El Pere Julià Subirana publicava una fotografia, possiblement de principis
del segle XX, sense esmentar el fons o l’arxiu on la trobava.
Explicava que l’arquitecte Ramon
Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926)i l’escultor Fèlix Ferrer i Galceran (Móra
d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1843 – Almenar, 1912) en foren els autors.
La primera pedra del monument es va col·locar el 19
d'agost de 1889
En aquella època “ no es mocaven amb
mitja màniga” , els millors, o dels millors en el seus respectius camps.
Que menys per al que deia « a partir
d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la
senyera amb les quatre barres », oi?.
Llàstima que aquelles paraules del Ruggero di Lauria i d'Amichi, victoriós
almirall, enterrat al monestir de Santa Maria de Santes Creus, als peus del
sepulcre de Pere el Gran (València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del
Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) , com tantes, i
tantes, se les enduia el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada