig s'hi celebrava amb un aplec la festivitat de la Mir.


La seva jurisdicció eclesiàstica pertany a la diòcesi de Lleida i depèn de l'església de Sant Pere d'Espills

 

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/04/21/mare-de-deu-de-la-mir/?fbclid=IwAR1ixMQskCW89C3VTx_E0CX6kg1ITyjNklrgx2t38sFFie2jc4DXnnjskl0

 

LLUIS COLOMES FIGUERA, descriu el santuari com un edifici d’una sola nau orientat d’est a oest i sense cap estil arquitectònic definit.









 La capçalera és a llevant i inicialment tota la nau estava oberta a ponent.


 Amb el temps es va tancar i s’hi van deixar tres finestres, una d’ull de bou i dues quadrades i una porta


 La coberta és de volta de canó i en el seu interior només hi queda l’altar on hi havia la Mare de Déu de la Mir, que es va traslladar a la nova capella situada al costat del riu Noguera Ribagorçana.

 



Al damunt de la volta hi ha un petit campanar d’un sol ull on hi havia la campana (actualment desapareguda).


Està acabat amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca que arranca d’una imposta que hi ha a cada costat.


El llenat està fet amb lloses planes del país que li dona un aspecte molt rústic

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/09/goigs-la-mare-de-deu-de-la-mir-en.html?spref=tw


Quan al topònim:

http://euskerarenjatorria.eus/?p=27456&lang=es


Que la Marededéu de Mir, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!


dissabte, 15 d’abril del 2023

HOTEL DE SANTA FE. FOGARS DE MONTCLUS. EL VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY SOBIRÀ

 








El Crisant Palau, publica fotografies  de l’Hotel Montseny a Santa Fe que  fou erigit entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921)  , un ric editor , al  que el rei Alfons XIII (Palau Reial de Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) va nomenar Comte de la Vall de Canet,  el títol és avui de Ramon Capmany Aubiña

http://www.monmontseny.com/2014/06/26/els-ultims-segles-a-santa-fe-del-montseny-iv-lhotel-i-lembassament/


La construcció de l’hotel de Santa Fe es va encarregar al jove arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962)  , fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914.




En algun lloc es parla de Pere Domènech Pou – ens agradarà tenir dades del lloc de naixement o traspàs, si va existir , a l'email castellardiari@gmail.com -   com autor tant de l’hotel, com de d’Estanyol, i més tard del Pantà de Santa Fe.   


Llevat d’una prova documental fefaent defensem l’autoria de l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962). Afegirem que fins el disseny de la “ fabriqueta” va ser obra seva.  


Una de les tàctiques de la dictadura era justament la “ d’enfollisconar “ – quan no era possible eliminar-la – la documentació de Patrimoni Immoble de Catalunya, val a dir que se’n van sortir molt bé.


Fa tant anys que tenim l’enemic a casa, almenys d’ençà de 1714, que afegit a la síndrome d’Estocolm/1714/1939, que a moltes persones els costs identificar-los, com las meigas però,  haberlos haylos


Que Santa  Fe  porti fins a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

MASIA DE LA COROMINA. SANT QUIRZE DE BESORA. EL BISAURA. OSONA

 


El Josep Llimós Camprubi, em confirmava que la fotografia que havia recuperat de la màquina Olympus,  - a la que amb tota justícia qualificava de “ màquina catòlica” perquè m’havia permès retratar els interiors d’algunes capelles, ermites, introduint la màquina en qualsevol escletxa , i fent servir el flaix -, era de la Coromina de Sant Quirze de Besora.


Patrimoni Gencat en diu ; Gran edifici de forma quadrada, de tipus senyorívol, amb tres plantes.


A la banda sud, la façana s'obre a través d'una galeria coberta amb arcades a cada planta.


Els baixos es cobreixen amb voltes.




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23780


La resta de forjats són amb cabirons de fusta i la coberta, a quatre vessants en forma de piràmide, és a base de cavalls i teula àrab.


Les galeries han estat modernament reforçades amb bigues de ferro i formigó.


La pairalia es troba vorejada d'edificacions annexes, incloent una capella del segle XIX, advocada al Sant Crist. .

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/01/cobles-al-sant-crist-del-mas-la.htm

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23780

Sant Quirze de Besora és un municipi situat a la comarca d'Osona, que fins a l’any  1989 pertanyia a la comarca del Ripollès. Pertany a la subcomarca del Bisaura.


Quan al topònim :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9204


Que el Sant Crist de la Coromina, porti fins a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!


dilluns, 10 d’abril del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL, PRINCEP DE LES MILICIES CELESTIALS A NAENS. SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

No s’explica gaire cosa de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel deNaens.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/oracio-sant-miquel-del-papa-lleo-xiii.html


Sembla que al segle XX , l'església fou esberlada per eixamplar la carretera que accedia al poble. Caldria si més no, concretar en quin període del segle XX, oi?.  Tot fa pensar que succeïa en el llarguíssim període la II dictadura feixista, la de general Franco. Ens agradarà però, tenir-ne confirmació.


Tot el que podem veure a dia d’avui de l’antiga parròquia del nucli de Naens,  que estava situada a l'entrada del poble, son les restes d'un mur lateral i l'arrencada de la volta de l'església. Fora possible trobar una imatge anterior a l’ ensulsiament ?.




L’ Ester Gonzalez Vidal, retratava les restes de l’Església romànica advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, que apareixen a la part inferior de la imatge, i l’església “nova”, advocada ara a sant Esteve, protomàrtir. Imaginem que la destrucció de l’església romànica devia comportar un ascens polític al seu “ promotor”, oi?. 


Tenim l’enemic a casa almenys d’ençà de 1714, això fa que en massa ocasions no el percebem tal i com és, oi?.

diumenge, 9 d’abril del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE L’ATENEU SANT VICENÇ. SANT VICENÇ DE CASTELLET. EL BAGES

 

Endegàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya l’any 2015, fins aquella data retratàvem únicament les ‘ escoles monumentals’ que s’havien aixecat per la Mancomunitat de Catalunya, i per la Generalitat en el brevíssim lapsus democràtic de la II República.


Llegia que l’any  1931, la Societat Ateneu “tenia una escola mixta d'uns 40 alumnes amb servei de biblioteca” (Suades, 2015)




Ens agradaria rebre testimonis gràfics d’aquella escola a l’email castellardiari@gmail.com


Tot el que no es faci des de l’àmbit privat, quedarà per fer. 


A cada poble, vila o ciutat, hi havia abans de la dictadura franquista, almenys una escola – normalment dues , per allò de l’educació segregada – que es gestionaven des de l’àmbit social, religiós, privat, i en menor mesura des de les administracions públiques, que ni tenien – ni tenen -  cap interès en l’educació.


 

 

dissabte, 8 d’abril del 2023

Que ens podeu explicar del campanar de l’església de Sant Eloi de Martinet a la Cerdanya?.

 

El Jose Farre Pradell, publica una fotografia del  Campanar de Sant Eloi de Martinet, del que no en trobava gaire informació, cal suposar  que atès que  poble és documentat al segle XVI,  i està documentar que la seva església  parroquial, advocada a Sant Eloi, parroquial, depenia de la de Montellà, l’antiguitat d’aquest campanar, darrer vestigi d’aquella església , sigui el segle XVI.




Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell.


De Sant Eloi, ens diuen la parella  “ romànica “  que no s’hi fa culte, doncs només el campanar és fora d’una propietat particular.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/sant-eloi-de-martinet-baixa-cerdanya.html


En el mateix sentit els amics de Poble de Catalunya escriuen, tret del campanar, el temple ha estat refet modernament i és de propietat particular.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1032


A la llista de parròquies del Bisbat d’Urgell, apareix però, Martinet (St. Eloi), i com a  Rector: Mn. Gabriel Casanovas Vila, i coma Diaca,  Mn. Josep Montoya

https://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/nuria-cerdanya/128-bellver-de-cerdanya/1089-martinet-st-eloi


https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Campanar_de_l%27esgl%C3%A9sia_de_Martinet.jpeg

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/81634?locale-attribute=en


Ens agradarà aclarir, si Martinet manté Sant Eloi com església parroquial, en cas afirmatiu amb quina periodicitat s’hi fa culte, i qui és el propietari de l’edifici de l’església, esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com  


En matèria de documentar el Patrimoni Històric estem a les beceroles, oi?.

divendres, 7 d’abril del 2023

IN MEMORIAM. HOSPITAL DEL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT PERE DE CASSERRES. OSONA

 

Llegia que era una  exigència de la regla de Sant Benet que tots els monestirs tinguessin un indret, molt sovint separat del monestir, o en tot cas independent d’ell, per acollir els pelegrins i els pobres malalts.




El Feliu Añaños i Masllovet publica una fotografia de l’hospital del monestir de Sant Pere de Casserres que es manté en un excel·lent estat de conservació en les seves dues plantes.


 La superior és accessible per una escala d’arc de construcció moderna que va substituir-ne una d’antiga i malmesa adossada al mur. Aquesta planta està habilitada per a projectar-hi un audiovisual que explica la història del monestir.


