dissabte, 16 de novembre de 2013

BALNEARI VICHY DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’edifici del Balneari de Vichy Catalan( s’havia d’escriure d’aquesta forma, perquè més enllà del que deia l’any 2001 el Rey Juan Carlos I – conegut arreu del món, com ‘ el mentider ‘ - en la seva intervenció en el lliurament del Premio Cervantes:

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...

... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...

http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf

No es va autoritzar fer-ho en llengua catalana ).

L’edifici que aixecarà a partir de 1898, l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919), s’alça avui a l'Avinguda, batejada en honor i memòria del qui endegava tot el projecte, Doctor Modest Furest i Roca [ San Pol de Mar, 1852 – Calella de la Costa, 1939 ].

D’influència clarament andalusí , el conjunt palesa com ha canviat la percepció de la cultura àrab, des de darreries del segle XIX en que despertava alhora admiració i fascinació, fins els nostres dies, en que des del mitjans de comunicació s’envia el missatge àrab = incult.


La descripció técnica ens diu que dos eixos en angle recte configuren l'edifici. De l'eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balaustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el•líptic i una gran escala. En aquest arc hi ha escrit "Vichy Catalan". Les obertures d'aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l'Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d'aquest eix l'emmarquen. Aquest eix té dos pisos. A l'altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció "Balneari vichy Catalan". Les obertures del segon pis també son en arc de ferradura.



Dedicàvem – com es mereix - una crònica ‘particular’ a la Capella advocada a Sant Josep i Sant Esteve, que atenia els serveis religiosos als clients de les instal•lacions.


Qualificàvem com JOYA de la Selva, el singularíssim i indocumentat edifici de la Farinera de Riuradenes ; aquest com aquell – i alguns altres – conformen un veritable ‘tresor’ que haurem d’anar posant al descobert des de l’àmbit ‘civil’ perquè les ‘elits’ polítiques – d’aquí, de Barcelona i molt menys de Madrid – no estan clarament per la feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada