dissabte, 17 d’octubre de 2020

MONUMENT A ROGER DE LLÚRIA. TARRAGONA

 

El Pere Julià Subirana publicava una fotografia, possiblement de principis del segle XX, sense esmentar el fons o l’arxiu on la trobava.



Explicava que  l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926)i l’escultor Fèlix Ferrer i Galceran (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1843 – Almenar, 1912) en foren els autors. La primera pedra del monument es va col·locar el 19 d'agost de 1889

En aquella època “ no es mocaven  amb mitja màniga” , els millors, o dels millors en el seus respectius camps.

Que menys per al que deia  « a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres », oi?.

Llàstima que aquelles paraules del Ruggero di Lauria i d'Amichi, victoriós almirall, enterrat al monestir de Santa Maria de Santes Creus, als peus del sepulcre de Pere el Gran (València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) , com tantes, i tantes, se les enduia el vent.


Cap comentari:

Publica un comentari