El divendres Sant, 7.4.2023, una bona amiga em comentava; vols que et digui el que sento? Aïllament. Tot s’agafa com espectacle. Tant les processons com els rituals. Jo no havia vist mai un dijous i divendres sant fer una graellada. Ni posar-nos el millor vestit per passejar. Jo assisteixo a missa devotament i passo de riallades a la plaça. Enyoro quan anava amb la mare a veure monuments i resava,  i a casa, el divendres Sant es menja bacallà amb ous i panses i poso música clàssica. Potser soc nyonya, però no m’adapto als actuals sistemes d’anar a una terrassa a fer el vermut i mirar qui passa.


No,

diguem no.

Nosaltres no som d'eixe món.

https://www.youtube.com/watch?v=ioUTBL3dlnw

dimarts, 4 d’abril del 2023

ESGLÉSIA DE NAGOL, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. PARRÒQUA DE SANT JULIA DE LÒRIA. ANDORRA

 






El Jordi Vila Juncá, publica fotografies de l’església de Sant Martí de Nagol , a la Parròquia de Sant Julià de Lòria ,de la que ens diu l’enciclopèdiadel romànic que és un edifici  molt senzill quant a construcció, i  té una situació molt característica. Edificada de manera que queda pràcticament encaixada dins la penya, que sobreploma per la banda de tramuntana, els constructors degueren adaptar-se a la configuració del terreny per a bastir-la. La primera adaptació fou la situació de l’absis a la banda de ponent, per tal com l’únic accés possible és pel costat de llevant, fet que impossibilitava la construcció de l’absis en aquest costat.

 

L’absis és semicircular, sense decoració, i amb una sola finestra de doble esqueixada al seu centre, finestra que fou reconstruïda fa pocs anys en fer la restauració. Hom reconstruí també una gran part de les parets de migjorn i de ponent. Pel que fa a aquestes, tal com ja hem apuntat, a la de llevant hi ha la porta d’accés, de la qual ignorem l’alçada original i també si acabava amb arc o amb llinda; ha estat reconstruïda amb un arc de mig punt. A la mateixa paret ha estat oberta una finestra de doble esqueixada amb arc i, sobre el llosat, un campanar d’espadanya d’un sol ull. D’aquests elements, però, no hi havia constància, ni documental ni arqueològica.

 

En fer la restauració, fou descoberta la part inferior d’una finestra de doble esqueixada a la paret de migjorn, finestra que fou reconstruïda. Així mateix en fou reconstruïda una altra que segurament hi havia en aquesta mateixa paret. Tota la paret de tramuntana, per la seva situació adossada a la penya i protegida per aquesta, es conserva perfectament. També es conservava l’arrencada del llosat de l’absis, la qual cosa permeté de conèixer-ne de manera segura l’alçada, així com el tipus de coberta, de quart d’esfera, amb llosat de llicorella.

 

Interiorment el terra ha estat fet amb material de farciment. A la banda de tramuntana la penya és vista. Un repeu, més ample que la paret d’aquest costat, fa de suport a aquesta; a l’exterior i a la paret de migjorn també hi ha aquest repeu.

 

L’accés a l’absis és possible a través d’un presbiteri estret que en planta es reflecteix mitjançant dos queixals, els quals no són remarcats exteriorment. El presbiteri és cobert amb una volta de canó. A nivell del terra aquests diferents espais han estat definits per uns graons de pedra.

 

A l’absis aparegué la base de l’altar, així com la pedra que el rematava, la qual cosa en permeté la reconstrucció.

 

A banda i banda de l’absis, a les parets de la nau i a una certa alçada hi ha unes petites fornícules de planta semicircular, acabades amb volta en quart d’esfera, la funció de les quals hom ignora, tot i que fan pensar en l’embrió del que devien ésser unes absidioles. La coberta fou construïda seguint el model de la volta de la veïna església de Sant Serni, molt semblant en conjunt a la de Sant Martí. Hom feu unes encavallades de fusta, sobre les quals foren col·locades les llates, i un llosat de llicorella. Tant les restes de pedra trobades a l’interior com el gruix de les parets permeten d’afirmar que el tipus de coberta original fou aquest i no pas una volta.

 

L’aparell és totalment irregular. Per a construir la capella hom utilitzà les pedres que foren arrencades de la penya. Tanmateix les pedres foren més o menys triades per formar en alguns llocs unes filades. L’argamassa és un morter de calç.

 

Per les característiques que hem descrit i comparant-lo amb les altres construccions de la zona, ens inclinem a pensar que aquesta església correspon als tipus més arcaics dins el romànic andorrà, segurament dins el segle XI, paral·lelament a la seva veïna, dedicada a sant Serni.


Quan al topònim Nagol:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28181


Quan al topònim Lòria:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24097