dimecres, 27 de novembre de 2013

EDIFICI DELS SERVEIS D’ACCIÓ SOCIAL I SALUT PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE CORNELLÀ. LLOBREGAT JUSSÀ.

Cornellà i la major part de pobles, viles i ciutats de la comarca del Llobregat jussà semblaven destinades a començament del segle XX, a ser llocs paradisíacs per una burgesia que s’enriquia en el trànsit de la manufactura als processos industrials.

Les coses però, agafarien un tomb sinistre amb l’inefable Miguel Primo de Rivera, 3r marquès d'Estella i 7è de Sobremonte, (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), en la seva Dictadura – formalment el primer feixisme – la comarca serà la destinació d’una munió de persones procedents de tots els racons del REINO DE ESPAÑA.

L’aixecament militar contra el Govern de la II República per part dels feixistes donarà lloc a una situació d’extrema tensió que justificarà – encara avui – el desconeixement dels promotors i/o propietaris, i també com a conseqüència dels mestres d’obres i/o arquitectes, que alçaven edificis com el que acull avui els Serveis d’Acció Social i Salut Pública de l’Ajuntament de Cornella.

La descripció tècnica ens diu ; casa unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teulada a dues vessants perpendiculars a la façana i coronada per una torre mirador coberta amb teulada a quatre vessants.


L'estructura s'inspira amb la masia tradicional catalana, però cercant un aire senyorial dins d'un historicisme típic del moviment noucentista. Es cerquen les simetries en la distribució dels vanos i s'utilitzen línies clàssiques senzilles concretades en arquets de mig punt a les golfes i al mirador, i també amb una triple arcada de mig punt al pòrtic de l'entrada, arcades que descansen en unes preteses impostes dòriques fetes de maó.



La part central de la façana està decorada amb esgrafiats de motius vegetals que emmarquen una imatge de terracota d'una Mare de Déu neoromànica.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en la recuperació de la memòria històrica, totes les mans son poques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada