Els seus volums cúbics i la profusió d'obertures rectangulars responen a uns criteris funcionalistes , la intenció però, d'imitar els palauets renaixentistes, al remarcar la planta noble amb balconada i al predominar una visió exterior de tres pisos assenyalats per falses cornises horitzontals, donen a la construcció un caràcter historicista propi del noucentisme. Elements com els ulls de bou, o com les mitges pilastres dòriques que divideixen algunes finestres confirmen l'estil.
Les arcades neoromàniques del primer pis compliquen l’ historicisme, distorsionant les formes, hom justifica la seva raó de ser en una falsa coherència estètica amb els trams de mur i les columnes amb capitell aprofitats d'època medieval a la planta baixa.
No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, i això malgrat ser habitual en aquesta població governada pel ‘Summe Pontifex’ Antonio Balmón Arévalo (Barcelona, 3 de gener de 1960), em sorprèn en tant que fa bona la frase ‘a casa del ferrer, ganivet de fusta’.
Podeu fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en qüestió de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada