No els tenia – ni sabia com aconseguir-los - aquests 5 €, feia molt temps que vivien de la caritat, sense cap ajuda pública, perquè des del REINO DE ESPAÑA, s’aplicava una política d’extermini contra els desocupats, i d’una forma molt especial contra els que ho estaven a la Comunitat Autonómica de Catalunya .
Els contenidors eren ‘territori’ dels exclosos procedents d’altres països, negres, àrabs, indis,... la ferralla tenia , també les seves ‘nacionalitats’, així que les opcions d’aconseguir diners es reduïen a quasi zero.
Se li va ocórrer oferir-se com a escolà al mossèn, aquest del tot sorprès va acceptar la seva col•laboració, desprès de deixar clar que no disposava – ell tampoc – de recursos per a compensar-li aquest treball.
L’any s’escolava i ja teníem al davant el pont de la Santa Constitución, que celebraven amb gran fervor, tant des del cleptofeixisme més irredent, fins als anomenats justament Partits Constitucionalistes, que s’omplien la boca amb allò de que no es podia modificar, i que a requeriment de la MERKEL no tant sols l’havien modificat ‘ per la cara’ sinó que havien deixat a la ciutadania als peus dels Cavalls de l’ Apocalipsis.
A la Missa del Gall li assitien majoritàriament adults, però curiosament aquell any, ho feia també una parella que portava una nena d’uns 10 anys, de llargues trenes que seguia la cerimònia religiosa amb gran devoció.
El mossèn tenia el costum de convidar als assistents a prendre una copa de cava i a menjar alguns dolços i/o torrons a la Rectoria, i allà es varen trobar el Climent i la nena de 10 anys de llargues trenes, que li va donar una butlleta de la loteria de Catalunya pel sorteig de la Grossa de Cap d'any. El Climent no li havia dit a ningú que tenia aquest desig i/o somni, i només va trobar paraules d’agraïment.
El número va resultar premiat amb 100.000 euros que donaven al Climent, a la seva família, i a totes les persones que vivien de la caritat, un cert espai de tranquil•litat.
Ni abans, ni desprès d’aquell vespre, va tornar a veure el Climent, a i la nena de 10 anys de llargues trenes.
Catalunya va guanyar la seva llibertat, el Climent va poder seguir estudis fins assolir una llicenciatura en filosofia, i ja casat en ocasió d’un viatge per la Catalunya interior, va visitar Riner i el Santuari de la Mare de Déu del Miracle.
La lectura de la ‘pregaria ‘ el va impressionar ;
Maria de les nits estrellades i del cel clar,
ensenyeu-nos de mirar a través dels vostres ulls.
Maria dels cel blau i dels aires purs,
ensenyeu-nos l'amabilitat i la joia de donar.
Maria dels boscos i les prades,
ensenyeu-nos de conviure en la pau.
Maria de l'ordi i del blat,
ensenyeu-nos de treballar i d'agrair.
Maria de la solitud de les cases de pagès,
ensenyeu-nos d'acollir i de pregar.
Maria de les herbes aromàtiques,
ensenyeu-nos la senzillesa en el ben obrar.
Maria de la quietud i de la serenor,
ensenyeu-nos d'escoltar i de saber esperar
Maria donzella de Bassadòria,
ensenyeu-nos la solidaritat i el perdó.
Mare de Déu del Miracle,
ensenyeu-nos d'estimar Déu i el proïsme.
I més encara la visió de la Verge Nena, quan visitava l’interior del Retaule; havien passat molts anys, però no podria oblidar mai la imatge de la nena de 10 anys de llargues trenes, que li va donar una butlleta de la loteria de Catalunya pel sorteig de la Grossa de Cap d'any de l’any 2014.
També va reconèixer el missatge que permanentment Maria adreça al món ; ‘ que torni a la part de Déu’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada