dimecres, 21 d’octubre de 2020

TENIU DADES DELS TÈCNICS QUE VAN TREBALLAR A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUIXOLS?. L’EDIFICI HAVIA AIXOPLUGAT LES ESCOLES?. L’EMPORDÀ JUSSÀ, GIRONA

 

El Feliu Añaños Masllovet publicava una fotografia de l’edifici de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, del que hi ha una minsa informació;  es bastí l’any 1547 quan es reconstruí la casa coneguda com de Sant Bernardí; l’any 1579 s’amplià alçant-hi un pis.



A la façana hi ha un escut amb data de 1763, que recorda que durant aquest segle es millorà l’edifici.

 El 1847 s’alçà la torre del rellotge, restaurat entre 1940-1950 en ser destruït l’antic pels bombardeigs de l’aviació dels sediciosos feixismes encapçalats per general Franco que farien caure el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, i passarien per les armes a bona part dels que defensaven la legalitat i la justícia.

No en diuen res a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Guixols&page=2&pos=16

Està clar que tractant-se d’un edifici públic, TOTES les reformes estan documentades, tant clar però, com que la ‘inèrcia perniciosa’, que la dictadura inoculava en el cos social continua activa.

El valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, em feia arribar un missatge;

A l’Ajuntament de Sant Feliu de Guixols,  tinc documentada la intervenció 1944/1950, del 'Avelino Cimadevila Anido, arquitecte de Regiones Devastadas ..., 

Estem MOLT lluny encara del somni d’assolir la llibertat nacional.

dilluns, 19 d’octubre de 2020

EL MAS PASCUAL I LA SEVA CAPELLAADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS. TORDERA. EL MARESME

 

Patrimoni Gencat aporta una informació telegràfica de Can Pascual, al terme de Tordera a la comarca del Maresme.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9257

No diu res de l’advocació de la capella.

Tampoc de l’autor de la reforma l’any 1929.

Havien deixat moltes preguntes a :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/10/can-pascual-i-la-seva-capella-que.html

I, com és bon costum NOMÉS  teníem resposta del Centre de Documentació de Cultura Popular i  Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que a volta d’email ens feia arribar dues imatges :

 




 Mas Pascual, Capella del Sagrat Cor de Jesús.  Veïnat de Sant Vicenç, Tordera, Maresme. Data fotografies 12-II-1984. Sense culte

Estem pendents  de rebre contesta  de l’alcalde Joan Carles Garcia Cañizares ( Barcelona, 07/11/1961 ) Diputat Provincial  i  President de l'Àrea de Cultura, a qui enviàvem un email a  tordera@tordera.cat  ,  alcaldia@tordera.cat  , garciacjc@diba.cat

Està clar que la reforma de l’any 1929 es duia a terme sota la direcció d’algun mestre d’obres i/o arquitecte, i ens agradaria tenir coneixement del seu non, cognoms i lloc i data de naixement i trapàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , ah!, i també, també idèntiques dades del promotor.

És penós que tinguem informació de personatges que ni han fet, ni faran res de profit per la humanitat, i se’ns amaguin aquestes dades bàsiques dels que promovien el patrimoni històric, això més enllà de  la ‘inèrcia perniciosa’, que el franquisme inoculava en el cos social, ens fa quedar MOLT MALAMENT com a Nació, oi?:

 

dissabte, 17 d’octubre de 2020

MONUMENT A ROGER DE LLÚRIA. TARRAGONA

 

El Pere Julià Subirana publicava una fotografia, possiblement de principis del segle XX, sense esmentar el fons o l’arxiu on la trobava.



Explicava que  l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926)i l’escultor Fèlix Ferrer i Galceran (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1843 – Almenar, 1912) en foren els autors. La primera pedra del monument es va col·locar el 19 d'agost de 1889

En aquella època “ no es mocaven  amb mitja màniga” , els millors, o dels millors en el seus respectius camps.

Que menys per al que deia  « a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres », oi?.

Llàstima que aquelles paraules del Ruggero di Lauria i d'Amichi, victoriós almirall, enterrat al monestir de Santa Maria de Santes Creus, als peus del sepulcre de Pere el Gran (València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) , com tantes, i tantes, se les enduia el vent.


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA SANT JORDI AL CARRER DE SANT HONORAT. BARCELONA


Francesc Flos i Calcat (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1929) fundava  l’any 1898, al      Carrer de Sant Honorat  de Barcelona l'Escola Sant Jordi fundada a per Francesc Flos i Calcat el 1898

Frederic Flos i Gibernau (1890-1949) retratava entre 1916 i 1937, “  Façana de l'Escola Sant Jordi,  fundada a Barcelona per Francesc Flos i Calcat , el 1898”, forma part del Fons, Frederic Flos i Gibernau, dipositat al Centre Excursionista de Catalunya



No trobava – contra l’opinió simplista de que a Internet “ hi ha de tot”, tot sovint en qüestions culturals que tenen relació amb Catalunya és força difícil trobar res interessant – gaire informació   de l’Escola, de la seva història, ...., sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com qualsevol informació i/o imatge, Catalunya us ho agrairà.

https://www.20minutos.es/noticia/20355/0/EL/SANT/JORDI/?fbclid=IwAR2FqvSrvTVKbwF1Lq0WVPhu_2LWBHFQWFcJjrsIEMnn9k_U8FP8cAiFCw8#

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista – des de sempre havíem retratat els que tenien/tenen un interès arquitectònic- esperàvem trobar la col·laboració de moltes persones, ens malfiàvem i malfiem de les entitats “polítiques”, en les que més enllà de la bandera catalana,  continua actuant “ la inèrcia perniciosa” que la dictadura inoculava en el cos social. Reiterem la nostra petició, sou pregats de fer-nos arribar fotografies i dades de l’edifici que aixoplugava l’escola en la que estudiaven els vostres besavis, avis, pares,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

La meva infinita gratitud als arxius que permeten l’accés lliurement, i el meu rebuig a empreses com la Vanguardia de Barcelona que han limitat/condicionat la consulta de la seva Hemeroteca, hi ha malmès de forma conscient i deliberada,  l’accés  als enllaços que  hi ha des de moltes pàgines.  Caldrà recordar  a Xavier de Godó i Muntanyola (Barcelona, 13 de desembre de 1941) que “ Catalunya no és seva senyor Comte ).

 Dissortadament no serà el Nadal  de l’any 2020 com cap dels anteriors, i preguem al bon Déu, que no sigui el primer dels que intuïa un conte publicat alNadal de Conte de guimera.info.

dimecres, 14 d’octubre de 2020

IN MEMORIAM. SANTA CECILIA DEL SOLER. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

Demanava als Amics de Tagamanent que m’ajudin a identificar TOTS els edifici religiosos que hi ha hagut al terme.

En ocasió d’identificar el Soler   i comunicar-ho  via email , mdc@csuc.cat   a l’  Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), trobava una referència Santa Cecilia , que es documenta  com una capella amb aquesta advocació , situada sota les feixes més avall del safareig i la font del Soler; pel camí que puja per les Saleres de cara a la font.

La descripció  ens diu; construcció de modestes dimensions, de planta rectangular on només s'identifica un mur de dimensions considerables disposat de forma vertical. S'ha utilitzat la pedra rogenca local, com a principal element constructiu.



El coneixement d'aquesta església és molt precari, només es coneix la seva adscripció a Santa Cecília i no es té cap dada sobre la seva construcció o el seu vertader emplaçament.

 Es podria relacionar amb les masies dels voltants, de caràcter rural i dispers.

Agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com



dilluns, 12 d’octubre de 2020

CAPELLA DE SANT NICOLAU. EL BELLIT. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Llegia que s’ensulsiava l’ermita de Sant Nicolau per construir la capella de la masia del Bellit,  això de “despullar un sant per vestir-ne un altre” sembla que té forà tradició, oi?

Us deixo una crònica a la memòria de l’ermita :

https://excursionismecientific.net/2012/11/22/sant-nicolau-del-bellit/

I, aquesta perquè pugueu veure com és/era aquesta masia del Bellit.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellit

Volia documentar TOTS els edificis religiosos de Tagamanent, i demanava l’ajuda del  Jaume Font Rosell ;

Fora possible trobar o fer fotografies d’aquestes  capelles ?

Sant Nicolau

Ermita postser construïda al segle XII, per paral·lels propers. Destruïda i desmuntada al 1830 per edificar la capella de la masia El Bellit.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/10/capella-de-sant-nicolau-el-bellit.html

Vallforners

capella annexa en ruïnes, dedicada a Sant Esteve, situada al costat de l'entrada, per la part de migdia de la casa, actualment sense culte i utilitzada com a magatzem

El Soler

es documenta una capella dedicada a Santa Cecília, situada sota les feixes més avall del safareig i la font del Soler; pel camí que puja per les Saleres de cara a la font.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/10/in-memoriam-santa-cecilia-del-soler.html

Montcau de Dalt

La capella del Montcau de Dalt, fou bastida al segle XIX i estava dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

Algunes, les mes conegudes, ja les tinc:

ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DEL CONGOST. TAGAMANENT.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/06/esglesia-de-santa-eugenia-del-congost.html

SANTA MARIA. TURÓ DE TAGAMANENT

http://relatsencatala.cat/relat/visita-a-santa-maria-turo-de-tagamanent-valles-oriental/1049929

CAPELLA DE LA RECTORIA DE TAGAMANENT.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/capella-de-la-rectoria-de-tagamanent.html

Sou pregats de fer-nos saber a quina advocació estpa dedicada a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Capella de Sant Isidre de la Figuera

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-magatzem-d%E2%80%99eines-%E2%80%98trenti%E2%80%99-de-la-figuera-advocat-en-temps-a-sant-isidre-tagamanent-valles-oriental-catalunya/

Sant Cebrià de la Móra

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/esglesia-de-sant-cebria-de-la-mora.html

De la capella de Sant Nicolau del Bellit reprodueixo de https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-bellit

Al costat de ponent de la masia del Bellit, en un cos afegit, es va construir la nova capella en planta baixa i terrassa porticada a la part superior. A la llinda de la porta d'accés hi ha data de 1830, segurament fou en aquest moment quan es traslladà el culte de l'ermita de Sant Nicolau des de el turó a la capella, on es bastí un altar dedicat a Sant Nicolau, un sant documentat a partir del segle IX i de culte força tardà a les nostres terres.

La capella, es troba annexe a la casa del Bellit, fou afegida per Josep Maria Bellit el 1830 segons indica una inscripció a la llinda (JOSEP BELLIT, 1830), moment en que s'efectuaria el trasllat del culte. A la façana hi ha un òcul o ull de bou sobre la porta, que ajudaria a il·luminar el recinte i més amunt, una finestra amb dos ferros que haurien subjectat la campana.



Aquest conjunt apareix tancat per un mur de pedra a mode de barri.




L'interior és d'una sola nau, amb l'altar i una petita sagristia a la part de darrera amb espais que s'haurien utilitzat com a sagrari i per armaris, així com la galeria coberta del lateral. La coberta és diferent de la casa que vessa cap a les façanes principal i posterior a nivell inferior de l'habitatge i la pallissa.

Els que pugueu, visc en un dels municipis, Sabadell, Terrassa, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Matadepera, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat i Viladecavalls, en els que se’ns MANAT que ens quedem a casa tant com puguem, que  reduïm al màxim l'activitat social i limiten els contactes – tot això, s’ha d’entendre de forma presencial, no telemàtica - , i   tornem a reduir al 50% l'aforament a bars,  restaurants i els actes religiosos; sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

divendres, 9 d’octubre de 2020

VIADUCTE DE LA FONTMOLSA. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Tagamanent compta amb un dels viaductes més espectaculars de l'antiga línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Salva el torrent de Valldaneu, just on s'aiguabarreja amb el Congost, en el límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles. Se'l coneix com el Pont de la Fontmolsa pel nom d'una antiga fàbrica situada molt a prop, que també batejà el túnel del tren contigu al viaducte.

La seva construcció respon a les característiques que es van estandarditzat a la segona meitat del segle XIX: obra de mamposteria combinada amb maó vist, el qual forma els arcs i les voltes de punt rodó i perfila les arestes i impostes dels pilars.

 Consta d'onze ulls, amb 110 metres  de llargada que discorren paral·lels al riu.

La seva silueta destaca entre la vegetació de ribera , i  al hivern quan els arbres perden les fulles és visible des de l'autovia.C-17, no aconseguia distingir-lo el dijous 8.10.2020, quan tornava amb el Paco Catalan Puig del Santuari de l’Ajuda de Balenyà.



La fotografia  es troba publicada al llibre: "Inventario de puentes ferroviarios de España". José Luis García Mateo (director), Miguel Jiménez Vega, Domingo Cuéllar Villar. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Ediciones Doce Calles. Madrid. 2004, p. 136.

Va ser la Maquinista Terrestre i Marítima qui portà a terme l'execució dels viaductes de la línia, a partir dels projectes redactats per Nicolau Tous Mirapeix (Igualada, 1815[ — Barcelona, 14 de maig de 1892), cofundador de l'empresa, i l'enginyer Josep Maria Cornet Mas (Barcelona, 1839 - 1916) director des de l’any 1880 fins a la seva mort, de la Maquinista Terrestre i Marítima, va ser també  l’enginyer autor del disseny del pont- aqüeducte de ferro del Canal d’Urgell al terme d’Agramunt , que substituïa un d’anterior de pedra , de set ulls , que es va endur la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876.   Una obra seva molt coneguda  va ser el  mercat del Born de Barcelona , en el que va treballar  juntament amb el mestre d'obres Josep Fontseré Mestre  (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897).


© FOTOTECA.CAT Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916)


https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/fontsere_jose.htm


Entre 1870 i 1875 es van projectar i construir, entre d'altres, el viaducte de la Fontmolsa, a Tagamanent, fet amb pedra i maó; el viaducte de Sant Jordi, al poble del Figaró, i els de Gallicant i Can Palau, a la Garriga.

Aquests tres es van bastir amb obra mixta de carreuat i mamposteria de pedra, maó i bigues metàl·liques de gelosia, les quals van ser substituïdes en la dècada de 1930 per bigues del tipus Warren, conformades per perfils diagonals amb muntants verticals intercalats.

La pedra que es va utilitzar va ser la sorrenca vermella del Bertí i la de marès grisa del Figaró

Quan arribàvem a casa, ens assabentàvem que la màquina judicial, haviatombat les mesures acordades per intentar controlar la Covid.19 a Madrid.   Havíem dit  que ens semblava un despropòsit NO COMENÇAR A ACTUAR fins que es superin els 500 contagiats per 100.000, xifra que consideràvem de facto, com una LLICÈNCIA PER A  MATAR, i amb l’excusa d’atemptar contra els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans, si més no temporalment, s’anul·lava fins aquest topall.

 Conspiranoic,  conspiranoica son les paraules “màgiques" reservades als que NO CREUEN en la CASUALITAT.  Em considero un conspiranoic conspicu.

Amb totes les precaucions higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats CATALANES, sortiu a conèixer Catalunya.

dijous, 8 d’octubre de 2020

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PÚBLICA DE TAGAMANENT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 Fèiem camí al Santuari de l’Ajuda de Balenyà, el Paco Catalan Puig, i l’Antonio Mora Vergés, i ens aturàvem  en un  petit entrador  de la C.17 davant de les primeres cases del terme de Sant Martí Centelles,  per retratar un parell d’edificis que formen part de la historia i el terme municipal deTagamanent.

Can Fontanals , propietat de Josep Aragall Fontanals al 1912, va esdevenir antic ajuntament quan aquest fou traslladat d'Aiguafreda, municipi del qual depenia Tagamanent a mitjans del segle XX, també va ser escola nacional, un breu període de temps, conservant encara al seu interior restes del mobiliari d'aquest moment. La significació d'aquestes construccions rau en el seu paper aglutinador de caire municipal i cultural, ja que la història municipal de Tagamanent, al llarg del segle XX va passar per diverses fases d'adequació donada la disgregació que patia el municipi.




Can Fontanals, es tracta d'una construcció  moderna feta d'obra i totxo, constituint una estructura de planta rectangular de teulada a una sola vessant coberta amb teula aràbiga i amb una disposició de planta i pisos, la disposició dels quals és simètrica. La planta baixa presenta la porta principal centrada i emmarcada amb totxo (element arquitectònic molt utilitzat a partir del segle XVIII) i amb dues finestres situades a banda i banda; mentre que a la planta superior s'hi ubiquen 3 finestres de mateixes característiques que les anteriors.

Can Cortines és una caseta de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent de dimensions reduïdes i construcció simple. Està formada per planta i pis, presentant una coberta a dues vessants, una porta central amb dues finestres disposades de forma geomètrica a la part baixa i tres finestres disposades de forma lineal a la part de dalt. A sobre d'una d'aquestes obertures, la de més a la dreta, hi ha gravada la data de 1707. La tècnica constructiva es basa en blocs de pedra local lligats amb morter, amb una solució d'obra i un arrebossat a sobre. En una de les reformes de la casa, aquesta quedarà més vinculada a can Fontanals, unificant-se les dues construccions amb un petit tancat que les separa de la carretera nacional.




Can Cortines, com demostra la documentació, aquesta propietat també posseïa el seu tros de terra, d'ús particular amb un zona d'horta i unes feixes. Tot i que actualment està ben encaixonada a un petit entrant de l'actual C-17, amb l'antiga carretera havia gaudit de més espai.

Tagamanent té una superfície de    43,3 km² m i a darreries de l’any 2019, una població de      323  ànimes.  Està clar que la degradació d’aquest edificis és una acció clarament atribuïble als brètols,  vàndals, i altres espècimens que circulen per Catalunya .

Feta la feina, ens incorporàvem amb totes les precaucions novament a la C.17 – hi ha un trànsit molt intens  - i poca estona desprès sortiem passat Centelles a Balenyà – la carretera vella està en obres -, i assolíem  l’objecte de la nostra sortida, la contemplació de la Mare de Déu de l’Ajuda, a la que agrairíem el bon fi del viatge,  li  oferíem una llàntia, i li pregàvem per afers personals, familiars i col·lectius.



Quan arribàvem a casa, ens assabentàvem que la màquina judicial, havia tombat les mesures acordades per intentar controlar la Covid.19 a Madrid.   Havíem dit  que ens semblava un despropòsit NO COMENÇAR A ACTUAR fins que es superin els 500 contagiats per 100.000, xifra que consideràvem de facto, com una LLICÈNCIA PER A  MATAR, i amb l’excusa d’atemptar contra els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans, si més no temporalment, s’anul·lava fins aquest topall.

Conspiranoic,  conspiranoica son les paraules “màgiques" reservades als que NO CREUEN en la CASUALITAT.  Em considero un conspiranoic conspicu.

dimarts, 6 d’octubre de 2020

DE LA CASA DE L’ANTONIO ROBERT CAMPS A L’HOTEL RENAIXENÇA. SITGES. EL GARRAF

 Llegia en relació a la casa de l’Antonio Robert  Camps, que forma part dels edificis construïts a l'eixample de Sitges,  iniciat el 1881 segons projecte de Jaume Sunyer Juncosa  ( Vilanova i la Geltrú, 22 de setembre de 1839 + ? )

Patrimoni Gencat ens diu, edifici entre mitgeres format per planta baixa, pis i golfes i torre mirador que corona el conjunt. La composició de la façana es simètrica. La planta baixa més elevada que el nivell del carrer, presenta una porta d'arc de mig punt amb muntants que simulen pilastres i capitells d'ornamentació vegetal, i una finestra d'arc de mig punt a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons d'arc de mig punt amb una única peanya sostinguda per cartel·les. Una cornisa sobresortint separa el primer pis de les golfes, que presenten obertures allindades.

 


L'edifici és completa amb una barana de balustres que tanca el terrat i una torre, centrada, que harmonitza formalment amb el conjunt.

Tot i que a l'arxiu municipal de Sitges  NO HI HA cap documentació relativa a aquesta casa, sembla que va ser construïda vers 1899 per l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847[– ídem, 20 de novembre de 1926)

 

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/Home/arquitectes---arquitectos/salvador-vinyals-i-sabat

Can Robert acull l'hotel Renaixença.

Can Robert va ser una casa particular només durant un breu període de temps  ja que  a primers de segle XX es va convertir en l’Hotel Renaixença. El nom de l’hotel es refereix a un període cultural (La Reinaxença, que defensava la recuperació de la llengua i la cultura catalanes) que es considerava superat pel Modernisme de l’època. La façana de l’edifici és l’element renaixentista del conjunt. La decoració, en canvi, és modernista.

Gonçal Sobrer Barea (Barcelona, Barcelonès, 27 de maig de 1932) el va adquirir als anys seixanta del segle passat.

Amb totes les mesures higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats catalanes, sortiu a conèixer Catalunya, és un dels  pocs plaers possibles en aquests temps d’extrema desolació.

dijous, 1 d’octubre de 2020

ESGLÉSIA INACABADA DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT DEL PALÀ. VACARISSES. VALLÈS OCCIDENTAL. BISBAT DE VIC.

Retratava tot fent camí fins a Manresa, on havia d’anar, en companyia del Juan Navazo Montero, a recollir la comanda de pa al Forn Jorba , l’església inacabada de Nostra Senyora de Montserrat del Palà, de la que es conserven  - mal que mal - els fonaments, un altar cobert, i el projecte d’un campanar.


En toponímia Palà, és sinònim de pendent, a Vacarisses trobem la masia del Palà, l’Hostal de Palà , i el gual de l’Hostal de Palà. El que no trobava al Mapa de Patrimoni és cap esment d’aquesta església inacabada, en la que m’expliquen que encara s’hi du a terme un ofici religiós un cop a l’any. Cosa que ja no succeeix per exemple a Sant Miquel de Gonteres, on l’edifici de l’església roman tancat i abandonat.

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08291

L’Església catòlica s’havia plantejar en algun moment la necessitat de disposar d’un temple en cada indret ‘urbanitzat’; la proliferació de urbanitzacions per un costat,  I, la progressiva laïcització, o pitjor la descreença militant, han comportat que a dia d’avui, comenci a fer-se difícil mantenir operatives les parròquies tradicionals.

 Retratava – amb el cor encongit- l’Església inacabada de la Mare de Déu de Montserrat del Palà, de la que ens agradarà saber-ne més dades de la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , arxiugavin@maristes.com

Passades les 11 de mati del primer dia d’octubre del primer  any de la pandèmia de la Covid.19,  la boira 'vacarissana' quasi cobria la muntanya de Montserrat. Reiterava una vegada més la pregaria que Maria traslladarà al seu fill, Senyor; allibera el teu poble !!!

Amb totes les prevencions que exigeixin les autoritats sanitàries catalanes -  permetre o “legalitzar” la inacció sanitària fins que els nivells d’infecció assoleixen la xifra de 500 per milió de persones, com s’acordava des del REINO DE ESPAÑA, sembla  de facto que pressuposa atorgar als polítics LLICÈNCIA PER MATAR- sortiu a conèixer Catalunya.


ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE LA BAUMA. CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES

Retratava tot fent camí fins a Manresa, on havia d’anar, en companyia del Juan Navazo Montero, a recollir la comanda de pa al Forn Jorba , amb algunes dificultats tècniques i físiques, l’Església de la Sagrada Família de la Bauma, sembla que les obres que es duen a terme a l’Església de la Bauma, pateixen del mateix mal que la seva homònima de Barcelona “problemes econòmics”.

Patrimoni Gencat la descriu com; església monumental, situada al peu de la carretera de Manresa a Terrassa, a mà dreta, en el barri de la Bauma. Forma part del conjunt de construccions de la colònia industrial de la Bauma.

 





La planta de l'església presenta una gran nau central i dues laterals. L'espai interior està distribuït en tres trams, determinats per tres columnes a ambdós costats i tres més d'intercalats. L'absis és semicircular i en ell s'hi obren cinc finestres. Els vitralls laterals estan tapiats amb un envà per la part de dins, encara que visibles pel cantó de fora. Les columnes no són treballades, sinó senzillament buixardades.

A l'altar major hi ha una escultura de la Sagrada Família.



Fotografia .Jordi Contijoch Boada    

La façana principal presenta una porta adovellada, de mig punt i una gran rosassa, a mà dreta s'alça una torre circular. L'aparell és força irregular. A ambdós laterals hi ha quatre contraforts, obrats amb grans carreus. En conjunt l'església té un aspecte esvelt i amb verticalitat.

 El projecte de l'església és de l'arquitecte Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873[1] - ibídem, 28 de març de 1949 )

Les obres es començaren el mes de gener de 1905 i s'acabaren a l'abril de 1908. Fou inaugurada pel Bisbe de Vic, Dr. Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916)

Passades les 11 de mati del primer dia d’octubre del primer  any de la pandèmia de la Covid.19,  la boira 'vacarissana' quasi cobria la muntanya de Montserrat. 

Amb totes les prevencions que exigeixin les autoritats sanitàries catalanes -  permetre o “legalitzar” la inacció sanitària fins que els nivells d’infecció assoleixen la xifra de 500 per milió de persones, com s’acordava des del REINO DE ESPAÑA, sembla  de facto que pressuposa atorgar als polítics LLICÈNCIA PER MATAR- sortiu a conèixer Catalunya